Amfiteatre

2,983 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,983
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,712
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Amfiteatre

  1. 1. LAMFITEATRE
  2. 2. 1. E S T R U C T U R ALamfiteatre tenia una planta el·líptica, semblant a la de dos teatres posats de front(don prové el seu nom). En podem distingir les següents parts. ● Larena es trobava al centre, envoltada per les graderies i, a ligual que larena del circ, era el lloc on se celebraven les lluites de gladiadors i els altres especta- cles . (continua a la diapositiva següent) cavea fossae arena
  3. 3. ● Les fossae eren cambres subterrànies, excavades sota larena i cobertes amb tau- lons de fusta; servien de magatzem per als materials i les gàbies de les feres abans de cada espectacle.● La cavea que envoltava larena eren les graderies on se situaven els especta- dors; com les grades del circ, estava dividida en seccions per escales i galeries i shi accedia a través de portes anomenades vomitoria. Podia incloure també un pulvinar on sinstalaven les autoritats (com els palcs actuals).cavea fossae arena
  4. 4. Els primers amfiteatres eren de fusta, construïts expressament de forma temporal perallotjar els espectacles, i eren desmantelats una vegada havien acabat les celebra-cions que nhavien motivat laixecament. El primer amfiteatre de pedra es vaconstruir en època imperial però el més gran i important va ser el Coliseu de Roma.
  5. 5. El Coliseu va ser construït en temps de lemperador Vespasià (69-79 dC) i va serinaugurat pel seu fill, lemperador Tit (80 dC): La planta és una el·lipsi de 200x170mi fa 50m daltura. Les grades, amb capacitat per a 80.000 espectadors, estaven dividi-des en tres nivells: imma cavea (inferior), media cavea (al mig) i summa cavea (su-perior); aquesta divisió va ser també adoptada per altres amfiteatres monumentals. Interior del Coliseu amb les fossae visibles. Alçat de la cavea del Coliseu.
  6. 6. La fama del Coliseu va motivar la construcció damfiteatres de pedra a tot limperi,no només com a edifi despectacles, sinó també com a símbol de prestigi de la ciutat. Tarragona. Itàlica (Sevilla) Nîmes (França) Pula (Croàcia)
  7. 7. El Djem (Tunísia) Budapest. Pompeia Càpua (Itàlia)
  8. 8. 2. E S P E C T A C L E SLa majoria despectacles que soferien a lamfiteatre es van celebrar originàriament alcirc, i en molts casos es podien realitzar als dos llocs: ● Desfilades (pompae) en honor als déus o a algun personatge important. ● Execució de reus, obligats a combatre feres desarmats (damnatio ad bestias). ● Caceres simulades (venationes), on combatien homes armats amb feres. ● Combats de gladiadors, eren lacte més esperat de tota celebració Mosaics que representen dues damnationes ad bestias (esquerra i centre) i una venatio (dreta)
  9. 9. Els combats de gladiadorsEls romans van adoptar els combats de gla-diadors dels etruscos. Originàriament erencombats entre presoners de guerra als qualses permetia lluitar entre ells per les sevesvides. Solien celebrar-se davant la tombadun personatges important com una ofrenareligiosa.Tot i que més endavant van esdevenir un es-pectacle profà, el nom nom llatí va seguirsent munus gladiatorium, que es pot traduir Mosaic amb dues escenes dun combat de gladiadors. Hi podem llegir el resultat: “Astianax vicit” (“Astíanax ha vençut”)com “ofrena” en record daquests orígens.La primera exhibió pública va ser el 264 aC.
  10. 10. A ligual que els jocs de circ, els munera eren organitzats i sufragats per un individuprivat (editor) que buscava guanyar-se el favor del poble, especialment de cara aunes eleccions. En època imperial els emperadors oferien combats de gladiadors perdistreure el poble dels afers polítics. Solien celebrar-se per motius diferents: festesreligioses, aniversaris, commemoració de victòries.Els primers munera consisitien en combats de sis parelles de gladiadors; a segle I aCel nombre es va augmentar a 60, i en època imperial es va arribar a la xifra de 500parelles per a un sol espectacle. En temps de Juli Cèsar el Al llarg del regnat dAugust, fins a Senat va promulgar una llei 10.000 homes van arribar a combatre, limitant a 320 el nombre de en total, en els vuit grans munera parelles que podien combatre oferts per lemperador. als munera.
  11. 11. El munus era anunciat amb antelació pel patrocinador (editor) amb cartells que escol·locaven als espais públics de la ciutat (com el forum): A. · SVETTI · CERTI AEDILIS · FAMILIA · GLADIATORIA · PVGNAB · POMPEIS PR · K · IVNIAS · VENATIO · ET · VELA · ERVNT Els gladiadors de ledil Aule Suetti Cert lluitaran a Pompeia el dia abans de les kalendes de juny (31 de maig). Hi haurà una venatio i tendals. MVNVS · N... · IV · III T M O T v. PVGNAX · NER · III v. CYCNVS · IVL · VIII p. MVRRANVS · NER · III m. ATTICVS · IVL · XV Els jocs de N... des del dotze al quinze de maig. El traci Púgnax, de lescola de Neró i amb tres combats, contra el mirmil·ló Murrà, de lescolà de Neró i amb tres combats. Lhomòplac Cicne, de lescola de Juli i amb vuit combats, contra el traci Àtic, de lescola de Juli i amb catorze combats.
  12. 12. Els gladiadors.Els gladiadors eren presoners de guerra, esclaus o condemnats a mort als quals selsconcedia loportunitat de salvar-se a larena. També podien ser homes sense recursosque trobaven una nova forma de subsistir fent-se lluitadors.Eren entrenats en una escola especial (ludus gladiatorus) a càrrec dun empresari(lanista) que els oferia allotjament i aliment. Tot gladiador havia de fer un jurament(sacramentum): “Uri, vinciri, verberari, ferroque necari” “(Suportaré) ser cremat,encadenat, assotat i mort a espasa”. Restes actuals i maqueta del ludus maximus, la principal escola de gladiadors de Roma, construïda a la vora del Coliseu
  13. 13. Hi havia diversos tipus de gladiadors que es distingien per les armes que portaven.Per fer més entretinguts els combats senfrentaven gladiadors amb armes diferents. Traci Secutor Espasa corva Espasa curta Escut petit Escut granCasc de traci trobat a Pompeia.
  14. 14. Hi havia diversos tipus de gladiadors que es distingien per les armes que portaven.Per fer més entretinguts els combats senfrentaven gladiadors amb armes diferents. Retiari Trident Xarxa
  15. 15. Un gladiador que obtinguès moltes victòries esdevenia un ídol per al poble; podiarebre molts regals i diners dels editores i dels seus admiradors. Si sobrevivia podiaretirar-se i viure còmodament, fer-se mestre de gladiadors o guardaespatlles. Inscripció funerària dedicada per una dona al seu marit gladiador mort als 22 anys DM Als déus Manes VRBICO SECVTORI Per al secutor Urbici PRIMO PALO NATION FLORENTIN Primipal, nascut a Florència QVI PVGNAVIT XIII Que va lluitar 13 vegades, VIXSIT ANN XXII OLYMPIAS va viure 22 anys. Olímpia, FILIA QVEM RELIQVIT MESI V la filla que deixa amb 5 mesos ET FORTVNESIS FILIAE Ia seva filla Fortunensis ET LAVRICIA VXSOR i la seva esposa Laurícia, al seu marit que sho mereix MARITO BENEMERENTI amb el qual ha viscut 7 anys. CVM QVO VIXSIT ANN VII Tadverteixo que, qui venç, TE MONEO VT QVIS QVEM VICERIT ha matat. OCCIDAT Honoren els manes qui lhan COLENT MANES AMATORES IPSIVS estimat.
  16. 16. Cronologia dels combats de gladiadors:● 264 aC: Els fills de Brutus Pera organitzen combats entre tres parelles de gladia- dors al Fòrum Boari.● sII aC: Se celebren combats de gladiadors en amfiteatres de fusta instal·lats per a locasió al Fòrum.● 165 aC: El comediograf Terenci veu que el públic de la seva obra La sogra aban- dona el teatre quan sanuncia un combat de gladiadors.● 73 aC. El gladiador Espàrtac lidera una revolta desclaus.● 64 aC: 1200 gladiadors combaten en jocs organitzats per Juli Cèsar.● 80 dC: Lemperador Titus inaugura el Coliseu.● 107 dC: Fins a 10.000 gladiadors combaten durant quatre mesos en un festival organitzat per lemperador Trajà.● sIV dC: Els cristians soposen als munera però cada vegada se celebren menys combats.● sV dC: Sorganitzen els últims combats de gladiadors.

×