Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Michel Foucault i el control social

2,078 views

Published on

Michel Foucault i el control social

  • Be the first to comment

Michel Foucault i el control social

  1. 1. SOCIOLOGIA Societat de Control (Michel Foucault)
  2. 2. <ul><li>Un dels grans pensadors que ha reflexionat sobre els mecanismes de control social ha estat el filòsof francès Michel Foucault . </li></ul><ul><li>Segons Foucault , la societat contemporània (finals del segle XX) pot ser anomenada societat disciplinària . </li></ul><ul><li>Aquesta societat és el resultat de la “reforma i reorganització del sistema judicial i penal en els diferents països del món” que va tenir lloc als finals del segle XVIII i principis del XIX. </li></ul>Michel Foucault (1926-1984)
  3. 3. SOCIETAT PENAL El crim per a la societat de l´Antic Règim es definia com una infracció religiosa o una infracció moral. El crim per a la societat sorgida de la Revolució Francesa és la ruptura amb la llei. PECAT DELICTE PECAT DELICTE
  4. 4. SOCIETAT PENAL “ No pot haver càstig sense una llei explícita i sense un comportament també explícit que violi la llei” Principi de la penalitat del segle XVIII Cesare Beccaria (1738-1794)
  5. 5. SOCIETAT PENAL 1-“El crim és la ruptura amb la llei, llei civil exoplícitament establerta en el si d´una societat per la vessant legislativa del poder polític” 2- “Perquè hi hagi crim ha d´haver un poder polític, una llei, i que aquesta llei hagi estat efectivament formulada” 3- “No pot haver crim abans de l´existència de la llei” 4- “Només poden ser sancionables aquelles conductes efectivament definides com a reprimibles per la llei” 1- “El criminal és aquell que pertorba la societat. El criminal és l´enemic social” 2- “El criminal és aquell que ha trencat el pacte social” (Rousseau) 3- “La idea de criminal com a enemic intern, com aquell individu que trenca el pacte que teòricament havia establert amb la societat és una definició nova i cabdal en la teoria del crim i la penalitat”
  6. 6. SOCIETAT PENAL Naturalesa de la llei penal: “ ¿Com ha de tractar la llei penal el criminal i com ha de reaccionar davant el crim?” “ La llei penal ha de permetre només la reparació de la pertorbació causada a la societat.” “ La llei penal ha de ser concebuda perquè el dany causat per l´individu a la societat sigui pagat; si això no pot ser, cal que aquest o l´altre individu no puguin repetir el dany que han causat” Tipus possibles de càstig: 1- El càstig ideal seria la deportació o l´exili (fora del territori que ocupa la comunitat) 2- La segona possibilitat seria l´ exclusió (aïllament psicològic, públic en què l´individu pateix la vergonya i la humiliació pública) 3- El treball forçat per reparar el dany social (s´hi obliga a realitzar una activitat útil per a l´Estat) 4- Per últim, l´aplicació de la llei del Talió : matar a qui mata, es confisquen els béns de qui va robar ...
  7. 7. SOCIETAT PENAL
  8. 8. SOCIETAT PENAL <ul><li>“ Aquests projectes de mica en mica van ser substituïts per una pena molt curiosa que gairebé havia estat mencionada o tractada de forma marginal pels principals teòrics del sistema penal revolucionari ( Beccaria i Brissot ): ens referim a l´empresonament, la presó”. </li></ul><ul><li>“ La presó no pertany al projecte teòric de la reforma de la penalitat del segle XVIII, sorgeix als inicis del segle XIX com una institució de fet, quasi sense justificació teòrica.” </li></ul>
  9. 9. SOCIETAT DISCIPLINÀRIA <ul><li>“ La penalitat de finals del segle té menys present la defensa general de la societat que el control i la reforma psicològica i moral de les actituds i el comportament dels individus” </li></ul><ul><li>“ Al sistema penal no li preocupa si el que fan els individus està d´acord o no amb la llei sinó més aviat el que poden fer, el que són capaços de fer, el que estan disposats a fer o estan a punt de fer”. </li></ul><ul><li>“ La gran noció de la criminologia i la penalitat de finals del segle XIX fou l´escandalós concepte de perillositat . “ </li></ul><ul><li>“ La perillositat significa que l´individu ha de ser considerat per la societat per les seves potencialitats i no pels seus actes; no per les infraccions efectives d´una llei sinó per les possibilitats d´infracció que elles representen.” </li></ul>
  10. 10. SOCIETAT DISCIPLINÀRIA <ul><li>Principi de la societat penal </li></ul><ul><li>Principi de la societat disciplinària </li></ul>Reacció davant un comportament que amenaça la comunitat Control del comportament presumptament perillós abans que s´hi produeixi
  11. 11. SOCIETAT DISCIPLINÀRIA <ul><li>Principi de la societat disciplinària </li></ul>Control del comportament presumptament perillós abans que s´hi produeixi El poder judicial sol no pot assumir aquesta funció Cal l´actuació d´altres institucions de vigilància i correcció.
  12. 12. SOCIETAT DISCIPLINÀRIA Institucions de vigilància i correcció La policia per vigilar Institucions psicològiques, psiquiàtriques, criminològiques, mèdiques i pedagògiques per corregir
  13. 13. <ul><li>“ És l´edat del control social. Entre els teòrics que he citat hi ha un que d´alguna manera va preveure i va presentar un esquema d´aquesta societat de vigilància, de gran ortopèdia social, em refereixo a Jeremy Bentham . Demano disculpes als historiadors de la filosofia per aquesta afirmació però crec que Bentham és més important, per a la nostra societat, que Kant i Hegel .” </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA Jeremy Bentham (1748-1832)
  14. 14. <ul><li>“ Les nostres societats haurien de retre'l un homenatge, ja que ell fou qui programà, definí i descriví de manera precisa les formes de poder en què vivim, presentant-les en un meravellós i cèlebre model d´aquesta societat d´ortopèdia generalitzada que és el famós Panòptic , forma arquitectònica que permet un tipus de poder de l´esperit sobre l´esperit, una mena d´institució que val tant per a les escoles com per als hospitals, les presons, els reformatoris, els hospicis i les fàbriques” </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  15. 15. <ul><li>“ El Panòptic és la utopia d´una societat i un tipus de poder que és, en el fons, la societat que actualment coneixem, utopia que efectivament es va materialitzar. “ </li></ul><ul><li>“ Aquest tipus de poder ben bé pot rebre el mom de panoptisme : vivim en una societat en la que regna el panoptisme.” </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  16. 16. <ul><li>“ El Panòptic era un lloc en forma d´anell enmig del qual hi havia un pati amb una torre en el centre.” </li></ul><ul><li>“ L´anell estava dividit en petites cel·les que donaven a l´interior i a l´exterior i en cadascuna d´aquestes petites cel·les hi havia, segons els objectius de la institució, un nen aprenent a escriure, un obrer treballant, un presoner expiant les seves culpes, un boig actualitzant la seva bogeria, etc. “ </li></ul><ul><li>“ En la torre central hi havia un vigilant i com cada cel·la donava al mateix temps a l´exterior i a l´interior, la mirada del vigilant podia travessar tota la cel·la; en ella no hi havia cap punt d´ombra i, per consegüent, tot el que l´individu feia estava exposat a la mirada d´un vigilant que observava (...) de tal manera que podia veure tot sense que ningú alhora pogués veure´l”. </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  17. 17. <ul><li>Ahora saltemos a nuestros tiempos. la mirada continúa con su poder, y ha construido un panóptico invisible en torno a nosotros, como denuncia Foucault . Cada vez más y más información nuestra es puesta a disposición de los demás, y cada vez que alguien accede a esa información (desde cuentas bancarias, a cookies en nuestros ordenadores) está mirándonos y viendo qué hacemos y cómo somos, sin que nosotros lo sepamos. Es como las grandes pantallas de televisión bidireccional, elemento tan aterrador en la novela 1984 de Orwell (lectura imprescindible, por cierto). Se genera así un panóptico donde los nuevos medios de comunicación de masas permiten no sólo que todos nos vigilemos unos a otros, sino que el mismo sistema nos vigile con mayor capacidad cada vez (pensad en los planes de Microsoft contra la piratería, o la capacidad de Hacienda, las cámaras de tráfico en las calles o tantas otras cosas). (…) </li></ul><ul><li>Y es que el panóptico está tan dentro de nosotros, el control tan aceptado que hemos llegado a niveles más próximos a los de Mundo Feliz de Huxley (otra lectura imprescindible) que los de la obra de Orwell . Y la de Huxley es mucho más terrible y compleja, por cuanto los elementos integrados en ese sistema lo aceptan sin dudarlo, lo consideran natural. No existe movimiento de oposición, ya que al fin y al cabo es por su propio bien. En la sociedad actual, a menudo se ve algo similar, espoleado por el terror que los medios de comunicación se esfuerzan por introducir en nosotros. </li></ul><ul><li>Costán Sequeiros http://images.google.es/imgres?imgurl=http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/tribulaciones/panoptico.bmp&imgrefurl=http://lacomunidad.elpais.com/tribulaciones/2007/8/17/panoptico-poder-la-mirada&usg=__znHoRzQ5bL8ZBUszILSCmtHlJxw=&h=233&w=320&sz=219&hl=ca&start=3&tbnid=q_eZSc5xykU3iM:&tbnh=86&tbnw=118&prev=/images%3Fq%3Dpanoptico%26gbv%3D2%26hl%3Dca%26sa%3DG </li></ul>
  18. 18. SOCIETAT DISCIPLINÀRIA Institució de vigilància i correcció saber poder Examen : es tracta de verificar si un individu es comporta o no com ho ha de fer, si compleix les regles, si progressa o no, etcètera Psicologia, sociologia, psiquiatria Mestre, cap d´oficina, metge, psiquiatra, director de presons Escola, hospital, fàbrica, presó
  19. 19. <ul><li>“ En totes aquestes institucions hi ha un poder que no és només econòmic sinó també polític. Les persones que dirigeixen aquestes institucions s´atribueixen el dret de donar ordres, establir reglaments, prendre mesures, expulsar a alguns individus i acceptar a altres, etc. “ </li></ul><ul><li>“ El sistema escolar es basa també en una mena de poder judicial: tot el temps es castiga i es recompensa, s´avalua, es classifica, es diu qui és el millor i qui el pitjor.” </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  20. 20. <ul><li>En aquestes institucions “neix un saber d´observació, d´alguna manera clínic, el de la psiquiatria, la psicologia, la psico-sociologia, la criminologia, etc. Els individus sobre els quals s´exerceix el poder poden ser el lloc d´on s´extreu el saber que ells mateixos formen i serà retranscrit i acumulat segons noves formes; o bé poden ser objectes d´un saber que permetrà alhora noves formes de control.” </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  21. 21. <ul><li>“ La pedagogia es constituí igualment a partir de les adaptacions mateixes de l´infant a les tasques escolars, adaptacions que, observades i extretes del seu comportament, esdevingueren de seguida en lleis de funcionament de les institucions i forma de poder exercit sobre ell”. </li></ul>SOCIETAT DISCIPLINÀRIA
  22. 22. Algunes opinions sobre la societat disciplinària <ul><li>Josep Ramoneda : http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/panoptisme-i-poder.html </li></ul><ul><li>Michel Onfray : http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/panoptisme-i-escola.html </li></ul><ul><li>Miguel Morey : http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/alternativa-al-panoptisme-aparicio-de.html </li></ul>
  23. 23. Activitats: <ul><li>En quin sentit es verifica el que diu Onfray sobre el funcionament diari d´un Institut de Secundària? (Poseu cinc exemples) </li></ul><ul><li>De la pel·lícula La Clase , es poden distingir alguna situació on es vegi clarament l´afany controlador dels professors? (Assenyaleu dues escenes) </li></ul><ul><li>Comenteu l´últim paràgraf del post d´ Onfray ? (mínim 10 línies) </li></ul>
  24. 24. Bibliografia: <ul><li>Les principals cites utilitzades en aquesta exposició pertanyen a Michel Foucault , La verdad y las formas jurídicas (1978), Gedisa, México, 1984 </li></ul><ul><li>La obra fonamental de Foucault dedicada a la societat disciplinària és Vigilar y castigar. El nacimiento de la prisión (1975), Siglo XXI Editores, Madrid 1982 (séptima edición en castellano) </li></ul>

×