Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)

305 views

Published on

...

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)

  1. 1.                 INSTITUT- ESCOLA LES VINYES  PROJECTE LINGÜÍSTIC    Juny 2018              1. Introducció 1 2. Context sociolingüístic 2 3. La llengua catalana, llengua vehicular i d’ensenyament i aprenentatge 3 3.1. Llengua vertebradora de comunicació i de convivència 3 3.2. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana: oral i escrita. 4 4. La llengua castellana 8 5. Llengües estrangeres 9 6. Organització i gestió 10 Serveis d’educació no formal 11 Activitats extraescolars 11 Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 11 7. Foment de les llengües dins del centre 12
  2. 2.   1. Introducció  P​RESENTACIÓ DEL DOCUMENT    MARC JURÍDIC    L’Estatut d’autonomia de Catalunya determina, en l’article 6, que la llengua pròpia                        de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a                              vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. En el mateix sentit, la Llei 1/1998, de 7                            de gener, de política lingüística, en l’article 20 defineix la llengua catalana com a                            llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els seus nivells educatius. I                            la Llei d’educació fixa el règim lingüístic derivat de l’Estatut, que en l’article 143.1                            estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de                        llengua pròpia i, per tant, determina el règim lingüístic del sistema educatiu amb la                            finalitat de garantir la normalització lingüística del català.     Així, l’article 35.2 de l’Estatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, garanteix                          a tota la població escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar                            l’ensenyament, el compliment del deure i l’exercici del dret de conèixer amb                        suficiència oral i escrita el català i el castellà. Igualment, l’article 50.6 estableix com                            a principi rector de les polítiques públiques la garantia de l’ús de la llengua de                              signes catalana.     La Llei 12/2009, d’educació, reforça la importància del català i el seu aprenentatge                          com a llengua pròpia de Catalunya i factor d’inclusió social, i fa una aposta per la                                potenciació del plurilingüisme a les escoles assegurant, com a mínim, un bon nivell                          d’aprenentatge d’una tercera llengua, d’acord amb el que estableix l’article 44.2                      de l’Estatut.     D’altra banda, els currículums prescrits pel Govern de la Generalitat estableixen el                        marc de competències bàsiques necessàries per aconseguir el plurilingüisme eficaç                    de tot l’alumnat.     Aquests currículums presenten de manera agrupada objectius i continguts lingüístics                    amb la finalitat de reforçar els elements comuns en totes les llengües i d’afavorir el                              desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat.   I el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el                            marc d’un sistema educatiu inclusiu, a l’article 1, preveu un conjunt de mesures i                            suports destinats a tots els alumnes, amb la finalitat d’afavorir el seu                        desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les                      competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc                              d’un sistema educatiu inclusiu.     A partir d’aquest marc normatiu, ​el Govern de Catalunya dissenya la política                        lingüística educativa amb l’objectiu de dotar els alumnes d’una competència                    1
  3. 3.   comunicativa sòlida —basada en el domini de la llengua vehicular, el català i/o                          l’occità, com a garantia d’equitat i de qualitat educativa, i en el desenvolupament                          del plurilingüisme de l’alumnat— ​que els permeti desenvolupar-se i actuar en la                        societat on viuen i en l’entorn global, i disposar de les habilitats lingüístiques i                            cognitives que requereixen les noves necessitats del mercat laboral​.     I, finalment, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius,                        estableix que aquests tenen la responsabilitat de la gestió de les llengües mitjançant                          el seu projecte lingüístic.     Per a assolir aquests objectius, el Govern de Catalunya defineix el model lingüístic                          del sistema educatiu situant la llengua al centre de l’aprenentatge: com a                        instrument fonamental per al desenvolupament personal, acadèmic i professional                  de tots els alumnes, i com a garantia d’equitat i de cohesió social.   D’acord amb el marc legal que acabem de referenciar desenvolupem el present                        projecte lingüístic. ​La responsabilitat ​de l’elaboració i la revisió correspondrà a la                        Coordinació Lingüística i l’aprovació al Consell Escolar. 2. Context sociolingüístic  A​LUMNAT  R​EFERÈNCIA A L​’​ÚS DE LA LLENGUA  L’alumnat de l’Institut-Escola Les Vinyes és majoritàriament de parla catalana tot i                          que una gran part de l’alumnat utilitza la llengua castellana en la seva comunicació                            espontània.  Les famílies estrangeres a infantil-primària representen el 6% del seu alumnat. Pel que                          fa a la secundària el nombre de famílies estrangeres suposa el 5,23%.  E​NTORN  Castellbisbal és una població que pertany al Vallès Occidental i limita amb el Baix                            Llobregat. Té una superfície de 31,15, compta amb 12.392 (segons la rectificació del                          Padró d’Habitants del dia 01.01.2012 –Ple del 22.02.2012) dels quals un 95,1% entén el                            català, un 73,4% el sap parlar, un 73,9% el sap llegir, un 48,5% el sap escriure, un 4,9                                    no l’entén segons les últimes dades (any 2001) recollides pel CNL. El poble consta de                              quatre urbanitzacions residencials (Santeugini, Costablanca, Comte de Sert, Can                  Costa) que acullen un total de 3.871, i de petits nuclis disseminats que                          comptabilitzen 346 habitants més, la resta viuen al nucli urbà. Nosaltres rebem al                          voltant d’un 35% d’alumnes d’aquestes urbanitzacions.  Castellbisbal compta també amb vuit polígons industrials, amb un nombre                    aproximat de 400 indústries. Aquestes circumstàncies i la proximitat amb l’Àrea                      Metropolitana de Barcelona fan de Castellbisbal un municipi en creixement que                      2
  4. 4.   acull famílies immigrants de diversos països: Marroc, Sud-Amèrica, etc. I que li                        conforma un nivell sòcio-econòmic mitjà.  Pel que fa a l’àmbit cultural i esportiu, la població compta amb un total de 21                                  entitats esportives i 22 de culturals, amb un espai cultural, inaugurat recentment, que                          consta d’auditori, sales d’exposicions i biblioteca, entre d’altres equipaments per a                      activitats culturals i socials.    Institut-Escola les Vinyes    L’Institut-Escola Les Vinyes és un centre concebut inicialment per anar absorbint                      dues línies educatives des de P3 fins a 4t d’ESO de manera progressiva, encara que                              actualment compta amb una línia de P3, degut al descens de la natalitat al                            municipi. Actualment acull alumnes de P3, P4, P5, 1r, 2n, 3r, 4t i 5è de primària i tota                                    l’ESO, amb un total de 538 alumnes. El curs 2018-2019 el centre comptarà amb la                              totalitat de tots els cursos oferits des de P3 fins a 4t d’ESO.  Com hem remarcat en l’àmbit socioeconòmic i de l’entorn, el nostre institut-escola                        està situat en el nucli urbà del municipi de Castellbisbal i actualment el 32,7% d’ESO i                                el 35% d’educació infantil ve de les urbanitzacions del poble. Els pares d'aquests                          alumnes participen força, tant pel que fa a les activitats - les que desenvolupa el                              centre i les pròpies activitats de l’AMPA - com pel que fa el seguiment de la tutoria                                  del seus fills i filles.  3. La llengua catalana, llengua vehicular i              d’ensenyament i aprenentatge  3.1. Llengua vertebradora de comunicació i de              convivència  EL CATALÀ, VEHICLE DE COMUNICACIÓ    La llengua catalana és la llengua vehicular en les diferents activitats acadèmiques,                        administratives i en la comunicació quotidiana en tots els àmbits de convivència i                          relació al centre. És l’eina de cohesió i d’integració entre tots els membres de la                              comunitat educativa. Les intervencions i col·laboracions externes que en moments                    determinats es puguin produir també utilitzen com a llengua vehicular la llengua                        catalana. De la mateixa manera els materials utilitzats es procura que siguin escrits                          en aquesta llengua.     EL CATALÀ, EINA DE CONVIVÈNCIA  Les comunicacions que es generen des del centre cap a l’exterior procuren tenir la                            llengua catalana com a forma d’expressió.  3
  5. 5.   3.2. L’ensenyament/aprenentatge de la llengua          catalana: oral i escrita.  Des de l’àrea de llengua es treballa l’ús oral, es promou la lectura i l’escriptura de la                                  llengua catalana en tots els cicles, promovent el desenvolupament acadèmic                    curricular de les assignatures tant en l’àrea de llengua com a la resta d’àrees.                            També es treballen els diversos registres de la llengua d’acord amb els aspectes                          curriculars que s’han de complir. Es treballen diverses modalitats de textos orals:                        entrevistes, diàlegs, dramatització, argumentació... Des de la resta d’àrees també                    es desenvolupen activitats que estimulen la llengua oral, especialment, a través dels                        textos explicatius, expositius, instructius, teatre, dramatitzacions i lectura oral.     L’ensenyament de la lectura i l’escriptura es porten a terme des de totes les àrees                              partint de l’enfocament metodològic donat pel currículum.    Es responsabilitza l’alumnat del seu procés d’aprenentatge i se’l fa copartícep del                        procés avaluador de les seves competències, compartint amb ells també els                      objectius per assolir.    Les assignatures de llengua canalitzen aquest esforç docent concretant les                    habilitats de comprensió lectora i de producció escrita.    Planifiquem activitats en les que sigui present la interrelació de les quatre habilitats                          en la majoria de les àrees curriculars. Cal consensuar una gradació pel que fa a la                                dificultat de les activitats en cada nivell i per a cada alumne.    - La competència comunicativa    4
  6. 6.   3.3. Tractament integrat de les llengües. Implicacions              metodològiques.   Es fomenta i es tendeix a una ​concepció global de l’aprenentatge de les llengües        El tractament integrat de llengües (TIL) és una proposta metodològica basada en                        l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament de les llengües i aplicable a situacions                      d’aprenentatge en què coexisteixen diferents llengües. El TIL proposa un treball                      col·laboratiu entre el professorat de les diferents llengües de l’escola a partir de tots                            els elements que aquestes llengües comparteixen i facilita el desenvolupament                    competencial de l’alumnat, un aprenentatge actiu, més profund i significatiu,                    vehiculat a través de totes les llengües. Amb aquest enfocament es promou un                          ensenyament de les llengües des de principis metodològics comuns amb l’objectiu                      de facilitar la transferència de coneixements entre les llengües.   Altres actuacions del centre:   L’Institut-Escola ha de posar les bases d’una competència plurilingüe, creant                    contextos en què es desenvolupi la competència comunicativa en les dues                      llengües oficials a través d’un tractament integrat. La integració de llengües exigeix                        una actuació coordinada del professorat, que tingui en compte:     ● Els diversos aspectes diferenciats però complementaris.   ● La decisió sobre l’ús vehicular de cada llengua.   ● Un enfocament comunicatiu comú per a totes les llengües.   ● Un tractament metodològic diferenciat que contempli les característiques                específiques de cada llengua   ● L’acollida i el tractament lingüístic específic necessaris per a la incorporació                      de l’alumnat nouvingut, que pot ingressar en l’Institut-Escola sense conèixer                    cap de les dues llengües cooficials.     Caldrà dissenyar les accions compensadores convenients per a l’aprenentatge de                    la llengua o les llengües amb menys possibilitats de ser apreses, a causa de la seva                                menor presència en el context immediat.   Alguns aspectes essencials de la metodologia són:   5
  7. 7.   - Treballar les habilitats receptives (comprensió) prèviament a les productives                    (expressió). Les habilitats d'escoltar i de llegir seran anteriors a les de parlar i les                              d'escriure.   - Fer servir suport gestual i visual (imatges, fotografies...) per reforçar el missatge i el                              significat dels conceptes sense necessitat de recórrer a la traducció.   - Utilitzar recursos diferents per a cada llengua. Cançons, contes, imatges... seran                        diferents en cadascun dels idiomes.   - Fomentar la participació activa de l'alumnat en les activitats lingüístiques des del                          primer moment.   - Considerar i valorar els interessos i les necessitats comunicatives de l'alumnat, per                          tal de planificar la intervenció didàctica.   - Partir d'activitats tancades, repetitives i molt dirigides al principi, per facilitar la                          participació de l'alumnat i la predicció de les seves respostes, i tornar-se                        progressivament més exigents.   - Afavorir les interaccions entre l'alumnat i també entre l'alumne i el professorat, de                            forma que es produeixin diferents intercanvis verbals en la llengua que s'aprèn.   - Realitzar activitats de grup i individuals.     - El tractament integrat de les llengües    Aplicar aquest enfocament a l’aula implica treballar àmbits comuns a les llengües                        (conceptes generals sobre les llengües, procediments i hàbits de reflexió lingüística,                      actituds de respecte i valoració, etc.) des de qualsevol llengua. Igualment, significa                        afavorir la coherència metodològica, en el sentit que totes les llengües                      s’ensenyaran des d’una metodologia consensuada i comuna, que posa l’èmfasi en                      l’aprenentatge comunicatiu i orientat a l’ús. Des del punt de vista de l’organització                          curricular i de la planificació de la docència a l’aula, el tractament integrat de les                              llengües implica una selecció i seqüenciació adequada dels continguts                  d’aprenentatge lingüístic propis de cada llengua i de cada etapa, amb l’objectiu                        d’evitar redundàncies innecessàries i de focalitzar els trets específics i distintius propis                        6
  8. 8.   de cada llengua. I condueix també a desenvolupar activitats d’aula que impliquen                        l’ús actiu i passiu de més d’una llengua. Aquest enfocament potencia i facilita el                            disseny de projectes de comunicació integrats: seqüències organitzades d’activitats                  que parteixen d’un objectiu funcional, desenvolupen temes curriculars i d’interès                    per a l’alumne, que incorporen l’avaluació com a part fonamental del procés                        d’aprenentatge, i que desemboquen en un producte final oral i/o escrit. Aquest                        tipus de projectes impulsen la funcionalitat dels aprenentatges lingüístics i                    repercuteixen en l’aprenentatge general de l’alumnat. Implementar el tractament                  integrat de les llengües en un centre educatiu amb l’objectiu d’afavorir un                        desenvolupament més eficaç de la competència plurilingüe de l’alumnat, implica,                    en definitiva, dissenyar i implementar les accions següents:   ● Organitzar l’ensenyament de les llengües al llarg de les diferents etapes                      educatives, establint la seqüència i el moment d’incorporació de cadascuna                    i tenint en compte tant el context sociolingüístic del centre com els resultats                          en competència lingüística de l’alumnat.  ● Per al professorat de llengua, planificar, de manera conjunta, els objectius,                      continguts i criteris d’avaluació de les diferents llengües, tant des de la                        perspectiva de curs (programació horitzontal) com de l’etapa (programació                  vertical).   ● Garantir un ensenyament de les llengües basat en uns principis metodològics                      compartits i comuns.   ● Crear estructures organitzatives que facilitin el treball col·laboratiu del                  professorat de l’àmbit lingüístic i una gestió eficient dels horaris.   ● Incorporar a l’aula activitats lingüístiques de caràcter competencial,                pràctiques d’intercomprensió i de reflexió metalingüística que facilitin la                  transferència interlingüística, i projectes de comunicació en què participin de                    manera coherent i integrada diverses llengües.   ● Organitzar i promoure activitats acadèmiques i no acadèmiques que                  despertin la consciència lingüística dels aprenents i que reforcin actituds                    d’obertura, curiositat i respecte cap a altres llengües i cultures (presents o no                          a l’aula).    Per treballar l’àmbit lingüístic es proposen els següents criteris metodològics i tasques                        a realitzar:    ● Actualment, per treballar la integració de les llengües, a 3r de primària han                          començat a elaborar una llibreta en la qual els alumnes van anotant les                          normes treballades al llarg del curs. La idea és que aquesta llibreta els                          acompanyi els darrers anys fins arribar a l’ESO. D’aquesta manera, el                      professorat s’estalvia repetir continguts.    ● A partir del curs vinent, 2018-2019, s’intentarà crear una programació                    conjunta de català i castellà. Ho fem amb el propòsit de no repetir                          continguts ni estructures lingüístiques comunes.    7
  9. 9.   ● Fer servir les faltes prohibides de cada curs, de les àrees de català, castellà i                              anglès, per fer les correccions oportunes a qualsevol escrit i en qualsevol                        matèria.     ● Treballar la correcció lingüística a través de la rúbrica corresponent per                      fomentar la revisió ortogràfica tant als projectes lingüístics i transversals com a                        totes les matèries disciplinars.  ○ Rúbrica de correcció, expressió  ○ Rúbrica de presentació oral  ○ Oral presentation assessment    ● Per millorar l’ortografia es treballa a través de diferents plataformes.  ○ A primària fan servir la xtec:  ■ Dictats en línia  ○ A secundària fem servir una app:  ■ D​ictapp    ● Per treballar tècniques d’expressió a primària es fa servir el lapbook:  ○ Què és i per a què serveix un lapbook ● Per fomentar la lectura a secundària s’està estudiant la possibilitat de                      participar en el programa “legiland”:​​https://legiland.cat/ 4. La llengua castellana  I​NTRODUCCIÓ DE LA LLENGUA CASTELLANA  Tenim en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat. Procurem la continuïtat i la                          coherència d’aprenentatge i metodològica entre el que es fa en català i el que es                              fa en castellà. Al final de cada etapa, a partir de l’educació primària, l’alumne ha                              d’assolir un nivell correcte de la llengua castellana. Hi ha molts alumnes bilingües i                            això ens permet que es pugui aconseguir.  L​LENGUA ORAL  Es treballa la llengua oral a partir de cicle inicial de primària i les diverses modalitats  de textos orals: entrevistes, converses, debats, dramatitzacions, argumentació...  L​LENGUA ESCRITA  Seguim l’enfocament metodològic del currículum pel que fa les llengües. Les                      activitats de lectura i escriptura tenen uns objectius clars i ​s’estableixen mecanismes                        de revisió per millorar les dues llengües​. Les activitats estan seqüenciades segons el                          procés d’ensenyament de cada llengua i s’han de treballar de manera                      coordinada amb el professorat de català.  A​CTIVITATS D​’​ÚS  S’utilitzen les noves tecnologies en general, de manera semblant a l’ús que se’n fa                            8
  10. 10.   des de les altres llengües.  A​LUMNAT NOUVINGUT  Tot l’alumnat nouvingut és introduït des d’un primer moment dintre de l’aula                        ordinària. En moments puntuals se li fa una atenció individualitzada per tal que en                            acabar l’ESO pugui haver assolit els coneixements bàsics d’ambdues llengües                    oficials.  5. Llengües estrangeres  L’Institut-Escola té com a primera llengua estrangera l’anglès, des de P3 fins a 4t                            d’ESO, i també compta amb el francès com a segona llengua estrangera a l’ESO. El                              francès és un crèdit optatiu que té una durada de dos cursos entre els alumnes de                                1r a 3r d’ESO (estem valorant la possibilitat de que aquest crèdit optatiu es pugui                              realitzar de 1r a 3r). L’alumnat també té la possibilitat de continuar cursant aquesta                            optativa a 4t d’ESO.    Fomentem l’ús de l’anglès en els diferents projectes interdisciplinars que el centre                        realitza de forma regular així com també fomentem l´ús de textos originals en les                            diferents àmbits.   LLENGUA ORAL    La llengua de l’aula és l’anglès/francès tot i que en alguns moments, si s’escau,                            s’empra la llengua catalana, però predomina l’ús de l’anglès/francès per tal que                        l’alumne escolti i utilitzi preferentment aquesta llengua.    Per poder potenciar l’expressió oral en anglès el centre compta amb un projecte                          propi, “Empowering English” gràcies a la col·laboració de l’Ampa. Fins al curs actual                          2017-18 hem comptat amb diferents auxiliars de conversa des de EI3 a 4t d’ESO. El                              proper curs comptarem amb un sol auxiliar de conversa nadiu per tal d’afavorir la                            seva integració com a un professor més del centre. Cada grup compta amb 1 hora                              setmanal de conversa, fet que permet dividir el grup i reduir el nombre d’alumnes                            per grup i poder potenciar l’expressió oral. L’auxiliar de conversa es coordina amb                          el professorat que imparteix la matèria d’anglès per planificar les diferents sessions.                        Aquest assistent dedicarà també hores de conversa a altres docents que ho                        desitgin, així com també els assessorarà a l’hora de preparar material per poder                          potenciar la transversalitat de l’anglès amb altres activitats i/ o disciplines. Es pretén                          que hi hagi el màxim de professorat preparat per a poder portar a terme activitats                              en anglès.    D’acord amb la filosofia del nostre Institut-Escola i en el nostre afany de procurar                            crear per als nostres alumnes una necessitat real d’aprenentatge, els alumnes de 3r                          d’ESO tenen la possibilitat de fer un intercanvi cultural i lingüístic amb alumnes de la                              seva edat provinents d’un altre país europeu.    9
  11. 11.   LLENGUA ESCRITA  Es potencia l’expressió escrita en anglès de manera gradual i es treballen les                          estructures gramaticals que permetin a l’alumne poder desenvolupar la seva                    competència comunicativa. Les estructures gramaticals treballades a cada nivell                  queden recollides de manera esquemàtica en un document de consulta que                      acompanya a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge al llarg dels cursos. Aquest                          recurs facilita a l’alumna la seva autonomia alhora que agilitza el procés i evita                            repeticions innecessàries.  Els alumnes compten amb un recull d’errades que s’haurien d’evitar segons el nivell                          en que es trobi l’alumne. És un document que poden consultar sempre que ho                            creguin necessari i que promou un hàbit que considerem molt important en                        qualsevol text escrit: la revisió.  PRO LIN AVOIDING MISTAKES 1ST ESO  PRO LIN AVOIDING MISTAkes 2ND ESO  PRO LIN AVOIDING MISTAKES 3RD ESO  La lectura ajuda a l’alumnat a millorar la seva comprensió lectora així com també                            els ajuda a millorar la seva expressió escrita. Els alumnes de l’ESO llegeixen un llibre                              cada trimestre i la biblioteca del centre ofereix altres títols per als alumnes que ho                              desitgin.  L’anglès/francès també s’utilitza per comunicar-se via mail per tractar qüestions                    relacionades amb la matèria  6. Organització i gestió  ORGANITZACIÓ DEL USOS LINGÜÍSTICS  ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE  Es procura que el llenguatge no sigui una eina que comporti elements de                          discriminació de tipus sexista. Per tant, sempre se substituiran les paraules que poden                          portar connotacions discriminatòries per expressions equivalents.  COMUNICACIÓ EXTERNA  Tots els documents administratius: actes, comunicats, informes, certificats... es fan en                      llengua catalana. També els comunicats per adreçar-se a persones físiques o                      jurídiques de fora de la comunitat educativa, però residents en l’àmbit català, estan                          redactats en aquesta llengua.  LLENGUA DE RELACIÓ AMB FAMÍLIES  La llengua catalana és la llengua per a la projecció interna i externa del centre, i                                s’utilitza amb les famílies, entenent que d’aquesta manera es facilita la integració                        10
  12. 12.   d’aquelles que no tenen el català com a llengua pròpia, sempre que no sigui un                              motiu d’exclusió per a les famílies que no coneixen la llengua. Així ho farà tant el                                claustre com el personal administratiu i de consergeria.  EDUCACIÓ NO FORMAL  Serveis d’educació no formal  La llengua habitual per aquests serveis també és el català. Aquest criteri preval al                            menjador, tallers d’estudi i qualsevulla activitat interna o externa que s’hagi                      d’establir des d’aquests serveis. El centre es coordina amb les empreses                      corresponents per tal de supervisar que sempre s’adrecin en català a l’alumnat i a                            l’inrevés. La formació d’aquestes persones, en cas que no dominin el català, va a                            càrrec de l’empresa que les contracta.  Activitats extraescolars  Se segueixen els criteris que s’han establert en el Projecte Lingüístic. El centre porta a                              terme la supervisió de les activitats per tal de garantir-ne la qualitat. Les empreses                            contractants han de vetllar pel domini necessari del català, i en cas necessari de la                              seva formació.  Contractació d’activitats extraescolars a les empreses  En totes les activitats extraescolars es vetlla perquè en els rètols, avisos i                          documentació que calgui utilitzar per al seu desenvolupament s’empri sempre la                      llengua catalana.  LLENGUA I ENTORN  El centre participa en múltiples activitats amb la Comunitat Educativa.                    Conjuntament es programen activitats amb altres centres i altres institucions i entitats                        del poble, i especialment amb l’AMPA. En aquesta relació es potencia que es                          desenvolupin activitats que afavoreixin l’ús de la llengua catalana, la interculturalitat                      i la cohesió social.  PLURILINGÜISME AL CENTRE EDUCATIU  ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES  El centre té ben assumit el principi de la Declaració Universal de Drets Lingüístics,                            segons la qual tothom té dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat                            lingüística i, si s’estableix en el territori d’una altra, té el dret de mantenir-hi una                              relació d’integració. Aquest principi es treballa curricularment en les diferents                    matèries, així com des de la tutoria.  En cas de conflicte s’actua directament amb les famílies i les persones afectades i  des de l’àmbit que correspongui.  MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA (TRADUCCIÓ I FACILITACIÓ)  Aquelles persones que expressament demanin l’ajut de mediació, perquè no                    entenen el català (nouvinguts), se’ls atén oralment en castellà o la llengua que                          convingui, sempre que es pugui.  11
  13. 13.   ALUMNAT NOUVINGUT  La llengua de relació amb l’alumnat nouvingut és el català. Als nivells d’ESO es                            garanteix una atenció individualitzada en un cert nombre d’hores. Encara que de                        moment no tenim aula d’acollida, es procura que el professorat de llengües se                          n’ocupi.  ORGANITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR    COORDINACIÓ DE CICLES I NIVELLS  Existeix una coordinació en tots els nivells (des d’Infantil fins a 4t d’ESO). El professorat                              de llengua catalana i de llengua castellana es coordina per tal de concretar els                            objectius curriculars i compartir criteris metodològics i procediments.     ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNES  El professorat de llengües coordina el tractament de les estructures lingüístiques                      comunes per evitar repeticions de continguts i mantenir una seqüenciació                    estructurada d’aquests en tots els nivells educatius. Els aspectes teòrics                    morfosintàctics comuns s’estudien en totes les llengües.  PROJECTES   Des del primer curs (2010-2011) vam començar treballant per projectes. A partir del                          curs 2011-2012, quan va començar l’ESO, el centre estava immers dintre d’un                        Programa de Centres d’Innovació, coordinat per l’ICE de la Universitat Autònoma                      de Barcelona. Actualment, formem part l’Escola Nova 21. A més dels projectes                        transversals, actualment, treballem de manera interdisciplinar en el que anomenem                    “Projectes d’àmbits”, on la llengua vehicular igualment és el català, encara que es                          treballen la resta de les llengües del centre: castellà, anglès i francès.  7. Foment de les llengües dins del centre  A infantil disposem d’una biblioteca d’aula a tots els nivells. A P4, les famílies                            expliquen un conte a l’aula cada setmana, i a P5, cada cap de setmana els nens i                                  nenes s’emporten un llibre a casa per llegir-lo amb la família.    A l’ESO tenim una oferta de llibres obligatoris i optatius que els alumnes van seguint.                              Aquests llibres els poden trobar a la biblioteca del centre que està oberta a                            l’alumnat cada dia a l’hora de l’esbarjo.    Fem diverses sortides relacionades amb la lectura des de P3 fins a l’ESO (visita a la                                biblioteca municipal, presentació de llibres, conta-contes…).    A l’ESO, sempre que es pot aconseguir, convidem els autors de les lectures                          obligatòries. Aquest any hem comptat amb la presència de l’Arturo Padilla, autor                        que llegim a 1r, 2n i 3r de l’ESO.   Actualment, treballem el programa ​de padrins lectors que consisteix en                    12
  14. 14.   l’agermanament dels alumnes de primer cicle de primària amb els alumnes de 1r                          d’Eso, assignant un - o dos- padrins amb qui comparteixen una sessió mensual de                            lectura on padrí i fillol gaudeixen del gust per la lectura.     Per Sant Jordi muntem un acte on tots els alumnes poden participar de manera                            activa en el certamen literari. La presentació de l’acte és en llengua catalana,                          encara que els treballs es poden presentar en qualsevol de les llengües que es                            treballen a l’institut-escola (català, castellà, anglès o francès).    Es fan exposicions (al hall de la biblioteca, pels passadissos de primària i                          secundària…) durant les festivitats (Nadal, Sant Jordi...) i per a exposar el resultat                          d’alguns dels treballs o projectes realitzats durant el curs, sempre al voltant de les                            matèries de les diverses assignatures o d’algun centre d’interès. La llengua d’ús                        també és el català, encara que algun cop s’utilitzen altres llengües.  PROJECCIÓ DEL CENTRE  ESPAIS WEB DEL CENTRE  Els espais web s’elaboren en català com a llengua vehicular. En aquests espai s’hi                            pot trobar tota la informació que poden necessitar els diferents agents de la                          comunitat educativa: documentació, informació sobre els estudis, característiques                del centre, activitats extraescolars... així com activitats i treballs que van realitzant els                          alumnes i que s’hi van penjant durant el curs.  El centre disposa dels següents espais web:    Espais web de treball públic i difusió  Web principal: ​http://www.ielesvinyes.net  Fotografies del centre ​http://www.flickr.com/photos/ielesvinyes  Vídeos del centre ​http://vimeo.com/ielesvinyes    Eines de treball en línia  Correu electrònic IE Les Vinyes ​http://correu.ielesvinyes.net   Documents IE Les Vinyes ​http://docs.ielesvinyes.net                13

×