Presentació sobre la política a Roma feta pels alumnes de 2n de Batxillerat de l'IES Rafael Campalans, d'Anglès.

1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEORGANITZACIÓ POLÍTICA DE
L'ESTAT ROMÀL'ESTAT ROMÀ
MONARQUIAMONARQUIA
REPÚBLICAREPÚBLICA
IMPERIIMPERI

2. INTRODUCCIÓ
La història romana s'ha dividit
en tres etapes segons el
sistema polític.
Aquestes etapes van ser la
Monarquia, la República i
l'Imperi.

3. CONCEPTES BÀSICS DE LA
FUNDACIÓ DE ROMA
Roma, va ser fundada el dia 21 d’abril de 753a.C.
Es situa al Mont Palatí, prop del riu Tíber.
El fundador i primer rei va ser Ròmul.
Fig.1: Mapa representatiu de la localització de l’antiga
Roma.

4. MONARQUIA (753-509 a.C)
L’etapa monàrquica va comprendre set legislatures o
reis.
El rei era el cap polític de la ciutat.
Tenia a les seves mans el poder judicial, legislatiu i
executiu.
Ell governava, feia justícia, dirigia l'exèrcit presidia el
senat i l’assemblea.

5. MONARQUIA – EL SENAT
Quan el rei necessitava prendre decisions importants,
recorria a la consulta del Senat.
Aquest òrgan estava format per caps de les famílies
patrícies, d'aquí es va anomenar als senadors patres.
La funció del Senat era assessorar el monarca,
sempre i quan ell volgués.
Fig.2: Representació del Senat romà.

6. MONARQUIA (753 – 509 a.C)
Després de la fundació de Roma, els patricis es van
dividir en tres tribus, dues d’elles d’origen llatí i l’altre
d’origen sabí. Les tres tenien en comú el nombre de
cúries, deu.
Els membres de la cúria es reunien en assemblees i
aconsellaven al rei sobre qüestions politiques.
Fig.3: Representació d’una
assemblea romana.

7. MONARQUIA (753 – 509 a.C)
El rei etrusc, Tarquini el vell, fou anomenat rei de
roma, a partir d’aquest moment el model polític
d’aleshores canvià. Els etruscs van arribar al poder
mitjançant la violència.
Servi Tul·li en arribar al poder va modificar el sistema
de participació política.
Va dividir els habitants de Roma en cinc classes,
basant-se en el nivell econòmic.
Va haver-hi conflictes entre el Senat i els reis etruscs,
això va acabar amb l’expulsió de la família reial a
causa d’eliminar el poder dels etruscs, per part de
Tarquini el superb.

8. L
A
R
E
P
Ú
B
L
I
C
A

9. LA REPÚBLICA (509 – 27 aC)
L'últim dels set reis, Tarquini el Superb, va ser un rei
tant sanguinari i cruel que el van expulsar de Roma.
Després, el Senat va decidir que cap altre rei mai
governaria i Roma es va convertir en una República.
El sistema monàrquic fou substituït per dos cònsols
escollits anualment per l’assemblea ciutadana. Els
plebeus lluitaven per aconseguir una igualtat de drets,
dos segles més tard es va aconseguir una estabilitat
política entre les dues classes.

10. INSTITUCIONS POLÍTIQUES
DURANT LA REPÚBLICA
Les magistratures
El Senat
Els comicis o assemblees

11. LES MAGISTRATURES
Els magistrats eren ciutadans que ocupaven el càrrec
polític sense ànim de lucre.
Característiques:Característiques:
● Eren escollits pel poble reunit en assemblea.
● No es podia votar fins la majoria d’edat i després
d’haver realitzat el servei militar.
● La qüestura era un càrrec permès als 31 anys i era
l’inici de la carrera política.
● Els estudis politics eren anomenats cursus honorum,
eren progresius i amb diferents etapes ( qüestura,
edilitat, pretura i consolat). progressius i amb diferents
etapes.

12. ● La funció de magistrat tenia un límit de temps, durava
un any, i no podien representar-se a un càrrec que ja
haguessin exercit anteriorment fins al cap de cinc
anys.
● Cada magistratura tenia dos o més representants,
amb iguals autoritats i amb dret de vetar-se
mútuament.
Fig.4: Magistrat romà exercint la seva
professió.

13. MAGISTRATURES ORDINÀRIES
Dins de les magistratures hi havia les ordinàries que la situació política era estable i hi havia els
seguents tipus:
- Cònsols:
representaven la màxima autoritat civil i militar, convocaven i presidien el senat i s’ocupaven de
la direcció de la vida política, quan es deixava de ser cònsul es conveertia a ser procònsul
(governador provincial).
- Els pretors, responsables de l’administració de la justícia i dins d’aquest hi havia dos tipus, els
que estaven a la ciutat (urbanus praetor) i els de fora la ciutat (peregrinus praetor), un cop
acabat el mandat passaven a ser governadors de província (propraetor).
Els edils:
S’ocupaven de l'administració municipal (organitzar festes, jocs públics, etc..).
Qüestors:
Administraven el tresor públic, recaptaven impostos i dirigien l’arxiu oficial.
Sensors:
S’encarregaven d’elaborar el cens dels ciutadans cada 5 anys. Controlaven els costums dels
ciutadans i la seva moral.

14. ● Els tribus de la plebs:
Encarregats de defensar la plebs contra els
abusos de les magistratures patrícies.

15. MAGISTRATURES
EXTRAORDINÀRIES
Aquestes magistratures només s’escollien en
casos d’emergències.
Dictator: magistrat en plens poders, nomes podia
governar 6 mesos.
Mestre de cavalleria: Era el lloctinent del dictator.

16. MagistraturesMagistratures
ordinàriesordinàries
MagistraturesMagistratures
extraordinàriesextraordinàries
Qüestura
Edilitat
Pretura
Consolat
Tribunat de la plebs
Censura
Dictadura
Mestratge de cavalleria
Cursus Honorum

17. REPÚBLICA – EL SENAT
El càrrec de senador era vitalici, el seu nombre va anar
augmentant considerablement, la majoria eren d’origen
plebeu.
● Els senadors eren nomenats pels sensors.
● El senat era el màxim òrgan de representació de la constitució
republicana i els senadors eren els qui rectificaven les
decisions legislatives i executives.
● El senat tenia un gran prestigi.
● Les sessions del senat eren convocades pels cònsols o els
tribus de la plebs i tenien lloc a la cúria hostilia al fòrum romà.
● Les sessions eren presidides pel magistrat convocador.

18. REPÚBLICA - ELS COMICIS O
ASSEMBLEES POPULARS
● Els romans es reunien en assembles i intervenien directament en la política
de l’estat.
● Hi havia 3 tipus de assemblees:
● Comicis curiats à Formada per ciutadans patricis. Era l’assemblea més
activa, ratificava declaracions de guerra i elegia certes magistratures.,
dictava penes de mort i altres aspectes semblants…
● Comicis tributs à Assemblea del poble per tribus distribuïdes en funció del
lloc de residencia. Era la més eficaç en les tasques legislatives.
● Era la única en la qual es podia votar per grups i es considerava globalment
● Comicis centuriats à Assemblea de tot el poble, patricis i plebeus, distribuïts
segons les cinc classes econòmiques de cadascú.

19. Fig. 5: Antic edifici de la Cúria romana.

20. IMPERI ROMÀ

21. L’IMPERI
● El poder polític es va tornar a concentrar en mans
duna sola persona, l’emperador.
● El poder va quedar en mans duna sola persona
princeps civitatis de on prové el terme principats.
● El principat tenia tres títols: August à Poder religiós
Cèsar à Poder civil
Emperadorà Poder militar

22. ● Els antic òrgans van anar desapareixent i nomes va
quedar el Senat. Es va crear el nou òrgan consultiu
per l’emperador anomenat Consell imperial consilium
principatis, integrat per persones de confiança de
l’emperador.
● Aquest òrgan va tenir els seus propis funcionaris:
Perfecte del pretori à Cap de la guàrdia imperial i
braç dret de l’emperador.
Perfecte de la ciutat à Supervisava l’administració
municipal i la policia.
Perfecte dels queviures à Vigilava l’aprovisionament
de la ciutat.
Perfecte de vigiles à Policia nocturna i incendis

23. ● Després hi havia els scrinia que s’ocupaven de
bàsicament d’afers administratius, n’hi havia dos de
principals:
● Oficials de la casa imperial
● Províncies imperials sota el poder de l’emperador amb
l’exèrcit i les senatorials que depenien del senat.