SlideShare a Scribd company logo
1 of 4
FRANQUISME
1 abril 1939- 20 novembre 1975
1. LA NATURALESA DE LA DICTADURA FRANQUISTA
2. PENSAMENTPOLÍTIC
NacionalismeEspanyol:agressiui excloent
Catolicisme i Pàtria:FrancoéstriatperDéuper salvarla pàtria(Nacionalcatolicisme)
Valorsnacionals:Jeraquia,disciplinai ordre (voirtudsde l’exèrcit)
Unipartidisme
Unitat,Autoritati Jerarquia:
Divisionspermanents:
3. SUPORTS
4. FASES
4.1. TOTALITARIA (1939-1959)
4.1.1.SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
 Fuerodel trabjo(1938)
És una de les set Lleis Fonamentalsdel franquisme, que vaser elaboradai
aprovadaen 1938 abansdela terminació de la Guerra Civil. Si bé és cert
que en el momentde la seva promulgació, les tropesdel general Franco
portavenunclar avantatgeen la contesa;de fet va ser en 1938 quan
Franco vacrear el Governde la Nació.
Aquest text és d'ideologia falangista, movimentpolític anterior al
franquismeque va tenir certa influència en la qüestiólaboral i els mitjans
durantla guerra i la dictadura, i entre els seusprincipals puntses
comptenla regulació de la jornadalaboral i del descans, i la creació de la
Magistraturadel Treball i els sindicatsverticals, que sónaquells que
agrupavenper igual a patronsi obrers(el que en la pràctica
impossibilitavaels acords), tots dos subordinatsales decisions de l'Estat.
 Leyconstitutivade lascortes(1942)
va ser promulgada en 1942, aconsellada per l'evolució del
conflicte europeu, que ja començava a decantar-se a favor de les
democràcies occidentals. Amb aquesta llei,
el règim convocava a "la participació del poble en les tasques de
l'Estat" mitjançant la institució d'una
Cambra "representativa" composta per més de cinc-cents
procuradors en Corts, la majoria dels quals
ho eren d'ofici i cinquanta designats directament per Franco. Els
procuradors d'ofici
procedien de càrrecs institucionals o en el nomenament dels quals
intervenia l'Estat, com a
jerarquies del Sindicat o de la Falange, bisbes, rectors d'Universitat
o membres del govern. L'elecció
mai va ser directa, excepte a partir de 1968, quan es va permetre
triar un terç de procuradors
de representació familiar. Res en la llei feia pensar en un règim
parlamentari, quan, a més,
les Corts mancaven d'iniciativa i només podien aprovar la
legislació presentada per l'executiu
 Fuerode losespanyoles (1945)
Acabada la Segona Guerra Mundial, Franco va publicar en 1945 el
Fur dels Espanyols,
com una altra operació de maquillatge del règim davant les
exigències democràtiques dels vencedors.
Només en aparença era una declaració de drets, perquè el text
insistia, sobretot, en els deures dels
espanyols i en l'estructura autoritària de l'Estat. La propaganda
governamental sobre el Fur
va intentar fer-la passar per una veritable constitució que
reconeixia les llibertats polítiques. Però, en
realitat, el text proposava un sistema polític autoritari de caràcter
confessional amb drets
limitats i només aprofitables pels qui no s'oposaven al règim.
 Leydel del refernmdumNacional(1945)
El mateix any 1945, el Fur dels Espanyols va ser completat per la
Llei del Referèndum, que pretenia mostrar que a Espanya estava
reconegut el sufragi universal. La "democràcia" orgànica i
corporativa que establia el Fur no podia ser equiparada en cap cas
amb les constitucions liberals i burgeses occidentals, però calia
dissimular el greu buit del dret al vot individual. Així, la Llei del
Referèndum establia que els espanyols podien ser consultats
individualment en forma de plebiscit nacional, sempre per decisió
de Franco i per a sotmetre'ls qüestions d'Estat.
4.1.2.AÏLLAMENT INTERNACIONAL(1945-1950)
 Leyde sucesiónenlajefaturadel estado
Després de deu anys de vida del règim, els seus ideòlegs van pensar
que havia arribat el moment d'establir un sistema de successió a la
prefectura de l'Estat. En la seva opinió, el franquisme havia de ser
considerat un règim d'excepció irrepetible, sobretot per les condicions
personals del líder, però no extingible, sinó reproduïble en el temps
gràcies al manteniment de les lleis fonamentals. Ara, en 1947, quan
l'autoritat de Franco s'hi havia impost sobre els vencedors -falangistes,
catòlics o monàrquics- de la guerra s'abordaria el problema de la
continuació del franquisme sense Franco. Amb aquest objectiu, la Llei
de Successió en la Prefectura de l'Estat va ser sotmesa a referèndum i
aprovada en un de les "topinades" de la història del règim per més del
93 per 100 dels votants, amb només una abstenció del 18 per 100. La
Llei aprofitava per a establir o consolidar un conjunt de principis i
eliminar la seva definició nacionalsindicalista: Espanya era un Estat
catòlic, social i representatiu, que es declarava Regne d'acord amb la
seva tradició monàrquica. A Franco se li confirmava com a cap vitalici
de l'Estat i se li reservava el dret de nomenar successor.
4.1.3.GUERRA FREDA (1945-1950)
 Leyfundamental de principiosde movimientonacional(1958)
En 1958, sense deliberació prèvia en les Corts, Franco va promulgar
la Llei de Principis del
Moviment Nacional. La llei suposava la incorporació institucional de
la doctrina falangista i el
reconeixement de Falange Espanyola Tradicionalista (FET) com a
únic partit, però a penes va tenir
incidència en la vida política de l'Estat ni va servir per a frenar
algunes orientacions noves del govern
aparegudes en 1957. El text va tenir l'efecte pràctic que tots els alts
càrrecs civils o militars
passessin a ser considerats membres nats del Moviment i que els
funcionaris públics quedessin
obligats a jurar els seus principis fonamentals.
5. TECNOCRÀTICA (1959-1969)
 Leyorgánica del estado( aprovadaenreferèndumel 14de desembre de
1966) Després d'un altre període llarg sense lleis fonamentals, a
mitjan anys seixanta, el
règim tractarà de respondre al desenvolupament material del país
amb un simulacre d'actualització del
seu entramat legislatiu. Una nova llei buscarà aquesta neteja
d'imatge davant la realitat d'una Europa
pròspera que envia els seus turistes a un país necessitat de
modernitzar les seves estructures polítiques. Publicada
i sotmesa a referèndum al desembre de 1966, la Llei orgànica de
l'Estat pretenia ser una refundació legislativa del franquisme
mitjançant la unió d'elements dispersos de textos fonamentals
anteriors i la depuració d'algunes de les seves connotacions
totalitàries. Aquesta llei va introduir algunes
novetats funcionals, com la separació dels càrrecs de cap de l'Estat i
president del govern,
encara que aquest no es cobrirà fins a 1973.
Molt penós els va resultar als espanyols l'estat d'indefensió i
inseguretat jurídica al qual
els va sotmetre el règim malgrat algunes de les afirmacions de les
seves set lleis fonamentals. Tots
aquells principis que solen considerar-se constitutius d'un Estat
democràtic, com a separació
de poders o vida judicial normalitzada, van ser ignorats per les lleis
franquistes. En el seu lloc va existir
un control confessat de l'executiu sobre el legislatiu i del cap de
l'Estat sobre tots dos i, al seu torn, tot l'entramat judicial es va fer
dependre dels ministeris. D'altra banda, l'existència de tribunals
d'excepció, és a dir, de les jurisdiccions especials, trencava el
principi d'igualtat davant la llei i
negava l'Estat de dret. Una de les llibertats més perseguida per un
tribunal d'excepció, el d'Ordre
Públic (TOP), va ser la de reunió, que, juntament amb la d'expressió,
es considerava perillosa i
atemptatòria contra la seguretat de l'Estat. Totes les reunions
públiques necessitaven autorització
oficial, excepte aquelles de menys de vint persones.
6. DESCOMPOSICIÓ (1969-1975)

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Cronologia de la Revolució francesa
Cronologia de la Revolució francesaCronologia de la Revolució francesa
Cronologia de la Revolució francesa
 
El Franquisme
El FranquismeEl Franquisme
El Franquisme
 
Tutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució FrancesaTutorial de la Revolució Francesa
Tutorial de la Revolució Francesa
 
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
Unitat 2 liberalisme i nacionalisme
 
Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)
 
Conceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaConceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesa
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799)
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històrica
 
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
El final del franquisme (1973 1975)-v2 (1)
 
Vocabulari tema 4
Vocabulari  tema 4Vocabulari  tema 4
Vocabulari tema 4
 
Revolució francesa en Català
Revolució francesa en CatalàRevolució francesa en Català
Revolució francesa en Català
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La revolucio francesa
La revolucio francesaLa revolucio francesa
La revolucio francesa
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesa
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
Liberalisme i Nacionalisme II
Liberalisme i Nacionalisme IILiberalisme i Nacionalisme II
Liberalisme i Nacionalisme II
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 
El franquisme
El franquismeEl franquisme
El franquisme
 
El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)El sexenni 1868 74)
El sexenni 1868 74)
 

Similar to Franquisme

La dictadura franquista
La dictadura franquistaLa dictadura franquista
La dictadura franquistabenienge
 
Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)ahidalg_04
 
Espanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEspanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEduard Costa
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Lourdes Escobar
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadurabenienge
 
El Franquisme (1939 59).
El Franquisme (1939 59).El Franquisme (1939 59).
El Franquisme (1939 59).Marcel Duran
 
16 Estructura Estat Sergio J
16 Estructura Estat  Sergio J16 Estructura Estat  Sergio J
16 Estructura Estat Sergio Jrafelsegui
 
Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959Rafa Oriola
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Rafa Oriola
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesajestiarte
 
4. L'estructura Del Nou Estat
4. L'estructura Del Nou Estat4. L'estructura Del Nou Estat
4. L'estructura Del Nou Estattomasggm
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Rafa Oriola
 
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóLourdes Escobar
 

Similar to Franquisme (20)

La dictadura franquista
La dictadura franquistaLa dictadura franquista
La dictadura franquista
 
Postguerra
PostguerraPostguerra
Postguerra
 
Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)Franquisme (1939-1959)
Franquisme (1939-1959)
 
Espanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEspanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquisme
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part.
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadura
 
El Franquisme (1939 59).
El Franquisme (1939 59).El Franquisme (1939 59).
El Franquisme (1939 59).
 
16 Estructura Estat Sergio J
16 Estructura Estat  Sergio J16 Estructura Estat  Sergio J
16 Estructura Estat Sergio J
 
Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959Franquisme fins 1959
Franquisme fins 1959
 
Moviments liberals i nacionals
Moviments liberals i nacionalsMoviments liberals i nacionals
Moviments liberals i nacionals
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
4. L'estructura Del Nou Estat
4. L'estructura Del Nou Estat4. L'estructura Del Nou Estat
4. L'estructura Del Nou Estat
 
Franquisme fins 59
Franquisme fins 59Franquisme fins 59
Franquisme fins 59
 
Vocabulari revolucions liberals
Vocabulari revolucions liberalsVocabulari revolucions liberals
Vocabulari revolucions liberals
 
Vocabulari revolucions liberals
Vocabulari revolucions liberalsVocabulari revolucions liberals
Vocabulari revolucions liberals
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
El franquisme
El franquismeEl franquisme
El franquisme
 
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
 

Franquisme

  • 1. FRANQUISME 1 abril 1939- 20 novembre 1975 1. LA NATURALESA DE LA DICTADURA FRANQUISTA 2. PENSAMENTPOLÍTIC NacionalismeEspanyol:agressiui excloent Catolicisme i Pàtria:FrancoéstriatperDéuper salvarla pàtria(Nacionalcatolicisme) Valorsnacionals:Jeraquia,disciplinai ordre (voirtudsde l’exèrcit) Unipartidisme Unitat,Autoritati Jerarquia: Divisionspermanents: 3. SUPORTS 4. FASES 4.1. TOTALITARIA (1939-1959) 4.1.1.SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)  Fuerodel trabjo(1938) És una de les set Lleis Fonamentalsdel franquisme, que vaser elaboradai aprovadaen 1938 abansdela terminació de la Guerra Civil. Si bé és cert que en el momentde la seva promulgació, les tropesdel general Franco portavenunclar avantatgeen la contesa;de fet va ser en 1938 quan Franco vacrear el Governde la Nació. Aquest text és d'ideologia falangista, movimentpolític anterior al franquismeque va tenir certa influència en la qüestiólaboral i els mitjans durantla guerra i la dictadura, i entre els seusprincipals puntses comptenla regulació de la jornadalaboral i del descans, i la creació de la Magistraturadel Treball i els sindicatsverticals, que sónaquells que agrupavenper igual a patronsi obrers(el que en la pràctica impossibilitavaels acords), tots dos subordinatsales decisions de l'Estat.  Leyconstitutivade lascortes(1942) va ser promulgada en 1942, aconsellada per l'evolució del conflicte europeu, que ja començava a decantar-se a favor de les democràcies occidentals. Amb aquesta llei, el règim convocava a "la participació del poble en les tasques de l'Estat" mitjançant la institució d'una Cambra "representativa" composta per més de cinc-cents procuradors en Corts, la majoria dels quals ho eren d'ofici i cinquanta designats directament per Franco. Els procuradors d'ofici procedien de càrrecs institucionals o en el nomenament dels quals intervenia l'Estat, com a jerarquies del Sindicat o de la Falange, bisbes, rectors d'Universitat o membres del govern. L'elecció
  • 2. mai va ser directa, excepte a partir de 1968, quan es va permetre triar un terç de procuradors de representació familiar. Res en la llei feia pensar en un règim parlamentari, quan, a més, les Corts mancaven d'iniciativa i només podien aprovar la legislació presentada per l'executiu  Fuerode losespanyoles (1945) Acabada la Segona Guerra Mundial, Franco va publicar en 1945 el Fur dels Espanyols, com una altra operació de maquillatge del règim davant les exigències democràtiques dels vencedors. Només en aparença era una declaració de drets, perquè el text insistia, sobretot, en els deures dels espanyols i en l'estructura autoritària de l'Estat. La propaganda governamental sobre el Fur va intentar fer-la passar per una veritable constitució que reconeixia les llibertats polítiques. Però, en realitat, el text proposava un sistema polític autoritari de caràcter confessional amb drets limitats i només aprofitables pels qui no s'oposaven al règim.  Leydel del refernmdumNacional(1945) El mateix any 1945, el Fur dels Espanyols va ser completat per la Llei del Referèndum, que pretenia mostrar que a Espanya estava reconegut el sufragi universal. La "democràcia" orgànica i corporativa que establia el Fur no podia ser equiparada en cap cas amb les constitucions liberals i burgeses occidentals, però calia dissimular el greu buit del dret al vot individual. Així, la Llei del Referèndum establia que els espanyols podien ser consultats individualment en forma de plebiscit nacional, sempre per decisió de Franco i per a sotmetre'ls qüestions d'Estat. 4.1.2.AÏLLAMENT INTERNACIONAL(1945-1950)  Leyde sucesiónenlajefaturadel estado Després de deu anys de vida del règim, els seus ideòlegs van pensar que havia arribat el moment d'establir un sistema de successió a la prefectura de l'Estat. En la seva opinió, el franquisme havia de ser considerat un règim d'excepció irrepetible, sobretot per les condicions personals del líder, però no extingible, sinó reproduïble en el temps gràcies al manteniment de les lleis fonamentals. Ara, en 1947, quan l'autoritat de Franco s'hi havia impost sobre els vencedors -falangistes, catòlics o monàrquics- de la guerra s'abordaria el problema de la continuació del franquisme sense Franco. Amb aquest objectiu, la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat va ser sotmesa a referèndum i aprovada en un de les "topinades" de la història del règim per més del 93 per 100 dels votants, amb només una abstenció del 18 per 100. La Llei aprofitava per a establir o consolidar un conjunt de principis i eliminar la seva definició nacionalsindicalista: Espanya era un Estat catòlic, social i representatiu, que es declarava Regne d'acord amb la seva tradició monàrquica. A Franco se li confirmava com a cap vitalici de l'Estat i se li reservava el dret de nomenar successor. 4.1.3.GUERRA FREDA (1945-1950)
  • 3.  Leyfundamental de principiosde movimientonacional(1958) En 1958, sense deliberació prèvia en les Corts, Franco va promulgar la Llei de Principis del Moviment Nacional. La llei suposava la incorporació institucional de la doctrina falangista i el reconeixement de Falange Espanyola Tradicionalista (FET) com a únic partit, però a penes va tenir incidència en la vida política de l'Estat ni va servir per a frenar algunes orientacions noves del govern aparegudes en 1957. El text va tenir l'efecte pràctic que tots els alts càrrecs civils o militars passessin a ser considerats membres nats del Moviment i que els funcionaris públics quedessin obligats a jurar els seus principis fonamentals. 5. TECNOCRÀTICA (1959-1969)  Leyorgánica del estado( aprovadaenreferèndumel 14de desembre de 1966) Després d'un altre període llarg sense lleis fonamentals, a mitjan anys seixanta, el règim tractarà de respondre al desenvolupament material del país amb un simulacre d'actualització del seu entramat legislatiu. Una nova llei buscarà aquesta neteja d'imatge davant la realitat d'una Europa pròspera que envia els seus turistes a un país necessitat de modernitzar les seves estructures polítiques. Publicada i sotmesa a referèndum al desembre de 1966, la Llei orgànica de l'Estat pretenia ser una refundació legislativa del franquisme mitjançant la unió d'elements dispersos de textos fonamentals anteriors i la depuració d'algunes de les seves connotacions totalitàries. Aquesta llei va introduir algunes novetats funcionals, com la separació dels càrrecs de cap de l'Estat i president del govern, encara que aquest no es cobrirà fins a 1973. Molt penós els va resultar als espanyols l'estat d'indefensió i inseguretat jurídica al qual els va sotmetre el règim malgrat algunes de les afirmacions de les seves set lleis fonamentals. Tots aquells principis que solen considerar-se constitutius d'un Estat democràtic, com a separació de poders o vida judicial normalitzada, van ser ignorats per les lleis franquistes. En el seu lloc va existir un control confessat de l'executiu sobre el legislatiu i del cap de l'Estat sobre tots dos i, al seu torn, tot l'entramat judicial es va fer dependre dels ministeris. D'altra banda, l'existència de tribunals d'excepció, és a dir, de les jurisdiccions especials, trencava el principi d'igualtat davant la llei i negava l'Estat de dret. Una de les llibertats més perseguida per un tribunal d'excepció, el d'Ordre Públic (TOP), va ser la de reunió, que, juntament amb la d'expressió, es considerava perillosa i atemptatòria contra la seguretat de l'Estat. Totes les reunions
  • 4. públiques necessitaven autorització oficial, excepte aquelles de menys de vint persones. 6. DESCOMPOSICIÓ (1969-1975)