1. Club de lectura MMB
Dissabte 15 de desembre
17:30h Biblioteca MMB
2. 2
FUNCIONAMENT CLUB DE LECTURA
-Espai de lectura i col·loqui-
El club de lectura de la Biblioteca MMB està constituït per un grup de persones
interessades en la lectura i la conversa de temes marítims. Els objectius principals del
club són:
• Fomentar l’hàbit de lectura de temes marítims i la reflexió crítica
• Crear un punt de trobada per a les persones interessades en la lectura
• Obrir un espai de diàleg
• Promoure l’ús de la Biblioteca de l’MMB
La sessió del club de lectura del proper 15 de desembre consistirà en debatre la lectura
proposada amb l’ajuda dels materials de suport que trobareu en aquest dossier i els que
cadascú cerqui.
Per tal d’aconseguir un bon funcionament del club i una sessió enriquidora es recomana:
-Respectar les opinions
-Respectar el torn de paraula
-Exposar les idees de forma sintètica
Els coordinadors dirigiran les intervencions dels participants i senyalitzaran el tancament
de la sessió del club.
Desitgem que tingueu una bona lectura i gaudiu de la sessió de col·loqui. Per a qualsevol
suggeriment o dubte podeu posar-vos en contacte amb la Biblioteca del MMB trucant al
93 342 99 20 o enviant un correu electrònic a busquetsfr@diba.cat o bernallm@diba.cat
Museu Marítim. Biblioteca
3. 3
INFORMACIÓ D’INTERÈS
Biografia
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona 1912-1994) Narrador, periodista i dibuixant. Estudià a
l'Escola Superior de Belles Arts. Va iniciar la seva trajectòria pública com a escriptor de
contes i articles l’any 1933. L’any 1936 començà la seva col·laboració a L'Esquella de la
Torratxa que dirigí amb Avel·lí Artís i Gener. Durant aquell any també va publicar el
primer recull de contes al juny i la primera novel·la al desembre. La guerra civil va marcar
la seva existència, Va combatre al bàndol republicà i coincidint amb el final de la guerra
es va haver d’exiliar a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure fins al 1962.
A Mèxic començà una nova vida on la literatura va quedar en un segon pla, hi va fundar
la revista “Lletres” –amb Josep Carner i Agustí Bartra-, redactà “Fascicles literaris”, a més
de col·laborar en diverses revistes. Van passar més de quinze anys fins que pogué
publicar un recull de contes, Cròniques de la veritat oculta, que va ser premiat amb el
Víctor Català el 1954.
La seva obra no va tenir un reconeixement públic fins a finals del anys 70 amb el
muntatge teatral Antaviana de Dagoll Dagom basat en contes de Calders. L’obra teatral
va tenir molt bona acollida tant per part de la crítica com del públic i despertà l’interès
per l’obra de Calders.
El 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 1992 va ser investit doctor
honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, hi va cedir el seu fons com a
agraïment. L’any 1993 se li va concedir el Premi Nacional de Periodisme.
Obres principals
• Reculls de contes:
El primer arlequí, (1936)
Cròniques de la veritat oculta, (1955)
Gent de l'alta vall, (1957)
Demà, a les tres de la matinada, (1959)
Tots els contes, (1968) : Recull antològic
Invasió subtil i altres contes (1978)
Tot s’aprofita
De teves a meves
Un estrany al jardí
L’honor a la deriva
4. 4
• Novel·les llargues:
La Glòria del doctor Larén, (1936)
Gaeli i l'home déu, (1938), finalista del premi Crexells
L'ombra de l'atzavara, (1964), premi Sant Jordi
Ronda naval sota la boira, (1966)
• Novel·la curta:
Aquí descansa Nevares, (1967)
• Llibre de cròniques sobre la seva experiència a la guerra civil:
Unitats de xoc, (1938)
• Recull en les seves col·laboracions en revistes i publicacions
El desordre públic (1985)
• La biografia de
Josep Carner, (1964)
L’obra : Ronda naval sota la boira
Obra simbòlica, amb grans dosis de sentit de l’humor. S’utilitza la ironia per tal d’escapar de la
tragèdia i provocar la reflexió. Deia Calders “el fet de somriure no ha de fer oblidadís el trenc de
plor que tots portem a dins”
Amb un estil narratiu fresc, original, senzill i alhora de gran bellesa narrativa.
L’obra parteix del naufragi inevitable d’un gran transatlàntic a la deriva, el Panoramic,
envoltat d’una espessa boira i que avança fatalment cap a la col·lisió. El vaixell simbolitza
un petit univers tancat i en crisi on els protagonistes abarquen un ventall ampli de
comportaments i caràcters humans: alguns grotescos o ingenus, pessimistes, avars,
altres manipuladors, amb obsessions, febleses, manies, conflictes tot el que hom pot
trobar al món real, estan abocats a un destí comú, tràgic i anunciat.
L’humor i la ironia no amaguen en cap moment la intenció de no deixar indiferent el
lector ja que l’absurd i les situacions tragicòmiques ajuden a extreure conclusions i a
pensar més enllà, a reflexionar, a qüestionar-ho tot.
L’estructura de l’obra és ja una declaració d’intencions. Calders –editor del diari del
protagonista, Oleguer Sureda- proposa i dialoga amb el lector. La lectura del llibre, els
comentaris al final de cada capítol, les instruccions d’ús aconsellades per l’autor semblen
un joc entre Calders i el lector i té un cert paral·lelisme amb l’actitud dels passatgers del
Panoramic que, tot i saber el tràgic final es comporten amb naturalitat com si fossin dins
d’un joc de rol.
5. 5
Per saber-ne més:
• Pere Calders http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/obra.php
• Pere Calders i el seu temps / a cura de Carme Puig Molist
• Centenari d'un clàssic sota el signe del Titànic / Gregori, Carme Caràcters.
Segona època. Núm. 58 (Hivern 2012), p. 33
• Unitats de xoc / Pere Calders
Per conèixer l’experiència de Calders com a combatent al front dins les files
republicanes durant la guerra civil.
Context
Pere Calders escriu la novel·la durant l’exili a Mèxic, en ple franquisme, amb el record
encara fresc de la guerra ciivil i l’èxode, és per això que Ronda naval sota la boira és una
al·legoria de la guerra i la posguerra. El vaixell Panoramic es pot considerar símbol de
l’Espanya que s’enfonsa amb una població que no fa gairebé res per evitar el naufragi. I
la improvisació d’una banda com a símbol d’un exèrcit improvisat, sense experiència. Les
potències internacionals sembla que vulguin ajudar a resoldre el problema, a reflotar el
vaixell però faran també un paper ben galdós.
Xavier Pla digué a l’Avui (29-10-2009): “Escrita encara a l’exili mexicà, Calders la va
presentar al premi Joanot Martorell del 1957, que va acabar guanyant El mar, de Blai
Bonet.Va tornar a fracassar en la inoblidable convocatòria del premi Sant Jordi del 1960,
on va sortir tan derrotada com La plaça del Diamant,de Mercè Rodoreda. Publicada
finalmentl’any 1966, en moments de realisme socials i d’engagement polític, Ronda
naval sota la boira va ser rebuda amb silenci i amb incomprensió crítica”.
Influències i paral•lelismes amb altres lectures
La Muntanya màgica de Thomas Mann. En aquest cas la nau seria el sanatori ja que
també és un món aïllat on la rutina transcorre independent del món extern i amb
personatges de característiques similars, absurds, tendres, egoistes, eixalabrats. Alguns
dels personatges o situacions de Ronda naval presenten paral·lelismes amb els de Mann,
ambdues obres tracten l’esoterisme, l’Olga amb la seva suficiència i interès recorda la
Clàudia de La Muntanya màgica.
E la Nave va de Federico Fellini, també hi una nau a la deriva, molta sàtira i una àmplia
gamma de personatges estereotipats. La música també juga un paper important en
aquesta pel·lícula.
6. 6
A COMPLETAR PEL LECTOR...
- Primeres frases del llibre
-Personatges que apareixen en la novel·la