Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

COM ENS APROPEM ALS ALUMNES XINESOS,
QUÈ HEM DE SABER?
COM ELS AJUDEM A APRENDRE CATALÀ?

Tutora: Carme Bové Romeu
PAC 2 Maria Rosa BibiloniEspases

UOC Novembre 2012 Susanna Congost Dalmau
Carles Ayats Garatachea
Anna Daban i Massana

ÍNDEX:
1 INTRODUCCIÓ
2 IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA: EL XINÈS
2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants.
2.2 Escriptura.
2.3 Propietats tipològiques.
2.4 Principals diferències gramaticals amb el català.
2.5 Dificultats que poden tenir els xinesos per aprendre el català.
3 DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
- FONOLOGIA I FONÈTICA
- SINTAXI
4. PROPOSTA PER A L’APRENENTATGE DEL VOCABULARI
CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ
4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya.
4.2 La figura del company-guia .
4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana
5. ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A L’ALUMNAT
XINÈS
5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos?
5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament: El mediador. El
Maria Rosa BibiloniEspases
professor
Susanna Congost Dalmau
6 CONCLUSIONS Carles Ayats Garatachea
7 BIBLIOGRAFIA Anna Daban i Massana

-1 INTRODUCCIÓ
-Objectiu presentar metodologies eines i estratègies per a ensenyar la llengua catalana a
l’alumnat nouvingut xinès.
-Comparació entre les dues llengües per dotar d’una bona competència lingüística oral i
escrita a la comunitat xinesa.

-Dos tipus de continguts per les metodologies didàctiques de l’ensenyament de la llengua
catalana:
1) Criteris educatius per a ensenyar llengua catalana.
2) Una proposta concreta de metodologia didàctica de l’ensenyament de la llengua
catalana.
Diferents criteris didàctics dels continguts:
Al primer punt, s’han caracteritzant deu criteris didàctics i principis educatius relacionats
amb les pràctiques educatives en l’ensenyament de la llengua catalana:


• Model pedagògic: centrat en l’ensenyament - centrat en l’aprenentatge.
• Model psicològic: constructivisme cognitiu - constructivisme sociocultural.
• Escenari de la formació: escolar - professional.
• Naturalesa de l’activitat formativa: acadèmica - autèntica.
• Tecnologies de la informació i la comunicació: baix ús - ús intensiu.
• Rol del docent: transmissor - facilitador.
• Rol de l’alumne: passiu -autònom. Maria Rosa BibiloniEspases
• Interacció entre els estudiants: individual - cooperació. Carles Ayats Garatachea
• Atenció a la diversitat: estandardització - flexibilitat.
• Avaluació dels aprenentatges dels alumnes: de resultats - integral.
Al segon punt, s’ha caracteritzat una seqüència didàctica de l’ensenyament d’estratègies

2.1 Família lingüística, situació geogràfica i nombre de parlants

El xinès és una llengua del grup sinotibetà

Té més de 1200 milions de parlants

Disposa d’un únic sistema d’escriptura, però entre
els diferents dialectes que la formen la
comunicació oral no és possible

El mandarí, que és la llengua estàndard moderna,
serà la base del nostre estudi

El mandarí el parlen uns 730 milions d’habitants
del nord i d’interior de la Xina

2.2 Escriptura

•El xinès és una llengua conceptual cadascun dels símbols representa una idea

•La llengua va lligada a la imatge

•La majoria dels mots xinesos són monosíl·labs

•Els caràcters que representar idees o conceptes poden ser:



Escriptura

Pictogrames
reprodueixen la forma d’un objecte

Ideogrames
Simbolitzen idees o conceptes abstractes

Compostos lògics
Combinació de pictogrames i ideogrames
que representa la combinació dels
significats de les parts

Compostos fonètics
Combinació de dos caràcters per
representar els trets semàtics i fonètics


2.3 Propietats tipològiques

•Des del punt de vista fonològic és una llengua tonal:

les síl·labes es pronuncien amb tons i no amb intensitats

•Des del punt de vista morfològic és una llengua aïllant:

no existeix flexió de mots

les relacions gramaticals s’expressen segons l’ordre dels mots o amb l’ús de mots
independents

•Des del punt de vista sintàctic

combina la forma SVO i la forma SOV


2.4 Principals diferències 2.5 Dificultats que poden tenir els
gramaticals amb el català xinesos per aprendre el català

-Inexistència d’articles determinats i -En la distinció de consonants sordes i sonores
indeterminats
-En l’articulació de la “R”
-No existeix flexió de gènere i nombre
-En l’ús de l’article
-No existeixen conjugacions verbals
-En l’ús dels temps verbals
-No existeixen verbs pronominals, verbs, ni
pronoms que substitueixin als CD i CI -En l’ús dels gèneres gramaticals


3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL I PRINCIPALS QÜESTIONS
GRAMATICALS PROBLEMÀTIQUES :

3.1 FONOLOGIA I FONÈTICA
• L’estructura sil·làbica
• El sistema consonàntic i el sistema vocàlic:
• El xinès com a llengua monosil·làbica i aïlant
• Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa
• Verbs i adjectius
• Els coverbs;
• Els classificadors o mots de mesura:
• La inexistència d’articles
• La inexistència de pronoms febles
• La flexó: flexió nominal i flexió verbal
• La formació de mots
• La derivació
• La composició:
• La reduplicació
3.2 SINTAXI Susanna Congost Dalmau
– L’ordre dels elemens a la frase i als sintagmes. Anna Daban i Massana

3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL :
3.1 Fonologia i fonètica

EL TO
• Per als xinesos, tradicionalment
* El tret més característic de
la fonologia xinesa és cada síl·laba es divideix en dues
l’existència de tons a totes parts, la inicial ( si hi ha, una
les síl·labes. consonant) i la final (la resta).
• Els parlants xinesos
* El xinès mandarí, per tendeixen a simplificar les
exemple, que és una de les síl·labes de les paraules catalanes:
varietats que presenta menys Per-què _ pe- què
distincions tonals, en té plo-ris_ po-ris
quatre.


3. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL

El sistema consonàntic i el sistema vocàlic
• En les varietats més cultes del mandarí
• No hi ha consonants existeix una oposició entre sons
sonores. dentoalveolars, retrovlexos i
• En canvi, tant les alveolopalatals.
oclusives com les • La r retrofelxa, però no és vibrant ni
africades tenen un correlat bategant com en català (carro, cara),
aspirat que no té el català. sinó aproximant, com una fricativa
molt suau (similar a la r inicial del mot
Ella _ e(j)a anglès read) .
Genoll_ geno (j) Arròs_ a(l)òs
Espanyol_ espa(n)ol Terra_ te(l)a
Memòria_ memò (l)ia


Les diferents parts de l’oració de la gramàtica xinesa
- Wŏ xià shān _ jo a baix muntanya “Baixo la
muntanya”
El fet que les paraules en
xinès siguin invariables fa - Shān xià yŏu rén_ muntanya a baix existeix persona “
Hi ha gent sota la muntanya”
que la seva categoria
A la primera oració xià funciona com un
s’hagi de deduir més per verb, i en canvi a la segona fa la funció
la seva funció i d’una postposició locativa.
distribució a la frase que Alguns dels trets que més clarament
no pas per la seva diferencien el sistema xinès del català
morfologia. són la no distinció entre verbs i
adjectius, l’existència dels anomenats
coverbs i dels classificadors i la
inexistència d’articles i de pronoms
febles. Maria Rosa BibiloniEspases


Verbs i adjectius:
• En xinès no hi ha cap diferència formal entre verbs i adjectius

• És per això que els mots que indiquen qualitats, el que per a nosaltres serien adjectius,
só considerats un tipus de verbs, concretament es tracten com verbs estatius (formes
que indiquen un estat, no una situació).

• Mă lì hĕn cōng ming_ molly molt intel·ligent “La Molly és molt intel·ligent”

Els Coverbs:
• Una classe de mots pròpia del xinès és el que s’anomenen coverbs.
• Els coverbs són mots que es comporten com a preposicions i, com a tals, precedeixen
un sintagma nominal.

• Nǐ zài năr_ tu ser a on “On ets” Maria Rosa BibiloniEspases


La flexió
• La flexió nominal: noms i adjectius són invarialbes, tant al singular com al plural.
Tampoc no varien segons la funció sintàctica que tinguin a la frase.
• Tipus d’errors detectats:
Els ciutats
Un mòmia
El meu professora
La senyoreta està (en)fadat…

• La flexió verbal: els verbs del xinès no canvien de forma per expressar el temps ni la
persona.
• Són formes invariables.
• La persona es dedueix gairebé sempre pel pronom que apareix fent de subjecte,
que difícilment es pot elidir. Per indicar temps diferents, es fan servir una sèrie de
partícules o mots que indiquen temps o aspecte. Una de les més freqüents són le i
zài, en mandarí. La primera le marca l’aspecte perfectiu, és a dir, aquell que té una
acció que està acabada, i es col·loca després del verb.

La formació de mots
• La formació de mots si bé els processos de flexió en xinès són pràcticament
inexistents, els de formació de mots són més habituals. La derivació no és
gaire productiva, però la composició ho és molt. A continuació veurem alguns
exemples d’aquest tipus de processos morfològics que formen mots nous
combinant arrels o arrels i afixos.

La Composició i la Reduplicació
La Composició:
• És la unió de dues o més arrels per formar un nou mot.
Fàng qì _ deixar- abandonar “deixar córrer”
Pí fá _ cansat- cansat “cansat”
La Reduplicació:
• Com a procés morfològic consisteix a repetir un morfema, de manera que dues instàncies del
morfema juntes formen un altre mot. En xinès es pot reduplicar un verb d’acció per expressar que
l’acció es fa només una mica.
Shuō shuō _ parlar – parlar “parlar poc


3.2 SINTAXI

•L’ordre habitual dels elements que formen una frase és com el del català:

•SVO, és adir, primer subjecte, després verb i al final els
complements exigits pel verb.

Si el verb té un complement directe i un d’indirecte, l’indirecte apareix al davant del directe.

Wŏ mà Zhāng Sān_ jo renyar Zhang San “renyo en Zangsan”
Wŏ gĕi nǐ qián_ jo donar tu diners “et dono diners”

•Tot i així, per motius relacionats amb l’estructura del discurs, sovint el complement apareix
davant de la frase.
Wŏ mài gei ta huàr le_ jo vendre ell pintura PERF. “li vaig vendre pintura (s)”

•El xinès té un ordre bàsic (SVO), sovint l’objecte apareix al davant del verb i l’ordre
dels elements que formen els sintagmes molts vegades és el contrari del que trobem
en català. És per això que alguns autors han considerat qu el xinès és Maria Rosa BibiloniEspases
una llengua
SOV. Susanna Congost Dalmau

CATALÀ-XINÈS / XINÈS-CATALÀ A UN CENTRE EDUCATIU

4.1 L’arribada de l’alumnat xinès a Catalunya

Augment de l’arribada d’alumnat procedent de la Xina.
Barrera en la comunicació verbal entre professorat i alumnat
xinès: necessitat per trobar instruments per estimular
l’aprenentatge.


4.2 La figura del company-guia
Reforç tasca tutor/a: Un company/a:
Col·laboració dels companys i les primeres setmanes
companyes voluntaris (a ser (intèrpret, guia per l’edifici,
possible també xinès). explica el funcionament dels
serveis (menjador, biblioteca,
transport...), presenta els
companys/es, escolta les seves
necessitats, orienta a l’aula...



4.3 Metodologia per a l’aprenentatge de la llengua catalana

4.3.1. Aprenentatge del vocabulari

4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula

4.3.3. Interès pels nostres costums


4.3.1 L’aprenentatge del vocabulari:: aprenentatge amb imatges

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
zer un dos tres quatr cinc sis set vuit nou deu
e
o 一二三五六七八九十
四
零 yī èr sān wǔ liù qī bā jiǔ shí
sì
líng



4.3.2. L’intercanvi cultural a l’aula
- Proposta per promocionar l’intercanvi cultural a l’aula :
comentar les notícies d’actualitat del seu país per demostrar el nostre
interès per la seva cultura.

4.3.3. Interès pels nostres costums
-Fomentar el seu interès pels nostres costums per a la seva
integració: intercanvi de tradicions i costums socials (Nadal,
castanyada, carnestoltes... preguntar per les seves festes (celebració
de l’any nou, el menjar, comportament social i interpersonal ...

-Tot plegat acompanyat d’un respecte als valors fonamentals i al
diferents estils de vida, la tolerància, la cooperació amb els companys
i el rebuig a actituds racistes o sexistes.

5 ALGUNES CONSIDERACIONS PER ENSENYAR A
L’ALUMNAT XINÈS
5.1 Què hem de saber dels alumnes xinesos?

-Solen relacionar-se amb persones del seu mateix origen

-La majoria no entén el català ni el castellà

-Normalment són homes entre 30-50 anys

-No acostumen a fer activitats lúdiques

-No acostumen a ser participatius en les classes

-Un cop passat el primer contacte l’alumne es motiven i es fidelitzen


L’ALUMNAT XINÈS

5.2 Figures que prenen part en el procés d’ensenyament:

El mediador El professor

-Ha de saber mandarí
-Preferiblement hauria de tenir
-Fa d’assessor sociocultural coneixements de mandarí

-Actua de contacte a l’hora de -També hauria de conèixer el mètode
difondre i proposar els cursos d’ensanyament xinès

-Acompanya el professorat i -Cal que empatitzi amb els alumnes
l’alumnat a l’aula per captar les seves dificultats

-Col·labora en l’elaboració dels
materials


L’ALUMNAT XINÈS
Material

A l’hora de dissenyar-lo es poden seguir metodologies diferents

-Enfocament pràctic, amb exemples de la vida quotidiana

-Enfocat a la pronunciació i reconeixement de grafies

-Enfocat al reconeixement d’aspectes gramaticals que difereixen més del català

Tipus
-El material visual ens permetrà establir comparacions entre
conceptes del català i el xinès per introduir conceptes nous

-Podem usar recursos de la vida quotidiana com pòsters, imatges
o productes envasats

L’ALUMNAT XINÈS
Material

Algunes publicacions interessants

-El llibre de la Nur, versió en català-xinès.

-El món de la Dúnia, versió en llengües asiàtiques.

-Diccionari català-xinès

-El xinès, llengua, immigració i ensenyament del català.
Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del
xinès. Lluïsa Gràcia
. Generalitat de Catalunya.


L’ALUMNAT XINÈS
Punts clau

- La figura del mediador és fonamental

-Aquells que tenen més dificultats cal que iniciïn
una formació específica de nivell inicial

-El professorat ha de conèixer les diferències
entre el català i el xinès

-Es treballen aspectes molt pràtics de
pronunciació i de vocabulari


6 CONCLUSIONS
Malgrat la crisi actual: El moviment migratori de població xinesa a Catalunya,,
continua sent molt important degut a l’externalització que està experimentant el
món comercial, l’empresari i les indústries del seu país.
D’entrada: una llengua, hàbits i costums a les antípodes de la seva cultura.

Per ajudar a aprendre català:
- Apropar-nos a la seva llengua i a la seva cultura. Caldrà adquirir
coneixements aproximats sobre la llengua, origens, estructura i principals
diferències gramaticals.
- Conèixer elements de la cultura xinesa, costums i hàbits per poder-nos
identificar millor amb ells i fer més senzilla la relació.

Aquest procés ens enriquirà també a nosaltres. És important conèixer com és
la comunitat xinesa a Catalunya: hem d’aconseguir és que els nens s’acostin a
nosaltres, i ens parlin en català, veient la nostra llengua com una cosa normal
i propera.

Tot acompanyat d’un treball de respecte als valors fonamentals i a les
diferents formes de viure, la tolerància, la cooperació i interrelació amb els
companys i el rebuig a actituds racistes o sexistes Maria Rosa BibiloniEspases

6 BIBLIOGRAFIA
Badia i Garganté, Toni, Metodologies estratègiques i didàctiques en l’ensanyament de la llengua catalana.

Gràcia, Lluïsa, Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català , núm. 3 el xinès

Generalitat de Catalunya. Viure a Catalunya. Aprenem català des del xinès. Secretaria per a la Immigració.
Barcelona (2009)

Generalitat de Catalunya: Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona (2006)

Llengua i Ús (2008, 41) «L’experiència del CPNL amb el col·lectiu de xinesos» http://www6.gencat.net/
llengcat/liu/41_04.pdf

Associació Cultural La Formiga. Manual: Mètode d’ensenyament de català per a xinesos. (de la web: http://
www.laformiga.org)

http://www.gencat.cat/llengua

http://www.doredin.mec.es/documentos/1204233REV.pdf

http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/xines/

http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com.es/

http://dl.dropbox.com/u/8814155/xines/Quadern_1.pdf
http://www.semanda.com/multiple.aspx?ID=4&WordlistID=4 Susanna Congost Dalmau

Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (11)

Similar to Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

Similar to Com ajudar amb el català a alumnes xinesos (20)

Com ajudar amb el català a alumnes xinesos

Editor's Notes