Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
63
del patrimoni documental o bibliogràfic), o bé suports a
iniciatives per avançar en els objectius del centre.
Pel que f...
64
D’altra banda, el nivell de penetració de la tecnologia
dóna lloc a formes de poder i domini fins ara inimagina-
bles. ...
65
ria, com diu el director de tecnologia d’Amazon, Werner
Vogels, que cal saber engolir-les qualitativament perquè
més in...
66
Javier Guallar
Professor a les universitats de Barcelona, Ramon Llull,
Internacional de Catalunya i Oberta de Catalunya...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Accés a la informació amb més coneixement

468 views

Published on

Article de Jordi Graells Costa dins la publicació '52 mirades més enllà de l'Any de les Biblioteques, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, 2015

Published in: Government & Nonprofit

Accés a la informació amb més coneixement

  1. 1. 63 del patrimoni documental o bibliogràfic), o bé suports a iniciatives per avançar en els objectius del centre. Pel que fa a les administracions públiques, és inútil dir que convindria que facilitessin més recursos a les bibli- oteques o arxius patrimonials de caràcter privat, ja que això reverteix al conjunt de la societat. De fet, més enllà dels tòpics, en un entorn real de recursos més que mi- grats, probablement sovint seria suficient si es pogues- sin trobar en les administracions públiques sensibilitat i esperit constructiu de col·laboració, aspectes que si bé són més fàcils de trobar en l’àmbit del patrimoni biblio- gràfic resulten menys presents en l’àmbit del patrimoni documental, on la legislació atorga un paper més inter- vencionista i fiscalitzador a l’Estat/Generalitat, i això es tradueix en més tensions i recels amb la resta d’agents, institucions i centres del sistema. Jordi Graells i Costa Coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya jordi@graells.cat Accés a la informació amb més coneixement. Ens trobem immersos de ple en un nou model social, polític i econòmic, en el qual la informació s’ha convertit en molt rellevant perquè coneixem els mecanismes per gestionar-la: emmagatzemar-la, tractar-la i explotar-la per transformar-la en coneixement. Fins no fa gaire temps, el poder es basava en posseir les dades. Això ha canviat radicalment (encara que a hores d’ara hi ha força persones que no se n’han adonat). Ara es tracta de dotar-les de significat desenvolupant projectes i explicant històries que afegeixin valor a la informació. En aquest nou enfocament, les dades ens ajuden a encarar reptes de tota mena, tant si són de caire més vertical (d’un determinat sector) com més estructurals, socials o polítics. Jordi Graells i Costa/Dossier/p. 63-66
  2. 2. 64 D’altra banda, el nivell de penetració de la tecnologia dóna lloc a formes de poder i domini fins ara inimagina- bles. La nostra intimitat ha deixat de ser un espai protegit i espiar ha esdevingut un recurs fàcil a l’abast de tothom. El practiquen religiosament organitzacions del món pri- vat, però també de l’àmbit públic i governamental, que ens segueixen com a consumidors o ciutadans. En l'àmbit públic, governs i administracions poden afegir valor a les dades gestionant-les més intel·ligentment. Per exemple, en totes les licitacions públiques (siguin en la forma que siguin: concursos, concessions, etc.), caldria obligar les entitats contractades, en les clàusules i les prescripcions, perquè els lliurin la informació i les dades que es desprenen per raó d’aquesta activitat o bé que les obrin directament per a l’ús del conjunt de la ciutadania. Són dades públiques i, per tant, del que es tracta és de transparentar aquest retorn del valor de l’activitat del sec- tor públic per al conjunt de la societat. Un bon cas d’aquest crowdsourcing cívic són les dades de les operadores proveïdores de serveis de telefonia a les diferents administracions. L’obertura de les dades de connexió d’aquests usuaris degudament anonimitzades servirien, per exemple, per elaborar aplicacions per conèi- xer l’estat del trànsit o per estudiar els fluxos de mobilitat del país o qualsevol altre ús intel·ligent que se li volgués donar. El tractament i reaprofitament de les dades de con- sum energètic seria un altre bon ús de dades públiques. I és que la gestió de grans quantitats de dades no és un invent del segle xxi. Al llarg dels darrers decennis s’ha treballat en eines informàtiques i tècniques per analitzar les dades, sovint estructurades, que s’obtenien de l’ac- tivitat en qualsevol sector. En són exemples el BI (busi- ness intelligence o analytics), però abans també el data warehousing i ara, més recentment, l’open data, d’una Accés a la informació amb més coneixement. manera més genèrica. I, actualment, amb l’Internet més social (blogs i xarxes socials), s’han multiplicat exponenci- alment les dades no estructurades i en diferents formats. La irrupció, doncs, de les dades massives i tots els pro- cediments tècnics que s’hi associen no solament aporten informació valuosíssima per predir fenòmens (meteorolò- gics, socials, econòmics, etc.), sinó que estan transfor- mant els mercats, les empreses i l’organització social: la política, la salut, l’ensenyament i fins i tot els comporta- ments de les persones i la manera com es relacionen. Segons IBM, es generen 2,5 bilions de gigabytes de da- des al món cada dia. Tanmateix, el processament de dades a l’engròs no ga- ranteix, al meu entendre, obtenir de les dades massives (big data) les respostes als reptes plantejats, per bé que de l’anàlisi de tota la informació recollida de les estaci- ons meteorològiques de Catalunya, en puguem acabar descobrint aquell pluviòmetre espatllat perquè no ens proveeix la dada correctament. O per més que sapiguem que avui dia la invenció o el disseny d’un nou producte (fàrmac, cotxe, smartphone, etc.) o d’un servei qualsevol depèn més de les dades que s’hi relacionen que no pas de les indústries químiques, automobilístiques o de mo- bilitat que hi hagi al darrere. Per un cantó, la quantitat de dades no porta implícita una dimensió més qualitativa que pot ser crucial en les feines de tractament i interpretació. Aquest probable ús i abús de la informació que les organitzacions posseeixen del consumidor es produeix avui dia majoritàriament a través dels seus dispositius mòbils. De manera més (in)consci- ent o (no)voluntària, els clients cedim a les empreses el traç vital de tot el que fem. Mitjançant dades poden seguir els nostres interessos i voluntats i conèixer-ne conviccions i debilitats. Però, fins i tot malgrat la facilitat que els usuaris posem per intercan- viar les nostres dades personals a canvi de programes i aplicacions gratuïts que ens ofereixen les grans empre- ses tecnològiques, les dades són només primera matè- COBDC/Item 59/2015/p. 9-126
  3. 3. 65 ria, com diu el director de tecnologia d’Amazon, Werner Vogels, que cal saber engolir-les qualitativament perquè més informació no significa, com hem reiterat, obtenir forçosament respostes adequades. Per un altre costat, no n’hi haurà prou amb l’ús d’aplica- cions i eines que automatitzaran el procés: per exemple, etiquetant les dades amb codis que descriguin les pre- ferències d’ús registrades pels usuaris. Caldrà l’establi- ment de regles, pautes o taxonomies fetes per professi- onals. Aquesta figura pot ser fins i tot rellevant per evitar l’abús en determinades pràctiques derivades d’aquest oceà de dades i informació, com podria ser, per exemple, un excés en la personalització de la publicitat que conduís a una manipulació flagrant i efectiva dels consumidors. Ara com ara, els professionals que saben llegir i interpretar les grans col·leccions de dades que gestionen, per exem- ple, Google, Facebook o Amazon (o cercadors, xarxes so- cials i botigues en línia) conformen una de les professions amb més futur. Són experts en Cassandra o la base de da- des relacional Hadoop (sorgida en les entranyes deYahoo! i Google) o qualsevol altre aplicació semblant. Segons la consultora Gartner, durant el 2015 es crearan 4,4 milions de llocs de treball relacionats amb les dades. Això no obstant, sembla que el programari i les tècniques per gestionar, tractar i relacionar les dades massives (big data) avançaran molt i es podran acabar automatitzant, i per això, consegüentment, reduiran el valor que la inter- No n’hi haurà prou amb l’ús d’aplicacions i eines que automatitzaran el procés: per exemple, etiquetant les dades amb codis que descriguin les preferències d’ús registrades pels usuaris. Caldrà l’establiment de regles, pautes o taxonomies fetes per professionals. venció humana té actualment. Com diu el Harvard busi- ness review, les universitats s’hauran de dedicar a formar uns nous professionals: els data scientists. Pel que fa a aquest nou perfil dels científics de dades, convé tenir present que, de sempre, els especialistes en el tractament de la informació han estat els bibliotecaris. Com a bons gestors de la informació –examinar la infor- mació, organitzar-ne el contingut i classificar la dada– han permès durant segles recuperar la informació emmagat- zemada abans en biblioteques i ara al núvol. Trobar, endreçar i oferir informació, dades, documents, etc. per ser analitzats, interpretats o reformulats degu- dament i amb èxit només s’entén si aquesta informació està ben etiquetada, classificada i estructurada. La dada, ara, està de moda perquè la tecnologia permet tractar-ne volums ingents i visualitzar-la gràficament de manera molt ràpida. Però, sense etiqueta, estructura i clas- sificació no hi ha tecnologia capaç de tractar-la. Aquesta és la raó que justifica, al meu parer, que els bibliotecaris han de ser un dels perfils professionals amb més futur en el correcte tractament de les dades, ja que porten implícit en el seu negoci ser científics de la dada (de fet, el nom en anglès de la carrera de Biblioteconomia és Information Science). I juntament amb periodistes, documentalistes, analistes, arxivers, dissenyadors, comunicòlegs i informà- tics formen bons equips de gestió de la informació. En aquesta lògica de gestió, la diferència entre informa- ció i contingut, entre etiquetar i analitzar, entre classificar i trobar, rau en la idea que sense el primer no hi ha el segon: sense tractament no hi dada, sense organització hi ha caos, sense etiquetatge no hi ha ordre, sense bons gestors de dades no hi ha dada. Tanmateix, biblioteca- ris, documentalistes i arxivers han centrat massa el seu objecte d’interès en els documents –objectes per a ser llegits– més que no pas en les dades mateixes; això és, en els elements processables, analitzables i pondera- bles, dels quals es pot extreure coneixement a més de poder-los convertir en document. Jordi Graells i Costa/Dossier/p. 63-66
  4. 4. 66 Javier Guallar Professor a les universitats de Barcelona, Ramon Llull, Internacional de Catalunya i Oberta de Catalunya, editor i content curator a loscontentcurators.com jguallar@gmail.com Quins han estat els canvis més importants que ha experimentat l'àmbit de la informació i la documen- tació en els darrers 20 anys? Han estat tan nombrosos que les rutines laborals del dia a dia d’un documentalista de fa 20 anys i d’ara tenen molts més canvis que no pas coses en comú: els productes, els serveis, el programari, els usuaris i les seves necessitats. Tot ha canviat, i molt. Fa 20 anys jo treballava com a documentalista de premsa en un gran diari. En l’àmbit dels mitjans, els canvis han estat com una mena de terratrèmol. Si a l’època analògi- ca el documentalista de premsa tenia –literalment– les «claus de l’arxiu» i el periodista depenia d’ell totalment Si es vol avançar cap a aquesta dimensió, la del data sci- entist, cal transformar l’actual perfil professional del qui es dedica únicament a la custòdia, l'organització i el submi- nistrament de les dades a qui les necessita. La gestió tra- dicional de les dades acabarà automatitzant-se al capda- vall. El perfil data scientist ha de saber tractar i explotar les dades, barrejar-les, treure’n conclusions i documentar-les. És a dir, ha de saber transformar-les en coneixement intel· ligible perquè l’organització on treballi pugui prendre les decisions pertinents. Per això, en aquesta professió hi ha de coincidir, a més a més dels gestors de la informació clàssics, altres perfils com ara els economistes, els engi- nyers, els informàtics, etc. I aquesta oportunitat la biblio- teconomia no l’hauria de desaprofitar. COBDC/Item 59/2015/p. 9-126

×