1. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
Alejandro Fernández Tomás
Pàgines 232-235

2. Estructura
1. Les causes del cop militar
2. La reorganització de l'Estat
3.La política econòmica i social
4. L'actuació anticatalana de
la dictadura
5. L'oposició a la dictadura
6. La caiguda del dictador
Miguel Primo de Rivera

3. Les causes del cop militar
Primo de Rivera + militars, Manifest dels colpistes amb falses
polítics propers a la pretencions regeneracionistes:
monarquia i part de les Acabar amb el caciquisme, posar fi a la
classes dirigents corrupció política, la indisciplina social i
amenaces a la unitat nacional
Justificacions dels colpistes:
- inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari
- desprestigi polític derivat del continu frau electoral
- por a una revolució social davant l'auge de la
conflictivitat social
- perill de trencament d'Espanya per tendències
separatistes
Causes reals:
- Evitar que el règim polític s'acabés
democratitzant
El rei Alfons XIII, el dictador Primo de Rivera i el
- Responsabilitats pel desastre d'Annual Directori militar l'any 1923.

4. La reorganització de l'Estat (I)
Dues fases successives de la dictadura:
FINS AL 1925: Directori militar → integrat exclusivament per militars
A PARTIR DEL 1925: Directori civil → S'inclouen personalitats civils com Calvo Sotelo o
Eduard Aunós
Les primeres mesures del Directori Militar
- Suspensió del règim constitucional i
dels mecanismes electorals
- dissolució de cambres legislatives
- cessament de les autoritats civils
- prohibició d'activitats de partits i sindicats.
- Es va elaborar un estatut municipal i un de provincial
i es van dissoldre els ajuntaments → juntes integrades
pels contribuents més importants (recanvi dels cacics).
Directori Militar
- Militarització d'ordre públic. - CNT
- Repressió de l'obrerisme radical - UGT

5. La reorganització de l'Estat (II)
Durant la primera etapa:
1924 – Miguel Primo de Rivera assumeix personalment l'Alt Comissionat del
Marroc i centra el seu interés al conflicte.
1925 – Desembarcament d'Aldhucemas, que suposa un gran èxit militar.
Després d'unes quantes derrotes, Abd el-Krim es va rendir
i es va lliurar a les autoritats franceses
A partir del 1926 – S'inicia la institucionalització del règim.
Forta influència del feixisme italià de Mussolini.
1927 – Es dona per acabada l'ocupació
efectiva del protectorat marroquí
1927 – Es crea una Assamblea Nacional
Consultiva (sense sufragi)
Benito Mussolini
Creació d'un partit únic → Unión Patriótica → proporcionar suport social a la
dictadura i seguir les directrius del poder (conservadors, funcionaris i cacics rurals)

6. La política econòmica i social
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels “feliços
anys 20”.
- S'inicia un programa de foment de l'economia en el terreny industrial i infraestructures
- Nacionalització d'importants sectors de la economia i invervenció estatal
- Foment d'obres públiques (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelèctrics...)
- Decret de protecció de la indústria nacional
- Es van concedir grans monopolis. Per
exemple a la petrolera Campsa i la Compañía
Telefónica Nacional de España
- Es va promoure el regadiu promovent
confederacions hidrogràfiques per a un millor
aprofitament dels recursos hidràulics
1929 – Exposició Internacional a Barcelona →
Mostrar els pretesos èxits econòmics (atraure la
burgesia catalana).
- Model de regulació del treball → Organització Cartell de l'Exposició Internacional de 1929
Corporativa Nacional (sindicalisme vertical).

7. L'actuació anticatalana de la
dictadura
En un principi, la Lliga Regionalista i la burgesia catalana havia donat suport a Primo
de Rivera.
1923 – Es publica un decret per a la repressió del
separatisme: desmantellament d'institucions
públiques i privades catalanistes.
La Mancomunitat passa a ser dirigida per Alfons
Sala
1925 – Es dissol la Mancomunitat
- Clausura de gran nombre d'institucions,
prohibició de la llengua catalana en la vida
pública, de la bandera catalana i de L'Onze de
Setembre i dels Jocs Florals
- Censura a la premsa i llibres i depuració del
magisteri i institucions culturals i castellanització Les Quatre Columnes, a Montjuïc (Barcelona).
L'any 1928 Primo va fer enderrocar les Quatre
Xiulada a l'himne espanyol → Clausura del Columnes de Montjuïc (Barcelona) destinades a
convertir-se en un dels símbols del catalanisme,
camp del Futbol Club Barcelona durant 6 per tal que aquest no tingués el ressò que li podia
mesos donar l'Exposició Internacional de 1929.

8. L'oposició de la dictadura
Oposició integrada per: alguns liders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes,
comunistes, anarquistes, sectors de l'exèrcit i intel·lectuals.
Conspiracions militars com per exemple ”la Sanjuanada” per part dels antics partits.
Fort control sobre intel·lectuals i universitaris → formació de la Federació
Universitària Espanyola (FUE).
1924 – figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez, etc - Signen un manifest de
protesta per la repressió de la dictadura que exercia contra la llengua i cultura catalanes
Es crea la Alianza Republicana → uneix diverses faccions del republicanisme, amb forta
campanya a l'exterior.
A Catalunya:
Distanciament de la societat catalana
que havia mostrat suport en un inici.
1926 - Intent d'invasió armada de Catalunya
des de Prats de Molló per part d'Estat
Català i dirigit per Francesc Macià.
1927 – creació de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) Judici contra Francesc Macià pels fets de Prats de Molló
el gener de 1927
1929 PSOE → Republicanisme

9. La caiguda del dictador
Oposició creixent per part del rei i la seva camarilla, que afirmaven que la dictadura era
un perill per la monarquia
30 de gener del 1930 → Alfons XIII retira la confiança a Primo de Rivera, i aquest
dimiteix
El general Berenguer el substitueix amb l'objectiu organitzar un procés electoral
progressiu que permeti el retorn a la normalitat constitucional (Dictablanda).
L'oposició va començar a organitzar-se → Pacte de Sant Sebastià (republicans,
catalanistes d'esquerra i PSOE)
Berenguer no va conseguir el seu propòsit i va ser substituït per l'almirall Aznar.
Es convoquen eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931.