2. Organització Política durant la Monarquia a
Roma
La primera forma de govern que va
tenir Roma va ser la monarquia,
durant més de dos segles va ser
governada per reis elegits amb
caràcter vitalici.
El primer dels quals va ser Romul
3. Òrgans de poder
El govern estava format per tres
poders. El primer d'ells el rei,
que era el cap suprem del
govern, l'exèrcit i la religió. Era
elegit en els comicis per les
cúries.
Moneda de l'època de Tarquini el
superb
4. Òrgans de poder
L'Assemblea del poble, que
constituïa el poder legislatiu,
integrada pels curiones, estava
formada per patricis, que
s'encarregaven d'elaborar les lleis,
nomenar els magistrats i decidir la
pau o la guerra.
5. Òrgans de poder
El Senat, o Consell del rei, format
pels pares o caps de família
patrícies. Aprovava o rebutjava les
lleis elaborades per l'Assemblea.
6. Imperi de Roma (27 aC-476 dC)
Entre els anys 14 i 68 els hereus
d'August, es van succeint en el
poder: Tiberi, Calígula, Claudi i
Neró. Aquesta successió
dinàstica es va veure
interrompuda per la guerra civil
que, l'any 68, es va lliurar entre
els tres emperadors que
governaven en aquest any.
Aquest primer període de crisi
que viu l'Imperi serà superat pels
Flavis.
7. Organització política durant la república
(509 – 27 a.C)
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització
romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va
començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC i va acabar amb la
subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'imperi Romà. La
data precisa de la fi de la República és subjecta a interpretació; algunes
propostes són la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC),
la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en què el Senat
Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC).
Una característica del canvi va ser que l'administració de la ciutat, i els seus
districtes rurals, va quedar regulada en el dret d'apel·lar al poble (ius
provocationis) contra qualsevol decisió d'un magistrat concernent a la vida o a
l'estatut jurídic (asput). L'administració executiva va quedar dotada
d'Imperium o poder omnímode el qual tenia un origen religiós que arrencava
del propi déu Júpiter.
8. Magistratures ordinàries
Cursus honorum, era una successió de càrrecs públics exercits per persones
amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com
durant l'Imperi.
Per arribar a cònsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat
determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat.
Després de ser cònsul s'arribava a senador vitalici. Després de servir a l'exèrcit
deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú
de la plebs (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i finalment es podia
arribar a cònsol romà (mínim 43 anys) o censor.
A l'Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys,
qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment
es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, proconsul,
comandant de legió o prefecte de la ciutat.
9. El Senat Romà
El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a
contrapès a la institució reial.
El Senat era un òrgan merament consultiu, però com a emanació del poble, el
rei considerava les seves propostes i el convocava sovint. Les seves reunions
se celebraven al Comitium (Fòrum) en una sala anomenada Bule.
Al Senat corresponia la funció de ratificar totes les propostes importants
polítiques o administratives dels cònsols i altres magistrats que haguessin
obtingut el vot afirmatiu del comicis assemblearis corresponents. Quan l'acte
havia de ser executat com a part dels deures del magistrat no precisava
ratificació senatorial.
10. Comicis i Assambleas
Els comicis eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a
l'antiga Roma. El comicis més antics són els Comitia Calata, convocats pel rei
per solemnitzar certs actes religiosos. El comicis polítics eren aquells en els
que votava la població organitzada en Cúries (inicialment una cúria eren
deugens). Es convocaven el 24 de març i 24 de maig i quan el rei ho
considerava convenient. Decidien sobre l'elecció de monarca, assumptes
polítics importants i la concessió del dret de ciutadania. El convocant
presentava una proposta i els ciutadans de la cúria amb dret (probablement
un vot per cada pare de família) la votaven. Cada Cúria era un vot i es
precisava el de 16 cúries (d'un total de 30) per a l'aprovació.
11. El final de la república
El poder absolut de Roma, capital de
l'Imperi, es va anar debilitant amb el
temps. Entre els anys 235 i 300 l'única
prioritat de Roma va ser la defensa de les
fronteres de l'Imperi dels continus atacs
dels pobles bàrbars i dels quals provenien
imperi sasánido de Pèrsia. La pressió
d'aquests pobles va motivar que l'exèrcit
assumís el poder a partir del 235, moment
que es coneix com Anarquia militar i que
va durar uns cinquanta anys. Aquests
emperadors soldats tenien com a única
finalitat la lluita contra els enemics de
l'Imperi.
12. El consell Imperial
L’emperador va crear els seus propis
funcionaris. Els funcionaris imperials
s’agrupaven en:
El prefecte del pretori: Cap de la
guàrdia
Prefecte de la ciutat: Controlava
l’administració i era la policia
Prefecte de queviures: Era
l’encarregat d’aprovisionar la ciutat
d’aliment
Oficials de la casa imperial