- Àmbits d’innovació: 3 eixos + 4 instruments - El pla d’innovació i el coordinador d’innovació La formació del professorat i la comunicació/col.laboració amb les famílies Etapes en el procés d’innovaciói els indicadors de l’impacte de millora ANNEX: El currículum bimodal: metodologia innovadora amb la que tots els alumnes aprenen més i podem reduïr molt el fracàs escolar

1. Dr. Pere Marquès (2015) http://peremarques.net/ UAB – grup DIM-EDU
Claus de l’èxit per a una
innovació eficaç, eficient i
continuada en els centres (v.17.2)
- Àmbits d’innovació: 3 eixos + 4 instruments
- El pla d’innovació
i el coordinador d’innovació
- La formació del professorat
i la comunicació/col.laboració amb les famílies
- Etapes en el procés d’innovació
i els indicadors de l’impacte de millora
- ANNEX: El currículum bimodal: metodologia innovadora amb la que tots
els alumnes aprenen més i podem reduïr molt el fracàs escolar

2. Aquesta "posta al dia" dels centres és una INNOVACIÓ D'ACTUALITZACIÓ, que segueix
l'estela dels "centres de referència". Aquests, que ja estan al dia, exploren noves possibilitats de
millora, fan INNOVACIÓ D'INVESTIGACIÓ.
En els darrers 20 anys el món s’ha transformat.
Ara vivim a l’ Era Internet, un canviant escenari
social, econòmic i cultural que ens ofereix fantàstics instruments
que potencien les nostres facultats i ens faciliten i enriqueixen la vida,
però que genera nous riscos i exigeix nous sabers i competències.
Per això, i també per a corregir dèficits formatius actuals,
les institucions educatives han de revisar els seus objectius,
metodologies i sistemes d’avaluació, instruments i organització,
per tal d’adequar-los a l’Era Internet i així contribuir al…
… màxim desenvolupament de cada alumne i
formar-lo amb els coneixements, competències i valors necessaris
per a que dissenyi el seu pla de vida
i el realitzi com a ciutadà bo, feliç i útil a la societat
compromès per un món més just i de benestar per a tots
PER A QUÈ?
PER QUÈ?
Pere Marquès (2016)
PER QUÈ TENIM QUE INNOVAR EN ELS CENTRES?
PER A QUÈ?

3. NOUS OBJECTIUS/CONTINGUTS
conceptes, fets, idiomes
competències,TIC, emocional
aprenentatge continu
autonomia, valors
NOVES EINES TIC
pissarra digital, continguts digitals
aula 2.0, plataforma educativa EVA
sempre Internet
Nova AVALUACIÓ
nous criteris, memoritzar i fer
“amb la memòria auxiliar”
(apunts, Internet)
NOVA ORGANITZACIÓ
INFRAESTRUCTURES
NOVES METODOLOGIES
grupal: projectes, rols
entorn (local/global)
individual: casa, escola
Pere Marquès (2013)
CANVIS A L’EDUCACIÓ A L’ERA INTERNET

4. Pere Marquès (2015)
ÀMBITS D’INNOVACIÓ EN UN CENTRE
Eix
Actualització
Curricular
QUÈ ENSENYAR
+ ORG. CURRÍCULUM
Col.laboració
amb Famílies
i Alumnes
TUTORIA
Eix
Actualització
Metodològica i
de l’Avaluació
CÓM ENSENYAR
I APRENDRE
Eix
Integració
Tecnològica
QUINS RECURSOS
+ INFRAESTRUCTURES
Formació
i suport al
Professorat
COMPROMIÍ
D’EQUIP
Direcció
compromesa
LIDERA LA INNOVACIÓ

5. SER
FER
CONÈIXER
CONVIURE
Competència:
aprendre a aprendre
(metacognició)
Desenvolupament físic/salut
Intel.ligència Cinestésica
Tenir coneixements
i competències
específiques
COMPETÈNCIA:
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
Intel.ligència Lingüístico-Verbal
COMPETENCIA:
CIENCIA&TECNOLOGÍA
(mundo físico)
Inteligencia Naturalista
COMPETÈNCIA: CONCIÈNCIA I
EXPRESIONS CULTURALS
(cultural/artística)
I. Musical + I. Visual/Espaial
COMPETÈNCIA:
MATEMÀTICA
I. Lógico-Matemàática
PereMarquès(2017)
14 BASES PEL PARADIGMA EDUCATIU
de l’Era Internet
COMPETÈNCIA:
SOCIAL I CIUTADANA
treball col.laboratiu
Intel.ligència Interpersonal
COMPETÈNCIA: INICIATIVA
I ESPERIT EMPRENEDOR
(autonomia i iniciativa)
Autoconeixement
intel.ligència emocional
autoestima, voluntat
Inteli.lgència Intrapersonal
Idiomas extranjeros
Maduració
moral/espiritual
valors
COMPETÈNCIA:
DIGITAL
Desenvolupament intel.lectual
analític-crític, sintétic-creatiu
STEAM

6. 16 BASES PEL PARADIGMA FORMATIU
de l’Era Internet
CURRÍCULUM
PLURILÍNGÜE +INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES
objectius actualitzats
enfocament competencial interdisciplinar
estructuració: c.comú +c.opcional
assignatures+projectes<>c.per projectes
c. i avaluació bimodal
competències (amb apunts)
+glossari bàsic
ALUMNAT IMPLICAT
CENTRE DE LA ACCIÓ FORMATIVA
aprenentatge servei a l‘aula
tutors, secretaris, col.laborar en les normes
avaluació formativa compartida
continua, aprendre de l’error
autonomia responsable i autoaprenentatge
lifelong learning
FAMÍLIA I COMUNITAT
COMUNITATS D’APRENENTATGE
espais i agents educatius
col.laboren, donen exemple…
ACTIVITATS
INDIVIDUALE I COOPERATIVES
moltes, significatives, lúdiques
exposicions, exercicis i projectes
cada dia: instrumentals
LEGIR, documentar-se, escriure/exposar, crear
organitzar i usar 2 memories
interna i externa + PLE
INSTRUMENTS
+ INFRAESTRUCTURES
múltiples entorns i recursos
aprenentatge ubicu,conecta informal/formal
grups, horaris, espais flexibles
ús intensiu de TIC
PROFESSORS=EQUIP
COMPETENTE INVESTIGADOR, COMPROMÉS
tutoria compartida + pla d’orientació personal
detectar dificultats, autoconfiança, projecte vital
mediador/assessor: planifica, PERSONALITZA,avalúa
tractament de la diversitat, INCLUSIVITAT
crea bon clima, orienta i motiva
S’aprèn fent i reflexionant amb
curiositat i constància
Imprescindible: una direcció
compromesa
que lideri la millora permanen
del centre
A partir del document: PRINCIPIOS DE ENSEÑANZA
PereMarquès(2017)

7. PISSARRA DIGITAL +
lector documents
CONTINGUTS
I ALTRES RECURSOS
PLATAFORMA
Intranet +
CIBERESPAI
campus EVA col.laboratiu
omnipresent, no hi ha parets
pissarra copiadora
mirall màgic
compartir/debatre
llibre digital, recursos multimèdia, activitats
interactives autocorrectives
robòtica, impressió 3D
DISPOSITIUS DIGITALS
netbook, tauleta, smartphone
BYOD
la meva memòria externa PLE,
web 2.0, apps
sempre disponibles
ENTORN FÍSIC
accés
des de casa
ÚS ADEQUAT DE LES TIC
PereMarquès(2015).
Amb les TIC desenvolupen competència digital i autonomia en el seus aprenentatges
INSTAL.LACIONS
endolls, WIFI..

8. La condició necessària:
Una direcció competent i compromesa que lidera la innovació
Resulta indispensable, amb independència de la forma que adopti.
- Direcció unipersonal per part del titular.
- Direcció administrativa i direcció pedagògica.
- Equip directiu amb una estructura més o menys vertical.
- Direcció compartida
PD Pere Marquès (2016)

9. La clau de l’èxit:
Que els professors vegin que les innovacions resulten…
- Necessàries, tenim motius per a innovar (= “posar-nos al dia”, exigència
de la societat actual) i millorar els resultats que obtenim (rendiment
acadèmic, desenvolupament personal dels alumnes…)
- Fàcils i còmodes, les aprenen a aplicar sense problemes ni estrès en poc
temps; els models didàctics són bons, flexibles, controlables.
Imprescindible: bona formació i suports “just in time”
- Útils, eficaces, aporten valor afegit per a realitzar activitats de major
potencial didàctic i assolir més implicació de l’alumnat (motivació i
participació) i millores en el seu rendiment acadèmic (notes) i
desenvolupament personal.
- Eficients, faciliten la labor docent i no exigeixen dedicar més temps ni
esforç.
PD Pere Marquès (2016)

10. Es realitzarà mitjançant múltiples canals i activitats:
• Presencials:
• Reunions: diverses durant el curs, per informar sobre el que es fa i les
normes, triar pares delegats de curs, torn obert de paraules ...
• Tutories amb assistència dels pares: a principi i final de curs, i quan sigui
necessari.
• Col·laboració en la realització d'activitats: celebracions, setmana cultural,
dia de portes obertes, activitats a classe (parlar dels seus oficis...)
• Activitats de l'AMPA: organitzar extraescolars, reunions amb els pares i
l'equip directiu (Consell Escolar)
• Sessions de formació i orientació a les famílies.
• On-line
• e-mail, whatsApp, xarxes socials (Twitter, Facebook…), YouTube…
• Web i plataforma de centre: .notícies, gestions (menjador, malalties…)
• I els canals tradicionals: telèfon, SMS, agenda de l’alumne, circulars per correo,
taulell d’anuncis…
Pere Marquès (2015)
COMUNICACIÓ I COL.LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES

11. millores en els aprenentatges de l’alumnat
millores en les notes
reducció d’alumnes
en fracàs escolar
millores en la competència digital de l’alumnat
millores en la satisfacció de l’alumnat a
la classe i al centre
millores en la satisfacció de les famílies
amb els professors i el centre
milloes en la demanda de places al centre
millores en la competència digital
docent dels professors
millores en competència didàctica
del professorat
millores en la satisfacció del
professorat amb el seu centre
millores en la “cultura de centre” (clima
d’ordre, respecte personal, afecte, alegria i
entusiasme per aprendre i fer coses…)
millores en el seu desenvolupament integral i en la capacitat
de prendre decisions positives (intel.ligència executiva)
Què pretenem?

12. El pla d’innovació de centre
Pere Marquès (2015)
- Fases i aspectes a considerar
- Un exemple
El coordinador d’innovació
(planificació, gestió, suport al professorat, avaluació)
No es tracta només d'integrar les TIC
Es tracta d'actualitzar el currículum a les exigències de l'Era Internet.
Per a això els centres docents necessiten un "pla d'innovació"

13. Pere Marquès (2014)
FASES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’INNOVACIÓ
Revisar els objectius educatius (què ensenyar?)
Decidir l’organització del currículum
(per assignatures, assignatures amb projectes, proyectes)
Integrar la bimodalidad al currículum (metodològica i a l’avaluació)
Considerar els altres principis del nou paradigma formatiu:
tutoríes, aprenentatge servei, avaluació compartida…
Determinar els espais, equipaments i recursos necessaris (TIC…)
Quina formació requereix el professorat? (per a complementar els seus
coneixements i competències): sobre la matèria, didàctiques, digitals, personals.
Com reforçar els canals comunicatius i de col.laboració amb les famílies?
També es pot considerar oferir formació a les famílies.
Redactar el pla d’innovació a 3 o 5 anys i aprovar-lo (professors, famílies)
VISIÓ I COMPROMÍS COMPARTITS
1.- ON ESTEM? Estimar el nivel actual de innovación del centro, con esta plantilla.
2.- ON VOLEM ANAR?
3.- COM HO FAREM?
4.- PLANIFICAR

14. El PLA D’INNOVACIÓ considerarà cada curs les compres de recursos i serveis que s’han d’adquirir abans de
començar les clases. També els temps de formació del professorat.
• Prèviament el pla s’haurà exposat al claustre, i s’haurà nomenat un professor coordinador
d’innovació/coordinador TIC. També s’informarà a toda la comunitat educativa del centre
PRIMER ANY
• CURRI: Començar a actualitzar els continguts (i recursos) curriculars (què ensenyar?).
Inclourer la competència digital al currículum dels estudiants. GRUPS DE TREBALL.
• MET: Currículum bimodal “enriquit” amb projectes i aprenentatge servei a l’aula… (com
ensenyar i avaluar?) FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.
• TIC: Pissarres digitals o PDI a totes les aules i seminaris. FORMACIÓ: curso trifàsic pels
professors que ho necessitin.
• TIC: Formació bàsica-A “indispensable” de TOT el professorat en competència digital
docent. Inclou: accès a Internet, portal de centre, ús de la plataforma educativa (per part
del professor). FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.
• Formació complementària on-line o presencial a la carta.
• Establir canals de comunicació i col.laboració amb els alumnes i les famílies
• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu
impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels
estudiants.
Pere Marquès (2015)
PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 1/3

15. SEGON ANY
• CURRI: Continuar l’actualització dels continguts (i recursos) curriculars (què
ensenyar?). Revisar la integració de la competència digital dels alumnes. GRUPS DE
TREBALL.
• MET: Integració de les bases del nou paradigma formatiu (com ensenyar iy avaluar ?)
FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.
• TIC: Dispositius digitals de suport a les aules i 50% aules 1x1. FORMACIÓ: curs trifàsic
pels professors que ho necessitin.
• TIC: Formació bàsica-B “completa” de TOT el professorat en competència digital docent
FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.
• Formació complementària on-line o presencial a la carta.
• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu
impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels
estudiants.
Pere Marquès (2015)
PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 2/3

16. TERCER ANY
• MET-REPETICIÓ: Integració de les bases del nou paradigma formatiu (com ensenyar i
avaluar ?) FORMACIÓ: curs trifàsic a tots els professors.
• CURRI: Revisió de l’actualització de contiguts curriculars: idiomes, intel.ligència
emocional, tècniques de pensament i estudi, competència digital… GRUPS DE TREBALL.
• MET: Revisió de l’ús que es fa dels llibres de text digitals i altres recursos TIC. GRUPS DE
TREBALL.
• TIC: 100% AulEs 1x1. FORMACIÓ: curs trifàsic pels professors que ho necessitin.
• TIC-REPETICIÓ: Formació bàsica-B “completa” de TOT el professorat en competència
digital docent FORMACIÓ: mitjançant seminaris mensuals.
• Formació complementària on-line o presencial a la carta.
• Avaluar la implementació de les innovacions metodològiques i l’ús de les TIC, i el seu
impacte en els processos d’ensenyament i aprenentatge i en els aprenentatges dels
estudiants.
Pere Marquès (2015)
PLA D’INNOVACIÓ. UN EXEMPLE 3/3

17. EL COORDINADOR D’INNOVACIÓ 1/2
FUNCIONS
• Impulsar/gestionar la integració tecnològica i l’actualització curricular i
metodològica (continguts, metodologies, sistemes d’avaluació…) en el centre.
• Gestionar i avaluar el pla d’innovació. Coordinarà les reunions de professors,
departaments, cicles, famílies… relacionades amb el pla d’innovació. Cada any es
farà una avaluació i ajust estratègic per a que les actuacions i els objectius del
proper curs s’ajustin a les circumstàncies i necessitats reals.
• Gestionar la consegüent formació del professorat. Ell podria impartir algunes
sessions formatives, i també buscarà entre els seus companys especialistes en
temes concrets que poguessin actuar com a formadors dels seus companys.
• Assessorar els seus companys quan ho sol·licitin en la implementació de noves
metodologies i l'ús dels recursos TIC amb els seus alumnes: atendre les seves
preguntes sobre maneig de recursos i aplicacions, oferir-los ajuda perquè facin la
seva web docent o PLE, informar-los de recursos i novetats TIC per les seves
assignatures, orientar-los sobre cursos on-line i xarxes docents per a l'actualització
professional. Veurà d'anar reduint les resistències al canvi.
• Promoure investigacions al centre (i que aquest col·labori amb universitats) sobre
l'aplicació de noves metodologies i recursos en l'ensenyament ...
• Orientar i fer seguiment de la integració dels nous continguts en el currículum de
l'alumnat dels diversos nivells educatius: "competència digital"... Pere Marquès (20105

18. EL COORDINADOR D’INNOVACIÓ 2/2
PERFIL
• Professor del centre que a més de seguir donant classes als seus alumnes, tingui
una reducció de docència per realçar aquesta funció.
• Professor amb àmplia experiència, que planifica però és flexible / estratègic en la
seva pràctica docent. Reflexiu sobre la seva pràctica diària, experimenta / innova
amb l'aplicació de noves metodologies didàctiques i recursos TIC (quan aporten
valor afegit). Coneix i aplica els principis del nou paradigma formatiu de l'Era
Internet.
• Amb bona formació en el maneig i ús educatiu de les TIC imprescindibles dels
centres (pissarra digital, plataforma educativa, netbooks / tablets, continguts
educatius multimèdia ...). Coneix i aplica amb els seus alumnes els millors models
d'ús didàctic de cada un d'aquests recursos. Li agraden les TIC, aprèn el seu maneig
amb facilitat, li agrada estar al dia de les novetats tecnològiques ...
• Compromès amb els aprenentatges i rendiment dels seus alumnes
(especialment d'aquells als quals els costa més aprendre) realitza un ensenyament
personalitzat procurant el màxim de cada alumne.
• Bé considerat pels seus companys al centre. Li agrada ajudar.
Pere Marquès (20105
Encara que en general el coordinador d'innovació s'ocuparà de la integració de les TIC, en
centres grans pot ser necessari el suport d'un "coordinador TIC" que s'ocupi dels aspectes
més tècnics del maquinari i programari.

19. El desenvolupament professional exigeix una pràctica reflexiva i una formació permanent
“a mida", que prioritzarà l'adquisició dels coneixements i competències que demanden en
cada moment les tasques docents i el seu context.
Formació continuada del professorat
Els docents són els gestors de la innovació a l’escola
i comunicació i col.laboració amb les famílies
Pere Marquès (2015)

20. FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 1/4
PRINCIPIS A CONSIDERAR
• Es centrarà en les necessitats del professorat per millorar les seves tasques
docents i especialment els processos d'ensenyament i aprenentatge.
• Convé establir un pla anual o bianual, a partir de les necessitats de formació
identificades. Un bon punt de partida pot ser consensuar entre tots la
formació que es volgués rebre.
• Serà eminentment pràctica i haurà d'oferir solucions a problemàtiques que
exposin els professors (sense que suposi més temps de dedicació)
• En la mesura del possible la formació serà presencial i s'impartirà en el propi
centre (formació trifàsica, seminaris mensuals ...).
• Els formadors tindran una àmplia experiència docent i coneixeran el context
dels professors als quals es dirigeix ​​la formació. Quan sigui factible els
formadors seran professors experts del centre (autoformació).
• La formació presencial es pot complementar amb cursos on-line, però que
l'objectiu sigui aconseguir canvis en la metodologia didàctica convé que sigui
presencial i hi hagi un professor-assessor permanent al centre.
• La formació en TIC considerarà el maneig bàsic dels recursos, però es
centrarà en la seva aplicació didàctica adreçada a aprofitar el seu "valor
afegit" per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge.Pere Marquès (20105

21. FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 2/4
FORMACIÓ MITJANÇANT SEMINARIS EN EL CENTRE
• Aquest sistema resulta idoni per a proporcionar informació sobre nous
recursos i metodologies didàctiques, i orientar la seva progressiva
aplicació al professorat.
• Consisteix en realitzar 3 seminaris al llarg del curs:
– SEMINARI-1: el formador presenta els continguts i atén les preguntes
dels professors, que reben l'encàrrec de començar a aplicar-los a partir
d'ara.
– SEMINARI-2 (tres mesos més tard): els professors exposen el que han
fet, els problemes que han tingut ... i el formador tracta d'oferir
solucions i complementa a formació.
– SEMINARI-2 (tres mesos més tard): es repeteix el model anterior, i es
valoren els avantatges obtinguts i la millora en els aprenentatges dels
estudiants.
• Un dels professors del centre amb més formació sobre el contingut dels
seminaris (o el mateix "coordinador d'innovació" del centre) actuarà com a
"assessor intern" i atendrà consultes dels seus companys entre seminaris.
Estarà en contacte amb el formador del seminari.
Pere Marquès (2010)

22. FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 3/4
FORMACIÓ MITJANÇANT SEMINARIS MENSUALS
• Aquest sistema pot resultar el més adequat per abordar la formació en
temes que contemplen molts àmbits, alguns dels quals poden estar ja
assumits per alguns professors.
• Consisteix a realitzar un seminari (d'unes 2 h.) cada mes (per exemple el
primer dimecres de cada mes):
– A l'inici de curs s'han programat els continguts de cada seminari.
– Cada professor anirà només als seminaris que siguin del seu interès
per completar la seva formació.
• Com en el cas dels seminaris trifàsics, un dels professors del centre amb
més formació sobre el contingut dels seminaris (o el mateix "coordinador
d'innovació" del centre) actuarà com a "assessor intern" i atendrà
consultes dels seus companys entre seminaris . Estarà en contacte amb el
formador del seminari
Pere Marquès (2015)

23. FORMACIÓ CONTINUADA DEL PROFESSORAT 4/4
FACTORS QUE FARAN FRACASAR AQUESTA FORMACIÓ
• Pla de formació insuficient en temps o amplitud de continguts
• S'estableix un pla de formació que no respon a les necessitats del
professorat (teòrica, no incideix en els seus interessos ...). La formació ha de
facilitar la feina als docents i contribuir a una millora en els aprenentatges dels
estudiants.
• Les propostes formatives exigiran un increment significatiu de treball per
als docents. En la mesura del possible les noves propostes no han
d'incrementar el temps de dedicació docent (tret que permetin alliberar temps en
substituir a altres activitats que es feien abans).
• No s'ofereix suport permanent per a l'aplicació de les noves propostes per
part del professorat a l'aula. Convé que al centre hi hagi un professor que
assumeixi el rol de "assessor" dels seus companys.
• Els formadors són inadequats: saben poc, en saben molt però no saben
adaptar-se al nivell dels professors del curs, se centren en el maneig dels
recursos i poc en la seva aplicació didàctica (en el cas de les TIC)
• S'ofereix formació on-line a cursos que requereixen formació presencial:
iniciació a l'ús de determinats recursos TIC, canvis substancials en les
metodologies didàctiques que s'aplicaran a classe ... Pere Marquès (2010)

24. Etapes en el procés d’innovació de centre
(prospectiva, planificació, gestió, avaluació estratègica)
Els indicadors de l’impacte de la innovació
Pere Marquès (2015)
INNOVAR no és només millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge:
cal aconseguir millores en els aprenentatges i rendiment dels alumnes.
I en la seva satisfacció i desenvolupament personal.

25. ETAPES EN EL PROCÉS D’INNOVACIÓ D’UN
CENTRE
1.- PROSPECTIVA
• On estem ara? On volem anar? Com volem que sigui el nostre centre? Considerar:
objectius educatius, metodologies i sistema d'avaluació, recursos ...
2.- PLANIFICACIÓ
• Elaboració d’un pla d’innovació a 3/5 anys, considerant les actuacions a realitzar
cada any en els 3 àmbits d'innovació i la consegüent adquisició de recursos i
formació del professorat, així com potenciar la comunicació i comunicació amb les
famílies.
3.- GESTIÓ
• El coordinador d’innovació gestionarà el pla i facilitarà suport als professors quan
sigui necessari.
4.- AVALUACIÓ ESTRATÈGICA
• Al final de cada curs, el coordinador d'innovació ha d'avaluar el grau de compliment
de les actuacions previstes en el pla, així com estimar l'impacte de les innovacions
en la millora de resultats obtinguts, i en funció de tot això podrà proposar
ajustaments en el pla del curs següent.
Pere Marquès (20105

26. INDICADORS DE L’IMPACTE DEL PROCÉS D’INNOVACIÓ
• Millores en els aprenentatges i intel.ligència executiva dels alumnes
• Millores en les notes en general dels alumnes
• Reducció d'alumnes en risc de fracàs escolar (que no aproven assignatures)
• Millores en el desenvolupament personal de l’alumnat.
• Millores en la competència digital de l'alumnat
• Millores en la satisfacció de l'alumnat a classe i al centre
• Millores en la satisfacció de les famílies amb els professors i el centre
• Millores en la demanda de places al centre (hi ha més sol·licituds)
• Millores en la competència digital docent dels professors
• Millores de la competència didàctica del professorat (perfeccionament i actualització
docent)
• Millores en la satisfacció del professorat amb el seu centre
• Millores a la "cultura de centre" (clima d'ordre, respecte personal, afecte, alegria i
entusiasme per aprendre i fer coses ...)
Pere Marquès (20105

27. En síntesi…
Pere Marquès (2015)
Revisar els objetius educatius
Integrar “una determinada” tecnologia
Canvi metodològic i en l’avaluació (c.bimodal, a.servei)
L’ERA INTERNET SUPOSA UN NOU ESCENARI CULTURAL QUE EXIGEIX:
I PER AIXÒ NECESSITEM:
Un pla d’innovació de centre
Un coordinador d’innovació
Adquirir “bé” la tecnologia necessària
Formar al professorat
Canals de comunicació/col.laboració amb alumnes i famílies
Fer un seguiment estratègic del pla, estimant el seu impacte
Actualment les investigacions i altres activitats DIM-EDU comptem amb el suport de de

28. Els centres innovadors…quin impacte
assoleixen?, quines millores?
Pere Marquès (2016)
1.- Aconseguir millores amb les innovacions requereix temps: els centres que ja porten més de 5 anys amb
un pla d'innovació obtenen un impacte significativament més gran. I els centres de referència encara més.
2.- En qualsevol cas, els centres que apliquen el CURRÍCULUM BIMODAL (CB), en general aconsegueixen
encara un major impacte en les notes i el rendiment dels estudiants.
3.- Entre els 100 centres innovadors que aconsegueixen un major impacte de millora en aprenentatges i
rendiment dels alumnes, el 80% s'aplica el CURRÍCULUM BIMODAL (CB).

29. FONTS D’INFORMACIÓ
(1). Pere Marquès (2015) Cómo innovar en los centros docentes
(2). Pere Marquès (2015) Plantilla para estimar y reflexionar sobre el nivel de innovación de un centro docente Blog Chispas TIC y
Educación
(3). Pere Marquès et altri (2015) Bases para el nuevo paradigma formativo de la Era Internet
(4). Stefania Bocconi, Panagiotis Kampylis, Yves Punie (2012). Innovating Learning: Key Elements for Developing Creative
Classrooms in Europe. European Commission
(5). Barbara N. Brečko, Panagiotis Kampylis & Yves Punie (2014). Mainstreaming ICT-enabled Innovation in Education and Training
in Europe: Policy actions for sustainability, scalability and impact at system level. European Commission
(6). Alfredo Abad (2015) Plantilla básica de medición de innovación técnica (TIC) en un centro docente
(7). Pere Marquès (2014) Competencias docentes en la Era Internet
(8) OECD (2016) PISA: Low-performing students.Why they fall behind and how to help them succeed
(9) Pere Marquès (2015) Cómo mejorar los aprendizajes y reducir el fracaso escolar con el "currículum bimodal"
(10) Alfredo Hernando (2016) Viaje a la escuela del siglo XXI Fundación Telefónica
(11) Fundación Telefónica (2016) Preparar tu escuela para la sociedad digital. Claves para sumarse al cambio.
(12) Ferran Ruiz (2016) Las cuatro transformaciones y sus fundamentos pedagógicos e institucionales. Revista Educadores 258
(13) Jesuïtes Educació (2016) Proyecte Horitzò 2020.
(14) Escola Pia (2016) SUMMEM, projecte per a la interdisciplinarietat a l'aula.
(15) FEDAC (2016) Projecte avui x demà: 24 reptes de l'escola del segle XXI.
(16) Generalitat de Catalunya (2016). Projecte Escola Nova 21
(17) Institució Familiar d'Educació (2016). Projecte Aude!
PROJECTES DE GRUPS DE CENTRES

30. JORNADES: ELS CENTRES INNOVADORS DE CATALUNYA
EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA
VOLS PARTICIPAR EN EL PROJECTE “CENTRES INNOVADORS”?
Aquí tens tota la informació sobre el què estem fent i sobre com entrar en el PROJECTE
I Trobada de Centres Innovadors de Catalunya DIM, SCP, 1 juny 2016
Montserrat (B), Torre del Palau (Terrassa), SADAKO (B), IE J.Verdaguer (S.Sadurní d’A.), S.Pau (Tarragona),
Costa Llobera (B), S.Narcís (Girona), CEIP Dr.Trueta (Viladecans), Virolai (B), Montserratina (Viladecans), GEM
(Matarò), Pineda (Hospitalet Ll), E.Vedruna, E.Pia, SINS Dosrius, INS Bernat el Ferrer (Molins R), Garbí i Pere
Vergés (Esplugues), INS Mundet (B), S.Jaume (Hospitalet Ll), El Casal (Castellar V)
Innovació Educativa i Sistema Pedagògic a l’Escola SCP, 5 octubre 2016
37 Jornada DIM: Educación y Tecnología (DIM en Barcelona, 20 diciembre 2016)
La Vall (Bellaterra), IES Rosa Chacel (Colmenar Viejo), IES Nicolás Copérnico (Parla, Madrid), Colegio Vallmont
(Madrid), Colegio Monlau (Barcelona), INS Mundet (Barcelona), Projecte Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació,
Projecte AUDE de Institució Familiar d'Educació, Projete avuixdemà de FEDAC
II Trobada de Centres Innovadors de Catalunya DIM (a la seu de la SCP-IEC), 7 juny 2017
Torre del Palau (Terrassa), SADAKO (B), IE J.Verdaguer (S.Sadurní d’A.), CEIP Dr.Trueta (Viladecans), Virolai
(B), Pineda (Hospitalet Ll), SINS Dosrius, Col.legi Fundació Llor (Sant Boi del Llobregat), Col.legi La Farga (Sant
Cugat), Institut Cendrassos (Figueres), INS Joaquima Pla i Farreras (Sant Cugat), CEIP Espai 3 (Sant Joan
Despi),CEIP Pepa Colomer (El Prat de Llobregat), FEDAC-Ripollet (Ripollet), Escola Joviat (Manresa), Institut
Bisbe Sivilla (Calella), Escola Joan Pelegrí (Barcelona). Y presenten experiències puntuals: Escola Sant Nicolau
(Canyelles), Col.legi La Vall (Bellaterra), Col·legi Sant Bonaventura (Vilanova i la Geltrú), Escola Montessori
(Rubí), Fundació Collcerola.

31. ANNEX
El currículum bimodal:
Metodologia innovadora
amb la que tots els alumnes aprenen més
i podem reduïr molt el fracàs escolar
1. Conceptes clau: s’elabora un glossari
2. Competències: les activitats pràctiques es fan amb apunts

32. SABER FER
CONCEPTES
DADES
memoritzar
memoritzar
crear apunts
saber on trobar
AHIR AVUI
SABER FER
amb les meves
memòries interna i
externa
amb la meva
memòria interna
SABER FER: AHIR I AVUI
Pere Marquès (2014)
MEMÒRIA EXTERNA

33. 1. CADA ALUMNE CREA ELS SEUS APUNTS-GUIA (memòria externa) on
reuneix de manera ordenada i amb esquemes tot el que creu útil (fórmules,
exercicis, problemes tipus, exemples, conceptes...) per a realitzar les activitats
pràctiques de l’assignatura.
El professor haurà d’ensenyar als alumnes a crear apunts. Opcionalment pot
proporcionar uns “apunts-guia bàsics” que cada alumne ampliarà.
3. CADA ALUMNE ELABORA UN GLOSSARI BÀSIC on inclou els
conceptes i dades que el professor consideri IMPRESCINDIBLES que
memoritzi o quan de menys conegui i utilitzi També inclourà
esquemes/mapes conceptuals i un RESUM DE CADA TEMA.
2. ELS ALUMNES USEN SEMPRE APUNTS AL FER ACTIVITATS PRÀCTIQUES inclús en els
EXÀMENS O PROVES DE CONTROL PRÀCTIQUES. Així es faran hàbils en crear i usar apunts.
Quan el professor ho indiqui usaran també Internet i altres fonts d’informació (no convé que puguin
usar sempre llibres o Internet, ja que aleshores perdrien interès en fer els SEUS apunts)
En els projectes en grup, utilitzaran a més a més tot tipus de fonts de informació i
presentaran el treball públicament a classe (correcció entre tots)
CURRÍCULUM BIMODAL: PRINCIPIS BÀSICS
PereMarquès(2014)
4. I si es fan EXÀMENS TEÒRICS MEMORÍSTICS (on no es podran consultar els apunts), el 70
% de les preguntes es referiran al contingut del glossari.
Cada alumne elabora els seus apunts-guia
i recull en un altra llibreta el glossari de l’assignatura i un resum de cada lliçó.

34. Pere Marquès (2015)
Bimodalitat metodològica i en l’avaluació
CURRíCULUM BIMODAL: 2 tipus d’activitats
ACTIVITATS PRÀCTIQUES
COMPETENCIALS
SABER FER
consultant apunts, llibres, Internet
(ús de memòries externes)
Cada alumne elabora els seus
APUNTS-GUIA
VOCABULARI BÀSIC
conceptes, persones, fets, dades
MEMORITZAR
Cada alumne elabora:
GLOSSARI amb esquemes
+ RESUM de les lliçons
comprendre, usar, explicar
(memorització reconstructiva)
exercicis de memòria, relacionar,
llegir, expressar-se..
buscar informació, investigar, aplicar, valorar,
crear, projectes, problemes, rols
Exàmens pràctics: poden
usar apunts
Exàmens teòrics: 70% de les preguntes
seran sobre el glossariProjectes grupals:
presentació pública
càlcul
dictats
conversar
…
s’assoleix
EXPERIÈNCIA
+ TUTORIA: detecta dificultats i orienta
intel.múltiples,desenvolupament,sociabilitat
autoestima, emocions, motivació, família
APRENENTATGE SERVEI A L’AULA + fer
moltes activitats amb auto/co AVALUACIÓ
CONTINUADA i exàmens
Ús
TIC

35. Considerant les 4 investigacions sobre l’aplicación del currículum bimodal (2011-2016)
s’indica el % de professors (mínim i màxim) que van contestar afirmativament Pere Marquès (2016)
reduïm el fracàs escolar tots aprenden més
Investigacions
DIM 2011-16
700 professors
129 centres

36. PereMarquès(2015)
1.- NOTABLES MILLORES EN ELS APRENENTATGES (en el 80%
del casos, ja que no funciona amb els alumnes que “no treballen”)
i un augment significatiu en les seves notes.
La millora és major en els alumnes que ja anaven bé o molt bé,
però més del 50% dels estudiants que solien suspendre amb notes entre 4 i 5 (i més del 23%
del que suspenien amb nota entre 3 i 4) assoleixen increments del 20% en les seves notes
Per tant hi ha una reducció apreciable del fracàs escolar.
2.- Múltiples avantatges: más del 80% del professorat considera que els alumnes treballen
més i de forma més autònoma, augmenten la motivació i participació, es facilita el treball
col.laboratiu i el tractament de la diversitat, es pot pujar el nivell de l’assignatura... i
agrada als alumnes.
3.- Inconvenients: segons el 65% dels professors als alumnes els costa adaptar-se i un 55%
considera que exigeix més feina al professor ...
3 PRINCIPALS CONCLUSIONS
APLICACIÓ DEL CURRÍCULUM BIMODAL
Per les millores i els avantatges obtinguts…
Al voltant del 90% dels professors ho pensa seguir aplicant el proper curs.

37. - Es pot aplicar en aules amb o sense netbooks/tablets, però amb videoprojector o PDI
- Es pot aplicar a totes les assignatures i nivells a partir de 3r Primària. És més útil en aquelles
on cal memoritzar molts conceptes o s’usen moltes dades a les activitats pràctiques.
- Els professors poden seguir aplicant els seus mètodes habituals, amb alguns ajustos, que no
suposen major temps de treball (encara que sí l'esforç del canvi).
- S'aconsegueix que gairebé TOTS els alumnes aprenguin més i milloren les seues NOTES (i
facilita pujar el nivell de l'assignatura)
- S'aconsegueix REDUIR EL FRACÀS ESCOLAR (especialment dels alumnes que encara treballant
... no arribaven a l'aprovat o els costava mantenir-lo)
- S’aconsegueix una formació més d'acord als temps (creen i usen LA SEVA memòria externa,
defensen projectes cooperatius davant la classe, realitzen aprenentatge servei)
- No s'aconsegueix que els alumnes aprenguin sols: com sempre hem d'assegurar-nos que
comprenen els coneixements i practiquen amb ells.
- No s'aconsegueix que en un mes els alumnes aprenguin a usar bé els apunts, a buscar bé a
Internet, a crear els seus propis apunts… Això duu temps.
- No s'aconsegueix que els alumnes que no ens treballaven a classe ara treballin SI passa en
alguns casos: al tenir més suports (apunts, tutoria)augmenta la seva motivació
CURRÍCULUM BIMODAL: OBSERVACIONS
Pere Marquès (2014)

38. EN DEFINITIVA
PROPORCIONEM ALS ALUMNES:
- Entorns de treball propis de l’Era Internet
Bimodal (conèixer/fer), memòria externa, projectes, més autonomia, recursos TIC
- Ajuts “a mida” amb els que tindran èxit
Bimodal (glossari/memòria externa), aprenentatge servei a l’aula, tutoria, recursos TIC
-Més motivació i implicació de l’alumnat
Assoleixen èxit (veure que poden els motiva), projectes, aprenentatge servei a l’aula, tutoria
EL RESULTAT:
Millor formació i molt menys fracàs escolar