SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
Download to read offline
Monogràfic




Administració col·laborativa, el canvi de debò


             ■	 JORDI	GRAELLS	/	POLITÒLEG / EXPERT EN COMUNICACIÓ EN ENTORNS WEB, INNOVACIÓ I GESTIÓ
                DEL CONEIXEMENT



               1. Introducció: l’economia del coneixement

                  L’efecte de la tecnologia actual –plataformes web de programari social i col·laborativa–
                  està canviant irreversiblement la forma com les persones treballem i produïm, aprenem
                  i ens relacionem entre nosaltres i el nostre entorn. Aquesta economia del coneixement
                  transformarà per sempre les organitzacions públiques i privades, les quals, sense perdre
                  gens de temps, s’han d’anar adaptant als nous contextos, processos i valors.
                  L’objectiu d’aquest article és descriure, de manera general, el trànsit a aquests entorns
                  productius, d’aprenentatge, gestió i relació més alineats amb els requeriments que planteja
                  la societat del coneixement i aportar-hi una visió tàctica, a tall de full de ruta.

               2. Què passa en la societat

                  Actualment, gràcies a Internet i la tecnologia:

                  1.	 Les	persones	amb	interessos	afins	poden	interactuar	o	associar-se	sense	intermediaris.	
                      Per exemple, a Facebook o a Twitter.
                  2. Qualsevol persona pot esdevenir un emissor de continguts. Per exemple, els blocs
                      o Youtube.
                  3. Podem generar, gestionar i difondre el coneixement més fàcilment. Per exemple, la
                      Vikipèdia.

                  Hi ha un canvi de paradigma social, econòmic, cultural i polític:

                  1. Les institucions adquireixen nous rols de negoci i noves formes d’organització. També
                     l’Administració.
                  2. Les persones podem participar més i aportar el que sabem.
                  3. Sorgeix un concepte de propietat intel·lectual diferent que requereix un nou enfocament legal.
                  4. Hi ha col·lectius en què el canvi es fa molt evident, com els mitjans de comunicació,
                     l'escola, la salut... perquè els periodistes, mestres i metges ja no són els únics
                     intermediaris.
                     I el mateix per a la resta d’àmbits professionals.
                  5. En l’àmbit de la política, hi ha coincidència a demanar als líders que tinguin més en
                     compte	la	ciutadania	i	que	aprofitin	la	intel·ligència	col·lectiva	per	afrontar	l’actual	
                     complexitat.

                  Mentrestant, les organitzacions i l’Administració continuen estant estructurades en uns
                  processos gens senzills i una estructura molt compartimentada i vertical.

               3. El rol de la tecnologia

                  El web ha fet possible que qualsevol proposta tingui una oportunitat. Hem de traslladar
                  aquesta idea a les organitzacions que viuen immerses en un model de funcionament per
                  objectius.

                  La clau: pot ajudar la tecnologia a reinventar la gestió de les organitzacions?




                                                                                                      À m b i t s I Estiu 2010 51
Monogràfic




                              4. Un nou model de generació de valor en el sector públic

                                La generació de valor, bàsicament, per a la ciutadania és el model de les organitzacions
                                públiques. I, en aquest model, la tecnologia pot aportar valor en les tres propostes que
                                defineixen	el	pla	d’acció	per	al	trànsit	cap	a	l’Administració	col·laborativa.

                                4.1 Implicació ciutadana en els afers públics

                                La gent ens podem organitzar usant eines com Facebook, Twitter i Youtube per impactar en
                                els processos polítics i demanar que els governs siguin sensibles a les nostres necessitats.
                                La ciutadania s’ha de sentir part del Govern i de l’Administració. La missió dels governs
                                i	administracions	actuals	ha	de	ser	implicar	la	ciutadania	en	la	definició	i	el	desplegament	de	
                                les seves actuacions. La tecnologia ens pot ajudar a mobilitzar la ciutadania i altres agents
                                perquè s’acabin sentint part de la gestió pública i participin del procés de decidir el que s’ha
                                de fer prioritàriament amb el pressupost de què es disposa.

                                D’aquesta manera, aconseguirem que:

                                -	 L’Administració	guanyi	eficiència.
                                - La ciutadania assumeixi que les administracions no tenen la solució a tots els problemes
                                   de la societat.
                                - La gent millori la percepció del sector públic i del govern perquè es venç l’argument fàcil
                                   de	considerar	l’Administració	i	els	gestors	públics	com	els	eterns	responsables	ineficaços	
                                   per solucionar els problemes de tothom.

                                4.2 Transparència

                                La tecnologia ens pot facilitar l’obertura de les dades públiques (open data) i promoure com
                                mai no s’ha fet abans la transparència en la gestió de les administracions.

                                Pel concepte open data es tracta de proporcionar –a la ciutadania (individus, empreses,
                                associacions...) i en un format adequat– tota la informació pública que es pugui manipular
                                i usar en serveis i productes públics i privats que generin valor. L’exemple paradigmàtic
                                és Data.gov	de	l’Administració	nord-americana,	amb	infinitat	de	dades	que	augmenten	
                                constantment. També s’ha estès a Austràlia, i a Europa en són pioners Gran Bretanya
                                i Espanya, a través de les comunitats d’Astúries, País Basc i Catalunya.

                                4.3 Nou coneixement aportat pels intangibles

                                En el nostre àmbit més immediat, el fenomen de l’open data es vehicula per la Llei 37/2007,
                                de reutilització de la informació del sector públic (RISP), que transposa la Directiva europea
                                2003/98/CE. La Llei mateixa n’exposa l’objectiu:

                                «La informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li
                                atorga el desenvolupament de la societat de la informació, posseeix un gran interès per
                                a les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al coneixement
                                econòmic i la creació d’ocupació, i per als ciutadans com a element de transparència i guia
                                per a la participació democràtica».

                                Hi ha molts continguts en l’Administració que són susceptibles de ser RISP, com ara els que
                                publiquen	els	webs	i	els	diaris	oficials.	El	problema,	però,	és	que	el	format	no	és	idoni	per	a	la	
                                seva reutilització i tractament automatitzat.

                                Concretament,	podem	reutilitzar	dades	d’ocupació,	geogràfiques,	meteorològiques,	
                                estadístiques, equipaments, recursos turístics, de procediments administratius de tràmits
                                (ajuts i subvencions, autoritzacions, registres...) o d’altres (contractacions administratives,
                                arbitratges...), entre les més rellevants. En qualsevol cas, cal distingir la reutilització de la



52 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic




               informació general (per la via de la Llei 37/2007) de l’Administració dels continguts sotmesos
               a mesures de protecció de propietat intel·lectual, la reutilització dels quals té lloc mitjançant
               llicències de difusió oberta com ara les de Creative Commons.




               http://cat.creativecommons.org/llicencia

               L’objectiu	final	ha	de	ser	l’openGovernment o governança oberta, és a dir, una Administració
               que	gestioni	amb	més	eficàcia,	productivitat,	participació-col·laboració,	reutilització	del	
               coneixement...	Per	assolir-ho	cal	avançar	cap	a	l’eficiència	i	la	transparència	i	treballar	molt	
               bé el coneixement dels intangibles (propietat intel·lectual i drets d’autoria, xarxes relacionals,
               programes...).

               L’apartat següent concreta, a mode de decàleg, les mesures que poden ajudar a conformar
               aquest nou model de generació de valor per al sector públic.

             5. L’Administració col·laborativa. Decàleg per al canvi

               5.1 Innovar sistemàticament




               Imatge de l'article "Com innovar serveis a l'Administració" de Jordi Graells a Escola Innovació.
               Butlletí de la funció directiva núm 1. Barcelona EAPC. Novembre de 2007


               Estem vivint un moment històric determinant que transforma per sempre el mode com
               aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. Innovar és,
               doncs,	definir	nous	models	de	relació	i	de	creació	de	valor,	que	es	converteixen	en	avantatges	
               competitius i sostenibles en el temps.



                                                                                                   À m b i t s I Estiu 2010 53
Monogràfic




                              En l’Administració hi ha oportunitats per innovar per les raons següents:

                              -   hi ha més marge per a prova/error
                              -   capacitat de cooperació
                              -   capacitat de compra sindicada
                              -   la innovació és en el discurs de l’Administració
                              -   canvis socials
                              -   entorns tecnològics i de coneixement més accessibles
                              -   contenció pressupostària amb exigència de resultats

                              Però també impediments:

                              -   inèrcies fortes, costa desaprendre
                              -   poca tradició R+D (no hi ha òrgans que se n’encarreguin)
                              -   poca pressió sobre els resultats perquè els entorns de treball són massa estables
                              -   no hi ha orientació cap al talent
                              -   cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari
                              -   cultura corporativa que preval sobre la de canvi

                              5.2 Impulsar estratègies col·laboratives de gestió del coneixement

                              Fins a la irrupció de l’economia del coneixement, el model es basava en l’estructura de les
                              activitats: importava el producte a transformar, la possessió dels mitjans de producció... En
                              canvi, en el nou model social i econòmic la clau rau en el coneixement de les persones.

                              En correspondència amb aquesta evolució, es passa d’adoptar tecnologies corporatives
                              específicament	orientades	a	automatitzar	transaccions	(1990-2005)	a	unes	altres	que	
                              fomenten la col·laboració i la participació:

                              El coneixement, en aquest nou context, sorgeix de la relació, de la interacció entre equips,
                              els quals, tot i valer-se de suports per explicitar-lo, són conscients de la impossibilitat de
                              transmetre’l	únicament	en	documents.	Per	a	això,	generen	fluxos	de	comunicació/relació	per	
                              compartir-lo.

                              En són uns quants exemples en la Generalitat de Catalunya: Justícia (amb el programa
                              Compartim), Salut (amb professionals endocrins, veterinaris, vigilància i control alimentari
                              i ambiental), etcètera. El programa Compartim del Departament de Justícia (Generalitat de
                              Catalunya) està constituït per més de 500 persones que treballen col·laborativament seguint
                              la metodologia de les comunitats de pràctica i aplicant Internet i les TIC per a la relació virtual
                              (que es combina amb la presencial: reunions un cop al mes).

                              Coproducció

                              Així mateix, comencen a sorgir iniciatives de relació de portes enfora. Actualment la
                              coproducció de serveis té lloc en diverses formes:

                              - Coedició de continguts. Els usuaris creen els continguts, els etiqueten, els prioritzen, els
                                difonen. A l’estil del que passa amb la Vikipèdia.
                              - Coproducció de serveis pròpiament. Els usuaris presten serveis en una mena de nou
                                voluntariat, mediat per la tecnologia. Per exemple, Softcatalà en la traducció de programari
                                al català.
                              - Serveis p2p (peer-to-peer). Els usuaris col·laboren entre si per solucionar-se necessitats
                                sense que hi intermediï l’Administració. Per exemple, usuaris que comuniquen a Twitter
                                incidències de trànsit.




54 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic




             Pla d’acció en la col·laboració en els serveis

             Es poden concretar un seguit de mesures destinades a implantar el canvi de model:
             - Canvi de cultura corporativa de l’Administració. El funcionariat perd el monopoli de
                 l’expertització.
             - Disseny de nova relació funcionariat-ciutadania.
             - Els usuaris volen col·laborar en els serveis des d’una perspectiva individual, com apunten
                 alguns estudis.
             -		 Aprofitament	de	la	ciutadania	amb	més	temps	(joves	i	gent	gran).
             - Idees al voltant de les rutines diàries de la ciutadania (bancs de coneixement...).
             -		 Càlcul	del	nivell	d’eficiència	a	partir	dels	instruments	dels	especialistes	(Institut	Català	
                 d’Avaluació de Polítiques Públiques: Impacte = Y1–Y0).

             L’avaluació en el nou model

             En aquest nou model, cal avaluar l’impacte de l’Administració col·laborativa. La mètrica s’ha
             de basar en:
             A. Indicadors d’activitat, producció i impacte.
             B.	ndicadors	d’eficiència	econòmica.
                I
             C. Indicadors de canvi de tendències en la societat, a partir de paraules clau, conceptes...
                que es puguin observar des del moment d’inici del nou model col·laboratiu.

             5.3 Avançar cap a la governança oberta (oGov)

             La governança oberta (oGov), a diferència de l’Administració electrònica (eGov), requereix
             una Administració propera, senzilla, proactiva, innovadora, transparent, incentivadora de
             la participació i col·laborativa. El seu objectiu ha de ser involucrar la ciutadania en les
             polítiques i els serveis públics. Una bona prova d’aquesta voluntat és que les administracions
             escoltin l’opinió, idees i experiències dels ciutadans i que, al mateix temps, hi col·laborin,
             és a dir, cocreïn amb ells els seus serveis (que basin l’estructura de valor dels serveis en la
             ciutadania), juntament amb proveïdors
             i altres agents.

             Aquest plantejament exigeix que, al seu
             torn,	la	ciutadania	s’identifiqui	perquè	
             la conversa sigui vàlida i fructífera. La
             identificació	ciutadana	evoluciona	des	de	
             la relació presencial (dni) a l’Administració
             electrònica (o eGov,	amb	certificat	digital)	
             fins	a	la	governança	oberta	(o	oGov, amb
             el que anomenaríem identitat cívica).

             5.4 Fer participar les persones

             S’ha de fomentar l’ús d’instruments per
             fer participar les persones. Dos exemples:
             Co-creatre London (aplicació per aportar
             i votar idees per millorar la ciutat de
             Londres) i Irekia (el portal obert d’innovació
             del Govern Basc).




                                                                              http://www.cocreatelondon.com




                                                                                                 À m b i t s I Estiu 2010 55
Monogràfic




                              5.5 Promoure un lideratge diferent

                              El consultor per al canvi en les organitzacions Gary Hamel planteja un lideratge distribuït per
                              a les organitzacions, que en termes de gestió situï els seus destinataris per aquest ordre:

                              1r. Els professionals
                              2n.Els clients (la ciutadania, en el cas de l’Administració)
                              3r. Els interessos de l’accionariat (qui és en l’Administració, els partits polítics?)

                              Gary Hamel comenta que necessitem líders, més que directius que promoguin les condicions
                              perquè els altres puguin innovar. L’objectiu ha de ser «com construir una organització
                              que motivi la gent a oferir la seva creativitat i passió tots els dies». «Les capacitats són la
                              imaginació, la creativitat i la passió».

                              5.6 Canviar les regles de la propietat intel·lectual

                              L’apartat 4.3 ja n’ha fet referència. Hi ha dues vies per millorar les regles de propietat
                              intel·lectual en l’Administració:

                              A. La reutilització de la informació de l’Administració pública perquè persones i agents del
                                 mercat	es	beneficiïn	de	la	documentació	pública	segons	la	Llei	37/2007.
                              B. Llicències de difusió oberta, com les Creative Commons (CC), per a materials propis
                                 i,	sobretot,	de	tercers	amb	drets	de	propietat	intel·lectual.	Cal	observar	el	cas	específic	
                                 de les bases de dades.

                              5.7 Interaccionar en les xarxes socials i eines 2.0

                              Per fer què?

                              - Organitzar la informació: Processos de gestió de la informació (cerca,
                                emmagatzematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar
                                i millorar competències i habilitats.

                              - Comunicar: Conversa-relació estable entre persones que interaccionen contínuament
                                perquè	tenen	interessos	afins.

                              - Difondre: Activitats	per	publicitar	un	servei,	producte,	projecte…	a	fi	de	captar	l’atenció	
                                de	grups	de	persones	i	fidelitzar-los.

                              - Cocrear: Acció per crear col·laborativament un servei o un producte.

                              - Aprendre: Activitat intrínseca i transversal a les ja citades. Les persones aprenem fent
                                (cocreant, comunicant-difonent, organitzant la informació…).

                              5.8 Personalitzar els serveis diferenciant-se dels altres

                              Aportant-hi imaginació creativa.

                              5.9 Explicar amb històries que emocionin

                              És el pas de repositoris de coneixement estàtics cap a històries i narratives dinàmiques, que
                              ajudaran a comunicar.




56 À m b i t s I Estiu 2010
Monogràfic




                5.10 Impulsar la xarxa de professionals innovadors en l’Administració

                Objectius de la xarxa d’innovadors en l’Administració:

                 -   Promoure la cultura de la innovació.
                 -   Impulsar l’emprenedoria en l’Administració.
                 -   Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.
                 -   Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors.

                El pla d’acció per promoure el canvi i la xarxa de professionals innovadors podrien
                definir-se	així:

                A. Comunicació inicial de l’estratègia corporativa per al treball en xarxa.

                B. Formació continuada:
                   B1. Al conjunt del personal en eines i cultura col·laborativa.
                   B2. Als líders en el seu nou rol de promotors de condicions perquè els altres innovin.

                C.	 Identificació	d’agents	del	canvi:	líders	d’organització,	community managers, qui sap què...
                D. Habilitació d’espais de col·laboració: presencials i en línia.




             BIBLIOGRAFIA I WEBS:



             - ORTIZ DE ZÁRATE, Alberto: Presentació diapositives Más allá de la Ley 37/2007: apertura de datos públi-
               cos en la Administración General del País Vasco. Bilbao, 3 de març de 2010. http://www.slideshare.net/
               alorza/open-data-euskadi-ms-all-de-la-ley-372007
             - SANDRI, Piergiorgio M: “El cambio tiene que venir de abajo”. Entrevista a Gary Hamel, President d’Strategos
               i Professor de la London Business School. La Vanguardia. 28 de maig de 2006. http://www.factorhuma.
               org/ficha.php?id_ficha=5048
             - MARTÍN, Gonzalo: Bloc La industria audiovisual . http://industriaaudiovisual.blogspot.com
             - RUIZ, Ignacio: Cómo incorporar la innovación en la cultura de las organizaciones, a II Trobada Empresarial
               sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org
             - CORNELLÀ, Alfons i FLORES, Antonio: La alquimia de la innovación. Deusto S.A. Ediciones. Barcelona, 2007
               i altres llibres d’Infonomia. http://www.infonomia.com
             - La corresponsabilitat dels usuaris en la prestació de serveis i L’avaluació a Catalunya a Escola Innovació
               (EAPC) núm. 14 i 15, octubre i desembre de 2009. Barcelona.
             - SABATÉ, Jordi: “En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano”.
               Entrevista a Marc Garriga Portolà, cap de projectes d’administració digital. Consumer Eroski.
               http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2010/02/18/191020.php
             - PLANELLAS, Marcel: Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis, a II Trobada Empresarial sobre Gestió
               Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org
             - MARCET, XAVIER: Innovació: una visió estratègica per a l'Administració. 4t matí d’innovació a l’EAPC. Barce-
               lona, 25 de novembre de 2008
             - LÓPEZ, Marc: Cap a la governança col·laborativa. 7è matí d’innovació a l’EAPC. Barcelona, 5 de novembre
               de 2009




                                                                                                             À m b i t s I Estiu 2010 57

More Related Content

What's hot

20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
Ramon Costa i Pujol
 
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
mtruyujaner
 
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
mtruyujaner
 
30 sessions web. Síntesis
30 sessions web. Síntesis30 sessions web. Síntesis
30 sessions web. Síntesis
gencat .
 
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socialsPrediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
gencat .
 

What's hot (19)

Administració pública i xarxes socials
Administració pública i xarxes socialsAdministració pública i xarxes socials
Administració pública i xarxes socials
 
Intervencio ramon costa- accid - 20120601
Intervencio   ramon costa- accid - 20120601Intervencio   ramon costa- accid - 20120601
Intervencio ramon costa- accid - 20120601
 
20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
20100126 Ctug Setmana Tecnologica Productivity Labs
 
Pdsic Localret Barbera Del Valles Ti Ci Promocio EconòMica 20091029
Pdsic Localret Barbera Del Valles Ti Ci Promocio EconòMica 20091029Pdsic Localret Barbera Del Valles Ti Ci Promocio EconòMica 20091029
Pdsic Localret Barbera Del Valles Ti Ci Promocio EconòMica 20091029
 
Com es millora l'aprenentage a través de CoPs
Com es millora  l'aprenentage a través de CoPsCom es millora  l'aprenentage a través de CoPs
Com es millora l'aprenentage a través de CoPs
 
Marketing 2.0 antecedents teòrics
Marketing 2.0 antecedents teòricsMarketing 2.0 antecedents teòrics
Marketing 2.0 antecedents teòrics
 
25 sessions web
25 sessions web25 sessions web
25 sessions web
 
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
Idees rellevants i reflexió de la lectura societat de la informació, tecnolog...
 
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
Activitat 1. t1. lectura societat de la informació, tecnologies digitals i ed...
 
30 sessions web síntesis (2005-2013)
30 sessions web síntesis (2005-2013)30 sessions web síntesis (2005-2013)
30 sessions web síntesis (2005-2013)
 
CAT 25 sessions web
CAT 25 sessions web CAT 25 sessions web
CAT 25 sessions web
 
Transparència i accés a informació
Transparència i accés a informacióTransparència i accés a informació
Transparència i accés a informació
 
35 sessions web síntesis
35 sessions web síntesis35 sessions web síntesis
35 sessions web síntesis
 
Coproduir, cocrear, col·laborar...
Coproduir, cocrear, col·laborar...Coproduir, cocrear, col·laborar...
Coproduir, cocrear, col·laborar...
 
Síntesi de la 37a sessió web: 'Catàleg d'eines digitals per als professionals...
Síntesi de la 37a sessió web: 'Catàleg d'eines digitals per als professionals...Síntesi de la 37a sessió web: 'Catàleg d'eines digitals per als professionals...
Síntesi de la 37a sessió web: 'Catàleg d'eines digitals per als professionals...
 
ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE COMUNITATS DE PRÀCTICA
 ETAPES EN EL  DESENVOLUPAMENT   DE  COMUNITATS  DE PRÀCTICA ETAPES EN EL  DESENVOLUPAMENT   DE  COMUNITATS  DE PRÀCTICA
ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE COMUNITATS DE PRÀCTICA
 
30 sessions web. Síntesis
30 sessions web. Síntesis30 sessions web. Síntesis
30 sessions web. Síntesis
 
Productivitat CoP Administració CAT
Productivitat CoP Administració CATProductivitat CoP Administració CAT
Productivitat CoP Administració CAT
 
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socialsPrediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
Prediccions per al 2012 sobre Administració i xarxes socials
 

Viewers also liked

Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
gencat .
 
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
gencat .
 
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
gencat .
 
Apertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
Apertura de cuentas de la Generalitat en TwitterApertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
Apertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
gencat .
 
Obertura de comptes de la Generalitat a Facebook
Obertura de comptes de la Generalitat a FacebookObertura de comptes de la Generalitat a Facebook
Obertura de comptes de la Generalitat a Facebook
gencat .
 
Un govern a Twitter: Catalunya
Un govern a Twitter: CatalunyaUn govern a Twitter: Catalunya
Un govern a Twitter: Catalunya
gencat .
 
Obertura de comptes de la Generalitat a Twitter
Obertura de comptes de la Generalitat a TwitterObertura de comptes de la Generalitat a Twitter
Obertura de comptes de la Generalitat a Twitter
gencat .
 
Informe Omnibus Abril 2012
Informe Omnibus Abril 2012Informe Omnibus Abril 2012
Informe Omnibus Abril 2012
gencat .
 

Viewers also liked (20)

Menus mayo
Menus mayoMenus mayo
Menus mayo
 
QUADRO ÉTICA MORAL
QUADRO ÉTICA MORALQUADRO ÉTICA MORAL
QUADRO ÉTICA MORAL
 
24a sessió web. L'obertura de dades (open data) a Catalunya. José Manuel Alonso
24a sessió web. L'obertura de dades (open data) a Catalunya. José Manuel Alonso24a sessió web. L'obertura de dades (open data) a Catalunya. José Manuel Alonso
24a sessió web. L'obertura de dades (open data) a Catalunya. José Manuel Alonso
 
Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
Síntesi 24a sessió web: 'Open Data a Catalunya'
 
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
 
31a sessió web: "Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·la...
31a sessió web: "Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·la...31a sessió web: "Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·la...
31a sessió web: "Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·la...
 
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
29a sessio web: 'La georeferenciació a l'Administració'
 
Apertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
Apertura de cuentas de la Generalitat en TwitterApertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
Apertura de cuentas de la Generalitat en Twitter
 
26a sessió web: La política a l'era de les xarxes
26a sessió web: La política a l'era de les xarxes26a sessió web: La política a l'era de les xarxes
26a sessió web: La política a l'era de les xarxes
 
Obertura de comptes de la Generalitat a Facebook
Obertura de comptes de la Generalitat a FacebookObertura de comptes de la Generalitat a Facebook
Obertura de comptes de la Generalitat a Facebook
 
Dades obertes gencat CAT
Dades obertes gencat CATDades obertes gencat CAT
Dades obertes gencat CAT
 
18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra
18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra
18a sessió web: 'Noves formes de comunicació institucional', Jordi Segarra
 
Retos técnicos de Dades obertes gencat
Retos técnicos de Dades obertes gencatRetos técnicos de Dades obertes gencat
Retos técnicos de Dades obertes gencat
 
Un govern a Twitter: Catalunya
Un govern a Twitter: CatalunyaUn govern a Twitter: Catalunya
Un govern a Twitter: Catalunya
 
Obertura de comptes de la Generalitat a Twitter
Obertura de comptes de la Generalitat a TwitterObertura de comptes de la Generalitat a Twitter
Obertura de comptes de la Generalitat a Twitter
 
35a sessió web. Viquipèdia i Generalitat, obrint el coneixement. Àlex Hinojo
35a sessió web. Viquipèdia i Generalitat, obrint el coneixement. Àlex Hinojo35a sessió web. Viquipèdia i Generalitat, obrint el coneixement. Àlex Hinojo
35a sessió web. Viquipèdia i Generalitat, obrint el coneixement. Àlex Hinojo
 
Informe Omnibus Abril 2012
Informe Omnibus Abril 2012Informe Omnibus Abril 2012
Informe Omnibus Abril 2012
 
28a sessió web. Reptes legals de l'Administració en xarxa
28a sessió web. Reptes legals de l'Administració en xarxa28a sessió web. Reptes legals de l'Administració en xarxa
28a sessió web. Reptes legals de l'Administració en xarxa
 
22a sessió web 'Community managers a l'Administració? Com han de ser, a càrre...
22a sessió web 'Community managers a l'Administració? Com han de ser, a càrre...22a sessió web 'Community managers a l'Administració? Com han de ser, a càrre...
22a sessió web 'Community managers a l'Administració? Com han de ser, a càrre...
 
21a sessió web La intel·ligència competitiva a l'Administració. Ramon Maspons
21a sessió web La intel·ligència competitiva a l'Administració. Ramon Maspons21a sessió web La intel·ligència competitiva a l'Administració. Ramon Maspons
21a sessió web La intel·ligència competitiva a l'Administració. Ramon Maspons
 

Similar to Administració col·laborativa, el canvi de debò

34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
gencat .
 
19a sessió web: síntesi
19a sessió web: síntesi19a sessió web: síntesi
19a sessió web: síntesi
gencat .
 
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
gencat .
 
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE CORFernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
Pojecte Life COR
 
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions EducativesLa Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
DaviniAzh
 
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
gencat .
 

Similar to Administració col·laborativa, el canvi de debò (20)

34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
34a sessió web: 'Innovació oberta a l'Administració', amb Jordi Graells
 
Transparència i accés a la informació.
Transparència i accés a la informació. Transparència i accés a la informació.
Transparència i accés a la informació.
 
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
Cogovernar: transformar digitalment l'Administració?
 
19a sessió web: síntesi
19a sessió web: síntesi19a sessió web: síntesi
19a sessió web: síntesi
 
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
 
Cap a la wiki Administració Fp 55. Set 2007
Cap a la wiki Administració Fp 55. Set 2007Cap a la wiki Administració Fp 55. Set 2007
Cap a la wiki Administració Fp 55. Set 2007
 
Cap a la wikiAdministració
Cap a la wikiAdministració Cap a la wikiAdministració
Cap a la wikiAdministració
 
L’e-social. Estratègia de digitalització dels serveis socials a Catalunya
L’e-social. Estratègia de digitalització dels serveis socials a CatalunyaL’e-social. Estratègia de digitalització dels serveis socials a Catalunya
L’e-social. Estratègia de digitalització dels serveis socials a Catalunya
 
La e-participació com a eina per a la inclusió social i el desenvolupament co...
La e-participació com a eina per a la inclusió social i el desenvolupament co...La e-participació com a eina per a la inclusió social i el desenvolupament co...
La e-participació com a eina per a la inclusió social i el desenvolupament co...
 
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE CORFernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
Fernando pindado - Informe dels tallers Seminari Cloenda LIFE COR
 
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions EducativesLa Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
 
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
Síntesi 22a sessió web 'Community managers a l'Administració. Com han de ser?'
 
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponènciesI Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
 
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponènciesI Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
I Congrés de Govern Digital. Resum de les ponències
 
Resum ponències Congrés de Govern Digital 2015
Resum ponències Congrés de Govern Digital 2015Resum ponències Congrés de Govern Digital 2015
Resum ponències Congrés de Govern Digital 2015
 
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer SectorEstudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
Estudi sobre l'estat de la digitalització al Tercer Sector
 
Accés a la informació amb més coneixement
Accés a la informació amb més coneixementAccés a la informació amb més coneixement
Accés a la informació amb més coneixement
 
35 sessions web. Síntesis
35 sessions web. Síntesis35 sessions web. Síntesis
35 sessions web. Síntesis
 
Dades Obertes. Entrevista
Dades Obertes. EntrevistaDades Obertes. Entrevista
Dades Obertes. Entrevista
 
Workshop 14/09 Presentació Maribel Jové
Workshop 14/09 Presentació Maribel JovéWorkshop 14/09 Presentació Maribel Jové
Workshop 14/09 Presentació Maribel Jové
 

More from Jordi Graells

More from Jordi Graells (20)

Innovar o gesticular
Innovar o gesticularInnovar o gesticular
Innovar o gesticular
 
Nous canals i formes de relació amb la ciutadania
Nous canals i formes de relació amb la ciutadaniaNous canals i formes de relació amb la ciutadania
Nous canals i formes de relació amb la ciutadania
 
Atención ciudadana multicanal
Atención ciudadana multicanalAtención ciudadana multicanal
Atención ciudadana multicanal
 
Noves formes i canals de relació amb la ciutadania
Noves formes i canals de relació amb la ciutadaniaNoves formes i canals de relació amb la ciutadania
Noves formes i canals de relació amb la ciutadania
 
Las TIC aplicadas a la comunicación institucional
Las TIC aplicadas a la comunicación institucionalLas TIC aplicadas a la comunicación institucional
Las TIC aplicadas a la comunicación institucional
 
Atenció ciutadana presencial i virtual
Atenció ciutadana presencial i virtualAtenció ciutadana presencial i virtual
Atenció ciutadana presencial i virtual
 
Atención ciudadana en gobiernos y administraciones
Atención ciudadana en gobiernos y administracionesAtención ciudadana en gobiernos y administraciones
Atención ciudadana en gobiernos y administraciones
 
Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano
Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadanoGobernando para la experiencia de usuario del ciudadano
Gobernando para la experiencia de usuario del ciudadano
 
Govern obert i e-Administració
Govern obert i e-AdministracióGovern obert i e-Administració
Govern obert i e-Administració
 
Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi
Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hiComunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi
Comunicar amb l'Administració o relacionar-s'hi
 
Una Administració pública digital. És possible?
Una Administració pública digital. És possible?Una Administració pública digital. És possible?
Una Administració pública digital. És possible?
 
Un govern digital és possible?
Un govern digital és possible?Un govern digital és possible?
Un govern digital és possible?
 
Què és això del GovUX?
Què és això del GovUX?Què és això del GovUX?
Què és això del GovUX?
 
Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso de GovUX?
Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso de GovUX?Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso de GovUX?
Zer ote da GovUX? / ¿Qué es eso de GovUX?
 
Metodologies per innovar
Metodologies per innovarMetodologies per innovar
Metodologies per innovar
 
Innovant la innovació
Innovant la innovacióInnovant la innovació
Innovant la innovació
 
Cogovernar per a l'experiència del ciutadà (GovUX)
Cogovernar per a l'experiència del ciutadà (GovUX)Cogovernar per a l'experiència del ciutadà (GovUX)
Cogovernar per a l'experiència del ciutadà (GovUX)
 
Gobernar mejor: e-gobernar
Gobernar mejor: e-gobernarGobernar mejor: e-gobernar
Gobernar mejor: e-gobernar
 
Obrint el coneixement per canviar governs i administracions
Obrint el coneixement per canviar governs i administracionsObrint el coneixement per canviar governs i administracions
Obrint el coneixement per canviar governs i administracions
 
idCAT Mòbil - diari ARA
idCAT Mòbil - diari ARAidCAT Mòbil - diari ARA
idCAT Mòbil - diari ARA
 

Administració col·laborativa, el canvi de debò

  • 1. Monogràfic Administració col·laborativa, el canvi de debò ■ JORDI GRAELLS / POLITÒLEG / EXPERT EN COMUNICACIÓ EN ENTORNS WEB, INNOVACIÓ I GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 1. Introducció: l’economia del coneixement L’efecte de la tecnologia actual –plataformes web de programari social i col·laborativa– està canviant irreversiblement la forma com les persones treballem i produïm, aprenem i ens relacionem entre nosaltres i el nostre entorn. Aquesta economia del coneixement transformarà per sempre les organitzacions públiques i privades, les quals, sense perdre gens de temps, s’han d’anar adaptant als nous contextos, processos i valors. L’objectiu d’aquest article és descriure, de manera general, el trànsit a aquests entorns productius, d’aprenentatge, gestió i relació més alineats amb els requeriments que planteja la societat del coneixement i aportar-hi una visió tàctica, a tall de full de ruta. 2. Què passa en la societat Actualment, gràcies a Internet i la tecnologia: 1. Les persones amb interessos afins poden interactuar o associar-se sense intermediaris. Per exemple, a Facebook o a Twitter. 2. Qualsevol persona pot esdevenir un emissor de continguts. Per exemple, els blocs o Youtube. 3. Podem generar, gestionar i difondre el coneixement més fàcilment. Per exemple, la Vikipèdia. Hi ha un canvi de paradigma social, econòmic, cultural i polític: 1. Les institucions adquireixen nous rols de negoci i noves formes d’organització. També l’Administració. 2. Les persones podem participar més i aportar el que sabem. 3. Sorgeix un concepte de propietat intel·lectual diferent que requereix un nou enfocament legal. 4. Hi ha col·lectius en què el canvi es fa molt evident, com els mitjans de comunicació, l'escola, la salut... perquè els periodistes, mestres i metges ja no són els únics intermediaris. I el mateix per a la resta d’àmbits professionals. 5. En l’àmbit de la política, hi ha coincidència a demanar als líders que tinguin més en compte la ciutadania i que aprofitin la intel·ligència col·lectiva per afrontar l’actual complexitat. Mentrestant, les organitzacions i l’Administració continuen estant estructurades en uns processos gens senzills i una estructura molt compartimentada i vertical. 3. El rol de la tecnologia El web ha fet possible que qualsevol proposta tingui una oportunitat. Hem de traslladar aquesta idea a les organitzacions que viuen immerses en un model de funcionament per objectius. La clau: pot ajudar la tecnologia a reinventar la gestió de les organitzacions? À m b i t s I Estiu 2010 51
  • 2. Monogràfic 4. Un nou model de generació de valor en el sector públic La generació de valor, bàsicament, per a la ciutadania és el model de les organitzacions públiques. I, en aquest model, la tecnologia pot aportar valor en les tres propostes que defineixen el pla d’acció per al trànsit cap a l’Administració col·laborativa. 4.1 Implicació ciutadana en els afers públics La gent ens podem organitzar usant eines com Facebook, Twitter i Youtube per impactar en els processos polítics i demanar que els governs siguin sensibles a les nostres necessitats. La ciutadania s’ha de sentir part del Govern i de l’Administració. La missió dels governs i administracions actuals ha de ser implicar la ciutadania en la definició i el desplegament de les seves actuacions. La tecnologia ens pot ajudar a mobilitzar la ciutadania i altres agents perquè s’acabin sentint part de la gestió pública i participin del procés de decidir el que s’ha de fer prioritàriament amb el pressupost de què es disposa. D’aquesta manera, aconseguirem que: - L’Administració guanyi eficiència. - La ciutadania assumeixi que les administracions no tenen la solució a tots els problemes de la societat. - La gent millori la percepció del sector públic i del govern perquè es venç l’argument fàcil de considerar l’Administració i els gestors públics com els eterns responsables ineficaços per solucionar els problemes de tothom. 4.2 Transparència La tecnologia ens pot facilitar l’obertura de les dades públiques (open data) i promoure com mai no s’ha fet abans la transparència en la gestió de les administracions. Pel concepte open data es tracta de proporcionar –a la ciutadania (individus, empreses, associacions...) i en un format adequat– tota la informació pública que es pugui manipular i usar en serveis i productes públics i privats que generin valor. L’exemple paradigmàtic és Data.gov de l’Administració nord-americana, amb infinitat de dades que augmenten constantment. També s’ha estès a Austràlia, i a Europa en són pioners Gran Bretanya i Espanya, a través de les comunitats d’Astúries, País Basc i Catalunya. 4.3 Nou coneixement aportat pels intangibles En el nostre àmbit més immediat, el fenomen de l’open data es vehicula per la Llei 37/2007, de reutilització de la informació del sector públic (RISP), que transposa la Directiva europea 2003/98/CE. La Llei mateixa n’exposa l’objectiu: «La informació generada des de les instàncies públiques, amb la potencialitat que li atorga el desenvolupament de la societat de la informació, posseeix un gran interès per a les empreses a l’hora d’operar en els seus àmbits d’actuació, contribuir al coneixement econòmic i la creació d’ocupació, i per als ciutadans com a element de transparència i guia per a la participació democràtica». Hi ha molts continguts en l’Administració que són susceptibles de ser RISP, com ara els que publiquen els webs i els diaris oficials. El problema, però, és que el format no és idoni per a la seva reutilització i tractament automatitzat. Concretament, podem reutilitzar dades d’ocupació, geogràfiques, meteorològiques, estadístiques, equipaments, recursos turístics, de procediments administratius de tràmits (ajuts i subvencions, autoritzacions, registres...) o d’altres (contractacions administratives, arbitratges...), entre les més rellevants. En qualsevol cas, cal distingir la reutilització de la 52 À m b i t s I Estiu 2010
  • 3. Monogràfic informació general (per la via de la Llei 37/2007) de l’Administració dels continguts sotmesos a mesures de protecció de propietat intel·lectual, la reutilització dels quals té lloc mitjançant llicències de difusió oberta com ara les de Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/llicencia L’objectiu final ha de ser l’openGovernment o governança oberta, és a dir, una Administració que gestioni amb més eficàcia, productivitat, participació-col·laboració, reutilització del coneixement... Per assolir-ho cal avançar cap a l’eficiència i la transparència i treballar molt bé el coneixement dels intangibles (propietat intel·lectual i drets d’autoria, xarxes relacionals, programes...). L’apartat següent concreta, a mode de decàleg, les mesures que poden ajudar a conformar aquest nou model de generació de valor per al sector públic. 5. L’Administració col·laborativa. Decàleg per al canvi 5.1 Innovar sistemàticament Imatge de l'article "Com innovar serveis a l'Administració" de Jordi Graells a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm 1. Barcelona EAPC. Novembre de 2007 Estem vivint un moment històric determinant que transforma per sempre el mode com aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. Innovar és, doncs, definir nous models de relació i de creació de valor, que es converteixen en avantatges competitius i sostenibles en el temps. À m b i t s I Estiu 2010 53
  • 4. Monogràfic En l’Administració hi ha oportunitats per innovar per les raons següents: - hi ha més marge per a prova/error - capacitat de cooperació - capacitat de compra sindicada - la innovació és en el discurs de l’Administració - canvis socials - entorns tecnològics i de coneixement més accessibles - contenció pressupostària amb exigència de resultats Però també impediments: - inèrcies fortes, costa desaprendre - poca tradició R+D (no hi ha òrgans que se n’encarreguin) - poca pressió sobre els resultats perquè els entorns de treball són massa estables - no hi ha orientació cap al talent - cadena de valor no estructurada a partir de l’usuari - cultura corporativa que preval sobre la de canvi 5.2 Impulsar estratègies col·laboratives de gestió del coneixement Fins a la irrupció de l’economia del coneixement, el model es basava en l’estructura de les activitats: importava el producte a transformar, la possessió dels mitjans de producció... En canvi, en el nou model social i econòmic la clau rau en el coneixement de les persones. En correspondència amb aquesta evolució, es passa d’adoptar tecnologies corporatives específicament orientades a automatitzar transaccions (1990-2005) a unes altres que fomenten la col·laboració i la participació: El coneixement, en aquest nou context, sorgeix de la relació, de la interacció entre equips, els quals, tot i valer-se de suports per explicitar-lo, són conscients de la impossibilitat de transmetre’l únicament en documents. Per a això, generen fluxos de comunicació/relació per compartir-lo. En són uns quants exemples en la Generalitat de Catalunya: Justícia (amb el programa Compartim), Salut (amb professionals endocrins, veterinaris, vigilància i control alimentari i ambiental), etcètera. El programa Compartim del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya) està constituït per més de 500 persones que treballen col·laborativament seguint la metodologia de les comunitats de pràctica i aplicant Internet i les TIC per a la relació virtual (que es combina amb la presencial: reunions un cop al mes). Coproducció Així mateix, comencen a sorgir iniciatives de relació de portes enfora. Actualment la coproducció de serveis té lloc en diverses formes: - Coedició de continguts. Els usuaris creen els continguts, els etiqueten, els prioritzen, els difonen. A l’estil del que passa amb la Vikipèdia. - Coproducció de serveis pròpiament. Els usuaris presten serveis en una mena de nou voluntariat, mediat per la tecnologia. Per exemple, Softcatalà en la traducció de programari al català. - Serveis p2p (peer-to-peer). Els usuaris col·laboren entre si per solucionar-se necessitats sense que hi intermediï l’Administració. Per exemple, usuaris que comuniquen a Twitter incidències de trànsit. 54 À m b i t s I Estiu 2010
  • 5. Monogràfic Pla d’acció en la col·laboració en els serveis Es poden concretar un seguit de mesures destinades a implantar el canvi de model: - Canvi de cultura corporativa de l’Administració. El funcionariat perd el monopoli de l’expertització. - Disseny de nova relació funcionariat-ciutadania. - Els usuaris volen col·laborar en els serveis des d’una perspectiva individual, com apunten alguns estudis. - Aprofitament de la ciutadania amb més temps (joves i gent gran). - Idees al voltant de les rutines diàries de la ciutadania (bancs de coneixement...). - Càlcul del nivell d’eficiència a partir dels instruments dels especialistes (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques: Impacte = Y1–Y0). L’avaluació en el nou model En aquest nou model, cal avaluar l’impacte de l’Administració col·laborativa. La mètrica s’ha de basar en: A. Indicadors d’activitat, producció i impacte. B. ndicadors d’eficiència econòmica. I C. Indicadors de canvi de tendències en la societat, a partir de paraules clau, conceptes... que es puguin observar des del moment d’inici del nou model col·laboratiu. 5.3 Avançar cap a la governança oberta (oGov) La governança oberta (oGov), a diferència de l’Administració electrònica (eGov), requereix una Administració propera, senzilla, proactiva, innovadora, transparent, incentivadora de la participació i col·laborativa. El seu objectiu ha de ser involucrar la ciutadania en les polítiques i els serveis públics. Una bona prova d’aquesta voluntat és que les administracions escoltin l’opinió, idees i experiències dels ciutadans i que, al mateix temps, hi col·laborin, és a dir, cocreïn amb ells els seus serveis (que basin l’estructura de valor dels serveis en la ciutadania), juntament amb proveïdors i altres agents. Aquest plantejament exigeix que, al seu torn, la ciutadania s’identifiqui perquè la conversa sigui vàlida i fructífera. La identificació ciutadana evoluciona des de la relació presencial (dni) a l’Administració electrònica (o eGov, amb certificat digital) fins a la governança oberta (o oGov, amb el que anomenaríem identitat cívica). 5.4 Fer participar les persones S’ha de fomentar l’ús d’instruments per fer participar les persones. Dos exemples: Co-creatre London (aplicació per aportar i votar idees per millorar la ciutat de Londres) i Irekia (el portal obert d’innovació del Govern Basc). http://www.cocreatelondon.com À m b i t s I Estiu 2010 55
  • 6. Monogràfic 5.5 Promoure un lideratge diferent El consultor per al canvi en les organitzacions Gary Hamel planteja un lideratge distribuït per a les organitzacions, que en termes de gestió situï els seus destinataris per aquest ordre: 1r. Els professionals 2n.Els clients (la ciutadania, en el cas de l’Administració) 3r. Els interessos de l’accionariat (qui és en l’Administració, els partits polítics?) Gary Hamel comenta que necessitem líders, més que directius que promoguin les condicions perquè els altres puguin innovar. L’objectiu ha de ser «com construir una organització que motivi la gent a oferir la seva creativitat i passió tots els dies». «Les capacitats són la imaginació, la creativitat i la passió». 5.6 Canviar les regles de la propietat intel·lectual L’apartat 4.3 ja n’ha fet referència. Hi ha dues vies per millorar les regles de propietat intel·lectual en l’Administració: A. La reutilització de la informació de l’Administració pública perquè persones i agents del mercat es beneficiïn de la documentació pública segons la Llei 37/2007. B. Llicències de difusió oberta, com les Creative Commons (CC), per a materials propis i, sobretot, de tercers amb drets de propietat intel·lectual. Cal observar el cas específic de les bases de dades. 5.7 Interaccionar en les xarxes socials i eines 2.0 Per fer què? - Organitzar la informació: Processos de gestió de la informació (cerca, emmagatzematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar i millorar competències i habilitats. - Comunicar: Conversa-relació estable entre persones que interaccionen contínuament perquè tenen interessos afins. - Difondre: Activitats per publicitar un servei, producte, projecte… a fi de captar l’atenció de grups de persones i fidelitzar-los. - Cocrear: Acció per crear col·laborativament un servei o un producte. - Aprendre: Activitat intrínseca i transversal a les ja citades. Les persones aprenem fent (cocreant, comunicant-difonent, organitzant la informació…). 5.8 Personalitzar els serveis diferenciant-se dels altres Aportant-hi imaginació creativa. 5.9 Explicar amb històries que emocionin És el pas de repositoris de coneixement estàtics cap a històries i narratives dinàmiques, que ajudaran a comunicar. 56 À m b i t s I Estiu 2010
  • 7. Monogràfic 5.10 Impulsar la xarxa de professionals innovadors en l’Administració Objectius de la xarxa d’innovadors en l’Administració: - Promoure la cultura de la innovació. - Impulsar l’emprenedoria en l’Administració. - Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores. - Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes innovadors. El pla d’acció per promoure el canvi i la xarxa de professionals innovadors podrien definir-se així: A. Comunicació inicial de l’estratègia corporativa per al treball en xarxa. B. Formació continuada: B1. Al conjunt del personal en eines i cultura col·laborativa. B2. Als líders en el seu nou rol de promotors de condicions perquè els altres innovin. C. Identificació d’agents del canvi: líders d’organització, community managers, qui sap què... D. Habilitació d’espais de col·laboració: presencials i en línia. BIBLIOGRAFIA I WEBS: - ORTIZ DE ZÁRATE, Alberto: Presentació diapositives Más allá de la Ley 37/2007: apertura de datos públi- cos en la Administración General del País Vasco. Bilbao, 3 de març de 2010. http://www.slideshare.net/ alorza/open-data-euskadi-ms-all-de-la-ley-372007 - SANDRI, Piergiorgio M: “El cambio tiene que venir de abajo”. Entrevista a Gary Hamel, President d’Strategos i Professor de la London Business School. La Vanguardia. 28 de maig de 2006. http://www.factorhuma. org/ficha.php?id_ficha=5048 - MARTÍN, Gonzalo: Bloc La industria audiovisual . http://industriaaudiovisual.blogspot.com - RUIZ, Ignacio: Cómo incorporar la innovación en la cultura de las organizaciones, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org - CORNELLÀ, Alfons i FLORES, Antonio: La alquimia de la innovación. Deusto S.A. Ediciones. Barcelona, 2007 i altres llibres d’Infonomia. http://www.infonomia.com - La corresponsabilitat dels usuaris en la prestació de serveis i L’avaluació a Catalunya a Escola Innovació (EAPC) núm. 14 i 15, octubre i desembre de 2009. Barcelona. - SABATÉ, Jordi: “En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano”. Entrevista a Marc Garriga Portolà, cap de projectes d’administració digital. Consumer Eroski. http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2010/02/18/191020.php - PLANELLAS, Marcel: Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis, a II Trobada Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008. http://www.clubexcelencia.org - MARCET, XAVIER: Innovació: una visió estratègica per a l'Administració. 4t matí d’innovació a l’EAPC. Barce- lona, 25 de novembre de 2008 - LÓPEZ, Marc: Cap a la governança col·laborativa. 7è matí d’innovació a l’EAPC. Barcelona, 5 de novembre de 2009 À m b i t s I Estiu 2010 57