2. La càmera i l'ull humà
Podem dir que la càmera utilitza bàsicament el
mateix mecanisme que els nostres òrgans de
visió i fins i tot podem relacionar algunes parts
amb les de l'ull.
3. La llum arriba a través de l'objectiu. Per graduar
la quantitat de llum que entra dins d'aquest, hi ha
el diafragma, que seria el nostre iris.
A dins l'objectiu hi ha una lent, com el nostre
cristal·lí, que enfoca els raigs de llum, els quals
arribaràn finalment a la superfície de la pel·lícula.
4. Diferències d'ambdós aparells
Visió selectiva: la
visió humana permet
veure el que
interessa prescindint
de la resta; la càmera
no pot i ho capta tot.
Enfocamnet: l'ull
humà enfoca
automaticament tot
allò que observa; pel
contrari una càmera
ha d'enfocar tot allò
que observa en cada
moment.
5. Bidimensionalitat:
una càmera
transforma una
imatge tridimensional
en una de dues
dimensions. En canvi,
la imatge en el nostre
cervell és sintetizada i
podem observar-la en
3 dimensions.
Angle de visió: l'ull
només poseeix un
angle de visió,
mentres que la
càmera en pot tenir
més d'un.
6. Efectes òptics: les
càmeres poden
aconseguir
determinats efectes,
com augmentar la
grandaria o corregir
prespectives.
7. La llum
La llum és l'element que ens permet captar
imatges, però fa molt més.
Pot dibuixar noves formes o destacar elements
d'un objecte, donar unes característiques o unes
altres, fer variar la forma, grandària o qualitats,
etc.
8. Característiques de la llum
La llum viatja a 300.000 km/seg i està formada
per fotons invisibles que quan es desplacen
formen ones.
Quan la llum topa amb alguna superficie, es pot
comportar de diverses maneres:
1. Transmissió: directa, difusa o parcial.
2. Reflexió: directa, difusa, parcial o selectiva.
3. Absorció.
9. Els colors
Els colors són el resultat de la descomposició de
la llum blanca.
La reflexió i absorció d'una part de la llum és la
que provoca la percepció dels colors.
Aquesta llum absorvida ho és pels objectes del
nostre mon, i per això percebem colors diferents.
10. Secundaris substractius:
roig + verd = groc
roig + blau = magenta
blau + verd = cian
Suma de comlementaris:
roig + cian = llum blanca
Primaris o additius:
roig, verd, blau = llum blanca
11. Control de la llum
Hem de tenir en compte com captem una imatge
per tal d'evitar incidències de llum que perjudiquin
la nostra fotografia.
Apart d'aquestes indicacións, hi ha diferents
dispositius que ens permeten el control de la llum.
12. Fotòmetres:
dispositius que
mesuren la quantitat
de llum que entra en
la càmera i calculen
automàticament com
s'ha de fer la
fotografia.
Diafragma i velocitat
d'obturació: que
permeten contrlar
l'exposició.
13. Filtres: discriminen
els raigs que entraran
a la càmera.
Equip d'il·luminació:
que permeten la
manipulació de la
llum en una escena
determinada.
14. Direcció de la llum
Frontal o
anterior
Tres quarts Lateral
Frontal
inferior
Posterior o
contrallum
Set octaus
16. Forma de propagació de la llum
Directa: o llum dura,
que crea ombres,
contrastos i destaca
colors.
Difusa: o llum tova,
que provoca poc
contrast i matisa
colors.
Filtrada: es
seleccionen els raigs
utilitzant filtres.
Rebotada: es fa
rebotar la llum per fer
que arribi més suau o
de manera indirecta.
17. Els materials sensibles
Parts de la pel·lícula:
Suport de la pel·lícula Emulsió fotosensible
Capa adhesiva Capa protectora
Característiques:
Format Tipus d'imatge
Emulsió Índex de sensibilitat lluminosa
18. Sensibilitat
La llum pot ser que afecti més o menys a les
emulsions, ennegrint-las més o menys.
Com més gran sigui la superfície de la pel·lícula,
més ràpidament el material quedarà afectat i més
s'ennegrirà.
La sensibilitat ve determinada pels següents
aspectes.
19. Menor temps d'exposició
Si hem de fer una fotografia en un lloc amb poca
llum, serà més adequat escollir una pel·lícula
bastant sensible.
De la mateixa manera, si volem captar elements
en moviment, escollirem una pel·lícula sensible
per tal d'escurçar l'exposició i augmentar la
velocitat.
20. Definició
Amb una pel·lícula bastant sensible, utilitzarem
halurs de plata el més petits possibles, ja que del
contrari afectaria negatiament a la definició.
Pel contrari, amb una pel·lícula menys sensible
utilitzarem halurs més grans.
21. Contrasts
Amb un gra fi podrem captar més varietat de tons
i definirem millor les gradacions tonals.
I amb el gra gruixut obtindrem un contrast més
gran.
22. Diafragma i obturador
El diafragma és el dispositiu que regula la
quantitat de llum que entra en la càmera.
Quan fotografiem un objecte fosc, s'utilitza una
obertura gran per tal que entri la major quantitat
de llum possible.
En canvi, amb un objecte ben il·luminat, utilitzem
una obertura petita.
23. Aquesta obertura té una numeració pròpia,
expressada en números “f”, els quals són
l'expressió matemàtica de la distància focal de
l'objectiu.
Com més gran sigui el número, menys llum
entrarà en l'objectu.
24. L'obturador és un mecanisme que s'obra per
deixar passar la llum en el moment que es prem
el disparador.
Aquest permet limitar l'exposició a temps molt
breus. Parlem de velocitat d'obturació per referir-
nos a la velocitat amb que l'obturador s'obre i es
tanca.
25. Obturador central:
semblant al
diafragma i situat dins
de l'objectiu.
Obturador de pla
focal: compost per
dues làmines i situat
davant de la
pel·lícula.
Hi ha dues classes d'obturadors:
26. Captar el moviment
El moviment és un dels principals elements que
aporten expressivitat a una imatge.
L'expressió del moviment s'aconsegueix através
de l'obturador i el diafragma, combinant-los amb
l'enfocament selectiu.
Els dos efectes més habituals són:
27. Congelació del
moviment: consisteix
en aconseguir un
instant en que un
objecte està en
moviment, cosa que
l'ull humà casi mai
percep.
Desplaçament:
consisteix en ajustar
el temps d'exposició
per tal d'aconseguir
un objecte mogut i
poder distingir-l'ho
nítidament.
28. El visor
El visor és un dispositiu a través del qual
s'observa un objecte i l'espai que l'envolta abans
de fer la fotografia.
29. Visor directe:
independent de
l'objectiu, però la
imatge que s'observa
i la que es prendrà no
concorden.
Visor rèflex: utilitza
un mirall i un
pentaprisma per
aconseguir una visió
exacte de la imatge.
N'hi ha de dos tipus:
30. Objectius
Anomenem objectiu al sistema òptic d'una
càmera format per una o un conjunt de lents
simples situades al llarg d'un eix.
31. Elements d'una lent
Focus: punt on convergeixen els raigs de llum.
Pla focal: lloc on es forma la imatge.
Centre de curvatures: centre de les lents
corbes.
Centre òptic: punt per on passen els raig sense
desviar-se.
32. Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i el
centre de curvatures.
Distància focal: distància entre el centre òptic i el
focus.
Pla de l'objecte: conté l'objecte representat.
33. Els objectius ens permeten:
Aconseguir un angle de visió determinat
Corregir aberración òptiques
Modificar distàncies de profunditat
Canviar la mida dels objectes que veiem
Aconseguir més o menys profunditat de camp
Obtenir una imatge enfocada
34. Tipus de càmeres
Podem distingir les càmeres per diferents
elements:
1.El format.
2.El sistema de visió i òptica.
3.El sistema de funcionament.
4.El tipus d'imatge que generen.
5.Les característiques del cos.
