Sessió impartida a l'Associació Catalana de Gestió Pública, en el cicle 'Tertúlies amb temptació', esdevinguda a la pastisseria Can Mauri el dijous 19 de maig de 2016. Aquí en trobareu els apunts.

1. COGOVERNAR: TRANSFORMAR DIGITALMENT
L’ADMINISTRACIÓ? – Jordi Graells – ACGP, 19.05.2016
Tecnologia
Introducció. Canvi tecnològic
L’any 2030 veurem un món completament nou. Per imaginar-nos-ho, mirem on érem fa 15
anys: sense connexions de banda ampla, ni wifi arreu, ni telèfons intel·ligents. Encara no es
computava en el núvol ni hi havia infraestructures virtualitzades i les plataformes de serveis de
col·laboració o la connexió amb clients en temps real no estaven ni en els nostres designis.
La innovació bàsicament avui dia és conèixer. En el futur la innovació estarà molt vinculada a
experimentar el govern...
Elements a tenir en compte:
• Personalització
• Geolocalització
• Big data
• Omnicanalitat
• Mobilitat
• Simulació / Realitat virtual
Proposta
Nivell C coneixement tecnologia transformadora
1

2. 2

3. Quins usuaris tenim/tindrem a l’Administració?
Amb relació any sorgiment d’internet (1995), diverses generacions:
• X (nascuts 60-70) = comportament digital adquirit
• Y o mil·lenistes (entre 80-90)
• Z (avui tenen < 15 anys). Com els Y, els Z són natius digitals. Però els Z creixen i es
desenvolupen com un ens connectat. La Z és la primera generació digital de debò.
Situació actual
Generació Y-mil·lenistes seran protagonistes del mercat laboral en els propers anys. Ens
substituiran a l’Administració, però hauran de fer-ho pensant en un món 100% connectat
dominat pels seus successors (generació Z), amb la publicació de continguts de tota mena
publicats a velocitats vertiginoses.
Com són els mil·lenistes? (estudi Deloitte)
• Hàbits de consum poc fidels
• Viuen al dia compaginant vida personal-professional. No les volen sacrificar.
• Tendència al canvi d’organització. No són fidels. Els importa més la seva carrera professional
que l’organització on treballen temporalment. Darrerament les empreses, per a la seva
situació financera, també han actuat així (acomiadament sense escrúpols i perdent talent
que els era imprescindible per ser viables).
• Partidaris d’un model de lideratge més transformador (connector, Gary Hamel), més enllà
dels èxits econòmics i reputació.
Què els poden oferir les organitzacions públiques i privades?
Oferir-los un entorn d’innovació per poder desenvolupar projectes transformadors. Sobretot en
la digitalització de la institució, que està incidint de ple en els models de negoci/valors del s.
XXI.
La societat xarxa està calant a tot el planeta:
• 70-90% població connectada el 2020
• La cultura digital impacta en economia, política, periodisme, educació...
• Canvis que ens afecten com a ciutadans i professionals.
3

4. • Augmenta la demanda de professionals capaços de liderar processos de transformació
digital.
Generació frontissa. Què cal fer ara?
• Aprofitar l’experiència sènior de la generació 60-70 (X).
• Donar resposta a societat plenament digital, amb nous valors.
• Digitalització pot permetre una societat més igualitària (democratització de la xarxa) i
expressar-se amb més llibertat gràcies a internet.
• Però no n’hi ha prou amb pressuposar les habilitats digitals de les generacions Y i Z.
• Cal intencionalitat i orientació de les eines cap a objectius transformadors. Cal educació i
formació.
• D’una banda, cal promoure valors en alça (sostenibilitat ambiental, sensibilitat social) +
ètica, flexibilitat, col·laboració, innovació i meritocràcia.
• D’altra banda, cal començar a introduir transformació en metodologia docent.
Proposta de mesures
• Learning by doing: dissenyar programes.
• Cocreació intergeneracions.
• Societat diferent, és la suma de persones diferents que volen canviar la feina i la societat.
4

5. Experiència del ciutadà (usuari): GovUX
El disseny pot ser una eina molt útil per canviar el nostre entorn social i polític. Els processos de
design thinking (i les formes com treballem la usabilitat de la informació i les dades) és aplicable
a la gestió de l’experiència dels ciutadans. Per exemple, als pacients d’un hospital, a la
consecució d’una Administració més transparent, etc.
Elements:
• Accessibilitat. Hem de pensar en tots els contextos d’ús possible.
• Contingut. És la clau. Una bona narració per captar l’atenció i mantenir l’engagement de
l’audiència o de la ciutadania.
• Comunicació. Ha de ser rellevant per al públic, tenir en compte el propòsit del diàleg,
adaptar el llenguatge a l’audiència, entendre el context del receptor. Cal una entesa mútua.
• La intel·ligència artificial i la realitat virtual. Nous canals per distribuir experiències
(Hololens de Microsoft, Oculus Rift...).
• La cocreació. Involucrant l’usuari de forma conscient i activa en el procés.. La cocreació pot
ser una eina útil per ajudar a dissenyar davant la creixent complexitat (usuaris que actuen
en múltiples contextos).
Al final, ha de quedar clar que els dispositius no són el fi, sinó el canal que formen part d’una
experiència global d’un servei/producte.
5

6. 6

7. Govern digital - Cogovernment
What Government might look like in 2030? Government Digital Service (GDS)
[unitat que lidera la transformació digital a UK]
Del govern de l’era industrial al govern de l’era digital
Segons l’informe Northcote-Trevelyan, l’última gran revolució de l’Administració pública va ser
a mitjan segle XIX. Era pels volts de 1850 quan es va adaptar la funció pública a l’era industrial
de llavors, que es va adaptar per fer efectives les seves funcions més importants.
La funció pública que coneixem avui no ha canviat des d’aleshores. I és que no ha tingut, en els
últims 160 anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.
Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si
l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal
pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions
els problemes que se’ns plantegen.
Govern digital a internet
De mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’estratègia
continua sent la prestació del servei a uns ciutadans que són al bell mig de tot plegat: definint
normes per al disseny de bons serveis integrals, construint components comuns per a uns
serveis fàcils de muntar i una infraestructura digital compartida, assegurant uns recursos
humans amb les habilitats necessàries, donant solució a les notificacions (plataforma), etc.
Digital no és una cosa més
L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital (encara
que hi hagi persones que vulguin ser contactades físicament, per carta). Les administracions
hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin.
Polítiques i serveis públics en un govern digital
1. La formulació de polítiques es basarà sobretot en el disseny de serveis útils per al ciutadà.
Les idees i l’aplicació han d’estar més juntes (cap idea sense implementació). Les polítiques
es retroalimentaran dels serveis contínuament.
7

8. 2. S’ha d’avançar cap a una normativa que doni suport a la prestació de serveis i que no la
bloquegi.
3. Els llibres blans i els llibres verds han de ser reemplaçats per prototips públics de serveis
nous o que es repeteixen.
4. Consultes al ciutadà més petites i més sovintejades.
5. Una idea no pot ser apta si no té en compte la prestació de serveis com la millor font
d’evidència del que funciona i del que no.
6. Serveis tan personalitzats que seran gairebé d’un sol ús. Es crearan dues versions
lleugerament diferents d’un servei i es veurà quin funciona millor. I, després d’investigar-ho i
de reiterar el millor, simplement caldrà eliminar l’altre no tan bo.
7. Tot està sota el concepte de govern plataforma, amb components digitals interconnectats,
plataformes de programari, registradors de dades, estàndards, models, serveis i habilitats en
els equips dels serveis.
Govern basat en dades
Un millor ús de les dades canviarà el món dels negocis, el govern i els ciutadans:
• Empreses que disposaran d’una millor infraestructura de dades (millor per fer negocis).
• El govern estarà en condicions per innovar com mai abans.
• Disponibilitat ubiqua dels serveis de l’Administració (mobilitat).
Per fer-ho possible, haurem de disposar d’una Administració més simple, petita, ràpida i àgil.
Una organització flexible que va adoptant els canvis tecnològics.
Han de desaparèixer les sitges departamentals. Els centres seran més petits. I els equips
prendran decisions a partir d’una cultura basada en l’evidència i la confiança.
Govern més petit, ràpid i flexible
S’haurà transformat la relació entre el ciutadà i l’Estat. Les necessitats de la ciutadania
s’obtindran de manera més ràpida i senzilla.
La iteració continuarà sent part del nostre ADN. Prototipar serveis i iterar-los per veure si
funcionen (investigació de com actua el ciutadà) i què cal canviar.
8

9. Conclusió: actuar!
El desafiament és tan enorme que no podem donar-nos el luxe d’esperar.
No es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar més en gran; cal ser més
radicals i audaços. Les noves versions de les solucions als problemes d’avui no són la resposta
als desafiaments de demà.
Hi ha administracions que ja ho intenten fer:
- Ajuntament de Nova York: de Blasio
- Generalitat de Catalunya: app Eleccions 27S i app Cobertura
Proposta de valor de serveis
Prestacions x Emocions
__________________________
Cost x inseguretat x incomoditat
9

10. 10

11. El llibre d’estratègies digitals
L’alcalde de Nova York, el demòcrata de Blasio, ha creat un llibre d’estratègies digitals
per escoltar els novaiorquesos amb la intenció de servir-los millor.
Parteix de la idea que en l’era analògica no s’escoltava la gent. Ara, amb un bon ús de
les eines digitals, creu que pot generar més equitat, llibertat i oportunitats que abans no
van existir mai.
Objectiu
Ha de ser el resum de com els residents experimenten els serveis municipals.
L’estratègia digital seguida a Nova York ha d’augmentar la igualtat entre els novaiorquesos i
ajudar-los a participar en la vida política, cívica i cultural de la ciutat. És la participació en tots
els àmbits i no solament en la gestió pública (entesa com a desenvolupament de serveis i
polítiques públiques).
Com es va desenvolupar?
Investigació i disseny centrat en residents de diverses procedències. També amb desenes de
líders cívics i tecnològics, funcionaris, càrrecs electes i empreses proveïdores. També més enllà
de la ciutat de Nova York per aprendre d’altres governs i del sector privat.
Es van combinar les idees i els punts de vista de residents, líders i experts. El resultat l’estan
elevant com a oportunitats per al futur digital de la ciutat.
Seguiment de l’impacte
Compartiran els valors de rendiment i els aniran actualitzant periòdicament.
11