PRESENTACIÓ
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
 tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
        encara continua l'apartat anterior.


  Els quadres blaus són les explicacions del tema
  que tractem. És molt recomenable (per no dir
  imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).

    Els quadres clarets són explicacions secundàries,
    de suport, que expliquen, amplien o recorden
    informació. D'aquests no cal agafar apunts.



            Les fletxes indiquen quan s'ha acabat una
            pàgina i podeu passar a la següent.         SEGÜENT
LES FILLES DE ZEUS
  LES FILLES DE ZEUS
1.1 ATENEA
  Atena era considerada la
 deessa de la saviesa, de la
pau, de l'artesania i de la raó.

 Però també era considerada
  deessa de la guerra; més
concretament, de l'estratègia i
        de la tàctica.

   Per això era representada
portant un elm (casc), un escut
i una llança, equipament bàsic
   de tot soldat a l'antiguitat.


       A Roma va ser
 identificada amb Minerva.         Detall d'una estela funerària que
                                   representa Atena amb l'elm i la llança)
Dues representacions
de la deessa: moderna
a l'esquerra i antiga a
la dreta. La figura de
l'esquerra porta una
victòria alada a la mà.


Sol aparèixer també,
 portant una victòria
alada: una figura de
la deessa Nice (Νική
      “victòria”)
Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les
                           divinitats gregues més representades en l'art:




La Victòria de Samotràcia: és una     La Siegessäule (“columna de la
     famosa estàtua d'epoca           victòria”): és un dels principals
 hel·lenística que es troba a les     monuments de Berlin, situat al
       escales del Louvre.                parc central de la ciutat.
Nice, com a símbol de la victòria, ha estat una de les
                           divinitats gregues més representades en l'art:




                                                                                   També ha donat
                                                                                     nom a una
                                                                                 coneguda marca de
                                                                                   roba esportiva.




La Victòria de Samotràcia: és una     La Siegessäule (“columna de la
     famosa estàtua d'epoca           victòria”): és un dels principals
 hel·lenística que es troba a les     monuments de Berlin, situat al
       escales del Louvre.                parc central de la ciutat.
Estàtua d'Atena a
             Copenhage




                                  Una dracma (moneda d'Atenes) on
                                   es veu el cap d'Atena i una òliba.




Un altre dels atributs d'Atena és l'òliba, ocell
que ha esdevingut símbol de la saviesa (per
    ser una au capaç de veure-hi de nit)
Com a deessa de la saviesa, la seva imatge ha
                       estat usada per artistes de totes les èpoques
                        com a símbol dels estudis i del pensament.




Els escuts de la prestigiosa Hotchkiss School, als
 Estats Units, i de la Universitat de Rio, al Brasil




                 Estàtua del filòsof francès Renan, al seu
                  poble natal de Tréguier (Bretanya). El
                pensador és acompanyat per la dea Atena,
               que porta una branca d'olivera a la mà dreta.
Atena era la patrona d'Atenes on li van dedicar
el Partenó i una enorme estàtua de bronze que
        presidien l'acròpoli de la ciutat.
1.2 Naixement M E N T
      1.1 N A I X E d'Atenea
Atena era filla de Zeus i de la titànide Metis
(en grec μῆτις “prudència, enginy”). Segons
els grecs, Metis va ser la primera esposa de
Zeus, abans que aquest es casés amb Hera

    Però una profecia va anunciar a Zeus
    que Metis tindria dos fills: un noi que
    seria més poderós que el pare i una
    filla que seria més intel·ligent.

Recordem que Zeus ja havia destronat el seu pare,
Cronos; i que aquest havia destronat el seu pare,
Úranos. Zeus, per tant, no veia amb bons ulls que
Metis tingués un fill més poderós que ell.                    Bust de Zeus


                  Per això va agafar Metis i la va devorar.
Passat un temps, Zeus va començar a patir uns forts mals de cap i
         va demanar ajuda al tità Prometeu. Aquest era famós per la seva
               saviesa i va veure ràpidament quin era el problema.



                                                      Del trau al cap de Zeus va
                                                         sorgir Atena, armada i
                                                      vestida amb una cuirassa, i
                                                       proferint un crit de guerra.




La ferida de Zeus va cicatritzar.
El fill mascle de Metis no va
arribar a néixer mai, però ella va
seguir aconsellant Zeus des del
seu estómac.




                  Va agafar una destral i, després d'advertir Zeus, va
                             colpejar-lo fortament al cap
2.1 ÀRTEMIS
Àrtemis (Ἄρτεμις) és filla de Zeus i de
Leto (filla de titans), i germana
bessona d'Apol·lo. Els dos germans
eren considerats déus de la joventut.

Àrtemis era venerada com a deessa
dels boscos, de la caça i de les feres
salvatges.

Com a deessa caçadora era
representada portant un buirac amb
fletxes i un arc. Li estaven
consagrats gossos, cérvols i óssos.


A Roma era anomenada Diana.               L'Àrtemis de Versalles, trobada a Itàlia i
                                          exposada al Louvre de París, Còpia del
                                          sIdC d'un original de bronze del 325aC.
Àrtemis és també una deessa verge, com Atena i Hèstia, que exigia
          a les seves companyes (les nimfes) un vot de castedat.

                                   A la ciutat d'Efes (a Àsia     Aquesta imatge d'Àrtemis
                                     Menor) s'adorava una           era adorada al cèlebre
                                     imatge d'Àrtemis molt             temple d'Efes de
                                   antiga representada amb        dimensions descomunals
                                      una sèrie de pits que        considerat una de les 7
                                   simbolitzaven la fertilitat.      meravelles del món.




Tot i això, era considerada també una deessa de la fertilitat (perquè el seu naixement va
     ser difícil) per això les dones embarassades li suplicaven un embaràs propici).
Algunes representacions artístiques d'Àrtemis.




Fresc d'Estàbia (ciutat           Escultura moderna              Jove alemanya amb
sepultada pel Vesubi)                de Houdon                    atributs d'Àrtemis
Levebre
 Clouet




                                                                            Rubens

Un tema molt habitual en pintors de diverses èpoques ha estat Àrtemis, banyant-se amb
      les seves companyes nimfes (i sovint essent sorpreses) per algun home).
Tiziano


Acteó, príncep de Tebes, va tenir la desgràcia de sorprendre, sense voler-
          ho, Àrtemis mentre prenia un bany nua al mont Citeró.

           Tan gelosa de la seva intimitat com de la seva castedat, Àrtemis el
             va transformar en un cérvol i després el va perseguir i caçar.
Millor sort no va córrer
                                Cal·listo, companya
                                d'Àrtemis que va ser
                                 seduïda per Zeus.


                              Quan es va descobrir la
                              falta de Cal·listo (que no
                               podia ocultar l'embaràs
                                  durant els banys),
                                     Àrtemis la va
                                 transformar en una
                                         ossa.


                              Cal·listo va estar a punt
Di Gregorio                  de ser caçada pel seu fill
                              Arcas però Zeus la va
                             salvar i la va transformar
                               en una constel·lació.




              L'Ossa Major
3.1 AFRODITA
    Afrodita era la deessa de la bellesa, de
       l'amor, de la sexualitat femenina.


      Els seus atributs són una closca de
        petxina, els coloms, i les flors.


    Com a deessa de l'amor els seus mites
    giren sempre al voltant de les aventures
        amoroses que va mantenir amb
    diversos déus i mortals, dels quals van
        néixer algunes divinitats i herois
                   importants.


      A Roma va ser identificada amb la
              deessa Venus.
3.2 Naixement
   La versió més estesa sobre els seus     De fet, es creu que el nom d'Afrodita
   orígens és que Afrodita va néixer de    vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς)
l'escuma marina que es va formar allí on
   Cronos va deixar caure els genitals
    d'Úranos, quan va castrar el pare.



Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio
(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi
3.2 Naixement
   La versió més extesa sobre els seus          De fet, es creu que el nom d'Afrodita
   orígens és que Afrodita va néixer de         vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς)
l'escuma marina que es va formar allí on
   Cronos va deixar caure els genitals
    d'Úranos, quan va castrar el pare.



Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio
(Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi




                  Roca del grec, a la platja de Pafos (Xipre), on segons
                      la tradició, Afrodita va sorgir de les aigües.
El naixement d'Afrodita ha estat un motiu habitual per artistes de tots els temps.




    Bouguereau                          Böcklin                        Duval




          … i, per descomptat...
La deessa apareix nua,
                               com en moltes estàtues
                               antigues en què el pintor
A lesquerra, els
                                    es va inspirar.
Zèfirs (vents de
ponent),    símbols
de la passió sexual.




                                                           A la dreta, una de les
                                                           Hores (divinitats de
                                                           les estacions) oferint
                                                           un mantell a la dea.




                       Als peus apareix
                         una petxina.




                              Sandro Boticelli
El quadre de Boticelli s'inspira en dos models escultòrics antics de la deessa.


 La Venus Púdica
 (vergonyosa) que
 es tapa el cos de
 forma pudorosa.




                                       Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia.




                            Venus Capitolina, trobada a Roma. Es creu que copia l'Afrodita de
                            Cnidos de Praxitel·les, la primer representació artística del nu
                            femení i una de les escultures més admirades del món antic)
El segon model és la Venus Anadyomene (d'ἀ ναδύ ομαι
    “emergir”), representació de la dea sorgint de les aigües.




Fresc d'una domus de Pompeia; es creu que copia un original
grec, possiblement un naixement d'Afrodita del pintor Apel·les.
3.3 Amors
Com a deessa de l'amor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol; entre els
                    seus amors més coneguts hi ha:




Ares, el déu de la guerra, que             Adonis,el mortal més bell, la relació
va ser el seu principal amant.             amb el qual va tenir un final tràgic.
Fruits d'aquestes relacions Afrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb
 Ares va ser mare d'Harmonia i d'Himer (déu dels casaments); amb Hermes,
  ho va ser d'Hermafrodit; amb Dionís, va parir les tres Gràcies i Príap (déu
         dels jardins) i amb l'heroi troià Anquises, va ser mare d'Eneas




Eneas fugint de Troia amb    Les tres Gràcies, tal com les   Príap mostrant els seus
Anquises a les espatlles.        va imaginar Rubens.         atributs com a déu de la
                                                                      fertilitat
Tanmateix el seu fill més cèlebre va ser sempre Eros (Cupido per als romans)




         Eros era el déu del desig (ἔ ρως). Era representat sempre com un
        adolescent (més tard com un infant) amb ales i armat amb un arc i
               fletxes que provocaven l'amor en les seves víctimes.

Deesses

  • 1.
    PRESENTACIÓ Els quadres grocsdiran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que encara continua l'apartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. D'aquests no cal agafar apunts. Les fletxes indiquen quan s'ha acabat una pàgina i podeu passar a la següent. SEGÜENT
  • 2.
    LES FILLES DEZEUS LES FILLES DE ZEUS
  • 3.
    1.1 ATENEA Atena era considerada la deessa de la saviesa, de la pau, de l'artesania i de la raó. Però també era considerada deessa de la guerra; més concretament, de l'estratègia i de la tàctica. Per això era representada portant un elm (casc), un escut i una llança, equipament bàsic de tot soldat a l'antiguitat. A Roma va ser identificada amb Minerva. Detall d'una estela funerària que representa Atena amb l'elm i la llança)
  • 4.
    Dues representacions de ladeessa: moderna a l'esquerra i antiga a la dreta. La figura de l'esquerra porta una victòria alada a la mà. Sol aparèixer també, portant una victòria alada: una figura de la deessa Nice (Νική “victòria”)
  • 5.
    Nice, com asímbol de la victòria, ha estat una de les divinitats gregues més representades en l'art: La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la famosa estàtua d'epoca victòria”): és un dels principals hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al escales del Louvre. parc central de la ciutat.
  • 6.
    Nice, com asímbol de la victòria, ha estat una de les divinitats gregues més representades en l'art: També ha donat nom a una coneguda marca de roba esportiva. La Victòria de Samotràcia: és una La Siegessäule (“columna de la famosa estàtua d'epoca victòria”): és un dels principals hel·lenística que es troba a les monuments de Berlin, situat al escales del Louvre. parc central de la ciutat.
  • 7.
    Estàtua d'Atena a Copenhage Una dracma (moneda d'Atenes) on es veu el cap d'Atena i una òliba. Un altre dels atributs d'Atena és l'òliba, ocell que ha esdevingut símbol de la saviesa (per ser una au capaç de veure-hi de nit)
  • 8.
    Com a deessade la saviesa, la seva imatge ha estat usada per artistes de totes les èpoques com a símbol dels estudis i del pensament. Els escuts de la prestigiosa Hotchkiss School, als Estats Units, i de la Universitat de Rio, al Brasil Estàtua del filòsof francès Renan, al seu poble natal de Tréguier (Bretanya). El pensador és acompanyat per la dea Atena, que porta una branca d'olivera a la mà dreta.
  • 9.
    Atena era lapatrona d'Atenes on li van dedicar el Partenó i una enorme estàtua de bronze que presidien l'acròpoli de la ciutat.
  • 10.
    1.2 Naixement ME N T 1.1 N A I X E d'Atenea Atena era filla de Zeus i de la titànide Metis (en grec μῆτις “prudència, enginy”). Segons els grecs, Metis va ser la primera esposa de Zeus, abans que aquest es casés amb Hera Però una profecia va anunciar a Zeus que Metis tindria dos fills: un noi que seria més poderós que el pare i una filla que seria més intel·ligent. Recordem que Zeus ja havia destronat el seu pare, Cronos; i que aquest havia destronat el seu pare, Úranos. Zeus, per tant, no veia amb bons ulls que Metis tingués un fill més poderós que ell. Bust de Zeus Per això va agafar Metis i la va devorar.
  • 11.
    Passat un temps,Zeus va començar a patir uns forts mals de cap i va demanar ajuda al tità Prometeu. Aquest era famós per la seva saviesa i va veure ràpidament quin era el problema. Del trau al cap de Zeus va sorgir Atena, armada i vestida amb una cuirassa, i proferint un crit de guerra. La ferida de Zeus va cicatritzar. El fill mascle de Metis no va arribar a néixer mai, però ella va seguir aconsellant Zeus des del seu estómac. Va agafar una destral i, després d'advertir Zeus, va colpejar-lo fortament al cap
  • 12.
    2.1 ÀRTEMIS Àrtemis (Ἄρτεμις)és filla de Zeus i de Leto (filla de titans), i germana bessona d'Apol·lo. Els dos germans eren considerats déus de la joventut. Àrtemis era venerada com a deessa dels boscos, de la caça i de les feres salvatges. Com a deessa caçadora era representada portant un buirac amb fletxes i un arc. Li estaven consagrats gossos, cérvols i óssos. A Roma era anomenada Diana. L'Àrtemis de Versalles, trobada a Itàlia i exposada al Louvre de París, Còpia del sIdC d'un original de bronze del 325aC.
  • 13.
    Àrtemis és tambéuna deessa verge, com Atena i Hèstia, que exigia a les seves companyes (les nimfes) un vot de castedat. A la ciutat d'Efes (a Àsia Aquesta imatge d'Àrtemis Menor) s'adorava una era adorada al cèlebre imatge d'Àrtemis molt temple d'Efes de antiga representada amb dimensions descomunals una sèrie de pits que considerat una de les 7 simbolitzaven la fertilitat. meravelles del món. Tot i això, era considerada també una deessa de la fertilitat (perquè el seu naixement va ser difícil) per això les dones embarassades li suplicaven un embaràs propici).
  • 14.
    Algunes representacions artístiquesd'Àrtemis. Fresc d'Estàbia (ciutat Escultura moderna Jove alemanya amb sepultada pel Vesubi) de Houdon atributs d'Àrtemis
  • 15.
    Levebre Clouet Rubens Un tema molt habitual en pintors de diverses èpoques ha estat Àrtemis, banyant-se amb les seves companyes nimfes (i sovint essent sorpreses) per algun home).
  • 16.
    Tiziano Acteó, príncep deTebes, va tenir la desgràcia de sorprendre, sense voler- ho, Àrtemis mentre prenia un bany nua al mont Citeró. Tan gelosa de la seva intimitat com de la seva castedat, Àrtemis el va transformar en un cérvol i després el va perseguir i caçar.
  • 17.
    Millor sort nova córrer Cal·listo, companya d'Àrtemis que va ser seduïda per Zeus. Quan es va descobrir la falta de Cal·listo (que no podia ocultar l'embaràs durant els banys), Àrtemis la va transformar en una ossa. Cal·listo va estar a punt Di Gregorio de ser caçada pel seu fill Arcas però Zeus la va salvar i la va transformar en una constel·lació. L'Ossa Major
  • 18.
    3.1 AFRODITA Afrodita era la deessa de la bellesa, de l'amor, de la sexualitat femenina. Els seus atributs són una closca de petxina, els coloms, i les flors. Com a deessa de l'amor els seus mites giren sempre al voltant de les aventures amoroses que va mantenir amb diversos déus i mortals, dels quals van néixer algunes divinitats i herois importants. A Roma va ser identificada amb la deessa Venus.
  • 19.
    3.2 Naixement La versió més estesa sobre els seus De fet, es creu que el nom d'Afrodita orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς) l'escuma marina que es va formar allí on Cronos va deixar caure els genitals d'Úranos, quan va castrar el pare. Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio (Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi
  • 20.
    3.2 Naixement La versió més extesa sobre els seus De fet, es creu que el nom d'Afrodita orígens és que Afrodita va néixer de vol dir “nascuda de l'escuma (ἀ φρό ς) l'escuma marina que es va formar allí on Cronos va deixar caure els genitals d'Úranos, quan va castrar el pare. Cronos castra Úranos, frec del Palazzo Vecchio (Florència) obra dels pintors Vasari i Gherardi Roca del grec, a la platja de Pafos (Xipre), on segons la tradició, Afrodita va sorgir de les aigües.
  • 21.
    El naixement d'Afroditaha estat un motiu habitual per artistes de tots els temps. Bouguereau Böcklin Duval … i, per descomptat...
  • 22.
    La deessa apareixnua, com en moltes estàtues antigues en què el pintor A lesquerra, els es va inspirar. Zèfirs (vents de ponent), símbols de la passió sexual. A la dreta, una de les Hores (divinitats de les estacions) oferint un mantell a la dea. Als peus apareix una petxina. Sandro Boticelli
  • 23.
    El quadre deBoticelli s'inspira en dos models escultòrics antics de la deessa. La Venus Púdica (vergonyosa) que es tapa el cos de forma pudorosa. Venus púdiques trobades a Atenes i a Tunísia. Venus Capitolina, trobada a Roma. Es creu que copia l'Afrodita de Cnidos de Praxitel·les, la primer representació artística del nu femení i una de les escultures més admirades del món antic)
  • 24.
    El segon modelés la Venus Anadyomene (d'ἀ ναδύ ομαι “emergir”), representació de la dea sorgint de les aigües. Fresc d'una domus de Pompeia; es creu que copia un original grec, possiblement un naixement d'Afrodita del pintor Apel·les.
  • 25.
    3.3 Amors Com adeessa de l'amor, Afrodita havia de fer honor a aquest títol; entre els seus amors més coneguts hi ha: Ares, el déu de la guerra, que Adonis,el mortal més bell, la relació va ser el seu principal amant. amb el qual va tenir un final tràgic.
  • 26.
    Fruits d'aquestes relacionsAfrodita va donar a llum alguns fills il·lustres: amb Ares va ser mare d'Harmonia i d'Himer (déu dels casaments); amb Hermes, ho va ser d'Hermafrodit; amb Dionís, va parir les tres Gràcies i Príap (déu dels jardins) i amb l'heroi troià Anquises, va ser mare d'Eneas Eneas fugint de Troia amb Les tres Gràcies, tal com les Príap mostrant els seus Anquises a les espatlles. va imaginar Rubens. atributs com a déu de la fertilitat
  • 27.
    Tanmateix el seufill més cèlebre va ser sempre Eros (Cupido per als romans) Eros era el déu del desig (ἔ ρως). Era representat sempre com un adolescent (més tard com un infant) amb ales i armat amb un arc i fletxes que provocaven l'amor en les seves víctimes.