1. La societat del rendiment
Byung-Chul Han
(La societat del
cansament)

2. Byung-Chul Han, d'origen coreà,
va estudiar filosofia a la Universitat
de Friburg i Literatura Alemanya i
Teologia a la Universitat de Munic.
El 1994 es va doctorar per la
primera d'aquestes universitats
amb una tesi sobre Martin
Heidegger. En l'actualitat és
professor de Filosofia i Teoria dels
mitjans a l'Escola Superior de
Disseny de Karlsruhe. Autor de
més d'una desena de títols, La
societat del cansancio és la seva
primera traducció al castellà.
Byung-Chul Han
La sociedad del cansancio,
Herder, Barna 2012

3. índex

4. Prometeu cansat (pròleg)
• Prometeu encadenat és la figura
originària de la societat del rendiment.
• La relació de Prometeu amb l’àliga
representa una relació amb si mateix,
una relació d’autoexplotació.
• El dolor del fetge és la metàfora del
cansament.
• El subjecte de rendiment, que es creu
en llibertat, s’hi troba tan encadenat
com Prometeu.
• El subjecte del rendiment contemporani
és el subjecte que es violenta a si
mateix (que està en guerra amb si
mateix).

5. Subjecte de la societat del rendiment

6. Subjecte de la societat del rendiment

7. Subjecte de la societat del rendiment
No existeix un domini
extern que l’obligui a
treballar
És amo i sobirà d’ell
mateix
Només està sotmès a
ell mateix
Llibertat i coacció
coincideixen

8. Subjecte de la societat del rendiment
A l’inconscient social li és
inherent l’afany de maximitzar la
producció
La positivitat del poder és
molt més eficient que la
negativitat del deure.
El subjecte de rendiment és més
ràpid i més productiu que el de
l’obediència.
Tanmateix, el poder no anul·la el deure. El
subjecte de rendiment continua disciplinat. No
hi ha ruptura entre el deure i el poder, sinó una
continuïtat.
El Roto

9. Subjecte de la societat del rendiment
L’excés de treball va
acompanyat per un
sentiment de llibertat
Llibertat paradoxal:l’auto-
obligació genera violència
contra si mateix.
L’explotador és alhora
l’explotat.
Manifestacions
patològiques: depressió,
cansament, por al fracàs.

10. Subjecte de la societat del rendiment

11. La societat del rendiment és una època neuronal

12. La societat del rendiment és una època neuronal

13. La societat del rendiment és una època neuronal

14. La societat del rendiment és una època neuronal
 La depressió és el producte de
la pressió pel rendiment .
 La depressió apareix quan el
subjecte de rendiment ja no
pot poder més.
 La depressió consisteix en “un
cansament del crear i del poder
fer”. El crit de l’individu depressiu,
“Res no és possible”, només pot
manifestar-se dins d’una societat
que creu que “Res no és
impossible”.
 El subjecte de
rendiment es
troba en guerra
amb si mateix i el
depressiu és el
discapacitat
d’aquesta guerra
interioritzada.
 La depressió és la malaltia d’una societat
que pateix sota l’excés de positivitat.
 El subjecte de rendiment
és un nou tipus d’home,
indefens i desprotegit
davant de l’excés de
positivitat.
depressió

15. La societat del rendiment és una època neuronal
El Roto
La societat del rendiment, com a societat activa,
està convertint-se en una societat de dopatge.
Ara no només és el cos, sinó
l’ésser humà en el seu conjunt qui
es converteix en una “màquina de
rendiment”, l’objectiu de la qual és
el funcionament sense alteracions
i la maximització del rendiment.
El dopatge només és una conseqüència
d’aquest desenvolupament, en el que
la vitalitat mateixa es redueix a la simple
funció i al rendiments vitals.
L’excés de rendiment provoca un
infart de l’ànima.
Mentrestant, fins i tot científics seriosos,
argumenten que és pràcticament una
irresponsabilitat no fer ús d’aquestes
substàncies.
El dopatge en certa manera
fa possible un rendiment
sense rendiment.
dopatge

16. La societat del rendiment és una època neuronal
La tècnica d’administració del temps
i l’atenció multitasking no significa
un progrés per a la civilització. Es
tracta més aviat d’una regressió.
El multitasking està àmpliament estès entre els
animals salvatges. És una tècnica d’atenció
imprescindible per a la supervivència en la
selva.
L’excés de positivitat es manifesta com
un excés d’estímuls, informacions i
impulsos. Modifica radicalment
l’estructura i l’economia de l’atenció.
Un animal ocupat en alimentar-
se ha de dedicar-se, alhora, a
altres tasques. No pot
submergir-se de manera
contemplativa en el que té
davant perquè al mateix temps
ha d’ocupar-se del transfons.
Els recents canvis socials i el canvi d’estructura
de l’atenció provoquen que la societat humana
s’apropi més al salvatgisme.
multitasking

17. Societat del rendiment i vida nua
Un homo sacer és originalment algú que a
causa d’una infracció ha estat apartat de la
societat. Se li pot matar sense ser sancionat
per això. D’acord amb Agamben, l’Homo
sacer representa una vida absolutament
eliminable. Com a homo sacri descriu també
els jueus en els camps de concentració, als
presos de Guantánamo, als sense papers,
als que demanen asil en un espai sense llei
tot i esperant la seva expulsió o fins i tot els
malats que jeuen vegetants endollats a les
màquines de les unitats de cures intensives.
Giorgio Agamben

18. Societat del rendiment i vida nua
 El treball en si mateix és precisament una
activitat nua.
 La societat de rendiment ens redueix a
tots a la vida nua, no només els exclosos.
Tots som homini sacri, sense excepció.
 Això no obstant, aquest homini sacri
tenen la particularitat de no ser totalment
eliminables, sinó absolutament
ineliminables. Són, en certa manera,
“morts vivents”.
 En aquesta societat, cadascú porta amb si
mateix el seu camp de treball forçat. I el més
particular d’aquest cas, és que en aquest
camp és alhora presoner i guardià, víctima i
botxí.

19. Societat del rendiment contra vida contemplativa
Els avenços culturals de la humanitat, als que pertany la filosofia,
es deuen a una atenció profunda i contemplativa. A la cultura li cal
un entorn on sigui possible una atenció profunda. Aquesta és
substituïda progressivament per una forma d’atenció molt
diferent, la hiperatenció. Aquesta atenció dispersa es caracteritza
per un accelerat canvi de focus entre diferents tasques, fonts
d’informació i processos. Atesa, a més, la seva escassa tolerància
al tedi, tampoc admet aquell avorriment profund que seria clau per
a un procés creatiu.

20. Societat del rendiment contra vida contemplativa
L’absolutització de la vida activa és responsable de la pèrdua de
la capacitat contemplativa
Reaccionar immediatament i a cada impuls
és en si mateix una malaltia, un declivi, un
símptoma d’esgotament.
La pura activitat només perllonga el que ja existeix.
La hiperactivitat és, paradoxalment, una forma en extrem passiva
d’activitat que no permet cap acció lliure.
La hiperactivitat de la societat de rendiment es transforma en
hiperpassivitat, un estat en el qual un es deixa arrossegar
sense posar resistència.
És una il·lusió pensar que quant més actiu és un, més lliure és.
Avui en dia vivim en un món molt pobre en interrupcions. L’acceleració suprimeix qualsevol
entretemps.
La màquina no és capaç d’aturar-se. Malgrat la seva enorme
capacitat de càlcul, l’ordinador és estúpid en tant que li manca la
capacitat de vacil·lació
Vida activa

21. Societat del rendiment contra la vida
contemplativa
Pressuposa una particular pedagogia
del mirar.
Contemplar no és un Obrir-se passiu,
que digui SI a tot el que passa i tot el
que ve.
Sense negativitat cap espiritualitat seria possible.
La negativitat és un tret característic de la
contemplació.
Sense negativitat la percepció estaria indefensa, exposada a tots els impulsos i
instints molestos.
Contemplar és resistir , és l’acció que diu NO.
Vida
contemplativa

22. Societat del rendiment contra la vida
contemplativa
• Si el pensamiento mismo fuera una “red de anticuerpos y de defensa
inmunológica natural”, entonces la ausencia de negatividad transformaría el
pensamiento en un ejercicio de cálculo. Quizás el ordenador hace cálculos
de manera más rápida que el cerebro humano y admite sin rechazo alguno
gran cantidad de datos porque se halla libre de toda otredad. Es una
máquina positiva. Precisamente por su egocentrismo autista, por su
carencia de negatividad el idiot savant obtiene resultados solo realizables
por una calculadora. En el marco de la positivación general del mundo,
tanto el ser humano como la sociedad se transforman en una máquina de
rendimiento autista. También puede decirse que justamente el esfuerzo
exagerado por maximizar el rendimiento elimina la negatividad porque esta
ralentiza el proceso de aceleración. Si el ser humano fuese un ser de
negatividad, la total positivación del mundo tendría un efecto no inofensivo.
Según Hegel, precisamente la negatividad mantiene la existencia llena de
vida.

23. Idees claus