Power point de Karl Marx

1. KARL MARX (1818-1883)
«Els filòsofs tan
sols han
interpretat el món
de diferents
formes; ara la
qüestió és
canviar-lo.»

2. Biografia: joventut
• Marx neix a Tréveris (Alemanya) en el si
d’una família jueva convertida al
protestantisme per evitar-se problemes.
• Va començar a estudiar Dret a la
Universitat de Bonn però els va
abandonar per estudiar Filosofia a la U.
de Berlín.
• Es va casar amb una jove aristòcrata i
varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren.
Va tenir un altre fill amb la criada, que va
ser adoptat per Engels.
• Va descartar treballar de professor i es
va dedicar a escriure a la revista “La
gaseta renana” articles sobre la realitat
social.
• A causa de la crítica de la revista a la
societat i la política va ser censurada i
Marx es va exiliar a París.

3. Biografia: exili a París
• A París funda una revista
i segueix la seva crítica
social, per la que serà
també tancada pel
govern.
• Coneix el que serà el seu
màxim col·laborador i
amic: Friedrich Engels
• Escriu els Manuscrits
econòmico-filosòfics.
• És també expulsat de
França i s’exilia a
Brusel·les.

4. Biografia: exili a Brussel·les
• Funda la “Lliga dels
comunistes”.
• Es declara “apàtrida, ateu
i revolucionari”.
• El 1848, escriu juntament
amb Engels el famós
Manifest Comunista.
• Es trasllada a Colònia i
funda una nova revista
que és novament
censurada i prohibida pel
govern.
• S’exilia a Londres.

5. Biografia: exili a Londres
• A Londres la família Marx viu
amb pocs recursos
econòmics, essent ajudats
contínuament per Engels.
• Marx escriu la seva obra
magna El Capital
• Funda i organitza la Primera
Internacional (Associació
Internacional de Treballadors)
• S’oposa a les tesis dels
anarquistes.
• Els darrers anys de vida, es
retira de l’acció social i es
dedica exclusivament a pensar
i escriure.
• Mor a Londres el 1883 i
segueix enterrat allà.

6. Obres més rellevants
 Crítica a la Filosofia del Dret
de hegel (1843)
 Manuscrits econòmico-filosòfics/ Manuscrits de París
(escrits el 1844, publicats el
1932)
 Tesis sobre Feuerbach
(1845)
 La ideologia alemanya
(1846)
 Misèria de la filosofia (1847)
 Manifest comunista (1848)
 El capital (Primer llibre
1867) (Engels, llibres 2 i 3
1885 i 1894)

7. El projecte filosòfic de Marx
 Les fonts del
pensament marxista:
1) Hegel i Feuerbach,
2) L’economia política
anglesa,
3) El socialisme utòpic
 La filosofia té una
finalitat pràctica:
transformar el món.
Teoria i praxis es
fusionen

8. L’ésser humà i l’alienació
Els Manuscrits econòmico-filosòfics de
1844
CONCEPTES: treball, propietat privada, forces
productives: força del treball i mitjans de
producció, producte, mercaderia, capital,
alienació.
Partim d’un fet econòmico-social: hi ha
treballadors i propietaris
Marx intenta explicar les raons d’aquesta
situació: només així podrem donar una solució
correcta.
Situació paradoxal: el treballador esdevé més
pobre quan més produeix.

9. Els 4 tipus d’alienació
• Alienació religiosa
• Alienació social
• Alienació política
• Alienació econòmica

10. L’alienació econòmica
 El treballador està ALIENAT respecte:
– del treballador assalariat respecte del seu producte: aquest
objecte li és estrany, aliè al treballador. Aquest no es realitza
produint aquest objecte. (“Alienació de la cosa”)
– de l’acte de la producció, del treball mateix: treballa forçat i
treballa per a un altre, el temps del treball no és seu, només es
sent lliure en les seves funcions animals de menjar, beure i
procrear. (“Alienació de si mateix”) [b és causa de a]
– de la vida de l’espècie, de la naturalesa: el treballador alienat
no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix només
com un mitjà de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva
existència. No és conscient que és un ésser de l’espècie
humana, preocupat només per la seva existència individual.
– dels altres homes: aquests esdevenen uns estranys, entre si
només tenen relacions comercials, no pròpiament humanes.

11. La propietat privada
• El treball alienat és la causa de la propietat privada, no a
l’inrevés com pensava l’anarquista Proudhon. Així, a
aquesta etapa del pensament de Marx, la societat
comunista no es caracteritzarà per eliminar d’entrada la
propietat privada, sinó per intentar eliminar l’alienació del
treball.
• Més endavant, al Manifest Comunista, Marx defensarà
l’abolició dels mitjans de producció privats, la supressió
del capital en mans privades -que hauran de passar a
mans de l’Estat-, però seguirà defensant els béns privats
a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.
Treball alienat causa Propietat privada

12. El materialisme dialèctic
• La filosofia de Marx és una
filosofia “materialista” en
oposició a l’”idealisme” de Hegel.
Aquest pensava que la “idea” era
el motor de la història. Marx, al
contrari, pensa que aquest motor
és l’economia, allò material: la
base de tota societat és la
manera de procurar-se el seu
sustent material, és a dir, les
relacions de producció. Les
forces que influeixen en la
configuració de les diferents
societats són, per tant, les
materials. La forma en què això
succeeix és “dialèctica”. (Veure
text següent)
Marx inverteix a Hegel, vinyeta de D.
Palmer (Looking at Philosophy, 1988). A
la Ideologia alemanya, Marx defineix les
relacions entre la seva interpretació
materialista de la història i l’idealista de
Hegel en termes d’inversió. Hegel,
encara que va situar correctament la
dialèctica com el procés del
desenvolupament històric, va invertir
incorrectament els termes, considerant
l’esperit absolut el motor de l’esdevenir
històric, enlloc de les relacions de
producció econòmica.

13. El materialisme històric
• Les condicions materials de la societat, és a dir, l’estructura econòmica
determina i condiciona la superestructura.
• Per estructura econòmica s’entén tots els elements que intervenen en el
substent material de la societat, allò necessari per produir l’aliment, el vestit,
l’habitatge, etc. Aquesta estructura està constituïda per les relacions de
producció, que són les relacions que s’estableixen entre els éssers humans
d’acord amb la seva situació respecte de les forces de producció. En el
sistema capitalista, la burgesia disposa dels mitjans de producció, i el
treballador tan sols té la força del treball. Les forces productives són els
mitjans de producció més la força del treball.
• Per superestructura s’entén el conjunt de les formes de consciència o
ideologies d’una societat o una època: la política, el dret, la ciència, l’art, la
religió, etc.
Estructura e. determina Superestructura
La història, per tant, no està conduïda per la raó o l’esperit, com pensava Hegel,
sinó pel desenvolupament de les forces de producció. Si canviam aquestes,
aleshores canviarà la història.

14. Discurs d’Engels davant la tomba
de Marx
• «Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la
naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament
de la història humana: el fet, tan senzill, però ocult sota la malesa
ideològica, que l’home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir
un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió,
etc.; que, per tant, la producció dels mitjans de vida immediats,
materials i, en conseqüència, la corresponent fase econòmica de
desenvolupament d’un poble o d’una època és la base a partir de la
qual s’han desenvolupat les institucions polítiques, les concepcions
jurídiques, les idees artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels
homes, i en relació a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com
fins ara s’havia estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va
descobrir també la llei específica que mou l’actual modo de
producció capitalista i la societat burgesa creada per ell. El
descobriment de la plusvàlua va iluminar de sobte aquests
problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les
dels economistes burgesos com les dels crítics socialistes, havian
vagabundejat entre tenebres.» (Llegir text complet en castellà)

15. Mesures del Manifest Comunista
1. Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les
despeses de l'estat.
2. Impostos fortament progressius.
3. Abolició del dret d'herència.
4. Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.
5. Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb
capital de l'estat i amb monopoli exclusiu.
6. Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.
7. Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció,
artigament i millora de les terres segons un pla comú.
8. Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials,
especialment per a la agricultura.
9. Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a
l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp.
10.Educació pública i gratuïta de tots els infants. Prohibició del treball dels
infants a les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació
amb la producció material, etc.

16. El capital: la plusvàlua
• En el sistema de producció pre-capitalista el productor ven les
seves mercaderies i obté diners amb el qual compra el que
necessita. S'expressa amb la fórmula: M - D - M.
• En el sistema de producció capitalista el model canvia. Amb uns
determinats diners es produeix una mercaderia que permet obtenir
una quantitat de diners superior a la inicial. Aquest model
s'expressa amb la fórmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la
diferència entre D' i D és concretaria la plusvàlua comercial. D'on
prové aquest increment de diners, aquest benefici? Segons Marx és
la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en
forma de salari.

17. Text sobre la plusvàlua
• «El procés D - M - D no deu, per tant, el seu contingut a
cap diferència qualitativa dels seus extrems, posat que
ambdós són diner, sinó únicament a la seva
diferenciabilitat quantitativa. A la fi s'ha sostret a la
circulació més diner del què s'hi ha llençat. El cotó
comprat a 100 lliures esterlines es revèn per 100 + 10, o
sigui 110 lliures esterlines. Així, doncs, la forma
completa d'aquest procés és D - M - D', on D' = D + DD.
Aquest increment o excedent sobre el valor primitiu
l'anomeno plusvàlua (surplus value). Per tant, el valor
bestret primerament no sols es manté en circulació, sinó
que hi canvia la seva quantitat de valor, cobra una
plusvàlua o es valoritza. I aquest moviment el transforma
en capital». Marx El Capital

18. Socialisme i comunisme
• Per canviar la situació històrica
caldrà la instauració del
comunisme.
• El comunisme pretendrà l’abolició
de la propietat privada per eliminar
les diferències de classe. Per
arribar a això, primer s’haurà
d’instaurar una dictadura del
proletariat (SOCIALISME) per,
quan tot estigui llest, eliminar fins i
tot l’Estat (COMUNISME).
• Seguint el mètode dialèctic, la
societat capitalista-burgesa i la
propietat privada (afirmació) seran
substituïdes per la dictadura del
proletariat, l’Estat proletari
(negació), per acabar en la fase
comunista, on l’Estat serà abolit,
els mitjans de producció seran
una propietat col·lectiva i no
existiran les diferències de classe
(negació de la negació o
superació)
CAPITALISME
SOCIALISME
COMUNISME

19. Marx i la religió
• Marx es va considerar a si mateix “ateu”.
• A diferència d’altres filòsofs no té interès en
demostrar si Déu existeix o no.
• Parteix de l’anàlisi de la religió efectuat per
Feuerbach i, a l’igual que aquest, considera que
la religió aliena a l’home.
• La citació més coneguda és “la religió és l’opi
del poble”, és a dir, el poble oprimit no es
rebel·la contra els seus opressors perquè està
drogat per la religió.
• Vegem el text complet extret de La crítica de la
filosofia del Dret de Hegel.

20. Text sobre la religió
• «L’home fa la religió, la religió no fa pas l’home. En realitat, la religió és la
consciència de si mateix, o el sentiment de si mateix de l’home que encara no s’ha
conquerit o que ja s’ha tornat a perdre. Però l’home no és un ésser abstracte, al
marge del món. L’home és el món de l’home, l’Estat, la societat. Aquest Estat,
aquesta societat, produeixen la religió, una consciència del món capgirada, perquè
ells són un món capgirat. La religió és la teoria general d’aquest món, el seu
compendi enciclopèdic, la seva lògica en forma popular, el seu point d’honneur
espiritualista, el seu entusiasme, la seva sanció moral, el seu complement solemne,
la seva raó general de consolació i de justificació. És la realització fantàstica de
l’essència humana, perquè l’essència humana no posseeix una veritable realitat. La
lluita contra la religió és, així, indirectament la lluita contra aquest món, l’aroma
espiritual del qual és la religió.
• »La misèria religiosa és, alhora, l’expressió de la misèria real i una protesta contra
aquesta misèria. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, el cor d’un món
sense cor i l’ànima d’una època sense ànima. És l’opi del poble.
• »L’abolició de la religió com a felicitat il·lusòria del poble és una exigència de la
seva felicitat real. L’exigència de renunciar a les il·lusions sobre la seva condició és
l’exigència de renunciar a una condició que té necessitat d’il·lusions.
• »... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar l’alienació sota les seves
formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crítica del cel
es transforma així en crítica de la terra, la crítica de la religió en crítica del dret i la
crítica de la teologia en crítica de la política.»