2. EN QUIN MES DE L’ANY
CÒSMIC COMENÇA LA
PREHISTÒRIA?
3. LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA ÉS EL PERÍODE DE TEMPS MÉS LLARG DE LA HISTÒRIA DE LA
HUMANITAT I COMPREN DES DE L‘APARICIÓ DELS HUMANS A LA TERRA FINS A
I‘ELABORACIÓ DELS PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS.
ELS PRIMERS ESTUDIOSOS DE LA PREHISTÒRIA LA VAN DIVIDIR EN FUNCIÓ DELS
MATERIALS I LES TÈCNIQUES QUE ELS HUMANS FEIEN SERVIR PER FABRICAR ELS
SEUS ESTRIS.
VAN ESTABLIR DOS GRANS PERÍODES:
EDAT DE PEDRA EDAT DELS METALLS
4. L’EDAT DE LA PEDRA INCLOU DOS PERÍODES:
EL PALEOLÍTIC (35.000-10.000a.C.) I EL
NEOLÍTIC.
· EL PALEOLÍTIC (‘PEDRA ANTIGA’) S’INICIA
AMB L‘APARICIÓ DELS PRIMERS HUMANS.
EREN CAÇADORS I RECOL·LECTORS I
CONSTRUÏEN ESTRIS AMB UNA TÈCNICA MOLT
RUDIMENTÀRIA, PICANT DUES PEDRES L‘UNA
CONTRA L‘ALTRA FINS A OBTENIR–NE UNA
EINA MÉS O MENYS PUNXEGUDA O TALLANT.
· EL NEOLÍTIC (‘PEDRA NOVA’) COMPREN DES
DE L’APARICIÓ DELS PRIMERS AGRICULTORS I
RAMADERS FINS A L‘EDAT DELS METALLS.
DURANT EL NEOLÍTIC ES VA PERFECCIONAR EL
TREBALL DE LA PEDRA, JA QUE ES VA ACON-
SEGUIR POLIR-LA, I ES VAN FORMAR LES
PRIMERES COMUNITATS URBANES.
L’EDAT DE LA PEDRA
7. L’EDAT DELS METALLS
L’EDAT DELS METALLS S‘INICIA QUAN ELS HUMANS
APRENEN A APROFITAR ELS METALLS PER A LA
FABRICACIÓ D‘EINES.
INCLOU DOS PERÍODES:
· L’ EDAT DEL BRONZE.EL PRIMER METALL QUE VAN
FER SERVIR ELS HUMANS VA SER EL COURE, UN
MATERIAL, PERÒ, MASSA TOU, INADEQUAT PER FA-
BRICAR ARMES I ALTRES ESTRIS. EL BRONZE, UN
ALLITADA DE COURE I ESTANY, MÉS RESISTENT QUE EL
COURE, ÉS EL PRIMER METALL QUE ES VA FER SERVIR
EXTENSAMENT.
· L’EDAT DEL FERRO. EL FERRO ÉS UN METALL
ABUNDANT I MOLT MÉS DUR QUE EL BRONZE. ELS
PRIMERS POBLES QUE VAN DISPOSAR D’ARMES DE
FERRO VAN SOTMETRE FÀCILMENT ELS QUE ENCARA
DESCONEIXIEN AQUEST METALL.
11. VIVIEN EXCLUSIVAMENT DELS RECURSOS QUE ELS OFERIA LA NATURA:
LA CAÇA I LA PESCA D’ANIMALS SALVATGES.
LA RECOL·LECCIÓ DE PLANTES.
SEMPRE CAÇAVEN EN GRUPS, PER PROTEGIR-SE. CAÇAVEN GRANS ANIMALS, JA QUE
VIVIEN TOTS JUNTS A LA MATEIXA COVA I EREN MOLTES BOQUES A ALIMENTAR. ELS
ANIMALS MÉS CAÇATS SEMBLA QUE EREN: ELS MAMUTS, ELS CAVALLS, ELS CÉRVOLS I
ELS BISONS, SEGONS LES NOMBROSES PINTURES RUPESTRES TROBADES.
TAMBÉ HI HA PINTURES
RUPESTRES DE PESCA.
13. QUINES ARMES ES VAN CREAR I VAN USAR EN LA
PREHISTÒRIA?
ELS HUMANS QUE VAN HABITAR LA TERRA EN L'EDAT PREHISTÒRICA VAN DESENVOLUPAR
LES PRIMERES ARMES QUE ELS SERVIEN PER A DIFERENTS TREBALLS, PERÒ AQUESTES EREN
MOLT RUDIMENTÀRIES I SENZILLES.
ENTRE LES ARMES QUE VAN ACONSEGUIR INVENTAR PODEM ESMENTAR LA DESTRAL, LA
LLANÇA, EL GARROT, L'ARC I LA FLETXA.
AQUESTES ARMES ELS PERMETIEN CAÇAR ANIMALS, TALLAR CARN ANIMAL, ELABORAR
ABRICS A PARTIR DE PELL ANIMAL, PREPARAR EL MENJAR, CONSTRUIR LLARS, ENTRE
ALTRES COSES.
14. LA DESTRAL
AQUESTA ERA UNA ARMA MOLT ÚTIL PER ALS HUMANS D'AQUELLA ERA, JA QUE
ELS PERMETIA REALITZAR TREBALLS DIVERSOS AMB ELLA COM ARA: TALLAR
OSSOS, TALLAR FUSTA, MATAR ANIMALS, OBRIR FRUITS COM LES NOUS, TALLAR
PELL ANIMAL ...
RESULTAVA UNA ARMA MOLT PRÀCTICA I MOLT MÉS FÀCIL D'USAR I
TRANSPORTAR QUE LES ALTRES.
LA DESTRAL ESTAVA CONSTITUÏDA PER UNA
PEDRA AFILADA EN FORMA SEMBLANT A LA
FLETXA, LA QUAL ESTAVA SUBJECTADA A UNA
VARA O PAL DE FUSTA PETIT QUE SERVIA PER
SOSTENIR I DOMINAR L'EINA. AQUEST DISSENY
ERA EL QUE LI DONAVA A L'ARMA UN ASPECTE
PRÀCTIC, JA QUE ERA MOLT MÉS FÀCIL VALER-
SE DE LES MANS PER REALITZAR ELS TREBALLS
I SOBRETOT AMB UNA DE MENYS PES.
15. DESPRÉS D'HAVER CREAT LA DESTRAL, L'ÉSSER HUMÀ
ES VA ADONAR QUE PODIA ELABORAR UNA ARMA
SEMBLANT PERÒ DE MÉS ABAST, AIXÍ VA SER QUE VA
SORGIR EL QUE ES CONEIX COM LA LLANÇA.
LA LLANÇA ESTAVA CONSTITUÏDA PER UNA
PEDRA AFILADA I AMB UNA FORMA QUE
PERMET REALITZAR TALLS A ALTRES
MATERIALS O A LA PELL, SOSTINGUDA A UNA
VARA LLARGA DE FUSTA SÒLIDA I EL MÉS
RECTA POSSIBLE.
AQUESTA ARMA NO NOMÉS LA UTILITZAVEN
PER CAÇAR ANIMALS, SINÓ QUE TAMBÉ
RESULTAVA ÚTIL PER A DEFENSA PERSONAL,
UNA COSA QUE ES VA TORNAR INDISPENSABLE
PER PROTEGIR-SE DELS ATACS ANIMALS O FINS I
TOT D'ALTRES HUMANS. VA ARRIBAR A SER
BASTANT ÚTIL, SOBRETOT PER ATACAR DES DE
LLARGUES DISTÀNCIA, PERMETENT LLANÇAR-
LA A GRAN VELOCITAT.
LA LLANÇA
16. EL GARROT ÉS POTSER UNA DE LES ARMES QUE
MÉS ASSOCIEM AMB ELS HOMES DE LA
PREHISTÒRIA. VA SER UNA ARMA BASTANT
UTILITZADA PER L'ÉSSER HUMÀ EN LA
PREHISTÒRIA, JA QUE ERA FÀCIL D'ELABORAR, O
FINS I TOT NO CALIA MILLORAR-LA, SIMPLEMENT
AMB UNA BRANCA SÒLIDA D'ALGUN ARBRE ERA
SUFICIENT.
EL GARROT VA SER UTILITZAT PER L'HOME PER
CAÇAR, ESPECÍFICAMENT PER COLPEJAR A LA
SEVA PRESA FINS A MATAR I DESPRÉS UTILITZAR
ALGUNA ALTRA EINA DE TALL PER TREURE-LI LA
PELL I MENJAR-LA.
DE LA MATEIXA MANERA QUE LA LLANÇA, EL
GARROT LI PERMETIA DEFENSAR-SE DELS
ANIMALS SALVATGES I D'ALTRES HUMANS DE
FORMA MÉS FÀCIL. ERA UNA ARMA MOLT MÉS
LLEUGERA I FÀCIL DE MANEJAR.
EL GARROT
17. AQUEST CONJUNT D'ARMES VAN SER DELS
INSTRUMENTS DE CACERA MÉS EFECTIUS MAI
INVENTATS EN L'ÈPOCA PREHISTÒRICA, JA QUE
PERMETIA MATAR ANIMALS DES DE LLARGUES
DISTÀNCIES, MOLT MÉS GRANS QUE LA LLANÇA I
DE FORMA MÉS EFICAÇ. ES DIU QUE VA SER
DISSENYADA EN ELS ANYS 5000 A.C. DES D'ON VA
SER MOLT UTILITZADA PELS HUMANS
PREHISTÒRICS.
CONSISTIA EN UN ARC FET DE FUSTA FLEXIBLE,
QUE ESTAVA LLIGAT EN AMBDÓS EXTREMS PER
UNA CORDA O TIRA, LA QUAL SERVIA PER
DONAR-LI SUFICIENT IMPULS A LA FLETXA,
CONSTITUÏDA PER UNA VARA D'UNS 50 CM AMB
UNA PUNTA EN FORMA DE TRIANGLE BEN
AFILADA I PLOMES D'AU EN L'ALTRE EXTREM PER
DONAR-LI ESTABILITAT I PRECISIÓ.
ARC I FLETXES
19. DURANT EL PALEOLÍTIC ES VAN ALTERNAR PERÍODES DE GLACERES (ÈPOQUES D'INTENS
FRED) AMB PERÍODES INTERGLACIALS (ÈPOQUES DE CLIMA MÉS SUAU).
LA VIDA D'HOMES I DONES EN UN ENTORN TAN ADVERS ERA MOLT DIFÍCIL, I TOTS ELS
SEUS ESFORÇOS SE CENTRAVEN EN ASSEGURAR LA SEVA SUPERVIVÈNCIA.
JA SABEM QUE LA SEVA ALIMENTACIÓ ES VA BASAR EN LA RECOL·LECCIÓ DE FRUITS,
EN LA PESCA I EN LA CAÇA D'ANIMALS I AQUESTA MANERA DE VIDA OBLIGAVA ALS
GRUPS HUMANS A DESPLAÇAR-SE CONTÍNUAMENT, SEGUINT ALS ANIMALS QUE
CAÇAVEN.
ÉS EL QUE S'ANOMENA VIDA NÒMADA O NOMADISME.
GRUPS HUMANS NÒMADES
20. EN RELACIÓ AL SEU HÀBITAT, DURANT L'HIVERN ES REFUGIAVEN A L'INTERIOR DE
COVES NATURALS I CONSUMIEN LES PROVISIONS ACUMULADES. MENTRE
ESPERAVEN L'ARRIBADA DEL BON TEMPS, ES DEDICAVEN A PREPARAR LES PELLS,
QUE ELS SERVIEN D'ABRIC I A FABRICAR ELS UTENSILIS I LES ARMES NECESSARIES.
HÀBITAT A L’HIVERN
21.
22. AQUESTES CASES PREHISTÒRIQUES, ELS LLOCS, CONSTRUCCIONS O CAMPAMENTS
ON VIVIEN ELS HOMES DE LA PREHISTÒRIA SÓN DIFÍCILS DE CONÈIXER BÉ. NO
OBSTANT AIXÒ, ELS ARQUEÒLEGS I PREHISTORIADORS ARRIBEN A FER-SE UNA IDEA
A PARTIR DE DIVERSES FONTS D'INFORMACIÓ COM LES EXCAVACIONS
ARQUEOLÒGIQUES.
AQUESTES MANERES DE VIURE , (O CULTURES ARQUEOLÒGIQUES) NO EREN LES
MATEIXES SEGONS LA REGIÓ DEL MÓN, I LA MANERA QUE ELS HOMES
PREHISTÒRICS CONSTRUÏEN ELS SEUS CAMPAMENTS O LES SEVES CASES VARIA
SEGONS LES ÈPOQUES I LES REGIONS.
EN ARRIBAR L'ESTIU ES
DEDICAVEN A CAÇAR, PESCAR I
RECOLLIR FRUITS. VIVIEN
LLAVORS A L'AIRE LLIURE, EN
CABANES CONSTRUÏDES AMB
TRONCS I BRANQUES
D'ARBRES O EN TENDES FETES
AMB PELLS D'ANIMALS.
HÀBITAT A L’ESTIU
23. TENDA DE L’ÚLTIMA PART DEL
PALEOLÍTIC, AMB PELLS NO CURTIDES.
AQUESTA TENDA PODIA ESTAR COBERTA
D'ESCORCES O DE PELLS. ELS RASTRES HAN
MOSTRAT QUE EL FOC ES FEIA DAVANT DE
L'ENTRADA DE LA TENDA.
24. LA CABANA DELS CAÇADORS-RECOL·LECTORS. AQUESTA
FETA DE CANYES, OSSOS I FUSTA ES TRACTA D'UNA CASA
TEMPORAL, PERQUÈ ELS QUE L'HABITAVEN EREN
NÒMADES.
CABANA D'ESTIU DE CAÇADORS DEL NORD
D'EUROPA
RECONSTITUCIÓ A DINAMARCA D'UNA
CABANA DE CAÇADORS DEL NORD
D'EUROPA, AL VOLTANT DEL 4500 ANYS
ABANS DE J.C.
