SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Download to read offline
Sílvia Montals
LA FAMÍLIA ROMANA
GENS ROMANA
• La gens és un grup de famílies que
descendeixen d’un avantpassat comú
(porten el mateix nom).
– Ex: els membres de la gens Cornelia eren els
Cornelis; els de la Iulia, els Iuli.
• Tenien el mateix culte envers un déu
superior.
– Ex: Apol·lo per la gens Iulia.
FAMÍLIA ROMANA
• La família era un pilar fonamental de la
societat romana.
• Estava dominada pel pater familias, el
qual tenia sota la seva autoritat
la resta de membres de
la família
PATER FAMILIAS
• Era l’home de més edat de la família.
• Tenia el poder absolut (patria potestas) de tots
els membres de la família:
– Esposa, fills, esposes dels fills, néts, esclaus i lliberts.
• Si moria el pater familias:
– La família es dividia en la mateixa quantitat de fills
barons.
– Cada un d’ells passava a ser el pater familias de la
seva descendència.
• Les obligacions el pater familias eren:
• La patria potestas s’acabava amb:
a) Mantenir la família
b) Assegurar-ne la continuïtat per la via
dels fills legítims, engendrats o adoptats.
c) Complir amb les cerimònies religioses.
a) La mort del pater familias
b) Si el pater familias, per algun motiu, perdia la
seva ciutadania o es convertia en esclau.
c) La declaració del pater familias com a individu
trastornat.
LES DONES ROMANES
• Des de la infància fins al casament: estaven
sota l’autoritat del seu parent
més proper (avi, pare, oncle…)
• A partir del casament:
passaven a formar part de la
família del seu marit.
Per tant, estaven sota
l’autoritat del pater familias del marit.
• Si el marit moria, se li
designava un tutor
(normalment era un familiar).
• Les dones lliures manaven a
casa: sobre els fills i els
esclaus.
• També aconsellava el
marit amb els negocis
i sovint assistia als
banquets.
MATRIMONIS
• Primerament, el dret de casar-se lliurament
(ius conubium) era exclusiu pels patricis.
• Més endavant, però, també s’atorgà als
plebeus .
• L’edat per casar-se era de:
– 12 anys per les noies
(Als 7 anys podien estar promeses)
– 14 anys pels nois
Els antics romans... van voler
que les dones, tot i que fossin
adultes, estigueren sota tutela,
a causa de la seva lleugeresa
d'esperit (propter animi
leuitatem)... excepte les
verges Vestals, les quals es
va voler que fossin lliures; i així
es va preveure a la Llei de les
XII Taules.
(Llei de les XII Taules, Tabula
IV, 1 )
• Des del punt de vista legal, el matrimoni
podia ser:
– Cum manu:
• L’esposa se separava de l’autoritat paterna
i depenia del seu marit o del sogre.
• Trencava el dret d’herència amb la família
d’origen.
• El divorci estava exclòs.
• Si el marit moria, la vídua passava a la
tutela d’un parent proper del marit.
– Sine manu:
• L’esposa restava sota la patria potesta de
la familia d’origen.
• El seu pater familias podia intervenir en
diferents motius: protecció, divorciar…
• El divorci, per tant,
s’accepta (amb l’au-
torització del pater familias).
• La dona té dret a l’herència
de la seva família.
CLASSES DE MATRIMONIS
(només pels cum manu)
• Confarreatio:
– El marit arribava cap a la seva muller i
compartien un pa d’espelta en una cerimònia
presentada pel Pontifex Maximus (ritual
religiós).
• Coemptio:
– Consistia en una simulació de la compra de
la dona. Es feia davant de 5 testimonis.
• Usus:
– Substituïa el rapte amb violència (rapte de
les sabines).
– El dret del marit sobre la muller arribava
després d’un any de convivència
ininterrompuda.
Confarreatio
DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI
• Repudi:
– El marit podia repudiar la dona en els
supòsits següents:
• Adulteri
• Enverinament d’un fill (avortament o infanticidi)
• Esterilitat
• Ús de claus “falses”
(les de la bodega).
• Divorci:
– Es podia dur a terme de 3 maneres diferents:
• Per consentiment de les 2 parts.
• Per voluntat d’una de les 2 parts.
• Per repudi del marit, per part de la dona
(després de 2 anys).
– Les conseqüències afectaven a la dot de la
dona (s’havia de retornar)
– Els fills continuaven sota la patria potestas
del pare.
UNIONS IL·LEGÍTIMES
• Concubinat:
– Aparellament de mutu acord de 2 persones
lliures sense ànim de casar-se, sense
obligació de fidelitat.
– Els fills d’aquestes unions prenien el nom i la
dignitat de la mare (en tenia la patria
potestas).
• Contuberni:
– Aparellament legal entre:
• Dos esclaus
• Persona lliura i persona esclava.
– Calia la voluntat de les parts i el consentiment
del pater familias.
– Els fills tenen la condició de
la mare, però sense cap dret
civil per part dels pares.
FILLS
• Els fills estaven subjectes a la patria
potestas del pare.
• Quan naixien, havien de ser acceptats pel
seu pare (agafant-lo en braços).
– Els nois se’ls posaven 3 noms al cap de 9
dies de néixer.
– A les noies se’ls posava
1 nom al cap de 8 dies
de néixer.
VOCABULARI FAMILIAR
MASCULINS FEMENINS
Maritus: marit Uxor: esposa
Pater: pare Mater: mare
Filius: fill Filia: filla
Frater: germà Soror: germana
Avus: avi Avia: àvia

More Related Content

What's hot

Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romàpompeu.parets
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romàlnamm
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romanasemgrec
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresSergames
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romansN M
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalcsantan2
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romansouiamyfany
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Romaeulaliapadro
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romanaNeus Muñoz
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaRaül Pons Chust
 

What's hot (20)

Organització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi RomàOrganització Política de l'imperi Romà
Organització Política de l'imperi Romà
 
El teatre romà
El teatre romàEl teatre romà
El teatre romà
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
Els camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i LliuresEls camperols Serfs i Lliures
Els camperols Serfs i Lliures
 
Projecte romans
Projecte romansProjecte romans
Projecte romans
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Unitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudalUnitat 2. L'Europa feudal
Unitat 2. L'Europa feudal
 
Stuació de la dona a l'antiga roma
Stuació de la dona a l'antiga romaStuació de la dona a l'antiga roma
Stuació de la dona a l'antiga roma
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Roma
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
Las dames de l'edat mitjana
Las dames de l'edat mitjanaLas dames de l'edat mitjana
Las dames de l'edat mitjana
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 

Viewers also liked

La vivienda en roma
La vivienda en romaLa vivienda en roma
La vivienda en romaNINES00
 
La familia romana
La familia romanaLa familia romana
La familia romanacarolsalle
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 

Viewers also liked (6)

La vivienda en roma
La vivienda en romaLa vivienda en roma
La vivienda en roma
 
Presentació llatí
Presentació llatíPresentació llatí
Presentació llatí
 
Llengua flexiva
Llengua flexivaLlengua flexiva
Llengua flexiva
 
L’alfabet llatí
L’alfabet llatíL’alfabet llatí
L’alfabet llatí
 
La familia romana
La familia romanaLa familia romana
La familia romana
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 

Similar to Família romana

Similar to Família romana (8)

El matrimoni a roma
El matrimoni a romaEl matrimoni a roma
El matrimoni a roma
 
Roma ii
Roma iiRoma ii
Roma ii
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
La família
La famíliaLa família
La família
 
Viure en família
Viure en famíliaViure en família
Viure en família
 
La família romana
La família romanaLa família romana
La família romana
 
El matrimoni a roma
El matrimoni a romaEl matrimoni a roma
El matrimoni a roma
 

More from Sílvia Montals

More from Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 

Família romana

  • 2. GENS ROMANA • La gens és un grup de famílies que descendeixen d’un avantpassat comú (porten el mateix nom). – Ex: els membres de la gens Cornelia eren els Cornelis; els de la Iulia, els Iuli. • Tenien el mateix culte envers un déu superior. – Ex: Apol·lo per la gens Iulia.
  • 3. FAMÍLIA ROMANA • La família era un pilar fonamental de la societat romana. • Estava dominada pel pater familias, el qual tenia sota la seva autoritat la resta de membres de la família
  • 4. PATER FAMILIAS • Era l’home de més edat de la família. • Tenia el poder absolut (patria potestas) de tots els membres de la família: – Esposa, fills, esposes dels fills, néts, esclaus i lliberts. • Si moria el pater familias: – La família es dividia en la mateixa quantitat de fills barons. – Cada un d’ells passava a ser el pater familias de la seva descendència.
  • 5. • Les obligacions el pater familias eren: • La patria potestas s’acabava amb: a) Mantenir la família b) Assegurar-ne la continuïtat per la via dels fills legítims, engendrats o adoptats. c) Complir amb les cerimònies religioses. a) La mort del pater familias b) Si el pater familias, per algun motiu, perdia la seva ciutadania o es convertia en esclau. c) La declaració del pater familias com a individu trastornat.
  • 6. LES DONES ROMANES • Des de la infància fins al casament: estaven sota l’autoritat del seu parent més proper (avi, pare, oncle…) • A partir del casament: passaven a formar part de la família del seu marit. Per tant, estaven sota l’autoritat del pater familias del marit.
  • 7. • Si el marit moria, se li designava un tutor (normalment era un familiar). • Les dones lliures manaven a casa: sobre els fills i els esclaus. • També aconsellava el marit amb els negocis i sovint assistia als banquets.
  • 8. MATRIMONIS • Primerament, el dret de casar-se lliurament (ius conubium) era exclusiu pels patricis. • Més endavant, però, també s’atorgà als plebeus . • L’edat per casar-se era de: – 12 anys per les noies (Als 7 anys podien estar promeses) – 14 anys pels nois
  • 9. Els antics romans... van voler que les dones, tot i que fossin adultes, estigueren sota tutela, a causa de la seva lleugeresa d'esperit (propter animi leuitatem)... excepte les verges Vestals, les quals es va voler que fossin lliures; i així es va preveure a la Llei de les XII Taules. (Llei de les XII Taules, Tabula IV, 1 )
  • 10. • Des del punt de vista legal, el matrimoni podia ser: – Cum manu: • L’esposa se separava de l’autoritat paterna i depenia del seu marit o del sogre. • Trencava el dret d’herència amb la família d’origen. • El divorci estava exclòs. • Si el marit moria, la vídua passava a la tutela d’un parent proper del marit.
  • 11. – Sine manu: • L’esposa restava sota la patria potesta de la familia d’origen. • El seu pater familias podia intervenir en diferents motius: protecció, divorciar… • El divorci, per tant, s’accepta (amb l’au- torització del pater familias). • La dona té dret a l’herència de la seva família.
  • 12. CLASSES DE MATRIMONIS (només pels cum manu) • Confarreatio: – El marit arribava cap a la seva muller i compartien un pa d’espelta en una cerimònia presentada pel Pontifex Maximus (ritual religiós). • Coemptio: – Consistia en una simulació de la compra de la dona. Es feia davant de 5 testimonis.
  • 13. • Usus: – Substituïa el rapte amb violència (rapte de les sabines). – El dret del marit sobre la muller arribava després d’un any de convivència ininterrompuda. Confarreatio
  • 14. DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI • Repudi: – El marit podia repudiar la dona en els supòsits següents: • Adulteri • Enverinament d’un fill (avortament o infanticidi) • Esterilitat • Ús de claus “falses” (les de la bodega).
  • 15. • Divorci: – Es podia dur a terme de 3 maneres diferents: • Per consentiment de les 2 parts. • Per voluntat d’una de les 2 parts. • Per repudi del marit, per part de la dona (després de 2 anys). – Les conseqüències afectaven a la dot de la dona (s’havia de retornar) – Els fills continuaven sota la patria potestas del pare.
  • 16. UNIONS IL·LEGÍTIMES • Concubinat: – Aparellament de mutu acord de 2 persones lliures sense ànim de casar-se, sense obligació de fidelitat. – Els fills d’aquestes unions prenien el nom i la dignitat de la mare (en tenia la patria potestas).
  • 17. • Contuberni: – Aparellament legal entre: • Dos esclaus • Persona lliura i persona esclava. – Calia la voluntat de les parts i el consentiment del pater familias. – Els fills tenen la condició de la mare, però sense cap dret civil per part dels pares.
  • 18. FILLS • Els fills estaven subjectes a la patria potestas del pare. • Quan naixien, havien de ser acceptats pel seu pare (agafant-lo en braços). – Els nois se’ls posaven 3 noms al cap de 9 dies de néixer. – A les noies se’ls posava 1 nom al cap de 8 dies de néixer.
  • 19. VOCABULARI FAMILIAR MASCULINS FEMENINS Maritus: marit Uxor: esposa Pater: pare Mater: mare Filius: fill Filia: filla Frater: germà Soror: germana Avus: avi Avia: àvia