SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
Download to read offline
1
Dimarts
6
i
dimecres
7
de
juny
de
2023
d
e
16:30
a
18:45
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
e
xhibiciópública
C
U
R
S22/23-3r T
R
IM
E
S
T
R
E
2
program
ació
dimarts 6 de juny (2n i 3r d'ESO)
Girem la moda
Quan s'ajuntin elscamins
Llars
Cursa espacial i Ecosistema tancat
Localitzacions
e
xhibiciópública
Biblioteca, pistasuperior
Gimnàs
Aules3Ci 4B
Aula3Ai passadís
p. 6
p. 8 i 22
p. 10
p. 9
p. 4
dimecres 7 de juny (1r i 4t d'ESO)
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
XXXT! (No ho diguisa ningú)
El món en guerra
Busquem geòlegs!
A compàs
Sense filtres
Localitzacions
Aula1Ai -15
Aula1C, -16 i passadís
Aula2B
Aula2A
Aules4C, 3Ci 3B
Aula4B
Aula3A
Aula3A
p. 12 i 24
p. 13 i 34
p. 15
p. 14
p. 16 i 32
p. 18
p. 20
p. 21 i 26
p. 5
articlesientrevistes
editorial
Entrevista ? Txell T
orresPuig
realitzadaper Betlem Cuesta
Creacions? El camí cap a l'elefant
relat escrit i il·lustrat per Emma M i MartinaM (1r d'ES
O)
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 28
p. 34
p.38
Lesexhibicionspúbliques
De finalsi principis
p. 3
3
editorial
Juny és un mes calorós. Cansat, perquè cal fer un últim esforç i tancar el curs. Alegre, perquè el
presagi de l?
estiu i d?
un temps nou que no es mesura amb el rellotge, fa de teló de fons. I és
aquestadualitat el que fa d?
aquest mesun tempsparticularment intens, teixit de finalsi principis.
A Les Vinyes juny és també el moment de tancar i celebrar els projectes que s?
han dut a terme
aquest curs amb les Exhibicions Públiques. El temps de les Presentacions d?
aprenentatge, d?
aquells
moments especials en què els nois i les noies comparteixen el que han viscut, el que han après, i
nosaltres, emocionats amb els seus relats, renoven el desig de seguir fent de l?
escola un lloc
d?
aprenentatges, experiènciesi conversessignificatives.
Aquest juny, però a banda d?
un tempsintens, éstambé un moment històric quan pensem en la vida
de LesVinyes. Aquestsdies, acomiadarem el curs22-23, però també a la primera promoció de nois
i noies que van començar a l?
escola quan tenien tres anys, i ara acaben amb setze, i això ens
emociona. Ellsi elleshan estat i seran per sempre més, elsprimersa viure i fer-nosviure un cicle de
vida complet. L
?
escola ha anat creixent i fent-se gran al mateix ritme que ho anaven fent ells. Ha
estat amb ellsi elles, al seu costat, que enshem fet grans.
L
?
escola, el que vivim i aprenem en ella i les relacions que hi teixim tenen un impacte enorme en
tots nosaltres. És inevitable preguntar-se quins records els hauran quedat en el cor i el cos, quines
imatges, quineshistòries? Què s?
emporten de totsaquestsanys? Com elsacompanyarà el que han
viscut i han après? Com els haurà influït en el que són i en el que volen arribar a ser?? De segur
que a les seves presentacions d?
aprenentatge i en les converses que vindran després, trobarem
algunes respostes a aquestes preguntes grans i importants, i les seves veus ens ajudaran a seguir
pensant, aprenent i construint mésenllàde territorisconeguts.
Però un comiat és també un moment per agrair, i no voldríem tancar aquest curs, ni aquesta
publicació que teniu a les mans, sense donar-los les gràcies a ells i a elles per haver-nos fet
aprendre tant. I a les seves famílies, per haver tingut la valentia de confiar en Les Vinyes quan
estava tot per construir encara. Gràcies també a tots els nois i les noies, famílies i docents, que
s?
han anat sumant a la travessa durant aquests anys d?
història i que han fet de tots nosaltres una
comunitat mésdiversa i amb somnismésaltsencara.
Elsnoisi lesnoiesque van entrar a LesVinyesara fa tretze anysi totselsaltresque amb ellsacaben
4t d?
ES
O, tanquen aquí un cicle important en lessevesvidesi obren noushoritzonsde futur. I en el
seu comiat trobem també una ocasió meravellosa per renovar el compromís i les ganes de fer de
l?
escola un lloc millor. Un moment per renovar la valentia necessària per atrevir-nosa fer el que no
és possible encara, el que encara no s?
ha fet, el que està per imaginar i construir. Per atrevir-nos,
també, a pensar i somiar de nou com volem transformar el món, i a nosaltres mateixos, des de
l?
escola.
I és que sabem del cert que al mig de la calor, el cansament i la intensitat d?
aquests dies de juny
que tanquen un nou curs, hi ha també il·lusionsi somnisrenovatsque empenyen per néixer, créixer
i fer-se grans.
Desitgem de tot cor que us gaudiu l?
estiu i la promesa de nous principis. I que el temps, que no
mesuren elsrellotges, el compartiu amb personesi paisatgesestimats.
Molt bon estiu a totsi totes.
lesexhibicionspúbliques
El meucor tot fet deliti,
nosabia queelsprincipis,
erennascutsdelsfinals.
S
ílvia PérezCruz
4
program
ació
dimarts 6 de juny
Girem la moda
Quan s'ajuntin elscamins
Llars
Cursa espacial i Ecosistema tancat
Biblioteca, pistasuperior
Gimnàs
Aules3Ci 4B
Aula3Ai passadís
5
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
XXXT! (No ho diguisa ningú)
El món en guerra
Busquem geòlegs!
A compàs
Sense filtres
Aula1Ai -15
Aula1C, -16 i passadís
Aula2B
Aula2A
Aules4C, 3Ci 3B
Aula4B
Aula3A
Aula3A
program
ació
dimecres 7 de juny
6
Coneixeu els mots outfit, fast fashion o upcycling? S
i us ve de gust conèixer-los ens plau
convidar-vos a una passarel·la de moda upcycling us mostrarem dotze col·leccions de roba,
amb un total de 27 outfits, dissenyats i confeccionats íntegrament pels nois i noies de 2n
d'ES
O durant el tercer trimestre. Esperem que us agradi i que gaudiu dels nostres
aprenentatgestant com ho hem fet nosaltres.
giremlam
oda
onésfetalam
evaroba?
exposició:el m
óndel tèxtil
Visita lliure on esmostren algunsdelstreballsfetsdurant l?
etapade construcció del
coneixement i de disseny de lescol·leccions.
Localització: Biblioteca
16:30 a 17:30 h
desfiladadem
odaupcycling
Desfiladade moda i mostra de lescol·leccionselaboradesper l?
alumnat. Per tal
d'iniciar a tempsladesfilada cal que sigueu puntualsper poder acomodar atotes
lespersonesassistents.
Localització: Pistasuperior
program
ació
dimarts 6 de juny
Acomodament
17:30 a 17:45 h
Desfilada
17:45 a 18:45 h
7
giremlam
oda
El David concentrat en lafeina
8
Una família. DosGermans. Dosbàndols. AnysS
etanta, final de la dictadura. Una tortura. Un
canvi. Unnoucamí.
Aquesta obra explica la història d?
una família republicana on tots són molt diferents. Us
animem a venir a veure la nostra obrade teatre, descobrir totselssecretsd?
aquesta famíliai
recordar elstempspassats.
.
quans'ajuntinelscam
ins
unapeçatea
tral inspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies
R
E
P
R
E
S
E
N
T
A
C
IÓ
T
E
A
T
R
A
L
Representació de l?
obrade teatre creada, escritai interpretadaper lesalumnesi els
alumnesde 3r d?
ES
O. Usconvidem aparticipar posteriorment a laconversa.
Lesportesestaran obertesde 17:05 a17:15. Desprésromandran tancadesfinsal
final de larepresentació.
Localització: Gimnàs
17:05 a 18 h
18 a 18:45 h
brindisiaperitiudecelebracióitancam
ent
Esteu convidatsal brindisi aperitiu que realitzarem com atancament del projecte.
Localització: Gimnàs
program
ació
dimarts 6 de juny
9
El projecte Cursa espacial es vertebra a partir del disseny i construcció d?
un simulador de
càpsula espacial real capaç de recollir paràmetres que permetin demostrar propietats
físiques. Fruit de les investigacions cada equip elabora un informe científic argumentant els
resultats obtinguts. S
imultàniament realitzem el projecte Ecosistema tancat on estudiem
diferents variables relacionades amb el creixement de plantes mitjançant el disseny
experimental, la recollida i l?
anàlisi de dades. Aquestsprojectessón un pretext per aprendre
a treballar amb una metodologia d?
investigació, adquirir coneixements de tecnologia,
matemàtiques, física i programació, millorar habilitats socials referides a la coordinació i el
treball en equip, i habilitats comunicatives (escrites i orals), així com desenvolupar l?
esperit
crític, lacreativitat i la motivació per aprendre.
cursaespacial iecosistem
atancat
P
odemtreballar am
bunam
etodologiacientífica?
16:30 a 18:45 h tallers
T
allersdiversosofertsa lespersonesque ensvisitin relacionatsamb els
aprenentatgesassolitsdurant elsprojectes.
Localització: Aula 3Bi 3C
m
ostrad'inform
es,sa
tèl·litsidocum
entaciódetreball
Podreu trobar elsdiversosinformescreatsaixí com elspòsterscientíficsi altres
materialsgeneratsdurant elsprojecteso que elsexpliquen.
Localització: PassadísAula 3Bi 3C
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimarts 6 de juny
10
Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que
ensinterpel·la a totsi totes: el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més
de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge a l'Alfred,
el Juan Carlos, l'Andrea, l'Albert, el Juan, la Maria i la Marina; totes elles heroïnes
quotidianes, persones voluntàries o usuàries de la Fundació Arrels que, de diferents
maneres, són la llar de lespersonessense llar.
L
lars
Q
uiéslallar delespersonessensellar?
E
xposicióllars
Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries
de laFundació Arrelsque son lallar de personessense llar.
16:30 a 18:45 h
lecturaenveualtaihom
ena
tgealsprotagonistes
Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde
l'exposició. Llegiran leshistòriesde vida en presènciadelspropisprotagonistes.
16:30 a 18:45 h
ventadellibretesim
a
terial solidari
Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per a projectes
de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels.
Localització: Aula4C
lanostraexposició,el prototip
Exposició sobre leshistòriesde vida delsnoisi noiesde 3r d'ES
OB. Aquesta
exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu .
Localització: Aula3C
dimarts 6 de juny
program
ació
11
12
Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un
viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T
erra. Recórrer el S
istema S
olar,
trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què
vol dir viure i estar viu.El projecte Exoplaneta L
V1-10 es vertebra en tres fases, que ens han
permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l?
Univers i les condicions
que permeten la vidaplanetària.
E
xoplanetaL
V
1-10
anemaviurefora?
program
ació
dimecres 7 de juny
salaP
L
A
N
E
T
A
R
I
Vuit planetesorbiten al voltant d?
un S
ol, cadascun amb lessevesparticularitats.
Coneixe'lsi identificar-losal cel ésun repte que mirarem d?
aproximar-vos.
Localització: Aula1A
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
salaterrai exposicióexoplanetes
Podreu visitar lasala, conèixer lesmeravellesdel planetaT
erra i participar en el
debat sobre impactesambientalsper repensar el nostre model de consum. Alhora
podreu consultar lliurement elspòsterscientíficsi lesrepresentacionsdels
exoplanetesinvestigats. Éspossible viure fora?
Localització: Aula-15
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
13
Al llarg de la història les persones han viatjat per raons molt distintes: per descobrir
territoris desconeguts, per salvar les seves vides, per conèixer el món, per fugir de les
guerres, per reencontrar-se amb personesa qui estimen? A vegadeslessevesexperiències,
els seus desitjos, el que han après en els viatges ha quedat plasmat en llibres: novel·les,
relats de viatges, atles, quaderns de bitàcola? Fins al punt que ?el viatge?és un dels temes
més presents en la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició us proposem un
viatge pel món i les paraules a partir de les creacions que hem fet en el marc del projecte
?
Atlesde viatgesimaginaris?
.
atlesdeviatgesim
aginaris
quètenenlesboneshistòries?
E
l via
tge.T
allersdecreació
En aquest escenari elsvisitantspodran viure algunesde lesexperiènciescreatives
que enshan portat a conèixer una mica mésel món, escriure i il·lustrar lesnostres
històries.
Localització: Aules1C
16:45 a 18:45 h
m
ostrad'aquarel·les
Al passadísde 1r d'ES
Otrobareu una mostra de lesaquarel·lesque han il·lustrat el
llibre Atlesdeviatgesimaginarisproduït pelsnoisi noies.
Localització: Passadís1r d'ES
O
16:30 a 18:45 h
lesp
araules.lecturaderela
ts
En aquestaestació de lanostraexposició podreu conèixer i escoltar un fragment de
leshistòriesdel nostre llibre i conèixer de prop el procésque enshaportat a
imaginar, escriure i il·lustrar elsnostresrelats.
Localització: Aula -16
16:45 a 17:30 h
17:45 a 18:45 h
program
ació
dimecres 7 de juny
14
Molts dels problemes i embolics entre les persones els explica el silenci. Excés de silenci,
amb els secrets i tabús, o manca de silenci, amb els rumors i les xafarderies. I això ja ve de
lluny, com es pot comprovar en els mites de l?
antiga Grècia. Partint d'aquí, creem un
espectacle de titelles de quatre mites clàssics, amb pinzellades d?
òpera i rock. El procés no
ha estat fàcil: posar-nosa la pell de guionistes, dramaturgs, titellairesi músicsensha portat
a valorar la tasca que fan aquests professionals de l?
art de donar vida a éssers inanimats.
Establir diàlegs, acotacions, practicar, assajar, modular diferents veus, interpretar i
acompanyar aquest espectacle amb música d?
òpera o rock adequada ha estat una tasca
d?
investigació, aprenentatge i sobretot treball en equip. Un treball en equip on el diàleg, les
mirades, i elssilencishan permèsque avui s?
aixequi el teló per a totsi totesvosaltres.
xxxT
!(nodiguisresaningú)
el silenci,unelem
ent positiuonega
tiu?
titelles:òpera,m
itesirock&roll
Representació d?
obresde teatre de titellesapartir de quatre mitesclàssics:
Parisi Helena, Didoi Enees, Orfeui Eurídice, i Èdip.
En cada torn, esfaran duesrepresentacionsde duesobres: laprimera
representació, reservadaper alesfamíliesdelsactorsi actrius, i lasegona
per al públicgeneral.
Localització: Aula 2B
Dos torns dobles
H elena + Dido
16:35 h famílies
17:00 h obert
Orfeu + Èdip
17:35 h famílies
17:35 h obert
program
ació
dimecres 7 de juny
15
En aquest projecte viatgem pel temps, des d?
abans de la invenció de l'escriptura fins a
l?
actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les
característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions.
Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d?
art i arquitectòniques que han fet
canviar el món i l?
han fet tal com el coneixem. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el
context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics
entenent-los com la continuació d?
uns fets anteriors i el precedent d?
allò que va ocórrer a
continuació. El resultat de tot això ésun museu que ensexplica, cronològicament, com hem
arribat a ser la societat que som, i quins han estat els grans moments de canvi. El museu té
una part interactiva que enspermet fer caure l?
imperi romà, descobrir Amèrica, o participar
en laRevolució Francesa, entre d?
altres.
el fil del tem
ps
Q
uinaésl'herènciadelsnostresavantp
assa
ts?
m
useudeleseda
tsdelahistòria
Visitaguiada al Museu. Museu sobre lesedatsde lahistòria, i elsmomentsde
transició entre lesdiferentsedats. Coneixereu personatges, invents, edificisi obres
d?
art que han canviat el món, i tindreu l?
oportunitat de fer història.
Localització: Aula 2A
Dos torns:
16:35
17:35 h
program
ació
dimecres 7 de juny
16
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històricavivint en primerapersona la S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
dimecres 7 de juny
exposiciósobreel procésdetreball
Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la
temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l?
acompanyament de l'equip
docent.
Localització: Aula4C
16:30 a 18:45 h
T res torns:
1ª 16:45 a 17:25 h
2ª 17:25 a 18:05 h
3ª 18:05 a 18:45 h
lectura lliureixerradaam
belsautors/es
Espai per llegir de manerapausadarelatsi tenir la possibilitat de conversar
amb el seu autor/la sevaautora.
Horarisde personatgesdisponiblesa l?
entradade l?
aula de 4Ci 3B.
Localització: Aula 4B
lecturaderela
tsenveualta
En aquest espai podeu gaudir de lalecturade fragmentsdelsrelatsde la
veu delsseusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OB.
Localització: Aula 3C
16:30 a 18:45 h
17
abner cohen
Civil alemany sense idelogia política patint la guerra
i també Víctor Dde 4t d'ES
O(Projecte Món en guerra)
18
El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. En aquest
projecte hem volgut aproximar-nosa la manera com treballen elsgeòlegs, desdel treball de
camp fins al de gabinet. Hem après a interpretar els missatges que amaguen les roques:
hem reconstruït la història geològica d?
alguns indrets, hem identificat riscos i ens hem
adonat de la importància de planificar el territori. Hem volgut reivindicar el patrimoni
geològic del nostre entorn amb la creació de diferents georutes per contribuir a la seva
preservació.
busquemgeÒ
legs!
qU
ÈE
N
SD
IU
E
NL
E
SR
O
Q
U
E
S
?
G
eorutaurbanaiitinerarisgeològics
Acompanya?
nsa fer una georutapel carrer Major, virtual o presencial. Volssaber
com esvaformar la muntanyade Montserrat i per què té aquestesformestan
peculiars?ConeixesElsDegotallsde Can Campanyà?I lahistòria geològicade
l?
ermitade S
ant Vicenç?
16:30 a 18:45 h
Georuta
17:30 h
taller d'identificacióderoques
Vine aidentificar roquesamb una clau dicotòmicai a descobrir quinainformació
amaguen. S
apsque lesroquesespoden transformar?Participa en un taller de
modelització del cicle de lesroquesi menja-te-les!
taller dem
apesiestructuresgeològiques
Participeu lliurement de lespropostescreadesper lesnoiesi elsnoisde quart per
entendre elsmapesi lesestructurestectòniques
Localització: Aula4B
evolucióhum
ana
Coneix elstretsmésrellevantsde l?
evolució humana.
Localització: PassadísAula4B
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimecres 7 de juny
19
20
El ritme és el batec intern de qualsevol activitat humana. El trobem present a l?
esport, dins
d?
una poesia i evidentment en la música. Les diferents tradicions i èpoques han ordenat les
seqüènciesrítmiquesper tal de sincronitzar el treball del camp, lesbatallesi sobretot el ball.
En aquest projecte hem seguit el camí d?
aquells ritmes que són encara presents a les
músiques que escolteu, a través de l?
estudi de les colonitzacions i arrels africo-llatines.
Coneixereu i construireu instruments per interpretar-los. Aprendreu a identificar ritmes de
diferentspaïsosi com esballen. Intentarem entendre com la músicaviatjasense pertànyer a
les nacionalitats ni als governs. Que és patrimoni del poble i que ha fet camí en paral·lel i
encaraensimpregnaballsi cançons. Enshi voleu acompanyar?S
eguiu el compàs.
acom
pàs
S
apsd?
onveel ritm
edem
oltesm
úsiquesurbanes?
origendelam
úsica:àfrica
Àfrica ésel continent on esdesenvolupen elsprimershumansi també bressol del
ritme i lamúsica. Instrumentsi ritmesdel S
enegal.
16:30 a 18:45 h
ritm
esd'anadaitornada,L
arum
ba
Elsviatgescomercialsentre Europai Amèrica també portaven música. Origen de la
Rumba i vinculació amb l?
Habanera.
Localització: Aula3A
el cam
ídel ritm
etravessant l'oceà
Lacombinació delsritmesafricansdelsesclausamb elspropisde Llatinoamèrica
creamoltsdelsballsi ritmesque coneixem actualment i que han influït alamúsica
urbanaactual.
del'àfricacapaeeuu:lam
úsicatechno
Com influeix lamúsica africanaen elsgèneresmodernscom el T
echno i música
electrònica.
program
ació
dimecres 7 de juny
21
La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot
el món. T
ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d?
àlbum de record de la vostra
vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir
demà el T
elenotícies. S
ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda
que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides
signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Us
proposem en aquest projecte conèixer els codis de la fotografia, posar-los en pràctica i que
donin pas a una reflexió més profunda: com us representeu en les imatges, i encara més,
que usajudin aentendre millor qui sou vosaltres.
sensefiltres
Q
U
IS
O
CJ
O
?comemrepresentenlesfotografies?
fotografiaintrovertida/ extravertida
Quinaimatge donem de nosaltresen aquellsmomentsmésíntims, reservatsi en
aquellsmésobertsi directes. Veure?
nsdesde foraensaportauna imatge diferent
de laque trobem en el mirall diaadia.
16:30 a 18:45 h
fotografiasilenciosa
Exposició de fotografiessense figurahumanani animal. Com parlen de nosaltresla
mirada sobre diferentsobjectes, edificis, espais, ambients.
Localització: Aula 3A
fotorol
Experimentem en lapell d?
unapersonadiferent a nosaltres.
quisocjo
Qui socjo i quinaimatge dono de mi a travésd?
unafotografia?
program
ació
dimecres 7 de juny
22
quans'ajuntinels
unahistòriainspiradaenlavidadels
nostresavisiàvies
Una família. Dos Germans. Dos bàndols. Anys Setanta, final de la
dictadura. Una tortura. Un canvi. Un nou camí. Aquesta obra
explica la història d?una família republicana on tots són molt
diferents. Us animem a venir a veure la nostra obra de teatre,
descobrir tots els secrets d?aquesta família i recordar els temps
passats.
projecte
Escrit per Marta T
orelló i Sandra Coronel
23
Accésal guió de l'obra
Jo no estimo la por, ni la vull per
demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a
record;
que m'agrada el somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions
esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a
record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que,
lluitant,
dona vida a la mort
a què l'han condemnat.
L luís L lach
R
epartim
ent
Joan: Jan B.
Fina: Flora M
RosaMaria: Mireia M
Oriol: Gisela
S
enyor Ferrer: Martí X
S
enyora Ferrer: CarlaB.
Pare del senyor Ferrer: JonàsM
Elna: XèniaM
Isabel: RitaB
Aina: Nàdia R
Ramon: Queralt A
Carles: Martina B
Guàrdia Civil 1: Adriàn S
Guàrdia Civil 2: Otger G
Guàrdia Civil 3: Hugo H
Pere: Marc P
Anna: Coral J
D
ram
atúrgia
Luca M
Gabriela G
NairaG
Mar P
Oliver F
E
quiptècnic
T
ècnic de llums: Marc P
T
ècnic de llums: Iker C
T
ècnic de so: Pol L
T
ècnic de so: Elia B
T
ècnicad?
escenografia: Marta A
T
ècnicad?
escenografia: DeliaV
T
ècnicad?
escenografia: Mauro L
E
Q
U
IPD
O
C
E
N
T
Marta T
orelló
S
andra Coronel
P
rofessional referent
24
exoplanetalv1-10
anemaviurefora?
Repetim projecte però el viatge sempre és únic! En aquest article
podreu conèixer el sentit de cada fase del projecte i conèixer la vivència
dels alumnes a partir d?un recull d?imatges del procés i la seva veu.
projecte
Escrit per Maribel Romero, Àfrica Victory i alumnat de 1r d'ESOC
P
R
E
P
A
R
E
ML
AT
R
IB
U
L
A
C
IÓ
La primera fase del projecte ens permet endinsar-nos en el S
istema S
olar. Conèixer els planetes que l?
integren i
plantejar la possibilitat de vida en ells. Una visita al planetari de Granollersi l?
observació del cel nocturn al centre
enspermet evidenciar el moviment de translació i identificar astresal cel.
Vaig sentir un sentiment fantàstic al saber què en
aquest univers hi ha més coses boniques i
extraordinàries. Quan vaig veure per primera vegada
unsplanetesenel cel emvaigsentir molt béla veritat.
J
oel G
El que mésm?
ha marcat ha estat l?
observaciódel cel, ja
que vaig sentir que havia après una cosa que
m'interessa de veritat, em vaig adonar, que si hi han
coses per les quals val la pena estudiar, investigar i
aprendre.
Romà P
Em va agradar molt perquè era tot molt científici si no
treballàvem juntsno podríem aconseguir cap repte de
totselsquehemfet.
J
oel B
Aquest projecte ha sigut dels millors sense cap dubte,
ha estat molt xulo, espero que es torni a repetir amb
projectesdiferents. El que em va marcar va ser van ser
lescapesde la terra perque no ho sabia que hi havien
tantes i em va impacta. Aquest projecte m?
ha ajudat
molt a aprendre, jo destacaria elsimpactesperque no
hi sabia queerantant importants.
IanG
J
o crec que he après moltes coses, i el que destacaria
de tot el que he apres és que és un exoplaneta, totes
les capes de la terra, la composició de totes les capes
de la terra, saber fer gràfiques? J
o crec que uns dels
moments que he viscut en aquest projecte que m?
ha
marcat ha estat el dia que vam veure la pel·lícula de
Mart i llavors a mi em va marca molt perquè vaig
aprendre moltíssimes coses que no sabia i també va
ser el moment clau per connectar-me al màxim en el
25
sento que he ajudat al planeta. Penso que els
experiments que vam fer al laboratori van estar molt
bé i és una gran manera d?
explicar els impactes
ambientals a algú que no en té ni idea, a mi em va
servir bastant.
J
oanS
La millor part del projecte és quan vam fer els
exoplanetesemva encantar i mésquanelsvampintar
K
hadija H.
Aquest projecte m?
ha permès aprendre a entendre
gràfiques i taules, a utilitzar l?
espectrometria, la
composiciódel?
atmosfera?
Pol P
projecte.
Aniol J
A mi m?
ha marcat el experiment amb els
termometres? perque crec que va ser molt divertit. J
o
penso que va estar molt bé, va ser una manera més
divertida d?
aprendre algunsdelsimpactesambientals, i
jo crec que a tots o quasi tots ens va quedar bastant
clar gràciesa això.
MarcM
Les meves expectatives del projecte és que seria
emocionat i interessant. I jo crecque tal com a anat sí
ques?
hancomplert de fet millor del quepensava.
J
o crec que aquest projecte m?
ha permesa prendre
moltes coses sobretot destacaria haver-hi après les
capes de l?
atmosfera. Després de conèixer millor el
nostre planeta i com funciona, penso que l'hauríem de
cuidar mésuna de lesmaneresseria cuidar mésbé les
plantes, ja queesquedenambel diòxiddecarboni.
Nil R.
Mel imaginava molt més dinamic no a estat gens
malament m?
ha agradat molt ?
crerar? el exoplaneta
aprofito recalcar que em va agradar prou quan van
venir elsnois/esdefora d?
orbita.
Rai S
.
Ami em sembla que en aquest projecte he apresmolt,
però destacaria els impactes ambientals, es un
aprenentatge que m?
ha marcat, ara vull reduir-los i
quan faig una cosa que pot prevenir un impacte em
m
issió1:dem
art alaterra
La T
erra té unes condicions imprescindibles que la fan única per l?
existència de vida. Reconèixer aquestes
condicionsi ser conscient de lanostrapetjadaambiental ésel primer pasper fomentar laconsciència sostenible.
m
issió2:exoplanetes
Investigar exoplanetes a partir de les seves dades astronòmiques i atmosfèriques ens ha permès imaginar la
possibilitat de vidafora del S
istemaS
olar.
26
sensefiltres
quisocicomemrepresento
"Si cada fotografia et roba una
mica l'ànima, no és possible que jo
estigui deixant parts de la meva
ànima cada vegada que prenc una
fotografia?" Richard Avedon
"Un es converteix en fotògraf quan
ha superat les preocupacions de
l'aprenentatge i a les seves mans la
càmera es converteix en una
extensió d'un mateix. Llavors
comença la creativitat." Carl
Mydans
"Part del rol de la fotografia és el
d'exagerar, i aquest és un aspecte
que he de ressaltar. I ho faig en
mostrar el món com realment el
percebo." Martin Parr
"Fotografiem els objectes per a
treure'ls de la ment" Franz Kafka
"La fotografia és una manera de
sentir, tocar i estimar alguna cosa
o a algú. Quan captures alguna
cosa amb la càmera ho fas per
sempre? . ens recorda petites coses,
molt després que hem oblidat tot."
Aaron Sussman
projecte
Escrit per Sandra Coronel i Dani Magallón
27
28
txell torresR
oig
?
Al?
escenaris?
aprèn,escom
p
arteixi
La vaig conèixer una tarda de juny del 2018. Ens va presentar
l?estimat Iaco Subirats. ?Sabia que us entendríeu?, ens diria alguns
anys després. En aquell moment, T xell estava preparant una peça
teatral sobre les dones i la seva relació amb el saber i el seu paper
a la universitat. V am parlar de teatre, de persones que havien
sabut obrir escletxes de llibertat i creació en un món hostil i bell a
l?hora, d?educació? V am intercanviar llibres, referents i també uns
quants somnis. Després d?aquella tarda, en van venir moltes més.
I és que imaginar, crear i aprendre de T xell és un absolut
privilegi. Hem fet juntes alguns projectes escènics amb els nois i les
noies i amb altres companys i companyes: El teatre de la
memòria, Un Mar per tornar (la nostra particular versió de la
Odissea), Elements? I cada vegada que la veig mirar, escoltar,
ballar i fer emergir en els altres la potència que tenim els humans
per crear i expressar, amb el cos i la paraula, em sento més
agraïda d?aquell encontre una tarda de juny qualsevol.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Betlem Cuesta
29
Txell és biòloga, però és també moltes altres coses:
ballarina, actriu, directora a l?
Aula de teatre de la
Universitat de Girona, persona compromesa amb la
justícia social i la defensa dels drets dels més
vulnerables, ferma defensora de la cultura i el teatre
com a mitjà d?
expressió i motor de cohesió i
transformació social? Però és sobretot una persona
que fa més habitables, més interessants i més bonics
elsllocsi lesrelacionsque habita.
És de Castellbisbal i ve d?
una família d?
artistes,
compromesa amb el teatre i amb el poble. De fet,
aquest any en el festival NYS s?
ha fet una lectura
dramatitzada de poemes del seu avi Raimond T
orres,
fundador també de la companyia de teatre amateur
Elencteatral.
Des de fa un temps ha acompanyat diferents
projectes de creació escènica i teatral a LesVinyes. La
seva presència és habitual al centre i també ho són
lesmeravellesque expliquen d?
ella i del que ella posa
en joc, les persones que aprenem i creem al seu
costat. T
é una mirada preciosa, i a nosaltres, ens
interessa molt el que veuen elsseusulls.
Txell, quan entresa LesVinyes, què veus?
Veig a persones que es dediquen a la docència que
estimen i creuen en el què fan, que posen a l?
alumne al
centre, apostant per cadascun d?
ells, intentant-los
treure el màxim de potencial, tan en l'àmbit personal
com a nivell d?
aprenentatge, a través dels projectes
que ideen. I treballen intensament per poder-ho
aconseguir. Els acompanyen humanament i amb amor
en tot el seu procés educatiu i emocional. Atenent les
seves particularitats. Per a mi això té un valor
incalculable i més en aquesta etapa vital. Crec que és
un llegat que com a persones els acompanyarà tota la
vida d?
alguna manera o altra, en siguin conscientso no,
i de retruc, repercutirà en la societat. Quan vaig entrar
per primer cop aLesVinyes, això em vaemocionar.
Quins projectes has acompanyat a Les Vinyes durant
aquestsanys?
Vaig començar amb un projecte meravellós que es diu
El teatre de la memòria i que encara acompanyo.
Enguany, si no recordo malament, és el quart curs que
es fa amb alumnes de 3r d?
ES
O. Els alumnes
investiguen i aprenen sobre la història méspropera del
nostre país a partir de les vides dels seus avis i àvies.
Després escriuen un guió teatral i el posen a escena
amb tot el que això comporta. Es converteixen en
dramaturgs, escenògrafs, tècnics de llum i so, actors,
tècnicsde comunicació... És un aprenentatge brutal en
molts sentits, tan a nivell socioemocional com
acadèmic.
T
ambé he acompanyat Un mar per tornar. La nostra
Odissea, un altre projecte en el marc de S
AEque es va
fer amb alumnesde 1r d?
ES
O. Vàrem crear una peça de
vídeoteatre meravellosa a partir de fragments de
l?
Odissea d?
Homer. Varen transformar les paraules en
gest a través de la dansa i l?
expressió corporal i varen
compartir la seva mirada sobre aquesta gran història a
través de les seves reflexions. En aquest projecte vam
tenir la sort de comptar amb en Iaco S
ubirats que va
fer unesfilmacionsde lespecesprecioses.
I per últim, el curs passat, vaig acompanyar Elements.
Un projecte transversal que varen fer alumnes de 1r
d?
ES
O. Durant dues setmanes de manera intensiva
vàrem crear un espectacle de dansa-teatre que parlava
sobre la sostenibilitat i la dignitat humana. A partir del
llibre Elscinc elementsde Y
ayo Herrero elsalumnesen
feien la seva pròpia lectura i la compartien a través de
diferents llenguatges artístics (dansa, imatge, text i
música) a dalt de l?
escenari d?
ElsCostals.
Hi ha algun en concret que sigui especial per a tu?Per
què?
Doncs costa dir-ne un de sol, perquè els processos
creatius sempre són molt intensos, passes per
moments de tots colors, sobretot a nivell emocional, i
més amb adolescents. I això fa que tot ho visquis amb
una profunditat difícil d?
oblidar. En cadascun d?
ells se?
t
presenten nous reptes, sempre n?
aprens coses noves i
t'endús trossets molt especials de les persones amb
qui comparteixesaquest viatge.
Potser et diria que El teatre de la memòria perquè va
ser el primer, vaig descobrir la manera de treballar de
LesVinyesal costat de duespersonesfantàstiques, que
es creuen profundament el què fan i tenen molt clar
per què ho fan, l?
Antonio i tu, Betlem. Al vostre costat
vaigaprendre moltíssim.
Però, com he dit, de tots en guardo records molt
especials, tan dels docents que han acompanyat cada
projecte, com delsalumnes.
Compartiries amb nosaltres algun record concret
especial o important per a tu?
Recordo el procés creatiu d?
Un mar per tornar. La
nostra Odissea. Penso que aquest nom se li va escaure
molt bé, ja que a part de donar la seva mirada sobre
aquest clàssic de la literatura, el procés creatiu també
va ser una pròpia odissea pels alumnes. Es van trobar
amb moltesdificultats, van haver de prendre decisions
difícils i renunciar a coses que havien estat treballant
durant setmanes pel bé de la creació, per poder
arribar a la seva Ítaca. Recordo el dia que vàrem fer
assemblea amb ells per decidir què fer amb la creació,
ja que algunes coses no havien anat com s?
esperava.
Em va meravellar la capacitat que van tenir per
reconduir la situació. Ells eren els creadors i molt ben
acompanyats per les docents, van ser capaços de
prendre una decisió que no era fàcil.
T
ambé em ve el cap el moment just després de
l?
estrena de totes les creacions que hem fet. Miro els
alumnes i els comentaris que fan, estan feliços i
empoderats del que han sigut capaços de crear
plegats, malgrat totes les seves diferències i les
dificultats que s?
han anat trobant en el camí. Han
entès la magnitud del què han fet. Aquest moment,
m?
encanta!
Ets una ferma defensora del teatre a secundària. Per
què creus què ésimportant que els noisi les noies en
aquesta edat facin teatre?
Per a mi les arts escèniques ho tenen tot! T
enen un
potencial molt bèstia com a element transformador,
d?
una persona i de les relacions que s?
estableixen en
una comunitat. I també és un mètode d?
aprenentatge
transversal molt potent. En el procés creatiu d?
una
30
peça teatral entren en joc moltes coses. Els egos, les
emocions, els criteris, els moments vitals de cada
persona... Els alumnes aprenen a escoltar-se, a
gestionar el seu ego, a cedir, a regular les seves
emocions i a conèixer-se més a ellsmateixos. Juguen a
ser qui no són buscant la veritat d?
uns personatges,
d?
uns gestos, d?
unes emocions que els ajuda a créixer.
Aprenen a gestionar els entrebancs i les frustracions
que esvan trobant, s?
han de posar d?
acord pel bé de la
creació i això els és un repte ja que no sempre
treballen amb lespersonesque tenen mésafinitat.
És emocionant veure com a dalt de l?
escenari a
vegades els seus rols canvien, es recol·loquen en un
altre lloc. Per a ells és alliberador ja que just es troben
en un moment vital en el qual estan buscant el seu lloc
i s?
estan construint com a persones. En la creació d?
una
peça teatral tots i cadascun dels que hi participen són
essencials perquè tot funcioni, tenen una
corresponsabilitat i això acaba generant nous vincles
que potser, d?
una altra manera, no s?
haguessin
establert. A l?
escenari s?
estima, s?
aprèn i es comparteix
d?
una manera molt especial. En el moment de
l?
estrena, molts cops es produeix com una catarsi on
tota la feina i el què han viscut durant tot el procés
creatiu es comprèn i prèn sentit. En acabar el procés,
s'adonen de tot el viatge artístic i emocional que han
fet plegats. Quan passaaixò, ésmeravellós
A nosaltres ens encantarà continuar creant al teu
costat. Hi ha alguna idea o algun projecte que
t?
agradaria que féssim en un futur?
Em fa molt feliç sentir això! Em venen el cap moltes
coses. M?
agradaria fer alguna creació on els alumnes
descobreixin textos que parlin de dones de diferents
èpoques i escrits per elles. T
ambé m?
agradaria partir
d?
una obra ja escrita sobre un tema que els pugui
interessar i que els connecti amb la realitat actual, i
treballar-la per crear la seva pròpia versió. T
ambé
m?
encantaria fer una obrade creació col·lectiva apartir
de reflexionsi experiènciesseves, o del seu entorn?
Buf? A mi també m?
encantaria tirar endavant tot això
que dius, i estic segura que a LesVinyes no soc l?
única.
Ara que ja som al juny, crec que hauríem de quedar
algunatarda, no?
Gràcies, Txell, de tot cor, per tot el que ens han
regalat i per tot el que hasfet créixer a LesVinyes.
31
32
el m
ónenguerra,
"nonom
ésensvaem
ocionar atotsnosaltres,
sinóquetam
béhovampercebreenlespersones
article
Article escrit per Janna O, Núria D, Laia J, Gerard C, Anna Pi Núria M
en representació de l'alumnat de 4t d'ES
O
33
Ara que tot just acabem quart d?
ES
O i que ja podem
analitzar el nostre pas per Les Vinyes al complet,
creiem que tenim una visió prou objectiva per dir que
el projecte ?El Món en Guerra? ha estat un dels més
significatiusque hem fet al centre. Abans de començar
el projecte, potser molts de nosaltres teníem un cert
respecte, i alhora, una idea molt poc desenvolupada
del que va suposar una guerra com va ser la S
egona
Guerra Mundial. T
anmateix, aquest projecte no només
ha estat capaç d?
apropar-nos la història d?
una manera
innovadora i emotiva, sinó que ha aconseguit
traslladar-nosal moment que van ocórrer elsfetsde la
S
egona Guerra Mundial i empatitzar amb aquelles
situacions tan dures, fent-nos posar els pèls de punta.
En definitiva, un projecte que, sobretot, ha posat el
focus a la part més humana de la guerra que sovint
queda en un segon pla, i no només als fets bèl·lics i
objectius. I és precisament per això que ens ha
commogut tant, i que, sense dubte, ressalta d?
entre
totselsprojectesque hem fet aLesVinyes.
Està clar, però, que el fet que ensenduguem tan bones
impressionsdel projecte no éscasual, sinó que ésfruit
de la feina ben feta per tots els docents que han
contribuït en ell amb l?
ànim d?
ensenyar la història a
través d?
una proposta creativa i ambiciosa, però que
ha aconseguit captivar-nos des de l?
inici i superar les
nostres expectatives, convertint-se en una gran
oportunitat d'aprenentatge.
El projecte és molt complet, i consta de diverses
dinàmiques, com per exemple, el visionament de
pel·lícules i documentals, la fase d?
indagació i recerca
d?
informació per grups d?
estudi, la visita dels Amicals
de Buchenwald i de Mauthausen o la visita de
membres de l?
Associació Catalana de Col·leccionisme
d?
uniformes Històrics, que ens van permetre adquirir
coneixement sobre el tema i empatitzar amb
situacions de guerra molt diverses. Un cop superada
aquesta fase, la segona part del projecte va consistir a
escriure individualment un relat que expliqués una
situació de guerra en què el protagonista establís
certes connexions amb la nostra personalitat i manera
de fer. Després, vam destinar algunes sessions a
millorar els relats compartint el que havíem escrit,
donant i rebent feedback entre nosaltres. Pensem que
aquestes estones van ser de les més emotives del
projecte, perquè va ser una manera de veure com
cadascú havia enfocat el projecte des d?
una
perspectiva diferent, i que, tot i això, tots els textos
eren capaços de commocionar i inspirar la resta. Un
cop enllestits tots els relats, vam maquetar i publicar
un llibre agrupant-los.
A més, considerem que no podríem parlar del projecte
?El Món en Guerra? sense mencionar l?
exhibició
pública. Va ser el mateix dia que van arribar les
primeres còpies del llibre i vam poder palpar amb les
nostrespròpiesmanstota la feina en què havíem estat
treballant intensament els darrers mesos. Això no
només ens va emocionar a tots nosaltres, sinó que
també es va percebre en les persones que van assistir
a l?
exhibició. La gran majoria es va sorprendre del fet
que alumnes de quart d?
ES
O haguéssim publicat un
llibre. Va ser molt gratificant rebre tantes felicitacions
de famílies i docents i una manera bonica de tancar el
projecte. Aquesta rebuda ens va ajudar, com a grup
classe, a dignificar i fer-nos estar orgullosos de la feina
feta.
Així doncs, només ens queda agrair al Raúl i a l?
Olga la
predisposició, motivació, il·lusió i esforç que hi han
bolcat per donar-nos l'oportunitat de gaudir d?
un
projecte com és ?El Món en Guerra? abans de marxar
de LesVinyes.
Desitgem que tota persona que passi per aquest
projecte el gaudeixi i s?
endugui un record tan especial
com ensl?
enduem nosaltres.
34
tailàndia
el cam
ícapal'elefant sagra
t
creacions
Relat escrit i il·lustrat per Emma M i Martina M
Emma es va despertar en meitat de la nit amb el soroll de les bales i els crits que
venien del carrer.
- Martina, Martina? Desperta. Està passant alguna cosa allà fora - li va dir a la
sevagermanaque dormiaen el llit del costat.
- Des de feia setmanes la situació política al seu país, Birmània, era força tensa.
Els enfrontaments entre l'Exèrcit de Birmània i les milícies de l'Exèrcit
d'Alliberament Nacional Karen, eren constants i Emma, Martina i elsseus pares
estaven cadacop mésespantatsi tristos.
Aquella nit de principisd?
abril els combatsvan començar a ser més cruents i mentre la
família mirava per la finestra el foc creuat entre militars, la mare, amb la veu greu va
dir:
- No podem seguir aquí esperant que ensmatin. Hem de marxar del país.
35
Aquella nit, els pares van parlar per telèfon amb diverses persones, després es van
tancar en lasevahabitació per parlar a solesi en sortir al menjador lamare vadir:
- Filles, aquesta mateixa nit surt un grup de gent en direcció a T
ailàndia.
Nosaltres hem de tancar algunes coses abans de poder marxar, però el papa i
jo hem decidit que vosaltres marxareu avui mateix. Ens retrobarem al T
emple
Blanc de la província de Chiang Rai. Ésun lloc sagrat, per tant, estareu fora de
perill.
LlavorslaMartina vasaltar i vadir:
- Com que hem d'anar solesamb gent que no coneixem de res?Ni pensar-ne!
- Nosaltresno anirem acap llocsense vosaltres- Vadir l?
Emma enfadada.
- Ladecisió ja estàpresa, no hi ha mésque dir - Vadir lamare.
- Filles, sé que esteu espantades, però no ho poseu mésdifícil. La mare i jo hem
parlat amb personesde confiança i el viatge serà segur i anirà bé, ja veureu? -
Vadir el pare.
Emma va mirar als ulls al seu pare i després a la seva mare que estava asseguda al
sofà amb lamirada perduda. Per a ellstot allò tampoc erafàcil.
- D'acord - Vadir amb un fil de veu trista - però vindreu segur, oi?
- S
i tranquil·les arribarem dos dies més tard que vosaltres - Va dir la mare
mentre una llàgrima li queiaper lagalta.
Emma i la seva germana van entrar a l?
habitació, van agafar una motxilla i van ficar a
dintre algunescosesque per a elleseren importants: una foto de família, un peluix de
gos que l?
hi van regalar a l?
Emma quan va néixer, una dessuadora i uns caramels de
maduixa. La Martina va agafar els seus auriculars, el telèfon, un peluix de quan era
petita i un braçalet.
Aquella nit van agafar el cotxe i la mare va començar a conduir mentre l?
Emma i la
Martina miraven per la finestra el capvespre amb un bosc d?
arbres abundants de
fons. Després d'unes tres hores, que per l?
Emma i la Martina van ser eternes, van
baixar en un lloc en runesalsaforesd?
una ciutat fronterera. Allà van veure un grup de
milersde personespreparadesper caminar.
- Filles, heu d'anar ja. - Vadir la mare aguantant-se'n lesllàgrimes.
- Ustrobarem molt a faltar. - Vadir laMartina plorant desconsoladament.
- Nosaltres també, però no us preocupeu de veritat que d'aquí poc ens
tornarem a veure - Vadir el pare aguantant-se?
n lesllàgrimestambé.
Esvan donar totsunaabraçada i quan esvan separar vadir la mare a punt de plorar:
- Vinga, aneu, que ja surten.
En veure a lesfillescaminant cap al grup, elsparesvan esclatar en llàgrimes.
Les germanes van caminar durant dos dies i dues nits senceres. Paraven per dormir
una mica, però no podien perdre el temps. Calia arribar com més aviat millor a
Bangkok. Durant el trajecte van conèixer a molta gent que els explicava la seva
història amb l?
emoció i el cansament al rostre. Lesduesbessonesno esvan separar ni
un segon.
En arribar a la capital de T
ailàndia, Bangkok van anar a la seu d?
una associació que
ajudava a lespersonesrefugiades. Elleshavien d?
anar al T
emple Blanc on estrobarien
als seus pares. Però com? Aquella mateixa nit, van arribar al temple. En arribar van
veure, davant d?
elles, un edifici d?
unabellesai un color blancimponent.
Després de dos dies adaptant-se al lloc i coneixent a la gent que hi vivia o que
acabava d?
arribar, lesbessonescada cop estaven mésinquietes.
- Ja han passat dos dies i encara no estan aquí, i si els ha passat alguna cosa
greu?- Vapreguntar-li la Martinaa l?
Emmapreocupada.
- Martina deixa de pensar en aquestescoses. Tinguisuna mica de paciència, de
segur que vindran - Va respondre l?
Emma amb un to de veu greu. Intentava
tranquil·litzar a la seva germana, però en el fons ella també estava
preocupada.
Van passar dos dies més i l?
Emma i la Martina cada vegada estaven més amoïnades.
Aquella tarda, una monja que es deia Malai a la qual havien conegut en arribar al
temple, va passar per davant de la seva habitació i hi va sentir un plor, llavors va
36
entrar:
- Què uspassanoies, perquè ploreu?
- És que els nostres pares haurien d'haver arribat al temple fa dos dies, però
encarano hi són aquí- varespondre l?
Emma.
- Ja? Entenc que esteu preocupades. Però la situació ara mateix és complicada i
ben probablement hauran hagut de retardar el viatge. Però heu de confiar.
Vindran. M?
ho diu el cor. Aquestanit pregaré per vosaltresi per ells.
- Gràcies- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu.
Aquella monja, que es deia Malai, es va quedar mirant a les dues germanes. Quanta
injustícia porten lesguerresi quan de patiment en tantesfamílies- Va pensar. S
i com a
mínim tinguessin una esperança?
- S
abeu què? - Va dir de sobte. Hi ha una antiga tradició a T
ailàndia que diu que
lespersonesde cor bo i net, poden anar a una cascada que esdiu Haew S
uwat
en el parc nacional Khao Y
ai on es pot trobar un elefant sagrat de fusta que
compleix un desig.
- De veritat?- Vapreguntar laMartina.
- S
í, ésunallegendamil·lenària- Vacontestar Malai amb un somriure al rostre.
Després d?
uns minuts de què Malai deixés a les dues germanes a soles a l'habitació la
Martina li vadir al?
Emma:
- No anirem, ésuna ximpleria, elsparesno tornaran per un elefant de fusta.
- Això no ho sapssi no ho intentem. Hem d?
anar - Vadir l?
Emma.
- De veritat que penses que una bestiesa així pot funcionar?- Va dir la Martina
aixecant unamica laveu.
- S
i no ho intentem, no ho sabrem mai. I què més podem fer? Quedar-nos
esperant per sempre?- Vacontestar l?
Emma.
La Martina esva quedar mirant a la seva germana. Allò era una bogeria! Però, i si tenia
raó?
- D?
acord. Fem-ho!- li vadir finalment.
I en sentir allò, Emmavaabraçar a lasevagermana.
A les 22:30 de la nit d'aquell mateix dia, quan ja tots estaven dormint, l?
Emma i la
Martina en silenci van agafar una motxilla i van ficar a dinsel que portaven a lesseves
motxilles que es van emportar quan van anar-se'n de Birmània i van incloure tres
ampolles d?
aigua, alguna cosa de roba i 1.850 baths (50?). Van sortir en silenci del
temple i van començar a caminar per un camí verd i frondós.
- Esticseguraque trobarem l?
elefant sagrat.- Li vadir l?
Emma alaMartina fluixet.
- I si no el trobem Emma?
- Confiaen mi! - Vacontestar lasevagermana.
Van caminar per una carretera amb arbresgrans, pel costat d?
una platja on les onades
xocaven amb força contra un penya-segat imponent, pel costat de llacs i rius? Els
paisatgeseren preciososi desprenien un complet i absolut silenci.
- S
ón lesdotze. Hem de parar a dormir i demà ja continuem. - Li va dir l?
Emma a
laMartina.
- S
í, tensraó. Miraallàhi haun banc molt gran on podem dormir lesdues.
Van tombar-se al banc i esvan tapar amb lesdessuadoresque portaven a lamotxilla.
Quan vasortir el sol l?
Emmavadespertar a laMartina.
- Martina, Martinadesperta que jaésde dia.
- Javaig- Vadir lasevagermanaamb laveu encaraendormiscada.
Esvan canviar com van poder i van començar la ruta. Van seguir caminant per platges,
pobles, temples, boscos? Fins que van arribar a un paratge increïble d?
un color verd
desbordant. Al fons d?
aquell indret hi havia una cascada d?
aigües potents, blaves,
blanques, cristal·lines? Realment impressionant.
- No ésaquella?- Vapreguntar l?
Emma
- Jurariaque sí. Vinga anem-hi.
Es van mirar a la vegada i a poc a poc es van anar apropant cap a ella. Un cop van
arribar a darrere, amb delicadesa van agafar l?
elefant. Les dues germanes es van mirar
mentre tenien al darrere aquella cortina d?
aigua, i van saber el que havien de fer: Van
tancar els ulls i van desitjar reunir-se amb els seus pares des del fons del seu cor.
37
Després, van obrir elsullsi van deixar l?
elefant unaaltra vegadaaterra.
- I ara que se suposa que hem de fer?- Va preguntar laMartina.
- No ho sé, potser si tornen, aniran al temple? Al cap i a la fi, és el lloc on vam
dir que enstrobaríem.
- S
í, suposo que ésel mésintel·ligent.
Les dues germanes van fer el camí de tornada. Quan van arribar els va donar la
benvinguda la Malai. L
?
Emma i la Martina la van saludar i li van explicar que havien
trobat l?
elefant, però que no havia passat res.
- Creusque vindran?- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu.
- No ho sé, però ja han passat molts dies, i l?
elefant sembla que no ens ha
ajudat.
- I si estan morts?- Vadir Martinaamb el cor reprimit mirant aun punt fix.
- No sé res, Martina. Però estan trigant molt. L
?
únic que podem fer és esperar
per si tornen - Varespondre l?
Emma amb por i tristesa alsseusulls.
Es van fer una abraçada mentre una llàgrima queia per les seves galtes. T
enien por, i
estaven molt preocupades. Ja no tenien esperança, però no podien fer res més que
esperar.
Passats uns dies, mentre les bessones menjaven el seu esmorzar, van començar a
escoltar passos que provenien de l?
entrada del temple. Aquells passos cada cop eren
mésfermsi estaven mésa prop. Desprésd?
unssegonsvan notar la presència d'algú al
darrere seu. Van girar elsseuscapsper veure qui hi havia, I inesperadament?
- Pare, mare! - Van dir lesbessonesal?
hora.
- Hola, filles. - Va dir la mare amb un somriure d?
orella a orella i una llàgrima
sortint del seu ull esquerre.
- Ushem trobat molt afaltar! - Vadir laMartina.
- Nosaltrestambé. - Vadir el pare.
- Per què no heu vingut abans?- Vapreguntar l'Emma.
- Hem tingut problemes per sortir del país, però l'important és que ja estem
aquí, amb vosaltres. - Vadir lamare.
- T
ensraó l?
important ésque ja estem totsjunts. Vadir laMartina.
- S
í mare, tensraó. - Vadir l?
Emma.- per fi estem totsjunts.
Aquella mateixa tarda tota la família va anar a un mercat flotant d?
una població que hi
havia molt a prop. I mentre navegaven tranquil·lament per aquelles aigües, plenes de
llums que tentinejaven i de gent que venia vegetals, fruites i també objectes
d?
artesania, tots quatre van gaudir de la sensació meravellosa d?
estar sans, estalvis i
junts.
atlesdeviatges
im
aginaris
Aquest relat, escrit i il·lustrat íntegrament per l'Emma M i la Martina M de 1r
d'ES
O, forma part de la publicació del projecte Atles de viatges imaginaris que
recull toteslescreacionsliteràriesdelsnoisi noiesde 1r d'ES
O.
38
gr àcies
Ajuntament de Castellbisbal
per l'acompanyament i el suport a totselsprojectesdel centre
Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Marcel Socias, Juan Martínez(Asociación
Catalanade Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH)
per compartir amb nosaltreslavostra passió per lahistòria
Albert Gusi (Grisart Escolade Fotografia)
per l'assessorament expositiu i fotogràfici per obrir-noslesportesde Grisart
Albert, Alfred, Andrea, Juan, Juan Carlos, Maria, Marina (personesvoluntàriesi
col·laboradoresde laFundació Arrels) per deixar que lavostra generosa i silenciosa
històriade vida sigui laprotagonistadel projecte Llars
Andrea Freixas, Joana T
ortosa i Elena Crespo (Fundació Arrels)
per lesgestionsi el suport, i per creure't que el projecte Llarsera possible
Aurora T
orres, Soledad Herrerías, E
va Hernández, MercedesAlonso, Ramona Blasco,
Esther del Moral i alumnat i professorat de l'INST
errassa per lasevagenerositat,
esforçi afecte amb elstallersde costura, punchneedl, ganxet, tricotosa, teler manual i
brodat, en el projecte Girem lamoda de 2n d'ES
O
Bea Valdovinos, Anna Serra, José LuisT
ourón, Salvador Chiva, CarlesPedret, Abril
Ollé, Xavier de la Vega (personesamb estudiso carreresprofessionalsvinculadesa la
tecnologia, laciènciai larecerca) per ajudar-nosa construir unacultura científica de
primer nivell participant en el procésde revisió i milloradelsinformescientíficsdel
projecte Cursa espacial
Bibiana Català (tècnicade mediambient de l'Ajuntament de Castellbisbal)
per mostrar-nosl'estació meteorològicade Castellbisbal
CarlosQuesada (membre de Amical Mauthausen)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
Carme Altayó (S
olidaritat CastelldefelsKasando)
per compartir lateva experiència al Congo enverslesminesde Coltan i elsconflictes
armatsi de justiciasocial que duen associades
Elisabet Playà (Professoraa laUniversitat de Barcelona)
per compartir amb nosaltresmaterialscreatsa launiversitat que han complementat i
enriquit el nostre projecte
EnricGarriga (president de Amical Buchenwald)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
JesúsCuesta, Dani Vilaró, Jordi Gala, Josep Julià, Núria Muela, Carolina T
orresi
39
a totes l es persones i
entitats quehan col ·l aborat
enaquestsprojectes
Y
olanda Fernández(familiarso conegutsde LesVinyes)
pel feedback honest, amable i concret delsrelatsescritspelsnoisi noiesde 1r d'ES
O
Joan Alfred Mengual (titellairesprofessionals)
per obrir-nosal món de lestitellesi ajudar-nosadonar vida a éssersinerts
Jordi Espuny (geòleg)
per descobrir-noslahistòria geològicade Montserrat
Josep Rabella (pintor)
per omplir de color el nostre centre
Juan Lemus(Fundació Arrels)
per incomptablesgestionsi fer-te teu el projecte Llars
La Barca marbresi granitsS.L
per lagenerositat donar roquespolidesal centre
Laia T
omàs(estudiant de màster de professorat de secundària)
pel teu suport en lacreació fotogràfica i, per decidir passar de ser alumne a futura
docent
Llibreria Altaïr i Agència de ViatgesPangea
per obrir-noslesportesdelsseuslocalsi respondre atoteslesnostrespreguntes
Mamadou Sene (músic)
per transportar-nosa S
enegal a travésde lasevamúsica
Montse Artés(ceramista)
per ajudar-nosa fer lesmaquetesen el Projecte Busquem geòlegs
Rat Parellada i CarlesSchnabel (Forad'òrbita)
per ajudar-nosa dissenyar el projecte, i per mostrar-noslabellesadel cel nocturn
Raül Paniagua (Fundació Andròmines)
per apropar l'electrònicaamb unamirada amable i sostenible
Roger Grau (viatger)
per inspirar-nosamb elsrelatsdelsseusviatgesaGroenlàndia i Islàndia
Txell T
orres(coreògrafa, ballarina i directora teatral de l'aula de T
eatre de laUDG)
per inspirar lamirada i el gest de Alçar la veu, l'obrade teatre de 3r d'ES
OA
Xavier T
orradas(President del Club Aeromodelisme ARCS
ant Cugat)
per obrir-noslesportesde l'ARCi fer volar elssimuladorsde satèl·litsespacials
40
protagonitzat per
1r E
S
O
AinhoaMe
Àlex Co
Álex Ru
AlexiaOñ
Ander Ca
Aniol Ju
AnnaCe
Asier Ga
BertaCo
Biel Fe
BintaS
i
BrunaBe
BrunaBo
CéliaGi
Daniel Lu
DanielaFi
DaniellaGu
DashaGo
EmmaMa
Enzo S
a
Estel Mo
Félix Ma
Ian Ga
Izan S
á
Joan S
a
Joel Bo
Joel Ga
JúliaBo
KhadijaHa
MarcGa
MarcMu
MarcVi
Marçal Ju
Martí Al
Martí Va
Martina He
Martina Ma
Martina Pa
Michel Pa
NaiaS
a
NayaraCo
Nil Ga
Nil Ru
NoaDi
OliviaAd
ÒniaJu
Oriol S
a
Pablo Gó
Pol Pé
Rai S
a
Roc Ad
Romà Pa
S
ofia Mu
S
onia Re
Xavi Ri
2nE
S
O
Aaron S
á
Abril Pé
Afrika Ma
Aina Fl
Ainara Ru
AinhoaBu
Alberto Pé
Aran S
o
AriadnaCa
AriadnaJa
Aroa Bl
Bruna An
CamilaHe
Carla Ra
Carla S
á
Clàudia Ca
Cristian Ag
David Mu
Elm Ma
Eloy Oc
Elsa Ol
EmmaRo
Erik Am
Estel Ro
Fanta Ko
Fatou Do
Javier Ji
Hector S
i
Hugo Vi
Iker Dí
Ismael Be
Iván Ro
Jana Fe
Jana Gu
JúliaGa
JúliaJu
JúliaLa
LaiaEs
LaiaMa
Lia Ci
MarcRo
Marçal Qu
Mario Fe
Mariona Vi
Martina Ro
MireiaDu
Núria Ju
Ousama Ha
PaulaBr
Pol Ol
Raúl Bl
Raúl Ll
Roberto Qu
S
aül Jo
S
ergi Ib
T
ania Gr
T
au Vi
Unai Ji
Unai Me
Unai Ra
3r E
S
O
Abou Tr
Adrián Fl
Adrián Ló
Adrián S
a
Alberto Ga
Alex T
a
AndrésLo
AnnaMa
Biel He
Bilal Ha
Bruna Cu
Carla Ba
Carla Pa
Coral Jo
Darian
DeliaVu
Dídac Ba
DuniaTu
Ecram Ch
EliaBo
Elsa Pr
Eric Di
FloraMo
Gabriela Go
GiselaGa
Guim Pe
Hector Me
Hugo He
Iker Co
Irene S
á
Jan Ba
Jan Ca
Jana Es
Jana Ba
Joel Pé
Jon Be
JonásMa
Jordi Ja
Juli Ve
JúliaFe
Leyre S
e
LidiaRu
LlucBo
Luca Ma
Mar Ca
Mar Po
MarcPé
MarcosS
o
MaríaAl
MariaBe
MarionaRe
MartaAr
MartaRe
Martí Xi
MartinaBa
MartinaGo
MartinaRe
Mauro La
Meritxell Pu
MireiaMa
MireiaMa
Mònica Pe
Mountaga S
y
NadiaRo
NairaGo
NoaPa
Nora Ec
Oliver Fe
Oriol Mo
Oscar Es
Otger Gu
Pau Ga
Pol La
Pol Za
Queralt Ag
Quim Gi
RitaBo
RitaGa
RitaS
a
Ruth Mo
S
am Cr
S
ira S
a
S
oufiane Za
Tibisay S
a
Valentí Ma
ValentinaKl
Víctor Ma
Víctor Po
Vinyet Ro
Xènia Ma
Ylenia Ba
4t E
S
O
Aarón Ru
AdaFe
África Fa
Aitana S
a
AlbaCa
AlbaMo
AlbaVi
Albert Jo
Albert Ra
Aleix Mo
Àlex Am
Alex Fe
Àlex Ro
AmayaLo
AndreaS
á
AnnaPa
Anouk Ma
Antonio Al
AriadnaCo
Arlet Ca
Armand Ne
Arnau Hi
Arnau Va
AroaCa
Biel S
a
Bruno Vi
CarolinaPé
CeliaRo
CrinaTi
Daniel Ló
Danny Hu
EdnaS
a
ElenaS
á
EmmaFe
EmmaMe
Enrique Al
Eric Ca
Eric Go
Erik Bu
Gerard Co
GinésMu
Hugo Br
Ivan Ca
JanaGa
JanaVi
JannaOr
Joan Pu
Joan Vá
Jordi Ca
LaiaJu
MarcRo
MaríaJi
MarianaBa
MarionaAd
Martí Ló
Martín Pé
Mauro Do
Max S
u
MireiaCo
Muhamadou
S
i
Nacho Ga
NatàliaMo
NereaBa
NereaTi
NoaCa
NoaPa
NoaRo
NúriaDu
NúriaMu
OhannaS
á
Omar Mb
Oriol Ag
Pau Ar
Pau Fl
Pol Ga
Pol Gi
Pol Mu
Quim No
Roger Al
S
ergio Ló
Unai Pl
ValeriaMo
VicençS
u
Víctor De
VikaMa
equipdocent
ÀfricaVi
AinaPa
AinhoaGo
AlbaFu
AnnaJo
AnnaFe
Betlem Cu
Carol T
o
CaterinaRi
Daniel La
Daniel Ma
EstefaniaFa
GloriaÀr
Guillem Ma
Ivan Be
Jose Ga
MariaCa
Maribel Ro
Marta T
o
Meritxell Bo
Miguel Mi
Nil Ru
Núria Bo
Núria Ju
Núria Po
Olga Ol
Olivia Ca
Pere Ro
Quim Pr
Raul Ar
Rosa Ma
Rosita Ma
S
andra Co
S
ergi dM
m
àster
Abril Ol
Anna S
e
Cristóbal Be
DolorsAi
Eduardo dN
Esther dM
ElisendaPe
Laia T
o
TxusAr
pas
Cristina Ra
Jose Ga
Montse S
e
T
oni
neteja
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid

More Related Content

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T

Revista 36
Revista 36Revista 36
Revista 36iesmmpol
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023LaCassolaFloridaSecu
 
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020LaCassolaFloridaSecu
 
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdfSergi del Moral
 
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021LaCassolaFloridaSecu
 
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital  Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital Judith Gonell
 
Guia de l'alumne 3r eso 19-20
Guia de l'alumne 3r eso 19-20Guia de l'alumne 3r eso 19-20
Guia de l'alumne 3r eso 19-20Lourdes Figueras
 
La Súper Revista 18
La Súper Revista 18La Súper Revista 18
La Súper Revista 18CarlosLlopis
 
Revista 20
Revista 20Revista 20
Revista 20iesmmpol
 
Abrera educa 2017 2018-1
Abrera educa 2017 2018-1Abrera educa 2017 2018-1
Abrera educa 2017 2018-1Ernest Lluch
 
Revista nº44 1r trimestre
Revista nº44 1r trimestreRevista nº44 1r trimestre
Revista nº44 1r trimestrelhereu
 
Revista OMNIUM num 19
Revista OMNIUM num 19Revista OMNIUM num 19
Revista OMNIUM num 19avalldeperez
 
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantil
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantilSintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantil
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantilelenart28
 

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T (20)

Revista 36
Revista 36Revista 36
Revista 36
 
Reunio inici zer15_16
Reunio inici zer15_16Reunio inici zer15_16
Reunio inici zer15_16
 
Juny 2013
Juny 2013Juny 2013
Juny 2013
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
 
Revista curs 2017-2018
Revista curs 2017-2018Revista curs 2017-2018
Revista curs 2017-2018
 
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
La Cassola nº 35 - Florida Secundària 2020
 
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
 
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021
La Cassola nº 36 - Florida Secundària 2021
 
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital  Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
Revista 1r congrés ciència a l'escola digital
 
Guia de l'alumne 3r eso 19-20
Guia de l'alumne 3r eso 19-20Guia de l'alumne 3r eso 19-20
Guia de l'alumne 3r eso 19-20
 
La Súper Revista 18
La Súper Revista 18La Súper Revista 18
La Súper Revista 18
 
planificacióanual_13_14_
 planificacióanual_13_14_ planificacióanual_13_14_
planificacióanual_13_14_
 
Revista 2014 2015
Revista 2014 2015Revista 2014 2015
Revista 2014 2015
 
Revista 20
Revista 20Revista 20
Revista 20
 
Presentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestrePresentacio 1 trimestre
Presentacio 1 trimestre
 
Abrera educa 2017 2018-1
Abrera educa 2017 2018-1Abrera educa 2017 2018-1
Abrera educa 2017 2018-1
 
1 PORTADA_merged_compressed.pdf
1 PORTADA_merged_compressed.pdf1 PORTADA_merged_compressed.pdf
1 PORTADA_merged_compressed.pdf
 
Revista nº44 1r trimestre
Revista nº44 1r trimestreRevista nº44 1r trimestre
Revista nº44 1r trimestre
 
Revista OMNIUM num 19
Revista OMNIUM num 19Revista OMNIUM num 19
Revista OMNIUM num 19
 
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantil
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantilSintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantil
Sintonia, de Juan Genovés- Seqüència didàctica infantil
 

More from Institut-Escola Les Vinyes

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusInstitut-Escola Les Vinyes
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de ProjecteInstitut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes
 

More from Institut-Escola Les Vinyes (7)

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17
 

Recently uploaded

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (9)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T

  • 2. 2 program ació dimarts 6 de juny (2n i 3r d'ESO) Girem la moda Quan s'ajuntin elscamins Llars Cursa espacial i Ecosistema tancat Localitzacions e xhibiciópública Biblioteca, pistasuperior Gimnàs Aules3Ci 4B Aula3Ai passadís p. 6 p. 8 i 22 p. 10 p. 9 p. 4 dimecres 7 de juny (1r i 4t d'ESO) Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris El fil del temps XXXT! (No ho diguisa ningú) El món en guerra Busquem geòlegs! A compàs Sense filtres Localitzacions Aula1Ai -15 Aula1C, -16 i passadís Aula2B Aula2A Aules4C, 3Ci 3B Aula4B Aula3A Aula3A p. 12 i 24 p. 13 i 34 p. 15 p. 14 p. 16 i 32 p. 18 p. 20 p. 21 i 26 p. 5 articlesientrevistes editorial Entrevista ? Txell T orresPuig realitzadaper Betlem Cuesta Creacions? El camí cap a l'elefant relat escrit i il·lustrat per Emma M i MartinaM (1r d'ES O) Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores p. 28 p. 34 p.38 Lesexhibicionspúbliques De finalsi principis p. 3
  • 3. 3 editorial Juny és un mes calorós. Cansat, perquè cal fer un últim esforç i tancar el curs. Alegre, perquè el presagi de l? estiu i d? un temps nou que no es mesura amb el rellotge, fa de teló de fons. I és aquestadualitat el que fa d? aquest mesun tempsparticularment intens, teixit de finalsi principis. A Les Vinyes juny és també el moment de tancar i celebrar els projectes que s? han dut a terme aquest curs amb les Exhibicions Públiques. El temps de les Presentacions d? aprenentatge, d? aquells moments especials en què els nois i les noies comparteixen el que han viscut, el que han après, i nosaltres, emocionats amb els seus relats, renoven el desig de seguir fent de l? escola un lloc d? aprenentatges, experiènciesi conversessignificatives. Aquest juny, però a banda d? un tempsintens, éstambé un moment històric quan pensem en la vida de LesVinyes. Aquestsdies, acomiadarem el curs22-23, però també a la primera promoció de nois i noies que van començar a l? escola quan tenien tres anys, i ara acaben amb setze, i això ens emociona. Ellsi elleshan estat i seran per sempre més, elsprimersa viure i fer-nosviure un cicle de vida complet. L ? escola ha anat creixent i fent-se gran al mateix ritme que ho anaven fent ells. Ha estat amb ellsi elles, al seu costat, que enshem fet grans. L ? escola, el que vivim i aprenem en ella i les relacions que hi teixim tenen un impacte enorme en tots nosaltres. És inevitable preguntar-se quins records els hauran quedat en el cor i el cos, quines imatges, quineshistòries? Què s? emporten de totsaquestsanys? Com elsacompanyarà el que han viscut i han après? Com els haurà influït en el que són i en el que volen arribar a ser?? De segur que a les seves presentacions d? aprenentatge i en les converses que vindran després, trobarem algunes respostes a aquestes preguntes grans i importants, i les seves veus ens ajudaran a seguir pensant, aprenent i construint mésenllàde territorisconeguts. Però un comiat és també un moment per agrair, i no voldríem tancar aquest curs, ni aquesta publicació que teniu a les mans, sense donar-los les gràcies a ells i a elles per haver-nos fet aprendre tant. I a les seves famílies, per haver tingut la valentia de confiar en Les Vinyes quan estava tot per construir encara. Gràcies també a tots els nois i les noies, famílies i docents, que s? han anat sumant a la travessa durant aquests anys d? història i que han fet de tots nosaltres una comunitat mésdiversa i amb somnismésaltsencara. Elsnoisi lesnoiesque van entrar a LesVinyesara fa tretze anysi totselsaltresque amb ellsacaben 4t d? ES O, tanquen aquí un cicle important en lessevesvidesi obren noushoritzonsde futur. I en el seu comiat trobem també una ocasió meravellosa per renovar el compromís i les ganes de fer de l? escola un lloc millor. Un moment per renovar la valentia necessària per atrevir-nosa fer el que no és possible encara, el que encara no s? ha fet, el que està per imaginar i construir. Per atrevir-nos, també, a pensar i somiar de nou com volem transformar el món, i a nosaltres mateixos, des de l? escola. I és que sabem del cert que al mig de la calor, el cansament i la intensitat d? aquests dies de juny que tanquen un nou curs, hi ha també il·lusionsi somnisrenovatsque empenyen per néixer, créixer i fer-se grans. Desitgem de tot cor que us gaudiu l? estiu i la promesa de nous principis. I que el temps, que no mesuren elsrellotges, el compartiu amb personesi paisatgesestimats. Molt bon estiu a totsi totes. lesexhibicionspúbliques El meucor tot fet deliti, nosabia queelsprincipis, erennascutsdelsfinals. S ílvia PérezCruz
  • 4. 4 program ació dimarts 6 de juny Girem la moda Quan s'ajuntin elscamins Llars Cursa espacial i Ecosistema tancat Biblioteca, pistasuperior Gimnàs Aules3Ci 4B Aula3Ai passadís
  • 5. 5 Exoplaneta L V1-10 Atlesde viatgesimaginaris El fil del temps XXXT! (No ho diguisa ningú) El món en guerra Busquem geòlegs! A compàs Sense filtres Aula1Ai -15 Aula1C, -16 i passadís Aula2B Aula2A Aules4C, 3Ci 3B Aula4B Aula3A Aula3A program ació dimecres 7 de juny
  • 6. 6 Coneixeu els mots outfit, fast fashion o upcycling? S i us ve de gust conèixer-los ens plau convidar-vos a una passarel·la de moda upcycling us mostrarem dotze col·leccions de roba, amb un total de 27 outfits, dissenyats i confeccionats íntegrament pels nois i noies de 2n d'ES O durant el tercer trimestre. Esperem que us agradi i que gaudiu dels nostres aprenentatgestant com ho hem fet nosaltres. giremlam oda onésfetalam evaroba? exposició:el m óndel tèxtil Visita lliure on esmostren algunsdelstreballsfetsdurant l? etapade construcció del coneixement i de disseny de lescol·leccions. Localització: Biblioteca 16:30 a 17:30 h desfiladadem odaupcycling Desfiladade moda i mostra de lescol·leccionselaboradesper l? alumnat. Per tal d'iniciar a tempsladesfilada cal que sigueu puntualsper poder acomodar atotes lespersonesassistents. Localització: Pistasuperior program ació dimarts 6 de juny Acomodament 17:30 a 17:45 h Desfilada 17:45 a 18:45 h
  • 8. 8 Una família. DosGermans. Dosbàndols. AnysS etanta, final de la dictadura. Una tortura. Un canvi. Unnoucamí. Aquesta obra explica la història d? una família republicana on tots són molt diferents. Us animem a venir a veure la nostra obrade teatre, descobrir totselssecretsd? aquesta famíliai recordar elstempspassats. . quans'ajuntinelscam ins unapeçatea tral inspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies R E P R E S E N T A C IÓ T E A T R A L Representació de l? obrade teatre creada, escritai interpretadaper lesalumnesi els alumnesde 3r d? ES O. Usconvidem aparticipar posteriorment a laconversa. Lesportesestaran obertesde 17:05 a17:15. Desprésromandran tancadesfinsal final de larepresentació. Localització: Gimnàs 17:05 a 18 h 18 a 18:45 h brindisiaperitiudecelebracióitancam ent Esteu convidatsal brindisi aperitiu que realitzarem com atancament del projecte. Localització: Gimnàs program ació dimarts 6 de juny
  • 9. 9 El projecte Cursa espacial es vertebra a partir del disseny i construcció d? un simulador de càpsula espacial real capaç de recollir paràmetres que permetin demostrar propietats físiques. Fruit de les investigacions cada equip elabora un informe científic argumentant els resultats obtinguts. S imultàniament realitzem el projecte Ecosistema tancat on estudiem diferents variables relacionades amb el creixement de plantes mitjançant el disseny experimental, la recollida i l? anàlisi de dades. Aquestsprojectessón un pretext per aprendre a treballar amb una metodologia d? investigació, adquirir coneixements de tecnologia, matemàtiques, física i programació, millorar habilitats socials referides a la coordinació i el treball en equip, i habilitats comunicatives (escrites i orals), així com desenvolupar l? esperit crític, lacreativitat i la motivació per aprendre. cursaespacial iecosistem atancat P odemtreballar am bunam etodologiacientífica? 16:30 a 18:45 h tallers T allersdiversosofertsa lespersonesque ensvisitin relacionatsamb els aprenentatgesassolitsdurant elsprojectes. Localització: Aula 3Bi 3C m ostrad'inform es,sa tèl·litsidocum entaciódetreball Podreu trobar elsdiversosinformescreatsaixí com elspòsterscientíficsi altres materialsgeneratsdurant elsprojecteso que elsexpliquen. Localització: PassadísAula 3Bi 3C 16:30 a 18:45 h program ació dimarts 6 de juny
  • 10. 10 Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que ensinterpel·la a totsi totes: el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge a l'Alfred, el Juan Carlos, l'Andrea, l'Albert, el Juan, la Maria i la Marina; totes elles heroïnes quotidianes, persones voluntàries o usuàries de la Fundació Arrels que, de diferents maneres, són la llar de lespersonessense llar. L lars Q uiéslallar delespersonessensellar? E xposicióllars Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries de laFundació Arrelsque son lallar de personessense llar. 16:30 a 18:45 h lecturaenveualtaihom ena tgealsprotagonistes Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde l'exposició. Llegiran leshistòriesde vida en presènciadelspropisprotagonistes. 16:30 a 18:45 h ventadellibretesim a terial solidari Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per a projectes de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels. Localització: Aula4C lanostraexposició,el prototip Exposició sobre leshistòriesde vida delsnoisi noiesde 3r d'ES OB. Aquesta exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu . Localització: Aula3C dimarts 6 de juny program ació
  • 11. 11
  • 12. 12 Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T erra. Recórrer el S istema S olar, trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què vol dir viure i estar viu.El projecte Exoplaneta L V1-10 es vertebra en tres fases, que ens han permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l? Univers i les condicions que permeten la vidaplanetària. E xoplanetaL V 1-10 anemaviurefora? program ació dimecres 7 de juny salaP L A N E T A R I Vuit planetesorbiten al voltant d? un S ol, cadascun amb lessevesparticularitats. Coneixe'lsi identificar-losal cel ésun repte que mirarem d? aproximar-vos. Localització: Aula1A T res torns: 16:45 h 17:30 h 18:15 h salaterrai exposicióexoplanetes Podreu visitar lasala, conèixer lesmeravellesdel planetaT erra i participar en el debat sobre impactesambientalsper repensar el nostre model de consum. Alhora podreu consultar lliurement elspòsterscientíficsi lesrepresentacionsdels exoplanetesinvestigats. Éspossible viure fora? Localització: Aula-15 T res torns: 16:45 h 17:30 h 18:15 h
  • 13. 13 Al llarg de la història les persones han viatjat per raons molt distintes: per descobrir territoris desconeguts, per salvar les seves vides, per conèixer el món, per fugir de les guerres, per reencontrar-se amb personesa qui estimen? A vegadeslessevesexperiències, els seus desitjos, el que han après en els viatges ha quedat plasmat en llibres: novel·les, relats de viatges, atles, quaderns de bitàcola? Fins al punt que ?el viatge?és un dels temes més presents en la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició us proposem un viatge pel món i les paraules a partir de les creacions que hem fet en el marc del projecte ? Atlesde viatgesimaginaris? . atlesdeviatgesim aginaris quètenenlesboneshistòries? E l via tge.T allersdecreació En aquest escenari elsvisitantspodran viure algunesde lesexperiènciescreatives que enshan portat a conèixer una mica mésel món, escriure i il·lustrar lesnostres històries. Localització: Aules1C 16:45 a 18:45 h m ostrad'aquarel·les Al passadísde 1r d'ES Otrobareu una mostra de lesaquarel·lesque han il·lustrat el llibre Atlesdeviatgesimaginarisproduït pelsnoisi noies. Localització: Passadís1r d'ES O 16:30 a 18:45 h lesp araules.lecturaderela ts En aquestaestació de lanostraexposició podreu conèixer i escoltar un fragment de leshistòriesdel nostre llibre i conèixer de prop el procésque enshaportat a imaginar, escriure i il·lustrar elsnostresrelats. Localització: Aula -16 16:45 a 17:30 h 17:45 a 18:45 h program ació dimecres 7 de juny
  • 14. 14 Molts dels problemes i embolics entre les persones els explica el silenci. Excés de silenci, amb els secrets i tabús, o manca de silenci, amb els rumors i les xafarderies. I això ja ve de lluny, com es pot comprovar en els mites de l? antiga Grècia. Partint d'aquí, creem un espectacle de titelles de quatre mites clàssics, amb pinzellades d? òpera i rock. El procés no ha estat fàcil: posar-nosa la pell de guionistes, dramaturgs, titellairesi músicsensha portat a valorar la tasca que fan aquests professionals de l? art de donar vida a éssers inanimats. Establir diàlegs, acotacions, practicar, assajar, modular diferents veus, interpretar i acompanyar aquest espectacle amb música d? òpera o rock adequada ha estat una tasca d? investigació, aprenentatge i sobretot treball en equip. Un treball en equip on el diàleg, les mirades, i elssilencishan permèsque avui s? aixequi el teló per a totsi totesvosaltres. xxxT !(nodiguisresaningú) el silenci,unelem ent positiuonega tiu? titelles:òpera,m itesirock&roll Representació d? obresde teatre de titellesapartir de quatre mitesclàssics: Parisi Helena, Didoi Enees, Orfeui Eurídice, i Èdip. En cada torn, esfaran duesrepresentacionsde duesobres: laprimera representació, reservadaper alesfamíliesdelsactorsi actrius, i lasegona per al públicgeneral. Localització: Aula 2B Dos torns dobles H elena + Dido 16:35 h famílies 17:00 h obert Orfeu + Èdip 17:35 h famílies 17:35 h obert program ació dimecres 7 de juny
  • 15. 15 En aquest projecte viatgem pel temps, des d? abans de la invenció de l'escriptura fins a l? actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions. Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d? art i arquitectòniques que han fet canviar el món i l? han fet tal com el coneixem. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics entenent-los com la continuació d? uns fets anteriors i el precedent d? allò que va ocórrer a continuació. El resultat de tot això ésun museu que ensexplica, cronològicament, com hem arribat a ser la societat que som, i quins han estat els grans moments de canvi. El museu té una part interactiva que enspermet fer caure l? imperi romà, descobrir Amèrica, o participar en laRevolució Francesa, entre d? altres. el fil del tem ps Q uinaésl'herènciadelsnostresavantp assa ts? m useudeleseda tsdelahistòria Visitaguiada al Museu. Museu sobre lesedatsde lahistòria, i elsmomentsde transició entre lesdiferentsedats. Coneixereu personatges, invents, edificisi obres d? art que han canviat el món, i tindreu l? oportunitat de fer història. Localització: Aula 2A Dos torns: 16:35 17:35 h program ació dimecres 7 de juny
  • 16. 16 La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d? empatia històricavivint en primerapersona la S egonaGuerraMundial. el m ónenguerra Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O MA Q U E S T A ? program ació dimecres 7 de juny exposiciósobreel procésdetreball Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l? acompanyament de l'equip docent. Localització: Aula4C 16:30 a 18:45 h T res torns: 1ª 16:45 a 17:25 h 2ª 17:25 a 18:05 h 3ª 18:05 a 18:45 h lectura lliureixerradaam belsautors/es Espai per llegir de manerapausadarelatsi tenir la possibilitat de conversar amb el seu autor/la sevaautora. Horarisde personatgesdisponiblesa l? entradade l? aula de 4Ci 3B. Localització: Aula 4B lecturaderela tsenveualta En aquest espai podeu gaudir de lalecturade fragmentsdelsrelatsde la veu delsseusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES OB. Localització: Aula 3C 16:30 a 18:45 h
  • 17. 17 abner cohen Civil alemany sense idelogia política patint la guerra i també Víctor Dde 4t d'ES O(Projecte Món en guerra)
  • 18. 18 El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. En aquest projecte hem volgut aproximar-nosa la manera com treballen elsgeòlegs, desdel treball de camp fins al de gabinet. Hem après a interpretar els missatges que amaguen les roques: hem reconstruït la història geològica d? alguns indrets, hem identificat riscos i ens hem adonat de la importància de planificar el territori. Hem volgut reivindicar el patrimoni geològic del nostre entorn amb la creació de diferents georutes per contribuir a la seva preservació. busquemgeÒ legs! qU ÈE N SD IU E NL E SR O Q U E S ? G eorutaurbanaiitinerarisgeològics Acompanya? nsa fer una georutapel carrer Major, virtual o presencial. Volssaber com esvaformar la muntanyade Montserrat i per què té aquestesformestan peculiars?ConeixesElsDegotallsde Can Campanyà?I lahistòria geològicade l? ermitade S ant Vicenç? 16:30 a 18:45 h Georuta 17:30 h taller d'identificacióderoques Vine aidentificar roquesamb una clau dicotòmicai a descobrir quinainformació amaguen. S apsque lesroquesespoden transformar?Participa en un taller de modelització del cicle de lesroquesi menja-te-les! taller dem apesiestructuresgeològiques Participeu lliurement de lespropostescreadesper lesnoiesi elsnoisde quart per entendre elsmapesi lesestructurestectòniques Localització: Aula4B evolucióhum ana Coneix elstretsmésrellevantsde l? evolució humana. Localització: PassadísAula4B 16:30 a 18:45 h program ació dimecres 7 de juny
  • 19. 19
  • 20. 20 El ritme és el batec intern de qualsevol activitat humana. El trobem present a l? esport, dins d? una poesia i evidentment en la música. Les diferents tradicions i èpoques han ordenat les seqüènciesrítmiquesper tal de sincronitzar el treball del camp, lesbatallesi sobretot el ball. En aquest projecte hem seguit el camí d? aquells ritmes que són encara presents a les músiques que escolteu, a través de l? estudi de les colonitzacions i arrels africo-llatines. Coneixereu i construireu instruments per interpretar-los. Aprendreu a identificar ritmes de diferentspaïsosi com esballen. Intentarem entendre com la músicaviatjasense pertànyer a les nacionalitats ni als governs. Que és patrimoni del poble i que ha fet camí en paral·lel i encaraensimpregnaballsi cançons. Enshi voleu acompanyar?S eguiu el compàs. acom pàs S apsd? onveel ritm edem oltesm úsiquesurbanes? origendelam úsica:àfrica Àfrica ésel continent on esdesenvolupen elsprimershumansi també bressol del ritme i lamúsica. Instrumentsi ritmesdel S enegal. 16:30 a 18:45 h ritm esd'anadaitornada,L arum ba Elsviatgescomercialsentre Europai Amèrica també portaven música. Origen de la Rumba i vinculació amb l? Habanera. Localització: Aula3A el cam ídel ritm etravessant l'oceà Lacombinació delsritmesafricansdelsesclausamb elspropisde Llatinoamèrica creamoltsdelsballsi ritmesque coneixem actualment i que han influït alamúsica urbanaactual. del'àfricacapaeeuu:lam úsicatechno Com influeix lamúsica africanaen elsgèneresmodernscom el T echno i música electrònica. program ació dimecres 7 de juny
  • 21. 21 La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot el món. T ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d? àlbum de record de la vostra vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir demà el T elenotícies. S ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Us proposem en aquest projecte conèixer els codis de la fotografia, posar-los en pràctica i que donin pas a una reflexió més profunda: com us representeu en les imatges, i encara més, que usajudin aentendre millor qui sou vosaltres. sensefiltres Q U IS O CJ O ?comemrepresentenlesfotografies? fotografiaintrovertida/ extravertida Quinaimatge donem de nosaltresen aquellsmomentsmésíntims, reservatsi en aquellsmésobertsi directes. Veure? nsdesde foraensaportauna imatge diferent de laque trobem en el mirall diaadia. 16:30 a 18:45 h fotografiasilenciosa Exposició de fotografiessense figurahumanani animal. Com parlen de nosaltresla mirada sobre diferentsobjectes, edificis, espais, ambients. Localització: Aula 3A fotorol Experimentem en lapell d? unapersonadiferent a nosaltres. quisocjo Qui socjo i quinaimatge dono de mi a travésd? unafotografia? program ació dimecres 7 de juny
  • 22. 22 quans'ajuntinels unahistòriainspiradaenlavidadels nostresavisiàvies Una família. Dos Germans. Dos bàndols. Anys Setanta, final de la dictadura. Una tortura. Un canvi. Un nou camí. Aquesta obra explica la història d?una família republicana on tots són molt diferents. Us animem a venir a veure la nostra obra de teatre, descobrir tots els secrets d?aquesta família i recordar els temps passats. projecte Escrit per Marta T orelló i Sandra Coronel
  • 23. 23 Accésal guió de l'obra Jo no estimo la por, ni la vull per demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el somrís d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dona vida a la mort a què l'han condemnat. L luís L lach R epartim ent Joan: Jan B. Fina: Flora M RosaMaria: Mireia M Oriol: Gisela S enyor Ferrer: Martí X S enyora Ferrer: CarlaB. Pare del senyor Ferrer: JonàsM Elna: XèniaM Isabel: RitaB Aina: Nàdia R Ramon: Queralt A Carles: Martina B Guàrdia Civil 1: Adriàn S Guàrdia Civil 2: Otger G Guàrdia Civil 3: Hugo H Pere: Marc P Anna: Coral J D ram atúrgia Luca M Gabriela G NairaG Mar P Oliver F E quiptècnic T ècnic de llums: Marc P T ècnic de llums: Iker C T ècnic de so: Pol L T ècnic de so: Elia B T ècnicad? escenografia: Marta A T ècnicad? escenografia: DeliaV T ècnicad? escenografia: Mauro L E Q U IPD O C E N T Marta T orelló S andra Coronel P rofessional referent
  • 24. 24 exoplanetalv1-10 anemaviurefora? Repetim projecte però el viatge sempre és únic! En aquest article podreu conèixer el sentit de cada fase del projecte i conèixer la vivència dels alumnes a partir d?un recull d?imatges del procés i la seva veu. projecte Escrit per Maribel Romero, Àfrica Victory i alumnat de 1r d'ESOC P R E P A R E ML AT R IB U L A C IÓ La primera fase del projecte ens permet endinsar-nos en el S istema S olar. Conèixer els planetes que l? integren i plantejar la possibilitat de vida en ells. Una visita al planetari de Granollersi l? observació del cel nocturn al centre enspermet evidenciar el moviment de translació i identificar astresal cel. Vaig sentir un sentiment fantàstic al saber què en aquest univers hi ha més coses boniques i extraordinàries. Quan vaig veure per primera vegada unsplanetesenel cel emvaigsentir molt béla veritat. J oel G El que mésm? ha marcat ha estat l? observaciódel cel, ja que vaig sentir que havia après una cosa que m'interessa de veritat, em vaig adonar, que si hi han coses per les quals val la pena estudiar, investigar i aprendre. Romà P Em va agradar molt perquè era tot molt científici si no treballàvem juntsno podríem aconseguir cap repte de totselsquehemfet. J oel B Aquest projecte ha sigut dels millors sense cap dubte, ha estat molt xulo, espero que es torni a repetir amb projectesdiferents. El que em va marcar va ser van ser lescapesde la terra perque no ho sabia que hi havien tantes i em va impacta. Aquest projecte m? ha ajudat molt a aprendre, jo destacaria elsimpactesperque no hi sabia queerantant importants. IanG J o crec que he après moltes coses, i el que destacaria de tot el que he apres és que és un exoplaneta, totes les capes de la terra, la composició de totes les capes de la terra, saber fer gràfiques? J o crec que uns dels moments que he viscut en aquest projecte que m? ha marcat ha estat el dia que vam veure la pel·lícula de Mart i llavors a mi em va marca molt perquè vaig aprendre moltíssimes coses que no sabia i també va ser el moment clau per connectar-me al màxim en el
  • 25. 25 sento que he ajudat al planeta. Penso que els experiments que vam fer al laboratori van estar molt bé i és una gran manera d? explicar els impactes ambientals a algú que no en té ni idea, a mi em va servir bastant. J oanS La millor part del projecte és quan vam fer els exoplanetesemva encantar i mésquanelsvampintar K hadija H. Aquest projecte m? ha permès aprendre a entendre gràfiques i taules, a utilitzar l? espectrometria, la composiciódel? atmosfera? Pol P projecte. Aniol J A mi m? ha marcat el experiment amb els termometres? perque crec que va ser molt divertit. J o penso que va estar molt bé, va ser una manera més divertida d? aprendre algunsdelsimpactesambientals, i jo crec que a tots o quasi tots ens va quedar bastant clar gràciesa això. MarcM Les meves expectatives del projecte és que seria emocionat i interessant. I jo crecque tal com a anat sí ques? hancomplert de fet millor del quepensava. J o crec que aquest projecte m? ha permesa prendre moltes coses sobretot destacaria haver-hi après les capes de l? atmosfera. Després de conèixer millor el nostre planeta i com funciona, penso que l'hauríem de cuidar mésuna de lesmaneresseria cuidar mésbé les plantes, ja queesquedenambel diòxiddecarboni. Nil R. Mel imaginava molt més dinamic no a estat gens malament m? ha agradat molt ? crerar? el exoplaneta aprofito recalcar que em va agradar prou quan van venir elsnois/esdefora d? orbita. Rai S . Ami em sembla que en aquest projecte he apresmolt, però destacaria els impactes ambientals, es un aprenentatge que m? ha marcat, ara vull reduir-los i quan faig una cosa que pot prevenir un impacte em m issió1:dem art alaterra La T erra té unes condicions imprescindibles que la fan única per l? existència de vida. Reconèixer aquestes condicionsi ser conscient de lanostrapetjadaambiental ésel primer pasper fomentar laconsciència sostenible. m issió2:exoplanetes Investigar exoplanetes a partir de les seves dades astronòmiques i atmosfèriques ens ha permès imaginar la possibilitat de vidafora del S istemaS olar.
  • 26. 26 sensefiltres quisocicomemrepresento "Si cada fotografia et roba una mica l'ànima, no és possible que jo estigui deixant parts de la meva ànima cada vegada que prenc una fotografia?" Richard Avedon "Un es converteix en fotògraf quan ha superat les preocupacions de l'aprenentatge i a les seves mans la càmera es converteix en una extensió d'un mateix. Llavors comença la creativitat." Carl Mydans "Part del rol de la fotografia és el d'exagerar, i aquest és un aspecte que he de ressaltar. I ho faig en mostrar el món com realment el percebo." Martin Parr "Fotografiem els objectes per a treure'ls de la ment" Franz Kafka "La fotografia és una manera de sentir, tocar i estimar alguna cosa o a algú. Quan captures alguna cosa amb la càmera ho fas per sempre? . ens recorda petites coses, molt després que hem oblidat tot." Aaron Sussman projecte Escrit per Sandra Coronel i Dani Magallón
  • 27. 27
  • 28. 28 txell torresR oig ? Al? escenaris? aprèn,escom p arteixi La vaig conèixer una tarda de juny del 2018. Ens va presentar l?estimat Iaco Subirats. ?Sabia que us entendríeu?, ens diria alguns anys després. En aquell moment, T xell estava preparant una peça teatral sobre les dones i la seva relació amb el saber i el seu paper a la universitat. V am parlar de teatre, de persones que havien sabut obrir escletxes de llibertat i creació en un món hostil i bell a l?hora, d?educació? V am intercanviar llibres, referents i també uns quants somnis. Després d?aquella tarda, en van venir moltes més. I és que imaginar, crear i aprendre de T xell és un absolut privilegi. Hem fet juntes alguns projectes escènics amb els nois i les noies i amb altres companys i companyes: El teatre de la memòria, Un Mar per tornar (la nostra particular versió de la Odissea), Elements? I cada vegada que la veig mirar, escoltar, ballar i fer emergir en els altres la potència que tenim els humans per crear i expressar, amb el cos i la paraula, em sento més agraïda d?aquell encontre una tarda de juny qualsevol. entrevista Entrevistarealitzadaper Betlem Cuesta
  • 29. 29 Txell és biòloga, però és també moltes altres coses: ballarina, actriu, directora a l? Aula de teatre de la Universitat de Girona, persona compromesa amb la justícia social i la defensa dels drets dels més vulnerables, ferma defensora de la cultura i el teatre com a mitjà d? expressió i motor de cohesió i transformació social? Però és sobretot una persona que fa més habitables, més interessants i més bonics elsllocsi lesrelacionsque habita. És de Castellbisbal i ve d? una família d? artistes, compromesa amb el teatre i amb el poble. De fet, aquest any en el festival NYS s? ha fet una lectura dramatitzada de poemes del seu avi Raimond T orres, fundador també de la companyia de teatre amateur Elencteatral. Des de fa un temps ha acompanyat diferents projectes de creació escènica i teatral a LesVinyes. La seva presència és habitual al centre i també ho són lesmeravellesque expliquen d? ella i del que ella posa en joc, les persones que aprenem i creem al seu costat. T é una mirada preciosa, i a nosaltres, ens interessa molt el que veuen elsseusulls. Txell, quan entresa LesVinyes, què veus? Veig a persones que es dediquen a la docència que estimen i creuen en el què fan, que posen a l? alumne al centre, apostant per cadascun d? ells, intentant-los treure el màxim de potencial, tan en l'àmbit personal com a nivell d? aprenentatge, a través dels projectes que ideen. I treballen intensament per poder-ho aconseguir. Els acompanyen humanament i amb amor en tot el seu procés educatiu i emocional. Atenent les seves particularitats. Per a mi això té un valor incalculable i més en aquesta etapa vital. Crec que és un llegat que com a persones els acompanyarà tota la vida d? alguna manera o altra, en siguin conscientso no, i de retruc, repercutirà en la societat. Quan vaig entrar per primer cop aLesVinyes, això em vaemocionar. Quins projectes has acompanyat a Les Vinyes durant aquestsanys? Vaig començar amb un projecte meravellós que es diu El teatre de la memòria i que encara acompanyo. Enguany, si no recordo malament, és el quart curs que es fa amb alumnes de 3r d? ES O. Els alumnes investiguen i aprenen sobre la història méspropera del nostre país a partir de les vides dels seus avis i àvies. Després escriuen un guió teatral i el posen a escena amb tot el que això comporta. Es converteixen en dramaturgs, escenògrafs, tècnics de llum i so, actors, tècnicsde comunicació... És un aprenentatge brutal en molts sentits, tan a nivell socioemocional com acadèmic. T ambé he acompanyat Un mar per tornar. La nostra Odissea, un altre projecte en el marc de S AEque es va fer amb alumnesde 1r d? ES O. Vàrem crear una peça de vídeoteatre meravellosa a partir de fragments de l? Odissea d? Homer. Varen transformar les paraules en gest a través de la dansa i l? expressió corporal i varen compartir la seva mirada sobre aquesta gran història a través de les seves reflexions. En aquest projecte vam tenir la sort de comptar amb en Iaco S ubirats que va fer unesfilmacionsde lespecesprecioses. I per últim, el curs passat, vaig acompanyar Elements. Un projecte transversal que varen fer alumnes de 1r d? ES O. Durant dues setmanes de manera intensiva vàrem crear un espectacle de dansa-teatre que parlava sobre la sostenibilitat i la dignitat humana. A partir del llibre Elscinc elementsde Y ayo Herrero elsalumnesen feien la seva pròpia lectura i la compartien a través de diferents llenguatges artístics (dansa, imatge, text i música) a dalt de l? escenari d? ElsCostals. Hi ha algun en concret que sigui especial per a tu?Per què? Doncs costa dir-ne un de sol, perquè els processos creatius sempre són molt intensos, passes per moments de tots colors, sobretot a nivell emocional, i més amb adolescents. I això fa que tot ho visquis amb una profunditat difícil d? oblidar. En cadascun d? ells se? t presenten nous reptes, sempre n? aprens coses noves i t'endús trossets molt especials de les persones amb qui comparteixesaquest viatge. Potser et diria que El teatre de la memòria perquè va ser el primer, vaig descobrir la manera de treballar de LesVinyesal costat de duespersonesfantàstiques, que es creuen profundament el què fan i tenen molt clar per què ho fan, l? Antonio i tu, Betlem. Al vostre costat vaigaprendre moltíssim. Però, com he dit, de tots en guardo records molt especials, tan dels docents que han acompanyat cada projecte, com delsalumnes. Compartiries amb nosaltres algun record concret especial o important per a tu? Recordo el procés creatiu d? Un mar per tornar. La nostra Odissea. Penso que aquest nom se li va escaure molt bé, ja que a part de donar la seva mirada sobre aquest clàssic de la literatura, el procés creatiu també va ser una pròpia odissea pels alumnes. Es van trobar amb moltesdificultats, van haver de prendre decisions difícils i renunciar a coses que havien estat treballant durant setmanes pel bé de la creació, per poder arribar a la seva Ítaca. Recordo el dia que vàrem fer assemblea amb ells per decidir què fer amb la creació, ja que algunes coses no havien anat com s? esperava. Em va meravellar la capacitat que van tenir per reconduir la situació. Ells eren els creadors i molt ben acompanyats per les docents, van ser capaços de prendre una decisió que no era fàcil. T ambé em ve el cap el moment just després de l? estrena de totes les creacions que hem fet. Miro els alumnes i els comentaris que fan, estan feliços i empoderats del que han sigut capaços de crear plegats, malgrat totes les seves diferències i les dificultats que s? han anat trobant en el camí. Han entès la magnitud del què han fet. Aquest moment, m? encanta! Ets una ferma defensora del teatre a secundària. Per què creus què ésimportant que els noisi les noies en aquesta edat facin teatre? Per a mi les arts escèniques ho tenen tot! T enen un potencial molt bèstia com a element transformador, d? una persona i de les relacions que s? estableixen en una comunitat. I també és un mètode d? aprenentatge transversal molt potent. En el procés creatiu d? una
  • 30. 30 peça teatral entren en joc moltes coses. Els egos, les emocions, els criteris, els moments vitals de cada persona... Els alumnes aprenen a escoltar-se, a gestionar el seu ego, a cedir, a regular les seves emocions i a conèixer-se més a ellsmateixos. Juguen a ser qui no són buscant la veritat d? uns personatges, d? uns gestos, d? unes emocions que els ajuda a créixer. Aprenen a gestionar els entrebancs i les frustracions que esvan trobant, s? han de posar d? acord pel bé de la creació i això els és un repte ja que no sempre treballen amb lespersonesque tenen mésafinitat. És emocionant veure com a dalt de l? escenari a vegades els seus rols canvien, es recol·loquen en un altre lloc. Per a ells és alliberador ja que just es troben en un moment vital en el qual estan buscant el seu lloc i s? estan construint com a persones. En la creació d? una peça teatral tots i cadascun dels que hi participen són essencials perquè tot funcioni, tenen una corresponsabilitat i això acaba generant nous vincles que potser, d? una altra manera, no s? haguessin establert. A l? escenari s? estima, s? aprèn i es comparteix d? una manera molt especial. En el moment de l? estrena, molts cops es produeix com una catarsi on tota la feina i el què han viscut durant tot el procés creatiu es comprèn i prèn sentit. En acabar el procés, s'adonen de tot el viatge artístic i emocional que han fet plegats. Quan passaaixò, ésmeravellós A nosaltres ens encantarà continuar creant al teu costat. Hi ha alguna idea o algun projecte que t? agradaria que féssim en un futur? Em fa molt feliç sentir això! Em venen el cap moltes coses. M? agradaria fer alguna creació on els alumnes descobreixin textos que parlin de dones de diferents èpoques i escrits per elles. T ambé m? agradaria partir d? una obra ja escrita sobre un tema que els pugui interessar i que els connecti amb la realitat actual, i treballar-la per crear la seva pròpia versió. T ambé m? encantaria fer una obrade creació col·lectiva apartir de reflexionsi experiènciesseves, o del seu entorn? Buf? A mi també m? encantaria tirar endavant tot això que dius, i estic segura que a LesVinyes no soc l? única. Ara que ja som al juny, crec que hauríem de quedar algunatarda, no? Gràcies, Txell, de tot cor, per tot el que ens han regalat i per tot el que hasfet créixer a LesVinyes.
  • 31. 31
  • 32. 32 el m ónenguerra, "nonom ésensvaem ocionar atotsnosaltres, sinóquetam béhovampercebreenlespersones article Article escrit per Janna O, Núria D, Laia J, Gerard C, Anna Pi Núria M en representació de l'alumnat de 4t d'ES O
  • 33. 33 Ara que tot just acabem quart d? ES O i que ja podem analitzar el nostre pas per Les Vinyes al complet, creiem que tenim una visió prou objectiva per dir que el projecte ?El Món en Guerra? ha estat un dels més significatiusque hem fet al centre. Abans de començar el projecte, potser molts de nosaltres teníem un cert respecte, i alhora, una idea molt poc desenvolupada del que va suposar una guerra com va ser la S egona Guerra Mundial. T anmateix, aquest projecte no només ha estat capaç d? apropar-nos la història d? una manera innovadora i emotiva, sinó que ha aconseguit traslladar-nosal moment que van ocórrer elsfetsde la S egona Guerra Mundial i empatitzar amb aquelles situacions tan dures, fent-nos posar els pèls de punta. En definitiva, un projecte que, sobretot, ha posat el focus a la part més humana de la guerra que sovint queda en un segon pla, i no només als fets bèl·lics i objectius. I és precisament per això que ens ha commogut tant, i que, sense dubte, ressalta d? entre totselsprojectesque hem fet aLesVinyes. Està clar, però, que el fet que ensenduguem tan bones impressionsdel projecte no éscasual, sinó que ésfruit de la feina ben feta per tots els docents que han contribuït en ell amb l? ànim d? ensenyar la història a través d? una proposta creativa i ambiciosa, però que ha aconseguit captivar-nos des de l? inici i superar les nostres expectatives, convertint-se en una gran oportunitat d'aprenentatge. El projecte és molt complet, i consta de diverses dinàmiques, com per exemple, el visionament de pel·lícules i documentals, la fase d? indagació i recerca d? informació per grups d? estudi, la visita dels Amicals de Buchenwald i de Mauthausen o la visita de membres de l? Associació Catalana de Col·leccionisme d? uniformes Històrics, que ens van permetre adquirir coneixement sobre el tema i empatitzar amb situacions de guerra molt diverses. Un cop superada aquesta fase, la segona part del projecte va consistir a escriure individualment un relat que expliqués una situació de guerra en què el protagonista establís certes connexions amb la nostra personalitat i manera de fer. Després, vam destinar algunes sessions a millorar els relats compartint el que havíem escrit, donant i rebent feedback entre nosaltres. Pensem que aquestes estones van ser de les més emotives del projecte, perquè va ser una manera de veure com cadascú havia enfocat el projecte des d? una perspectiva diferent, i que, tot i això, tots els textos eren capaços de commocionar i inspirar la resta. Un cop enllestits tots els relats, vam maquetar i publicar un llibre agrupant-los. A més, considerem que no podríem parlar del projecte ?El Món en Guerra? sense mencionar l? exhibició pública. Va ser el mateix dia que van arribar les primeres còpies del llibre i vam poder palpar amb les nostrespròpiesmanstota la feina en què havíem estat treballant intensament els darrers mesos. Això no només ens va emocionar a tots nosaltres, sinó que també es va percebre en les persones que van assistir a l? exhibició. La gran majoria es va sorprendre del fet que alumnes de quart d? ES O haguéssim publicat un llibre. Va ser molt gratificant rebre tantes felicitacions de famílies i docents i una manera bonica de tancar el projecte. Aquesta rebuda ens va ajudar, com a grup classe, a dignificar i fer-nos estar orgullosos de la feina feta. Així doncs, només ens queda agrair al Raúl i a l? Olga la predisposició, motivació, il·lusió i esforç que hi han bolcat per donar-nos l'oportunitat de gaudir d? un projecte com és ?El Món en Guerra? abans de marxar de LesVinyes. Desitgem que tota persona que passi per aquest projecte el gaudeixi i s? endugui un record tan especial com ensl? enduem nosaltres.
  • 34. 34 tailàndia el cam ícapal'elefant sagra t creacions Relat escrit i il·lustrat per Emma M i Martina M Emma es va despertar en meitat de la nit amb el soroll de les bales i els crits que venien del carrer. - Martina, Martina? Desperta. Està passant alguna cosa allà fora - li va dir a la sevagermanaque dormiaen el llit del costat. - Des de feia setmanes la situació política al seu país, Birmània, era força tensa. Els enfrontaments entre l'Exèrcit de Birmània i les milícies de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen, eren constants i Emma, Martina i elsseus pares estaven cadacop mésespantatsi tristos. Aquella nit de principisd? abril els combatsvan començar a ser més cruents i mentre la família mirava per la finestra el foc creuat entre militars, la mare, amb la veu greu va dir: - No podem seguir aquí esperant que ensmatin. Hem de marxar del país.
  • 35. 35 Aquella nit, els pares van parlar per telèfon amb diverses persones, després es van tancar en lasevahabitació per parlar a solesi en sortir al menjador lamare vadir: - Filles, aquesta mateixa nit surt un grup de gent en direcció a T ailàndia. Nosaltres hem de tancar algunes coses abans de poder marxar, però el papa i jo hem decidit que vosaltres marxareu avui mateix. Ens retrobarem al T emple Blanc de la província de Chiang Rai. Ésun lloc sagrat, per tant, estareu fora de perill. LlavorslaMartina vasaltar i vadir: - Com que hem d'anar solesamb gent que no coneixem de res?Ni pensar-ne! - Nosaltresno anirem acap llocsense vosaltres- Vadir l? Emma enfadada. - Ladecisió ja estàpresa, no hi ha mésque dir - Vadir lamare. - Filles, sé que esteu espantades, però no ho poseu mésdifícil. La mare i jo hem parlat amb personesde confiança i el viatge serà segur i anirà bé, ja veureu? - Vadir el pare. Emma va mirar als ulls al seu pare i després a la seva mare que estava asseguda al sofà amb lamirada perduda. Per a ellstot allò tampoc erafàcil. - D'acord - Vadir amb un fil de veu trista - però vindreu segur, oi? - S i tranquil·les arribarem dos dies més tard que vosaltres - Va dir la mare mentre una llàgrima li queiaper lagalta. Emma i la seva germana van entrar a l? habitació, van agafar una motxilla i van ficar a dintre algunescosesque per a elleseren importants: una foto de família, un peluix de gos que l? hi van regalar a l? Emma quan va néixer, una dessuadora i uns caramels de maduixa. La Martina va agafar els seus auriculars, el telèfon, un peluix de quan era petita i un braçalet. Aquella nit van agafar el cotxe i la mare va començar a conduir mentre l? Emma i la Martina miraven per la finestra el capvespre amb un bosc d? arbres abundants de fons. Després d'unes tres hores, que per l? Emma i la Martina van ser eternes, van baixar en un lloc en runesalsaforesd? una ciutat fronterera. Allà van veure un grup de milersde personespreparadesper caminar. - Filles, heu d'anar ja. - Vadir la mare aguantant-se'n lesllàgrimes. - Ustrobarem molt a faltar. - Vadir laMartina plorant desconsoladament. - Nosaltres també, però no us preocupeu de veritat que d'aquí poc ens tornarem a veure - Vadir el pare aguantant-se? n lesllàgrimestambé. Esvan donar totsunaabraçada i quan esvan separar vadir la mare a punt de plorar: - Vinga, aneu, que ja surten. En veure a lesfillescaminant cap al grup, elsparesvan esclatar en llàgrimes. Les germanes van caminar durant dos dies i dues nits senceres. Paraven per dormir una mica, però no podien perdre el temps. Calia arribar com més aviat millor a Bangkok. Durant el trajecte van conèixer a molta gent que els explicava la seva història amb l? emoció i el cansament al rostre. Lesduesbessonesno esvan separar ni un segon. En arribar a la capital de T ailàndia, Bangkok van anar a la seu d? una associació que ajudava a lespersonesrefugiades. Elleshavien d? anar al T emple Blanc on estrobarien als seus pares. Però com? Aquella mateixa nit, van arribar al temple. En arribar van veure, davant d? elles, un edifici d? unabellesai un color blancimponent. Després de dos dies adaptant-se al lloc i coneixent a la gent que hi vivia o que acabava d? arribar, lesbessonescada cop estaven mésinquietes. - Ja han passat dos dies i encara no estan aquí, i si els ha passat alguna cosa greu?- Vapreguntar-li la Martinaa l? Emmapreocupada. - Martina deixa de pensar en aquestescoses. Tinguisuna mica de paciència, de segur que vindran - Va respondre l? Emma amb un to de veu greu. Intentava tranquil·litzar a la seva germana, però en el fons ella també estava preocupada. Van passar dos dies més i l? Emma i la Martina cada vegada estaven més amoïnades. Aquella tarda, una monja que es deia Malai a la qual havien conegut en arribar al temple, va passar per davant de la seva habitació i hi va sentir un plor, llavors va
  • 36. 36 entrar: - Què uspassanoies, perquè ploreu? - És que els nostres pares haurien d'haver arribat al temple fa dos dies, però encarano hi són aquí- varespondre l? Emma. - Ja? Entenc que esteu preocupades. Però la situació ara mateix és complicada i ben probablement hauran hagut de retardar el viatge. Però heu de confiar. Vindran. M? ho diu el cor. Aquestanit pregaré per vosaltresi per ells. - Gràcies- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu. Aquella monja, que es deia Malai, es va quedar mirant a les dues germanes. Quanta injustícia porten lesguerresi quan de patiment en tantesfamílies- Va pensar. S i com a mínim tinguessin una esperança? - S abeu què? - Va dir de sobte. Hi ha una antiga tradició a T ailàndia que diu que lespersonesde cor bo i net, poden anar a una cascada que esdiu Haew S uwat en el parc nacional Khao Y ai on es pot trobar un elefant sagrat de fusta que compleix un desig. - De veritat?- Vapreguntar laMartina. - S í, ésunallegendamil·lenària- Vacontestar Malai amb un somriure al rostre. Després d? uns minuts de què Malai deixés a les dues germanes a soles a l'habitació la Martina li vadir al? Emma: - No anirem, ésuna ximpleria, elsparesno tornaran per un elefant de fusta. - Això no ho sapssi no ho intentem. Hem d? anar - Vadir l? Emma. - De veritat que penses que una bestiesa així pot funcionar?- Va dir la Martina aixecant unamica laveu. - S i no ho intentem, no ho sabrem mai. I què més podem fer? Quedar-nos esperant per sempre?- Vacontestar l? Emma. La Martina esva quedar mirant a la seva germana. Allò era una bogeria! Però, i si tenia raó? - D? acord. Fem-ho!- li vadir finalment. I en sentir allò, Emmavaabraçar a lasevagermana. A les 22:30 de la nit d'aquell mateix dia, quan ja tots estaven dormint, l? Emma i la Martina en silenci van agafar una motxilla i van ficar a dinsel que portaven a lesseves motxilles que es van emportar quan van anar-se'n de Birmània i van incloure tres ampolles d? aigua, alguna cosa de roba i 1.850 baths (50?). Van sortir en silenci del temple i van començar a caminar per un camí verd i frondós. - Esticseguraque trobarem l? elefant sagrat.- Li vadir l? Emma alaMartina fluixet. - I si no el trobem Emma? - Confiaen mi! - Vacontestar lasevagermana. Van caminar per una carretera amb arbresgrans, pel costat d? una platja on les onades xocaven amb força contra un penya-segat imponent, pel costat de llacs i rius? Els paisatgeseren preciososi desprenien un complet i absolut silenci. - S ón lesdotze. Hem de parar a dormir i demà ja continuem. - Li va dir l? Emma a laMartina. - S í, tensraó. Miraallàhi haun banc molt gran on podem dormir lesdues. Van tombar-se al banc i esvan tapar amb lesdessuadoresque portaven a lamotxilla. Quan vasortir el sol l? Emmavadespertar a laMartina. - Martina, Martinadesperta que jaésde dia. - Javaig- Vadir lasevagermanaamb laveu encaraendormiscada. Esvan canviar com van poder i van començar la ruta. Van seguir caminant per platges, pobles, temples, boscos? Fins que van arribar a un paratge increïble d? un color verd desbordant. Al fons d? aquell indret hi havia una cascada d? aigües potents, blaves, blanques, cristal·lines? Realment impressionant. - No ésaquella?- Vapreguntar l? Emma - Jurariaque sí. Vinga anem-hi. Es van mirar a la vegada i a poc a poc es van anar apropant cap a ella. Un cop van arribar a darrere, amb delicadesa van agafar l? elefant. Les dues germanes es van mirar mentre tenien al darrere aquella cortina d? aigua, i van saber el que havien de fer: Van tancar els ulls i van desitjar reunir-se amb els seus pares des del fons del seu cor.
  • 37. 37 Després, van obrir elsullsi van deixar l? elefant unaaltra vegadaaterra. - I ara que se suposa que hem de fer?- Va preguntar laMartina. - No ho sé, potser si tornen, aniran al temple? Al cap i a la fi, és el lloc on vam dir que enstrobaríem. - S í, suposo que ésel mésintel·ligent. Les dues germanes van fer el camí de tornada. Quan van arribar els va donar la benvinguda la Malai. L ? Emma i la Martina la van saludar i li van explicar que havien trobat l? elefant, però que no havia passat res. - Creusque vindran?- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu. - No ho sé, però ja han passat molts dies, i l? elefant sembla que no ens ha ajudat. - I si estan morts?- Vadir Martinaamb el cor reprimit mirant aun punt fix. - No sé res, Martina. Però estan trigant molt. L ? únic que podem fer és esperar per si tornen - Varespondre l? Emma amb por i tristesa alsseusulls. Es van fer una abraçada mentre una llàgrima queia per les seves galtes. T enien por, i estaven molt preocupades. Ja no tenien esperança, però no podien fer res més que esperar. Passats uns dies, mentre les bessones menjaven el seu esmorzar, van començar a escoltar passos que provenien de l? entrada del temple. Aquells passos cada cop eren mésfermsi estaven mésa prop. Desprésd? unssegonsvan notar la presència d'algú al darrere seu. Van girar elsseuscapsper veure qui hi havia, I inesperadament? - Pare, mare! - Van dir lesbessonesal? hora. - Hola, filles. - Va dir la mare amb un somriure d? orella a orella i una llàgrima sortint del seu ull esquerre. - Ushem trobat molt afaltar! - Vadir laMartina. - Nosaltrestambé. - Vadir el pare. - Per què no heu vingut abans?- Vapreguntar l'Emma. - Hem tingut problemes per sortir del país, però l'important és que ja estem aquí, amb vosaltres. - Vadir lamare. - T ensraó l? important ésque ja estem totsjunts. Vadir laMartina. - S í mare, tensraó. - Vadir l? Emma.- per fi estem totsjunts. Aquella mateixa tarda tota la família va anar a un mercat flotant d? una població que hi havia molt a prop. I mentre navegaven tranquil·lament per aquelles aigües, plenes de llums que tentinejaven i de gent que venia vegetals, fruites i també objectes d? artesania, tots quatre van gaudir de la sensació meravellosa d? estar sans, estalvis i junts. atlesdeviatges im aginaris Aquest relat, escrit i il·lustrat íntegrament per l'Emma M i la Martina M de 1r d'ES O, forma part de la publicació del projecte Atles de viatges imaginaris que recull toteslescreacionsliteràriesdelsnoisi noiesde 1r d'ES O.
  • 38. 38 gr àcies Ajuntament de Castellbisbal per l'acompanyament i el suport a totselsprojectesdel centre Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Marcel Socias, Juan Martínez(Asociación Catalanade Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH) per compartir amb nosaltreslavostra passió per lahistòria Albert Gusi (Grisart Escolade Fotografia) per l'assessorament expositiu i fotogràfici per obrir-noslesportesde Grisart Albert, Alfred, Andrea, Juan, Juan Carlos, Maria, Marina (personesvoluntàriesi col·laboradoresde laFundació Arrels) per deixar que lavostra generosa i silenciosa històriade vida sigui laprotagonistadel projecte Llars Andrea Freixas, Joana T ortosa i Elena Crespo (Fundació Arrels) per lesgestionsi el suport, i per creure't que el projecte Llarsera possible Aurora T orres, Soledad Herrerías, E va Hernández, MercedesAlonso, Ramona Blasco, Esther del Moral i alumnat i professorat de l'INST errassa per lasevagenerositat, esforçi afecte amb elstallersde costura, punchneedl, ganxet, tricotosa, teler manual i brodat, en el projecte Girem lamoda de 2n d'ES O Bea Valdovinos, Anna Serra, José LuisT ourón, Salvador Chiva, CarlesPedret, Abril Ollé, Xavier de la Vega (personesamb estudiso carreresprofessionalsvinculadesa la tecnologia, laciènciai larecerca) per ajudar-nosa construir unacultura científica de primer nivell participant en el procésde revisió i milloradelsinformescientíficsdel projecte Cursa espacial Bibiana Català (tècnicade mediambient de l'Ajuntament de Castellbisbal) per mostrar-nosl'estació meteorològicade Castellbisbal CarlosQuesada (membre de Amical Mauthausen) per compartir amb nosaltresel teu testimoni Carme Altayó (S olidaritat CastelldefelsKasando) per compartir lateva experiència al Congo enverslesminesde Coltan i elsconflictes armatsi de justiciasocial que duen associades Elisabet Playà (Professoraa laUniversitat de Barcelona) per compartir amb nosaltresmaterialscreatsa launiversitat que han complementat i enriquit el nostre projecte EnricGarriga (president de Amical Buchenwald) per compartir amb nosaltresel teu testimoni JesúsCuesta, Dani Vilaró, Jordi Gala, Josep Julià, Núria Muela, Carolina T orresi
  • 39. 39 a totes l es persones i entitats quehan col ·l aborat enaquestsprojectes Y olanda Fernández(familiarso conegutsde LesVinyes) pel feedback honest, amable i concret delsrelatsescritspelsnoisi noiesde 1r d'ES O Joan Alfred Mengual (titellairesprofessionals) per obrir-nosal món de lestitellesi ajudar-nosadonar vida a éssersinerts Jordi Espuny (geòleg) per descobrir-noslahistòria geològicade Montserrat Josep Rabella (pintor) per omplir de color el nostre centre Juan Lemus(Fundació Arrels) per incomptablesgestionsi fer-te teu el projecte Llars La Barca marbresi granitsS.L per lagenerositat donar roquespolidesal centre Laia T omàs(estudiant de màster de professorat de secundària) pel teu suport en lacreació fotogràfica i, per decidir passar de ser alumne a futura docent Llibreria Altaïr i Agència de ViatgesPangea per obrir-noslesportesdelsseuslocalsi respondre atoteslesnostrespreguntes Mamadou Sene (músic) per transportar-nosa S enegal a travésde lasevamúsica Montse Artés(ceramista) per ajudar-nosa fer lesmaquetesen el Projecte Busquem geòlegs Rat Parellada i CarlesSchnabel (Forad'òrbita) per ajudar-nosa dissenyar el projecte, i per mostrar-noslabellesadel cel nocturn Raül Paniagua (Fundació Andròmines) per apropar l'electrònicaamb unamirada amable i sostenible Roger Grau (viatger) per inspirar-nosamb elsrelatsdelsseusviatgesaGroenlàndia i Islàndia Txell T orres(coreògrafa, ballarina i directora teatral de l'aula de T eatre de laUDG) per inspirar lamirada i el gest de Alçar la veu, l'obrade teatre de 3r d'ES OA Xavier T orradas(President del Club Aeromodelisme ARCS ant Cugat) per obrir-noslesportesde l'ARCi fer volar elssimuladorsde satèl·litsespacials
  • 40. 40 protagonitzat per 1r E S O AinhoaMe Àlex Co Álex Ru AlexiaOñ Ander Ca Aniol Ju AnnaCe Asier Ga BertaCo Biel Fe BintaS i BrunaBe BrunaBo CéliaGi Daniel Lu DanielaFi DaniellaGu DashaGo EmmaMa Enzo S a Estel Mo Félix Ma Ian Ga Izan S á Joan S a Joel Bo Joel Ga JúliaBo KhadijaHa MarcGa MarcMu MarcVi Marçal Ju Martí Al Martí Va Martina He Martina Ma Martina Pa Michel Pa NaiaS a NayaraCo Nil Ga Nil Ru NoaDi OliviaAd ÒniaJu Oriol S a Pablo Gó Pol Pé Rai S a Roc Ad Romà Pa S ofia Mu S onia Re Xavi Ri 2nE S O Aaron S á Abril Pé Afrika Ma Aina Fl Ainara Ru AinhoaBu Alberto Pé Aran S o AriadnaCa AriadnaJa Aroa Bl Bruna An CamilaHe Carla Ra Carla S á Clàudia Ca Cristian Ag David Mu Elm Ma Eloy Oc Elsa Ol EmmaRo Erik Am Estel Ro Fanta Ko Fatou Do Javier Ji Hector S i Hugo Vi Iker Dí Ismael Be Iván Ro Jana Fe Jana Gu JúliaGa JúliaJu JúliaLa LaiaEs LaiaMa Lia Ci MarcRo Marçal Qu Mario Fe Mariona Vi Martina Ro MireiaDu Núria Ju Ousama Ha PaulaBr Pol Ol Raúl Bl Raúl Ll Roberto Qu S aül Jo S ergi Ib T ania Gr T au Vi Unai Ji Unai Me Unai Ra 3r E S O Abou Tr Adrián Fl Adrián Ló Adrián S a Alberto Ga Alex T a AndrésLo AnnaMa Biel He Bilal Ha Bruna Cu Carla Ba Carla Pa Coral Jo Darian DeliaVu Dídac Ba DuniaTu Ecram Ch EliaBo Elsa Pr Eric Di FloraMo Gabriela Go GiselaGa Guim Pe Hector Me Hugo He Iker Co Irene S á Jan Ba Jan Ca Jana Es Jana Ba Joel Pé Jon Be JonásMa Jordi Ja Juli Ve JúliaFe Leyre S e LidiaRu LlucBo Luca Ma Mar Ca Mar Po MarcPé MarcosS o MaríaAl MariaBe MarionaRe MartaAr MartaRe Martí Xi MartinaBa MartinaGo MartinaRe Mauro La Meritxell Pu MireiaMa MireiaMa Mònica Pe Mountaga S y NadiaRo NairaGo NoaPa Nora Ec Oliver Fe Oriol Mo Oscar Es Otger Gu Pau Ga Pol La Pol Za Queralt Ag Quim Gi RitaBo RitaGa RitaS a Ruth Mo S am Cr S ira S a S oufiane Za Tibisay S a Valentí Ma ValentinaKl Víctor Ma Víctor Po Vinyet Ro Xènia Ma Ylenia Ba 4t E S O Aarón Ru AdaFe África Fa Aitana S a AlbaCa AlbaMo AlbaVi Albert Jo Albert Ra Aleix Mo Àlex Am Alex Fe Àlex Ro AmayaLo AndreaS á AnnaPa Anouk Ma Antonio Al AriadnaCo Arlet Ca Armand Ne Arnau Hi Arnau Va AroaCa Biel S a Bruno Vi CarolinaPé CeliaRo CrinaTi Daniel Ló Danny Hu EdnaS a ElenaS á EmmaFe EmmaMe Enrique Al Eric Ca Eric Go Erik Bu Gerard Co GinésMu Hugo Br Ivan Ca JanaGa JanaVi JannaOr Joan Pu Joan Vá Jordi Ca LaiaJu MarcRo MaríaJi MarianaBa MarionaAd Martí Ló Martín Pé Mauro Do Max S u MireiaCo Muhamadou S i Nacho Ga NatàliaMo NereaBa NereaTi NoaCa NoaPa NoaRo NúriaDu NúriaMu OhannaS á Omar Mb Oriol Ag Pau Ar Pau Fl Pol Ga Pol Gi Pol Mu Quim No Roger Al S ergio Ló Unai Pl ValeriaMo VicençS u Víctor De VikaMa equipdocent ÀfricaVi AinaPa AinhoaGo AlbaFu AnnaJo AnnaFe Betlem Cu Carol T o CaterinaRi Daniel La Daniel Ma EstefaniaFa GloriaÀr Guillem Ma Ivan Be Jose Ga MariaCa Maribel Ro Marta T o Meritxell Bo Miguel Mi Nil Ru Núria Bo Núria Ju Núria Po Olga Ol Olivia Ca Pere Ro Quim Pr Raul Ar Rosa Ma Rosita Ma S andra Co S ergi dM m àster Abril Ol Anna S e Cristóbal Be DolorsAi Eduardo dN Esther dM ElisendaPe Laia T o TxusAr pas Cristina Ra Jose Ga Montse S e T oni neteja E va Isabel Laura S andra Rashid