El catalanisme Conservador
El Catalanisme Tradicionalista I
●   Durant la implantació de l'Estat liberal bona part
    del clero català s'havien arre...
El Catalanisme Tradicionalista II
●   L'apropament del clero català al catalanisme consevador va ser
    liderat per clerg...
El Catalanisme Tradicionalista
●   La tradició vigatana va entreoncar amb
    Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El qual
...
La formació de la Unió Catalanista I
●   La campanya contra el projecte de Codi
    Civil va mostrar la necessitat d'organ...
La formació de la Unió Catalanista II
●   La Unió va tenir un suport important a la
    Catalunya rural, la qual cosa entr...
Les Bases de Manresa I
●   Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a
    Manresa (1892) d'una assemblea de d...
Les Bases de Manresa II
●   El seu caràcter arcaïtzant es palesa en la defensa del
    restabliment d'antigues institucion...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

62 cat.conserv aleix a

917 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
917
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
211
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

62 cat.conserv aleix a

  1. 1. El catalanisme Conservador
  2. 2. El Catalanisme Tradicionalista I ● Durant la implantació de l'Estat liberal bona part del clero català s'havien arrenglerat amb el carlisme tenint posicions integristes i antiliberals. ● Durant la Restauració i després de que la Santa Seuu hagués fet públic el suport a Alfons XII una part del clero va abandonar aquests plantejaments per cercar un espai dins del liberalisme corservador. Va tenir un paper el vigatanisme (moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres d'institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic).
  3. 3. El Catalanisme Tradicionalista II ● L'apropament del clero català al catalanisme consevador va ser liderat per clergues com Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades en un intent de cristianitzar un moviment que havia iniciat des de posicions laiques. ● Aquest grup va dotar-se d'un organ de premsa, el setmanari la Veu del Montserrat. De les seves iniciatives va destacar dues campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881) i la restauració del monestir de Ripoll (1893) també l'exigencia que els bisbes fossin catalans Jaume Josep Collell Morgades
  4. 4. El Catalanisme Tradicionalista ● La tradició vigatana va entreoncar amb Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El qual va defensar un catalanisme d'arrels cristianes. L'any 1892 va publicar La tradició catalana defensava que l'esperit de Catalunya residia en la família, la propietat i la religió, refusava tot plantejament de canvi social, presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present i defensava una estratègia regionalista allunyada de l'acció política. En conseqüència, el clero, per tal Josep Torras i Bages de regenerar la societat catalana, havia de ser protagonista principal en la tasca de cristianització d'un model social degradat per la industrialització.
  5. 5. La formació de la Unió Catalanista I ● La campanya contra el projecte de Codi Civil va mostrar la necessitat d'organitzar més i millor el moviment catalanista. ● La Lliga de Catalunya va proposar la fundació d'una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. ● El 1891 es va constituir la Unió Catalanista l'objectiu era que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions i Cartell de la Unió que propagués les idees regionalistes i Catalanista portés a terme la realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes.
  6. 6. La formació de la Unió Catalanista II ● La Unió va tenir un suport important a la Catalunya rural, la qual cosa entroncava amb la voluntat de donar més participació a les organitzacions comarcals i de sostreure-les de l'hegemonia barcelonina que fins aquell moment havia tingut el catalanisme. Propietaris mitjans, també comerciants, professionals liberals i intel·lectuals formaven la seva base social. La seva militància directa era escasa, però la seva estructura, fonamentada sobre la federació d'entitats Cartell de la Unió proporcionava una gran amplitud geogràfica Catalanista 1901 que afavoria la difusió de les seves iniciatives. ● La nova organització va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista i el triomf de les tesis que posaven l'èmfasis en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya.
  7. 7. Les Bases de Manresa I ● Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document anomenat Bases de Manresa recollia els principis del catalanisme polític i posava l'èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola. ● L'estructura de les Bases eren de disset articles i definien un poder regional que reposava plena sobirania de Catalunya. Les competències de l'Estat central quedaven força limitades, i s'hi atorgaven competències absolutes al poder català en matèria legislativa, educació justícia, ordre públic, encunyació de moneda, etc. S'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana, els càrrecs públics a Catalunya només fossin exercits per catalans i s'hi declarava voluntari el servei militar.
  8. 8. Les Bases de Manresa II ● El seu caràcter arcaïtzant es palesa en la defensa del restabliment d'antigues institucions com l'audiència reial i les corts, que haurien de ser elegides per sufragi corporatiu, i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitja d'un pacte d'aquestes institucions amb la Corona.

×