1. 2.LES FORCES D’OPOSICIÓ
• 2.1 Republicanisme i lerrouxisme.
• 2.2 Carlisme i tradicionalisme .
• 2.3 Les forces obreres: socialisme i anarquisme.
2. 2.1 REPUBLICANISME I LERROUXISME(I)
catalanisme
Força
principal
d’oposició
Republicanisme
Nicolás Salmerón,
dirigent d’Unió
Republicana.
Fragmentació
en diversos Unió Republicana (1903)
grups.
3. 2.1 REPUBLICANISME I LERROUXISME (II)
Lerroux lidera
El lerrouxisme tenia un fort Unió Republicana
caràcter anticatalanista i a Catalunya
anticlerical i presentava un
discurs demagògic i Influència entre
les classes
suposadament revolucionari per populars
atreure el suport popular.
Èxits electorals
en el 1903 i el
1905
Lerroux se
separa d’Unió
Alejandro Lerroux. Republicana i
funda el partit
Radical 1908)
4. 2.2 CARLISME I TRADICIONALISME
Mort de Carles de Borbó.
Jaume de Borbó (fill de Carles de borbó) pretendent
de la corona.
Continuen les disputes al si del partit, iniciades a finals
dels s. XIX, amb l’escissió dels integristes .
Un sector del carlisme es manté germanòfil, arran de la Primera Guerra Mundial
Juan Vázquez va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista el 1919, després de deixar
la militància carlina.
Es funda el Requetè (1907), organització de caràcter paramilitar que va
actuar en les ciutats contra el republicanisme i l’obrerisme.
Quan arriba la República, el 1931, carlins, integristes i tradicionalistes van
aconseguir reunificar-se en un sol partit, Comunió Tradicionalista.
5. 2.3 LES FORCES OBRERES: SOCIALISME I ANARQUISME(I)
Madrid
Socialistes
Nord d’Espanya
Obrerisme
(primer terç del s.XX) Classe obrera catalana
(mes nombrosa a
Anarquistes Espanya)
Aragó, València i
Andalusia
6. 2.3 LES FORCES OBRERES: SOCIALISME I ANARQUISME(II)
Aquest partit defensava
Socialisme l’acció política i era
partidària d’aprofitar les
oportunitats que donava el
sistema parlamentari i no
defugia les aliances
electorals amb els partits
PSOE burgesos.
UGT i
PCE Largo Caballero.
7. 2.3 LES FORCES OBRERES: SOCIALISME I ANARQUISME(III)
Anarquisme
Solidaritat
Obrera
CNT
