SlideShare a Scribd company logo
1 of 56
Download to read offline
1
Dimecres
30
de
novembre
i
dijous
1
de
desembre
de
2022
d
e
16:30
a
18:45
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
e
xhibicióp
ública
C
U
R
S22/23-1RT
R
IM
E
S
T
R
E
2
program
ació
dimecres 30 de novembre
El món en guerra
Sense filtres
Busquem geòlegs!
Alçar la veu
Llars
Cursa espacial
Distribució espais
e
xhibicióp
ública
curs2022/23-1r trim
estre
Aula2A, 2Bi -15
Aula4Ai vestíbul
Aula4Bi passadís
Gimnàs
Aules3C, 4Bi vestíbul
Aula3Ai passadís
p. 4 i 36
p. 5 i 38
p. 6
p. 7 i 40
p. 8 i 42
p. 9 i 44
p. 11
dijous 1 de desembre
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
Ssshhh?
La màgia del cinema
T
enim unsplànols
Què duca lesmans?
Distribució espais
Aules1A, -15 i passadís
Aula1C, -16 i escala
Aula1Bi 3C
Aula3C
Aula2Ai 2B
Gimnàs
Gimnàs
p. 13 i 46
p. 14 i 48
p. 15 i 51
p. 16 i 50
p. 17
p. 18 i 52
p. 19 i 53
p. 21
articlesientrevistes
editorial
Article ? Ser ambaixadora, una oportunitat per aprendre
escrit per NúriaM, alumnade 4t d'ES
O
Article ? Aprenentatge mésprofund
escrit per Ron Berger, director Expeditionary Learningschools
Entrevista ? Marta, alumna de 3r d'ESO
realitzadaper Carol T
orres
Entrevista ? Laia T
omàs, exalumna i estudiant en pràctiques
realitzadaper S
ergi del Moral
Entrevista ? Coral Regí, jurat del Premi Cercla d'Economia
realitzadaper Betlem Cuesta
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 24
p. 26
p. 28
p. 30
p. 32
p. 54
Lesexhibicionspúbliques
Compartir i fer créixer l'aprenentatge
p. 3
3
editorial
Les exhibicions públiques formen part de l?
ADN de Les Vinyes. Des dels inicis, ja fa dotze anys, al nostre
institut escola els nois i les noies han compartit els seus projectes amb vosaltres, les famílies, i també amb
altresmembresde lacomunitat.
Comunicar i compartir els aprenentatges, els processos de treball, les creacions o les seves conclusions
respecte un tema o un problema concret, són, sense cap mena de dubte, condicions necessàries, i també
potenciadores, d?
experiènciesd?
aprenentatge profundesi amb sentit.
Lesexhibicionspúbliquesa lesque tantesvegadesheu assistit moltsde vosaltrestenen un impacte enorme
en l?
aprenentatge delsnoisi lesnoies. La vostra presència, lesvostrespreguntes, lesconverses, augmenten
la seva motivació i la seva apropiació i fa que tinguin l?
oportunitat d?
explicar i discutir els seus
aprenentatges, portant-los més lluny. Però també, i d?
una manera evident i colpidora, contribueixen a
enfortir elsvinclesque ensuneixen com a comunitat i ensdemostren, un cop més, que ?aprendre importa?
ésun missatge que conjugem en plural, junts. Així que un cop més, moltíssimesgràciesper fer-ho possible.
En aquests dotze anys, les exhibicions públiques han anat transformant-se en sintonia amb el tipus
d?
experiències d?
aprenentatges que es donaven i que volíem que es donessin a les aules (més profundes,
més autèntiques, més cuidades). I s?
ha transformat també el vostre paper en elles. De ser espectadors i
espectadoresheu passat a ser, cada cop més, agents actius. I heu donat alsnois i lesnoies l'oportunitat de
portar molt més lluny els seus aprenentatges i de sentir que el què aprenen i el que fan a l?
escola és
important.
Ara, esperonats pel desig de seguir fent camí, les exhibicions i també la vostra participació en elles, volem
que vagin més lluny encara. A partir d?
aquest curs les exhibicions dels projectes d?
àmbit es concentren en
dues tardes al final de cada trimestre amb la intenció de donar més profunditat i cuidar-les més. Per una
banda, pensem que això pot facilitar i augmentar la vostra participació com a famílies i també la d?
altres
membresde lacomunitat (amics/gues, veïns, personesinteressadesen el món de l?
educació i lacultura).
Però el sentit més profund del canvi té a veure amb la manera com ens les imaginem. Volem que les
exhibicions públiques a partir d?
ara siguin esdeveniments culturals. T
ardes en les que podeu venir a Les
Vinyesa veure una obra de teatre o de titelles, a aprendre sobre l?
univers, fer un taller de programació amb
micro-bits o dissenyar i fer volar avions. T
ardes, en les que pugueu veure una exposició de pintura o de
fotografia, endinsar-nosi formar part de la història i les històries de vida, fer i veure cinema i descobrir els
secrets dels efectes especials... T
ardes també en les que podeu prendre més consciència sobre els
problemes del món en què vivim, escoltar un recital de poesia, una audició musical, o construir junts les
llarsque ensdonen aixopluc. I ho volem perquè elsaprenentatgessolsho són si esposen en moviment.
Amb aquesta manera d?
entendre les exhibicions pretenem que els nois i les noies puguin aprofundir i
documentar més i millor els seus aprenentatges, les seves creacions. I volem també que el que han après,
han creat o han viscut us pugui emocionar o fer aprendre també a vosaltres. Volem també, que mica en
mica i a foc lent, el rastre de tot això es vagi quedant a les parets i als racons de Les Vinyes. Que també
l?
espai sigui un reflex dels aprenentatges i els moments compartits i un mitjà per fer que la bellesa i la
veritat, generin mésbellesai mésveritat.
Una altra de les novetats en aquesta manera d?
entendre les exhibicions públiques és aquest mateix
programa que teniu a les mans. En ell trobareu la programació dels dos dies d?
exhibicions públiques, però
també altresarticlesi seccionssobre elsprojectes, el dia adiaa LesVinyeso el sentit del que fem.
T
ant de bo la lectura i sobretot el que que viureu en aquestes tardes tingui un impacte en el vostre en el
cos, en el vostre cor i en el vostre cap. T
ant de bo també quan dimecres i dijous sortiu de Les Vinyes i ja
sigui fosc, aixequeu la mirada al cel i també pugueu dir: ?
Ara si. Ara miro el cel i jo també veig Júpiter, Mart i
S
aturn?
.
lesexhibicionspúbliques
com
partir ifer créixer l?
aprenentatge
?
Aramiro el cel i veigJupiter, Mart i S
aturn?
Àlex (12 anys). Projecte ExoplanetesL
V1-10.
4
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històricavivint en primerapersona la S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
dimecres 30 de novembre
exposiciósobreel procésdetreball
Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la
temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l?
acompanyament que s?
haofert a
l?
alumnat.
Localització: Aula2B
16:30 a 18:45 h
T res torns:
16:45 a 17:25 h
17:25 a 18:05 h
18:05 a 18:45 h
taulesdedebat entrealum
nesifam
ílies
T
aulesde debat amb alumnat i famíliesal voltant de qüestionsètiquesi morals
derivadesdelsfetsque van tenir lloc alaII GuerraMundial. Cal estar alaporta de
l?
aula5 minutsabansde l?
inici. Per no distorsionar lesdinàmiques, una vegada
iniciadeslestaulesde debat no espermetrà l?
accés.
Localització: Aula-15
lecturaderelatsenveualta
En aquest espai podeu gaudir de la lecturade fragmentsdelsrelatsde laveu dels
seusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OA.
Localització: Aula2A
16:30 a 18:45 h
5
La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot
el món. T
ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d?
àlbum de record de la vostra
vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir
demà el T
elenotícies. S
ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda
que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides
signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Qui som?
Què diuen lesfotografiesde nosaltres? Com ensrepresenten? Poden ajudar-nosa entendre
qui som?
sensefiltres
Q
U
IS
O
CJ
O
?
fotografia!
Fes-te una foto introvertidai extrovertida, identificaespaisi sensacionsde
Castellbisbal, construeix un relat amb imatges... en aquest espai podràsjugar i
experimentar amb lafotografiacom a llenguatge.
Localització: Aula 4A
16:30 a 18:45 h
em
ocionari
16:30 a 18:45 h
Com s'han representat elsjoves?Quinesemocionsustransmeten?Mostrade les
produccionsfinalsdelsnoisi noiesde 4t d'ES
OA.
Localització: Vestíbul
6
A
l
ba,
l
aia
i
núria
Projecte
Sense
filtres
7
program
ació
dimecres 30 de novembre
El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres, potser per
això, hem arribat a l?
actual situació d?
emergència climàtica. En aquest projecte hem volgut
aproximar-nos a la manera com treballen els geòlegs, des del treball de camp fins al de
gabinet. Hem aprèsa interpretar elsmissatgesque amaguen lesroquesi hem reconstruït la
història geològica d?
alguns indrets. Hem volgut reivindicar el patrimoni geològic del nostre
entorn amb la creació de diferentsgeorutesper contribuir a la sevapreservació.
busquemgeÒ
legs!
qU
ÈE
N
SD
IU
E
NL
E
SR
O
Q
U
E
S
?
G
eorutesvirtuals
En aquest espai podreu veure lageoruta urbanapel carrer Major i elstineraris
d?
interèsgeològic per Pallejài per l?
ermitade S
ant Vicenç(Castellbisbal).
16:30 a 18:45 h
taller d'identificacióderoques
Identificació de roquesamb clausdicotòmiquesi modelització del seu cicle. Vols
jugar al geominecraft?
taller d'interpretaciódem
apes,perfilstopogràficsigeològics
Podeu participar de lespropostescreadespelsnoisi noiesde 4t d'ES
OBde manera
lliure durant tot l?
horari d?
exhibició.
Localització: Aula 4B
eixcronològic
Exhibició d?
un eix del tempsgeològicaescalaque mostra elsfetsgeològicsi
biològicsmésrellevants.
Localització: PassadísAula 4B
16:30 a 18:45 h
8
Un noi. Una noia. Barcelona. Anys setanta. Franquisme. Una única lluita. Un sindicat. Una
manifestació. L
?
obra de teatre que uspresentem parla de la lluita de la gent d?
un país, contra
l?
estructura política d'aquest. Us convidem a rememorar i viure amb nosaltres aquest
fragment de la història d?
Espanyai de la història delsnostresavisi àvies.
alçar laveu
unaobrainspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies
R
E
P
R
E
S
E
N
T
A
C
IÓ
T
E
A
T
R
A
L"A
L
Ç
A
RL
AV
E
U
"
Representació de l'obra teatral Alçar la veu, l?
obrade teatre escrita, produïdai
representada pelsnoisi noiesde 3r d'ES
OA.
Espodràaccedir a l'espai ales16:45 h. Ales17 h estancaran finsacabar la
representació.
Localització: Gimnàs
16:45 h
Obertura de portes
17:30 h (aprox)
conversaoberta
Un cop acabada la funció, s?
obriran portesi tindrà llocuna conversaobertasobre el
procésde creació de l'obra teatral i sobre larecuperació de lamemòriahistòrica.
Localització: Gimnàs
17 h
Tancament de portes
program
ació
dimecres 30 de novembre
9
Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que
ensinterpel·la a totsi totes, el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més
de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge al Xavier,
el Jaume, la T
eresa, l'Enric, la Catalina, l'Esther, i Ana María; totes elles voluntàries de la
Fundació Arrelsque, de diferentsmaneres, son la llar de lespersonessense llar.
L
lars
Q
uiéslallar delespersonessensellar?
E
xposicióllars
Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries
de laFundació Arrelsque son la llar de personessense llar.
Aquestaexposició espodrà veure al foier de ElsCostalsfinsa finalsde gener.
Localització: Aula 3C
16:30 a 18:45 h
lecturaenveualtaihom
enatgealsprotagonistes
Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde
l'exposició. Llegiran leshistòriesde vidaen presència delspropisprotagonistes.
16:30 a 18:45 h
ventadellibretesim
aterial solidari
Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per aprojectes
de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels.
Localització: Aula 4C
lanostraexposició,el prototip
Exposició sobre leshistòriesde vidadelsnoisi noiesde 3r d'ES
OC. Aquesta
exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu que ha donat lloca
l'exposició Llarsque estàa l'Aula 3C.
Localització: Vestíbul
16:30 a 18:45 h
10
Fa ja tres cursos que els nois i noies de 3r d'ES
O dissenyen i construeixen simuladors de
satèl·litsespacials. Aquestshan de ser capaçosde recollir la pressió atmosfèrica, l?
alçada i la
temperatura durant l?
ascens i el descens d?
un "vol espacial", així com donar resposta a una
missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip d?
investigació. S
i t'interessa la
tecnologiao la ciència, vine i t'explicarem com fer-laa casa teva!
cursaespacial
quèvol dir fer ciència?
taller deprogram
acióam
bm
icro:bit
T'interessa laprogramació?Volsaprendre aprogramar lesplaquesque hem
utilitzat alsnostressimuladorsde satèl·litsespacials?En aquest taller t'ensenyarem
com!
16:30 a 18:45 h
taller decreaciódeprototipsdesatèl·litsespacials
Vine adissenyar un petit simulador de satèl·lit espacial. S
eràscapaç d'aconseguir
que acompleixi lamissió?
taller decreaciód'unecosistem
atancat
En aquest taller podràscrear i endur-te acasa tevaun ecosistema tancat. No cal
inscripció però laparticipació està limitadaal material disponsible.
Localització: Aula3A
m
ostrad'inform
escientífics
El disseny del simuladorssatèl·litsespacialsi l'anàlisi del seu funcionament i
resultatss'han plasmat en unsinformescientífics. En aquestamostra podreu
consultar-losi discutir-losamb elsseusautors.
Localització: PassadísAula 3A
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimecres 30 de novembre
11
program
ació
dimecres 30 de novembre
El món en guerra
Sense filtres
Busquem geòlegs!
Alçar la veu
Llars
Cursa espacial +Ecosistema
Aula2A, 2Bi -15
Aula4Ai vestíbul
Aula4Bi passadís
Gimnàs
Aules3C, 4Bi vestíbul
Aula3Ai passadís
p. 4 i 36
p. 5 i
p. 6
p. 7 i 40
p. 8 i 42
p. 9 i 44
12
unm
om
ent d'aula
Projecte Exoplaneta L
V1-10
13
Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un
viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T
erra amb el projecte CTM.
Recorrer el S
istema S
olar, trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer
on som de l'Univers i què vol dir viure i estar viu. El projecte Exoplaneta L
V1-10 ens ha
permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l?
Univers i posar en valor
lesfortalesesdel nostre planeta.
E
xoplanetaL
V
1-10
anemaviurefora?
program
ació
dijous 1 de desembre
salaP
L
A
N
E
T
A
R
I
Hi ha 3 tornson l?
alumnat guiarà lavisitaal planetari per donar-vosa conèixer les
meravellesdel S
istema S
olar i el cel nocturn.
Localització: Aula 1A
exoplanetes
Podreu contemplar elsmodelsd?
exoplanetesi llegir elspòsterson esrecullen les
investigacionscientífiquesfetes. S
ereu capaçosde relacionar cada model amb el
seu pòster?
Localització: Passadísde 1r
16:30 a 18:45 h
T res torns:
16:45
17:30
18:15 h
salaterra
Usconvidem a participar en el debat obert entre elsparticipantssobre elsimpactes
ambientalsi lanostrapetjadapersonal.
Localització: Aula -15
16:30 a 18:45 h
Nota: L'espai alesaulesésreduït, recomanem que usdistribuïu de formael més
equitativapossible, per tal de poder gaudir lavisitasense aglomeracions. Perquè
pugueu assistir a lesdiferentsactivitatsguiadesper l?
alumnat hem organitzat tres
torns.
14
Al llarg de la història les persones han viatjat per raons molt distintes: descobrir territoris
desconeguts, salvar les seves vides, conèixer el món, fugir de les guerres, reencontrar-se
amb personesa qui estimen? A vegadeslessevesexperiències, elsseusdesitjos, el que han
aprèsen elsviatgeshaquedat plasmat en llibres: novel·les, relatsde viatges, atles, quaderns
de bitàcola? Fins al punt que ?el viatge? és un dels temes més presents en la història de
literatura i la cultura. En aquesta exposició us proposem un viatge pel món i les paraules a
partir de les creacions que els nois i les noies han fet en el marc del projecte ?
Atles de
viatgesimaginaris?
.
atlesdeviatgesim
aginaris
qU
ÈÉ
SR
E
A
L
M
E
N
TU
NV
IA
T
G
E
?
el m
ónilesparaules
Podreu gaudir de lesaquarel·lesi fragmentsliterarisde lesobrescreadesper ellsi
elles.
Localització: escalaque comunicapati petit i passadísde 1r d'ES
O(veure mapa)
16:30 a 18:45 h
el m
ón
En aquest segon escenari esconvidaalsvisitantsa conèixer el món i lesganesde
viatjar atravésd'unaexperiència immersivaconduïda pelsmateixosautors
Localització: Aula-16
16:30 a 18:45 h
lesparaules
en el tercer escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzada dels
relatsescritspelsnoisi noies, participar en un taller de creació literàriai fer que les
seveshistòriesformin també part de l'exposició.
Localització: Aula1C
16:30 a 18:45 h
program
ació
dijous 1 de desembre
15
el vol d'unsim
ulador desatèl·lit espacial
Projecte Cursa Espacial
16
program
ació
dijous 1 de desembre
En aquest projecte viatgem pel temps, des d?
abans de la invenció de l'escriptura fins a
l?
actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les
característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions.
Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d?
art i arquitectòniques que han fet
canviar el món i l?
han fet tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en elements
concrets de la nostra societat i n?
analitzem l?
evolució històrica en un vídeo documental.
Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur,
aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d?
uns fets
anteriorsi el precedent d?
allò que vaocórrer acontinuació.
el fil del tem
ps
Q
uinaésl'herènciadelsnostresavantpassats?
m
useudelesedatsdelahistòria
Podem entendre lahistòria atravésde l'evolució de diferentselements?En aquest
espai, de lamàdelsnoisi noiesde 1r d'ES
O, podreu endinsar-vos-hi.
Localització: Aula1B
16:30 a 18:45 h
docum
ental "elem
entspel fil del tem
ps"
S
ala de projecció contínuade lespecesdocumentalsque elsnoisi noieshan creat
sobre l'evolució de diferentselementsal llargde lahistòria.
Localització: Aula3C
17:30 a 18:45 h
17
Què tenen en comú els clàssics grecs, l?
òpera, i el rock & roll? Molt més que no ens pot
semblar. Alguns temes universals apareixen a les obres més conegudes dels diferents
períodes històrics: l?
amor i la gelosia, la tristesa i la pèrdua, el deure i el desig, el destí i la
sort, elsrumors? En aquest projecte, ho relliguem tot plegat creant un espectacle de titelles
sobre un mite clàssic amb música de fons d?
òpera i rock que tracten el mateix tema.
Treballem el llenguatge expressiu del món delstitelles: el desdoblament, la mirada, el focus,
l?
alternança? i també lacreació de diàlegs. Ben segur que el resultat serà? històric!
ssshhh...
S
IN
O
C
A
LD
IRR
E
S
,E
S
T
À
SE
NS
IL
E
N
C
I?
espectacledetitelles
Espectacle de titellesen directe a càrrecdelsnoisi noiesde 1r d'ES
O.
Esrealitzaran dostornsamb duesobresde titellesacada torn. Mentre lafunció
estàen marxa no espodrà accedir al'espai.
L'espectacle ésobert a tothom. En el casdelsfamiliarsdelsartistes, s'informarà de
qui actuaràacada torn per tal que pugueu organitzar lavostra visita.
Localització: Aula 3C
Dos torns:
16:40 h
17:10 h
18
Alsnoisi noiesde 2n d?
ES
OA elshan arribat unsplànolsd?
habitatges i el repte de construir
maquetes interpretant-los amb rigor i precisió i assolint habilitats i coneixements dels
professionals de l?
arquitectura. Us convidem a veure?
n el resultat i a comprovar quines són
aquesteshabilitatsi coneixements.
tenimunsplànols
S
abreminterpretar-los?
m
ostradem
aquetes
Exposició guiadapelsnoisi noiesque han elaborat lesmaquetesdelshabitatges.
16:30 a 18:45 h
tallersm
anipulatius
T
allersmanipulatiusi d?
indagació perquè posisa prova leshabilitatsi els
coneixementsque requereix lainterpretació de plànolsi l?
elaboració de les
maquetes. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa!
Localització: Gimnàs
program
ació
dijous 1 de desembre
19
El mòbil forma part de la nostra quotidianitat, però el coneixem en tots els seus vessants?
Coneixem els elements químics que el conformen, la tecnologia associada, els conflictes
socials i ambientals que provoca la seva fabricació? Us convidem a descobrir-ho
acompanyatsdelsnoisi noiesde 2n d?
ES
OA.
quèducalesm
ans?
Q
uèenssuposalaproducciód'aparellselectrònics?
plafonsdivulgatius
Exposició guiadaper l?
alumnat de 2nAd?
ES
Oper plafonsdivulgatiussobre l?
impacte
ambiental, tecnològic, químici social delstelèfonsmòbilsque duem a lesmans.
16:30 a 18:45 h
cam
panyasolidària:recollidadetelèfonsm
òbils
S
i etsdelsque guarden el teu mòbil vell al calaix... treu-lo i porta'l al centre!, amb
elsmòbilsrecollitsen bon estat participarem en lacampanya "Mobilitza't per la
selva", elsterminalsinserviblesi la restade componentsl?
alumant de 2n d?
ES
Oels
farem arribar personalment a lanau de reciclatge d'Andrómines
Localització: Gimnàs
tallers
T
allersde descoberta i sensibilització sobre diferentsaspectesrelacionatsamb els
telèfonsmòbils. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa!
20
program
ació
dijous 1 de desembre
Les imatges en moviment ens envolten avui... però com va sorgir tota aquesta màgia? Com
van ser els inicis d'aquest art? Fa més de cent anys que el cinema és un llenguatge i un art.
Però alsseusinicisel cinemaera un artefacte molt diferent del que coneixem ara i no gaudia
del mateix l'estatus social. Era en blanc i negre, no tenia so, i sovint es feia servir en
espectacles de màgia o d'il·lusionisme Un dels seus precursors va ser Georges Méliès. En
aquest projecte recreem moltesde lesinnovacionstècniquesque aquest cineasta francèsva
fer servir.
lam
àgiadel cinem
a
l'il·lusionism
eaescena
m
ostradecurtm
etratges
Convertim l?
aulaen un cinema per poder veure elscurtmetratgesde cinemamut
que han fet elsnoisi noiesde 2n d'ES
Ofent servir l'il·lusionisme de Méliès. Elsfilms
participen en el concursParticipa Mélièsdel Caixa Fórum.
S
i usplau, mireu-vosleshoresd'inici delspassis, quan la projecció estigui en marxa
no espodrà accedir a l'espai.
Localització: Aula2B
J
O
C
SV
IS
U
A
L
Siil·lusionsòptiquesdepel·lícula
Fira de jocsvisuals, il·lusionsòptiquesi artefactesprecursorsdel cinema on les
famíliespodran participar i passar una bonaestona.
Localització: 2A
16:30 a 18:45 h
Quatre passis
16:45 h
17:15 h
17:45 h
18:15 h
21
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
Ssshhh?
T
enim unsplànols
Què duca lesmans?
La màgia del cinema
Aules1A, -15 i passadís
Aules1C, -16 i escala
Aula1Bi 3C
Aula3C
Gimnàs
Gimnàs
Aula2Ai 2B
p. 13 i 46
p. 14 i 48
p. 15 i 51
p. 16 i 50
p. 18 i 52
p. 19 i 53
p. 17
program
ació
dijous 1 de desembre
22
m
om
ent
d'aul
a
Projecte
T
enim
uns
plànols
23
camerunésemigrat a Alemanya i obrer en la construcció
del camp d?
extermini d?
Auschwitz-Birkenau (Polònia)
werner schm
idt
adolescent belga deportat al camp de concentració de
Neuengamme (Hamburg)
D
ilanjanssens
espia i franctiradora britànica
avawatson
japonesa víctima del bombardeig d?
Hiroshima
akirasato
24
S
er am
baixadora,unanova
oportunitat deviureicom
partir
el projecteeducatiu
Els estudiants ambaixadors/es de Les Vinyes és una
iniciativa que va néixer el curs passat arrel de l?
estada
d?
alguns dels nostres docents a l?
institut High T
ech
High de Califòrnia, que és pioner en innovació
educativa. Quan van anar a visitar aquest centre, van
quedar gratament sorpresos que la visita la conduïssin
una parella d?
alumnes, i no pas els professors (que sol
ser l?
habitual). Els va meravellar la naturalitat i
l'honestedat amb què explicaven el seu projecte
educatiu, així que no van dubtar a posar en marxa
aquesta dinàmica a Les Vinyes, ja que sovint rebem
demandes de persones i entitats interessades en
conèixer el nostre.
Recordo que un temps després del seu viatge a
Califòrnia, el S
ergi i la Betlem em van dir: ?Et volem fer
Els estudiants ambaixadors/es és una iniciativa que va néixer el curs
passat. És una nova oportunitat de participar i representar a la
comunitat que suposa una gran responsabilitat, però que alhora em
fa sentir molt afortunada i valorada. Actualment som més de 60
nois i noies voluntaris de 1r a 4t d'ESO.
article
una proposta deshonesta? i seguidament em van
explicar la idea que tenien en ment i si em venia de
gust formar part d?
aquest grup d?
estudiants
encarregats de dur a terme les visites. En aquell
moment jo em vaig sentir molt afortunada i valorada,
però alhora, vaig sentir que una gran responsabilitat
requeia sobre nosaltres. En certa manera, la visió que
s?
endurien els visitants sobre Les Vinyes dependria
d?
allò que nosaltresmostréssim, però tot i elsneguits i
dubtes, em vavenir molt de gust formar-ne part.
El dia que per primera vegada vaig tenir la possibilitat
de ser ambaixadora d?
una visita, vaig adonar-me?
n que
no m?
havia equivocat gens en prendre aquella decisió
perquè en aquella estona, vaig tenir la sort d?
aprendre
i gaudir molt escoltant la veu dels meus companys, i
Escrit per Núria M, alumnade 4t d'ES
O
25
això va suposar per a mi una gran oportunitat per
entendre encara millor la manera en què aprenem a
Les Vinyes i a conèixer amb més profunditat alguns
delsobjectiusdel nostre projecte educatiu.
"Una gran responsabilitat recau
sobre nosaltres, la visió que
s?enduen els visitants depèn
d?allò que nosaltres mostrem"
Actualment, a l?
ambaixada som més de 60 alumnes
voluntaris de 1r a 4t d?
ES
O responsables de
representar la comunitat educativa del centre, i en
particular la veu de l?
alumnat. L
?
únic requisit per
formar-ne part és simplement voler ser-hi, i cadascú
contribueix a l?
ambaixada en la mesura que pot,
participant en diferents tasques: a les exhibicions
públiques dels projectes trimestrals, en la jornada de
portes obertes (noves famílies), en les jornades de
portes endins (famílies), en les presentacions
d?
aprenentatge, en sessions de formació o en les ja
mencionadesvisitesde personesexternesper conèixer
el projecte educatiu. Durant el temps que aquesta
iniciativa porta funcionant, els ambaixadors i
ambaixadores hem acollit, entre d?
altres, docents de
Menorca, Mallorca, S
anta Coloma de Gramenet i S
ant
Adriàdel Besòs.
"Per mi ha sigut una molt bona
eina per conèixer i entendre amb
major profunditat tot el que
fem a Les V inyes i
compartir- ho amb altres
companys i companyes
S
er ambaixadorade LesVinyesésuna experiènciamolt
enriquidora i m?
encanta tenir la sort de formar-ne part.
Marc, Hugo, Marta, Luca, Naira, Ritai Mireia, noisi noiesde 3r d'ES
O, atenen dosprofessorsde l'Institut Can Masde Ripollet.
Per mi ha sigut una molt bona eina per conèixer i
entendre amb major profunditat tot el que fem a Les
Vinyes i compartir-ho amb altres companys i
companyes.
etsfam
íliai
volsconèixer
am
bm
és
profunditat
comaprenema
lesvinyes?
elsam
baixadorsus
podenajudar!
Trucaal centre i diguesque vols
participar en unajornadade
Portesendins.
26
aprenentatgem
ésprofund
destacant el treball delsestudiants
Viatjo amb una maleta ben pesada. Al llarg dels meus
35 anys de carrera com a mestre i educador a EL
Education, m?
ha obsessionat col·leccionar treballs dels
alumnesamb una qualitat i un valor remarcable. Porto
amb mi aquests treballs a totes les escoles que visito,
quan faig conferències o tallers, perquè d?
una altra
manera no em creuríen quan els hi descric. El treball
dels alumnes de la meva gran maleta negra és
exemplar ?preciós i precís, representatiu de domini
profund de coneixements i habilitats de pensament
crític? però no és d?
alumnes ?excepcionals?
. No prové
de classes amb un talent especial o nat, ni tampoc
d?
escoles privades d?
elit. És el treball d?
estudiants
normals en escoles normals arreu del país. La
diferència és que els equips docents d?
aquests
alumnes els han ajudat a desenvolupar les habilitats i
la mentalitat necessàries per crear treballs d?
una
qualitat excepcional, i han construït una cultura d?
aulai
de centre on el treball d?
excepcional qualitat és la
norma.
Quan treballo amb educadors de tot el país i trec
aquest treball de la meva maleta, canvia la visió del
que és possible quan als i les alumnes se?
ls permet,
obliga i dona suport per fer granscoses. La qualitat del
treball, per si mateix, canvia les regles de joc. El fet de
que la majoria del treball prové d?
escolesurbanesamb
un nivell socioeconòmic baix deixa atònita a la majoria
d?
audiències. Cada vegada que presento aquest treball
i el discuteixo amb professors i equips directius, els
recordo que les decisions que prenem sobre com
utilitzem el temps a l?
escola són sovint l?
enemic de la
qualitat i la profunditat. Els nostres patrons de
lideratge a les aules estan tan arrelats que ni tan sols
ens adonem quan prenem decisions poc efectives.
Considereu lamevapròpia experiència.
Donar valor a l'aprenentatge
Durant els meus anys d?
estudiant, a escoles públiques
molt apreciades, mai vaig produir res que s?
assembli a
Ron Berger, responsable principal de les Expeditionary Learning
schools, obre el portafolis de treballs dels seus alumnes per
demostrar els beneficis a curt i llarg termini de l?aprenentatge més
profund (deeper learning).
article
Adaptat i traduït per l'equip docent de LesVinyesapartir de l'article Deeper Learning: Highlightingstudent work
de larevistadigital Edutopia.org(edutopia.org/blog/deeper-learning-student-work-ron-berger).
un treball autèntic o que tingués un valor més enllà
d?
abordar un requisit de classe. Dedicava el meu temps
a un ?engranatge acadèmic? de lliurament de tasques
curtes completades individualment com a esborranys
finals (fitxes, treballs, problemes de matemàtiques,
informes de laboratori...), cap dels quals no va
significar gaire per a ningú i cap dels quals
s?
assemblava al treball que he hagut de fer en el món
real. T
ot i que vaig rebre bones qualificacions, no
conservo cap feina dels meus dies a l?
escola, perquè
res del que vaig crear no era particularment original,
important o bonic.
Quan acabem l?
escola i entrem en el món laboral, se?
ns
demana crear treball de qualitat ? articles científics,
plans de negoci, web, llibres, plànols, dissenys gràfics,
propostesd?
inversió, dispositiusmèdics, aplicacionsde
programari. Aquest treball es crea al llarg de setmanes
o mesos amb la consulta, col·laboració i crítica
d?
equips, i passa per múltiples revisions. La
investigació, l?
anàlisi i la producció impliquen múltiples
disciplines, com ara la lectura, l?
escriptura, les
matemàtiques, lesciències, l?
enginyeriai el disseny.
Quan desenvoluparan els estudiants les habilitats
necessàries per fer aquest tipus de treballs si no és a
Escrit per Ron Berger
Autoretrat d'un estudiant del portafoli de Ron Berger.
27
l?
escola? No són només habilitats de lectura i
matemàtiques; és també planificació, resolució de
problemes i treball col·laboratiu. Quan creiem que els
estudiants desenvoluparan capacitats per perseverar
en el temps amb un projecte desafiant i mantenir-se
amb alts estàndards de qualitat? Aquestes habilitats i
mentalitats, conegudes col·lectivament com a
aprenentatge més profund (deeper learning), només
es poden construir mitjançant pràctiques a llarg
termini a les aules on els estudiants treballen junts en
projectessignificatius.
La papallona d'Austin
Potser l'obra més memorable que he recopilat durant
la meva carrera és una de sorprenentment petita: un
dibuix d'una papallona d'un nen de primer de primària
anomenat Austin, de l'ANS
ERCharter S
chool de Boise,
Idaho. Aquesta il·lustració científica per a un projecte
de recaptació de fons és significativa perquè l?
evolució
d'Austin entre els esborranys és notable: una
instrucció reflexiva va portar a Austin a través d'un
procés de millora des d'un esbós primitiu fins a una
il·lustració final científicament precisa i sorprenent. El
salt de qualitat és aclaparador, però encara més
important és el seu missatge: sovint ens conformem
amb un treball de baixa qualitat quan, amb
perseverança i crítica acurada, som capaços
d'excel·lència.
professional i autèntic va canviar la visió d'aquests
estudiants. T
ot i que la majoria provenen de famílies
en què ningú no havia anat a la universitat, van arribar
a veure la universitat com un objectiu realista i
assolible i van desenvolupar la mentalitat autodirigida
que necessiten per tenir èxit allà.
Serps
Els estudiants de segon de primària del Conservatory
Lab Charter S
chool (Boston) van crear un llibre infantil
de qualitat professional com a part de la seva
investigació sobre les serps. Inspirats per la papallona
d'Austin, a través de molts esborranys van aconseguir
portar la seva escriptura i il·lustració científica a un
producte final enlluernador. El vídeo musical que els
estudiants van crear per documentar el seu
aprenentatge ha creat força sensació a Y
ouTube: un
engrescador homenatge a Lady Gaga titulat "S
nakes
are Born ThisWay".
Una vegada que un estudiant crea un treball de valor
per a un públic autèntic més enllà de l'aula (un treball
que és complex, profund, precís, important i bell),
aquest alumne mai és el mateix. Quan has fet un
treball de qualitat, un treball més profund, saps que
sempre etscapaç de fer més.
L
'empremta verda
Quan la gent pregunta com els instituts urbans de la
nostra xarxa EL aconsegueixen que tots els graduats
arribin a la universitat, no hi ha una resposta ràpida.
Construir cultures escolars on tots els alumnes siguin
coneguts, recolzats i obligats a crear treballs de valor
n'és una gran part. Els estudiants de la S
pringfield
Renaissance S
chool de S
pringfield, Massachusetts, van
aprendre de la mà d?
enginyers de la ciutat a fer
auditories d'energia dels edificis de la ciutat. Aquests
estudiants no només van elaborar informes d?
una
qualitat professional, una "empremta verda" per a la
ciutat, sinó que l'alcalde també es va prendre
seriosament les seves recomanacions, invertint
centenars de milers de dòlars per renovar els edificis
de la ciutat que immediatament va suposar un estalvi
substancial d'energia i fons. Fer aquest tipus de treball
Empremta verdad'un estudiant.
E
volució d'unail·lustració científica gràciesa laiteració i el feedback.
Austin?
sButterfly: BuildingExcellence in Student Work
vimeo.com/38247060
S
erp d'un projecte de 2n de primària de laConservatory Lab Charter
S
chool (Boston).
28
M
A
R
T
A
"eLP
R
O
J
E
C
T
EL
L
A
R
SH
AF
E
Tqueem
plantegiF
E
RE
S
T
U
D
ISS
O
C
IA
L
S
"
Ensencanta el vincle que hasestablert amb la T
eresa,
la protagonista, i com a professors/es teus, ens
emociona veure que el projecte pugui ajudar a
potenciar els teus propis interessos. Ens voldries
comenta per on passen aquests plans que vau
comentar amb ella?Com va anar allò?
Li vaig comentar que m?
agrada molt el projecte i que
en un futur estava mirant d'estudiar per ser
treballadora social i que sempre han anat per allà el
que m?
haagradat.
És 27 de novembre i la Marta està a Barcelona, al Centre Cultural
Albareda, on ella i els seus companys i companyes realitzen les
entrevistes als protagonistes de l'exposició Llars. La Marta ha fet
vincle ràpid amb la Teresa Ávila, la seva protagonista, i aquesta
s'acomiada dient- li "què et vagi bé, espero que es puguin complir
els teus plans de futur". Quins plans de futur? En aquesta
entrevista ens agradaria estirar aquest fil, posar la mirada en
aquests "plans de futur"; o dit d'una altra manera, en com un
projecte pot despertar nous interessos o, en el cas de la Marta,
potenciar- ne de propis.
entrevista
Realitzadaper Carol T
orres(Orientadorai
professoradel projecte Llars)
Es teus interessos professionals ja anaven per
aquesta branca?
S
í, i en aquest projecte he vist diferents maneres de
treballar de com a educadora social i m'han agradat
molt, i crecque m?
agradaria estudiar-ho.
Així doncs, en el projecte Llars s'ha confirmat o estàs
mésdeterminada això?
S
í, per exemple, els meus pares em deien "tu aniries
molt per treballadora social" perquè és la feina que a
29
tu com ets i les teves característiques, t?
agrada molt
ajudar a la gent", doncs, vaig dir ostres! i mai he
esperat res a canvi, m?
agrada fer-ho perquè sí, perquè
m?
agrada molt. Llavors... sempre em deien que podria
dedicar-me a treballadora social, i era com... ufff... no
sé? no entenia el que feien de veritat i en aquest
projecte ho he conegut més de propo i m?
ha agradat
molt.
"He vist diferents maneres de
treballar com a educadora social,
i m'han agradat molt i
m'agradaria estudiar- ho en el
futur.
Aquest projecte que t'està suposant per tu a nivell
personal?
No tant acadèmicament, sinó a nivell personal...
m'està agradant moltíssim. Tinc mésganesde treballar
en aquest projecte, i a nivell personal estic descobrint
cosesque ami m'estan agradant molt.
Potsposar un exemple?
La funció que fan els educadors socials, he vist la
forma en que treballen, com ho fan cosa, que no
hagués aprèssi no hagués estat gràciesal projecte. No
ésigual que t?
expliquin el que fan que viure-ho. I dius...
ostres!
Què volsdir?
No sé, molt? amb moltes emocions. Les persones
protagonistes crec que se sentiran orgulloses. Diran
"ostres! m'han fet algo a mi, sóc algú!" I jo també em
sento orgullosa del que hem fet fins ara, i del que ens
quedaper fer.
Dius que t?
agrada molt el projecte, què és el que
t'agrada?
Conèixer, és a dir conèixer la feina, sobretot quan hem
anat a Barcelona. Parlem amb la gent, connectes amb
altres persones, pots saber de la seva vida [en
referència a persones sense llar que ha conegut a
través de la Fundació Arrels]. Et dones compte que
són persones i que em pot passar el mateix a mi o a
qualsevol persona (referint-se a acabar al carrer).
M'agrada molt aquest punt de realitat, això és el que
em fa pensar, estem fent un cosa de veritat, no ens ho
estem imaginant, sinó que ho estem veient.
T
ens ganes de que arribi el dia de l'exhibició pública
del projecte?Com te l'imagines?
Otger, Jonás, Martai Gisela entrevistant a laT
eresaÁvila
Alogrande.
"M'agrada molt aquest punt de
realitat, això és el que em fa
pensar, estem fent un cosa de
veritat, no ens ho estem
imaginant, sinó que ho estem
veient."
30
L
aiatom
às
"Q
uanestàsaquíésdifícil veure-ho,peròun
copsurts,el pasper L
esV
inyesdeixauna
em
prem
tam
olt gran."
La Laia és passat, present i futur de Les V inyes. T é 23 anys, està
graduada en humanitats i actualment estudia el màster de
professorat. És alumna de la primera promoció que va acabar la
secundària a Les V inyes, i ara fa les pràctiques al centre per
acreditar- se com a professora. Fa una dècada (sic), la Maria
Beneyto li va dir ?tu series una gran professora, i tens fusta per
ser directora?. No sabem si aquest presagi de la nostra estimada
Maria es farà realitat, però mentrestant, la satisfacció de tenir- la
de nou al centre és enorme. Compartir amb ella, ara com a futura
educadora, el desig i la necessitat de promoure aprenentatges
profunds, significatius i compartits per tothom és un vertader
regal, i perquè no dir- ho, possiblement sigui un dels regals més
valuosos que pot rebre un centre educatiu. M'emociona parlar amb
ella, em sento molt afortunat de poder seure i escoltar- la, i per mi
és una prova més de que en educació el millor està per venir.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Sergi del Moral
Quasi una peça de museu. Laia, quinsrecordsguardes
del teu pasper LesVinyes?
És molt especial la relació que tinc amb Les Vinyes,
suposo que es deu a l?
equip docent que vaig tenir, en
especial a la Maria Beneyto, em va marcar moltíssim, i
també tinc un record especial de la Glòria Arias, que
encara és al centre. I més enllà de les persones, la
cultura del centre i el que ens van voler ensenyar, en
aquell moment no ho valorava, però un cop surts
d?
aquí i coneixes altres entorns, altres ambients, altres
centres, em vaig adonar que el que havíem fet a Les
Vinyesera molt fort. Realment va influenciar-me a com
soc, a la meva personalitat, i el meu aprenentatge, vaig
aprendre moltíssim, vaig ?currar? moltíssim. I te
n?
adones amb el temps, perquè quan estàs aquí com a
alumna i aquest factor adolescent [riu] no et fa veure
lescosestal com són, però un cop surts, el pasper Les
Vinyesdeixaunaempremta molt gran.
Potsconcretar aquestesinfluències?
S
obretot, la cultura d?
aprenentatge. Aquí vaig tenir el
meu primer contacte amb el treball en grup, la
necessitat de comunicar-me, i no només això. Els
valors que ens van transmetre. Aquí l?
equip docent
tracta a l?
alumne d?
igual a igual, i crec que això ésmolt
important, aquesta sensació d?
equip i d?
unió, de
formar part de les coses que passen. De fet, quan era
alumna de Les Vinyes no m'agradava gens treballar en
equip, em resultava molt difícil pensar en mi i alhora
en els altres. Però amb el temps m'he adonat són part
de l'aprenentatge que m'emporto del centre: el saber
empatitzar i gestionar lessituacions.
Consideres que això t?
ha ajudat en la teva vida
personal i acadèmica?
S
í, moltíssim. Després de Les Vinyes vaig cursar
batxillerat, on no hi havia lloc per aprendre autonomia
o iniciativa, tot és massa tancat, però després, a la
31
universitat és ?apáñatelas como puedas?
. I dic
universitat perquè és el que conec, però en qualsevol
altre àmbit acadèmic o formatiu que coinicideixi amb
aquesta etapa de la majoria d'edat és així. Per això, si
previament no t'han donat aquesta opció i ajuda per
poder desenvolupar la teva pròpia autonomia i
iniciativapot resultar complicat de gestionar.
I creusque en el batxillerat també seria necessari que
espromoguin i esvalorin aquestsaprenentatges?
Moltíssim. M'indigna una mica que encara avui en dia
no s'estigui aplicant aquesta visió al batxillerat. Crec
que és una etapa molt important i plena de canvis en
que l'esencial hauria de ser aprendre a ser autònoms.
Estem a un pasde la vida adulta i enstrobem amb uns
estudis molt tancats que en certa manera limiten les
capacitatsd'expressió i iniciativadelsestudiants.
Un cop fora de Les Vinyes, has trobat que et faltaven
aprenentatges?
No, en absolut. He trobat a faltar cosesque fèiem aquí
i que de cop ja no formaven part del que vol dir ser un
?bon estudiant?
. De vegades es fa una caricatura del
que fem aquí, com si esreduísa treballar en equip, fer
presentacionsi parlar en públic. Però ésevident que va
molt més enllà, a les Vinyes em vaig formar com a
persona, és difícil de verbalitzar, però sé que el que
vaig aprendre m'ha capacitat per aprendre, ja siguin
continguts més teòrics com pràctics i competencials. A
la vida hi ha moltes coses per aprendre i moltes vies
per fer-ho. LesVinyesn'ésun exemple.
Què t'ha fer decidir ser professora?
L
?
experiència com a alumna de LesVinyes m?
ha marcat
molt, va ser molt emotiva. En aquell moment no ho
valorava, però quan vaig sortir d?
aquí ho trobava a
faltar. A 2n d?
ES
O, jo volia ser periodista i la Maria
Beneyto em va dir ?tu series molt bona profe, ho saps,
oi?, tal com ets podries arribar a ser directora!?
. En
aquell moment no volia ser professora, ni se m'havia
passat pel cap, però anys més tard, mentre estudiava
humanitats, mantenia el contacte amb la Maria i
recordo a la perfecció una conversa que vam tenir a
casa seva. Aquell moment va ser el detonant del meu
interèsreal per ser professora.
En aquest punt de l?
entrevista, per motius diferents,
als dos, se?
ns escapa alguna llagrimeta. I tot plegat
em fa pensar en Paulo Freire, que deia ?qui aprèn
ensenya mentre aprèn, i qui ensenya aprèn mentre
ensenya?
. Avancem fins al present, ara que estàs a
punt de certificar-te per ser professora, com veus
l?
aula des d'aquesta perspectiva, ara que t?
ho mires
com qui aprèn a ensenyar?
En el context de Les Vinyes, la paraula seria brutal. En
el primer moment que vaig entrar per la porta, el
primer dia que vaig entrar com a professora en
pràctiques, vaig flipar. Em va semblar que tot havia
evolucionat molt, no només pel que fa a equipaments,
sinó també pel que fa a la cultura del centre. Comparo
el que fèiem nosaltres amb el que es fa ara i m?
adono
que el centre també ha après, veig una línia d?
evolució
molt positiva. Estic molt contenta de poder fer les
pràctiques aquí, voler ser professora, i tenir aquesta
vocació, no hi havia millor llocque a LesVinyes.
Ara que estic a punt de ser professora m?
adono que
pel que fa a l?
educació, la gent, en general, desvia
l?
atenció. Es basen en aquesta dualitat ?innovació? o
?tradició?
. Però? què és realment important?
L
?
aprenentatge! I crec que és molt necessari visibilitzar
i normalitzar altres maneres d'aprendre. Ho dic per
experiència pròpia, jo he viscut la pressió de sentir que
no estic a l'alçada pel haver estudiat en un centre
"diferent". T
ambé s'hade dir...
Els prejudicis, per definició, no demanen certeses,
sovint estan basats en estereotips, i els estereotips,
també per definició, són difícils de canviar. Per això
resistir ésavançar.
Aquests prejudicis em fan ràbia. Fa molts anys que
s'esta transformant l'educació en centres com aquest.
Com pot ser que en en ple 2022 encara tinguem
aquests prejudicis? S
é que la societat té molts
prejudicisi injusticies, però aquí no estracta d'això. No
ha d'haver-hi tradició o no tradició, hi ha d'haver-hi
educació i posar el focus en els aprentatges i en el
veritable protagonista: l'alumnat.
T
othom té dret a una educació de qualitat? que
brutal que ho vegis com un tema de justícia social.
Massa fàcilment se?
ns etiqueta com a innovadors,
inclús disruptius, quan també som tradició. De nou,
Freire, ?lo viejo que preserva su validez, sigue siendo
nuevo?
.
LaLaiai laMariaBeneyto. Qui ensenya aprèn quan ensenya, i qui aprèn
ensenyaquan aprèn.
2013, gravació del projecte T
elenotíciesde 3r d'ES
O.
32
coral regi
"N
ecessitemunaeducacióque
realm
ent enstransform
i"
Coral, el dia del lliurament del premi vas llegir un
discursque ensva emocionar en aquell moment i que
continua emocionant-nos ara que ja han passat
alguns dies. Entre moltes de les coses meravelloses
que ens vas dir en nom del jurat, una de les que més
ens emociona és quan dius que ?totes les converses
que vau tenir amb professorat, alumnat i famílies?
eren mereixedores de premi. Ens podries explicar per
què ho creieu així? Què és el que us va arribar
d?
aquestesconverses?Què ésel que usva impactar?
En totes les converses que vam tenir, vau mostrar una
gran sintonia educativa. Des de la diversitat i des del
reconeixement del lloc que ocupa cadascun, però
El passat 14 de novembre una representació d?alumnes, famílies i
professorat rebíem el Premi Ensenyament del Cercle d'Economia
pel projecte ?Presentacions d?aprenentatge: el repte d?aprofundir en
el relat i la reflexió?. El rebíem emocionats i emocionades pel
reconeixement que representa cap al projecte educatiu i totes les
persones que li han donat vida en aquests dotze anys d?història,
però també per les paraules que, en nom de tot el jurat, ens
dedicava Coral Regi, experta en educació, exdirectora de l'Escola
V irolai de Barcelona, però sobretot, persona compromesa amb
l?aprenentatge rellevant i amb sentit per a tots i totes. Les seves
paraules ens van colpir i vam decidir fer- li una entrevista per
seguir conversant. Escoltar- la és sempre un plaer i encoratja a
seguir imaginant i fent reals les utopies.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Betlem Cuesta
sentíem que parlàveu un mateix llenguatge i que era
molt sincer. Escoltar-vos i parlar amb vosaltres em
recordava a un amic que diu que una escola ha de ser
com una bona orquestra de jazz, en la que tots els
membres de la comunitat educativa, fan sonar la
mateixa melodia, però sonant de maneres diferents.
Emociona escoltar, per exemple, alsantics alumnesi la
manera en què reconeixen el que ha fet l?
escola per
ells i elles, el que han après. Emociona també la
implicació de les famílies, i això, especialment a
secundària, no és massa habitual. T
enies la sensació
d?
estar parlant amb persones que ho feien des del cor,
però també des del cap. Amb uns arguments molt ben
33
plantejats, però també molt sincers. No tenien en cap
moment la sensació que estaven donant les respostes
que esperava el jurat. Hi ha hi havia molta veritat i
molta autenticitat en les seves i en les vostres veus.
Emociona escoltar, per
exemple, als antics alumnes i la
manera en què reconeixen el
que ha fet l?escola per ells i
elles, el que han après.
També en el discurs deies que a Les Vinyes vàreu
veure ?una aposta clara per treballar com educadorsi
com alumnes amb molta profunditat?
. Ens podries
explicar una mica més sobre aquesta profunditat que
vàreu veure en el projecte que vam presentar i també
en la vostra visita a LesVinyes?
Crec que a Les Vinyes heu entès que en educació
menys és més, que no es tracta de fer moltes coses,
sinó de fer-les bé, profundament, acollint els diferents
ritmes que permeti que tots els alumnes aprenguin. I
assegurant alhora la qualitat i la profunditat. Esteu
educant a persones exigents amb elles mateixes i
compromesesamb el seu l?
aprenentatge i amb el món.
S
er un bon/bona alumne/a a Les Vinyes no és ser
obedient, és, entre altres coses, saber que és el que
s?
ha de fer. I crec que això ho estan aprenent perquè
vosaltres poseu molt l?
accent en la metareflexió, en la
millora dels processos, en la qualitat, en la
profunditat?
L es V inyes és un referent de
transformació educativa,
especialment per la
fonamentació teòrica i
reflexiva, per la profunditat de
les seves propostes i que a més
s'acompanyen d'uns bons
resultats acadèmics.
E
l discursdel jurat
Transcripció del text llegit pel jurat en l'acte
d'entrega del Premi Ensenyament:
L'Institut Escola Les Vinyes està situat a
Castellbisbal. Ésun centre d'una línia a primària i
tres a secundària, amb alumnes del mateix
municipi i de les rodalies, que venen atretes per
la qualitat del seu model educatiu. Des dels seus
inicis és un centre amb un Projecte Educatiu
transformador i aquesta proposta s'ha anat
consolidant al llargd'aquestscursos.
El projecte educatiu vol recollir i actualitzar la
tradició pedagògica catalana amb la voluntat
d'esdevenir un centre referent de qualitat
educativa en relació a l'aprenentatge actiu,
l'autonomia de l'alumnat i la personalització dels
aprenentatges tot basant-se en valors de
solidaritat, participació democràtica i inclusió
que impregnen el dia a dia i l'estructura
organitzativa.
Varen presentar el projecte: Presentacions
d'Aprenentatge però totes les activitats que
vàrem poder veure en la visita al centre en les
entrevistes amb alumnes, antics alumnes, mares
i professors, serien per elles mateixes
mereixedoresde premi.
El projecte Presentacions d'Aprenentatge,
exposa la importància de reforçar la
meta-reflexió profunda de l'alumnat, amb
l'exposició oral del que ha aprèsal llarg del cursi
així fer-los conscients no tan sols del que
aprenen, sinó de com ho aprenen i perquè
aprenen. I la presentació davant de la comunitat
educativa consolida els vincles i potencia la
col·laboració amb les famílies. Cal afegir que
aquesta presentació es prepara en els darrers
diesde curs.
Però el que destaca de Les Vinyes és la
fonamentació rigorosa de totes les seves
propostes, el treball de formació reflexió del
claustre abans d'implementar noves propostes.
Ésuna aposta clara per treballar com educadorsi
com alumnes amb molta profunditat. Destaca
també la qualitat dels materials treballats, la
cura en les presentacions del productes finals
delsprojectesi en ladecoració del centre.
Ens trobem en un centre referent de
transformació educativa, especialment per la
fonamentació teòrica i reflexiva, per la
profunditat de les seves propostes i que a més
s'acompanyen d'uns bons resultats acadèmics
educatius dels seus alumnes. És per aquest
projecte i la capacitat de transformació de
l'educació cap un model pel segle XXI que, el
Jurat, en la seva reunió plenària del dia 7 d'abril
de 2022 va decidir atorgar-li el Premi
Ensenyament Fundació Cercle d'Economia 2022
en lamodalitat secundàriaPremi Agbar.
Núria, Vinyet, Jaume, Hanna, Janna i Júlia, part de lacomitiva
d?
alumnes, familiarsi equip docent que vaassistir a l?
acte de lliurament.
34
Jo que visito moltes escoles veig que a vegades les
coses es confonen. Per què transformar el que
passa a les escoles, no consisteix en fer activitats
lúdiques o divertides, sinó de fer coses rellevants, i
fer-les amb rigor, amb profunditat i aprenent. Posar
l?
alumne al centre i fer coses que siguin realment
rellevants per a ells i elles. En definitiva el repte, i
el que vam veure, és que estàveu fent real aquest
missatge que vosaltres tant repetiu: Aprendre
importa.
El somni seria que cada
vegada hi hagués més escoles
com L es V inyes i com moltes
altres que coneixeu bé.
Sentir totes aquestes paraules de part del jurat i
d?
una persona com tu, ens omple d?
orgull. Durant
tota la teva vida has estat a peu d?
aula i d?
escola,
en contacte directe amb els nois i noies, amb les
famílies i amb el professorat i això, per a nosaltres,
té un valor enorme. Si haguessis d?
escollir el més
important que has après en tots aquests anys de
docència i de gestió d?
un centre educatiu, què
diriesque és?
Crec que una de les coses més rellevants que he
après és que cal cuidar al claustre, i en aquests dos
anys de pandèmia, ho hem vist d?
una manera
especial. Hem de tenir un claustre que se senti
còmode amb el canvi, i compromès amb el projecte
educatiu. En aquest sentit crec que te un valor
enorme el treball de reflexió constant que dueu a
terme a Les Vinyes, tant en el claustre com amb els
alumnes. El canvi enspot aportar possibilitatsde fer
les coses diferent, maneres de treball diferent,
curiositat i creativitat...I en aquest sentit treballar
junts la cultura del canvi perquè les persones ho
puguin viure des d?
una posició de benestar és molt
important.
A vegadestenim pressa en canviar lescoses, perquè
és veritat que en educació hi ha coses molt urgents.
Però el que és important és saber cap on anem. Hi
hamoltafeina, però cal que aquestafeinaesfaci bé.
L
?
alumnat al centre, la cura i l?
acompanyament del
professorat i fer a les famílies se sentin part i
entenguin el projecte educatiu, em semblen tres
aspectes fonamentals. La brúixola que ens ha de
permetre seguir avançant.
Ara ja t?
has jubilat, però segueixes molt vinculada
al món de l?
educació, coneixent i ajudant a escoles
d?
arreu del món, regalant el teu tempsi saviesa per
seguir avançar. Cap a on t?
imagines o t?
agradaria
que anésl?
educació en elspropers15 anys?
Per a mi el somni seria que cada vegada hi hagués
més escoles com Les Vinyes i com moltes altres que
coneixeu bé, que tinguessin clar que estan en un
procés de transformació permanent. Que aquestes
escolesno fossin l?
excepció, sinó lanorma.
Ara que estic jubilada, a vegadesem pregunto: però
com és que faig tantes coses? Doncs en primer lloc
perquè el món de l?
educació ésla meva passió, però
també perquè em sento profundament
compromesa i tinc moltes ganes de poder ajudar a
que altres centres puguin fer el seu camí. I
m?
agradaria que aquesta transformació arribés a
totesbandes.
Ens pensavem que hi hauria prou amb
l?
escolarització universal, però no. Necessitem un
aprenentatge rellevant per a tots els alumnes.
Necessitem una educació que realment ens
transformi.
M?
amoinen aquestes visions distòpiques del de
futur. I nosaltres necessitem avançar i creure en un
futur ple d?
utopies. Per què educant infants,
educant joves, de segur que podem fer que la
utopia no sigui un somni, sinó que puguem
construir un futur millor per atotsi per a totes.
35
quanlesfam
ílieshisou,aprendreim
porta
Pla d'acollida del curspassat
36
E
LM
Ó
NE
NG
U
E
R
R
A
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
M
A
Q
U
E
S
T
A
?
Anem per feina! S
i volem apropar a l?
alumnat alguna
de les infinites realitats que van viure milions de
persones entre els anys 1939 i 1945 arreu del món, el
primer que necessitem és posar a l?
alumnat en
context, que pugui experimentar la deshumanització,
la por, la barbàrie, la violència, la mort? en paral·lel,
volem posar en context tant alguns dels
esdeveniments més importants de la guerra com
apropar a l?
alumnat la idea que la derrota del nazisme
L?experiència acumulada al llarg dels meus anys com a docent en
l?àmbit de les Ciències Socials m?ha suscitat sempre una àrdua i
obstinada idea: la comprensió dels fets històrics i les seves causes i
conseqüències no sempre és un tasca fàcil ni amable, ni pel
professorat ni per l?alumnat. A més, ser capaç d?aproximar la
Història mitjançant la classe magistral requereix d?un tarannà
concret, proper a la figura del contacontes (?storyteller?), que
aprofitant recursos propis de les arts escèniques, pot arribar a
encisar i captar l?atenció, però sovint es queda a la superfície. En
aquest projecte ens vam plantejar superar aquesta situació i anar
una mica més enllà? i si enlloc de posar el focus en ?estudiar? i
?comprendre? la Història ens proposem fer una acte d?empatia
històrica i anem a ?viure? en primera persona aquests fets? V oilà!
Encara més? perquè no li donem concreció desenvolupant un
personatge que sigui una translació personal de l?alumnat i el
situem dins un relat curt?
projecte
Escrit per Raul Arana
en el camp de batalla no va ser fàcil, tot i que es pugui
pensar el contrari. En aquest part del procés
visualitzen quatre escenes de pel·lícules relacionades
amb els escenaris decisius de la guerra. Una vegada
vista cadascuna de les escenes, demanar a l?
alumnat
què han pensat, què han sentit i, sobretot, amb quin
personatge s?
ha identificat, són els primers passos per
començar a posar-se en situació.
La construcció del coneixement necessari per tal de
37
donar realisme als fets que ambienten la història i
coherència a les situacions que plantejaran en el seu
relat es desenvolupa a través d?
uns grups d?
estudi que
els ajudarà a tenir una visió de conjunt dels fets més
rellevants de la II Guerra Mundial i, a la vegada, una
visió àmplia de les possibles localitzacions i fets on
ubicar el seu personatge i el seu relat. Aquests grups
exposen oralment davant dels companys, amb el
suport audiovisual que creguin convenient. Hi han,
però, dos fets que des del professorat creiem
convenient donar una mirada més profunda: per una
banda, l?
Holocaust, mitjançant la visualització d?
un
documental i la visita de membres de l?
Amical
Mauthausen i l?
Amical Buchenwald i, per altra, el
llançament de la bomba atòmica d?
Hiroshima,
mitjançant també una altre documental. Aquests
documentals tenen el valor afegit de tenir desenes de
testimonisviusdelsfetstractats, tant d?
un bàndol com
d?
un altre. E
videntment, tornem a demanar a
l?
alumnat que ens faci arribar els seus pensaments,
sentiments i amb quin personatge o testimoni s?
ha
identificat.
"L es guerres acabarien si els
morts tornessin
Stanley Baldw in
A partir d?
aquest punt, el projecte pren un camí ben
diferent. Es tracta de dinamitzar les sessions per
acompanyar a l?
alumnat en el procés concret de
creació literària. No hem d?
oblidar mai que la creació
final és de caire artístic. A la vegada, l?
alumnat ha de
posar en pràctica, de manera evident, l?
autonomia i la
iniciativa per arribar a bon port. La primera dinàmica
intenta definir aspectes de la personalitat de cadascun
dels alumnes, amb l?
objectiu de mirar de trobar quins
aspectes incorporaran al personatge principal, mirant
de crear un lligam evident entre alumne i personatge.
Un moment molt singular del projecte és la visita de
l?
Asociación Catalana de Coleccionismo de Uniformes
Históricos (ACCUH). Aquesta associació participa en
recreacions històriques de batalles de la història i en
produccions cinematogràfiques. A més, apropa a
l?
alumnat un model de disseny de personatges. En
aquest punt, els demanem que siguin capaços de
dissenyar tres personatges, amb l?
objectiu de
diversificar-los, ja que la cooperació, en aquesta part
del projecte, es concreta en un aspecte del relat: els
personatges es creuaran i connectaran en els relats
dels altres companys. Intentant donar forma a aquest
objectiu, l?
alumnat posa en pràctica la tècnica del
booktube: un vídeo explicant la sinopsi (en aquest cas,
sobre la possible concreció, si escollissin algun
d?
aquests tres personatges) del relat. Aquests vídeos
compartits faciliten la comprensió dels possibles
personatges, fets i situacions que poden donar lloc a
aquest creuament. Una vegada triat personatge i
connexió amb l?
altre company, l?
alumnat ha de
realitzar-se una imatge d?
època per donar lloc a
aquesta translació i facilitar la connexió emocional
amb la situació, els fets i personatge (o en aquest
moment japodem dir que d?
ellesi ells?).
Després d?
unes recomanacions per escriure relats,
estan en disposició de donar-li forma, però la
recomanació és escriure a casa i convertir l?
aula en un
laboratori literari, on la tasca és compartir els relats
amb elscompanys, per tal de donar feedback constant
a les creacions. A més, en un determinat moment del
procés, reben un altre feedback de persones
relacionades amb el projecte, colaboradores i
expertesen l?
àmbit de lesCiènciesS
ocials.
Quan ja no hi ha més temps per millorar el relat, ja
només resta una última tasca: maquetar-lo i
indexar-los per tal de poder posar en valor la feina
realitzadai publicar-losen un únic llibre.
"Si no acabem amb les
guerres, les guerres acabaran
amb nosaltres"
H .G. Wells
En últim terme, dos objectius de llarg abast impulsen
aquest projecte. Per una banda, el rebuig de la
violència, principalment en la seva forma més cruenta,
i per extensió de tots els conflictes bèl·lics.
Experimentar la guerra des d?
una posició el més
propera possible consciencia a l?
alumnat que totes
ellessón immorals: una derrota per a la humanitat. Per
l?
altra, desenvolupar un interès pel coneixement
històric en l?
alumnat, amb el propòsit d?
evitar la
coneguda màxima: qui oblida el seu passat, està
condemnat a repetir-lo.
F
AL
T
APEUDEFOTO.
38
sensefiltres
Q
U
IS
O
CJ
O
IC
O
ME
MR
E
P
R
E
S
E
N
T
O
A
T
R
A
V
É
SD
?
U
N
AF
O
T
O
G
R
A
F
IA
La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que
pot ser comprès i entés a tot el món. Tots vosaltres porteu una
eina a la butxaca que fa d?àlbum de record de la vostra vida, però
aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que
poden obrir demà el Telenotícies. Sovint les vostres imatges parlen
de manera més intrincada i profunda que les vostres paraules. Fem
fotografies per entendre millor el que les nostres vides signifiquen.
Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida
pública. Us proposem en aquest projecte conèixer els codis de la
fotografia, posar- los en pràctica i que donin pas a una reflexió més
profunda: com us representeu en les imatges, i encara més, que us
ajudin a entendre millor qui sou vosaltres.
projecte
Escrit per Sandra Coronel
39
En aquest projecte hem acompanyat els joves per un
camí d?
autodescobriment en momentsmésintrovertits
i de més comunicatius a través de la fotografia.
Després de demanar-los què és per elles una bona
fotografia, han codificat quins són els atributs de la
seva mirada sobre el món. Com en una mascarada han
buscat un rol en comú amb alguns companys, que els
convertís en algú altre per un moment, i experimentar
d?
altrespolaritatspròpies. I si fossin una portada d?
una
revista qui serien?Què ésel que volen mostrar quan es
fan un selfie? qui són, què mostren i què volen
ensenyar d?
ellsmateixos.
Gràcies a la sessió amb el fotògraf i professor de
l?
escola Grisart, David Molero Rosaura, els joves han
experimentat amb les llums, les ombres i la seva
rellevància expressiva. Han après els rudiments de
l?
edició fotogràfica, d?
enquadrament, d?
il·luminació?
per tal d?
anar de buscar elsdiferents punts de vista.
Però per construir la seva mirada necessitem fixar-nos
en allò que ens envolta. En aquells elements muts del
poble, en les textures, en els murs, les finestres, els
paviments. Aquesta fotografia silenciosa els ha ajudat
adonar context i escenografia alasevafotografia final.
"N o fas fotografia només amb
la càmera. L a fas amb totes
les imatges que has vist, amb
tots els llibres que has llegit,
amb tota la música que has
escoltat, i amb tota la gent
que has estimat"
Ansel Adams
La fotografia va més enllà d?
un punt de vista, d?
un
escenari, d?
un personatge?.ens permet explicar una
història. A través d?
unes fotografies desconegudes han
creat un relat propi, i és que tot depèn dels ulls amb
que esmiralarealitat
"El més important és veure
allò que resulta invisible per
als altres"
Robert Frank
Ara sí esteu preparats per reflexionar sobre la vostra
imatge. Interna i externa. S
ilenciosa o sorollosa. Rebel,
tímida, valenta, orgullosa?i per què no tot plegat?.
Aquí teniu el resultat.
40
alçar laveu
U
N
Apeçateatral inspiradaenla
vidadelsnostresavisiàvies
Un noi. Una noia. Barcelona. Anys setanta. Franquisme. Una única
lluita. Un sindicat. Una manifestació. L?obra de teatre que us
presentem parla de la lluita de la gent d?un país, contra
l?estructura política d'aquest. Us convidem a rememorar i viure amb
nosaltres aquest fragment de la història d?Espanya i de la història
dels nostres avis i àvies.
projecte
Escrit per Marta T
orello i Sandra Coronel
41
Accésal guió de l'obra
Repartiment
Aquesta obra ha estat enterament escrita, actuada i realitzada pels
alumnesde 3r d?
ES
OAde l?
Institut Escola lesVinyes.
Dramatúrgia: NoaP
, S
oufiane Z, ElsaP
, Abou T
, Mar C
Actrius i Actors: Rita G, Quim G, Martina G, Meritxell P
, Dúnia T
, Adrián F
,
RitaS
, Martina R, Eric D, BrunaC, JanaE, Jon B, Joel P
Equip tècnic: Adrián L, JúliaF
, S
ira S
, Víctor P
, Alberto G, Leyre S
, Oriol M
Comunicació: Pol Z, Juli V, Ruth M, MarcosS
.
Professorat: MartaT
orelló i S
andra Coronel
Professional expert: Meritxell T
orres i Roig (coreògrafa, ballarina i
directorateatral)
En el principio
S
i he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo, al agua,
si he perdido lavozen la maleza,
me quedalapalabra
S
i he sufrido lased, el hambre, todo
lo que eramío y resultó ser nada,
si he segado lassombrasen silencio,
me quedala palabra.
S
i abrí loslabiosparaver el rostro
puro y terrible de mi patria,
si abrí loslabioshastadesgarrármelos,
me quedalapalabra
Blasde Otero
42
llars
"E
stariabéquelesfam
íliesveissinel
treball quehihadarrere."N
adia
Interpel.lar l?
alumnat sobre la problemàtica social i
comunitària del sensellarisme, dins d?
una situació real
d?
aprenentatge, ens ha permès observar com, de
forma majoritària, han emergit importants nivells de
motivació i d?
implicació dels alumnes envers el
L?altre dia conversàvem a l?aula sobre el sentit de fer exhibicions.
La Nadia va dir ?estaria bé que les famílies veiessin tota la feina
que hi ha darrere?. Una reflexió súper pertinent, donat que no
aprenem per exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Exhibir és tan
sols una estratègia per generar situacions riquíssimes on aprendre no
és un deure, sinó una necessitat. Tan de bo la Nadia tingui
oportunitats per mostrar ?la feina que hi ha darrera?,
mentrestant, en aquestes quatre ratlles pretenem ajudar a enfocar
parts del projecte que sovint no estan prou il·luminades.
projecte
Escrit per Carol torresi Sergi del Moral
projecte Llars, proporcionant-los un mitjà per posar en
joc competències de caire personal i social,
necessàries per la participació responsable com a
membresde lasocietat.
Comprendre que amb les seves accions poden
43
impactar i transformar la comunitat de la que en
formen part, elsfa situar-se i sentir-se com a ciutadans
de ple dret.
T
al com deia la Nadia, al principi del text, en el
transcurs d?
aquest projecte són diversos els
aprenentatgesque l?
alumnat ha hagut de fer per tal de
confegir el producte final. Han llegit i analitzat, des del
punt de vista literari, diferentshistòriesde vida que els
han colpit i emocionat setmanatrassetmana.
S
?
han endinsat en la metodologia biogràfica narrativa,
fet que els ha permès definir perfils, elaborar i
transcriure entrevistes, fer bones preguntes, traçar
línies de vida, concretar polifonies de veus i foto veu i
acabar fent lanarrativad?
unahistòria de vida.
El contacte directe dels
alumnes amb els set voluntaris
i col·laboradors de la fundació
Arrels ha amarat d?humanitat i
compromís el projecte.
De la mà de l?
escola de fotografia Grisart i en concret
de l?
Albert Gusi han descobert aspectes bàsics de la
fotografia, elsdiferentsenquadraments, anglesi plans,
la importància de la llum i el color i com juguen un
paper fonamental en el tractament de la imatge i en el
que volem transmetre amb elles.
Comptar amb l?
expertesa de l?
Albert els ha ajudat
també aorientar el disseny de l?
espai expositiu,
posant l?
accent en la importància de la dignificació, la
bellesa i la qualitat del producte final que avui esteu
gaudint. Per últim, els ha convidat també ha pensar
com deixar petjadadigital del projecte Llars,
deixar testimoni virtual d?
aquest esdeveniment
cultural.
L
?
estreta col·laboració amb la fundació Arrels i en
particular la ruta per la Barcelona del sensellarisme,
conduïda per voluntaris i els col·laboradors de carrer
de la fundació, van ser el disparador necessari per
poder conèixer, indagar i reflexionar al voltant de
conceptes com el sensellarisme, la violència
institucional, elsfirst housing, laconsciència i lajustícia
social, la tasca dels educadors de carrer, les dades
esfereïdores, laformade col·laborar i i el voluntariat.
Martí, Jan, Martinai Ritaentrevistant al'AnaMaría de Hériza Barcelona.
Entendre que el carrer no pot
ser la llar de ningú, que tenir
un sostre no és el mateix que
tenir una llar i que d?aquesta
situació ningú està exempt, han
estat significats compartits que
han anant construint de forma
col·lectiva.
El contacte directe delsalumnesamb elsset voluntaris
i col·laboradors de la fundació Arrels ha amarat
d?
humanitat i compromís el projecte. Els ha modelat
una forma real i autèntica de comprometre?
s i
col·laborar amb la societat. Aquest modelatge ha
estimulat i inspirat lesganesde contribuir-hi.
D?
aquest desig, han posat en marxa de forma
autogestionada un taller de fabricació de llibretes, els
beneficisdel qual en faran donació ala fundació.
Finalment, i com és inherent en l?
aprenentatge basat
en projectes, l?
alumnat ha après a ser més honest,
donar-li més profunditat a les valoracions envers el
treball en equip, a mostrar-se cada vegada més
responsable, a millorar la cooperació i la iniciativa
personal en el procésd?
aprenentatge.
Hem volgut il·luminar doncs totes aquestes parts del
projecte que tal com dèiem al principi no queden prou
visibilitzadesel diade l?
exhibició pública.
Els nois i noies, amb aquesta exhibició pública,
pretenen conscienciar i visibilitzar la problemàtica del
sensellarisme, a més de rendir un petit homenatge a
lespersonesque són llar de lespersonessense llar.
Ens agradaria que l?
exposició pogués itinerar per altres
espais. Quan acabi l?
exhibició a Les Vinyes, estarà
exposada fins al febrer a Els Costals de Castellbisbal.
S
?
està valorant una altra mostra al Centre Cultural
Albareda de Barcelona, i ens agradaria que aquesta
mostra, com la feina real i autèntica de nois i noies de
13-14 anys contribueixi a sensibilitzar sobre el
sensellarisme i demostrar, de nou amb fets i no amb
paraules.
Si vols que l?
exposició es pugui mostrar al teu centre,
entitat, empresa? posa?
t en contacte amb nosaltres.
Xavier, Jaume, Esther, Enric, T
eresa, Catalinai Ana María. Lesseves
històriesde vidason lesprotagonistesde l'exposició Llars.
44
C
U
R
S
AE
S
P
A
C
IA
L
Q
uèvol dir fer ciència?
El projecte Cursa espacial en el que s?ha treballat a 3r d?ESO va
néixer fa tres cursos amb l?objectiu d?aconseguir treballar com a
científics/es i enginyers/es. El projecte es vertebra a partir del disseny i
la construcció d?un simulador de satèl·lit espacial. Aquest satèl·lit ha de
ser capaç de recollir la pressió atmosfèrica, l?alçada i la temperatura
durant l?ascens i el descens d?un "vol espacial", així com donar resposta
a una missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip
d?investigació. Aquest curs hem volgut impulsar encara més el treball
com a científics i científiques incorporant un nou projecte, L?Ecosistema
tancat on volíem incorporar encara més el disseny d'experiments i el
mètode científic. La pròpia dinàmica dels sistemes ecològics ens ha
dificultat la seva implementació i desenvolupament. La fase
d?experimentació acabava amb els equips elaborant els informes
científics on comuniquen els objectius, el procés, els resultats i les
conclusions de la investigació així com l?exhibició a la que us convidem.
Tot això ha estat possible gràcies al suport de molta gent i en especial
de les famílies, d?en Xavier Torradas de l?ARC, i comité d'experts/es
que han participat en el procés peer review dels informes científics.
projecte
Escrit per Miguel Micó i Pere Royo
Quan fa tres anys ens plantejàvem quin projecte
cientificotecnològic podíem realitzar; el S
alva, la
Gemma, el Ferran, el S
ergi i el Pere vàrem fixar-nos en
un delsnostresdarrersreferents, lesescoles High T
ech
High (HTH). Coneixíem un projecte seu on esrealitzava
un procés de creació d'un coet. Aquí també hi havia el
projecte CanS
at però no se?
ns adaptava per 90
alumnesde 3r ES
O.
A partir d?
això vàrem desenvolupar el nostre Cursa
espacial. Necessitàvem col·laboradors, i en vàrem
trobar, i força! Per començar, una persona
imprescindible, que ens va obrir el cel, i mai millor dit,
el Xavier T
orradas del Club Aeromodelisme ARC S
ant
Cugat (arcsantcugat.com). Aquest darrers tres cursos
ha estat possible fer el que hem fet, entre altres,
gràcies a ell. T
ambé varem rebre l?
ajuda preciosa de
nombroses persones externes que van respondre a la
crida per fer fer peer review (revisors
dels informes de l?
alumnat). I no ens
oblidem de les famílies, eren temps durs
de pandèmia i les dificultats logístiques
eren importants, però ens en varem
sortir!
45
Però encara no hem parlat dels protagonistes
d?
aquesta història, els i les aprenents de Les Vinyes.
S
ón ells i elles qui hi posen l?
esforç i l?
interés. T
ant
interès com el que van mostrar alguns d?
ells i elles per
superar la nostra proposta i expectatives, cercant els
seus somnis en un genial projecte, l?
S
tratos Project,
creat, finançat i assolit autopropulsadament.
Pel camí han passat altres alumnes i altres professors
com l?
Olivia, el Vicent, o el Miguel que actualment junt
el Pere estan tirant endavant aquest projecte en una
novaetapaque aquestaexhibició començaa mostrar.
Aquest curs hem canviat com es desenvolupen els
projectes en la recerca d?
una major profunditat i
riquesaen elsaprenentatges.
El projecte es vertebra a partir del disseny i la
construcció d?
un simulador de satèl·lit espacial. Aquest
L
?
alumnat, entre altres coses, ha dissenyat, recollit
dades, n?
han fet gràfiques i càlculs, les han analitzat i
n?
han tret conclusions. Finalment han preparat un
informe per comunicar elsseusresultats.
Uns informes que podreu veure en aquesta exhibició
així com els satèl·lits i altres productes creats i
materialsutilitzats.
El nostre objectiu és treballar
com ho fan els científics/es i
enginyers/es.
S
?
han utilitzat plaques micro:bit que s?
han connectat a
diferents sensors i programat per recollir-ne les dades
de pressió, temperatura, alçada i altres en missions
específiques de cada grup. Volem que a l?
exhibició
pugueu experimentar amb lesplaquescom ho hem fet
nosaltres.
Imatge aèriadel Club d'Aeromodelisme ARCde S
ant Cugat on esfan elsllançamentsdelssimuladorsde satèl·litsespacials.
satèl·lit ha de ser capaç de recollir la pressió
atmosfèrica, l?
alçada i la temperatura durant l?
ascens i
el descens d?
un "vol espacial", així com donar resposta
a una missió amb un valor tecnològic o científic que
triacadaequip d?
investigació.
El hardwaredelssatèl·lits, un placamicro:bit i un sensor baromètric.
Gràfica temps-alçadaque descriu el vol d'un satèl·lit d'un grup.
S
essionsde llançament: mesurant el desplaçament lateral del satèl·lit.
El softwaredelssatèl·lits, programació de blocsamb MakeCode.
El hardwaredelssatèl·lits, un placa micro:bit i un sensor baromètric.
Homentatge - Cursa Espacial 2020-21
https://youtu.be/zXVILOVd5Cw
46
exoplaneta
lv1-10
anemaviurefora?
Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Aquest trimestre
hem fet un viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta
Terra amb el projecte CT M. Recórrer el Sistema Solar, aterrar a Mart
i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i
què vol dir viure i estar viu.
El projecte Exoplaneta LV 1- 10 es vertebra en tres fases, que ens han
permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a
l?Univers i les condicions que permeten la vida planetària. Aquest
viatge espacial és una oportunitat per promoure l?autonomia i presa de
decisions, la col·laboració i responsabilitat dels alumnes. Durant aquest
procés ens han acompanyat els experts de Fora d?Òrbita, la Rat
Parellada i el Carles Schnabel.
La primera part del projecte, preparem la tripulació, és el punt de
partida per presentar el treball per projectes a secundària i endinsar- nos
en el Sistema Solar. Hem fet lectura de notícies, representat els
planetes del Sistema Solar i les seves òrbites heliocèntriques a escala,
identificat astres i constel·lacions al cel? Posteriorment, ens hem
endinsat en la Missió 1: de Mart a la Terra. Hem viatjat a Mart per
poder posar en valor les condicions de vida imprescindibles i úniques
que tenim a la Terra. Després d?identificar les capes que la formen i
els seus impactes ambientals hem elaborat una infografia i una sonda
per posar en coneixement de la comunitat aquest valor. Finalment, en
la Missió 2 hem buscat la possibilitat de vida fora del nostre Sistema
Solar. A partir d?analitzar i interpretar les dades rebudes d?un telescopi
hem pogut representar els exoplanetes estudiats, i comunicar,
científicament, les investigacions en un pòster.
projecte
Escrit per Cèlia G, Àlex C, Martina H, Fèlix M,
Alexia O, Bruna Bo, Nil G, Ainhoa M, Bruna
Be, Maribel Romero, i Àfrica Victory
47
Aquest projecte esva gestar durant el juliol, fruit d?
una
formació interna basada en el disseny de projectes i
gràciesa l?
emoció i la connexió entre lesduespersones
que el liderem, Maribel i Àfrica.
Però aquest viatge, no ha fet més que créixer des de
que hem conegut l?
alumnat de 1r A. Les seves ganes
d?
aprendre i la il·lusió per descobrir i formar-ne part
han facilitat el procés i han fet créixer les expectatives
inicials, i els resultats i aprenentatges de cadascú de
nosaltres.
Per això, aquest projecte és el fruit de tants agents
com persones implicades. Per aquest motiu hem
preguntat als nois i noies quins aprenentatges
s?
emporten, quins moments i emocions viscudes volen
compartir o els desitjos de futur generats. Aquestes
són algunes de les seves veus.
Aquest projecte és el fruit de
tants agents com persones
implicades
"El projecte m'ha semblat molt rellevant, ja que
havíem de fer cosesque mai m'haguésimaginat poder
arribar a fer, com ara planetes en escala, un sistema
solar a la paret? A més me'n porto molts
aprenentatges siguin de continguts o del més
important per mi que és aprendre a treballar en grup i
acceptar les opinions dels altres i sobretot el
companyerisme."
Cèlia G
"Em va agradar veure S
aturn perque si pensas bé no
sempre tensuna oportunitat per veure un planeta que
està a tants milions de quilòmetres. Quan vaig veure
jupiter amb 4 llunes que va ser molt guay. T
ambé la
lluna que va ser impresionant perquè amb el telescopi
es veia gegant. Vaig aprendre que no sol es poden
veure els planetes més grans si no que també els que
estan tan a prop ara miro a cel i veig Júpiter, S
aturn i
Mart."
Àlex C
"Aquí a les vinyes aprenem molt diferent fent
projectes i el que hem fet a 1r A ha sigut molt divertit
però encara així hem après molt, com per exemple, la
distancia de tots els planetes al sol o també que es un
exoplaneta o les condicions per anar a viure a mart.
Ens emportem també coneixements de treballar en
grup, organitzar-se, la planificació a l'hora de fer un
projecte, la importancia de que tothom posi de la seva
part per ajudar en un projecte."
MartinaH
"En aquest projecte m?
he sentit super agust e
interesada perquè m?
han ajudat molt els companys/es
i professors/es. Els moments que mai podré oblidar és
quan totsensrèiem junts, quan m?
ajudaven."
AlexiaO
"Lo que me a encantado de CTM es cuando estuvimos
viendo la luna, saturno y sinceramente no me acuerdo
de tanta diversion de aquel dia. T
ambien lo de hacer
los planetas lo amé porque pude hacer mi planeta
favorito y encima ahora estamos creando un planeta,
perdon un EXOPLANET
A!"
AinhoaM
"Lo que m?
ha fet sentir aquest projecte és crear-me
una gran curiositat cap a l'univers i estudiar amb
moltes ganes els exoplanetas. Penso que és molt
important descobrir que hi ha més enllà del nostre
planeta per si algun dia hem d'anar a viure i estar
preparats."
Nil G
"Desde el meu punt de vista el projecte CTM a sigut
molt interessant la idea de conèixer millor elsplanetes
del sistema solar,la T
erra i experimentar nous planetes
que no sabíem que existien.S
obretot em va agradar
molt anar el museu/planetari i veure estrelles i les
seves constel·lacions,veure cada planeta de més
aprop.Un altra punt d'aquest projecte que m'ha
encantat a sigut el treball en grup relacionarme amb
altres companys que potser no eren tan amics i fer
noves amistats,per poder gaudir d'aquells moments i
anècdotestan especials."
BrunaBo
"Em va agradar molt quan vaig pintar venus estar
bastanta estona fent proves i preguntant al grup quin
els agradava més. Finalment vam decidir un i el vaig
començar apintar en lafusta. em vaquedar molt bé"
Fèlix M
"A mi em marca molt com els professors entren per la
porta cada dia i estan disposats a ensenyar-nos moltes
coses de coneixement o de la vida mateixa és
meravellós les seves ganes de explicar com les seves
ganes d'escoltar les teves idees o inclòs que tu els hi
expliqueselsteusproblemes."
MartinaH
"Crec que en aquest projecte he après més del que
podria haver après en un any. I m'agrada, perquè a
banda de tots els nous coneixements sobre el S
istema
S
olar, la vida a la T
erra o els exoplanetes, també surto
amb novestècniques com la representació escala o les
infografies; Els valors de cooperar i l'autonomia, que
no sempre eren fàcils, però que sempre hem trobat la
manera de soluciona-los. I per últim, m'he donat
compte a vegades la il·lusió d'aprendre no només la
tenen els alumnes. Una de les coses que més m'ha
impactat és el tema de la contaminació i com pot
afectar això en la nostra vida. I ara que tinc més
informació sobre això, puc intentar millorar i ensenyar
perquè els altres millorin a tenir cura del nostre
planeta."
Bruna Be
48
atlesde
viatges
im
aginaris
Q
uèésrealm
ent unviatge?
?Esimposibleconcebir la alfabetizacióncomouna
lectura dela palabra sinadmitir quenecesariamente le
precede una lectura del mundo.?
Paulo Freire, pedagog
Al llarg de la història, les persones han viatjat per
motius molt diferents: per descobrir el món, per fugir
de les guerres i situacions vitals complicades, per
retrobar-se amb persones a qui estimen, pel pur plaer
de viatjar? Els viatges formen part del que som com a
humans, fins al punt que el viatge és, ja des de
l?
Odissea, un dels temes més recurrents en la història
de laliteraturai de lacultura.
Aquest projecte és en realitat un viatge que fa tres anys que va
començar. En aquell moment, en el context de la pandèmia, ens
va semblar particularment important recordar amb els nois i les
noies que el món és un lloc immens, fascinant i que està ahí,
esperant ser descobert pels nostres ulls. I recordar també que les
històries, inventar- les, explicar- les, escoltar- les, ens donen aixopluc,
també en temps complicats, i ens fan més humans. La idea inicial
del projecte ens semblava molt senzilla; el viatge, però, ha estat
molt més complicat i més fascinant també. Per què amb ell hem
travessat oceans i continents, hem descobert racons secrets i
meravelles amagades i hem conegut persones i històries que
existeixen perquè els nois i les noies les han imaginat. Però també
hem après molt sobre l?art d?acompanyar la creació literària. I el
millor de tot és que tenim unes ganes immenses que el viatge
continuï.
projecte
Escrit per Betlem Cuesta i
Anna Fermoso
En aquest projecte proposem als nois i les noies,
escriure, editar i publicar un llibre que reculli les
històries inventades per ells i elles al voltant de
diferentspaïsosdel món.
Per fer-ho, han de dur a terme una recerca sobre el
país i han de conèixer també alguns conceptes de
geografia bàsica que elspermetin situar-se en el món. I
amb tot el que descobreixen i dels llocs on els porti la
seva imaginació, han d?
inventar i escriure una història i
l?
han d?
il·lustrar amb una tècnica pictòrica que barreja
aquarel·la líquida i collage. En el camí que elsportarà a
la publicació del llibre, trobaran viatgers, històries,
llibreteres, editoresi altrespersonesque elsintentaran
49
i intentarem, acompanyar en la travessa. Però el viatge
és seu i per arribar a bon port cal posar en moviment
moltes altres competències que tenen a veure amb la
capacitat de treballar amb altres, de buscar la
profunditat i la qualitat del que fem, de resoldre els
entrebancsque sorgeixen en qualsevol viatge.
Un aspecte important del projecte és el compromís
amb la qualitat i la dignitat del llibre. No volem fer un
producte escolar, volem que l?
edició estigui cuidada,
que les històries siguin autèntiques i estiguin ben
escrites. I sobretot volem que elsnois i les noies, quan
tinguin el llibre a les mans, puguin sentir-se orgullosos
i orgullosesdel que han fet.
No se?
ns oblida la cara de Mohamed quan en la
primera edició del projecte, mirant meravellat el llibre
que havíem escrit i publicat, ens deia: "Mireu! Posa
quesomelsautors!
Escriure i escriure bé
J: Empotsrevisar la història?
B: I tant! Volsquela llegeixi tota oqueemmiri algun
fragment oaspecte concret?
J: Vull quemirisel primer gir narratiu. No
aconsegueixodonar-li la intensitat queesmereixel
moment.
Encara que l?
essència del projecte ha estat la mateixa
en aquests tres any de vida, també s?
ha anat
transformant en sintonia amb lescaracterístiquesde la
creació final que estàvem proposant i sobretot del que
passava a l?
aula, el que veiem i compartíem
acompanyant als nois i les noies i conversant i
reflexionant entre nosaltres, les docents. I s?
ha
transformat també a partir del desig de fer-ho millor i
aconseguir una major profunditat i qualitat en les
sevescreacions.
Així, inicialment el projecte estava força centrat en
aprenentatgesvinculatsa la geografia i el coneixement
del món. Però ara, encara que continuen sent
rellevants, el pes ha anat basculant cap a la creació
literària en concret i cap a les competències
necessàriesper escriure i publicar un llibre amb altres.
Volem que els nois i les noies aprenguin a escriure
bons relats i volem també aprendre a acompanyar-los
millor en aquesta creació. Oferint-los modelsde bones
històries, bastides per a crear les seves, consells de
grans escriptors/es per fer-ho bé, maneres i temps per
millorar-les a foc lent. I volem també oferint-los un
patró literari, l?
essència que comparteixen les grans
narracions, per tal de poder imaginar les seves i
encarar l?
escriptura amb una bruixola a la mà (un
protagonista, a qui li passa alguna cosa que fa que
s?
enfornti a un repte i que el superi, amb l?
ajut dels
altres).
Volem també que entenguin que escriure bé, no vol dir
escriure sense faltes d?
ortografia. S
i no sobretot
escriure amb sentit, intentant que les històries que
inventem, escrivim i il·lustrem arribin, emocionin o
sacsegen a qui ensllegeix o ensescolta. I per això no hi
ha res millor que llegir bones històries, aprendre a
mirar-les, a fixar-nos en els elements que fan que ens
atrapin, que ens fascinen, compartir-les i tractar de
copiar-les. Escriure, llegir, reescriure i tornar a fer-ho
un cop més.
En aquests tres anys de vida del projecte els nostres
passos van cada cop més en aquesta direcció. I encara
que queda molt per recórrer, estem també molt
contentes del rumb que va prenent el viatge i del que
anem aprenent amb elsnoisi lesnoies.
I és que posar en el centre l?
escriptura de bones
històries i donar-li temps, rigor, i ales a la lectura,
creació, redacció, revisió i comunicació dels relats, és
un paisatge obligat si volem que els nois i les noies
puguin fer créixer la seva competència lingüística i
literària.
Però és també una manera de reivindicar la nostra
humanitat i la nostra capacitat de generar bellesa i
sentit. Perquè les històries formen part del que som,
configuren el nostre pensament i la nostra manera
d?
interpretar el món i alsaltres. I també per què són el
repositori de somnis, desitjos i viatges per viure
encara.
Però també perquè els protagonistes de les bones
històries enfronten reptes increïbles, els superen amb
l?
ajuda dels altres, i després d?
això ja mai més tornen a
ser elsmateixos.
Lesfamíliesensexpliquen elsseusviatges.
Lesfamíliesensexpliquen elsseusviatges.
El compromísamb laqualitat passaper oferir boneslectures.
50
ssshhh...
S
IN
O
C
A
LD
IRR
E
S
,E
S
T
À
SE
NS
IL
E
N
C
I?
Quan et planteges crear un projecte hi ha milers
d?
aspectesque et venen al cap. Motivació de l?
alumnat
i del docent, practicitat en el moment de l?
elaboració,
aprenentatge curricular i sobretot capacitat de
lideratge i treball en equip. Mentre vas pensant en
aquests elements i mires davant teu al públic que tens
comences a entendre que hi ha aspectes que mai
passen de moda, just un dels punts importants en el
moment de creació de projectes: l'actualitat i el
context.
Ssshhh, silenci! Absència de so per incomoditat, per poder escoltar,
per por, per nervis, per callar allò que no es pot callar, per
denunciar, per repressió, per educació, per fer mal, per assentir,
per acompanyar, en definitiva, silenci per comunicar. El silenci ha
estat una fórmula més que té la nostra societat per comunicar- se,
per entendre?s i per avança. Al llarg de la història s?han produït
molts silencis que no hem entès, que han creat escola, que no han
fet veure ni viure la realitat, silencis dins l?armari, silencis d?amors,
silencis de desig,..que, curiosament, a l?època antiga no eren
silencis, eren moments de celebració de vida i d?amor. Silenci com
a forma de respecte, d?acompanyament i d?educació com cada
vegada que entrem a un teatre,a una reunió, a una conferència, a
un cinema, o bé quan estem al costat de qui està malament i
necessita només la nostra presència. El silenci, un element positiu o
negatiu? Com tot en aquesta vida, depèn com l?utilitzem el silenci
pot esdevenir una cosa o una altra.
projecte
Escrit per Quim Preixensi Ivan Bella
Mires l?
alumnat dia a dia i veus que callen, que fan
silencis, alguns volguts i altresobligats, que somriuen i
es miren acompanyat de zero paraules només els
connecten pensaments que van de cervell a cervell
sense que l?
adult pugui interpretar. Fan silencis que
poden ser incòmodes, silencis de burla, silencis
d?
escolta, silencis de mil tipus però al cap i a la fi
silencis.
Conversar i establir diàleg amb ells i elles sobre els
seus silencis i acompanyar-ho d?
imatges et porta a la
51
conclusió que elssilencisinformen mésque lespròpies
paraules i per tant aquí hi ha alguna cosa que té molt
valor per a ells i elles. Amistat i confiança son paraules
que no paren de sortir a la conversa amb ells quan es
parla de silenci. Volen que elsamicsi amiguescallin els
seus secrets, callin i els acompanyin quan estan
malament, callin per estar allà, callin per no generar
incom- prensions, callin per poder ser qui volen ser.
Curiosament, a l?
època antiga aquests silencis no hi
eren o almenys no hi eren amb els mateixos significats
que ara. En aquella època de grecsi romanstothom es
sentialliure d?
estimar, de comunicar i de desitjar el que
volia i ens arriba als nostres dies a través de les
llegendes, dels mites, de les obres de teatre i de les
òperes com a elements que ens expliquen la vida, els
secrets, elsdesitjosd?
aquella època on l?
ésser humà va
passar de ser comunicador a posteriorment ser un
ésser silenciat per allò prohibit.
Al llarg del projecte hem estat parlant sobre silencis
però sobretot hem parlat de diferentsllegendesi mites
de l?
època clàssica i hem vist que actualment algunes
d?
aquestes llegendes serien silenciades, serien
qüestionades, esdevindrien secretspersonalso silencis
amagats.
Agafant aquest pretext vam començar a desgranar
aquestes òperes, aquestes històries. Hem parlat
d?
història, d?
òpera (i de rock!), de teatre i de quin tipus
de silenci volem fer a partir d?
ara, i tot plegat ha
acabat en crear representacions teatrals amb titelles,
un espai on cal estar en silenci, per poder comprendre,
per poder transmetre valors, per poder explicar-nos-ho
tot basant-nosen aquestsclàssics.
Donem veu i vida a objectes
morts.
El procés no ha estat fàcil, posar-nos a la pell de
guionistes, dramaturgs, titellaires i músics ens ha
portat a valorar la tasca que fan aquests professionals
de l?
art de donar vida a éssers inanimats a éssers
morts. Fer que una escombra respiri, que un
ambientador camini, que una capsa de sabates
enfoqui la mirada han estat alguns dels aprenentatges
que hem hagut de fer al llarg del projecte. Gràcies a la
veu experta d?
en Joan Alfred Mengual, titellaire de la
Companyia ?de paper?
, ens ha posat en valor que les
titelles no son cosa d?
infants sinó que també poden
representar històriesdureso clàssicsper apúblic adult
T itelles per a tothom. Com es
fan és el que marca la
diferència.
Establir diàlegs, acotacions, practicar, assajar, modular
diferents veus, interpretar i acompanyar tot aquest
espectacle amb música d?
òpera o rock adequada en
cada moment de la representació amb sentit ha estat
una tasca d?
investigació, aprenentatge i sobretot
treball en equip. Un treball en equip on el diàleg, les
mirades, i els silencis han permès que avui s?
aixequi el
teló per atotsi totesvosaltres.
el fil del tem
ps
Q
uinaésl'herènciadels
nostresavantpassats?L
a
societat sem
prehasigut com
ara?Q
uincanvishiha
hagut?Q
uèE
L
Shaprovocat?
En aquest projecte viatgem pel temps, des d?
abans de
la invenció de l'escriptura fins a l?
actualitat, resseguint
elsprincipalscanvisque ha experimentat la humanitat,
lescaracterístiquesde cada edat històrica i tot allò que
ens han llegat les diferents civilitzacions. Entrem en
contacte amb personatges, invents, i obres d?
art i
arquitectòniques que han fet canviar el món i l?
han fet
tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en
elements concrets de la nostra societat i n?
analitzem
l?
evolució històrica en un vídeo documental. Aquest
viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari
per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o
èpoques històrics entenent-los com la continuació
d?
unsfetsanteriorsi el precedent d?
allò que va ocórrer
a continuació.
Escrit per Quim Preixensi Ivan Bella
Els noisi noiesde 1r d'ES
OBen en unasortida.
52
tenimunsplànols
seremcapaçosdefer m
aquetesi
treballar comveritablesarquitectes?
Durant només 4 setmanes, l?
alumnat de 2nA d?
ES
O ha
treballat com a professionals de l?
arquitectura i la
construcció per tal d?
interpretar uns plànols
d?
habitatges reals i construir-ne la maqueta
relacionada. El projecte s?
enfoca en l?
aprenentatge del
concepte d?
escala i proporcionalitat de magnituds i en
usar-los per transformar les cotes i mesures dels
plànols. Caldrà construir peces de cartó que unides
formin una rèplica a escala de l?
habitatge amb
exactitud. Hauran de saber interpretar els plànols de
professionals en 2 dimensions que descriuen, sense
cap mena adaptació a alumnat de secundària, les
diferents vistes i seccions dels habitatges per
traduir-les i traslladar-les a una maqueta en 3
dimensions. Això és un repte d?
elevada exigència: com
és la coberta de la casa? té inclinació? és a dues
aigües? quina alçada té el paviment interior? quina
amplada tenen les portes? a quina alçada estan les
finestres? com s?
interpreten les cotes i simbologia que
hi apareix? com esbrinem les mesures que no trobem
detallades als plànols? quina unitat de mesura és més
adient, metres, centímetres? Per avançar en el repte,
necessiten aprendre a usar amb agilitat diferents eines
i raonaments matemàtics: estimar mesures per
comptar amb la intuïció com aliada i font de previsió i
detecció d?
errades, calcular mesuresexactesi convertir
unitats a escala, aplicar conceptes bàsics de geometria
i elaborar pressupostos de costos de construcció.
T
ambé els caldrà aprendre a treballar al taller, usar
eines de dibuix i de tall per dibuixar i tallar amb
precisió les obertures de finestres i portes respectant
el paral·lelisme i perpendicularitat, i tot això amb eines
senzilles i manuals i sense ajuts digitals. Per altra
banda, serà impossible que el repte tiri endavant si no
fan un bon treball en equip, per això hauran de fer
reunions de planificació i tancament a cada inici i final
de sessió per col·laborar entre ells i elles, escoltant
l?
opinió dels altres i sent amables i honestos en les
sevesvaloracionsi comentaris.
projecte
Escrit per Glòria Arias, Ainhoa Gómez,
Rosa Martínezi Núria Romero
Alberto convertint mesuresa escala.
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T

More Related Content

What's hot

Unitat2 aire
Unitat2 aireUnitat2 aire
Unitat2 airebsaura2
 
Teoria mapes i escala 6è primària
Teoria mapes i escala 6è primàriaTeoria mapes i escala 6è primària
Teoria mapes i escala 6è primàriabetifou
 
Poemes de carnaval pasqua i quaresma
Poemes de carnaval pasqua i quaresmaPoemes de carnaval pasqua i quaresma
Poemes de carnaval pasqua i quaresmaNeus Cortiella
 
Autoavaluació treball grup.doc
Autoavaluació treball grup.docAutoavaluació treball grup.doc
Autoavaluació treball grup.docpujadesblog
 
Descobrim el sistema solar
Descobrim el sistema solarDescobrim el sistema solar
Descobrim el sistema solarMAICA CIMA
 
Jeroglífics amb solució
Jeroglífics amb solucióJeroglífics amb solució
Jeroglífics amb soluciógespun
 
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)lluís nater
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Guida Allès Pons
 
La salut dels òrgans del sentit(alex)
La salut dels òrgans del sentit(alex)La salut dels òrgans del sentit(alex)
La salut dels òrgans del sentit(alex)Rafael Alvarez Alonso
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una personaNeus Cortiella
 

What's hot (20)

La momificació
La momificacióLa momificació
La momificació
 
Unitat2 aire
Unitat2 aireUnitat2 aire
Unitat2 aire
 
Teoria mapes i escala 6è primària
Teoria mapes i escala 6è primàriaTeoria mapes i escala 6è primària
Teoria mapes i escala 6è primària
 
Poemes de carnaval pasqua i quaresma
Poemes de carnaval pasqua i quaresmaPoemes de carnaval pasqua i quaresma
Poemes de carnaval pasqua i quaresma
 
Autoavaluació treball grup.doc
Autoavaluació treball grup.docAutoavaluació treball grup.doc
Autoavaluació treball grup.doc
 
Rubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballsRubrica presentacio de treballs
Rubrica presentacio de treballs
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
Descobrim el sistema solar
Descobrim el sistema solarDescobrim el sistema solar
Descobrim el sistema solar
 
Jeroglífics amb solució
Jeroglífics amb solucióJeroglífics amb solució
Jeroglífics amb solució
 
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)
Dièdric. Vistes d'un objectes (alçat. planta i perfil)
 
La terra
La terraLa terra
La terra
 
Acotacio
AcotacioAcotacio
Acotacio
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
 
Gèneres discursius
Gèneres discursiusGèneres discursius
Gèneres discursius
 
Què ens mengem de les plantes
Què ens mengem de les plantesQuè ens mengem de les plantes
Què ens mengem de les plantes
 
La salut dels òrgans del sentit(alex)
La salut dels òrgans del sentit(alex)La salut dels òrgans del sentit(alex)
La salut dels òrgans del sentit(alex)
 
Matèria i materials
Matèria i materialsMatèria i materials
Matèria i materials
 
Les Forces I El Moviment
Les Forces I El MovimentLes Forces I El Moviment
Les Forces I El Moviment
 
La descripció d’una persona
La descripció d’una personaLa descripció d’una persona
La descripció d’una persona
 
Ossos i articulacions. 3
Ossos i articulacions. 3Ossos i articulacions. 3
Ossos i articulacions. 3
 

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)La Mandarina de Newton
 
Revista Somnis nº 10
Revista Somnis nº 10Revista Somnis nº 10
Revista Somnis nº 10cpblanquerna
 
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdfSergi del Moral
 
Fortuny a tocar. ebm el lligabosc
Fortuny a tocar. ebm el lligaboscFortuny a tocar. ebm el lligabosc
Fortuny a tocar. ebm el lligaboscCrp Baix Camp
 
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020LaCassolaFloridaSecu
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Maria Martin
 
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015La Mandarina de Newton
 
Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82ampaparcguinardo
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixementmontse
 
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger III
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger IIISom farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger III
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger IIIAna Gutiérrez
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023LaCassolaFloridaSecu
 
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 201810 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018Més A Prop Terrassa
 

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T (20)

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
 
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
 
Revista Somnis nº 10
Revista Somnis nº 10Revista Somnis nº 10
Revista Somnis nº 10
 
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
 
t4_e6_sanchez
t4_e6_sanchezt4_e6_sanchez
t4_e6_sanchez
 
t4_e6_sanchez
t4_e6_sanchezt4_e6_sanchez
t4_e6_sanchez
 
Comiat
ComiatComiat
Comiat
 
Fortuny a tocar. ebm el lligabosc
Fortuny a tocar. ebm el lligaboscFortuny a tocar. ebm el lligabosc
Fortuny a tocar. ebm el lligabosc
 
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
 
Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6Circular38 revisada 30 6
Circular38 revisada 30 6
 
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
 
Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82Les Fulles del Parc - nº 82
Les Fulles del Parc - nº 82
 
Butlletí Obert 24 - Els Mitjans del Gavina
Butlletí Obert 24 - Els Mitjans del GavinaButlletí Obert 24 - Els Mitjans del Gavina
Butlletí Obert 24 - Els Mitjans del Gavina
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixement
 
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger III
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger IIISom farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger III
Som farandulers: un projecte de teatre a l'INS Hug Roger III
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
 
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 201810 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
10 è Festival de Circ de Terrassa - Del 4 al 6 de setembre de 2018
 
Index
IndexIndex
Index
 
Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14
 

More from Institut-Escola Les Vinyes

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusInstitut-Escola Les Vinyes
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de ProjecteInstitut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes
 

More from Institut-Escola Les Vinyes (7)

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17
 

Recently uploaded

Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfLocucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfsoniarovira1
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfLocucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T

  • 2. 2 program ació dimecres 30 de novembre El món en guerra Sense filtres Busquem geòlegs! Alçar la veu Llars Cursa espacial Distribució espais e xhibicióp ública curs2022/23-1r trim estre Aula2A, 2Bi -15 Aula4Ai vestíbul Aula4Bi passadís Gimnàs Aules3C, 4Bi vestíbul Aula3Ai passadís p. 4 i 36 p. 5 i 38 p. 6 p. 7 i 40 p. 8 i 42 p. 9 i 44 p. 11 dijous 1 de desembre Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris El fil del temps Ssshhh? La màgia del cinema T enim unsplànols Què duca lesmans? Distribució espais Aules1A, -15 i passadís Aula1C, -16 i escala Aula1Bi 3C Aula3C Aula2Ai 2B Gimnàs Gimnàs p. 13 i 46 p. 14 i 48 p. 15 i 51 p. 16 i 50 p. 17 p. 18 i 52 p. 19 i 53 p. 21 articlesientrevistes editorial Article ? Ser ambaixadora, una oportunitat per aprendre escrit per NúriaM, alumnade 4t d'ES O Article ? Aprenentatge mésprofund escrit per Ron Berger, director Expeditionary Learningschools Entrevista ? Marta, alumna de 3r d'ESO realitzadaper Carol T orres Entrevista ? Laia T omàs, exalumna i estudiant en pràctiques realitzadaper S ergi del Moral Entrevista ? Coral Regí, jurat del Premi Cercla d'Economia realitzadaper Betlem Cuesta Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores p. 24 p. 26 p. 28 p. 30 p. 32 p. 54 Lesexhibicionspúbliques Compartir i fer créixer l'aprenentatge p. 3
  • 3. 3 editorial Les exhibicions públiques formen part de l? ADN de Les Vinyes. Des dels inicis, ja fa dotze anys, al nostre institut escola els nois i les noies han compartit els seus projectes amb vosaltres, les famílies, i també amb altresmembresde lacomunitat. Comunicar i compartir els aprenentatges, els processos de treball, les creacions o les seves conclusions respecte un tema o un problema concret, són, sense cap mena de dubte, condicions necessàries, i també potenciadores, d? experiènciesd? aprenentatge profundesi amb sentit. Lesexhibicionspúbliquesa lesque tantesvegadesheu assistit moltsde vosaltrestenen un impacte enorme en l? aprenentatge delsnoisi lesnoies. La vostra presència, lesvostrespreguntes, lesconverses, augmenten la seva motivació i la seva apropiació i fa que tinguin l? oportunitat d? explicar i discutir els seus aprenentatges, portant-los més lluny. Però també, i d? una manera evident i colpidora, contribueixen a enfortir elsvinclesque ensuneixen com a comunitat i ensdemostren, un cop més, que ?aprendre importa? ésun missatge que conjugem en plural, junts. Així que un cop més, moltíssimesgràciesper fer-ho possible. En aquests dotze anys, les exhibicions públiques han anat transformant-se en sintonia amb el tipus d? experiències d? aprenentatges que es donaven i que volíem que es donessin a les aules (més profundes, més autèntiques, més cuidades). I s? ha transformat també el vostre paper en elles. De ser espectadors i espectadoresheu passat a ser, cada cop més, agents actius. I heu donat alsnois i lesnoies l'oportunitat de portar molt més lluny els seus aprenentatges i de sentir que el què aprenen i el que fan a l? escola és important. Ara, esperonats pel desig de seguir fent camí, les exhibicions i també la vostra participació en elles, volem que vagin més lluny encara. A partir d? aquest curs les exhibicions dels projectes d? àmbit es concentren en dues tardes al final de cada trimestre amb la intenció de donar més profunditat i cuidar-les més. Per una banda, pensem que això pot facilitar i augmentar la vostra participació com a famílies i també la d? altres membresde lacomunitat (amics/gues, veïns, personesinteressadesen el món de l? educació i lacultura). Però el sentit més profund del canvi té a veure amb la manera com ens les imaginem. Volem que les exhibicions públiques a partir d? ara siguin esdeveniments culturals. T ardes en les que podeu venir a Les Vinyesa veure una obra de teatre o de titelles, a aprendre sobre l? univers, fer un taller de programació amb micro-bits o dissenyar i fer volar avions. T ardes, en les que pugueu veure una exposició de pintura o de fotografia, endinsar-nosi formar part de la història i les històries de vida, fer i veure cinema i descobrir els secrets dels efectes especials... T ardes també en les que podeu prendre més consciència sobre els problemes del món en què vivim, escoltar un recital de poesia, una audició musical, o construir junts les llarsque ensdonen aixopluc. I ho volem perquè elsaprenentatgessolsho són si esposen en moviment. Amb aquesta manera d? entendre les exhibicions pretenem que els nois i les noies puguin aprofundir i documentar més i millor els seus aprenentatges, les seves creacions. I volem també que el que han après, han creat o han viscut us pugui emocionar o fer aprendre també a vosaltres. Volem també, que mica en mica i a foc lent, el rastre de tot això es vagi quedant a les parets i als racons de Les Vinyes. Que també l? espai sigui un reflex dels aprenentatges i els moments compartits i un mitjà per fer que la bellesa i la veritat, generin mésbellesai mésveritat. Una altra de les novetats en aquesta manera d? entendre les exhibicions públiques és aquest mateix programa que teniu a les mans. En ell trobareu la programació dels dos dies d? exhibicions públiques, però també altresarticlesi seccionssobre elsprojectes, el dia adiaa LesVinyeso el sentit del que fem. T ant de bo la lectura i sobretot el que que viureu en aquestes tardes tingui un impacte en el vostre en el cos, en el vostre cor i en el vostre cap. T ant de bo també quan dimecres i dijous sortiu de Les Vinyes i ja sigui fosc, aixequeu la mirada al cel i també pugueu dir: ? Ara si. Ara miro el cel i jo també veig Júpiter, Mart i S aturn? . lesexhibicionspúbliques com partir ifer créixer l? aprenentatge ? Aramiro el cel i veigJupiter, Mart i S aturn? Àlex (12 anys). Projecte ExoplanetesL V1-10.
  • 4. 4 La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d? empatia històricavivint en primerapersona la S egonaGuerraMundial. el m ónenguerra Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O MA Q U E S T A ? program ació dimecres 30 de novembre exposiciósobreel procésdetreball Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l? acompanyament que s? haofert a l? alumnat. Localització: Aula2B 16:30 a 18:45 h T res torns: 16:45 a 17:25 h 17:25 a 18:05 h 18:05 a 18:45 h taulesdedebat entrealum nesifam ílies T aulesde debat amb alumnat i famíliesal voltant de qüestionsètiquesi morals derivadesdelsfetsque van tenir lloc alaII GuerraMundial. Cal estar alaporta de l? aula5 minutsabansde l? inici. Per no distorsionar lesdinàmiques, una vegada iniciadeslestaulesde debat no espermetrà l? accés. Localització: Aula-15 lecturaderelatsenveualta En aquest espai podeu gaudir de la lecturade fragmentsdelsrelatsde laveu dels seusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES OA. Localització: Aula2A 16:30 a 18:45 h
  • 5. 5 La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot el món. T ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d? àlbum de record de la vostra vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir demà el T elenotícies. S ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Qui som? Què diuen lesfotografiesde nosaltres? Com ensrepresenten? Poden ajudar-nosa entendre qui som? sensefiltres Q U IS O CJ O ? fotografia! Fes-te una foto introvertidai extrovertida, identificaespaisi sensacionsde Castellbisbal, construeix un relat amb imatges... en aquest espai podràsjugar i experimentar amb lafotografiacom a llenguatge. Localització: Aula 4A 16:30 a 18:45 h em ocionari 16:30 a 18:45 h Com s'han representat elsjoves?Quinesemocionsustransmeten?Mostrade les produccionsfinalsdelsnoisi noiesde 4t d'ES OA. Localització: Vestíbul
  • 7. 7 program ació dimecres 30 de novembre El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres, potser per això, hem arribat a l? actual situació d? emergència climàtica. En aquest projecte hem volgut aproximar-nos a la manera com treballen els geòlegs, des del treball de camp fins al de gabinet. Hem aprèsa interpretar elsmissatgesque amaguen lesroquesi hem reconstruït la història geològica d? alguns indrets. Hem volgut reivindicar el patrimoni geològic del nostre entorn amb la creació de diferentsgeorutesper contribuir a la sevapreservació. busquemgeÒ legs! qU ÈE N SD IU E NL E SR O Q U E S ? G eorutesvirtuals En aquest espai podreu veure lageoruta urbanapel carrer Major i elstineraris d? interèsgeològic per Pallejài per l? ermitade S ant Vicenç(Castellbisbal). 16:30 a 18:45 h taller d'identificacióderoques Identificació de roquesamb clausdicotòmiquesi modelització del seu cicle. Vols jugar al geominecraft? taller d'interpretaciódem apes,perfilstopogràficsigeològics Podeu participar de lespropostescreadespelsnoisi noiesde 4t d'ES OBde manera lliure durant tot l? horari d? exhibició. Localització: Aula 4B eixcronològic Exhibició d? un eix del tempsgeològicaescalaque mostra elsfetsgeològicsi biològicsmésrellevants. Localització: PassadísAula 4B 16:30 a 18:45 h
  • 8. 8 Un noi. Una noia. Barcelona. Anys setanta. Franquisme. Una única lluita. Un sindicat. Una manifestació. L ? obra de teatre que uspresentem parla de la lluita de la gent d? un país, contra l? estructura política d'aquest. Us convidem a rememorar i viure amb nosaltres aquest fragment de la història d? Espanyai de la història delsnostresavisi àvies. alçar laveu unaobrainspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies R E P R E S E N T A C IÓ T E A T R A L"A L Ç A RL AV E U " Representació de l'obra teatral Alçar la veu, l? obrade teatre escrita, produïdai representada pelsnoisi noiesde 3r d'ES OA. Espodràaccedir a l'espai ales16:45 h. Ales17 h estancaran finsacabar la representació. Localització: Gimnàs 16:45 h Obertura de portes 17:30 h (aprox) conversaoberta Un cop acabada la funció, s? obriran portesi tindrà llocuna conversaobertasobre el procésde creació de l'obra teatral i sobre larecuperació de lamemòriahistòrica. Localització: Gimnàs 17 h Tancament de portes program ació dimecres 30 de novembre
  • 9. 9 Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que ensinterpel·la a totsi totes, el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge al Xavier, el Jaume, la T eresa, l'Enric, la Catalina, l'Esther, i Ana María; totes elles voluntàries de la Fundació Arrelsque, de diferentsmaneres, son la llar de lespersonessense llar. L lars Q uiéslallar delespersonessensellar? E xposicióllars Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries de laFundació Arrelsque son la llar de personessense llar. Aquestaexposició espodrà veure al foier de ElsCostalsfinsa finalsde gener. Localització: Aula 3C 16:30 a 18:45 h lecturaenveualtaihom enatgealsprotagonistes Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde l'exposició. Llegiran leshistòriesde vidaen presència delspropisprotagonistes. 16:30 a 18:45 h ventadellibretesim aterial solidari Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per aprojectes de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels. Localització: Aula 4C lanostraexposició,el prototip Exposició sobre leshistòriesde vidadelsnoisi noiesde 3r d'ES OC. Aquesta exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu que ha donat lloca l'exposició Llarsque estàa l'Aula 3C. Localització: Vestíbul 16:30 a 18:45 h
  • 10. 10 Fa ja tres cursos que els nois i noies de 3r d'ES O dissenyen i construeixen simuladors de satèl·litsespacials. Aquestshan de ser capaçosde recollir la pressió atmosfèrica, l? alçada i la temperatura durant l? ascens i el descens d? un "vol espacial", així com donar resposta a una missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip d? investigació. S i t'interessa la tecnologiao la ciència, vine i t'explicarem com fer-laa casa teva! cursaespacial quèvol dir fer ciència? taller deprogram acióam bm icro:bit T'interessa laprogramació?Volsaprendre aprogramar lesplaquesque hem utilitzat alsnostressimuladorsde satèl·litsespacials?En aquest taller t'ensenyarem com! 16:30 a 18:45 h taller decreaciódeprototipsdesatèl·litsespacials Vine adissenyar un petit simulador de satèl·lit espacial. S eràscapaç d'aconseguir que acompleixi lamissió? taller decreaciód'unecosistem atancat En aquest taller podràscrear i endur-te acasa tevaun ecosistema tancat. No cal inscripció però laparticipació està limitadaal material disponsible. Localització: Aula3A m ostrad'inform escientífics El disseny del simuladorssatèl·litsespacialsi l'anàlisi del seu funcionament i resultatss'han plasmat en unsinformescientífics. En aquestamostra podreu consultar-losi discutir-losamb elsseusautors. Localització: PassadísAula 3A 16:30 a 18:45 h program ació dimecres 30 de novembre
  • 11. 11 program ació dimecres 30 de novembre El món en guerra Sense filtres Busquem geòlegs! Alçar la veu Llars Cursa espacial +Ecosistema Aula2A, 2Bi -15 Aula4Ai vestíbul Aula4Bi passadís Gimnàs Aules3C, 4Bi vestíbul Aula3Ai passadís p. 4 i 36 p. 5 i p. 6 p. 7 i 40 p. 8 i 42 p. 9 i 44
  • 13. 13 Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T erra amb el projecte CTM. Recorrer el S istema S olar, trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què vol dir viure i estar viu. El projecte Exoplaneta L V1-10 ens ha permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l? Univers i posar en valor lesfortalesesdel nostre planeta. E xoplanetaL V 1-10 anemaviurefora? program ació dijous 1 de desembre salaP L A N E T A R I Hi ha 3 tornson l? alumnat guiarà lavisitaal planetari per donar-vosa conèixer les meravellesdel S istema S olar i el cel nocturn. Localització: Aula 1A exoplanetes Podreu contemplar elsmodelsd? exoplanetesi llegir elspòsterson esrecullen les investigacionscientífiquesfetes. S ereu capaçosde relacionar cada model amb el seu pòster? Localització: Passadísde 1r 16:30 a 18:45 h T res torns: 16:45 17:30 18:15 h salaterra Usconvidem a participar en el debat obert entre elsparticipantssobre elsimpactes ambientalsi lanostrapetjadapersonal. Localització: Aula -15 16:30 a 18:45 h Nota: L'espai alesaulesésreduït, recomanem que usdistribuïu de formael més equitativapossible, per tal de poder gaudir lavisitasense aglomeracions. Perquè pugueu assistir a lesdiferentsactivitatsguiadesper l? alumnat hem organitzat tres torns.
  • 14. 14 Al llarg de la història les persones han viatjat per raons molt distintes: descobrir territoris desconeguts, salvar les seves vides, conèixer el món, fugir de les guerres, reencontrar-se amb personesa qui estimen? A vegadeslessevesexperiències, elsseusdesitjos, el que han aprèsen elsviatgeshaquedat plasmat en llibres: novel·les, relatsde viatges, atles, quaderns de bitàcola? Fins al punt que ?el viatge? és un dels temes més presents en la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició us proposem un viatge pel món i les paraules a partir de les creacions que els nois i les noies han fet en el marc del projecte ? Atles de viatgesimaginaris? . atlesdeviatgesim aginaris qU ÈÉ SR E A L M E N TU NV IA T G E ? el m ónilesparaules Podreu gaudir de lesaquarel·lesi fragmentsliterarisde lesobrescreadesper ellsi elles. Localització: escalaque comunicapati petit i passadísde 1r d'ES O(veure mapa) 16:30 a 18:45 h el m ón En aquest segon escenari esconvidaalsvisitantsa conèixer el món i lesganesde viatjar atravésd'unaexperiència immersivaconduïda pelsmateixosautors Localització: Aula-16 16:30 a 18:45 h lesparaules en el tercer escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzada dels relatsescritspelsnoisi noies, participar en un taller de creació literàriai fer que les seveshistòriesformin també part de l'exposició. Localització: Aula1C 16:30 a 18:45 h program ació dijous 1 de desembre
  • 15. 15 el vol d'unsim ulador desatèl·lit espacial Projecte Cursa Espacial
  • 16. 16 program ació dijous 1 de desembre En aquest projecte viatgem pel temps, des d? abans de la invenció de l'escriptura fins a l? actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions. Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d? art i arquitectòniques que han fet canviar el món i l? han fet tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en elements concrets de la nostra societat i n? analitzem l? evolució històrica en un vídeo documental. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d? uns fets anteriorsi el precedent d? allò que vaocórrer acontinuació. el fil del tem ps Q uinaésl'herènciadelsnostresavantpassats? m useudelesedatsdelahistòria Podem entendre lahistòria atravésde l'evolució de diferentselements?En aquest espai, de lamàdelsnoisi noiesde 1r d'ES O, podreu endinsar-vos-hi. Localització: Aula1B 16:30 a 18:45 h docum ental "elem entspel fil del tem ps" S ala de projecció contínuade lespecesdocumentalsque elsnoisi noieshan creat sobre l'evolució de diferentselementsal llargde lahistòria. Localització: Aula3C 17:30 a 18:45 h
  • 17. 17 Què tenen en comú els clàssics grecs, l? òpera, i el rock & roll? Molt més que no ens pot semblar. Alguns temes universals apareixen a les obres més conegudes dels diferents períodes històrics: l? amor i la gelosia, la tristesa i la pèrdua, el deure i el desig, el destí i la sort, elsrumors? En aquest projecte, ho relliguem tot plegat creant un espectacle de titelles sobre un mite clàssic amb música de fons d? òpera i rock que tracten el mateix tema. Treballem el llenguatge expressiu del món delstitelles: el desdoblament, la mirada, el focus, l? alternança? i també lacreació de diàlegs. Ben segur que el resultat serà? històric! ssshhh... S IN O C A LD IRR E S ,E S T À SE NS IL E N C I? espectacledetitelles Espectacle de titellesen directe a càrrecdelsnoisi noiesde 1r d'ES O. Esrealitzaran dostornsamb duesobresde titellesacada torn. Mentre lafunció estàen marxa no espodrà accedir al'espai. L'espectacle ésobert a tothom. En el casdelsfamiliarsdelsartistes, s'informarà de qui actuaràacada torn per tal que pugueu organitzar lavostra visita. Localització: Aula 3C Dos torns: 16:40 h 17:10 h
  • 18. 18 Alsnoisi noiesde 2n d? ES OA elshan arribat unsplànolsd? habitatges i el repte de construir maquetes interpretant-los amb rigor i precisió i assolint habilitats i coneixements dels professionals de l? arquitectura. Us convidem a veure? n el resultat i a comprovar quines són aquesteshabilitatsi coneixements. tenimunsplànols S abreminterpretar-los? m ostradem aquetes Exposició guiadapelsnoisi noiesque han elaborat lesmaquetesdelshabitatges. 16:30 a 18:45 h tallersm anipulatius T allersmanipulatiusi d? indagació perquè posisa prova leshabilitatsi els coneixementsque requereix lainterpretació de plànolsi l? elaboració de les maquetes. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa! Localització: Gimnàs program ació dijous 1 de desembre
  • 19. 19 El mòbil forma part de la nostra quotidianitat, però el coneixem en tots els seus vessants? Coneixem els elements químics que el conformen, la tecnologia associada, els conflictes socials i ambientals que provoca la seva fabricació? Us convidem a descobrir-ho acompanyatsdelsnoisi noiesde 2n d? ES OA. quèducalesm ans? Q uèenssuposalaproducciód'aparellselectrònics? plafonsdivulgatius Exposició guiadaper l? alumnat de 2nAd? ES Oper plafonsdivulgatiussobre l? impacte ambiental, tecnològic, químici social delstelèfonsmòbilsque duem a lesmans. 16:30 a 18:45 h cam panyasolidària:recollidadetelèfonsm òbils S i etsdelsque guarden el teu mòbil vell al calaix... treu-lo i porta'l al centre!, amb elsmòbilsrecollitsen bon estat participarem en lacampanya "Mobilitza't per la selva", elsterminalsinserviblesi la restade componentsl? alumant de 2n d? ES Oels farem arribar personalment a lanau de reciclatge d'Andrómines Localització: Gimnàs tallers T allersde descoberta i sensibilització sobre diferentsaspectesrelacionatsamb els telèfonsmòbils. Aptesper a toteslesedats. Vine i participa!
  • 20. 20 program ació dijous 1 de desembre Les imatges en moviment ens envolten avui... però com va sorgir tota aquesta màgia? Com van ser els inicis d'aquest art? Fa més de cent anys que el cinema és un llenguatge i un art. Però alsseusinicisel cinemaera un artefacte molt diferent del que coneixem ara i no gaudia del mateix l'estatus social. Era en blanc i negre, no tenia so, i sovint es feia servir en espectacles de màgia o d'il·lusionisme Un dels seus precursors va ser Georges Méliès. En aquest projecte recreem moltesde lesinnovacionstècniquesque aquest cineasta francèsva fer servir. lam àgiadel cinem a l'il·lusionism eaescena m ostradecurtm etratges Convertim l? aulaen un cinema per poder veure elscurtmetratgesde cinemamut que han fet elsnoisi noiesde 2n d'ES Ofent servir l'il·lusionisme de Méliès. Elsfilms participen en el concursParticipa Mélièsdel Caixa Fórum. S i usplau, mireu-vosleshoresd'inici delspassis, quan la projecció estigui en marxa no espodrà accedir a l'espai. Localització: Aula2B J O C SV IS U A L Siil·lusionsòptiquesdepel·lícula Fira de jocsvisuals, il·lusionsòptiquesi artefactesprecursorsdel cinema on les famíliespodran participar i passar una bonaestona. Localització: 2A 16:30 a 18:45 h Quatre passis 16:45 h 17:15 h 17:45 h 18:15 h
  • 21. 21 Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris El fil del temps Ssshhh? T enim unsplànols Què duca lesmans? La màgia del cinema Aules1A, -15 i passadís Aules1C, -16 i escala Aula1Bi 3C Aula3C Gimnàs Gimnàs Aula2Ai 2B p. 13 i 46 p. 14 i 48 p. 15 i 51 p. 16 i 50 p. 18 i 52 p. 19 i 53 p. 17 program ació dijous 1 de desembre
  • 23. 23 camerunésemigrat a Alemanya i obrer en la construcció del camp d? extermini d? Auschwitz-Birkenau (Polònia) werner schm idt adolescent belga deportat al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg) D ilanjanssens espia i franctiradora britànica avawatson japonesa víctima del bombardeig d? Hiroshima akirasato
  • 24. 24 S er am baixadora,unanova oportunitat deviureicom partir el projecteeducatiu Els estudiants ambaixadors/es de Les Vinyes és una iniciativa que va néixer el curs passat arrel de l? estada d? alguns dels nostres docents a l? institut High T ech High de Califòrnia, que és pioner en innovació educativa. Quan van anar a visitar aquest centre, van quedar gratament sorpresos que la visita la conduïssin una parella d? alumnes, i no pas els professors (que sol ser l? habitual). Els va meravellar la naturalitat i l'honestedat amb què explicaven el seu projecte educatiu, així que no van dubtar a posar en marxa aquesta dinàmica a Les Vinyes, ja que sovint rebem demandes de persones i entitats interessades en conèixer el nostre. Recordo que un temps després del seu viatge a Califòrnia, el S ergi i la Betlem em van dir: ?Et volem fer Els estudiants ambaixadors/es és una iniciativa que va néixer el curs passat. És una nova oportunitat de participar i representar a la comunitat que suposa una gran responsabilitat, però que alhora em fa sentir molt afortunada i valorada. Actualment som més de 60 nois i noies voluntaris de 1r a 4t d'ESO. article una proposta deshonesta? i seguidament em van explicar la idea que tenien en ment i si em venia de gust formar part d? aquest grup d? estudiants encarregats de dur a terme les visites. En aquell moment jo em vaig sentir molt afortunada i valorada, però alhora, vaig sentir que una gran responsabilitat requeia sobre nosaltres. En certa manera, la visió que s? endurien els visitants sobre Les Vinyes dependria d? allò que nosaltresmostréssim, però tot i elsneguits i dubtes, em vavenir molt de gust formar-ne part. El dia que per primera vegada vaig tenir la possibilitat de ser ambaixadora d? una visita, vaig adonar-me? n que no m? havia equivocat gens en prendre aquella decisió perquè en aquella estona, vaig tenir la sort d? aprendre i gaudir molt escoltant la veu dels meus companys, i Escrit per Núria M, alumnade 4t d'ES O
  • 25. 25 això va suposar per a mi una gran oportunitat per entendre encara millor la manera en què aprenem a Les Vinyes i a conèixer amb més profunditat alguns delsobjectiusdel nostre projecte educatiu. "Una gran responsabilitat recau sobre nosaltres, la visió que s?enduen els visitants depèn d?allò que nosaltres mostrem" Actualment, a l? ambaixada som més de 60 alumnes voluntaris de 1r a 4t d? ES O responsables de representar la comunitat educativa del centre, i en particular la veu de l? alumnat. L ? únic requisit per formar-ne part és simplement voler ser-hi, i cadascú contribueix a l? ambaixada en la mesura que pot, participant en diferents tasques: a les exhibicions públiques dels projectes trimestrals, en la jornada de portes obertes (noves famílies), en les jornades de portes endins (famílies), en les presentacions d? aprenentatge, en sessions de formació o en les ja mencionadesvisitesde personesexternesper conèixer el projecte educatiu. Durant el temps que aquesta iniciativa porta funcionant, els ambaixadors i ambaixadores hem acollit, entre d? altres, docents de Menorca, Mallorca, S anta Coloma de Gramenet i S ant Adriàdel Besòs. "Per mi ha sigut una molt bona eina per conèixer i entendre amb major profunditat tot el que fem a Les V inyes i compartir- ho amb altres companys i companyes S er ambaixadorade LesVinyesésuna experiènciamolt enriquidora i m? encanta tenir la sort de formar-ne part. Marc, Hugo, Marta, Luca, Naira, Ritai Mireia, noisi noiesde 3r d'ES O, atenen dosprofessorsde l'Institut Can Masde Ripollet. Per mi ha sigut una molt bona eina per conèixer i entendre amb major profunditat tot el que fem a Les Vinyes i compartir-ho amb altres companys i companyes. etsfam íliai volsconèixer am bm és profunditat comaprenema lesvinyes? elsam baixadorsus podenajudar! Trucaal centre i diguesque vols participar en unajornadade Portesendins.
  • 26. 26 aprenentatgem ésprofund destacant el treball delsestudiants Viatjo amb una maleta ben pesada. Al llarg dels meus 35 anys de carrera com a mestre i educador a EL Education, m? ha obsessionat col·leccionar treballs dels alumnesamb una qualitat i un valor remarcable. Porto amb mi aquests treballs a totes les escoles que visito, quan faig conferències o tallers, perquè d? una altra manera no em creuríen quan els hi descric. El treball dels alumnes de la meva gran maleta negra és exemplar ?preciós i precís, representatiu de domini profund de coneixements i habilitats de pensament crític? però no és d? alumnes ?excepcionals? . No prové de classes amb un talent especial o nat, ni tampoc d? escoles privades d? elit. És el treball d? estudiants normals en escoles normals arreu del país. La diferència és que els equips docents d? aquests alumnes els han ajudat a desenvolupar les habilitats i la mentalitat necessàries per crear treballs d? una qualitat excepcional, i han construït una cultura d? aulai de centre on el treball d? excepcional qualitat és la norma. Quan treballo amb educadors de tot el país i trec aquest treball de la meva maleta, canvia la visió del que és possible quan als i les alumnes se? ls permet, obliga i dona suport per fer granscoses. La qualitat del treball, per si mateix, canvia les regles de joc. El fet de que la majoria del treball prové d? escolesurbanesamb un nivell socioeconòmic baix deixa atònita a la majoria d? audiències. Cada vegada que presento aquest treball i el discuteixo amb professors i equips directius, els recordo que les decisions que prenem sobre com utilitzem el temps a l? escola són sovint l? enemic de la qualitat i la profunditat. Els nostres patrons de lideratge a les aules estan tan arrelats que ni tan sols ens adonem quan prenem decisions poc efectives. Considereu lamevapròpia experiència. Donar valor a l'aprenentatge Durant els meus anys d? estudiant, a escoles públiques molt apreciades, mai vaig produir res que s? assembli a Ron Berger, responsable principal de les Expeditionary Learning schools, obre el portafolis de treballs dels seus alumnes per demostrar els beneficis a curt i llarg termini de l?aprenentatge més profund (deeper learning). article Adaptat i traduït per l'equip docent de LesVinyesapartir de l'article Deeper Learning: Highlightingstudent work de larevistadigital Edutopia.org(edutopia.org/blog/deeper-learning-student-work-ron-berger). un treball autèntic o que tingués un valor més enllà d? abordar un requisit de classe. Dedicava el meu temps a un ?engranatge acadèmic? de lliurament de tasques curtes completades individualment com a esborranys finals (fitxes, treballs, problemes de matemàtiques, informes de laboratori...), cap dels quals no va significar gaire per a ningú i cap dels quals s? assemblava al treball que he hagut de fer en el món real. T ot i que vaig rebre bones qualificacions, no conservo cap feina dels meus dies a l? escola, perquè res del que vaig crear no era particularment original, important o bonic. Quan acabem l? escola i entrem en el món laboral, se? ns demana crear treball de qualitat ? articles científics, plans de negoci, web, llibres, plànols, dissenys gràfics, propostesd? inversió, dispositiusmèdics, aplicacionsde programari. Aquest treball es crea al llarg de setmanes o mesos amb la consulta, col·laboració i crítica d? equips, i passa per múltiples revisions. La investigació, l? anàlisi i la producció impliquen múltiples disciplines, com ara la lectura, l? escriptura, les matemàtiques, lesciències, l? enginyeriai el disseny. Quan desenvoluparan els estudiants les habilitats necessàries per fer aquest tipus de treballs si no és a Escrit per Ron Berger Autoretrat d'un estudiant del portafoli de Ron Berger.
  • 27. 27 l? escola? No són només habilitats de lectura i matemàtiques; és també planificació, resolució de problemes i treball col·laboratiu. Quan creiem que els estudiants desenvoluparan capacitats per perseverar en el temps amb un projecte desafiant i mantenir-se amb alts estàndards de qualitat? Aquestes habilitats i mentalitats, conegudes col·lectivament com a aprenentatge més profund (deeper learning), només es poden construir mitjançant pràctiques a llarg termini a les aules on els estudiants treballen junts en projectessignificatius. La papallona d'Austin Potser l'obra més memorable que he recopilat durant la meva carrera és una de sorprenentment petita: un dibuix d'una papallona d'un nen de primer de primària anomenat Austin, de l'ANS ERCharter S chool de Boise, Idaho. Aquesta il·lustració científica per a un projecte de recaptació de fons és significativa perquè l? evolució d'Austin entre els esborranys és notable: una instrucció reflexiva va portar a Austin a través d'un procés de millora des d'un esbós primitiu fins a una il·lustració final científicament precisa i sorprenent. El salt de qualitat és aclaparador, però encara més important és el seu missatge: sovint ens conformem amb un treball de baixa qualitat quan, amb perseverança i crítica acurada, som capaços d'excel·lència. professional i autèntic va canviar la visió d'aquests estudiants. T ot i que la majoria provenen de famílies en què ningú no havia anat a la universitat, van arribar a veure la universitat com un objectiu realista i assolible i van desenvolupar la mentalitat autodirigida que necessiten per tenir èxit allà. Serps Els estudiants de segon de primària del Conservatory Lab Charter S chool (Boston) van crear un llibre infantil de qualitat professional com a part de la seva investigació sobre les serps. Inspirats per la papallona d'Austin, a través de molts esborranys van aconseguir portar la seva escriptura i il·lustració científica a un producte final enlluernador. El vídeo musical que els estudiants van crear per documentar el seu aprenentatge ha creat força sensació a Y ouTube: un engrescador homenatge a Lady Gaga titulat "S nakes are Born ThisWay". Una vegada que un estudiant crea un treball de valor per a un públic autèntic més enllà de l'aula (un treball que és complex, profund, precís, important i bell), aquest alumne mai és el mateix. Quan has fet un treball de qualitat, un treball més profund, saps que sempre etscapaç de fer més. L 'empremta verda Quan la gent pregunta com els instituts urbans de la nostra xarxa EL aconsegueixen que tots els graduats arribin a la universitat, no hi ha una resposta ràpida. Construir cultures escolars on tots els alumnes siguin coneguts, recolzats i obligats a crear treballs de valor n'és una gran part. Els estudiants de la S pringfield Renaissance S chool de S pringfield, Massachusetts, van aprendre de la mà d? enginyers de la ciutat a fer auditories d'energia dels edificis de la ciutat. Aquests estudiants no només van elaborar informes d? una qualitat professional, una "empremta verda" per a la ciutat, sinó que l'alcalde també es va prendre seriosament les seves recomanacions, invertint centenars de milers de dòlars per renovar els edificis de la ciutat que immediatament va suposar un estalvi substancial d'energia i fons. Fer aquest tipus de treball Empremta verdad'un estudiant. E volució d'unail·lustració científica gràciesa laiteració i el feedback. Austin? sButterfly: BuildingExcellence in Student Work vimeo.com/38247060 S erp d'un projecte de 2n de primària de laConservatory Lab Charter S chool (Boston).
  • 28. 28 M A R T A "eLP R O J E C T EL L A R SH AF E Tqueem plantegiF E RE S T U D ISS O C IA L S " Ensencanta el vincle que hasestablert amb la T eresa, la protagonista, i com a professors/es teus, ens emociona veure que el projecte pugui ajudar a potenciar els teus propis interessos. Ens voldries comenta per on passen aquests plans que vau comentar amb ella?Com va anar allò? Li vaig comentar que m? agrada molt el projecte i que en un futur estava mirant d'estudiar per ser treballadora social i que sempre han anat per allà el que m? haagradat. És 27 de novembre i la Marta està a Barcelona, al Centre Cultural Albareda, on ella i els seus companys i companyes realitzen les entrevistes als protagonistes de l'exposició Llars. La Marta ha fet vincle ràpid amb la Teresa Ávila, la seva protagonista, i aquesta s'acomiada dient- li "què et vagi bé, espero que es puguin complir els teus plans de futur". Quins plans de futur? En aquesta entrevista ens agradaria estirar aquest fil, posar la mirada en aquests "plans de futur"; o dit d'una altra manera, en com un projecte pot despertar nous interessos o, en el cas de la Marta, potenciar- ne de propis. entrevista Realitzadaper Carol T orres(Orientadorai professoradel projecte Llars) Es teus interessos professionals ja anaven per aquesta branca? S í, i en aquest projecte he vist diferents maneres de treballar de com a educadora social i m'han agradat molt, i crecque m? agradaria estudiar-ho. Així doncs, en el projecte Llars s'ha confirmat o estàs mésdeterminada això? S í, per exemple, els meus pares em deien "tu aniries molt per treballadora social" perquè és la feina que a
  • 29. 29 tu com ets i les teves característiques, t? agrada molt ajudar a la gent", doncs, vaig dir ostres! i mai he esperat res a canvi, m? agrada fer-ho perquè sí, perquè m? agrada molt. Llavors... sempre em deien que podria dedicar-me a treballadora social, i era com... ufff... no sé? no entenia el que feien de veritat i en aquest projecte ho he conegut més de propo i m? ha agradat molt. "He vist diferents maneres de treballar com a educadora social, i m'han agradat molt i m'agradaria estudiar- ho en el futur. Aquest projecte que t'està suposant per tu a nivell personal? No tant acadèmicament, sinó a nivell personal... m'està agradant moltíssim. Tinc mésganesde treballar en aquest projecte, i a nivell personal estic descobrint cosesque ami m'estan agradant molt. Potsposar un exemple? La funció que fan els educadors socials, he vist la forma en que treballen, com ho fan cosa, que no hagués aprèssi no hagués estat gràciesal projecte. No ésigual que t? expliquin el que fan que viure-ho. I dius... ostres! Què volsdir? No sé, molt? amb moltes emocions. Les persones protagonistes crec que se sentiran orgulloses. Diran "ostres! m'han fet algo a mi, sóc algú!" I jo també em sento orgullosa del que hem fet fins ara, i del que ens quedaper fer. Dius que t? agrada molt el projecte, què és el que t'agrada? Conèixer, és a dir conèixer la feina, sobretot quan hem anat a Barcelona. Parlem amb la gent, connectes amb altres persones, pots saber de la seva vida [en referència a persones sense llar que ha conegut a través de la Fundació Arrels]. Et dones compte que són persones i que em pot passar el mateix a mi o a qualsevol persona (referint-se a acabar al carrer). M'agrada molt aquest punt de realitat, això és el que em fa pensar, estem fent un cosa de veritat, no ens ho estem imaginant, sinó que ho estem veient. T ens ganes de que arribi el dia de l'exhibició pública del projecte?Com te l'imagines? Otger, Jonás, Martai Gisela entrevistant a laT eresaÁvila Alogrande. "M'agrada molt aquest punt de realitat, això és el que em fa pensar, estem fent un cosa de veritat, no ens ho estem imaginant, sinó que ho estem veient."
  • 30. 30 L aiatom às "Q uanestàsaquíésdifícil veure-ho,peròun copsurts,el pasper L esV inyesdeixauna em prem tam olt gran." La Laia és passat, present i futur de Les V inyes. T é 23 anys, està graduada en humanitats i actualment estudia el màster de professorat. És alumna de la primera promoció que va acabar la secundària a Les V inyes, i ara fa les pràctiques al centre per acreditar- se com a professora. Fa una dècada (sic), la Maria Beneyto li va dir ?tu series una gran professora, i tens fusta per ser directora?. No sabem si aquest presagi de la nostra estimada Maria es farà realitat, però mentrestant, la satisfacció de tenir- la de nou al centre és enorme. Compartir amb ella, ara com a futura educadora, el desig i la necessitat de promoure aprenentatges profunds, significatius i compartits per tothom és un vertader regal, i perquè no dir- ho, possiblement sigui un dels regals més valuosos que pot rebre un centre educatiu. M'emociona parlar amb ella, em sento molt afortunat de poder seure i escoltar- la, i per mi és una prova més de que en educació el millor està per venir. entrevista Entrevistarealitzadaper Sergi del Moral Quasi una peça de museu. Laia, quinsrecordsguardes del teu pasper LesVinyes? És molt especial la relació que tinc amb Les Vinyes, suposo que es deu a l? equip docent que vaig tenir, en especial a la Maria Beneyto, em va marcar moltíssim, i també tinc un record especial de la Glòria Arias, que encara és al centre. I més enllà de les persones, la cultura del centre i el que ens van voler ensenyar, en aquell moment no ho valorava, però un cop surts d? aquí i coneixes altres entorns, altres ambients, altres centres, em vaig adonar que el que havíem fet a Les Vinyesera molt fort. Realment va influenciar-me a com soc, a la meva personalitat, i el meu aprenentatge, vaig aprendre moltíssim, vaig ?currar? moltíssim. I te n? adones amb el temps, perquè quan estàs aquí com a alumna i aquest factor adolescent [riu] no et fa veure lescosestal com són, però un cop surts, el pasper Les Vinyesdeixaunaempremta molt gran. Potsconcretar aquestesinfluències? S obretot, la cultura d? aprenentatge. Aquí vaig tenir el meu primer contacte amb el treball en grup, la necessitat de comunicar-me, i no només això. Els valors que ens van transmetre. Aquí l? equip docent tracta a l? alumne d? igual a igual, i crec que això ésmolt important, aquesta sensació d? equip i d? unió, de formar part de les coses que passen. De fet, quan era alumna de Les Vinyes no m'agradava gens treballar en equip, em resultava molt difícil pensar en mi i alhora en els altres. Però amb el temps m'he adonat són part de l'aprenentatge que m'emporto del centre: el saber empatitzar i gestionar lessituacions. Consideres que això t? ha ajudat en la teva vida personal i acadèmica? S í, moltíssim. Després de Les Vinyes vaig cursar batxillerat, on no hi havia lloc per aprendre autonomia o iniciativa, tot és massa tancat, però després, a la
  • 31. 31 universitat és ?apáñatelas como puedas? . I dic universitat perquè és el que conec, però en qualsevol altre àmbit acadèmic o formatiu que coinicideixi amb aquesta etapa de la majoria d'edat és així. Per això, si previament no t'han donat aquesta opció i ajuda per poder desenvolupar la teva pròpia autonomia i iniciativapot resultar complicat de gestionar. I creusque en el batxillerat també seria necessari que espromoguin i esvalorin aquestsaprenentatges? Moltíssim. M'indigna una mica que encara avui en dia no s'estigui aplicant aquesta visió al batxillerat. Crec que és una etapa molt important i plena de canvis en que l'esencial hauria de ser aprendre a ser autònoms. Estem a un pasde la vida adulta i enstrobem amb uns estudis molt tancats que en certa manera limiten les capacitatsd'expressió i iniciativadelsestudiants. Un cop fora de Les Vinyes, has trobat que et faltaven aprenentatges? No, en absolut. He trobat a faltar cosesque fèiem aquí i que de cop ja no formaven part del que vol dir ser un ?bon estudiant? . De vegades es fa una caricatura del que fem aquí, com si esreduísa treballar en equip, fer presentacionsi parlar en públic. Però ésevident que va molt més enllà, a les Vinyes em vaig formar com a persona, és difícil de verbalitzar, però sé que el que vaig aprendre m'ha capacitat per aprendre, ja siguin continguts més teòrics com pràctics i competencials. A la vida hi ha moltes coses per aprendre i moltes vies per fer-ho. LesVinyesn'ésun exemple. Què t'ha fer decidir ser professora? L ? experiència com a alumna de LesVinyes m? ha marcat molt, va ser molt emotiva. En aquell moment no ho valorava, però quan vaig sortir d? aquí ho trobava a faltar. A 2n d? ES O, jo volia ser periodista i la Maria Beneyto em va dir ?tu series molt bona profe, ho saps, oi?, tal com ets podries arribar a ser directora!? . En aquell moment no volia ser professora, ni se m'havia passat pel cap, però anys més tard, mentre estudiava humanitats, mantenia el contacte amb la Maria i recordo a la perfecció una conversa que vam tenir a casa seva. Aquell moment va ser el detonant del meu interèsreal per ser professora. En aquest punt de l? entrevista, per motius diferents, als dos, se? ns escapa alguna llagrimeta. I tot plegat em fa pensar en Paulo Freire, que deia ?qui aprèn ensenya mentre aprèn, i qui ensenya aprèn mentre ensenya? . Avancem fins al present, ara que estàs a punt de certificar-te per ser professora, com veus l? aula des d'aquesta perspectiva, ara que t? ho mires com qui aprèn a ensenyar? En el context de Les Vinyes, la paraula seria brutal. En el primer moment que vaig entrar per la porta, el primer dia que vaig entrar com a professora en pràctiques, vaig flipar. Em va semblar que tot havia evolucionat molt, no només pel que fa a equipaments, sinó també pel que fa a la cultura del centre. Comparo el que fèiem nosaltres amb el que es fa ara i m? adono que el centre també ha après, veig una línia d? evolució molt positiva. Estic molt contenta de poder fer les pràctiques aquí, voler ser professora, i tenir aquesta vocació, no hi havia millor llocque a LesVinyes. Ara que estic a punt de ser professora m? adono que pel que fa a l? educació, la gent, en general, desvia l? atenció. Es basen en aquesta dualitat ?innovació? o ?tradició? . Però? què és realment important? L ? aprenentatge! I crec que és molt necessari visibilitzar i normalitzar altres maneres d'aprendre. Ho dic per experiència pròpia, jo he viscut la pressió de sentir que no estic a l'alçada pel haver estudiat en un centre "diferent". T ambé s'hade dir... Els prejudicis, per definició, no demanen certeses, sovint estan basats en estereotips, i els estereotips, també per definició, són difícils de canviar. Per això resistir ésavançar. Aquests prejudicis em fan ràbia. Fa molts anys que s'esta transformant l'educació en centres com aquest. Com pot ser que en en ple 2022 encara tinguem aquests prejudicis? S é que la societat té molts prejudicisi injusticies, però aquí no estracta d'això. No ha d'haver-hi tradició o no tradició, hi ha d'haver-hi educació i posar el focus en els aprentatges i en el veritable protagonista: l'alumnat. T othom té dret a una educació de qualitat? que brutal que ho vegis com un tema de justícia social. Massa fàcilment se? ns etiqueta com a innovadors, inclús disruptius, quan també som tradició. De nou, Freire, ?lo viejo que preserva su validez, sigue siendo nuevo? . LaLaiai laMariaBeneyto. Qui ensenya aprèn quan ensenya, i qui aprèn ensenyaquan aprèn. 2013, gravació del projecte T elenotíciesde 3r d'ES O.
  • 32. 32 coral regi "N ecessitemunaeducacióque realm ent enstransform i" Coral, el dia del lliurament del premi vas llegir un discursque ensva emocionar en aquell moment i que continua emocionant-nos ara que ja han passat alguns dies. Entre moltes de les coses meravelloses que ens vas dir en nom del jurat, una de les que més ens emociona és quan dius que ?totes les converses que vau tenir amb professorat, alumnat i famílies? eren mereixedores de premi. Ens podries explicar per què ho creieu així? Què és el que us va arribar d? aquestesconverses?Què ésel que usva impactar? En totes les converses que vam tenir, vau mostrar una gran sintonia educativa. Des de la diversitat i des del reconeixement del lloc que ocupa cadascun, però El passat 14 de novembre una representació d?alumnes, famílies i professorat rebíem el Premi Ensenyament del Cercle d'Economia pel projecte ?Presentacions d?aprenentatge: el repte d?aprofundir en el relat i la reflexió?. El rebíem emocionats i emocionades pel reconeixement que representa cap al projecte educatiu i totes les persones que li han donat vida en aquests dotze anys d?història, però també per les paraules que, en nom de tot el jurat, ens dedicava Coral Regi, experta en educació, exdirectora de l'Escola V irolai de Barcelona, però sobretot, persona compromesa amb l?aprenentatge rellevant i amb sentit per a tots i totes. Les seves paraules ens van colpir i vam decidir fer- li una entrevista per seguir conversant. Escoltar- la és sempre un plaer i encoratja a seguir imaginant i fent reals les utopies. entrevista Entrevistarealitzadaper Betlem Cuesta sentíem que parlàveu un mateix llenguatge i que era molt sincer. Escoltar-vos i parlar amb vosaltres em recordava a un amic que diu que una escola ha de ser com una bona orquestra de jazz, en la que tots els membres de la comunitat educativa, fan sonar la mateixa melodia, però sonant de maneres diferents. Emociona escoltar, per exemple, alsantics alumnesi la manera en què reconeixen el que ha fet l? escola per ells i elles, el que han après. Emociona també la implicació de les famílies, i això, especialment a secundària, no és massa habitual. T enies la sensació d? estar parlant amb persones que ho feien des del cor, però també des del cap. Amb uns arguments molt ben
  • 33. 33 plantejats, però també molt sincers. No tenien en cap moment la sensació que estaven donant les respostes que esperava el jurat. Hi ha hi havia molta veritat i molta autenticitat en les seves i en les vostres veus. Emociona escoltar, per exemple, als antics alumnes i la manera en què reconeixen el que ha fet l?escola per ells i elles, el que han après. També en el discurs deies que a Les Vinyes vàreu veure ?una aposta clara per treballar com educadorsi com alumnes amb molta profunditat? . Ens podries explicar una mica més sobre aquesta profunditat que vàreu veure en el projecte que vam presentar i també en la vostra visita a LesVinyes? Crec que a Les Vinyes heu entès que en educació menys és més, que no es tracta de fer moltes coses, sinó de fer-les bé, profundament, acollint els diferents ritmes que permeti que tots els alumnes aprenguin. I assegurant alhora la qualitat i la profunditat. Esteu educant a persones exigents amb elles mateixes i compromesesamb el seu l? aprenentatge i amb el món. S er un bon/bona alumne/a a Les Vinyes no és ser obedient, és, entre altres coses, saber que és el que s? ha de fer. I crec que això ho estan aprenent perquè vosaltres poseu molt l? accent en la metareflexió, en la millora dels processos, en la qualitat, en la profunditat? L es V inyes és un referent de transformació educativa, especialment per la fonamentació teòrica i reflexiva, per la profunditat de les seves propostes i que a més s'acompanyen d'uns bons resultats acadèmics. E l discursdel jurat Transcripció del text llegit pel jurat en l'acte d'entrega del Premi Ensenyament: L'Institut Escola Les Vinyes està situat a Castellbisbal. Ésun centre d'una línia a primària i tres a secundària, amb alumnes del mateix municipi i de les rodalies, que venen atretes per la qualitat del seu model educatiu. Des dels seus inicis és un centre amb un Projecte Educatiu transformador i aquesta proposta s'ha anat consolidant al llargd'aquestscursos. El projecte educatiu vol recollir i actualitzar la tradició pedagògica catalana amb la voluntat d'esdevenir un centre referent de qualitat educativa en relació a l'aprenentatge actiu, l'autonomia de l'alumnat i la personalització dels aprenentatges tot basant-se en valors de solidaritat, participació democràtica i inclusió que impregnen el dia a dia i l'estructura organitzativa. Varen presentar el projecte: Presentacions d'Aprenentatge però totes les activitats que vàrem poder veure en la visita al centre en les entrevistes amb alumnes, antics alumnes, mares i professors, serien per elles mateixes mereixedoresde premi. El projecte Presentacions d'Aprenentatge, exposa la importància de reforçar la meta-reflexió profunda de l'alumnat, amb l'exposició oral del que ha aprèsal llarg del cursi així fer-los conscients no tan sols del que aprenen, sinó de com ho aprenen i perquè aprenen. I la presentació davant de la comunitat educativa consolida els vincles i potencia la col·laboració amb les famílies. Cal afegir que aquesta presentació es prepara en els darrers diesde curs. Però el que destaca de Les Vinyes és la fonamentació rigorosa de totes les seves propostes, el treball de formació reflexió del claustre abans d'implementar noves propostes. Ésuna aposta clara per treballar com educadorsi com alumnes amb molta profunditat. Destaca també la qualitat dels materials treballats, la cura en les presentacions del productes finals delsprojectesi en ladecoració del centre. Ens trobem en un centre referent de transformació educativa, especialment per la fonamentació teòrica i reflexiva, per la profunditat de les seves propostes i que a més s'acompanyen d'uns bons resultats acadèmics educatius dels seus alumnes. És per aquest projecte i la capacitat de transformació de l'educació cap un model pel segle XXI que, el Jurat, en la seva reunió plenària del dia 7 d'abril de 2022 va decidir atorgar-li el Premi Ensenyament Fundació Cercle d'Economia 2022 en lamodalitat secundàriaPremi Agbar. Núria, Vinyet, Jaume, Hanna, Janna i Júlia, part de lacomitiva d? alumnes, familiarsi equip docent que vaassistir a l? acte de lliurament.
  • 34. 34 Jo que visito moltes escoles veig que a vegades les coses es confonen. Per què transformar el que passa a les escoles, no consisteix en fer activitats lúdiques o divertides, sinó de fer coses rellevants, i fer-les amb rigor, amb profunditat i aprenent. Posar l? alumne al centre i fer coses que siguin realment rellevants per a ells i elles. En definitiva el repte, i el que vam veure, és que estàveu fent real aquest missatge que vosaltres tant repetiu: Aprendre importa. El somni seria que cada vegada hi hagués més escoles com L es V inyes i com moltes altres que coneixeu bé. Sentir totes aquestes paraules de part del jurat i d? una persona com tu, ens omple d? orgull. Durant tota la teva vida has estat a peu d? aula i d? escola, en contacte directe amb els nois i noies, amb les famílies i amb el professorat i això, per a nosaltres, té un valor enorme. Si haguessis d? escollir el més important que has après en tots aquests anys de docència i de gestió d? un centre educatiu, què diriesque és? Crec que una de les coses més rellevants que he après és que cal cuidar al claustre, i en aquests dos anys de pandèmia, ho hem vist d? una manera especial. Hem de tenir un claustre que se senti còmode amb el canvi, i compromès amb el projecte educatiu. En aquest sentit crec que te un valor enorme el treball de reflexió constant que dueu a terme a Les Vinyes, tant en el claustre com amb els alumnes. El canvi enspot aportar possibilitatsde fer les coses diferent, maneres de treball diferent, curiositat i creativitat...I en aquest sentit treballar junts la cultura del canvi perquè les persones ho puguin viure des d? una posició de benestar és molt important. A vegadestenim pressa en canviar lescoses, perquè és veritat que en educació hi ha coses molt urgents. Però el que és important és saber cap on anem. Hi hamoltafeina, però cal que aquestafeinaesfaci bé. L ? alumnat al centre, la cura i l? acompanyament del professorat i fer a les famílies se sentin part i entenguin el projecte educatiu, em semblen tres aspectes fonamentals. La brúixola que ens ha de permetre seguir avançant. Ara ja t? has jubilat, però segueixes molt vinculada al món de l? educació, coneixent i ajudant a escoles d? arreu del món, regalant el teu tempsi saviesa per seguir avançar. Cap a on t? imagines o t? agradaria que anésl? educació en elspropers15 anys? Per a mi el somni seria que cada vegada hi hagués més escoles com Les Vinyes i com moltes altres que coneixeu bé, que tinguessin clar que estan en un procés de transformació permanent. Que aquestes escolesno fossin l? excepció, sinó lanorma. Ara que estic jubilada, a vegadesem pregunto: però com és que faig tantes coses? Doncs en primer lloc perquè el món de l? educació ésla meva passió, però també perquè em sento profundament compromesa i tinc moltes ganes de poder ajudar a que altres centres puguin fer el seu camí. I m? agradaria que aquesta transformació arribés a totesbandes. Ens pensavem que hi hauria prou amb l? escolarització universal, però no. Necessitem un aprenentatge rellevant per a tots els alumnes. Necessitem una educació que realment ens transformi. M? amoinen aquestes visions distòpiques del de futur. I nosaltres necessitem avançar i creure en un futur ple d? utopies. Per què educant infants, educant joves, de segur que podem fer que la utopia no sigui un somni, sinó que puguem construir un futur millor per atotsi per a totes.
  • 36. 36 E LM Ó NE NG U E R R A Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O M A Q U E S T A ? Anem per feina! S i volem apropar a l? alumnat alguna de les infinites realitats que van viure milions de persones entre els anys 1939 i 1945 arreu del món, el primer que necessitem és posar a l? alumnat en context, que pugui experimentar la deshumanització, la por, la barbàrie, la violència, la mort? en paral·lel, volem posar en context tant alguns dels esdeveniments més importants de la guerra com apropar a l? alumnat la idea que la derrota del nazisme L?experiència acumulada al llarg dels meus anys com a docent en l?àmbit de les Ciències Socials m?ha suscitat sempre una àrdua i obstinada idea: la comprensió dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és un tasca fàcil ni amable, ni pel professorat ni per l?alumnat. A més, ser capaç d?aproximar la Història mitjançant la classe magistral requereix d?un tarannà concret, proper a la figura del contacontes (?storyteller?), que aprofitant recursos propis de les arts escèniques, pot arribar a encisar i captar l?atenció, però sovint es queda a la superfície. En aquest projecte ens vam plantejar superar aquesta situació i anar una mica més enllà? i si enlloc de posar el focus en ?estudiar? i ?comprendre? la Història ens proposem fer una acte d?empatia històrica i anem a ?viure? en primera persona aquests fets? V oilà! Encara més? perquè no li donem concreció desenvolupant un personatge que sigui una translació personal de l?alumnat i el situem dins un relat curt? projecte Escrit per Raul Arana en el camp de batalla no va ser fàcil, tot i que es pugui pensar el contrari. En aquest part del procés visualitzen quatre escenes de pel·lícules relacionades amb els escenaris decisius de la guerra. Una vegada vista cadascuna de les escenes, demanar a l? alumnat què han pensat, què han sentit i, sobretot, amb quin personatge s? ha identificat, són els primers passos per començar a posar-se en situació. La construcció del coneixement necessari per tal de
  • 37. 37 donar realisme als fets que ambienten la història i coherència a les situacions que plantejaran en el seu relat es desenvolupa a través d? uns grups d? estudi que els ajudarà a tenir una visió de conjunt dels fets més rellevants de la II Guerra Mundial i, a la vegada, una visió àmplia de les possibles localitzacions i fets on ubicar el seu personatge i el seu relat. Aquests grups exposen oralment davant dels companys, amb el suport audiovisual que creguin convenient. Hi han, però, dos fets que des del professorat creiem convenient donar una mirada més profunda: per una banda, l? Holocaust, mitjançant la visualització d? un documental i la visita de membres de l? Amical Mauthausen i l? Amical Buchenwald i, per altra, el llançament de la bomba atòmica d? Hiroshima, mitjançant també una altre documental. Aquests documentals tenen el valor afegit de tenir desenes de testimonisviusdelsfetstractats, tant d? un bàndol com d? un altre. E videntment, tornem a demanar a l? alumnat que ens faci arribar els seus pensaments, sentiments i amb quin personatge o testimoni s? ha identificat. "L es guerres acabarien si els morts tornessin Stanley Baldw in A partir d? aquest punt, el projecte pren un camí ben diferent. Es tracta de dinamitzar les sessions per acompanyar a l? alumnat en el procés concret de creació literària. No hem d? oblidar mai que la creació final és de caire artístic. A la vegada, l? alumnat ha de posar en pràctica, de manera evident, l? autonomia i la iniciativa per arribar a bon port. La primera dinàmica intenta definir aspectes de la personalitat de cadascun dels alumnes, amb l? objectiu de mirar de trobar quins aspectes incorporaran al personatge principal, mirant de crear un lligam evident entre alumne i personatge. Un moment molt singular del projecte és la visita de l? Asociación Catalana de Coleccionismo de Uniformes Históricos (ACCUH). Aquesta associació participa en recreacions històriques de batalles de la història i en produccions cinematogràfiques. A més, apropa a l? alumnat un model de disseny de personatges. En aquest punt, els demanem que siguin capaços de dissenyar tres personatges, amb l? objectiu de diversificar-los, ja que la cooperació, en aquesta part del projecte, es concreta en un aspecte del relat: els personatges es creuaran i connectaran en els relats dels altres companys. Intentant donar forma a aquest objectiu, l? alumnat posa en pràctica la tècnica del booktube: un vídeo explicant la sinopsi (en aquest cas, sobre la possible concreció, si escollissin algun d? aquests tres personatges) del relat. Aquests vídeos compartits faciliten la comprensió dels possibles personatges, fets i situacions que poden donar lloc a aquest creuament. Una vegada triat personatge i connexió amb l? altre company, l? alumnat ha de realitzar-se una imatge d? època per donar lloc a aquesta translació i facilitar la connexió emocional amb la situació, els fets i personatge (o en aquest moment japodem dir que d? ellesi ells?). Després d? unes recomanacions per escriure relats, estan en disposició de donar-li forma, però la recomanació és escriure a casa i convertir l? aula en un laboratori literari, on la tasca és compartir els relats amb elscompanys, per tal de donar feedback constant a les creacions. A més, en un determinat moment del procés, reben un altre feedback de persones relacionades amb el projecte, colaboradores i expertesen l? àmbit de lesCiènciesS ocials. Quan ja no hi ha més temps per millorar el relat, ja només resta una última tasca: maquetar-lo i indexar-los per tal de poder posar en valor la feina realitzadai publicar-losen un únic llibre. "Si no acabem amb les guerres, les guerres acabaran amb nosaltres" H .G. Wells En últim terme, dos objectius de llarg abast impulsen aquest projecte. Per una banda, el rebuig de la violència, principalment en la seva forma més cruenta, i per extensió de tots els conflictes bèl·lics. Experimentar la guerra des d? una posició el més propera possible consciencia a l? alumnat que totes ellessón immorals: una derrota per a la humanitat. Per l? altra, desenvolupar un interès pel coneixement històric en l? alumnat, amb el propòsit d? evitar la coneguda màxima: qui oblida el seu passat, està condemnat a repetir-lo. F AL T APEUDEFOTO.
  • 38. 38 sensefiltres Q U IS O CJ O IC O ME MR E P R E S E N T O A T R A V É SD ? U N AF O T O G R A F IA La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entés a tot el món. Tots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d?àlbum de record de la vostra vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir demà el Telenotícies. Sovint les vostres imatges parlen de manera més intrincada i profunda que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Us proposem en aquest projecte conèixer els codis de la fotografia, posar- los en pràctica i que donin pas a una reflexió més profunda: com us representeu en les imatges, i encara més, que us ajudin a entendre millor qui sou vosaltres. projecte Escrit per Sandra Coronel
  • 39. 39 En aquest projecte hem acompanyat els joves per un camí d? autodescobriment en momentsmésintrovertits i de més comunicatius a través de la fotografia. Després de demanar-los què és per elles una bona fotografia, han codificat quins són els atributs de la seva mirada sobre el món. Com en una mascarada han buscat un rol en comú amb alguns companys, que els convertís en algú altre per un moment, i experimentar d? altrespolaritatspròpies. I si fossin una portada d? una revista qui serien?Què ésel que volen mostrar quan es fan un selfie? qui són, què mostren i què volen ensenyar d? ellsmateixos. Gràcies a la sessió amb el fotògraf i professor de l? escola Grisart, David Molero Rosaura, els joves han experimentat amb les llums, les ombres i la seva rellevància expressiva. Han après els rudiments de l? edició fotogràfica, d? enquadrament, d? il·luminació? per tal d? anar de buscar elsdiferents punts de vista. Però per construir la seva mirada necessitem fixar-nos en allò que ens envolta. En aquells elements muts del poble, en les textures, en els murs, les finestres, els paviments. Aquesta fotografia silenciosa els ha ajudat adonar context i escenografia alasevafotografia final. "N o fas fotografia només amb la càmera. L a fas amb totes les imatges que has vist, amb tots els llibres que has llegit, amb tota la música que has escoltat, i amb tota la gent que has estimat" Ansel Adams La fotografia va més enllà d? un punt de vista, d? un escenari, d? un personatge?.ens permet explicar una història. A través d? unes fotografies desconegudes han creat un relat propi, i és que tot depèn dels ulls amb que esmiralarealitat "El més important és veure allò que resulta invisible per als altres" Robert Frank Ara sí esteu preparats per reflexionar sobre la vostra imatge. Interna i externa. S ilenciosa o sorollosa. Rebel, tímida, valenta, orgullosa?i per què no tot plegat?. Aquí teniu el resultat.
  • 40. 40 alçar laveu U N Apeçateatral inspiradaenla vidadelsnostresavisiàvies Un noi. Una noia. Barcelona. Anys setanta. Franquisme. Una única lluita. Un sindicat. Una manifestació. L?obra de teatre que us presentem parla de la lluita de la gent d?un país, contra l?estructura política d'aquest. Us convidem a rememorar i viure amb nosaltres aquest fragment de la història d?Espanya i de la història dels nostres avis i àvies. projecte Escrit per Marta T orello i Sandra Coronel
  • 41. 41 Accésal guió de l'obra Repartiment Aquesta obra ha estat enterament escrita, actuada i realitzada pels alumnesde 3r d? ES OAde l? Institut Escola lesVinyes. Dramatúrgia: NoaP , S oufiane Z, ElsaP , Abou T , Mar C Actrius i Actors: Rita G, Quim G, Martina G, Meritxell P , Dúnia T , Adrián F , RitaS , Martina R, Eric D, BrunaC, JanaE, Jon B, Joel P Equip tècnic: Adrián L, JúliaF , S ira S , Víctor P , Alberto G, Leyre S , Oriol M Comunicació: Pol Z, Juli V, Ruth M, MarcosS . Professorat: MartaT orelló i S andra Coronel Professional expert: Meritxell T orres i Roig (coreògrafa, ballarina i directorateatral) En el principio S i he perdido la vida, el tiempo, todo lo que tiré, como un anillo, al agua, si he perdido lavozen la maleza, me quedalapalabra S i he sufrido lased, el hambre, todo lo que eramío y resultó ser nada, si he segado lassombrasen silencio, me quedala palabra. S i abrí loslabiosparaver el rostro puro y terrible de mi patria, si abrí loslabioshastadesgarrármelos, me quedalapalabra Blasde Otero
  • 42. 42 llars "E stariabéquelesfam íliesveissinel treball quehihadarrere."N adia Interpel.lar l? alumnat sobre la problemàtica social i comunitària del sensellarisme, dins d? una situació real d? aprenentatge, ens ha permès observar com, de forma majoritària, han emergit importants nivells de motivació i d? implicació dels alumnes envers el L?altre dia conversàvem a l?aula sobre el sentit de fer exhibicions. La Nadia va dir ?estaria bé que les famílies veiessin tota la feina que hi ha darrere?. Una reflexió súper pertinent, donat que no aprenem per exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Exhibir és tan sols una estratègia per generar situacions riquíssimes on aprendre no és un deure, sinó una necessitat. Tan de bo la Nadia tingui oportunitats per mostrar ?la feina que hi ha darrera?, mentrestant, en aquestes quatre ratlles pretenem ajudar a enfocar parts del projecte que sovint no estan prou il·luminades. projecte Escrit per Carol torresi Sergi del Moral projecte Llars, proporcionant-los un mitjà per posar en joc competències de caire personal i social, necessàries per la participació responsable com a membresde lasocietat. Comprendre que amb les seves accions poden
  • 43. 43 impactar i transformar la comunitat de la que en formen part, elsfa situar-se i sentir-se com a ciutadans de ple dret. T al com deia la Nadia, al principi del text, en el transcurs d? aquest projecte són diversos els aprenentatgesque l? alumnat ha hagut de fer per tal de confegir el producte final. Han llegit i analitzat, des del punt de vista literari, diferentshistòriesde vida que els han colpit i emocionat setmanatrassetmana. S ? han endinsat en la metodologia biogràfica narrativa, fet que els ha permès definir perfils, elaborar i transcriure entrevistes, fer bones preguntes, traçar línies de vida, concretar polifonies de veus i foto veu i acabar fent lanarrativad? unahistòria de vida. El contacte directe dels alumnes amb els set voluntaris i col·laboradors de la fundació Arrels ha amarat d?humanitat i compromís el projecte. De la mà de l? escola de fotografia Grisart i en concret de l? Albert Gusi han descobert aspectes bàsics de la fotografia, elsdiferentsenquadraments, anglesi plans, la importància de la llum i el color i com juguen un paper fonamental en el tractament de la imatge i en el que volem transmetre amb elles. Comptar amb l? expertesa de l? Albert els ha ajudat també aorientar el disseny de l? espai expositiu, posant l? accent en la importància de la dignificació, la bellesa i la qualitat del producte final que avui esteu gaudint. Per últim, els ha convidat també ha pensar com deixar petjadadigital del projecte Llars, deixar testimoni virtual d? aquest esdeveniment cultural. L ? estreta col·laboració amb la fundació Arrels i en particular la ruta per la Barcelona del sensellarisme, conduïda per voluntaris i els col·laboradors de carrer de la fundació, van ser el disparador necessari per poder conèixer, indagar i reflexionar al voltant de conceptes com el sensellarisme, la violència institucional, elsfirst housing, laconsciència i lajustícia social, la tasca dels educadors de carrer, les dades esfereïdores, laformade col·laborar i i el voluntariat. Martí, Jan, Martinai Ritaentrevistant al'AnaMaría de Hériza Barcelona. Entendre que el carrer no pot ser la llar de ningú, que tenir un sostre no és el mateix que tenir una llar i que d?aquesta situació ningú està exempt, han estat significats compartits que han anant construint de forma col·lectiva. El contacte directe delsalumnesamb elsset voluntaris i col·laboradors de la fundació Arrels ha amarat d? humanitat i compromís el projecte. Els ha modelat una forma real i autèntica de comprometre? s i col·laborar amb la societat. Aquest modelatge ha estimulat i inspirat lesganesde contribuir-hi. D? aquest desig, han posat en marxa de forma autogestionada un taller de fabricació de llibretes, els beneficisdel qual en faran donació ala fundació. Finalment, i com és inherent en l? aprenentatge basat en projectes, l? alumnat ha après a ser més honest, donar-li més profunditat a les valoracions envers el treball en equip, a mostrar-se cada vegada més responsable, a millorar la cooperació i la iniciativa personal en el procésd? aprenentatge. Hem volgut il·luminar doncs totes aquestes parts del projecte que tal com dèiem al principi no queden prou visibilitzadesel diade l? exhibició pública. Els nois i noies, amb aquesta exhibició pública, pretenen conscienciar i visibilitzar la problemàtica del sensellarisme, a més de rendir un petit homenatge a lespersonesque són llar de lespersonessense llar. Ens agradaria que l? exposició pogués itinerar per altres espais. Quan acabi l? exhibició a Les Vinyes, estarà exposada fins al febrer a Els Costals de Castellbisbal. S ? està valorant una altra mostra al Centre Cultural Albareda de Barcelona, i ens agradaria que aquesta mostra, com la feina real i autèntica de nois i noies de 13-14 anys contribueixi a sensibilitzar sobre el sensellarisme i demostrar, de nou amb fets i no amb paraules. Si vols que l? exposició es pugui mostrar al teu centre, entitat, empresa? posa? t en contacte amb nosaltres. Xavier, Jaume, Esther, Enric, T eresa, Catalinai Ana María. Lesseves històriesde vidason lesprotagonistesde l'exposició Llars.
  • 44. 44 C U R S AE S P A C IA L Q uèvol dir fer ciència? El projecte Cursa espacial en el que s?ha treballat a 3r d?ESO va néixer fa tres cursos amb l?objectiu d?aconseguir treballar com a científics/es i enginyers/es. El projecte es vertebra a partir del disseny i la construcció d?un simulador de satèl·lit espacial. Aquest satèl·lit ha de ser capaç de recollir la pressió atmosfèrica, l?alçada i la temperatura durant l?ascens i el descens d?un "vol espacial", així com donar resposta a una missió amb un valor tecnològic o científic que tria cada equip d?investigació. Aquest curs hem volgut impulsar encara més el treball com a científics i científiques incorporant un nou projecte, L?Ecosistema tancat on volíem incorporar encara més el disseny d'experiments i el mètode científic. La pròpia dinàmica dels sistemes ecològics ens ha dificultat la seva implementació i desenvolupament. La fase d?experimentació acabava amb els equips elaborant els informes científics on comuniquen els objectius, el procés, els resultats i les conclusions de la investigació així com l?exhibició a la que us convidem. Tot això ha estat possible gràcies al suport de molta gent i en especial de les famílies, d?en Xavier Torradas de l?ARC, i comité d'experts/es que han participat en el procés peer review dels informes científics. projecte Escrit per Miguel Micó i Pere Royo Quan fa tres anys ens plantejàvem quin projecte cientificotecnològic podíem realitzar; el S alva, la Gemma, el Ferran, el S ergi i el Pere vàrem fixar-nos en un delsnostresdarrersreferents, lesescoles High T ech High (HTH). Coneixíem un projecte seu on esrealitzava un procés de creació d'un coet. Aquí també hi havia el projecte CanS at però no se? ns adaptava per 90 alumnesde 3r ES O. A partir d? això vàrem desenvolupar el nostre Cursa espacial. Necessitàvem col·laboradors, i en vàrem trobar, i força! Per començar, una persona imprescindible, que ens va obrir el cel, i mai millor dit, el Xavier T orradas del Club Aeromodelisme ARC S ant Cugat (arcsantcugat.com). Aquest darrers tres cursos ha estat possible fer el que hem fet, entre altres, gràcies a ell. T ambé varem rebre l? ajuda preciosa de nombroses persones externes que van respondre a la crida per fer fer peer review (revisors dels informes de l? alumnat). I no ens oblidem de les famílies, eren temps durs de pandèmia i les dificultats logístiques eren importants, però ens en varem sortir!
  • 45. 45 Però encara no hem parlat dels protagonistes d? aquesta història, els i les aprenents de Les Vinyes. S ón ells i elles qui hi posen l? esforç i l? interés. T ant interès com el que van mostrar alguns d? ells i elles per superar la nostra proposta i expectatives, cercant els seus somnis en un genial projecte, l? S tratos Project, creat, finançat i assolit autopropulsadament. Pel camí han passat altres alumnes i altres professors com l? Olivia, el Vicent, o el Miguel que actualment junt el Pere estan tirant endavant aquest projecte en una novaetapaque aquestaexhibició començaa mostrar. Aquest curs hem canviat com es desenvolupen els projectes en la recerca d? una major profunditat i riquesaen elsaprenentatges. El projecte es vertebra a partir del disseny i la construcció d? un simulador de satèl·lit espacial. Aquest L ? alumnat, entre altres coses, ha dissenyat, recollit dades, n? han fet gràfiques i càlculs, les han analitzat i n? han tret conclusions. Finalment han preparat un informe per comunicar elsseusresultats. Uns informes que podreu veure en aquesta exhibició així com els satèl·lits i altres productes creats i materialsutilitzats. El nostre objectiu és treballar com ho fan els científics/es i enginyers/es. S ? han utilitzat plaques micro:bit que s? han connectat a diferents sensors i programat per recollir-ne les dades de pressió, temperatura, alçada i altres en missions específiques de cada grup. Volem que a l? exhibició pugueu experimentar amb lesplaquescom ho hem fet nosaltres. Imatge aèriadel Club d'Aeromodelisme ARCde S ant Cugat on esfan elsllançamentsdelssimuladorsde satèl·litsespacials. satèl·lit ha de ser capaç de recollir la pressió atmosfèrica, l? alçada i la temperatura durant l? ascens i el descens d? un "vol espacial", així com donar resposta a una missió amb un valor tecnològic o científic que triacadaequip d? investigació. El hardwaredelssatèl·lits, un placamicro:bit i un sensor baromètric. Gràfica temps-alçadaque descriu el vol d'un satèl·lit d'un grup. S essionsde llançament: mesurant el desplaçament lateral del satèl·lit. El softwaredelssatèl·lits, programació de blocsamb MakeCode. El hardwaredelssatèl·lits, un placa micro:bit i un sensor baromètric. Homentatge - Cursa Espacial 2020-21 https://youtu.be/zXVILOVd5Cw
  • 46. 46 exoplaneta lv1-10 anemaviurefora? Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Aquest trimestre hem fet un viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta Terra amb el projecte CT M. Recórrer el Sistema Solar, aterrar a Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què vol dir viure i estar viu. El projecte Exoplaneta LV 1- 10 es vertebra en tres fases, que ens han permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l?Univers i les condicions que permeten la vida planetària. Aquest viatge espacial és una oportunitat per promoure l?autonomia i presa de decisions, la col·laboració i responsabilitat dels alumnes. Durant aquest procés ens han acompanyat els experts de Fora d?Òrbita, la Rat Parellada i el Carles Schnabel. La primera part del projecte, preparem la tripulació, és el punt de partida per presentar el treball per projectes a secundària i endinsar- nos en el Sistema Solar. Hem fet lectura de notícies, representat els planetes del Sistema Solar i les seves òrbites heliocèntriques a escala, identificat astres i constel·lacions al cel? Posteriorment, ens hem endinsat en la Missió 1: de Mart a la Terra. Hem viatjat a Mart per poder posar en valor les condicions de vida imprescindibles i úniques que tenim a la Terra. Després d?identificar les capes que la formen i els seus impactes ambientals hem elaborat una infografia i una sonda per posar en coneixement de la comunitat aquest valor. Finalment, en la Missió 2 hem buscat la possibilitat de vida fora del nostre Sistema Solar. A partir d?analitzar i interpretar les dades rebudes d?un telescopi hem pogut representar els exoplanetes estudiats, i comunicar, científicament, les investigacions en un pòster. projecte Escrit per Cèlia G, Àlex C, Martina H, Fèlix M, Alexia O, Bruna Bo, Nil G, Ainhoa M, Bruna Be, Maribel Romero, i Àfrica Victory
  • 47. 47 Aquest projecte esva gestar durant el juliol, fruit d? una formació interna basada en el disseny de projectes i gràciesa l? emoció i la connexió entre lesduespersones que el liderem, Maribel i Àfrica. Però aquest viatge, no ha fet més que créixer des de que hem conegut l? alumnat de 1r A. Les seves ganes d? aprendre i la il·lusió per descobrir i formar-ne part han facilitat el procés i han fet créixer les expectatives inicials, i els resultats i aprenentatges de cadascú de nosaltres. Per això, aquest projecte és el fruit de tants agents com persones implicades. Per aquest motiu hem preguntat als nois i noies quins aprenentatges s? emporten, quins moments i emocions viscudes volen compartir o els desitjos de futur generats. Aquestes són algunes de les seves veus. Aquest projecte és el fruit de tants agents com persones implicades "El projecte m'ha semblat molt rellevant, ja que havíem de fer cosesque mai m'haguésimaginat poder arribar a fer, com ara planetes en escala, un sistema solar a la paret? A més me'n porto molts aprenentatges siguin de continguts o del més important per mi que és aprendre a treballar en grup i acceptar les opinions dels altres i sobretot el companyerisme." Cèlia G "Em va agradar veure S aturn perque si pensas bé no sempre tensuna oportunitat per veure un planeta que està a tants milions de quilòmetres. Quan vaig veure jupiter amb 4 llunes que va ser molt guay. T ambé la lluna que va ser impresionant perquè amb el telescopi es veia gegant. Vaig aprendre que no sol es poden veure els planetes més grans si no que també els que estan tan a prop ara miro a cel i veig Júpiter, S aturn i Mart." Àlex C "Aquí a les vinyes aprenem molt diferent fent projectes i el que hem fet a 1r A ha sigut molt divertit però encara així hem après molt, com per exemple, la distancia de tots els planetes al sol o també que es un exoplaneta o les condicions per anar a viure a mart. Ens emportem també coneixements de treballar en grup, organitzar-se, la planificació a l'hora de fer un projecte, la importancia de que tothom posi de la seva part per ajudar en un projecte." MartinaH "En aquest projecte m? he sentit super agust e interesada perquè m? han ajudat molt els companys/es i professors/es. Els moments que mai podré oblidar és quan totsensrèiem junts, quan m? ajudaven." AlexiaO "Lo que me a encantado de CTM es cuando estuvimos viendo la luna, saturno y sinceramente no me acuerdo de tanta diversion de aquel dia. T ambien lo de hacer los planetas lo amé porque pude hacer mi planeta favorito y encima ahora estamos creando un planeta, perdon un EXOPLANET A!" AinhoaM "Lo que m? ha fet sentir aquest projecte és crear-me una gran curiositat cap a l'univers i estudiar amb moltes ganes els exoplanetas. Penso que és molt important descobrir que hi ha més enllà del nostre planeta per si algun dia hem d'anar a viure i estar preparats." Nil G "Desde el meu punt de vista el projecte CTM a sigut molt interessant la idea de conèixer millor elsplanetes del sistema solar,la T erra i experimentar nous planetes que no sabíem que existien.S obretot em va agradar molt anar el museu/planetari i veure estrelles i les seves constel·lacions,veure cada planeta de més aprop.Un altra punt d'aquest projecte que m'ha encantat a sigut el treball en grup relacionarme amb altres companys que potser no eren tan amics i fer noves amistats,per poder gaudir d'aquells moments i anècdotestan especials." BrunaBo "Em va agradar molt quan vaig pintar venus estar bastanta estona fent proves i preguntant al grup quin els agradava més. Finalment vam decidir un i el vaig començar apintar en lafusta. em vaquedar molt bé" Fèlix M "A mi em marca molt com els professors entren per la porta cada dia i estan disposats a ensenyar-nos moltes coses de coneixement o de la vida mateixa és meravellós les seves ganes de explicar com les seves ganes d'escoltar les teves idees o inclòs que tu els hi expliqueselsteusproblemes." MartinaH "Crec que en aquest projecte he après més del que podria haver après en un any. I m'agrada, perquè a banda de tots els nous coneixements sobre el S istema S olar, la vida a la T erra o els exoplanetes, també surto amb novestècniques com la representació escala o les infografies; Els valors de cooperar i l'autonomia, que no sempre eren fàcils, però que sempre hem trobat la manera de soluciona-los. I per últim, m'he donat compte a vegades la il·lusió d'aprendre no només la tenen els alumnes. Una de les coses que més m'ha impactat és el tema de la contaminació i com pot afectar això en la nostra vida. I ara que tinc més informació sobre això, puc intentar millorar i ensenyar perquè els altres millorin a tenir cura del nostre planeta." Bruna Be
  • 48. 48 atlesde viatges im aginaris Q uèésrealm ent unviatge? ?Esimposibleconcebir la alfabetizacióncomouna lectura dela palabra sinadmitir quenecesariamente le precede una lectura del mundo.? Paulo Freire, pedagog Al llarg de la història, les persones han viatjat per motius molt diferents: per descobrir el món, per fugir de les guerres i situacions vitals complicades, per retrobar-se amb persones a qui estimen, pel pur plaer de viatjar? Els viatges formen part del que som com a humans, fins al punt que el viatge és, ja des de l? Odissea, un dels temes més recurrents en la història de laliteraturai de lacultura. Aquest projecte és en realitat un viatge que fa tres anys que va començar. En aquell moment, en el context de la pandèmia, ens va semblar particularment important recordar amb els nois i les noies que el món és un lloc immens, fascinant i que està ahí, esperant ser descobert pels nostres ulls. I recordar també que les històries, inventar- les, explicar- les, escoltar- les, ens donen aixopluc, també en temps complicats, i ens fan més humans. La idea inicial del projecte ens semblava molt senzilla; el viatge, però, ha estat molt més complicat i més fascinant també. Per què amb ell hem travessat oceans i continents, hem descobert racons secrets i meravelles amagades i hem conegut persones i històries que existeixen perquè els nois i les noies les han imaginat. Però també hem après molt sobre l?art d?acompanyar la creació literària. I el millor de tot és que tenim unes ganes immenses que el viatge continuï. projecte Escrit per Betlem Cuesta i Anna Fermoso En aquest projecte proposem als nois i les noies, escriure, editar i publicar un llibre que reculli les històries inventades per ells i elles al voltant de diferentspaïsosdel món. Per fer-ho, han de dur a terme una recerca sobre el país i han de conèixer també alguns conceptes de geografia bàsica que elspermetin situar-se en el món. I amb tot el que descobreixen i dels llocs on els porti la seva imaginació, han d? inventar i escriure una història i l? han d? il·lustrar amb una tècnica pictòrica que barreja aquarel·la líquida i collage. En el camí que elsportarà a la publicació del llibre, trobaran viatgers, històries, llibreteres, editoresi altrespersonesque elsintentaran
  • 49. 49 i intentarem, acompanyar en la travessa. Però el viatge és seu i per arribar a bon port cal posar en moviment moltes altres competències que tenen a veure amb la capacitat de treballar amb altres, de buscar la profunditat i la qualitat del que fem, de resoldre els entrebancsque sorgeixen en qualsevol viatge. Un aspecte important del projecte és el compromís amb la qualitat i la dignitat del llibre. No volem fer un producte escolar, volem que l? edició estigui cuidada, que les històries siguin autèntiques i estiguin ben escrites. I sobretot volem que elsnois i les noies, quan tinguin el llibre a les mans, puguin sentir-se orgullosos i orgullosesdel que han fet. No se? ns oblida la cara de Mohamed quan en la primera edició del projecte, mirant meravellat el llibre que havíem escrit i publicat, ens deia: "Mireu! Posa quesomelsautors! Escriure i escriure bé J: Empotsrevisar la història? B: I tant! Volsquela llegeixi tota oqueemmiri algun fragment oaspecte concret? J: Vull quemirisel primer gir narratiu. No aconsegueixodonar-li la intensitat queesmereixel moment. Encara que l? essència del projecte ha estat la mateixa en aquests tres any de vida, també s? ha anat transformant en sintonia amb lescaracterístiquesde la creació final que estàvem proposant i sobretot del que passava a l? aula, el que veiem i compartíem acompanyant als nois i les noies i conversant i reflexionant entre nosaltres, les docents. I s? ha transformat també a partir del desig de fer-ho millor i aconseguir una major profunditat i qualitat en les sevescreacions. Així, inicialment el projecte estava força centrat en aprenentatgesvinculatsa la geografia i el coneixement del món. Però ara, encara que continuen sent rellevants, el pes ha anat basculant cap a la creació literària en concret i cap a les competències necessàriesper escriure i publicar un llibre amb altres. Volem que els nois i les noies aprenguin a escriure bons relats i volem també aprendre a acompanyar-los millor en aquesta creació. Oferint-los modelsde bones històries, bastides per a crear les seves, consells de grans escriptors/es per fer-ho bé, maneres i temps per millorar-les a foc lent. I volem també oferint-los un patró literari, l? essència que comparteixen les grans narracions, per tal de poder imaginar les seves i encarar l? escriptura amb una bruixola a la mà (un protagonista, a qui li passa alguna cosa que fa que s? enfornti a un repte i que el superi, amb l? ajut dels altres). Volem també que entenguin que escriure bé, no vol dir escriure sense faltes d? ortografia. S i no sobretot escriure amb sentit, intentant que les històries que inventem, escrivim i il·lustrem arribin, emocionin o sacsegen a qui ensllegeix o ensescolta. I per això no hi ha res millor que llegir bones històries, aprendre a mirar-les, a fixar-nos en els elements que fan que ens atrapin, que ens fascinen, compartir-les i tractar de copiar-les. Escriure, llegir, reescriure i tornar a fer-ho un cop més. En aquests tres anys de vida del projecte els nostres passos van cada cop més en aquesta direcció. I encara que queda molt per recórrer, estem també molt contentes del rumb que va prenent el viatge i del que anem aprenent amb elsnoisi lesnoies. I és que posar en el centre l? escriptura de bones històries i donar-li temps, rigor, i ales a la lectura, creació, redacció, revisió i comunicació dels relats, és un paisatge obligat si volem que els nois i les noies puguin fer créixer la seva competència lingüística i literària. Però és també una manera de reivindicar la nostra humanitat i la nostra capacitat de generar bellesa i sentit. Perquè les històries formen part del que som, configuren el nostre pensament i la nostra manera d? interpretar el món i alsaltres. I també per què són el repositori de somnis, desitjos i viatges per viure encara. Però també perquè els protagonistes de les bones històries enfronten reptes increïbles, els superen amb l? ajuda dels altres, i després d? això ja mai més tornen a ser elsmateixos. Lesfamíliesensexpliquen elsseusviatges. Lesfamíliesensexpliquen elsseusviatges. El compromísamb laqualitat passaper oferir boneslectures.
  • 50. 50 ssshhh... S IN O C A LD IRR E S ,E S T À SE NS IL E N C I? Quan et planteges crear un projecte hi ha milers d? aspectesque et venen al cap. Motivació de l? alumnat i del docent, practicitat en el moment de l? elaboració, aprenentatge curricular i sobretot capacitat de lideratge i treball en equip. Mentre vas pensant en aquests elements i mires davant teu al públic que tens comences a entendre que hi ha aspectes que mai passen de moda, just un dels punts importants en el moment de creació de projectes: l'actualitat i el context. Ssshhh, silenci! Absència de so per incomoditat, per poder escoltar, per por, per nervis, per callar allò que no es pot callar, per denunciar, per repressió, per educació, per fer mal, per assentir, per acompanyar, en definitiva, silenci per comunicar. El silenci ha estat una fórmula més que té la nostra societat per comunicar- se, per entendre?s i per avança. Al llarg de la història s?han produït molts silencis que no hem entès, que han creat escola, que no han fet veure ni viure la realitat, silencis dins l?armari, silencis d?amors, silencis de desig,..que, curiosament, a l?època antiga no eren silencis, eren moments de celebració de vida i d?amor. Silenci com a forma de respecte, d?acompanyament i d?educació com cada vegada que entrem a un teatre,a una reunió, a una conferència, a un cinema, o bé quan estem al costat de qui està malament i necessita només la nostra presència. El silenci, un element positiu o negatiu? Com tot en aquesta vida, depèn com l?utilitzem el silenci pot esdevenir una cosa o una altra. projecte Escrit per Quim Preixensi Ivan Bella Mires l? alumnat dia a dia i veus que callen, que fan silencis, alguns volguts i altresobligats, que somriuen i es miren acompanyat de zero paraules només els connecten pensaments que van de cervell a cervell sense que l? adult pugui interpretar. Fan silencis que poden ser incòmodes, silencis de burla, silencis d? escolta, silencis de mil tipus però al cap i a la fi silencis. Conversar i establir diàleg amb ells i elles sobre els seus silencis i acompanyar-ho d? imatges et porta a la
  • 51. 51 conclusió que elssilencisinformen mésque lespròpies paraules i per tant aquí hi ha alguna cosa que té molt valor per a ells i elles. Amistat i confiança son paraules que no paren de sortir a la conversa amb ells quan es parla de silenci. Volen que elsamicsi amiguescallin els seus secrets, callin i els acompanyin quan estan malament, callin per estar allà, callin per no generar incom- prensions, callin per poder ser qui volen ser. Curiosament, a l? època antiga aquests silencis no hi eren o almenys no hi eren amb els mateixos significats que ara. En aquella època de grecsi romanstothom es sentialliure d? estimar, de comunicar i de desitjar el que volia i ens arriba als nostres dies a través de les llegendes, dels mites, de les obres de teatre i de les òperes com a elements que ens expliquen la vida, els secrets, elsdesitjosd? aquella època on l? ésser humà va passar de ser comunicador a posteriorment ser un ésser silenciat per allò prohibit. Al llarg del projecte hem estat parlant sobre silencis però sobretot hem parlat de diferentsllegendesi mites de l? època clàssica i hem vist que actualment algunes d? aquestes llegendes serien silenciades, serien qüestionades, esdevindrien secretspersonalso silencis amagats. Agafant aquest pretext vam començar a desgranar aquestes òperes, aquestes històries. Hem parlat d? història, d? òpera (i de rock!), de teatre i de quin tipus de silenci volem fer a partir d? ara, i tot plegat ha acabat en crear representacions teatrals amb titelles, un espai on cal estar en silenci, per poder comprendre, per poder transmetre valors, per poder explicar-nos-ho tot basant-nosen aquestsclàssics. Donem veu i vida a objectes morts. El procés no ha estat fàcil, posar-nos a la pell de guionistes, dramaturgs, titellaires i músics ens ha portat a valorar la tasca que fan aquests professionals de l? art de donar vida a éssers inanimats a éssers morts. Fer que una escombra respiri, que un ambientador camini, que una capsa de sabates enfoqui la mirada han estat alguns dels aprenentatges que hem hagut de fer al llarg del projecte. Gràcies a la veu experta d? en Joan Alfred Mengual, titellaire de la Companyia ?de paper? , ens ha posat en valor que les titelles no son cosa d? infants sinó que també poden representar històriesdureso clàssicsper apúblic adult T itelles per a tothom. Com es fan és el que marca la diferència. Establir diàlegs, acotacions, practicar, assajar, modular diferents veus, interpretar i acompanyar tot aquest espectacle amb música d? òpera o rock adequada en cada moment de la representació amb sentit ha estat una tasca d? investigació, aprenentatge i sobretot treball en equip. Un treball en equip on el diàleg, les mirades, i els silencis han permès que avui s? aixequi el teló per atotsi totesvosaltres. el fil del tem ps Q uinaésl'herènciadels nostresavantpassats?L a societat sem prehasigut com ara?Q uincanvishiha hagut?Q uèE L Shaprovocat? En aquest projecte viatgem pel temps, des d? abans de la invenció de l'escriptura fins a l? actualitat, resseguint elsprincipalscanvisque ha experimentat la humanitat, lescaracterístiquesde cada edat històrica i tot allò que ens han llegat les diferents civilitzacions. Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d? art i arquitectòniques que han fet canviar el món i l? han fet tal com el coneixem. A més a més, ens centrem en elements concrets de la nostra societat i n? analitzem l? evolució històrica en un vídeo documental. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d? unsfetsanteriorsi el precedent d? allò que va ocórrer a continuació. Escrit per Quim Preixensi Ivan Bella Els noisi noiesde 1r d'ES OBen en unasortida.
  • 52. 52 tenimunsplànols seremcapaçosdefer m aquetesi treballar comveritablesarquitectes? Durant només 4 setmanes, l? alumnat de 2nA d? ES O ha treballat com a professionals de l? arquitectura i la construcció per tal d? interpretar uns plànols d? habitatges reals i construir-ne la maqueta relacionada. El projecte s? enfoca en l? aprenentatge del concepte d? escala i proporcionalitat de magnituds i en usar-los per transformar les cotes i mesures dels plànols. Caldrà construir peces de cartó que unides formin una rèplica a escala de l? habitatge amb exactitud. Hauran de saber interpretar els plànols de professionals en 2 dimensions que descriuen, sense cap mena adaptació a alumnat de secundària, les diferents vistes i seccions dels habitatges per traduir-les i traslladar-les a una maqueta en 3 dimensions. Això és un repte d? elevada exigència: com és la coberta de la casa? té inclinació? és a dues aigües? quina alçada té el paviment interior? quina amplada tenen les portes? a quina alçada estan les finestres? com s? interpreten les cotes i simbologia que hi apareix? com esbrinem les mesures que no trobem detallades als plànols? quina unitat de mesura és més adient, metres, centímetres? Per avançar en el repte, necessiten aprendre a usar amb agilitat diferents eines i raonaments matemàtics: estimar mesures per comptar amb la intuïció com aliada i font de previsió i detecció d? errades, calcular mesuresexactesi convertir unitats a escala, aplicar conceptes bàsics de geometria i elaborar pressupostos de costos de construcció. T ambé els caldrà aprendre a treballar al taller, usar eines de dibuix i de tall per dibuixar i tallar amb precisió les obertures de finestres i portes respectant el paral·lelisme i perpendicularitat, i tot això amb eines senzilles i manuals i sense ajuts digitals. Per altra banda, serà impossible que el repte tiri endavant si no fan un bon treball en equip, per això hauran de fer reunions de planificació i tancament a cada inici i final de sessió per col·laborar entre ells i elles, escoltant l? opinió dels altres i sent amables i honestos en les sevesvaloracionsi comentaris. projecte Escrit per Glòria Arias, Ainhoa Gómez, Rosa Martínezi Núria Romero Alberto convertint mesuresa escala.