Reconstrucció de Roma a través dels seus edificis més emblemàtics feta amb el material fotogràfic que van recopilar els alumnes de 1r de batxillerat de l'IES Rafael Campalans durant el viatge cultural a Roma.

1. RECONSTRUINT
ROMA
Reconstrucció de la Roma Clàssica a través
dels seus edificis més emblemàtics

2. EL FÒRUM

3. FÒRUM: Temples
• El temple era un lloc de culte cap els déus, és a
dir, on se celebrava el culte de la religió imperial.
• També era on s’hi celebraven els sacrificis. Un
sacrifici és l’acció de sacrificar (matar) un animal i
treure-li la part dolenta per després menjar-se’l.
Aquetes cerimònies eren celebrades fora el
temple, mai dins, ja que l’interior de l’edifici
estava reservat pel Déu.
• En el Fòrum Romà hi trobem diversos temples:

4. TEMPLE DE SATURN
• Temple dedicat a la divinitat agrícola Saturn.

5. TEMPLE DE VESTA
• És un dels temples més antics de Roma. Dins d’ell
s’hi mantenia sempre encès un foc sagrat en honor
a Vesta (deessa del foc i de la llar). Les Vestals,
sacerdotesses verges, es dedicaven a cuidar aquest
foc i servien a la deessa Vesta.

6. TEMPLE DE CÀSTOR I PÒL·LUX (o dels
dioscurs)
• Dedicat a dos joves que van participar en una
batalla entre romans i llatins. Anunciaren la
victòria de Roma i desaparegueren.

7. TEMPLE DE JULI CÈSAR
• Temple construït per August en honor a Juli Cèsar
el 29 a.C després de considerar aquest com a un
déu. Hi apareix una estàtua de Cèsar amb una
estrella al cap i un altar on hi reposava el cos de
Cèsar.

8. TEMPLE DE RÒMUL
• Durant molt de temps es considerà que era un
temple dedicat a Valeri Ròmul, fill divinitzat de
Magenci. Actualment, però, es pensa que
procedeix de l’època de Constantí i que estaria
consagrat als Penates, els déus protectors del
magatzem de la llar. Estaria situat on avui en
dia està situada la Basílica Magència, però
posteriorment va ser traslladat a la seva
localització actual.

10. TEMPLE D’ANTONÍ PIUS I FAUSTINA
• Temple contruït per ordre
d’Antoní Pius per la mort de
la seva estimada esposa
Faustina la Major el 141 d.C.
En la mort de l’Emperador,
el Senat el divinitza i dedica
el temple a la parella. Al
segle XI es va transformar
en l’església de San Lorenzo
in Miranda.

11. ALTRES TEMPLES FORA DEL FÒRUM
EL PANTEÓ
És un temple circular que està construït al començament
de l’Imperi Romà i estava dedicat a tots els déus. Va ser
retocat més d’una vegada, així com va ser reconstruït per
Adrià. Va ser construït el 27 aC en l’època de Vespasià i
va tornar a ser reconstruït el 118 i el 128. Fa entre uns 43
i 44 metres d’altura. Té un forat/obertura (oculus) a dalt
la cúpula perquè serveix per il·luminar l’espai. Està
construït de formigó, maó, marbre, pedra i fusta. Està
format per setze columnes.

13. FÒRUM: Basíliques
• Basíliques  Era el lloc de reunió dels tribunals de
justícia i, també, lloc on es discutien temes de
negoci.
• Era una estructura que es componia de tres naus.
La més gran, era la que estava situada al mig de la
basílica.
• Es trobaven cobertes i porticades.
• L’església catòlica els va utilitzar per celebrar-hi el
culte religiós.

14. BASÍLICA EMÍLIA
• Es trobava edificada per M. Fulvio Nobilior i
Marc Emili Lèpid, el 179 aC.
• En varies ocasions va ser reconstruïda, una de
les quals la causa fou un incendi causat per
Alàric.
• Va rebre aquest nom gràcies a la reconstrucció
de Marc Emili Lèpid.
• Mesura 70X20 m.
• Era el punt on la cloaca entrava en el fòrum.

16. BASÍLICA de MAGENCI
• Situada en el fòrum romà.
• Estava destinada a la justícia i al comerç.
• Estava composta per tres naus, la nau central era 3m
més alta que les altres.
• També, la nau central estava decorada amb voltes
d’aresta i l’espai que hi havia entre aquestes voltes, es
decorava amb voltes de canyó.
• Es va començar a construir durant el regnat de
Magenci, però va finalitzar en el regnat de Constantí.
• Al mig de la basílica es trobava situada una estàtua de
Constantí de marbre i de bronze daurat.

18. BASÍLICA JÚLIA
• Es va construir durant el regnat de Juli Cèsar.
• Per a poder ser construïda, Cèsar hagué de
desplaçar la tribuna d'oradors a l'extremitat oest
del Fòrum Romà.
• Va ser finalitzada per August.
• S’incendià dues vegades i, finalment, fou
reconstruïda per Dioclecià.
• Era la seu del tribunal dels Centumvirs.
• Les seves dimensions eren de 109x48m i la seva
nau central era de 82x18m.

20. FÒRUM: Cúria
• La cúria és on celebraven les reunions del
Senat. Era un edifici on tenien lloc les
assemblees civils, especialment les del Senat
local. Les cúries que hi ha a Roma són la cúria
Júlia i la cúria Hostília. Però n’hi ha moltes més
en altres llocs. Normalment és trobaven en la
fòrum en el cas dels romans i en l’àgora en el
cas del grecs.

22. FÒRUM: Arcs de Triomf
• Construcció principalment feta de pedra
formada de un o tres voltes (arcs), depenent
del que commemora. Si en té tres, doncs, la
volta serà més gran que la resta. Solen estar
decorats amb relleus que commemoren algun
fet important o altres símbols com victòries. Hi
podem trobar inscripcions en lletra majúscula
que narren i descriuen campanyes realitzades i
al·ludeixen a qui les dirigí.

23. ARC DE SEPTIMI SEVER
• Va ser construït per rememorar les victòries militars de
l’emperador Septimi Sever i els seus dos fills, Geta i
Caracal·la, en les batalles de Partos. És una construcció
en màrmol i consta d’un arc principal i de dos arcs petits.
Les façanes estan decorades amb columnes incrustades
en l'estructura de l'arc i sota relleus. Sota l'àtic de cada
façana, s'ha gravat una llarga dedicatòria per als tres,
que originalment, les lletres gravades contenien lletres
en bronze. A la part alta de l'arc, s’hi va situar un carro
amb cavalls, amb unes estàtues de l'emperador i els seus
dos fills de bronze conduïda per l'emperador i els seus
dos fills.

25. ARC DE TIT
• Aquest arc de ser construït en honor de Tit, que
rememora les victòries de Tit contra els jueus. Les
figures que apareixen en l'arc són éssers divins i reals,
per exemple, apareix la deessa Roma o també en una
escena apareix una "victòria", que és un ésser amb
ales que col·loca la corona de llorers a l'emperador.
L'arc es recolza en un podi sobre el qual està format
per una volta de canó assentada sobre dos pilars
decorats amb dos parells de columnes adossades de
capitell compost i té unes finestres en el centre que
estan tapades. A l'àtic hi ha una inscripció referent a
Tit.

27. ARC DE CONSTANTÍ
• Aquest arc es va construir en honor de l'Emperador Constantí
I el Gran per commemorar la victòria que va obtenir en la
batalla del Pont Milvi. Té tres arcs, el central és el més gran
que té unes dimensions de 11,5 metres d'alt i 6,5 d'ample. La
part inferior del monument està construïda amb blocs de
marbre i la part superior, l'àtic, està construïda de maó amb
rematades de marbre. El disseny és senzill, es compon d'una
part principal estructurada per columnes adossades i un àtic
amb la inscripció sobre (la inscripció és del mateix estil que
l'arc de Septimo Severo). L'arc travessa la Via Triumphalis, és
el camí pel qual els emperadors anaven quan entraven a la
ciutat després del gran triomf.

29. FÒRUM: Columnes
Són columnes de victòria i tenen una utilització
igual als arcs de triomf, és a dir, commemorar
èxits bèl·lics.

30. COLUMNA DE FOCAS
• Va ser erigida per l'emperador de Bizanci Focas, l'1 d'agost de 608
davant dels Rostra al Fòrum, últim monument que es va aixecar al
Fòrum Romà. És una columna coríntia de 13,6 m datada del segle
II. A sota d'aquesta zona es troben les galeries subterrànies
d'època de Cèsar, que servien per organitzar els combats de
gladiadors que es van celebrar aquí fins a època d'August.

31. COLUMNA DE MARC AURELI (fora del
fòrum)
Va ser erigida entre 180 i 192. Inspirada en la Columna
Trajana, es commemoren les victòries de la Guerra
Germànica (171-172) i de la Sarmàntica (173-175). En
aquesta columna les figures dels baix relleus són més
allargats i voluminosos. Mesura 42m d'altura, i està
composta per 27 tambors de marbre superposats. La base
es trobava en el seu origen quatre metres per sota del nivell
del sòl. A la mateixa zona s'alçaven dos temples, la columna
de Antoní Pius, un crematori, i el rellotge solar,
possiblement més gran mai construït, tan gran com la
Piazza del Popolo, avui sepultat sota els edificis de la zona.
També es coneix com a columna Antonina.

33. COLUMNA DE TRAJÀ (fora del fòrum)
va ser erigida l'any 113. És d'ordre dòric, té una alçada d'uns
40m, conté 17 tambors i una escala interior en espiral de 185
esglaons . Realitzat en marbre blanc. Està envoltada per 200
metres de baix relleus en els quals es relaten les victòries de
l'emperador fins a aconseguir la colonització de la Dàcia . Estava
coronada per una estàtua de Trajà, actualment de Sant Pere. És
l'únic monument que roman intacte dels elements que van
conformar el conjunt del fòrum de Trajà. El grandiós fust està
erigit sobre un pedestal cúbic que contenia el sepulcre de
l'emperador, i en la seva superfície es descriuen a manera
d'epitafi, les expedicions militars de Trajà; sempre és present en
tots els baix relleus. El realisme és la característica d'aquest
monument, els seus relleus es consideren com els millors
exemplars del relleu romà de caràcter històric .

35. FÒRUM: Mausoleus
Són monuments arquitectònics independents
que s’utilitzen per a l’enterrament dels morts
(cossos o restos incinerats).

36. MAUSOLEU D’AUGUST
El túmul dels Julis. Era un mausoleu revestit de pedra. Té
una alçada d'uns 44m, de forma circular construït a la
zona del Camp de Mart, que ocupava una hectàrea i
originalment estava recobert de marbre blanc. En el seu
interior hi havia els passadissos concèntrics units entre si
on es guardaven les urnes amb les cendres dels membres
de la família Imperial, la "gens iulia-claudia". Sobre la sala
central s'eleven els dos tambors circulars superposats,
recoberts amb terra per formar una mena de turó amb
xiprers, com en les tombes etrusques i l'estàtua
d'emperador. Prop d'aquest lloc es trobava el ustrinum,
on es cremava als morts.

38. FÒRUM: Mercat
• Són unes ruïnes de Roma que es troben al
costat del Coloseu, és a dir, que es troben al
fòrum. Consisteix en una sèrie d’edificis
anomenats Fòrum de Trajà. Van ser construïts
entre els anys 107 i 110dC. A la part de dalt hi
havia les oficines i a la de baix hi havia les
botiges (tabernae). Després s’hi van construir
cases medievals en els pisos de dalt.

40. Altres monuments: ARA PACIS
• Ara Pacis vol dir “Altar de la pau”.
• Va ser construït gràcies a la decisió del Senat romà entre el 13 i el
9 aC.
• Fou dedicat a la deessa de la pau.
• Es trobava situat al camp de Mart.
• El seu material és de Marbre de “Carrara” i té unes dimensions
de 11 x 10 x 4,60m.
• Té dues portes, una per l’entrada dels animals pel sacrifici i l’altre
pels sacerdots.
• Les al·legories estan relacionades amb fundació de Roma.
• Una d’aquestes al·legories representa Enees i la Terra, que es
troba com a una dona amb dos nens.
• També podem trobar a August, la seva família, els seus amics, els
magistrats i, finalment, els senadors.
• Actualment, aquest monument es troba recobert per un edifici
per a protegir-lo.

42. ALTRES EDIFICACIONS SITUADES
FORA DEL FÒRUM
(molt relacionades amb la vida social dels romans)

43. El circ
EL CIRC MÀXIM
Va ser el circ principal de Roma.
• Tenia una forma arrodonida, o més aviat ovalada.
• Utilitzat per a carreres de quadrigues.
• Els seus seients es deien gradus (el que seria una grada
actual).
• A la part més privilegiada del circ se situava l’emperador i a
la part superior de la cavea (cavitat) es trobava el pulvinar
(lloc de les autoritats).
• Dionís d'Halicarnàs digué que podia arribar a un màxim de
150.000 espectadors. Però Plini digué que albergava un
total de 260.000 espectadors i Víctor, de 380.000
espectadors.

44. • Actualment és un parc.
• Tot i així, vam visitar un circ que tenia l’emperador
a la seva pròpia casa, prop del Fòrum.
PARTS DEL CIRC

45. Circ visitat al Fòrum
Parc actual on hi havia el Circ Màxim

46. L’amfiteatre
EL COLOSEU
Va ser l’amfiteatre principal de Roma (Amfiteatre
Flavi). Construït per l’emperador Vespasià i
inaugurat l’any 80 per Tit.
• L’amfiteatre era un edifici romà, on si feien
lluites de gladiadors, que sempre acaben amb la
mort d’un dels participants. També s’hi feien
naumàquies (lluites navals), execucions de
condemnats a mort...
• Un amfiteatre era un edifici el·líptic, l’estructura
del qual fa pensar en la unió de dos teatres.

47. PARTS D’UN AMFITEATRE
• -L’arena (harena) o espai on seien els espectacles. Té
aquest nom perquè era un lloc on hi havia sorra, ho
posaven per absorbir la sang. Al voltant hi havia una
reixa metàl·lica que protegia el públic.
• -La càvea (cavea) era el espai on se situava el públic.
Començava a uns quatre metres de la pista, damunt
d’un pòdium o plataforma. Es dividia en sectors
mitjançant passadissos concèntrics.
• -El soterrani (subterraneus), sota l’arena, era el lloc on
es guardaven els decorats; també hi havia les gàbies de
les feres i tot el materials necessari per als espectacles.

48. Hi havia moltes maneres de lluitar:
• Hi havia els samnites, el gal i el traci, que aquests
duien casc, espasa i punyal.
• També hi havia el reciari (retiarius) el qual lluitava
sense cascs i sense cuirassa, armat només amb un
trident, un punyal i una xarxa.
• Hi havia el mirmillo, que lluitava armat d’escut i duia
un casc gal.
• Hi havia l’essedarius, que lluitava muntat en un
carro.
• I finalment hi havia l’eques. Aquest lluitava muntat
a cavall.

50. El teatre
EL TEATRE DE MARCEL
• Lloc on es feien representacions teatrals.
Normalment, aquestes, eren comèdies.
• Al principi de tot, els teatres es feien de fusta i, un
cop la representació acabava, aquest teatre es
destruïa.
• Algunes característiques d’aquest teatre eren
inspirades en els teatres grecs.
• A vegades, els teatres es podien cobrir amb tendals
per a protegir els espectadors i tenien, només alguns,
temples dins de la seva estructura.
• Tenia forma semicircular.

51. En el teatre podem trobar la cavea (graderia).
• Es trobava sobre la falda d’una muntanya o sobre un sistema de voltes
de formigó i gelaries.
• Eren semicirculars i escalonades.
• Els espectadors s’hi seien segons la categoria:
Primeres grades  reservades als senadors.
Segones grades  reservades als cavallers.
La resta de grades  reservades a la resta del poble.
Els accesos eren s’anomenaven vomitoria.
• Donaven lloc a unes escales radials nomenades scalae que seperaben
la graderia en els cunei (sectors verticals).
Trobem, a part, uns passadissos circulars (baltei).
• Dividien les grades en sectors horizontals (maeniana). Aquets eren:
L’ima cavea (sector inferior).
La media cavea (sector central).
La Summa cavea (sector superior).

52. La zona semicircular era l’orchesta (l’orquestra).
• Estava reservada als senadors.
L’escenari era la scaena.
• Constava de tres sectors:
El proscaenium  plataforma rectangular i allargada
on actuaven els actors. Aquest, es trobava sota el
pulpitum, una plataforma elevada. També, quedava
tancat per una paret nomenada frons scaenae que
feia de decorat fix.
El postscaenium  els vestidor dels actors.
El subscaenium  lloc situat sota l’escenari on es
guardava la maquinària.
A vegades, el teatres, també, tenien un pòrtic amb jardins
envoltats de columnes.
• Aquí, els espectadors podien anar a descansar, prendre alguna
cosa, passejar o anar al lavabo.
Hi havia un tendal on es cobrien els teatres quan feia mal temps,
aquest s’anomenava velum.

53. Parts del teatre
Teatre de Marcel

54. Les termes
• Eren grans edificis construïts per a la higiene dels
ciutadans i per fer esport. Tanmateix, s’utilitzaven
com a centre de vida social, un lloc de reunió i
tertúlia.

55. ESTRUCTURA D’UNES TERMES
-Palestra: Pati central al que s'obrien totes les altres estances i es podia practicar
exercicis físics.
-Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar,
que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
-Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada.
A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar . En les més petites,
el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.
-Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda . A les grans termes el
frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina
on poder practicar la natació (Natatio).
-Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la
d'aigua calenta.
-Apodyterium: Vestuaris. Habitació propera al pòrtic de l'entrada on els banyistes
deixaven les seves robes . Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules
sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven
vigilats per un esclau.
Laconicum : Bany de vapor.

56. LES TERMES DE CARACAL·LA
-Les Termes de Caracal·la van ser un ampli
complex de banys públics de la Roma imperial. Van
ser construïdes al turó de l'Aventí, entre els
anys 212 i 217 dC, durant el mandat de Caracal·la.
-El complex termal ocupava unes 13 hectàrees i
feia 337 x 328 m.
-Podia allotjar uns 1.600 usuaris.

57. LES TERMES DE DIOCLECIÀ
-Van ser els banys termals més grans i
sumptuosos de l'antiga Roma. Van ser
construïdes al turó del Viminal durant el mandat
de diversos emperadors. Van ser obertes
l'any 306 després de l'abdicació de Maximià i
Dioclecià.
-Ocupaven més superficie que les de Caracal·la,
amb un total de 14 hectàrees en tot el recinte,
que mesurava 380 x 365 m.

58. Termes de Dioclecià

59. Termes de Dioclecià

60. MOLTES
GRÀCIES!
Fadwa, Lídia i Mar