Li diuen Rosita, i és una vedella molt xicoteta que ha estat clonada a Argentina per un equip d’investigació vinculat a la UNSAM i a l’INTA . La clonació ha introduït al seu mapa genètic dos gens humans que faran que la seua llet siga llet maternitzada . Vol dir això que serà una vaca lletera a la que extrauran una llet diferent a la que segreguen les altres vaques: en lloc de llet maternitzada per a vedelles i vedells, serà llet maternitzada per a nadons humans...

1. Rosita. Llet de vaca “maternitzada”.
Els nous prototipus, futur de la indústria de
l’automòbil, es presenten a les grans fires
internacionals. Una cortina que s’obre trenca el
suspens creat per l’aparell publicitari de la
marca, en mostrar aquests objectes lluents,
immòbils sobre una plataforma que gira
lentament per a ensenyar tots els seus detalls.
Amb lesjoves hostesses que recolzen les mans
suaument a sobre de la seua carrosseria,
semblen els protagonistes. Però un objecte mai
és el protagonista de res, sempre hi ha algú que
el fa, el manipula, el posa i el trau. Algú que el
compra i el ven.
Rosita ISA. Font: INTA.
Ella també és un prototipus. Amb el seu gran
llaç blau al coll, mira a càmera i remuga al seu
lloc, mentre la presidenta Cristina Fernández és
qui, realment, acapara l’atenció. Li diuen Rosita, i és una vedella molt xicoteta que ha estat
clonada a Argentina per un equip d’investigació vinculat a la UNSAM1 i a l’INTA2. La clonació ha
introduït al seu mapa genètic dos gens humans que faran que la seua llet siga llet maternitzada3.
Vol dir això que serà una vaca lletera a la que extrauran una llet diferent a la que segreguen les
altres vaques: en lloc de llet maternitzada per a vedelles i vedells, serà llet maternitzada per a
nadons humans.
Aquests gens sintetitzen la lactoferrina i la lisozima,
dues proteïnes presents a la llet materna humana.
Segons expliquen els membres de l’equip
investigador, la primera introdueix ferro al torrent
sanguini, promou el desenvolupament de les dents i
és antibacteriana, antivírica i antifúngica.
La
segona, que també és antibacteriana i ajuda a
prevenir les infeccions, mostra altres concentracions
a la llet humana durant les primeres setmanes de
lactància, però és quasi indetectable a la llet bovina.
Durant l’acte, la presidenta fa notar que amb una
vaca no n’hi haurà prou de llet, que necessitem un
rodeo i que seria bo disposar de mascles clonats. Els
Vídeo de presentació:
portantveus ja havien fet saber que és perfectament
https://www.youtube.com/watch?v=AlpKNlRntC
possible segregar la clonació en termes d’herència,
w&feature=player_embedded
obtindre més animals clonats per encreuament. És
molt probable que la seua descendència siga
portadora d’aquesta modificació genètica i, per tant, la biotecnologia no seria necessària per a
obtindre un ramat. Rosita tindrà descendents mascles i femelles i, malgrat els problemes de
l’encreuament entre germanes i germans, es pot seguir aquest camí.
El prototip naix amb el cap posat a la cadena de producció: l’objectiu és vendre, multiplicar els
beneficis i fer que l’especulació considere les accions de les empreses com a un instrument de
negoci útil. Rosita és una màquina lletera de la que sorgirà una fórmula comercial promocionada i
venuda, com les altres, amb constants vulneracions del Codi internacional de comercialització de
succedanis de la llet materna, adoptat per l’Assemblea de l’OMS el 19814. Aquest codi exigeix que
la informació sobre la lactància siga clara i veraç, deixant clar que la llet humana és la millor opció
Universidad Nacional de San Martín, Argentina. http://www.unsam.edu.ar/index.asp
Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, Argentina. http://www.inta.gov.ar/index.asp
3 Infobae.com, 10.06.2011. Una vaca clonada en Argentina dará leche materna.
http://america.infobae.com/notas/26911-Una-vaca-clonada-en-Argentina-dara-leche-materna
4 A Biblioteca Virtual de Salud (BVS) – Pediatría, Argentina (http://www.bvspediatria.org.ar/php/index.php). Accés al
Codi internacional: http://www.bvspediatria.org.ar/lactancia/codigo.pdf
1
2

2. per a un ésser humà lactant, i prohibeix les tàctiques comercials destinades a influir sobre les
persones per a que s’opte per les fòrmules comercials5.
Perquè, per molt que les grans transnacionals vulguen, la llet de les altres mamíferes mai serà com
la de les humanes. Com explica Alba Padró, les modificacions genètiques de Rosita fan que la seua
llet s’assemble més a la humana per dos components, però està molt lluny de ser “igual” perquè
faltes molts més de components i hi ha excés d’altres6. Cada animal té les seues pròpies
adaptacions, i cap fórmula comercial amb llet de Rosita oferirà llet materna[humana], com diuen
els titulars. Serà altra fórmula de llet de substitució que no es podrà igualar amb la llet humana,
que sempre serà l’opció més idònia des del punt de vista nutricional.
Un lloc com aquest podria ser la llar de Rosita.
Una vedella com Rosita, sola, apartada de sa mare només
nàixer.
I, per molta nosa que li puga fer a l’Alba
Padró, les vaques compten7. Les vaques com
Rosita no donaran llet, com diu la presidenta
Cristina Fernández. Seran esclavitzades a
granges
de
producció
on,
fruit
d’inseminacions forçades, pariran una
vedella a l’any per a que l’explotació obtinga
molta llet. Quasi totes les vedelles femelles
tindran l’esclavatgecom a destí, però la gran
majoria de mascles no seran necessaris i
aniran a l’escorxador molt joves, juntament
amb les femelles descartades, sense tastar els
calostres ni una gota de llet de la mare. I,
abans de complir els cinc anys, totalment
esgotades pels parts i l’explotació, totes les
altres seguiran el mateix camí. Es podria dir
que els espera quelcom molt pitjor que el que
pateixen els soferts cadells humans a les llars
occidentals que han optat per la llet negada
als vedells.
La defensa de l’alletament matern es planteja
sovint com l’única opció correcta. És un èxit
de la societat, que la protegeix i la promou, i
un exercici de llibertat de les dones8 que
assumeixen el gruix de l’esforç i dels costos
que comporta.
Les alternatives són
presentadescom una mala elecció de la qual
les dones són les principals responsables (ni
la societat que exigeix eixe esforç i genera els
costos de l’alletament ni els homes que
estiguen involucrats en la criança tenen el
Román, David. Leche que no has de beber, Madrid, Mandala, 2003, p. 237-245.
Bloc Som la llet, d’Alba Padró i Arocas, 06.04.2011: Sóc igual que Leo Messi!.
http://criatures.ara.cat/somlallet/2011/04/06/soc-igual-que-leo-messi/
7 Ib., (…) I per acabar la llista d’absurditats hi ha un grup que vetlla per el benestar animal que s’han posat les mans al
cap. Estan preocupats per la salut del sofert ramat de vaques! Em sembla fantàstic que es preocupin per elles, però qui
és preocupa de la salut dels pobres cadells humans? (…).
8 (…) Nosaltres volem treballar i cobrar el mateix que les nostres parelles. Nosaltres volem poder gaudir de la nostra
maternitat i no haver de renunciar a la nostra feina. Nosaltres no volem haver de triar entre ser professionals i ser
mares. Senyor Gómez, nosaltres som productives, nosaltres aportem futura mà d’obra al país. Nosaltres ens volem
assegurar que aquesta mà d’obra serà de la major qualitat, que seran treballadors sans: per això els volem alletar fins
que vulguem i evitar-los les llars d’infants tant com puguem. Volem que siguin emocionalment forts i capaços, i
nosaltres ens ocupem de la seva socialització i integració a la societat, no pateixi. Senyor Gómez, les dones no som com
els homes, però podem fer el mateix que ells i tenir les mateixes responsabilitats. D’acord hi ha dones que no volen ser
mares, estan en el seu dret d’escollir. Però deixi’ns triar a les que volem gaudir dels nostres fills. Les que pensem que a
part de ser productiu i fer diners hi ha altres coses a la vida (…). Al bloc Som la llet, d’Alba Padró i Arocas, 02.05.2011:
El seu món feliç.
5
6

3. protagonisme que rebien quan la decisió era l’encertada)9.
No és això. L’alletament és la millor opció nutricional pel nadó, però no sempre és la millor opció
vital per la dona que ha d’alletar, i també té dret a decidir. Les alternatives no són una condemna a
mort per a les criatures, però, si es tracta de preparats de llet d’altres mamífers, són una condemna
a mort per a les esclaves que la produeixen i per a les cries (que han de nàixer per a que la femella
produïsca llet, però no la poden beure per a que els humans la consumisquen). La principal
alternativa la conformen els preparats de substitució a base de llet de soja, disponibles
comercialment i, com s’ha demostrat, totalment adequats des del punt de vista nutricional10. Els
preparats vegetals solen ser aptes per a nadons que mostren reaccions al·lèrgiques a la llet. Els
pocs casos d’al·lèrgia a aquestes fòrmules vegetals tenen opcions que només contenen els
aminoàcids, els components de les proteïnes, i que son la solució definitiva. I, per aquests casos
especials es poden reformular iniciatives com els bancs de llet, actualment dirigits a donar aliment
a nadons prematurs que no poden ser alletats per sa mare11.
Rosita és la principal víctima d’un espectacle semblant a les subhastes d’esclaus als estats cotoners
de la Unió. No serveix per a millorar el món, sinó per a generar negoci sense tindre en compte les
víctimes que deixarà enrere. Tenim alternatives amb les que aquesta vedelleta i totes les altres
també compten, i són l’alletament matern i les fòrmules de substitució veganes.
(…) Però, malgrat la seua idoneïtat pel nadó, per desgràcia, un nombre cada vegada major de dones està abandonant
la lactància materna, i també decreix la durada mitjana de la mateixa. Entre els factors responsables d’aquest canvi
està la tendència de les dones a treballar (sic); el desig d’imitar dones de classes superiors o d’altres països rics; la fàcil
disponibilitat de la llet en pols, i la intensa i irresponsable promoció de les fòrmules infantils per part dels fabricants
(…). A Román, David, Leche que no has de beber, Madrid, Mandala, 2003, p. 235-236.
10 (…) Algunes marques comercials de fòrmules de soja per a nadons disponibles al mercat són: Alsoy (Nestlé), Isomil
(Abbott), Miltina S (Milte), Nutriben Soy SMA (Alter), Nutrisoy (Nutricia), Prosobee (Mead Johnson), Puleva V
(Abbott), SOM 1 (Milupa), SOM 2 (Milupa), Velactin (Novartis Nutrition). Els sucres que contenen procedeixen de
glucosa, maltosa o sirop de dacsa. Totes elles contenen greixos vegetals, excepte Puleva V que inclou un percentatge de
greixos animals (…). Ib., p. 245.
9
Federació catalana de grups de suport a la lactància materna (http://www.grupslactancia.org/ca/federacionentidades/). Bancs de llet. http://www.grupslactancia.org/ca/federacion-catalunya/banc-de-llet-materna
11