Repàs a l'etiologia, diagnòstic, comorbiditats, tipus d'obesitat i risc metabòlic, resistència a la insulina i proves complementàries.
Tractament: canvis de l'estil de vida, tractament farmacològic i tractament quirúrgic.
2. 2
Índex
• Introducció
• Etiologia
• Diagnòstic
• Comorbiditats de l’obesitat
• Tipus d’obesitat. Risc metabòlic
• Resistència a la insulina
• Proves complementàries en nens amb obesitat i criteris de derivació
• Tractament de l’obesitat: Canvis en l’estil de vida, tractament farmacològic i
quirúrgic
• Conclusions
3. 3
Introducció
• La obesitat en nens i adolescents és un important problema per la seva magnitud i el seu ritme de
creixement.
• La obesitat té repercussions importants en la salut d’infants i adolescents i condiciona la qualitat de
vida en l’edat adulta.
• La prevalença d’obesitat infantil i juvenil a Espanya és de les més altes d’Europa (Malta, Itàlia i
Regne Unit).
• La prevalença de sobrepès en la població de 3 a 24 anys a Espanya és d’un 34.1% i d’obesitat del
10.3% (nens > nenes). J. Aranceta. Rev Esp Cardiol. 2020;73(4):290-299
• L’Obesitat mòrbida en la infància a Catalunya 0.3-0.5%, EEUU 1.8%.
• L’obesitat augmenta el risc x 1.4-2.9 de mort prematura en adults i en els adolescents amb obesitat
augmenta x 3.5 el risc de mortalitat cardiovascular en edat adulta. N Engl J Med 2016; 374:2430-
2440. Twig G, Yaniv G, Levine H.
Mantenir estable el
sobrepés infantil el 2025
Epidèmia nutricional del
segle XXI
OBJECTIU OMS el 2012
4. 4
Introducció
Major risc de malalties
cardiovasculars,
metabòliques i algun tipus
de càncer
Menor esperança de vida
• Un excés de pes a la primera infància s’associa amb una major probabilitat de ser
adults obesos, especialment si persisteix fins l’adolescència.
• El 55% de nens obesos seguiran sent-ho en l’adolescència.
• El 80% d’adolescents obesos seran adults obesos.
5. 5
• Múscul esquelètic:
– Acumulació de lípids
– Resistència a la insulina
• Múscul cardíac:
– Dipòsit de lípids
• Disfunció endotelial
6. 6
Etiologia multifactorial pel desenvolupament
de l’obesitat
JAMA Pediatr. 2020;174(6):609-617. doi:10.1001/jamapediatrics.2020.0085
90% Obesitat
nutricional o
exògena
7. 7
Obesitat endògena:
Síndromes genètics i/o malalties
endocrinològiques <10%
Pediatric Obesity—Assessment, Treatment, and Prevention: An Endocrine Society Clinical Practice Guideline. (2017). The
Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism. doi:10.1210/jc.2016-2573
Endocrinopaties
Hipopituïtarisme
Hipotiroidisme
Síndrome de Cushing
Corticoides exògens
Síndrome de Stein-
Leventhal
Síndrome de Mauriac
Hiperinsulinisme
neonatal
Procesos patològics
hipotalàmics
8. 8
Antecedents familiars:
Ètnia i país d’origen. Consanguinitat.
Possibles malalties endocrinològiques, autoimmunes:
Obesitat d’inici precoç, diabetes mellitus 2, dislipèmia, HTA
o patologia coronaria precoç.
IMC i desenvolupament puberal de pares i germans.
Alteracions menstruals, hirsutisme o síndrome d’ovari
poliquístic en dones.
Ambient socio-econòmic i dinàmica familiar, costums
dietètiques (dinars conjunts, freqüència d’àpats fora de
casa, preferències nutricionals, condicionants econòmics
de la dieta) i hàbits.
Antecedentes personals:
Incidències durant la gestació, edat gestacional i mides
neonatals. (macrosomia neonatal o PEG), to muscular.
Hipoglucèmia o icterícia neonatal (hipotiroidisme,
deficiència de GH).
Tipus de lactància, durada i tipus d’alimentació
complementaria.
Desenvolupament psicomotor i rendiment escolar (avaluar
la presència de retard mental).
Malaties i tractaments mèdics previs o actuals.
Presència d’oligomenorrea o alteracions del cicle menstrual
en adolescents i inici puberal.
Diagnòstic: Història clínica
9. 9
Característiques del guany
ponderal:
Edat o moment d’inici (molt precoç en obesitat de
base monogènica).
Patró evolutiu (instauració brusca en tumors o lesió
hipotalàmica).
Tractaments mèdics o possibles desencadenants
Evolució de l’increment de pes, aparició de
comorbiditats i canvis en el comportament del nen.
Hàbits nutricionals i d’activitat
física:
Hàbits diaris del nen, durada i qualitat del son
(Apnees).
Activitat física o joc actiu en nens petits, activitats
sedentàries (tv, mòbil, videojocs, internet).
Enquesta nutricional: Registre de la ingesta les
últimes 24 o 72 hores prèvies.
Diagnòstic: Història clínica
10. 10
• Composició quantitativa i qualitativa de la ingesta.
• Estructuració dels àpats: Entorn, temps disponible, televisió o distraccions.
• Distribució de les ingestes: Omissió d’àpats (esmorzar)
• Presència d’ingesta compulsiva: Ingestes molt ràpides, necessitat de repetir
plat.
• Picotejos entre hores i la seva composició: begudes o “snacks” amb alt contingut
en hidrats de carboni purificats i àcids grassos saturads i trans.
Diagnòstic: Enquesta nutricional
11. 11
Diagnòstic: Índex de massa corporal (IMC)
• El IMC (pes/talla2):
• Valora la malnutrició i obesitat en nens i adolescents.
• Paràmetre més utilitzat.
• Mesura indirecta per estimar el greix corporal.
• Limitacions en pediatria:
• Valors de IMC no són constants: Varien en funció de la raça, l’edat, el sexe,
l’estadi puberal i de la prevalença d’obesitat a la població.
• Amplia variabilitat en relació al contingut d’aigua corporal o de teixit muscular.
No diferencia entre teixit adipós i massa corporal magra.
• No es possible establir un únic punt de tall per a identificar els nens obesos.
• Dificultats en tenir estàndards de referència.
12. 12
• Valoració de la intensitat del grau d’obesitat:
• Acadèmia Americana de Pediatria:
• Sobrepès p85-p95
• Obesitat:
– Classe 1: IMC >p95 i < 120% del p95 o IMC < 35 en adolescents.
– Classe 2: IMC > 120% del p95 o IMC 35-40 en adolescents.
– Classe 3: IMC > 140% del p95 o IMC > 40 en adolescents.
• Acadèmia Britànica de Pediatria: Càlcul del valor Z-score
• Obesitat lleu +2 - 2,5 DE
• Obesitat moderada +2,5 - 3 DE
• Obesitat greu o mòrbida + 3 DE
Diagnòstic: Índex de massa corporal (IMC)
13. 13
ESTUDIO ESPAÑOL DE
CRECIMIENTO 2010
CDC 2000
OMS 2006
• Limitacions:
• Gràfiques fetes a partir d’estudis
transversals que inclouen nens obesos i
no obesos.
• Són gràfiques poc simètriques -> Risc
d’infravalorar subjectes obesos.
• No disposem de dades de la generació
del mil·leni sense malnutrició ni obesitat
que puguin servir-nos de valors de
referència.
ORBEGOZO 2011
14. 14
• Estudi longitudinal de Barcelona 1995-2017.
– S’exclouen els pacients obesos (1453 nens i nenes de la
generació del mil·leni)
– Gràfiques simètriques -> Identificació del pacient obés
– La actualització dels patrons de pes i IMC en poblacions en les que no s’excloia als pacients amb
sobrepés i obesitat -> Risc de normalitzar l’increment del sobrepés i obesitat en poblacions
pediàtriques.
Diagnòstic: Índex de massa corporal (IMC)
Estudio longitudinal de Barcelona 1995-2017.
A Carrascosa, D Yeste.
15. 15
Índex de massa triponderal en pediatría (IMT)
• L’ IMT (kg/m3) proporciona una estimació més precisa de la adiposidad corporal que l’IMC en
nens caucàsics no hispanoamericans de 8 a 17 anys.
JAMA Pediatr. 2017 Jul; 171(7): 629–636.
IMC
IMT
16. 16
• Objectiu: Obtenir valors de referència de l’IMC i l’IMT segons edat (0-18a) sense malnutrició ni obesitat de la
generació del mil·lenni.
• Conclusions: El IMT requereix un únic punt de tall per a identificar la obesitat en els dos sexes, evitant fer
càlculs matemàtics més complexes per estimar el grau d’obesitat (z-score)
• Edat 8-18 anys (ambdós sexes):
- Sobrepès: IMT >13,8 i <15,2
- Obesitat: IMT > 15,3 i < 19,1
- Obesitat amb risc metabòlic: IMT > 19,2
19. 19
Diagnòstic: Circumferències i plecs cutanis
• Circumferència de cintura: En nens obesos amb circumferències de cintura >p75 s’han
d’avaluar els les possibles complicacions cardiovasculars.
• Circumferència de maluc: Permet definir el tipus de distribució del greix juntament amb el
perímetre de cintura. Quocients P cintura / P maluc > 1 (nens) > 0,9 (nenes) -> Obesitat
androide i més risc de síndrome metabòlic.
• Plec tricipital: Defineix obesitat >p85.
• Plec subescapular i suprailíac
20. 20
Resistència a la insulina
Intolerància a la glucosa
Diabetes tipus 2
Síndrome d’ovari poliquístic
Dislipidèmia
Hipertensió arterial
Hipertròfia ventricular
Glomeruloesclerosis
Microalbuminúria
Hiperuricèmia
Comorbiditats de l’obesitat
Complicacions
endocrines
Epidemic obesity in children and adolescents: risk factors and prevention.
Eun Young Lee & Kun-Ho Yoon
Complicacions
cardiovasculars
EFECTES METABÒLICS
/ IMMUNES
ADIPOSOPATIA
Avançament puberal en nenes i
retard puberal en nens
Acceleració del creixement i EO
Hipovitaminosi D
Coagulopatia
Disfunció endotelial
Inflamació crònica
Complicacions
renals
i hepàtiques
Esteatohepatitis
21. 21
Comorbiditats de l’obesitat
Asma
Apnees del son
Intolerància a l’exercici
Artropatia degenerativa
Epifisiolisis
Malaltia Blount
Escoliosi
Acantosis nigricans
Estries
Intertrigen
Hidrosadenitis supurativa
Forúnculs
Problemes
musculoesquelètics
Afectació
dermatològica
EFECTES FÍSICS
ACÚMUL DE GREIX
Complicacions
respiratòries i
gastrointestinals
Mal d’esquena
Peus plans
Fractures
Refluxe gastroesofàgic
Restrenyiment
Epidemic obesity in children and adolescents: risk factors and prevention.
Eun Young Lee & Kun-Ho Yoon
22. 22
Ansietat
Depressió
Aïllament social
Bullying
Leucèmia
Linfoma No Hodgkin
Càncer Pàncrees
Comorbiditats de l’obesitat
QUALITAT DE VIDA
Problemes
psicosocials
Epidemic obesity in children and adolescents: risk factors and prevention.
Eun Young Lee & Kun-Ho Yoon
Càncer en
adolescents
obesos
Baixa autoestima
Trastorns de conducta alimentària
(afartaments, ingesta compulsiva
nocturna, bulímia...)
Càncer colorectal
Carcinoma de cèl·lules renals
Leucèmia mieloide aguda
24. 24
HDL-C
>40md/l
Triglicèrids
<150mg/dl
TAS i TAD
< p90
Glucèmia
pl.
<100mg/dl
ABSÈNCIA DE FACTORS DE RISC CARDIOVASCULAR
Definció d’obés metabòlicament sa
Defining metabolically healthy obesity in children: a scoping
review
25. 25
HDL-C
<40md/l
Triglicèrids
>150mg/dl
TAS i TAD
> p90
Glucèmia
pl.
>100mg/dl
OBÉS AMB RISC CARDIOVASCULAR
Compleix 1 criteri o més d’1
Definció d’obés amb risc metabòlic
Defining metabolically healthy obesity in children: a scoping
review
27. 27
Resistència a la insulina
• La major part de les complicacions cardiovasculars de l’obesitat estan estrictament
relacionades amb presència de la hiperinsulinèmia i de resistència a la insulina.
• Es caracteritza per la disminució de la capacitat de la insulina per a funcionar amb normalitat als
seus teixits diana: Especialment al múscul esquelètic on és responsable del 80% del transport
de glucosa.
• El desenvolupament d’un estat pro inflamatori de baixa intensitat en el teixit adipós sembla ser
un dels factors claus en la gènesi de la resistència a la insulina en pacients obesos.
Síntesi d’adipoquines (leptina i adiponectina) i citoquines (IL-6, TNFalfa)
Alliberament de
glucosa del fetge
Captació de
glucosa al múscul i
teixit adipós
Resistència a la insulina + adipositat + inflamació crònica + disfunció de la cèl·lula
beta pancreàtica Diabetes tipus 2
28. 28
Història natural de la diabetes tipus 2
El 85% dels adults amb
diabetes 2 tenen
obesitat o sobrepés
29. 29
Paràmetres bioquímics de la resistència a la
insulina
• Insulina basal: >50 pmol/L en dejú. Xifres de insulinèmia basal >118 pmol/L es consideren
predictores de diabetes mellitus tipo 2.
• Índex de HOMA (homeostasis model assessment):
– Glucèmia basal mg/dl x insulinèmia basal uU/L / 405 > 3.5
• Índex QUICKI: 1/(log insulina dejú [uU/ml] + log glucosa en dejú [mg/dl]. p10 = 1.1. Indica la
sensibilitat de la glucosa en dejú.
• Test de tolerància oral a la glucosa: Discrimina amb més precisió la hiperinsulinèmia i la
resposta de la glucèmia als 120 minuts.
30. 30
• Hemograma
• Bioquímica: Glucosa, àcid úric, GOT, GPT, Colesterol total, LDL, HDL, Triglicèrids.
• HbA1C
• Insulina basal. Índex HOMA
• TSH
• Vitamina D: És relaciona amb el risc de síndrome metabòlic, especialment en obesitats greus. És un
marcador negatiu de inflamació grassa.
• Edat òssia: Permet valorar la magnitud de la influencia de l’excés de pes sobre el creixement i el
desenvolupament puberal del pacient. En l’obesitat és freqüent una EO accelerada respecte a l’EC
(pero adequada a la talla del nen i a la seva projecció respecte la seva talla genèticament
determinada).
Proves complementàries de primer nivell
31. 31
• IGF-1: Si presenta talla baixa.
• PTH, calci i fósfor: Si talla baixa amb retard mental i escurçament de metacarpians (fenotip d’ osteodistròfia
hereditària d’Albright).
• FSH, LH, estradiol, progesterona i testosterona: Si sospita d’ovari poliquístic per cicles menstruals
irregulars, acné i hirsutisme.
• Cortisol 8h (idealment en orina de 24h): Pacients amb velocitat de creixement enlentida, hipertensió
arterial desproporcionada respecte al excés de pes, estries roig vinoses i altres signes sospitosos de
Cushing.
• Ecografia abdominal: Sol·licitar en cas de hipertransaminassèmia. Valora el greix intraabdominal
(esteatosis hepàtica).
• Sobrecàrrega oral de glucosa: En casos d’índex HOMA elevat, alteració de la glucèmia en dejú o
acantosis nigricans greu. Es realitzarà a consultes externes d’endocrinologia pediàtrica si es considera
indicat.
Proves complementàries de segon nivell
32. 32
Martos-Moreno GA, Argente Oliver J. Protocolo
endocrinología pediátrica Hospital Universitario La Paz.
2. Pes, talla i IMC o IMT
Medició de plecs cutànis
33. 33
- Obesitat i sospita de resistència a la insulina: Insulina basal >118 pmol/L o índex HOMA >3.5 de forma
persistent després de la realització d’una dieta baixa en hidrats de carboni, aliments amb baix índex glucèmic i
activitat física.
- Obesitat i dislipèmica:
- Colesterol total > 200 mg/dl i/o
- LDL > 130 mg/dl i/o
- Triglicèrids > 150 mg/dl i/o
- HDL <40mg/dl.
- Obesitat i hipertransaminassèmia amb o sense esteatosis hepàtica.
- Obesitat i hiperglucèmia (>100mg/dl) o elevació de la HbA1C.
Criteris de derivació CCEE endocrinologia
OBÉS AMB RISC METABÒLIC
34. 34
Tractament de l’obesitat
Múltiples intervencions en l’estil de vida
Abordatge
multidiciplinar:
Pediatra AP
Infermera AP
Nutricionista
Psicòleg
Endocrinoleg pediàtric
• El pilar fonamental del tractament de l’obesitat és el canvi en l’estil de vida; alimentació saludable i activitat
física.
• Tractament que implica atenció integral i contínua en diferents etapes que estan superposades i intenta utilitzar el
tractament menys invasiu però més apropiat.
• L’elecció del tractament es realitza en base a l’edat del pacient, sexe, estatus puberal, gravetat de l’obesitat,
factors psicosocials i les complicacions de l’obesitat. S’adapta les preferències del pacient i la família.
• Diversos estudis han demostrat que canvis en l’estil de vida i la pèrdua de pes milloren la composició corporal i els
paràmetres metabòlics (Triglicèrids, HDL i pressió arterial sistòlica).
Obesity Treatment Among Adolescents A Review of Current Evidence and Future Directions. JAMA Pediatrics | Review
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne, Silva A.
35. 35
• DIETA SALUDABLE:
– Dieta rica en fruita, verdura i aigua. Vigilar els hidrats de carboni.
– La dieta del semàfor de 6 mesos a 2 anys ha demostrat reduir l’IMC en adolescents
(0.18-2.6)
– Evitar aliments processats i rics en sucres simples de ràpida absorció (<5% calories
totals).
– Evitar snacks rics en greixos, sucres i calories.
– Evitar begudes que contenen sucres (sucs, refrescos).
– No saltar-se àpats (esmorzar), fer-los en família i elaborar menús setmanals equilibrats.
Tractament de l’obesitat
Obesity Treatment Among Adolescents A Review of Current Evidence and
Future Directions. JAMA Pediatrics | Review
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An Endocrine
Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne, Silva A.
36. 36
• ACTIVITAT FÍSICA:
– La combinació d’activitat física i una dieta baixa en calories produeix una pèrdua de pes i
una disminució del greix corporal i visceral.
– Activitat física moderada-intensa 30 min/5 dies de la setmana o activitat física d’alta
intensitat 20 min/3 dies setmana. Cal mantenir l’activitat física sempre ja que un
abandonament d’aquesta condueix a un nou increment de pes.
– Evitar un estil de vida sedentari (<2h/dia). Reduir el temps d’exposició a pantalles,
videojocs...
– L’exercici físic s’ha relacionat amb millores en la funció cognitiva i la concentració.
17/06/2021
Tractament de l’obesitat
Obesity Treatment Among Adolescents A Review of Current Evidence and Future Directions. JAMA Pediatrics | Review
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne, Silva A.
37. 37
• ABORDATGE PSICOLÒGIC:
– Importància de la implicació de tota la família i no només del nen o adolescent tant en
la prevenció com en el tractament.
– Identificar aquells pacients que precisen d’una valoració per psicòleg:
• Ansietat
• Baixa autoestima
• Depressió
• Bullying
• Trastorns de conducta alimentària
Tractament de l’obesitat
38. 38
• Indicacions:
– IMC > p95 (o IMC > 30 kg/m2, el que sigui més baix)
+
Almenys una comorbiditat
– IMC > 120% del p95 o IMC > 35 kg/m2, el que sigui més baix,
independentment de les comorbiditats.
– Es recomana en adolescents en els que ha fracassat els canvis en l’estil de
vida i no han presentat milloria de l’IMC o per millorar les comorbiditats.
Tractament farmacològic en adolescents amb
obesitat
39. 39
Tractament farmacològic en adolescents amb
obesitat
Metformina
Orlistat
(Xenical)
Autoritzat per la EMA en > 10 anys.
No aprovat per FDA per DM2.
Indicat en hiperinsulinisme + obesitat.
Millora la resposta a la insulina
Augmenta la captació de glucosa al teixit perifèric i disminueix la producció de glucosa al
fetge.
Cert efecte anorexigen produint una modesta pèrdua de pes.
Contraindicada en pacients amb hepatitis o afectació de la funció renal.
Aprovat per la FDA en obesos > 12 anys. No autoritzat per la EMA. Inhibeix la lipasa intestinal
induint esteatorrea. Reducció escassa de l’IMC i és molt mal tolerat.
Fàrmacs pel control metabòlic
Fàrmacs que actuen en l’absorció de nutrients
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne, Silva A.
40. 40
Liraglutida
(Saxenda)
Altres
Fentermina
Agonista del pèptid similar al glucagó tipus 1 (GLP-1).
Aprovat per la EMA recentment en > 12 anys.
Prèviament autoritzat només en > 18 anys per al tractament de DM2 a dosis baixes.
Augmenta la secreció d’insulina a les cèl·lules beta.
Injectable sc 3mg/dia que cal avaluar a les 12 setmanes de tractament i es suspèn si no < 5% el pes
corporal.
Retarda el buidat gàstric donant sensació de plenitud i reduint la gana.
Efectes adversos gastrointestinals lleus-moderats transitoris.
Probablement fora de finançament públic.
Lorcaserina
Fentermina + topiramat
Bupropion + naltrexona.
Aprovats només en adults
Aprovat per la FDA en obesos > 16 anys.
No autoritzat per la EMA.
Simpaticomimètic molt anorexigen però augmenta la TA.
Màxim 12 setmanes de tractament i s’utilitza molt poc.
17/06/2021
Fàrmacs anorexígens a nivell central
Tractament farmacològic en adolescents amb
obesitat
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne, Silva A.
41. 41
125 adolescents obesos grup Liraglutida
126 adolescents obesos grup placebo
56 setmanes de tractament i 26 de
seguiment
ETD: [IC 95%] 0-56 setmanes -
0,22 [-0,37; -0,08]; P=0,0022
ETD: Diferència de tractament estimada
Reducció d’un 5% de l’IMC al grup
Liragutida 43.3% vs. 18.7% grup
placebo
Reducció d’un 10% de l’IMC al grup
Liragutida 26,1% vs. 8,1% grup
placebo.
Efectes adversos gastrointestinals en el
grup Liraglutida 64,8% vs 36,5% en el
grup placebo.
42. 42
• Indicacions:
– IMC > 35 kg/m2 + Comorbiditats greus de l’obesitat
• DM2
• Apnea moderada-greu
• Pseudotumor cerebri
• Problemes ortopèdics greus
• Esteatohepatitis amb fibrosis avançada
– IMC > 40 kg/m2. + Comorbiditats moderades de l’obesitat
• Dislipidèmia
• Problemes ortopèdics moderats
• Apnea moderada
• Esteatohepatitis
• Trastorns psicològics secundaris a l’obesitat.
• HTA
– Es realitza en adolescents en Tanner 4 o 5 amb talla final en els que els canvis d’estil
de vida amb o sense tractament farmacològic han fracassat durant almenys 6 mesos
però han demostrat una correcta adherència a una dieta saludable i activitat física així
una valoració psicològica favorable.
Tractament quirúrgic en obesitat
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention:
An Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne,
Silva A.
43. 43
• Malabsortives:
– D i E: Derivació
biliopancreàtica: 4% mundial, no
recomanable per molta
malabsorció
• Restrictives:
– A: Banda gàstrica: 2% mundial,
poc utilitzada per complicacions i
reintervencions.
– F: Gastrectomia vertical: De les
més utilitzades. Menys
complicacions que el Bypass
gàstric.
• Mixtes:
– C: Bypass gàstric en Y de
Roux: De les més utilitzades. A
llarg plaç te millors resultats en el
manteniment de l’IMC.
Tractament quirúrgic en obesitat
Pediatric Obesity-Assesment, Treatment, and prevention: An
Endocrine Society Clinical Paractice Guideline. Dennis M. Styne,
Silva A.
Tècniques laparoscòpiques en cirurgia bariàtrica
44. 44
• L’obesitat en nens i adolescents és un important problema de salut que en els últims anys ha anat en
augment.
• L’etiologia de la obesitat és deguda a causes exògenes en el 90% dels casos. Hi intervenen factors genètics,
metabòlics, psicològics, ambientals i de l’estil de vida.
• L’IMC és el paràmetre més utilitzat per a fer el diagnòstic d’obesitat però té limitacions en pediatria. L’IMT
(kg/m3) proporciona una estimació més precisa de la adipositat corporal que l’IMC en nens caucàsics de 8 a 17
anys.
• L’obesitat comporta un major risc de malalties cardiovasculars, metabòliques, problemes psicosocials i
efectes físics degut al cúmul de greix. La major part de les complicacions cardiovasculars estan relacionades
amb la resistència a la insulina.
• El pilar fonamental del tractament de l’obesitat és el canvi en l’estil de vida; alimentació saludable i activitat
física.
• El tractament amb Liraglutida ha demostrat ser efectiu i serà una de les opcions farmacològiques del futur en
adolescents obesos.
Conclusions