SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
1
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
1. Les religions grega i romana
I Les religions grega i romana eren politeistes i antropomòrfiques. Cada déu es representava
amb un símbol del seu poder, el seu domini o la seva habilitat.
I Els déus eren immortals i totpoderosos, però tenien aspecte, sentiments i passions humans.
I Per honorar els seus déus, els grecs i els romans practicaven un culte privat a les llars dirigit
pel pare de cada família.
I El culte públic consistia a fer ritus, sacrificis i processons en santuaris i temples.
I Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i feien ritus per saber la voluntat dels déus:
– Els grecs consultaven els oracles, dirigits per una pitonissa.
– Els àugurs romans feien vaticinis interpretant, per exemple, el vol dels ocells (auspicis).
2. La cultura clàssica
I Grècia és el bressol del pensament racional; els grecs volien explicar el món per mitjà de la
raó humana:
– Els principals filòsofs grecs van ser Sòcrates, Plató i Aristòtil.
– Entre els científics destacaren Tales de Milet, Pitàgores i Euclides (matemàtics), Arquimedes
(físic), Eratòstenes (geògraf), Aristarc (astrònom), etc.
I El teatre va ser la gran creació literària grecoromana:
– Els autors grecs més coneguts per les seves tragèdies són Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
– Els romans, com Plaute, van destacar per les seves comèdies crítiques envers la societat ro-
mana.
I La gran aportació dels romans va ser el dret, tant el privat com el públic.
3. L'arquitectura grega
I L'arquitectura grega es caracteritzava per:
– Tenir dimensions reduïdes pensades per a la mesura de l'ésser humà, fugint del monu-
mentalisme.
– Ser arquitravada, perquè no utilitzava ni l'arc ni la volta sino columnes i bigues travesse-
res.
– Buscar l'harmonia i la proporcionalitat, que els grecs identificaven amb la bellesa.
I Hi havia tres ordres arquitectònics:
– Dòric: el més sobri i de columnes més robustes.
– Jònic: esvelt i més decorat.
– Corinti: una varietat del jònic que destaca pels capitells de fulles d'acant.
I Les grans construccions públiques gregues van ser:
– Temples: s'hi guardava l'estàtua del déu, a la cel·la, envoltada per un peristil; el frontó i el
fris es decoraven amb escultures pintades.
– Teatres: les grades semicirculars es construïen als vessants de les muntanyes.
T14 L’herencia de la cultura clàsica
2
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
4. L'Imperi Romà
I Les característiques de l'arquitectura romana són:
– Preocupació per la tècnica i per la funció més que no pas per l'estètica.
– Mescla d'elements de l'arquitectura grega amb tècniques etrusques com l'arc i la volta.
– Ús del maó cuit i d'un formigó molt elemental en els edificis; molts es recobrien amb tova
pintada o marbre.
I Els romans van planificar l'estructura de les ciutats i la situació dels edificis, per això es pot
parlar d'urbanisme romà:
– La ciutat s'organitzava a partir de dos eixos (cardo i decumanus).
– Al centre de la ciutat hi havia el fòrum amb els edificis més importants. Altres obres pú-
bliques eren aqüeductes, circs, columnes, arcs de triomf…
5. L'escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
I Igual que l'arquitectura, l'escultura grega buscava la proporcionalitat i la bellesa, i, per acon-
seguir-la, es va establir un cànon.
I L'escultura grega passa per tres etapes:
– Arcaica: representació hieràtica de joves.
– Clàssica: aconsegueix l'harmonia en la representació del cos i l'expressió del moviment.
– Hel·lenística: incorpora l'expressió del sentiment i intensifica els efectes dramàtics.
I Els grecs elaboraven ceràmiques de gran qualitat per a diversos usos. Les decoraven amb es-
cenes que ens proporcionen informació sobre la vida i la cultura a Grècia.
I Decoraven els edificis amb pintures, però se n'han conservat molt poques.
6. L'escultura, la pintura i el mosaic a Roma
I Els escultors romans van estar molt influïts pels models grecs.
I La seva innovació principal va ser la introducció del realisme en retrats i relleus commemo-
ratius.
I Els romans decoraven els habitatges amb pintures murals, moltes de les quals s'han conser-
vat:
– Representaven escenes mitològiques i de la vida quotidiana, paisatges, edificis i retrats.
– La pintura mural es feia amb la tècnica del fresc.
I També van fer servir els mosaics per decorar el terra i les parets de les cases. Acostumaven a
presentar motius geomètrics o figuratius com els de les pintures.
T14 L’herencia de la cultura clàsica

More Related Content

What's hot (20)

Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
La forma de vida dels grecs
La forma de vida dels grecsLa forma de vida dels grecs
La forma de vida dels grecs
 
Partenó
PartenóPartenó
Partenó
 
Atenea niké
Atenea nikéAtenea niké
Atenea niké
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Treballdeconogrecia
TreballdeconogreciaTreballdeconogrecia
Treballdeconogrecia
 
Història dels grecs
Història dels grecsHistòria dels grecs
Història dels grecs
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
Fitxa 4 acròpolis d'atenes (erectèon)
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
L'antiga civilització grega
L'antiga civilització gregaL'antiga civilització grega
L'antiga civilització grega
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
Robatori al partenó
Robatori al partenó Robatori al partenó
Robatori al partenó
 
Lolazo
LolazoLolazo
Lolazo
 
Història antiga grècia
Història antiga grèciaHistòria antiga grècia
Història antiga grècia
 
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romanaObres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 

Viewers also liked

15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANAjcorbala
 
Deus Grecs i Romans
Deus Grecs i RomansDeus Grecs i Romans
Deus Grecs i Romanskramos966
 
12 organització administrativa i territorial
12   organització administrativa i territorial12   organització administrativa i territorial
12 organització administrativa i territorialjordimanero
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 

Viewers also liked (9)

15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA
 
Circ romà
Circ romàCirc romà
Circ romà
 
Deus Grecs i Romans
Deus Grecs i RomansDeus Grecs i Romans
Deus Grecs i Romans
 
Deus romans
 Deus romans Deus romans
Deus romans
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
12 organització administrativa i territorial
12   organització administrativa i territorial12   organització administrativa i territorial
12 organització administrativa i territorial
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Similar to 14. CULTURA CLÀSSICA

Similar to 14. CULTURA CLÀSSICA (20)

PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssicaPRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
PRIMER ESO: L'herència de la cultura clàssica
 
Art+clàssic grècia
Art+clàssic grèciaArt+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba ciales
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
 
Art Clàssic (II): Roma
Art Clàssic (II): RomaArt Clàssic (II): Roma
Art Clàssic (II): Roma
 
Roma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmicRoma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmic
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
 
Tarraco1
Tarraco1Tarraco1
Tarraco1
 
GRÈCIA ARQUITECTURA
GRÈCIA ARQUITECTURAGRÈCIA ARQUITECTURA
GRÈCIA ARQUITECTURA
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Tema3 grec1 07
Tema3 grec1 07Tema3 grec1 07
Tema3 grec1 07
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 

More from jcorbala

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02jcorbala
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinariesjcorbala
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-trjcorbala
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-trjcorbala
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escolajcorbala
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquismejcorbala
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2jcorbala
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tjcorbala
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipbjcorbala
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipbjcorbala
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgejcorbala
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialjcorbala
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓjcorbala
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17jcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISjcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORjcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2jcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAjcorbala
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017jcorbala
 

More from jcorbala (20)

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4t
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatge
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrial
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
 

Recently uploaded

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

14. CULTURA CLÀSSICA

  • 1. 1 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 1. Les religions grega i romana I Les religions grega i romana eren politeistes i antropomòrfiques. Cada déu es representava amb un símbol del seu poder, el seu domini o la seva habilitat. I Els déus eren immortals i totpoderosos, però tenien aspecte, sentiments i passions humans. I Per honorar els seus déus, els grecs i els romans practicaven un culte privat a les llars dirigit pel pare de cada família. I El culte públic consistia a fer ritus, sacrificis i processons en santuaris i temples. I Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i feien ritus per saber la voluntat dels déus: – Els grecs consultaven els oracles, dirigits per una pitonissa. – Els àugurs romans feien vaticinis interpretant, per exemple, el vol dels ocells (auspicis). 2. La cultura clàssica I Grècia és el bressol del pensament racional; els grecs volien explicar el món per mitjà de la raó humana: – Els principals filòsofs grecs van ser Sòcrates, Plató i Aristòtil. – Entre els científics destacaren Tales de Milet, Pitàgores i Euclides (matemàtics), Arquimedes (físic), Eratòstenes (geògraf), Aristarc (astrònom), etc. I El teatre va ser la gran creació literària grecoromana: – Els autors grecs més coneguts per les seves tragèdies són Èsquil, Sòfocles i Eurípides. – Els romans, com Plaute, van destacar per les seves comèdies crítiques envers la societat ro- mana. I La gran aportació dels romans va ser el dret, tant el privat com el públic. 3. L'arquitectura grega I L'arquitectura grega es caracteritzava per: – Tenir dimensions reduïdes pensades per a la mesura de l'ésser humà, fugint del monu- mentalisme. – Ser arquitravada, perquè no utilitzava ni l'arc ni la volta sino columnes i bigues travesse- res. – Buscar l'harmonia i la proporcionalitat, que els grecs identificaven amb la bellesa. I Hi havia tres ordres arquitectònics: – Dòric: el més sobri i de columnes més robustes. – Jònic: esvelt i més decorat. – Corinti: una varietat del jònic que destaca pels capitells de fulles d'acant. I Les grans construccions públiques gregues van ser: – Temples: s'hi guardava l'estàtua del déu, a la cel·la, envoltada per un peristil; el frontó i el fris es decoraven amb escultures pintades. – Teatres: les grades semicirculars es construïen als vessants de les muntanyes. T14 L’herencia de la cultura clàsica
  • 2. 2 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 4. L'Imperi Romà I Les característiques de l'arquitectura romana són: – Preocupació per la tècnica i per la funció més que no pas per l'estètica. – Mescla d'elements de l'arquitectura grega amb tècniques etrusques com l'arc i la volta. – Ús del maó cuit i d'un formigó molt elemental en els edificis; molts es recobrien amb tova pintada o marbre. I Els romans van planificar l'estructura de les ciutats i la situació dels edificis, per això es pot parlar d'urbanisme romà: – La ciutat s'organitzava a partir de dos eixos (cardo i decumanus). – Al centre de la ciutat hi havia el fòrum amb els edificis més importants. Altres obres pú- bliques eren aqüeductes, circs, columnes, arcs de triomf… 5. L'escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia I Igual que l'arquitectura, l'escultura grega buscava la proporcionalitat i la bellesa, i, per acon- seguir-la, es va establir un cànon. I L'escultura grega passa per tres etapes: – Arcaica: representació hieràtica de joves. – Clàssica: aconsegueix l'harmonia en la representació del cos i l'expressió del moviment. – Hel·lenística: incorpora l'expressió del sentiment i intensifica els efectes dramàtics. I Els grecs elaboraven ceràmiques de gran qualitat per a diversos usos. Les decoraven amb es- cenes que ens proporcionen informació sobre la vida i la cultura a Grècia. I Decoraven els edificis amb pintures, però se n'han conservat molt poques. 6. L'escultura, la pintura i el mosaic a Roma I Els escultors romans van estar molt influïts pels models grecs. I La seva innovació principal va ser la introducció del realisme en retrats i relleus commemo- ratius. I Els romans decoraven els habitatges amb pintures murals, moltes de les quals s'han conser- vat: – Representaven escenes mitològiques i de la vida quotidiana, paisatges, edificis i retrats. – La pintura mural es feia amb la tècnica del fresc. I També van fer servir els mosaics per decorar el terra i les parets de les cases. Acostumaven a presentar motius geomètrics o figuratius com els de les pintures. T14 L’herencia de la cultura clàsica