LA GRAN CULTURA MEDITERRÀNIA L'ART ETRUSC ELEMENTS IDENTIFICATIUS L'ESTRUCTURA POLÍTICA ROMANA I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ART

2. Imperi. Estructura política que sol prendre la forma d'una
monarquia i que es basa en la supeditació d'una sèrie de
pobles a un altre que els domina.

3. Funcional. Si ens referim a l'art, és tota aquella obra que, a més de
complir amb la seva funció estètica, cobreix una necessitat i es
dissenya tenint en compte la seva utilitat pràctica.

4. • Culturalment, Roma va ser l'hereva de la Grècia hel·lenística
• Esdevingué estat imperial tota la conca mediterránea
• L'art romà uneix l'herència grega amb l'etrusca

5. Ideal de bellesa hel·lè amb el realisme propi de Roma

6. Evolució art Romà lligat a les etapes històriques:
1.La Monarquia (del 753 al 509 a.C.): Etapa fosca i de Influència Etrusca
2.La República (del 509 al 31 a.C.): Formació i expansió
Consolidació i absorció hel·lenisme
Caràcter funcional i propagandístic
3.L'Imperi (del 31 a.C. al 476 d.C.): Màxima expansió
Govern autoritari Emperador
Art propagandístic i grandoluqüent
Desenvolupament urbanisme (funcionament de l’estat)
Tardoromà i el paleocristià

7. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS.
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
ART FUNERARI

8. L’ART ETRUSC. ANTECEDENTS
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
• Territori: Vessant occidental italia
• S.VIII al VI a.C.
• Importants relacions comercials amb els grecs i els cartaginesos
• Caràcter eminentment funerari i religiós
• Treballaven la terracota (fang)
• Influència: Fenícia, Carteginesa i Egípcia

9. Necropoli Orvieto
Necropoli Cerveteri
Tholos circulars amb falses voltes
(construïdes mitjançant aproximació de
filades de carreu o maó, no mitjançant arcs
o dovelles)
TEMPLES

10. Tombes etrusques
en la necropolis de
Tarquinia
• Creença en la vida després de la mort
• Temor a l’oblit dels mortals cap als difunts
• Recreava moments d’alegria

11. Tractament dels rostres és plenament realista, fet que es repetirà en l’art romà
Cap Noi (Museu Arqueológic, Florencia)
bronce del sigle III a C
Sarcòfag dels esposso
520 a.C

12. Model temple etrusc
pseudoperípter, amb
cel·la oberta i doble
representació del
deu Bàcus al timpà.
És un petit objecte
votiu d’argila.
ELEMENTS IDENTIFICATIUS
Referent de l'arquitectura religiosa romana
1. utilitzaven de manera habitual l'arc i la
volta per a les edificacions civils
2. L'arquitrau per a les religioses la qual cosa
marcaria una tendència en l'arquitectura
romana posterior
ELS TEMPLES
S'assemblaven als grecs, però tenien importants diferències:
1. Es construïa sobre un alt podi, amb escales d'accés al capdavant
2. Entrades independents per a cadascuna de les tres estades, dedicades a
la tríade local
3. Importancia a la part posterior amb portic columnat
4. L'ordre toscà molt semblat al dòric
5. Triade Capitalina (Jupiter, Juno i Minerva)

13. L'ordre toscà és molt semblat al dòric, però en les columnes el fust manca
d'estries, posseeixen basa, i el fris és llis.
Mausoleo romano de Fabara

14. L'ESTRUCTURA SOCIETAT ROMANA I ARTÍSTICA
Ciutadania romana
Els ordines
(privilegis d'un petit sector)
tenien drets plens
privilegi de servir en l'exèrcit
assistir a les assemblees
-LA CURIA-
CURIALES
CAVALLERS
SENADORS latifundis
Els peregrini
(Drets bàsics
sense poder)
La plebe
Esclaus
Lìmperialisme
imperi basat en la dominació
militar dels pobles
(ROMANITZACIÓ)
Impostos
Tributs
Legions Columna
vertebral
Administració
Àgil
àmplia xarxa
de calçades
desenvolupament
de l'arquitectura
civil
distribució ciutats romanes
(campaments militars)
propaganda
retrats dels
governants
monuments
commemoratius
edificis per al
desenvolupament de
les labors
administratives
La moneda
romana
LA ROMANITZACIÓ

15. L'ESTRUCTURA POLÍTICA DIFERENTS ETAPES
MONARQUIA
Característica pobles
imperialistes
REY
Procedència etrusca Etrusca
SENAT
Format pels ordini
ASSEMBLEA
REPÚBLICA
Escullit pels ciutadants i per
un temps determinat
2 CONSULS
(DEMOCRATICAMENT)
Escullits pel senat
SENAT
CURIALES CAVALLERS
Militars
Tribals
La peble i les tribus
IMPERI
Emperador absolut
Senat Asemblea
Sense poder