La cultura quevan crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental. A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern . Els romans, un poble eminentment pr àctic, ens van lleg ar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua. 15
3.
Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus ( politeista ) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans . Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga. 15
4.
Els grecs iels romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acci ó important volien saber la voluntat dels déus. Els grecs consultaven els oracles , on una pitonissa responia, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur. A Roma el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells ( auspicis ) pels àugurs . Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els presagis . 15
5.
Grècia és elbressol del pensament racional ; va ser el primer lloc on es va intent ar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana . Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus . 15
6.
Els grecs identificavenla bellesa amb l’ harmon ia i la proporcionalitat ; per això van crear els ordres o estils arquitectònics. Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres. Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic ; l’ordre corinti és una varietat del jònic. 15
D’entre les obresp úbliques romanes hem de destacar: Els edificis religiosos . Els dedicats a l’ administració i al govern . Els destinats a l’ oci . Les vies de comunicació . Els monuments commemoratius . 15
17.
Les construccions romanesfaran servir l’ arc i la volta . Tamb é van fer servir la cúpula , que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat. En la major ia de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment . En els edificis més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre . 15
Partes d’una Domus(6!) VESTIBULUM (vestíbulo): entrada, con la puerta de ingreso; ATRIUM (atrio): con varias habitaciones que lo rodeaban. En su parte superior había una abertura que recibía la luz y la lluvia. Era el impluvium. COMPLUVIUM (estanque): depósito que recogía las aguas lluvias. TABLINUM o TABULIMUN (galería): sala ornada con pinturas. Hacía el papel de oficina del paterfamilias. PERISTYLUM (columnas alrededor): patio rodeado por un jardín con plantas y estatuas. Lo rodeaban las habitaciones. EXEDRA : Sala de reunión para sentarse y conversar.
L’escultura i lapintura buscaven la representaci ó de la bellesa ideal i el moviment . Per aix ò , van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon . 15
41.
Esculturas realistes Bustode Caracalla Busto de Bruto Octavio Augusto Livia, esposa de Augusto Matrona romana
Els romans acostumavena decorar els habitatges amb pintures murals . Els temes m és representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia. Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors. 15
Els terrissaires grecsvan ser artesans h àbils que van crear una gran varietat d’objectes. Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes. Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs. 15
Tant els grecscom els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases. Els mosaics pod ien tenir una decoració geomètrica o figurativa . Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura. 15
