1. FRANQUISME
1 abril 1939- 20 novembre 1975
1. LA NATURALESA DE LA DICTADURA FRANQUISTA
2. PENSAMENTPOLÍTIC
NacionalismeEspanyol:agressiui excloent
Catolicisme i Pàtria:FrancoéstriatperDéuper salvarla pàtria(Nacionalcatolicisme)
Valorsnacionals:Jeraquia,disciplinai ordre (voirtudsde l’exèrcit)
Unipartidisme
Unitat,Autoritati Jerarquia:
Divisionspermanents:
3. SUPORTS
4. FASES
4.1. TOTALITARIA (1939-1959)
4.1.1.SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
Fuerodel trabjo(1938)
És una de les set Lleis Fonamentalsdel franquisme, que vaser elaboradai
aprovadaen 1938 abansdela terminació de la Guerra Civil. Si bé és cert
que en el momentde la seva promulgació, les tropesdel general Franco
portavenunclar avantatgeen la contesa;de fet va ser en 1938 quan
Franco vacrear el Governde la Nació.
Aquest text és d'ideologia falangista, movimentpolític anterior al
franquismeque va tenir certa influència en la qüestiólaboral i els mitjans
durantla guerra i la dictadura, i entre els seusprincipals puntses
comptenla regulació de la jornadalaboral i del descans, i la creació de la
Magistraturadel Treball i els sindicatsverticals, que sónaquells que
agrupavenper igual a patronsi obrers(el que en la pràctica
impossibilitavaels acords), tots dos subordinatsales decisions de l'Estat.
Leyconstitutivade lascortes(1942)
va ser promulgada en 1942, aconsellada per l'evolució del
conflicte europeu, que ja començava a decantar-se a favor de les
democràcies occidentals. Amb aquesta llei,
el règim convocava a "la participació del poble en les tasques de
l'Estat" mitjançant la institució d'una
Cambra "representativa" composta per més de cinc-cents
procuradors en Corts, la majoria dels quals
ho eren d'ofici i cinquanta designats directament per Franco. Els
procuradors d'ofici
procedien de càrrecs institucionals o en el nomenament dels quals
intervenia l'Estat, com a
jerarquies del Sindicat o de la Falange, bisbes, rectors d'Universitat
o membres del govern. L'elecció
2. mai va ser directa, excepte a partir de 1968, quan es va permetre
triar un terç de procuradors
de representació familiar. Res en la llei feia pensar en un règim
parlamentari, quan, a més,
les Corts mancaven d'iniciativa i només podien aprovar la
legislació presentada per l'executiu
Fuerode losespanyoles (1945)
Acabada la Segona Guerra Mundial, Franco va publicar en 1945 el
Fur dels Espanyols,
com una altra operació de maquillatge del règim davant les
exigències democràtiques dels vencedors.
Només en aparença era una declaració de drets, perquè el text
insistia, sobretot, en els deures dels
espanyols i en l'estructura autoritària de l'Estat. La propaganda
governamental sobre el Fur
va intentar fer-la passar per una veritable constitució que
reconeixia les llibertats polítiques. Però, en
realitat, el text proposava un sistema polític autoritari de caràcter
confessional amb drets
limitats i només aprofitables pels qui no s'oposaven al règim.
Leydel del refernmdumNacional(1945)
El mateix any 1945, el Fur dels Espanyols va ser completat per la
Llei del Referèndum, que pretenia mostrar que a Espanya estava
reconegut el sufragi universal. La "democràcia" orgànica i
corporativa que establia el Fur no podia ser equiparada en cap cas
amb les constitucions liberals i burgeses occidentals, però calia
dissimular el greu buit del dret al vot individual. Així, la Llei del
Referèndum establia que els espanyols podien ser consultats
individualment en forma de plebiscit nacional, sempre per decisió
de Franco i per a sotmetre'ls qüestions d'Estat.
4.1.2.AÏLLAMENT INTERNACIONAL(1945-1950)
Leyde sucesiónenlajefaturadel estado
Després de deu anys de vida del règim, els seus ideòlegs van pensar
que havia arribat el moment d'establir un sistema de successió a la
prefectura de l'Estat. En la seva opinió, el franquisme havia de ser
considerat un règim d'excepció irrepetible, sobretot per les condicions
personals del líder, però no extingible, sinó reproduïble en el temps
gràcies al manteniment de les lleis fonamentals. Ara, en 1947, quan
l'autoritat de Franco s'hi havia impost sobre els vencedors -falangistes,
catòlics o monàrquics- de la guerra s'abordaria el problema de la
continuació del franquisme sense Franco. Amb aquest objectiu, la Llei
de Successió en la Prefectura de l'Estat va ser sotmesa a referèndum i
aprovada en un de les "topinades" de la història del règim per més del
93 per 100 dels votants, amb només una abstenció del 18 per 100. La
Llei aprofitava per a establir o consolidar un conjunt de principis i
eliminar la seva definició nacionalsindicalista: Espanya era un Estat
catòlic, social i representatiu, que es declarava Regne d'acord amb la
seva tradició monàrquica. A Franco se li confirmava com a cap vitalici
de l'Estat i se li reservava el dret de nomenar successor.
4.1.3.GUERRA FREDA (1945-1950)
3. Leyfundamental de principiosde movimientonacional(1958)
En 1958, sense deliberació prèvia en les Corts, Franco va promulgar
la Llei de Principis del
Moviment Nacional. La llei suposava la incorporació institucional de
la doctrina falangista i el
reconeixement de Falange Espanyola Tradicionalista (FET) com a
únic partit, però a penes va tenir
incidència en la vida política de l'Estat ni va servir per a frenar
algunes orientacions noves del govern
aparegudes en 1957. El text va tenir l'efecte pràctic que tots els alts
càrrecs civils o militars
passessin a ser considerats membres nats del Moviment i que els
funcionaris públics quedessin
obligats a jurar els seus principis fonamentals.
5. TECNOCRÀTICA (1959-1969)
Leyorgánica del estado( aprovadaenreferèndumel 14de desembre de
1966) Després d'un altre període llarg sense lleis fonamentals, a
mitjan anys seixanta, el
règim tractarà de respondre al desenvolupament material del país
amb un simulacre d'actualització del
seu entramat legislatiu. Una nova llei buscarà aquesta neteja
d'imatge davant la realitat d'una Europa
pròspera que envia els seus turistes a un país necessitat de
modernitzar les seves estructures polítiques. Publicada
i sotmesa a referèndum al desembre de 1966, la Llei orgànica de
l'Estat pretenia ser una refundació legislativa del franquisme
mitjançant la unió d'elements dispersos de textos fonamentals
anteriors i la depuració d'algunes de les seves connotacions
totalitàries. Aquesta llei va introduir algunes
novetats funcionals, com la separació dels càrrecs de cap de l'Estat i
president del govern,
encara que aquest no es cobrirà fins a 1973.
Molt penós els va resultar als espanyols l'estat d'indefensió i
inseguretat jurídica al qual
els va sotmetre el règim malgrat algunes de les afirmacions de les
seves set lleis fonamentals. Tots
aquells principis que solen considerar-se constitutius d'un Estat
democràtic, com a separació
de poders o vida judicial normalitzada, van ser ignorats per les lleis
franquistes. En el seu lloc va existir
un control confessat de l'executiu sobre el legislatiu i del cap de
l'Estat sobre tots dos i, al seu torn, tot l'entramat judicial es va fer
dependre dels ministeris. D'altra banda, l'existència de tribunals
d'excepció, és a dir, de les jurisdiccions especials, trencava el
principi d'igualtat davant la llei i
negava l'Estat de dret. Una de les llibertats més perseguida per un
tribunal d'excepció, el d'Ordre
Públic (TOP), va ser la de reunió, que, juntament amb la d'expressió,
es considerava perillosa i
atemptatòria contra la seguretat de l'Estat. Totes les reunions