Escultura grega del segle IV. Obra de Praxíteles. Classicisme.

1. Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’alt Cronologia: 343 aC Material: marbre Localització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: Talla Localització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exempta Estil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

3. Anàlisi formal Descripció: Què hi ha representat i com?

4. Atenció als sentiments i a les emocions. Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del temple d’Hera, a Olímpia. Tendresa en la mirada Corba praxiteliana (equilibri moviment-repós) Humanització dels déus (jove atleta) Sfumato Rectilini suport (tronc d’arbre cobert amb una túnica) 2,13m d’alt Gran expressivitat Naturalisme i delicadesa en el tractament anatòmic Possible original de marbre

5. La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. La cama esquerra queda lliure de pes i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana . L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap.

6. Ideal jove de bellesa - Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre per suportar l’escultura) - Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

8. Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, una cèlebre cortesana, amant seva. Com hem dit fou el primer en fer el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i efeminades. Utilitzà preferentment el marbre. Apol.lo

9. Altres escultors del segle IV: Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva Lisip: cànon més esvelt (8 caps) Ménade furiosa, d’Escopes Tensió i moviment Apoxiomeno, de Lisip (cànon estilitzat, realisme, escena intranscendent)

10. Interpretació Tema de la mitologia grega

11. Contingut i significació Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d’aquesta història que representa l’escultura. Dionís, fill de Zeus i Sèleme.... El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l’autoria d’aquest. Funció S’ha interpretat com una commemoració de l’aliança entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

12. Breu biografia de Praxíteles Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit. El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d’obres , algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que hom pugui atribuir-li amb tota seguretat.