SOCIOLOGIA GENERAL, TEMA 1 PROFESSOR JOSEP SORT

1. SOCIOLOGIA GENERAL Prof. Josep Sort i Jané Curs 2008-2009 Facultat de Comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull

2. 1.1. La Imaginació sociològica La imaginació sociològica. Nivells d’anàlisi, enfocaments i mètodes. Gènesi històrica de la sociologia : Antic Règim, Societat Industrial, Societat Postindustrial 3. Els pares fundadors : Comte, Marx, Durkheim i Weber 4. Enfocaments contemporanis : Giddens, Castells i Beck, Bauman

3. La imaginació sociològica La imaginaci ó sociològica. Discussió Nivells d’anàlisi: microsociologia , ( mesosociologia ), macrosociologia , sociologia general , sociologies aplicades Enfocaments teòrics contemporanis: funcionalisme , marxisme , l’interaccionisme simbòlic , feminisme , postmodernisme , teoria de l’elecció racional Mètodes d’investigació: mètodes quantitatius i mètodes qualitatius

4. La imaginaci ó sociològica (1959) Charles Wright MILLS (1916-1962) “ L’habilitat d’alliberar-nos de les nostres circumst àncies particulars i veure el nostre entorn social des d’una nova perspectiva” Llegir “Sobre l’ofici artesanal de l’intel.lectual (239-274)”

5. Nivells d’anàlisi Microsociologia : interaccions grups reduïts, individus... Mesosociologia : grups o institucions (la família, l’empresa, una parròquia, un club...) Macrosociologia : grups grans (una classe social, un país o fins i tot un continent, una grup d’edat...) Sociologia general : grans teories, grans autors Sociologies aplicades : sociologia urbana, sociologia de l’eduació, sociologia de la salut, sociologia del treball

6. Enfocaments teòrics Funcionalisme (diverses escoles) Marxisme (diverses escoles) Interaccionisme simbòlic Feminisme Teoria de l’elecció racional ( Rational Choice) Postmodernisme

7. Mètodes d’Investigació Mètodes Quantitatius L’enquesta sociològica ( Survey) L’entrevista Formal Informal El qüestionari: Preguntes tancades Preguntes obertes Preguntes semitancades Per correu Per telèfon Cara a cara Per internet

8. Mètodes d’Investigació Mètodes Qualitatius: Observació participant (Etnografia) Observació no participant Experimentació Històries de vida Recerca comparativa Anàlisi històrica Recerca documental

9. 1.2. Gènesi històrica de la sociologia Antic Règim Terra Fam. Extensa &Parentiu Rural Monarquia Tradició Església Societat Industrial Indústria&Capital Fam. Nuclear & Individu Urbà Democràcia Raó & Progrès Ciència & Tècnica REFORMA IL.LUSTRACIÓ REV. INDUSTRIAL REV.NACIONAL 1500 ------1600 ------1700------1800 ------1900

10. Gènesi històrica de la sociologia Societat Post-industrial Serveis Noves Identitats Suburbialització & Megalòpolis Crisi de la democràcia? Desconfiança en la raó? Quina Ciència i Tecnologia? 1900 --------------1960-----1970-----1980---------2000---

11. 1.3. Els pares fundadors Alumne de l’ École polytechnique Deixeble de Saint-Simon Es proposa reorganitzar la societat i d’aquí neix el concepte de sociologia , l’estudi de la societat (la física social) Positivisme. Anàlisi dels “fets socials” i de les seves interrelacions. Aplicació del mètode científic. Descobriment de les LLEIS que expliquen els fets socials. Auguste COMTE (1798-1857)

12. Els pares fundadors: Comte (2) Ordre i progrés. La Reforma i la revolució francesa havien enfonsat l’antic règim, però no n’havien creat un de nou. Cal una síntesi entre ordre i progrès, i aquesta ha de ser forçosament de naturalesa científica o positiva. La Llei dels Tres estadis: 1. El teològic (fictici), 2. El metafísic (abstracte) i 3. El Científic (positiu). Jerarquia de les ciències: Nova religió de la Humanitat. No deista. Els sociòlegs (els tecnòcrates) són els nous clergues.

13. Els pares fundadors: Comte ( i 3) Influència posterior: Durkheim i l’escola funcionalista. Obres: Plan des travaux scientifiques nécessaires pour réorganiser la société (1822) Cours de Philosophie Positive (1830-1846) Discours sur l’Esprit positif (1844) Système de politique positive (1851-1854) Per saber-ne més: http://membres.lycos.fr/clotilde/

14. Els pares fundadors (2) Filòsof, teòric social, periodista, economista. La seva obra és immensa, si bé podem dir que l’objecte central de la seva anàlisi és el capitalisme i les noves relacions socials que genera. També és destacable la seva obra filosòfica Activista revolucionari, va haver d’exiliar-se de diferents països. Karl MARX (1818-1883)

15. Els pares fundadors: Marx (2) L’obra marxiana s’ha de dividir en tres etapes: la de joventut (més filosòfica i sota influència de Hegel); la de maduresa (més economicista); i la dels darrers anys (retorn a la filosofia, però menys idealista). També cal tenir en compte el rol desenvolupat pel seu col.laborador F. Engels. La influència posterior de l’obra de Marx ha estat enorme i, malgrat les crítiques a les que ha estat sotmesa, encara conserva una gran rellevància en el panorama estrictament ideològic i científic.

16. Els pares fundadors: Marx (3) Conceptes claus de l’obra marxiana: Alienació Materialisme històric (concepció materialista de la història). Lluita de classes. Conflicte. Materialisme dialèctic (àmbit filosòfic) Treball, salari i plusvàlua (clau en l’explotació capitalista) Determinisme econòmic. Paper de la tecnologia.

17. Els pares fundadors: Marx ( i 4) Influència posterior: Weber i les diferent escoles marxistes i crítiques Algunes de les seves obres: La Ideologia Alemanya (1845-46) El Manifest Comunista (1846) Contribució a la crítica de l’economia política (1859) El Capital (1867) Crítica al Programa de Gotha (1875) Per a saber-ne més: http://www.marxists.org/archive/marx/

18. Els pares fundadors (3) Estudià a l’ École Normale Supérieure. Primer professor de sociologia en una universitat francesa (1887) Fundador de la revista Année sociologique (1898) Catedràtic a la Sorbona (1902) D’origen jueu i alsacià, va ser víctima d’atacs anti-semites i anti-alemanys durant la Primera Guerra Mundial Émile DURKHEIM (1858-1917)

19. Els pares fundadors: Durkheim (2) És el referent inicial de l’escola funcionalista en sociologia. El funcionalisme estudia com les diferents parts o components d’una societat o d’un sistema social influencien les unes a les altres i com garanteixen la continuïtat del sistema en la seva globalitat El funcionalisme es desenvolupà al llarg del segle XX, sobretot als Estats Units, i en gran mesura a través de l’obra de Talcott Parsons .

20. Els pares fundadors: Durkheim (3) Conceptes claus de l’obra de Durkheim: Anòmia. Dissolució dels vincles socials. Suïcidi. Dues variables: integració social i regulació moral. Religió. No és un fet d’inspiració divina o sobrenatural, sinó que és un producte de la pròpia societat. És font de solidaritat i de representació. Solidaritat .És el lligam que s’estableix entre els individus d’una societat. La cohesió social. Distingeix entre la Solidaritat Mecànica (homogènies i primitiva) i la Solidaritat Orgànica (heterogènia i industrial) Divisió del treball. Els processos de modernització impliquen una més gran especialització laboral i això influencia en el comportament dels individus i dels grups. Crims i desviació. Actuen com a reforçadors de la solidaritat social. Els no delinqüents s’uneixen al voltant de la llei.

21. Els pares fundadors: Durkheim (i 4) Durkheim va emprar per primer cop de forma intensiva l’estudi empíric en combinació amb la teoria sociològica. Algunes de les seves obres més rellevants són: De la division du travail social (1893) Les règles de la méthode sociologique (1895) Le suicide (1897) Les formes élémentaires de la vie religieuse (1912) Per a saber-ne més: http://agora.qc.ca/mot.nsf/Dossiers/Emile_Durkheim

22. Els pares fundadors (4) Economista, sociòleg, professor d’universitat.Va ocupar diversos càrrecs en l’administració pública i va participar en la redacció de la Constitució de Weimar (1918). Enfront el positivisme de Comte i Durkheim, i enfront el materialisme de Marx, Weber s’inscriu en la tradició idealista o hermenèutica Max WEBER (1864-1920)

23. Els pares fundadors: Weber (2) La tradició idealista defensa la preeminència de l’esperit, les idees i el llenguatge damunt de la matèria. L’ hermenèutica pretén comprendre les accions socials, el seu sentit, situant-les en el context en el que tenen lloc. Aquesta doble confluència dóna lloc a la sociologia comprensiva o Verstehen: el científic social ha de fer un esforç per comprendre la intenció i el context de l’acció humana o social

24. Els pares fundadors: Weber (3) L’obra de Weber se centra sobretot en l’economia, la sociologia de la religió i en la sociologia de la política i el govern. També destaca per la seva aportació metodològica; teoria del Tipus Ideal El Tipus Ideal és una construcció abstracta que el científic social empra sobretot en els estudis comparatius. Consisteix en l’arreplegament d’un conjunt d’elements i característiques d’un determinat fenomen, a alguns dels quals se’ls dóna més importància que d’altres, amb finalitats analítiques. Ara bé, no es refereix a cap cas particular o concret.

25. Els pares fundadors: Weber (4) Altres conceptes claus de l’obra de Weber són: Racionalització i burocratització. Aplicació pràctica del coneixement a la consecució d’un objectiu establert. Producte de l’especialització científica i de la diferenciació tècnica. Pressuposa eficiència, coordinació i control de l’entorn físic i natural. L’auge de la burocràcia estatal n’és un bon exemple. Associats al fenomen de la secularització . Autoritat. Anàlisi del poder polític. Distingeix tres tipus ideal d’autoritat: la tradicional, legal-racional i la carismàtica.

26. Els pares fundadors: Weber (5) Teoria de l’estratificació social . Fonamentada en tres dimensions: la classe, l’estatus i el poder. Debat Marx-Weber. Si bé, en gran mesura l’obra de Weber pretén rebatre l’obra de Marx, no hi ha dubte que també comparteixen importants punts en comú.

27. Els pares fundadors: Weber (i 6) Weber es mostra molt preocupat per l’evolució oligàrquica de la societat. La racionalització i l’auge de les burocràcies públiques i privades, col.loquen l’individu en una mena de gàbia de ferro Algunes de les principals obres de Weber són: - L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905) - Economia i Societat (iniciada el 1910) Per a saber-ne més: http://www.faculty.rsu.edu/~felwell/Theorists/Weber/Whome.htm

28. Altres pares de la sociologia Montesquieu (1689-1755) J.J. Rousseau (1712-1778) Saint-Simon (1760-1825) Robert T. Malthus (1766-1834) A. de Tocqueville (1805-1859) John Stuart Mill (1806-1873) Herbert Spencer (1820-1903) Vifredo Pareto (1848-1923) Ferdinand Tönnies (1855-1936) Georg Simmel (1858-1918) Robert Michels (1876-1936)

29. 1.4. Referents contemporanis Anthony Giddens (1938) Director de la LSEPS. Teoritzador de la Tercera Via (Blair, Schroeder) Influenciat per l’obra de Weber, Durkheim i Marx. Pretén superar la dicotomia entre la macrosociologia (estructures) i la microsociologia (accions). Formula la teoria de l’estructuració Altres temes: La Modernitat tardana ( Late Modernity) La Reflexivitat Els estils de vida

30. Referents contemporanis (2) Manuel Castells (1942) Professor a París i a Berkeley. Actualment a la UOC Inicialment, la seva obra era clarament marxista. Ara, sense perdre alguns components, destaca la rellevància de la tecnologia. L’Era de la Informació/La Societat Xarxa. El capitalisme informacional Les ciutats globals (sociologia urbana) Projecte Internet Catalunya (PIC) Xarxa global de col.laboradors/deixebles

31. Referents contemporanis (3) Ulrich Beck (1944) Professor de Sociologia a Munic Ha estudiat àmbits clau com són la modernització, la individualització i la globalització . Formulador i desenvolupador de la noció de Societat del Risc (Risk Society). També ha estat molt influenciat pels debats entorn el moviment ecologista alemany. A l’igual que Giddens, es resisteix a parlar de postmodernitat, i opta per la noció de segona modernitat

32. Referents contemporanis (i 4) Zygmunt Bauman (1925) Nascut a Polònia, establert a Anglaterra (1971) Estudiós de la globalització, el consumisme i la incertesa existencial Formulador del concepte Modernitat Líquida, Temps Líquids (Postmodernisme sociològic?) McSociologia?

33. Altres referents contemporanis Daniel D. Bell (1919) Thomas Luckmann (1927) Jurgen Habermas (1929) Peter L. Berger (1929) Immanuel Wallerstein (1930) Pierre Bourdieu (1930-2002) Stuart Hall (1932) George Ritzer (1940) Richard Sennett (1943) Scott Lash & John Urry Judith Butler (1959)