Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

1
Dimecres
29
i
dijous
30
de
novembres
de
2023
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
e
xhibiciópública
C
U
R
S23/24-1r T
R
IM
E
S
T
R
E

2
program
ació
dimecres 29 de novembre (1r i 3r d'ESO)
Atlesde viatgesimaginaris
La nostra història, la nostra pell
Kit Catapulta
Aprendre a Aprendre
Alquimistesde la cuina
Enfornant idees
El teatre de la memòria
Donar un nom al que fem
e
xhibiciópública
curs2023/24-1r trim
estre
Aules1Ci -16
Aules1A, 1Bi -15
Aula3B
Aules3Ai 4C
Gimnàs
p. 6
p. 7
p. 8
p. 20
p. 9
p. 36
p. 10
p. 34
dijous 30 de novembre (2n i 4t d'ESO)
Influencersde la salut
Què ésser influencer?Què ésla salut?
Què duca lesmans
Som captiusde lestecnologies?
Enlaira't!
El Món en Guerra
Què fariestu?
Y
o soy Federico, ¡pero no soy Lorca!
Gimnàs
Aules2Ai 2B
Aula3Bi Pistasuperior
Aules4A, 4Bi Biblioteca
Aules4Ci 3A
p. 12
p. 24
p. 13
p. 30
p. 15
p. 17
p. 38
p. 18
articlesientrevistes
editorial
Entrevista ? Ignasi Herreros, exalumne i futur professor de LesVinyes
realitzadaper NúriaPons
Què signifiquen lesexhibicionsper a l'alumnat?
escrit per MònicaP
, Valentina Ki Vinyet R(4t d'ES
O)
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 42
p. 40
p. 44
El focque busquem p. 3

3
editorial
Estimadesfamílies, amicsi amigues,
S
?
acosta el final del trimestre, arriben lesexhibicionspúbliquesi la vostra presència ja s?
intueix pels
passadissos de Les Vinyes. ?I si surt malament?" pregunta algú, "creus que si ho explico així
s'entendrà?elsagradarà el què hem fet??pot venir lamevatieta?"
Com sabeu, lesexhibicionspúbliques són per a nosaltresun moment especial pel que representen
en clau d?
aprenentatge per als vostres fills i filles, i també per la força simbòlica que té per a
nosaltresla imatge d?
una comunitat que esteixeix al voltant de l?
aprenentatge delsnoisi lesnoies.
Aquesta imatge ens fa de brúixola. Les exhibicions són un element important i un moment molt
significatiu en el procésde treball, però sabem que el realment important són ?totsi cadascun dels
dies d?
abans?i sobretot el propòsit, la direcció que orienta les nostres passes. I en aquesta ocasió
ésprecisament d?
aquest propòsit de què usvolem parlar.
Quin sentit té l?
escola? Quins són el tipus d?
aprenentatgesque ha de facilitar? Amb quina finalitat?
Quin és el model de ciutadà i ciutadana que tenim en el nostre horitzó? Quina relació té aquest
ideal amb el tipus d?
experiències que proposem als nois i les noies? Com el coneixement i
l?
aprenentatge poden donar forma al futur de la humanitat i del planeta i quina educació és
necessària?
Al mig d?
aquesta constel·lació de preguntes, somiem una escola on els aprenentatges siguin d?
alta
volada, més profunds i més complets i on allò que aprenem tingui un impacte en nosaltres i en el
món. Una escola que capaciti a les persones per treballar amb altres, per pensar críticament, per
buscar solucions als problemes que compartim i també una escola on es valori la cultura i la
capacitat de crear i transformar que ens defineix com a humans, com diu Marina Garcés, "una
escolaon el saber recuperi l?
atribució de fer-nosmillors".
Per a nosaltres els projectes no són una finalitat en si mateixa, són una excusa, una estratègia, un
pretext que possibilita aquest tipusd?
aprenentatges. Permeten, per exemple, que el que fem tingui
un sentit en funció d?
una finalitat determinada, i permeten també que es posin en joc
competènciesd?
ordre superior, com ara la iniciativa, la cooperació, el pensament crític, la resolució
de conflictes. No treballem per projectes amb la intenció de que aprendre sigui més divertit o
entretingut, sinó perquè volem que aprendre sigui més interessant, tingui més sentit i un major
impacte en el món i, sobretot, enscapaciti per seguir aprenent.
?Los hombres (y las mujeres) no se hacen en el silencio, sino en la palabra, en el trabajo, en la
acción y en la reflexión?
, diu el pedagog Paulo Freire. Treballem per projectes també perquè
possibiliten una experiència que per a nosaltres és clau: la certesa que podem transformar les
idees, els pensaments, les preguntes, en accions, en creacions, en productes culturals, en
recerques científiques, en solucions a problemes concrets, en respostes a necessitats. Això no
implica, en cap cas, la renúncia a la transmissió cultural i científica; ésuna aposta per la profunditat
per sobre de la superficialitat, pelssabersviusque són capaçosde transformar. Éstambé per amor
al saber, alaculturai a la ciència, que fem el que fem. Ésaquest el focque busquem.
Desitgem de tot cor que en entrar a LesVinyesdimecresi dijous, sentiu aquest foc i que el seu caliu
usacompanyi durant aquest final de tardor.
Un cop més, moltesgràciesper venir!
el focquebusquem
?La defensa dela tradiciónoconsisteix
enl?
adoracióde lescendres,
sinóenla preservaciódel foc?
.
Mahler

4
program
ació
dimecres 29 de novembre
Atlesde viatgesimaginaris
La nostra història, la nostra pell
Kit Catapulta
Alquimistesde la cuina
El teatre de la memòria
Aules1Ci -16
Aules1A, 1Bi -15
Aula3B
Aules3Ai 4C
Gimnàs

5
program
ació
dijous 30 de novembre
Influencersde la salut
Què duca lesmans?
Enlaira't!
El Món en Guerra
Y
o soy Federico, ¡pero no soy Lorca!
Gimnàs
Aules2Ai 2B
Aula 3Bi Pistasuperior
Aules4A, 4Bi Biblioteca
Aules4Ci 3A

6
Amb el pasdel temps, elsviatgeshan estat molt presentsa la vida delsindividus, ja sigui per
explorar terres inexplorades, salvar les seves vides, ampliar el seu coneixement del món,
escapar de conflictes armats o retrobar-se amb éssers estimats. En algunes ocasions,
aquestes vivències, anhels i allò que han après, ha quedat recollit en diverses formes
literàries, com ara novel·les, relats de viatges, atles, etc. De manera que el ?viatge? s?
ha
convertit en una de lesqüestionsmésrecurrentsen la cultura i en la història de la literatura.
A la nostra exposició us convidem a explorar el món i l?
expressió a través de les creacions
delsnoisi lesnoies.
atlesdeviatgesim
aginaris
quèésrealm
ent unvia
tge?
el m
ón
En aquest espai esconvidaelsvisitantsa conèixer el món i lesganesde viatjar a
travésd'unaexperiència immersivaconduïdapelsmateixosautors.
Localització: Aula1C
l'expressió
En aquest escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzadadelsrelats
escritspelsnoisi noies, participar en un taller de creació literària i fer que lesseves
històriesformin també part de l'exposició.
Localització: Aula-16
15:20 a 17:20 h
E
LM
Ó
NIL
'E
X
P
R
E
S
S
IÓ
Podreu gaudir de lesaquarel·lesacompanyadesde fragmentsliterarisde lesobres
creadespelsnoisi noiesi de recomanacionsliteràries.
15:20 a 17:20 h
program
ació

7
T?
hasplantejat mai perquè quan parlem de la societat, parlem de blancsi negres? Imagina?
t
un esclau, segur que te?
l planteges de pell fosca? I quantes vegades has agafat un color
salmó per dir que és color carn? S
aps que la carn humana és vermella? Per què mostrem
mésreticència quan passem a prop de gent de pell fosca?Comentaris, actitudsi expressions
com aquestes no són gratuïtes. T
otes tenen a veure amb el que hem viscut al llarg de la
història de l?
ésser humà. Ja des de la prehistòria fins a l?
edat actual la pell ha marcat
diferències? Vine al?
exhibició públicai ho descobriràs.
L
anostrahistoria,lanostrapell
C
O
MS
?
H
AIN
T
E
R
P
R
E
T
A
TL
AH
IS
T
Ò
R
IAAT
R
A
V
É
SD
EL
AP
E
L
L
?
15:20 a 17:20 h lapell dium
olt detu
Manipula i experimenta quinscanvissobre la pell han portat adistingir-nosper
classessocials, ètnies, cultureso tribusurbanes.
Localització: Aules1Ai -15
aquestahistòriatam
bééslateva
Vine a conèixer elsfetsmésimportantsde la històriade l?
ésser humà. T
e?
lsfarem
reviure!
Localització: Aula 1B
15:20 a 17:20 h
program
ació

8
Aprendre ciència i matemàtiques s?
associa injustament a avorriment o falta de comprensió.
En aquest projecte els nois i noies de 1r d?
ES
O C, en estreta col·laboració amb eXplorium i
Innovamat, han dissenyat un taller de divulgació científica per promoure la ciència i les
matemàtiquesa partir d?
un #KitCatapulta que ellsmateixoshan creat. Vine a disparar el teu
interèsper la ciència!
kit catapulta
volsdisp
arar el teuinterèsper laciència?
cronogram
a
T'agradariasaber com dissenyar i produir elsteuspropisobjectestecnològics?Vine
i veuràscom hem construït lesnostrescatapultes. Trobaràsun cronogramagegant i
podràsconversar amb elsnoisi noiesque han creat el #KitCatapulta.
15:20 a 17:20 h
program
ació
Hem dissenyat un taller per nensi nenesper aprendre ciènciai matemàtiquesa
partir de catapultes, en col·laboració amb eXplorium i Innovamat. En aquest espai
coneixereu el taller i el #KitCatapulta que s?
utilitzadurant el taller.
taller +kit ca
tapulta
Volscomprovar lesdificultatsque hem trobat?Posa?
t al nostre lloci aprèn el que
nosaltreshem après. Potser t'endúsuna sorpresa, i un regal... :)
posa
't aprova!
Darrerad'un projecte hi hainfinitud de moments. En aquesta exposició podràs
veure una col·lecció d'instantsdel nostresprocésde treball.
Localització: Passadísdavant aula 3B
15:20 a 17:20 h exposiciódefotografies
Volsprovar lescatapultes?S
eràscapaç de disparar amb precisió?Vine a provar!
Localització: Aula3B
cam
pdetir

9
Menjar ésun fet sovint poc reflexionat, donada la seva quotidianitat, però la tria que fem té
conseqüènciesper la nostra salut i per la del planeta. En aquest projecte enshem apropat al
món de l?
alimentació i de la gastronomia. Us presentarem plats saludables, sostenibles i
originals. Esteu preparats/des per una degustació amb els cinc sentits? Voleu descobrir la
ciència que amaguen elsnostres plats? Voleu conèixer curiositatsdelsingredients? Viatgeu
aun món d?
aromes, textures, saborsi colorsamb aquestaexperiència culinària.
alquim
istesdelacuina
C
oneixesL
AC
IÈ
N
C
IAQ
U
EH
IH
AD
A
R
R
E
R
EL
AC
U
IN
A
?
E
xperiènciagastronòm
ica
Presentació i degustació delsplatsque hem creat. Reservade taulaprèvia.
Localització: Aules3Ai 4C
Doble torn
15:20 a 16:20 h
E
X
P
O
S
iC
IÓ
:nutriciósaludableisostenible
Elsnoisi noiesusacompanyaran a conèixer quinssón elscriterisd'unanutrició
saludable i sostenible. Inclou informació sobre el procésde treball i tallers
culinaris.
Localització: Aules3Ai 4C
program
ació
16:20 a 17:20 h
15:20 a 17:20 h

10
Conèixer el passat, la història i les històries que ens constitueixen i ens fan ser qui som, i
amb tot això crear una obra de teatre és una manera de lluitar contra la desmemòria a
travésde l?
art i la creació. ?D?
esquenesal sol, La seva història, la nostra veu?ésprecisament
això: una obra de teatre que fila les històries dels nostres avis i àvies i d?
altres avantpassats
amb el que va passar al nostre país durant el SXX i amb aquest gest, dona llum al nostre
present.
E
Lteatredelam
em
òria
unapeçatea
tral inspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies
D
'E
S
Q
U
E
N
E
SA
LS
O
L
.L
AS
E
V
AH
IS
T
Ò
R
IA
,L
AN
O
S
T
R
AV
E
U
Estrenade l?
obrade teatre creada, escritai interpretadaper lesalumnesi els
alumnesde 3r d?
ES
O. Lesportesestaran obertesde 16 a 16:15 h. Després
romandran tancadesfinsal final de larepresentació.
Localització: Gimnàs
16:00 a 16:45 h
16:45 a 17:20 h
conversaam
belsautorsiautoresIC
E
L
E
B
R
A
C
IÓ
F
IN
A
L
Desprésde l?
espectacle, tindreu l?
oportunitat de conversar amb elsautorsi les
autoressobre l?
obrai el procésde creació. Lacompanyia teatral faràun gest de
reconeixement públiccap aquellespersonesque han estat importantsdurant tot el
procésde creació.
program
ació

12
La salut integral (física, emocional, social) dels adolescents s?
ha convertit en un motiu de
gran preocupació en la societat actual. Factors com l?
obesitat, el sedentarisme, l?
estrès, la
depressió, entre d?
altres, són primeres causes que afecten el benestar físic, mental i social.
L
?
alumnat de 2n d'ES
O B organitza una fira de la salut amb l?
objectiu de promoure la salut,
afavorir el desenvolupament humà i la qualitat de vida de la comunitat i, a la vegada,
fomentar conductessaludablesen lessevesfamíliesi amics.
influencersdelasalut
compodemm
illor lanostraqualita
t devida?
program
ació
firaP
E
Rlasalut
Aquest esdeveniment trobareu informació, serveisi tallersenfocatsa lasalut, amb
lafinalitat de generar una culturad?
estil de vida saludable i evitar pràctiquesde risc
per permetin millorar lesvostresconductes, actitudsi hàbits.
15:20 a 17:20 h
E
stand1:H
À
B
IT
SS
A
L
U
D
A
B
L
E
S
Alimentació saludable: informació i
tallerspràctics.
E
stand4:bE
N
E
S
T
A
RM
E
N
T
A
L
Benestar emocional i social:
informació i taller pràctic.
E
stand2:H
À
B
IT
SS
A
L
U
D
A
B
L
E
s
Higiene Postural: taller d?
exploració i
accionsde lavida quotidiana.
E
stand3:H
À
B
IT
SS
A
L
U
D
A
B
L
E
S
PrimersAuxilis: informació, factorsde
risci taller sobre protocolsd?
actuació.
E
stand5:benestar físic
Mobilitat Articular: T
est FMSi exercicis
recomanats. Articulacionsi ossos.
E
stand6:benestar físic
Activitat i exercici físic: Activitat Física,
Resistènciai força. Recomanacions,
reptes i exercicis. Músculs.

13
D?
on provenen els minerals dels nostres mòbils? És possible una altre forma de consum?
Com usem el mòbil els joves? Aquestes i moltes altres preguntes són les que ens hem
plantejat al llarg d?
aquest projecte. Us explicarem la investigació duta a terme a través dels
objectes expositius que hem elaborats. Per tal de posar una mica de consciència en quines
són lestrescaresd'allò què totsi totesduem a lesmans: elsmòbils.
quèducalesm
ans
C
oneixeslestrescaresd?
unm
òbil?
L
es3caresd?
unm
òbil
Nou estandsdonen respostaa nou preguntesal voltant delsmòbils. Aquests
uspermeten conèixer laquímicai latecnologiadel mòbil, elsconflictes
ambientalsi socialsassociatsi l?
úspersonal que fem delssmartphones.
Preparatsper conèixer lestrescaresd?
un mòbil?
Localització: Aules2Ai 2B
program
ació
dijous 30 de novembre de 2023
15:20 a 17:20 h

14
anatom
ia
d'un
tel
èfon
m
òbil
L'Olivia
durant
el
taller
de
desmuntatge
de
mòbils

15
Heu somiat alguna vegada a volar? Nosaltres sí! I ens hi hem posat. Volem compartir-ho
amb vosaltres. Veureu com ho hem fet, però també aprendreu a fer-ho amb els nostres
tallers. A més després de conèixer els nostres millors avions podreu apostar per un d?
ells i
participar en una competició de vol i precisió. Ensenlairarem ben lluny!
enlaira't!
Q
U
INÉ
SE
LM
IL
L
O
RA
V
IÓ
?
E
X
H
IB
IC
IÓ
D
EL
AF
E
IN
AD
E
L
SG
R
U
P
SD
ET
R
E
B
A
L
L
Exhibició del treball i resultatsobtingutspelsdiferentsgrups(plànols, càlculs,
prototips, avions, gràfiques?).
15:20 a 17:20 h
program
ació
V
O
L
SC
O
N
S
T
R
U
IRU
NA
V
IÓ
?
T
allersde construcció.
Localització: Aula 3B
C
O
M
P
E
T
IMP
E
RT
R
IA
RE
LM
IL
L
O
RA
V
IÓ
!
Competició de vol i precisió. Quinsavionsarribaran méslluny?Quinsseran més
precisos?Trieu la que creieu que ésla millor escuderia i animeu-ladurant la
competició
Localització: Pista superior
15:30 a 17:20 h

16
Y
ukiS
aito
Civil japonesa víctima del bombardeigd'Hiroshima, agost de 1945
i també JúliaFde 4t d'ES
O(Projecte "El Món en Guerra")

17
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històrica vivint en primera personala S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
exposiciósobreel procésdetreball
En aquest espai trobareu una exposició guiada sobre el procés de treball
del projecte, incidint sobre la temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi
l?
acompanyament de l'equip docent.
Localització: Aula 4A
15:20 a 17:20 h
T res torns:
1r 15:35 a 16:05 h
2n 16:05 a 16:35 h
3r 16:35 a 17:05 h
P
A
R
T
IC
IP
A
:Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
U
?
En aquest espai, dinamitzat per l'alumant, els visitants a l'exhibició del
projecte es posaran a la pell dels personatges i les situacions dels relats,
decidiran el seu propi camí i podran compartir lessevesreflexions.
Localització: BibliotecaMariaBeneyto
lecturaderela
tsenveualta
En aquest espai podeu gaudir de la lectura de fragments dels relats de la
veu delsseusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OA.
Localització: Aula4B
15:35 a 17:05 h

18
Aquest projecte interpel·la directament alsnoisi noiesal voltant de la cultura amb preguntes
com: què éscultura?tot éscultura?quin ésel sentit i l?
objectiu de la cultura?compleix algun
objectiu en l'ara, el va complir en l'ahir, el complirà en el demà? A través de la reflexió
d?
aquestes qüestions l?
alumnat construeix el seu propi concepte de cultura i l?
expressa amb
una proposta gràfica. Finalment, coneixerem el projecte de ?Las misiones pegagógicas?com
un exemple d?
universalitzar la cultura, concretament en el projecte ?la Barraca?
protagonitzat entre d?
altresper Federico GarcíaLorca.
Y
O
S
O
YF
E
D
E
R
IC
O
,¡P
E
R
O
N
O
S
O
YL
O
R
C
A
!
T
O
TÉ
SC
U
L
T
U
R
A
?
Q
U
ÈÉ
S"C
U
L
T
U
R
A
"?
Exhibició de lliure accés en la que els alumnes rendeixen un homenatge a la
cultura i expressen el seu propi concepte de què és cultura?, a través d?
una
proposta gràfica.
15:20 a 17:20 h
L
O
R
C
A
:L
E
C
T
U
R
AT
E
A
T
R
A
L
IT
Z
A
D
A
Aquesta activitat consta de dos torns, al primer podreu gaudir de la lectura
teatralitzada del segon acte (adaptat) de la peça teatral ?La casa de Bernarda
Alba? i al segon torn de ?Bodas de S
angre? ambdues obres de Federico García
Lorca.
Localització: Aula3A
program
ació
Dos torns:
1r 15:20 a 16:20 h
2n 16:20 a 17:20 h

20
aprendreaaprendre
cap
acitar alespersonesper aprendre,el cor
d?
uncentreeduca
tiu
projecte
Escrit per Rosa Martínezi Sergi del Moral
El Cristòfol és autoexigent però li costa comunicar- se de manera efectiva
perquè sovint tradueix la seva autoexigència en exigència i falta d?empatia
cap als companys. La Dolores prefereix escoltar abans de parlar, és
participativa tot i que no sol prendre la iniciativa, sempre pendent de la
feina però sovint veu l?ampolla mig buida, cosa que li provoca angoixa i,
en conseqüència, baix rendiment. La Margarida es fixa molt en la manera
de fer dels companys i fa servir aquesta informació per adaptar- se a les
necessitats del grup, es preocupa per generar un ambient amable i quan
sorgeixen conflictes se centra en les solucions. Tanmateix, pensa que actuar
així és ?portar- se bé? i no ho identifica com a altes capacitats de treball.
Aquests personatges inventats, però basats en aprenents reals,
exemplifiquen la necessitat que tenim les persones d?aprendre a aprendre, és
a dir, de ser capaces d?aprendre de manera autònoma. Però? aquestes
capacitats es poden aprendre? Són rellevants aquests aprenentatges? És
l?escola el lloc on fer- ho? La resposta a les tres preguntes és un SÍ ben
rotund. Aquest article vol donar una mica de context a aquesta ?cara
oculta? de l?aprenentatge i, sobretot, compartir eines i estratègies utilitzades
en el projecte Kit Catapulta per acompanyar, avaluar i potenciar aquests
aprenentatges.

21
Aquest conjunt d?
habilitats interpersonals, socials i
professionals, que tenen a veure amb la capacitat de
resoldre problemes, de regular les emocions, d?
actuar
amb responsabilitat, autonomia i iniciativa, de
treballar amb altres, de pensar crítica i creativament,
de reflexionar sobre el propi aprenentatge?
s'anomenen competències transversals, i són l?
elefant
a l?
habitació de l?
educació. Hi ha un acord generalitzat
sobre la seva importància, formen part de tots els
darrers marcs curriculars i normatius, però a les
escolesespromouen tímidament.
En aquest article volem compartir algunes estratègies
que hem fet servir en el projecte Kit Catapulta per fer
visible l?
elefant, és a dir, volem compartir de quina
manera hem generar la necessitat d?
aprendre aquestes
competències transversals, així com per acompanyar i
facilitar el seu aprenentatge.
competències transversals. En aquest projecte hem
volgut generar múltiples oportunitats per aprendre sis
grans objectius d?
aprenentatge: (1) fer servir eines i
raonament matemàtic per resoldre problemes, (2) fer
servir entorns de modelat 3D i eines de taller, (3)
conduir un procés d?
indagació científica, (4) cooperar,
(5) comunicar-se de manera efectiva i (6) aprendre a
aprendre. Fer explícits els objectius, que no són
inamovibles, orienta la nostra acció educativa, i alhora
situa els nois i noies, comprenen que s?
espera d?
ells i
facilital?
aprenentatge.
Prototipar per fer emergir la necessitat d?
aprendre
Vam iniciar el projecte prototipant el repte central del
projecte: en petits grups, i només en 60 minuts, han
de construir una catapulta que dispari exactament a 2
metres de distància. En acabar el repte analitzem
quines fases de treball han seguit, quines variables de
construcció cal controlar i quines habilitats de treball
en equip són importants per assolir el repte. L
?
anàlisi
del prototipatge fa emergir la necessitat d?
aprendre, i
en particular, posa de manifest la importància de les
competènciestransversals.
El treball per projectes
La primera estratègia clau per generar aquesta
necessitat d?
aprenentatge és el propi treball per
projectes. Vertebrar el procés de treball a partir de la
resolució d?
un repte complex o de la creació d?
un
producte o d?
un servei, genera la necessitat de
treballar amb altres, de conduir processos
d?
investigació o creació sostingudes en el temps,
d?
organitzar i planificar la feina, de prendre decisions
rellevants, de cedir autonomia i responsabilitats, de
rebre i donar feedback, múltiples oportunitats de
comunicar-se de manera efectiva, de reflexionar sobre
les decisions que prenem, així com també sobre què i
com estem aprenent.
En el nostre projecte són dues les creacions que han
vertebrat el procés de treball, en la primera fase el
repte ha estat dissenyar i construir d?
una catapulta
capaç de disparar amb precisió. En la segona fase del
projecte, tot el grup classe ha actuat com un únic
equip de treball per tal de preparar un taller per
aprendre ciència a través de les catapultes. Aquest
taller ha estat un encàrrec de l?
eXplorium, un
associació dedicada a fomentar l?
aprenentatge la
ciència, la tecnologia, l?
enginyeria i lesmatemàtiquesa
travésde l?
experimentació.
Compartir què pretenem aprendre i incloure-hi
explícitament competènciestransversals
S
i volem capacitar a les persones per autoliderar i
reflexionar sobre el seu aprenentatge, un element
imprescindible és fer visible què pretenem aprendre.
Alhora, cal fer explícit que pretenem aprendre
El disseny 3Dde lacatapultai lacatapulta construïda.
Compartir amb l?
alumnat la planificació del projecte
S
i volem capacitar a les persones per treballar de
manera autònoma, per sostenir un procés de treball a
mig termini i per prendre decisions
corresponsabilitzant-se dels resultats, és necessari que
tinguin informació privilegiada. Disposar del calendari
de planificació del projecte i decidir plegats els ajustos
necessaris, els facilita conèixer de manera anticipada
les dates i fites importants, i augmenta l?
autoexigència
per complir-les. T
ambé dotar-los d?
un full planificador
on a l?
inici de cada sessió hagin de prioritzar i assignar
les tasques a fer i qui en serà el responsable alhora
que fer-ne el seguiment del seu estat, els trasllada
inevitablement la necessitat d?
organitzar-se i
reflexionar com a equip i mai posar-se a la feina de
maneraimprovisada.
Compartir periòdicament l?
estat de la situació, èxits i
dificultats
S
i volem generar aprenentatge entre iguals, sentiment
de grup i de repte comú, és vital tenir-nos confiança,
escoltar-nos i conèixer en quina situació estem cada
equip. Fer mini reunions de tota l?
aula, en cercle i
periòdicament, els fa adonar que les dificultats són
comunesi que algunsja leshan superat. Escomparteix
informació, es generen aliances per resoldre
entrebancs i es teixeixen ajudes sense complexes.
Què necessitem aprendre per donar resposta al repte central del
projecte?Anàlisi del prototipatge per fer emergir necessitats
d?
aprenentatge.

22
Alhora és una eina on aflora sense explicitar-se una
autoavaluació del grau d?
assoliment en què es troba
cadascú que els esperona a augmentar l?
esforç per
seguir avançant.
Autoavaluar i coavaluar la responsabilitat,
l?
autonomia i capacitat de treballar amb altres
S
i volem que els nois i noies siguin capaços de
reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupin
una mentalitat de creixement, autoavaluar el teu
aprenentatge, així com rebre l?
opinió dels que
t?
envolten, ésunaestratègia molt efectiva.
En el projecte Kit Catapulta, de manera formal i
informal, ens hem autopreguntat en quina mesura
hem sigut capaçosde treballar de manera responsable
(treballar, estar connectat i perseverar), autònoma
(preguntar, aportar idees i prendre decisions) i
col·laborativa(escoltar, consensuar i conflictuar).
?M'ajudaria a treballar millor amb tu que quan et
barallesamb elsaltreset costa molt donar la raó, quan
creus que tens raó no veus res més i podem estar
horesamb el mateix tema i perdem molt de tempsque
podem aprofitar per a unesaltrescoses, i com lesdues
som molt tossudes mai acabem i això m'agradaria que
ho solucionéssim juntes perquè les dues tenim un
caràcter molt similar. Entenc que no ho fas aposta ni
per molestar, però ho podries millorar que quan et
barallis respires i pensis que sí que tens raó o no. Jo
quan tenim aquestes baralles de grup sento que
perdem molt de temps en ximpleries.? Quan una
companya, que és alhora amiga, és capaç d?
oferir-te
aquest mirall, estem possibilitant l?
aprenentatge d?
una
companya, i alhora estem aprenent a comunicar les
nostresideesde maneraefectiva.
En paral·lel, la persona a qui va dirigida, reflexiona:
?S
óc molt tossuda i com que vull tenir la raó i no crec
que la gent essenti molt bé quan em passaaixò, el que
he de fer per millorar això és no donar-li tanta
importància a la discussió que estigui tenint amb el
meu grup i no pensar que només tinc jo la raó, quan
em discuteixo amb el meu grup em sento malament i
hauria de tallar la discussió i no donar-li tanta
importància.?
S
etmanes més tard: ?al comentari passat vaig dir que
intentaria millorar no tenir tants problemes i
discussions amb el grup. Perquè teníem molts
conflictes a l'hora de treballar, prendre decisions i en
diversos casos més. Això ens passava perquè teníem
diferents opinions i les continuem tenint, però crec
que hem millorat una mica. A les últimes sessions no
hem discutit tant, crec que jo això ho vaig millorar
gràcies a què el Guillem i la Rosa ens van fer parlar a
tots junts i a mi em va servir de molt. Aquestes
situacions tenint conflictes i això és que perdem el
Capturade pantalladel calendari del projecte.
Dianes d?
avaluació. Els nois i noies poden confrontar les seves percepcions amb les del seu grup de treball. En vermell la seva percepció, en
blau la del seus comapnys d'de treball,

23
temps i no serveix de res, tampoc és que em senti
fatal, però sí que preferiría mil cops no tenir-les,
suposo que els altres poden arribar a sentir el mateix
que jo, però no ho sé.?
Exhibir la feina públicament
S
i volem que els nois i noies pugin donar més sentit i
profunditat al seu aprenentatge, augmentar de retruc
la motivació, generar una comunitat educativa
centrada en l?
aprenentatge, capacitar-los per
comunicar les nostres idees de múltiples maneres? si
volem tot això, exhibir els projectes públicament
davant d?
una audiència autèntica és una estratègia
formidable. Mostrar la feina és una manera
d?
avaluar-la, de compartir-la i de celebrar-la, i que
alhora comporta posar en joc competències
transversals.
l'aprenent. És important adonar-nos que aquesta
responsabilitat sovint se li atribuien exclusivament al
docent.
Durant el projecte, de manera contínua, des del
principi fins al final, hem donat temps perquè cada
estudiants elabori una reflexió sobre el seu
aprenentatge. He après els objectius d'aprenentatge
d'aquest projecte? Com puc argumentar que ho he
après? Què em queda per aprendre? Com podria
fer-ho millor? S
ón preguntes que els nois i noies s'han
fet de manera recurrent durant el projecte. Quan
veniu a les exhibicions i tot d'una saben explicar el
sentit del que estan fet no és per casualitat, són
capaçosde fer-ho perquè han aprèsafer-ho.
Aquestes són algunes de les estratègies que he fet
servir en el projecte Kit Catapulta per possibilitar,
potenciar i acompanyar l'aprenentatge de
competències transversals. Com dèiem a l'inici, són
l?
elefant a l?
habitació de l?
educació. Hi ha un acord
generalitzat sobre la seva importància, formen part de
tots els darrers marcs curriculars i normatius, però a
les escoles es promouen tímidament. Però aquests no
ésel casde LesVinyes, :).
L'Hugo, laIvet i laIsonacomunicant elsresultatsdel seu treball davant de
familiars, professorsi estudiantsd'altrescursos.
Reflexionar sobre el propi aprenentatge
S
i volem que les persones puguin aprendre a
aprendre, si volem capacitar-los per aprendre de
manera autònoma, cal donar temps a la reflexió, és a
dir, cal fer explícit que qüestionar què estem aprenent,
valorar en quina mesura estem aprenent, o detectar
de quines maneres podem potenciar el nostre
aprenentatge són responsablitatsque li corresponen a
Lacomissió T
aller (Martina, Oleguer, Adrià, Jaume i Marc) reunidaa Innovamat amb laMariaRojas, responsable de lesguiesdidàctiques.
Lespecesdel Kit Catapulta

24
Influencersdelasalut
Q
uèÉ
sser influencer?Q
uèéslasalut iE
nquins
àm
bitsesdivideix?
Influencers de la salut és un projecte en el que promovem la salut,
amb aquests objectius: (1) Aprendre i posar en pràctica hàbits
saludables amb la finalitat de millorar la qualitat de vida, (2)
Promoure la salut a través de la creació d?una associació i un web, (3)
Integrar en la rutina personal algun nou hàbit saludable, i (4)
Dissenyar i implementar una o diverses accions amb un impacte social
positiu en termes salut
projecte
Escrit per Michel P, MarcV, Bruna B, Alèxia O(2n ES
OB)
Logo creat per l'alumnat com a associació fictícia(S
V) per promoure salut
L
aproblem
àtica
La Organització Mundial de la S
alut (OMS
) diu que
l'etapa de l?
adolescència és la més vulnerable i un
14,4% dels menors tenen algun problema de salut
mental. A més a més, 1 de cada 4 persones té algun
problema d'ansietat en algun moment de la seva vida.
L
?
OMS indica també que hi ha un 40% d?
adolescents
amb sobrepès a Catalunya i que el 80%de la població
éssedentària.
Hi ha un 40 %d'adolescentsamb
sobrepèsa Catalunya
quèéslasalut?
S
egons l'OMS
, la salut és l?
estat complet de benestar
físic, mental i social, i no solament l'absència
d'afeccions i malalties. És important preservar-la pel
fet d'així poder prevenir el risc d?
algunes malalties i
dolors, també és important tenir salut per tal de no
tenir dificultatsen afrontar lavida.
Q
uèésel benestar físic?
El benestar físic és el benestar del cos i l?
òptim
funcionament de l?
organisme, que es troba en un bon
estat físic, mental, emocional.

25
Q
uèésel benestar em
ocional isocial?
El benestar emocional és l'estat de com ens sentim, si
estem tranquils, si dominem les nostres emocions i si
som capaçosde fer front alesdificultatsdel dia adia.
El benestar social és tenir relacions sanes, tenir amics
amb qui compartir moments, gaudir de les estones
amb ells, tenir amb qui parlar i amb qui desfogar-te,
etc. Ell benestar social ens ajuda a regular les nostres
emocions.
Un 14,4 %delsmenorstenen
algun problema de salut mental
Q
uinssónelshàbitssaludablesclau?
Algunsdelsconsellsper cuidar lasalut són:
- T
enir bonahigiene postural.
- No menjar aliment processat i ultraprocessat.
- Fer activitat físicacada dia.
- Parlar amb alguna persona que et pugui ajudar si
tensun problema.
El benestar social éstenir
relacionssanes
Influencersiactivistes
Un influencer ésuna persona que té influència en moltes
xarxes socials perquè és famosa o crea contingut
popular.
Un activista ésuna persona que esmobilitza per generar
canvis en la societat. Per exemple, pot ser que faci una
activitat benèfica per ajudar a grups de gent necessitada
o pot donar suport a un grup de gent oprimida.
Nosaltres com a influencers hem creat una associació
amb el nom de S
V (S
alut i vida) i hem decidit fer unes
accionsde salut mental pelsadolescents.
Volem organitzar converses entre infants i joves. Quan
vinguin els ficarem en parelles i nosaltres farem un tipus
de preguntes perquè puguin explicar els seus problemes
i entre ells s?
ajudin. Nosaltres estarem en el lloc per
poder ajudar si hi haalgun problemao qualsevol cosa.
el nostreweb
Nosaltres vam crear la nostra pàgina web a partir del
que ens van explicar l'Anna Fermoso i el Nil Ruiz. El
nostre web esdiu S
V(S
alut i vida).
Primer de tot vam crear el nostre logo, el nom de la
pàgina web i l?
eslògan. Acontinuació vam fer la pàgina
principal on vam ficar el logo, l?
eslògan, el nom de la
pàgina i vam explicar què és la salut, el benestar
emocional, el benestar físic i elshàbitssaludables.
Unsdiesdesprés vam crear una pàgina nova explicant
la higiene postural i ficant fotografies perquè no es
faci tan pesat i sigui més visible. I així és com vam fer
el nostre espai web.
Nosaltrescom a influencers
hem creat una associació amb
el nom de S
V (Salut +Vida)
Hem decidit fer unesaccionsde
salut mental pelsadolescents
El Marc, el Michel, laBrunai l'Alexia, alumnesde 2Bque han escrit
aquest article.
Podeu consultar la web
creada amb aquest codi
QR

26
E
N
L
A
IR
A
'T
!
cO
ME
SP
O
TA
R
R
IB
A
RAS
E
RP
IL
O
TO
C
O
N
T
R
O
L
A
D
O
R
AA
È
R
IA
?
C
R
Ò
N
IC
AD
'U
N
AX
E
R
R
A
D
A
Entenem tot el que suposen els nostres viatges en avió? Per què no
són realment perilloses les turbulències? Què s?ha d?estudiar per a
treballar d?aquestes professions? Això i molt més ens van explicar
l?Arnau (pilot) i l?Aida (controladora aèria).
projecte
Escrit per Lidia R, Irene S, Mariona Ri Biel H.
Aquest primer trimestre elsalumnesde 4t d'ES
OBens
hem dedicat durant dos mesos i mig a entendre tot el
que implica fer que un avió pugui volar per a
posteriorment crear el nostre propi planejador amb els
coneixementsadquiritsen el procés.
Després de dos mesos d?
aprendre teories a través de
pràctiques, hem dissenyat els nostres avions des de
zero que competiran al Club d'Aeromodelisme de S
ant
Cugat el 16 de novembre. En aquest primer projecte
hem après a valorar i comprendre el nivell de precisió
necessari perquè els avions puguin volar en l'àmbit
tècnic i a comprendre la física darrera l'aeronàutica
bàsica.
posicions i la demanda que hi ha a l?
actualitat
d'aquestes.
Límitsd'horaris
Un tema que va ser recurrent a la presentació va ser
com són elsseus diesen terminis d?
horaris. Els horaris
de treball dels pilots depenen molt de la companyia
Visit a d?
un pilot i d?
una cont roladora aèria
J
a a la segona meitat del projecte, l?
Arnau Pidelaserra i
l'Aida Batlló es van oferir a fer-nos una xerrada per
il·lustrar el treball tant d'una controladora com d'un
pilot, des d'una perspectiva més propera a les seves
vides laborals. Estant a l?
últim curs de l?
ES
O, i aquesta
xerrada ensha ofert una perspectiva realista d?
un camí
que podem agafar pel nostre futur. L
?
Arnau i l?
Aida ens
van parlar sobre els seus camins educatius fins a
arribar a ser pilot i controladora de vol; els seus
passos, penediments i victòries. Hem entès l?
esforç i
insistència que ha suposat arribar i mantenir les seves
d?
aviació, però sempre hi ha un màxim d?
hores que no
s?
ha de superar per la seguretat dels passatgers de
l'avió. Al contrari, tots els controladors de vol han de
seguir el mateix nombre d?
hores i dies laborals. Una
cosa que sembla que la professió té molt clara és el
límit humà; els controladors de vol han de descansar
obligatòriament cada dueshoresmitja hora per a tenir
lament alerta.
Imagina't que una controladora de vol que parla amb 5
o 15 vols a la vegada es descuidés o no hagués prestat
el seu 100%d?
atenció a la seva coordinació en pistes.
La responsabilitat que les persones en aquests treballs
Maquetad'un planejador.
El pilot Arnau i lacontroladora aèriaAidaxerrant amb l'alumnat
?
Al dia a dia no notestota la
gent que portesa darrere, no
t?
hi hasde fixar.?

27
tenen és inimaginable. L
?
Aida ens diu que encara que
ella no està volant directament els avions, ella té una
enorme responsabilitat sobre més gent que no pas un
pilot. Ella controla dos dels puntsmés importants d?
un
vol; l?
enlairament i l?
aterratge. Ens explica que
estranyament, ella ha tingut un nombre exagerat
d?
emergències treballant i que sempre s?
ha d?
estar
alerta.
S
obre coses més de l'ofici com el sou, companyies,
aèries són molt variables pel fet que no sempre els
vols no són amb la mateixa freqüència i, per tant,
menys pressupost per pagar als pilots, també al teu
sou pot afectar si vols entrar en alguna companyia, i
necessites? x? vols. En aquests casos pots arribar a
cobrar zero euros, però si arribes a tindre una bona
reputació podries arribar a cobrar uns 20.000 euros.
Pel que fa a companyies són molt estrictes en alguns
requisits, com per exemple: els estudis. Hi ha
companyies en les quals no podràs entrar per no
tindre el batxillerat.
Provesde llançament al Club ARCd'aeromodelisme de S
ant Cugat.

28
Y
O
S
O
YF
E
D
E
R
IC
O
,¡P
E
R
O
N
O
S
O
YL
O
R
C
A
!
"T
enir culturaet donalliberta
t,perquèaixínoet poden
controlar"m
arcp4Td'E
S
O
?Te suplico que me dejes aquí. A mí ya no me podéis cambiar. Yo he
nacido poeta y artista, como el que nace cojo, como el que nace ciego,
como el que nace guapo. Dejadme las alas en su sitio, que yo os
respondo que volaré bien?.
projecte
Escrit per Olga Oliván i Carol T
orres
Amb aquest projecte d?
àmbit pretenem retre un
homenatge a la cultura i a una de les grans
personalitats de la cultura universal, Federico García
Lorca.
A través de diferents propostes dins del projecte hem
volgut reflexionar al voltant del valor la cultura al món
d?
ara i reivindicar el valor de la cultura com espai per a
la reflexió crítica de l'avui, un espai per pensar en el
demà, un lloc de foment de la creativitat, un espai que
ens fa més iguals, que ens interpel·la i que ens fa
qüestionar l'statu quo, que ens dota de pensament
crític, en definitiva la cultura com a motor de lluita i de
transformació social.
És a través del cartellisme que l?
alumnat expressa
aquesta reivindicació de la cultura com a element
intrínsecament i necessari per a l?
evolució humana. A
través de l?
expertesa de diferents professionals del
Museu del Disseny de Barcelona, els alumnes s?
han
endinsat en la creació i el coneixement del cartellisme
com a disciplina vehiculant de la creativitat i l?
expressió
de diferentsconceptesi idees.
Il·lustració de Federico García Lorcafetaper Ilu Ros.

29
T
al com reflecteixen aquestes entranyables paraules
que Federico dedicava a la seva mare, el poeta esdevé
un testimoni real i imprescindible d?
una vida
mediatitzada pel desig de la cultura i per la convicció
rotunda que només hi ha llibertat si hi ha cultura.
Aquesta convicció el durà l?
estiu de 1932, dins del
projecte de Les Missions Pedagògiques i del grup
teatral universitari La Barraca a visitar més de mil
pobles d?
Espanya amb la intenció clara de
democratitzar laculturai transformar lasocietat.
L
?
alumnat ha conegut la trajectòria vital i compromesa
de Federico, ha respirat l?
atmosfera del poeta i ha
conegut el nen, l?
artista i l?
home i les seves obres com
un veritable testimoni fotogràfic de la societat de
l?
època. Aquesta coneixença els ha permès atorgant-li
la veritable dimensió i importància dins de l?
Espanya
de laRepública.
Ha estat un veritable goig sentir com l?
alumnat ha dut
a terme la lectura teatralitzada de ?Bodas de S
angre?i
la ?Casa de Bernarda Alba? i com s?
han adonat que
l?
univers de Federico no està tan allunyat del seu propi
compartint desitjos, anhels, esperances? L
?
alumnat ha
assumit la responsabilitat d?
interpretar aquestes obres
amb el compromís i l?
emoció de ?prestarle a los
muertos una voz que los vivos pueden oir? tal com
recentment deia l?
actriu Meryl S
treep a la cerimònia
d?
entregadel premi Princesad?
Astúries.
En aquesta exhibició pública podreu emocionar-vos
escoltant la lectura teatralitzada del segon acte de
?Bodas de S
angre? i ?La casa de Bernarda Alba? i
gaudir d?
una exposició de cartellsdedicatsa reivindicar
lacultura com aelement de transformació social.
?Mi madre, a quien yo adoro, es
también maestra. Dejó la escuela
por las galas de labradora
andaluza, pero siempre ha sido un
ejemplo de vocación pedagógica,
pues ha enseñado a leer a cientos
de campesinos, y ha leído en alta
voz por lasnochespara todos, y no
ha desmayado un momento en este
afán por la cultura. Ella me ha
formado a mí poéticamente y yo le
debotodoloque soyyloque seré?
.
?Y
o arrancaría de los teatros, las
plateas y los palcos y traería abajo
el gallinero. En el teatro hay que
dar entrada al público de
alpargatas. ?¿Trae usted, señora,
un bonito traje de seda?, pues
¡Afuera! El público con camisa de
esparto, frente a Hamlet, frente a
las obras de Esquilo, frente a todo
logrande?
.
Il·lustració de Federico GarcíaLorcai la sevamare fetaper Ilu Ros.
Federico GarcíaLorcaamb el grup teatral "La Barraca" (1934)

30
quèduusalesm
ans?
S
omcaptiusdelestecnologies?
Els mòbils han entrat per la porta gran, i és una potent eina en mans
de joves inexperts. Aquest projecte planteja llums i ombres d'aquests
aparells i convida a la reflexió en diferents vessants. L'article d'opinió
que llegireu a continuació ha estat escrit conjuntament per una alumna
i la seva professora. A partir del debat que s'ha obert a l'aula entorn
els mòbils i la conversa que ha pogut establir la Bruna amb la seva
família a partir d'una entrevista.
projecte
Escrit per Bruna Bi Àfrica Victory
Desde que la tecnologia mòbil va arribar a lesmansde
la humanitat, el món no ha parat de canviar. El mòbil
s?
ha convertit en un objecte imprescindible per la
nostra vida, però, de veritat som conscients de com ha
influït o pot influir això ara o en el futur? Estem segurs
que tenim el control de la tecnologia mòbil? O la
tecnologiamòbil enscontrola?
Han passat 70 anys des del primer telèfon fins ara, i la
tecnologia mòbil ha canviat sense parar, a un ritme
trepidant. Actualment l?
anomenem mòbil, però
realment estem parlant d?
un smartphone. Un
ordinador de butxaca on el menys rellevant és que
pots trucar des de qualsevol lloc; que era la seva única
No creieu que aquest aparell està
ocupant un espai massa ampli en
lesnostresvides?
i principal funció desdel principi. Una vegada em van dir
una frase que em va fer pensar: ?Quantes vegades ho
fas servir com a ordinador, i quantes vegades ho fas
servir com atelèfon??
.
Ara mateix fem servir el mòbil contínuament. Truquem,
ens enviem missatges instantanis, juguem, ens
relacionem a partir de lesxarxessocials, o també podem
fer cerques immediates davant qualsevol dubte. No cal
anar a la biblioteca a buscar un llibre sobre la guerra
civil, ho pots buscar pel mòbil. No cal trobar-te amb la
teva germana per donar-li elsdinersde l?
aniversari del
teu nebot, pot fer un Bizum. I així milions d?
exemples.
Però? no creieu que aquest aparell està ocupant un
espai massa ampli en lesnostresvides?
Al llarg del projecte Què duc a les meves mans? hem
anat descobrint les tres cares d?
un mòbil: Com ens
relacionem els joves a través del mòbil i la quantitat
d?
hores que estem davant de la pantalla, la química i
tecnologia d?
un mòbil, i la cara oculta i fosca que
desconeixem sobre els mòbils, com ara els minerals
de sang o els problemes de reciclatge de components
i elements.
L
?
anàlisi d?
hores que passem davant les pantalles ens
revela que els companys de la nostra classe passem
unes 4h diàries de mitjana mirant tik tok o jugant a
jocs. Reflexionar què ens aporta aquest temps davant
el mòbil ens planteja la necessitat d?
invertir el temps
en altres activitats. Vam arribar al compromís que
De mitjana elsjovespassen 4 h
diàriesdavant lespantalles
Uscomparteixo algunes
propostesper reduir el temps
davant lespantalles

31
Trobareu mésinformació sobre la
conseqüència de l?
explotació de
riquesesnaturalsde la República
Democrática del Congo, escaneja
aquest Codi QR.
podem invertir més en aquest temps de qualitat i
unamicamenysen lespantalles
Acontinuació uscomparteixo algunespropostes:
- S
ortir amb els amics a fer una xocolata,
passejar
- Fer esport. Una voltaen bicicleta, un passeig
per la muntanya o apuntar-se a un esport
d?
equip.
- Escriure poesia, un diari, una història
d?
amor, de fantasiao de por.
- Dibuixar grans quadres o petits dibuixos,
amb ceres, aquarel·les, acrylic retolador o
llàpisosde colors
- Llegir còmics, novel·les, revistes d?
història,
ciència
- Fer sortides culturals com anar a un museu,
el teatre, al cinema o a una exposició de
fotografia, història, assistir a festes
tradicionalso d?
algun temaque usagradi.
- Fer activitats manuals per decorar la vostra
habitació, regalar a amics o a persones que
estimeu.
- Passar temps de qualitat amb la vostra
família parlant, muntant puzzles o legos, fer
jocs de taula o alguna de les activitats
anteriorsconjuntament.
Depenent l?
edat que tinguis és més possible fer
algunes activitats que d?
altres, però això si, els
pares i mares ens heu d?
ajudar i facilitar que
puguem fer aquestesactivitats!
En segon lloc m?
agradaria comentar algunsaspectes
Elsparesi maresensheu d?
ajudar
i facilitar que puguem fer
aquestesactivitats!
sobre la química dels mòbils. Moltes persones quan
comprem un mòbil, ho fem mirant la marca o les
funcions que poden fer. Però gairebé mai pensem de
què estan fets. Els mòbils estan fets de diferents
components, la majoria minerals extrets de la T
erra.
Però molts d?
aquests minerals no son eterns i
avegades consumim més del que la T
erra en pot
oferir. Llavors és important que siguem conscients de
la importancia de reciclar i reutilitzar aquests
materialsper no esgotar elsrecursos.
Finalment, no vull acabar aquest article sense
reivindicar la injusticia de com s?
extreuen aquest
mineralsper alsnostresmòbils. Milersde nens, joves
i adults moren cruelment explotats i esclavitzats per
lescondicionslaboralsen lesque han de treballar per
extreure aquests minerals i amb això poder
sobreviure. El lloc que hem analitzat durant el
projecte es la República Democràtica del Congo, i
amb l?
ajuda de la Carme, de l?
associació S
CKAsando
hem conegut i comprès tot això i perquè no s?
està
parant.
S
i voleu descobrir totes aquestes coses sobre les tres
parts del mòbil, veniu a l'exhibició pública del
projecte de CTM, Què duc a les meves mans?
lideradapel grup de 2n d?
ES
OA.
LaBrunadurant unaactivitat al'aula

33
il·lustració
Aqüarelladel projecte Atlesde viatgesimaginaris(1r d'ES
O)

34
donar unnomal quefem
Q
uèE
stemfent aquí?
projecte
Escrit per Betlem Cuesta i Anna Cornellà
El dia a dia no sempre ens ho permet, però ens agrada tenir
un diari d?aula on anem anotant coses que no volem oblidar,
moments, preguntes o reflexions sobre el que va passant
mentre fem junts un projecte. Escriure és per a nosaltres una
manera de recordar, de mirar, de donar sentit, de pensar, de
marcar direccions, de filar el dia a dia (el que aprenem, el
que vivim) amb el propòsit que ens mou. L es línies que
segueixen són una pàgina d?aquest diari en un moment
especial per al projecte: el dia que escollim el títol de l?obra
de teatre que estem fent i les reflexions que ens suscita.
Fa un mes i mig que estem immersos en el repte
enorme de crear una obra teatral a partir de la
recuperació de les històries de vida dels avis i les
àvies. En aquest temps hem preparat i hem fet
entrevistes, hem vist documentals i pel·lícules sobre
el S
.XX a Espanya, hem conversat, hem compartit el
que anaven aprenent i les nostres reflexions. Hem
descobert per exemple que Espanya és el segon país
del món amb més fosses comunes (estamos
rodeadosde muertos! Va dir R. en veure el mapa del
Ministerio on estan localitzades) i que a Castellbisbal
hi ha dues, una molt a prop nostre. Hem sabut
també que al besavi de T
. el va salvar d?
una bala una
manta gruixuda, mentre tremolava de fred i de por al
front. Que el besavi de la N. va escapar a França i
després, en tornar a Catalunya quan la II Guerra
Mundial assolava Europa, va estar a un camp de
concentració a Burgos. Hem escoltat i hem compartit
històries de viatges des d?
Andalusia, des
d?
Extremadura, des de Gal·lícia.., d'escassetat durant
la postguerra, d?
escoles i ?orelles de ruc?
, de les
condicions de treball i de com es refan les persones
davant dels embats de la vida. Hem parlat també de
protestes i de policies a cavall, de repressió, de
democràcia, de pèrdues, del perdó i de l'amnistia, de
LaT
aniaamb lasevaàvia.

35
memòria històrica i del no deixar enterrar als propis
morts com una de les formes més antigues de fer mal a
l?
enemic en qualsevol guerra. Ja ens ho xiuxiueja la
història d?
Antígona. Però amb ?El teatre de la memòria?
no volem sols que aprenguin sobre un període concret
de la història d?
Espanya o a donar valor i profunditat
interpretativa a les vides dels seus avis i àvies. Volem
també que transformin aquests aprenentatges i
aquesteshistòriesen una obra teatral que sigui seva, de
tots i totes, i que sigui única. I això no es pot fer sense
posar l?
accent en altres aprenentatges, altres
competències, que tradicionalment no han tingut un
llocni l?
atenció i la intenció educativa que esmereixen.
A l?
hora de fer una obra de teatre es posen en joc
competències d?
ordre superior com ara la capacitat de
treballar amb altres, de resoldre problemes, de
transformar les idees, de crear des de diferents
llenguatges...Competències incloses també dintre del
currículum educatiu de secundària.
?Com representem diferents moments històrics en un
mateix escenari? Com enllacem les històries i les
imatgesque mésenshan impactat?Quinsrolsd?
experts
necessitem? D?
on treurem el que necessitem per a
l?
escenografia?? S
ón algunes de les preguntes que en
aquest moment, en què tot comença a ser més real,
emergeixen a l?
aula. Preguntes que insinuen que s?
estan
movilitzant un universd?
aprenentatgesmolt mésric.
La creació teatral és un escenari, que ens permet
aprendre sobre la història recent del nostre paísi de les
nostres famílies, però també altres d?
ordre superior.
L
?
obra de teatre no ésl'objectiu, el vertader propòssit és
que puguin aprendre tot això. Però la bellesa genera
bellesa i sentiment de pertinença i també volem que se
sentin orgullosos/esdel que porten a l?
escenari, del que
han fet junts. Que allò que creïn pugui emocionar-los o
emocionar a altres. Que l?
obra de teatre acabi sent un
testimoni i un reflex de les meravelles que poden
arribar afer junts.
Per a nosaltres acompanyar un procés de creació
d?
aquestes característiques fa de la nostra feina
quelcom molt més interessant, però també més
complicat. Ampliar la mirada respecte la nostra feina
com a docents, respecte el que s?
ha d?
aprendre a
l?
escola, a l?
institut, i els temps i els espais que generem
per aprendre-ho, és apassionant i alhora afegeix
complexitat alanostrafeina.
S
i volem que siguin persones col·laboradores, amb
capacitat per pensar críticament, per treballar de
manera autònoma, responsable, per crear?hem de
plantejar contextos i estructures on això es pugui
aprendre. Elsnostrespropòsitseducatius, no poden ser
sols paraules, necessiten intenció, espais, i temps. Què
fem per què s?
escoltin millor? Com els ajudem amb la
creació del fil narratiu? Com organitzem la classe
perquè puguin tenir una conversa/profunda sobre
aquest tema?Oorganitzar millor el seu treball?T
enir en
compte aquesta mirada ampla sobre l?
aprenentatge,
sacseja el que socialment s'entén que ha de fer una
profe de secundària, el tipus d?
aprenentatges que ha de
facilitar i el que ha de passar a una aula i per tant també
la nostra pròpia identitat. Acompanyar el teatre de la
memòria ens situa, també a nosaltres, en un lloc molt
méscreatiu i enspermet ser cocreadoresde l?
obra. Amb
tot el vertigen i lestensionseducativesque això implica.
Ensobligaa estar atentesrespecte el que va passant, les
històriesque van emergint i lesconnexionsinesperades,
amb altres històries, altres referents o diferents
possibilitats expressives. Estar atentes també per saber
mirar els detalls que potser passen inadvertits, els fils
que uneixen lescoseso leshistòriesque transiten entre
nosaltres. Per generar, en definitiva un context que els
permeti crear una obra de teatre que sigui autèntica,
que sigui de tots i de totes i que pugui arribar a
emocionar, a sacsejar o a fer pensar a algú altre. Ara,
després d?
un mes i mig de treballar junts, de filar les
històriesi el que hem anat aprenent , comencem a tenir
quelcom que ésnostre i que cada vegada té mésforma.
Generar una idea col·lectiva, vol tempsi espais. Hem fet
un document amb una descripció general de l?
obra i un
esquema molt breu de les diferents escenes. Ja portem
temps caminant junts: ara ha arribat el moment de
posar-li un nom a tot això.
Un títol, com una manera de donar-li una identitat, de
fer-ho més real. Un nom també com una manera de
ritualitzar el pas dels aprenentatges individuals als
col·lectius i als de més alta volada. i una manera també
de donar testimoni d?
un temps i d?
uns aprenentatges
compartitsen elsque hem anat creant i creant-nos.
Després de rellegir el document en silenci, a l?
aula es
veuen cares de concentració, rampells d?
escriptura?
Posem en comú les propostes i després d'un temps de
deliberació decidim el títol per a la nostra obra. És
preciós: ?D?
esquenes al sol. Les seves històries, la
nostra veu?
. I parla d?
una escola, i d?
unes vides que es
creuen en unstempsfoscos, i de gent que resisteix?
Ens queda moltíssima feina per fer encara, però avui,
dia 3 de novembre, quan són gairebé les 13 del migdia
quelcom ?nostre?ha començat a existir. I ha estat bonic
veure-ho.
.
Documentsde treball de lacreació narrativa.

36
E
nfornant idees
?
cuinar éstot allòquep
assaalsm
arges
d?
unarecepta:ésim
provisar,arriscar,
decidir.C
uinar és,endefinitiva,a
trevir-nosa
ser lliures?m
arianico
lau(cu
inaob
arb
àrie)
projecte
Escrit per Aina F i Bruna A
Aquest primer trimestre els i les alumnes de 3r A hem
fet un projecte anomenat ?Alquimistes de la cuina:
dels sabers ancestrals a la cuina moderna?
. Des del
Celler de Can Roca enshan demanat que creem un plat
saludable i sostenible, que tingui productes locals, i en
la mesura del possible, autoproduïts. T
ambé ha de
contenir diferents processos fisicoquímics que hem de
saber explicar. Can Roca és un restaurant de tres
germans, Josep, Joan i Jordi Roca. Aquest restaurant ha
estat guardonat dues vegades com el millor del món i
té 3 estrellesMichelin.
Aquest projecte ens ha servit per aprendre els tipus de
nutrients que contenen els aliments, com per exemple:
sucres, proteïnes, glúcids, lípids i com els processa el
nostre cos, però també d?
on venen, com es produeixen
i com elsmanipulen abansque arribin alssupermercats
i els impactes ambientals que això genera. Hem parlat
de l?
impacte de l?
oli de Palma, l?
agricultura intensiva o
laramaderiaindustrial, per exemple. .
Per altra banda, hem aprèslesreaccionsquímiquesque
hi ha darrere de molts processos que es fan a la cuina,
com la reacció de Maillard que es produeix quan coem
proteïnes i sucres a altes temperatures o les
fermentacions per obtenir productes com el pa, el
iogurt o el formatge. T
ambé hem après els processos
físics que es produeixen quan es fa una emulsió com la
maionesa o una escuma com la nata i les diferents
textures que ens permeten aconseguir. T
ots aquests
processos els hem experimentat fent formatge fresc,
iogurt, pa, maionesa, claresapunt de neu ?
Hem fet una sortida de camp a l'hort de l'Ortiga
(cooperativa agroecològica de Collserola) on unes
noies molt maques ens han explicat la història
d'aquest lloc i que produeixen de manera ecològica i
venen cistelles de productes de temporada. Hem
espigolat tomàquets cherry i albergínies i hem fet
diferents receptes, per grup, de la nostra collita, les
hem tastat amb laclasse, i hem explicat com leshavíem
fet. Hem après a conservar aliments utilitzant diferents
tècniques com el buit (tomàquet fregit), la
deshidratació (cherrys deshidratats), conserves amb
sucre (melmeladade tomàquets).
Algunes setmanes ens han demanat que féssim
un plat amb diferents ingredients. Primer vam
haver de fer un plat amb albergínies, després,
amb llegumsi també vam fer un tipusde salsa.
Després de nodrir-nos de tanta informació i
inspirant-nos en la cuina sostenible i creativa,
hem dissenyat, fet i trobat uns plats, saludables,
amb unes condicions respectuoses pel medi
ambient i unes reaccions químiques englobant
tot el que hem après durat el projecte, Ciència i
Cuina. A continuació podreu provar els nostres
tastets experimentant un munt de sensacions i
experiències excepcionals, exòtiques i molt
bones.
Hi ha hagut moltes emocions en aquest
projecte, però el que ens fa més rics, és saber
que aprendre, es pot fer de moltes maneres. Al
cap i alafi, aprendre importa!
Espigolant aliments. La Fantai laLiacollint tomàquets

37
receptaper afer
form
a
tgefresc
ingredients
- 1 L de llet fresca pasteuritzada*
- Quall*
- Clorur de calci (CaCl2)
- sal
procedim
ent
1. Posem en una olla 1 L de llet
2. Escalfem la llet a l?
olla fins a 40 °C (mirar amb el termòmetre) i l?
apaguem.
3. Dissolem 1 cullerada de cafè de quall i una cullerada de cafè de clorur calci CaCl2
dins la llet i remenem.
4. Tapem l?
olla amb un drap i deixem reposar 1 h. Passat aquest temps la llet haurà
quallat. Fem talls a quadrets de 2?
cm x 2?
cm amb un ganivet.
5. Posem els tacs quallats a la tela i filtrem el sèrum de la quallada estrenyent
suaument la tela
6. Quan s?
ha tret bona part del sèrum ho afegim al motlle colador. Ho deixem reposar
tota la nit a la nevera perquè acabi de treure el sèrum (hi podem afegir sal).
7. Quan estigui sec el traiem del recipient.
Bon profit !
* El quall conté unsenzimsque tallen la caseïna, unsagregatsproteicsque té la llet. En
tallar-se aquestesproteïnesperden la seva estructura original i en reestructurar-se atrapen
gotesde greix i solució aquosa, formant-se la quallada, la qual té textura de flam i amb què es
fa el formatge fresc. El quall prové de lesmucosesdelsestómacsdelsremugants.
E
S
T
R
IS
- Olla
- foc/placa inducció
- termòmetre
- motlle per fer formatges
- cullerot
- tela de formatgeria

38
E
LM
Ó
NE
NG
U
E
R
R
A
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
Anem per feina! S
i volem apropar a l?
alumnat alguna
de les infinites realitats que van viure milions de
persones entre els anys 1939 i 1945 arreu del món, el
primer que necessitem és posar a l?
alumnat en
context, que pugui experimentar la deshumanització,
la por, la barbàrie, la violència, la mort? en paral·lel,
volem posar en context tant alguns dels
esdeveniments més importants de la guerra com
apropar a l?
alumnat la idea que la derrota del nazisme
en el camp de batalla no va ser fàcil, tot i que espugui
L?experiència acumulada al llarg dels meus anys com a docent en
l?àmbit de les Ciències Socials m?ha suscitat sempre una àrdua i
obstinada idea: la comprensió dels fets històrics i les seves causes i
conseqüències no sempre és un tasca fàcil ni amable, ni pel
professorat ni per l?alumnat. A més, ser capaç d?aproximar la
Història mitjançant la classe magistral requereix d?un tarannà
concret, proper a la figura del contacontes (?storyteller?), que
aprofitant recursos propis de les arts escèniques, pot arribar a
encisar i captar l?atenció, però sovint es queda a la superfície. En
aquest projecte ens vam plantejar superar aquesta situació i anar
una mica més enllà? i si enlloc de posar el focus en ?estudiar? i
?comprendre? la Història ens proposem fer una acte d?empatia
històrica i anem a ?viure? en primera persona aquests fets? V oilà!
Encara més? perquè no li donem concreció desenvolupant un
personatge que sigui una translació personal de l?alumnat i el
situem dins un relat curt?
projecte
Escrit per Raul Arana
pensar el contrari. En aquest part del procés
visualitzen quatre escenes de pel·lícules relacionades
amb els escenaris decisius de la guerra. Una vegada
vista cadascuna de les escenes, demanar a l?
alumnat
què han pensat, què han sentit i, sobretot, amb quin
personatge s?
ha identificat, són els primers passos per
començar a posar-se en situació.
La construcció del coneixement necessari per tal de
donar realisme als fets que ambienten la història i
coherència a les situacions que plantejaran en el seu
Militar estatunidenc, Normandia, 1944

39
relat es desenvolupa a través d?
uns grups d?
estudi que
els ajudarà a tenir una visió de conjunt dels fets més
rellevants de la II Guerra Mundial i, a la vegada, una
visió àmplia de les possibles localitzacions i fets on
ubicar el seu personatge i el seu relat. Aquests grups
exposen oralment davant dels companys, amb el
suport audiovisual que creguin convenient. Hi han,
però, dos fets que des del professorat creiem
convenient donar una mirada més profunda: per una
banda, l?
Holocaust, mitjançant la visualització d?
un
documental i la visita de membres de l?
Amical
Mauthausen i l?
Amical Buchenwald i, per altra, el
llançament de la bomba atòmica d?
Hiroshima,
mitjançant també una altre documental. Aquests
documentals tenen el valor afegit de tenir desenes de
testimonisviusdelsfetstractats, tant d?
un bàndol com
d?
un altre. E
videntment, tornem a demanar a
l?
alumnat que ens faci arribar els seus pensaments,
sentiments i amb quin personatge o testimoni s?
ha
identificat.
"L es guerres acabarien si els
morts tornessin
Stanley Baldw in
A partir d?
aquest punt, el projecte pren un camí ben
diferent. Es tracta de dinamitzar les sessions per
acompanyar a l?
alumnat en el procés concret de
creació literària. No hem d?
oblidar mai que la creació
final és de caire artístic. A la vegada, l?
alumnat ha de
posar en pràctica, de manera evident, l?
autonomia i la
iniciativa per arribar a bon port. La primera dinàmica
intenta definir aspectes de la personalitat de cadascun
dels alumnes, amb l?
objectiu de mirar de trobar quins
aspectes incorporaran al personatge principal, mirant
de crear un lligam evident entre alumne i personatge.
Un moment molt singular del projecte és la visita de
l?
Asociación Catalana de Coleccionismo de Uniformes
Históricos (ACCUH). Aquesta associació participa en
recreacions històriques de batalles de la història i en
produccions cinematogràfiques. A més, apropa a
l?
alumnat un model de disseny de personatges. En
aquest punt, els demanem que siguin capaços de
dissenyar tres personatges, amb l?
objectiu de
diversificar-los, ja que la cooperació, en aquesta part
del projecte, es concreta en un aspecte del relat: els
personatges es creuaran i connectaran en els relats
dels altres companys. Intentant donar forma a aquest
objectiu, l?
alumnat posa en pràctica la tècnica del
booktube: un vídeo explicant la sinopsi (en aquest cas,
sobre la possible concreció, si escollissin algun
d?
aquests tres personatges) del relat. Aquests vídeos
compartits faciliten la comprensió dels possibles
personatges, fets i situacions que poden donar lloc a
aquest creuament. Una vegada triat personatge i
connexió amb l?
altre company, l?
alumnat ha de
realitzar-se una imatge d?
època per donar lloc a
aquesta translació i facilitar la connexió emocional
amb la situació, els fets i personatge (o en aquest
moment japodem dir que d?
ellesi ells?).
Després d?
unes recomanacions per escriure relats,
estan en disposició de donar-li forma, però la
recomanació és escriure a casa i convertir l?
aula en un
laboratori literari, on la tasca és compartir els relats
amb elscompanys, per tal de donar feedback constant
a les creacions. A més, en un determinat moment del
procés, reben un altre feedback de persones
relacionades amb el projecte, colaboradores i
expertesen l?
àmbit de lesCiènciesS
ocials.
Quan ja no hi ha més temps per millorar el relat, ja
només resta una última tasca: maquetar-lo i
indexar-los per tal de poder posar en valor la feina
realitzadai publicar-losen un únic llibre.
"Si no acabem amb les
guerres, les guerres acabaran
amb nosaltres"
H .G. Wells
En últim terme, dos objectius de llarg abast impulsen
aquest projecte. Per una banda, el rebuig de la
violència, principalment en la seva forma més cruenta,
i per extensió de tots els conflictes bèl·lics.
Experimentar la guerra des d?
una posició el més
propera possible consciencia a l?
alumnat que totes
ellessón immorals: una derrota per a la humanitat. Per
l?
altra, desenvolupar un interès pel coneixement
històric en l?
alumnat, amb el propòsit d?
evitar la
coneguda màxima: qui oblida el seu passat, està
condemnat a repetir-lo.
Noia japonesa, Hiroshima, 1945

41
quèsignifiquenlesexhibicionsper
al'alum
nat?
Les exhibicions públiques són de les primeres coses que se?t venen
al cap quan penses en les V inyes. S?han fet des de sempre. Però
realment, què signifiquen les exhibicions públiques per l'alumnat de
l'institut escola?
article
Escrit per Mònica P, Valentina Ki Vinyet Rde 4t d'ES
O.
Fer una exhibició significa el final d?
un projecte, el final
d?
un trimestre. És el dia en què li trobem sentit a allò
que hem fet durant tres mesos, on tot l?
esforç és
reconegut, on es veu que fer un projecte és molt més
del que sembla i encara i que de vegades no ens ve
massa de gust, fer exhibicions públiques és de les
millors coses de Les Vinyes. Els nervis del principi,
veure als familiars, exalumnes, gent experta en l?
àmbit
que al llargdel projecte enshan ajudat.
Cada projecte que exposem, ens provoca diferents
reaccions, en funció de l'àmbit que treballem.
CTM (ciències, tecnologia, matemàtiques) ensensenya
que som capaços de fer molt més del que pensem.
Ens fa capaços de fer coses inimaginables, encara que
de vegades ens col·lapsem. Ens ensenya a no
donar-nos per vençuts i que equivocar-se és part del
procés d'aprenentatge. S
AE(social, artístic i expressiu)
LaMònica P
, acompanyada de la Lídia R, llegint un text escrit per ellaen una de lesexhibicionsdel curspassat.
ens ajuda a treure lesnostresemocions i creativitat i a
formar pinya amb els companys. TRA (transversal) ens
fa veure més com és realment el món, ens ensenya,
com és la vida fora de les quatre parets de l'aula i que
no tot ésde color rosa.
Podríem resumir que les exposicions ens preparen per
interactuar com ho faríem a la vida ?real?i adulta dins
de tots els possibles àmbits en què ens poguéssim
trobar fora de les aules, tant de manera personal com
laboral.
T
ambé és molt important, ja que ens ajuda a saber
expressar-nos i defensar les nostres opinions davant
de lagent.
Això és un gran avantatge de què no disposen gaires
escoles i que estem segures que ho agrairem més
endavant, encara que ara hi ha vegades que no ho
sabem valorar.

42
Ignasiherreros
?
E
stàsfent unaenginyeriaidesprésvolsser
profe?P
er què??
L?Ignasi és exalumne de Les V inyes i estudiant d?Enginyeria
Química amb un interès profund pel pensament i les relacions
humanes. Sovint ha de respondre la pregunta ?Com és que fent
una enginyeria vols dedicar- te a l?educació?? Potser Les V inyes hi
va plantar la seva llavor. M?agrada poder entrevistar l?Ignasi i
veure que no ha perdut el seu humor, la seva anàlisi crítica i les
ganes de contribuir a replantejar- nos les relacions humanes dins
dels centres. Des que va marxar, ara fa quatre anys, sento que
hem après moltíssim com a centre. A ell li agradaria formar- ne
part, i a mi mostrar- li com a companya els processos
d?aprenentatge significatiu i profund que estem acompanyant i, com
diu ell, com seguim promovent ?a pensar fora de la caixa? a
través de la lectura, el diàleg i la reflexió per promoure una
societat més justa.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Núria Pons
Ignasi, explica?
nsquè estàsfent ara.
Ara estic acabant segon d?
Enginyeria Química a la UB,
també estic de monitor a l?
esplai, de professor de
repàsper lestardes. Aquest any era entrenador, de fet,
aquí a Les Vinyes, però crec que no ho continuaré.
Estudiant i treballant.
Al 2016 començaves 1r d?
ESO, t?
estrenaves a Les
Vinyes, quinessensacionsrecordes d?
aquell moment?
Com ho vasviure?
Recordo molts nervis pel canvi d?
escola i per l?
inici de
la nova etapa. Tranquil·litat perquè no em va passar
com a altre gent que va perdre els amics en canviar.
Amb il·lusió perquè em venia molt de gust començar a
ser una mica més gran que és el que tothom pensa a
1r de l?
ES
O. Que tothom pensa ?vaig a dinar a casa? i
totesaquestescoses.
Buscant el teu nom al Drive, que ja sabeu que és un
tresor, em surt una activitat de quan anàveu a 2n
d?
ESO, en la que reflexionàveu de com éreu i deies
punts forts: sóc molt xistós, sóc atlètic, sóc amable
amb la gent que està trista i no acostumo a discutir.

43
Com a punts febles: sempre penso que tinc la raó, de
vegades tinc molt poca empatia emocional i no sé
què en pensen elsaltres, socmolt desordenat, no tinc
paciència, no m?
agrada mostrar els sentiments ni els
sé gestionar. Com a punts forts externs: tinc una
facilitat molt alta pels estudis, he nascut a Catalunya,
mengi el que mengi no engreixo i no sóc lleig. Punts
febles externs: sóc massa blanc, sóc un pal? i això és
una mica el resum de com et senties a 2n d?
ESO.
Creusque hascanviat?
Diria que he canviat massa poc. Comparteixo el 80%.
Això d?
atlètic potser ho he perdut una mica, perquè de
tantescosesque he dit abansque feia ja no tinc temps
de fer esport i és una cosa que em sap greu. Després,
amb això dels sentiments crec que he canviat molt i
m?
ha ajudat molt l?
esplai: en gestió emocional, com ho
afronto i com ho comparteixo. Crec que sóc molt
diferent en això, però per la resta? S
óc molt blanc,
doncs sóc molt blanc? Però la resta ho segueixo
compartint? la facilitat en els estudis la segueixo
tenint força. Forçaencertat.
La veritat és que va ser una activitat puntual. Crec
que va ser a tutoria. I ara això a Les Vinyes
s?
acompanya més. Què penses que un centre de
Secundària acompanyi processos de reflexió d?
aquest
estil i mésprofunds?
Em sembla molt bé i, a més, el que em semblava molt
bé, no era que els profes intentat-se involucrar molt,
que sí, sinó els profesescolten i deixen que el nen o la
nena faci amb els seus companys. S
í que si la situació
és extrema l?
han de gestionar els adults, però al final
aquesta gestió la veig millor entre iguals. El primer pas
és compartir-ho, aleshores que els profes ajudin i els
alumnes ho gestionin entre ells, no només ajuda a
l?
alumne que en aquell moment ho estigui passant
malament, sinó que ajuda l?
altre, és a dir, hi ha
retroalimentació per créixer totsplegats.
De fet, el canvi també promou haver de gestionar
emocions. Quan vosaltres anàveu a 2n d?
ESO, l?
època
que havies fet aquesta activitat, començàvem amb
els Projecte d?
Àmbits? Com a aprenent, aquí a Les
Vinyes, com vivies aquests canvis, com una
modificació d?
aquestes?
Bé, nosaltres vam viure l?
època en la que vam
començar amb els Treballs Globalitzats, vam arribar a
2n i vam començar amb els Àmbits. Després vam
començar amb el Diari de Projectes i no va funcionar i
crec que ara s?
ha canviat per les POL (Presentacions
d?
Aprenentatge). És un procés d?
assaig i error i els
alumnes veuen que hi ha la idea de créixer i millorar.
No sé, potser per la meva personalitat em vaig adaptar
forçabé atot. N?
érem conscients.
Un dia ens vas expresar que t?
agradaria formar part
de l?
equip docent de Les Vinyes. D?
on sorgeix aquest
desig?
Del Dani Laguna. Vaig arribar a 4t, vaig veure el Dani
fer classe i vaigdir? ?Jo de gran vull viure tant tranquil,
perquè jo volia de gran viure sense angoixar-me? i
sobretot va ser el mètode que tenia. Ens deia ?Esteu a
4t, l?
any vinent molts deixareu de fer mates, però
n?
hem de seguir fent i, per tant, qui vulgui farem el
mínim, el que s?
ha de fer, perquè esteu en una edat
que comenceu a decidir i qui vulgui li donaré més?
. I és
com una manera d?
ensenyar que abraça a tothom. A
qui vol mésli donesmési a qui menys, li donesmenys.
I a mi m?
agradava molt la seva manera de fer. La
manera de tractar amb la gent. És una persona
conseqüent, està allà sempre, amb voluntat d?
ajudar?
I a mi em vaagradar moltíssim això.
Ara estàs en 2n d?
Enginyeria Química, què et veus
fent en un futur?
Per sort o por desgràcia tinc facilitat en els estudis i sí
que he de treballar però no m?
angoixa. Aleshores la
gent em diu ?Estàs fent una enginyeria i després vols
ser profe? Per què?? La meva segona opció era
Filosofia. Vaig decidir que volia menjar de gran? haha.
A mi la indústria mai m?
ha cridat l?
atenció. Produir,
totes aquestes coses no m?
han agradat mai massa i en
canvi sí el tracte humà, treballar amb persones. Crec
que l?
ensenyament, tot i les coses dolentes que pot
tenir, té coses increïbles: veure la cara algú que no li
sortiauna cosa i de cop l'entén omple molt.
Finalment, per acabar, quin impacte creus que ha
tingut LesVinyesen el teu desenvolupament?
Moltíssim. Parlo per la meva experiència, i jo sóc molt
"Vinyes". S
egur que hi ha gent que ha passat per aquí i
no l?
ha impactat el mateix que a mi. A nivell personal,
la gent que m?
enduc i la manera de fer? vull ser profe
gràcies a Les Vinyes. Molts canvis que he fet a la vida,
m?
han vingut de Les Vinyes. I a nivell acadèmic, una
mica el pensar fora de la caixa, molt de Les Vinyes, o
també a la carrera, l?
altre dia que ens van fer fer una
exposició, tots els amics estaven nerviosos i només és
sortir i parlar el que sovint parlem? És un canvi de
mentalitat i de veure la docència. Elsprofestambé són
persones i no els has de veure com ?ai, es que em
posarà una nota?
, és igual. Molts cops es tendeix quan
ets alumne a no veure el profe com un ésser amb
sentiments i penses que és totpoderós i a Les Vinyes
no es veia així perquè els profes eren molt més
propers. I això també ho segueixo aplicant a la uni. Els
meusamicsno pregunten a classe. La relació que hi ha
a Les Vinyes és molt diferent d?
altres llocs perquè és
molt méspropera.
Com que estic a l?
esplai tinc contacte amb alumnes
actuals de Les Vinyes i la impressió que tenen els
alumnes de no fer res. No en són conscients. La
reflexió ve després. Estàs fent coses que després pots
aplicar mésa la vida. La majoria de gent té el concepte
d?
aprendre de fer cosesque no li agraden i no entenen
i que van a l?
escola a passar-ho malament. Jo em vaig
conscienciar de moltes coses quan vaig sortir. I molt
content.
L'Ignasi al 2015, quan feia1r d'ES
O.

44
gr àcies
Ajuntament de Castellbisbal
per l'acompanyament i el suport a totselsprojectesdel centre
Alba Vives, Pau Mir, Martí Vinyes, Anna Pasqual, Laia Alegre, Nadia Sentisi Eli López
(estudiantsdel màster de professorat de secundària)
per ajudar-nosapromoure unacultura de centre on tothom aprèn i ensenya
Alba Sanchezi Maria Petit (OrtigaCooperativa)
per lavostre predisposició, per compartir l'activitat "Paellesd'aquí i d'allà" i per
obrir-noslesportesde Can Monmany i permetre'nsespigolar elsvostreshorts
Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Juan Martínez(Asociación Catalanade
Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH)
per compartir amb nosaltreslavostra passió per lahistòria
Anna Pons(professorajubilada)
per tornar a lesaulesper compartir la teva saviesaquímico culinària
Andreu Doti i Cristina Àvila (Innovamat)
per ensenyar-nosque aprendre a LesVinyesse semblamolt aaprendre aInnovamat
Aran Sanz(exalumne i fotògraf)
per compartir augmentar laqualitat estètica del projecte MónenGuerra
Arán Lópezi Eduard Gómez(Associació Andròmines)
per ensenyar-nosadestripar un mòbil i ajudar-nosaidentificar elsseuscomponents
Arnau Pidelaserra i Aida Batlló (pilot i controladoraaèria)
per saber transmetre el que éslasevafeina i com hi han arribat.
Carme Altayó (directoratècnica S
olidaritat CastelldefelsKasando)
per ajudar-nosaprendre consciènciasobre elsconflictesarmatsassociatsalsminerals
que contenen elsmòbils
EnricBrasó (mmaca- Museu de Matemàtiquesde Catalunya)
per compartir elsteusconeixementsamb latalladora làser per fer realitat el disseny
delsnoisi noies
EnricGarriga (president de l'Amical Buchenwald)
Jaume Roca i Agustín Klug(exalumnesexpertsen fer avions)
per lasevacol·laboració com expertsconstructors
Joan Roure, Mercé Comasi Paquita Maranges, Amadeu Moros, Josefa Alamo i
Rafael Ballester, Carmina Parellada Pla Esmeralda Roure, Amelia Ávila (avisi àvies)
per què lesvostreshistòries, li donen força i claredat alesnostresveus.

45
a totes l es persones i
entitats quehan col ·l aborat
enaquestsprojectes
Joan Salvadó (Celler Can Roca)
per llençar-nosl'encàrrecdesdel Celler de Can Roca d'idear un plat que haestat el
motor que ha movilitzat tot aquest projecte
Maria Rojas, Josep Macià i MarcCalleja (Innovamat)
per lasevamentoriade lescomissionsde treball del #kitcatapulta
Museu del Disseny de Barcelona
per obrir el món del disseny gràficalsalumnesi alesprofessoresdotant-losd'eines
concretesi útilsper a dissenyar cartellspublicitaris
Pol Landman i Laura Morera (eXplorium i Innovamat)
per creure que elsnoisi noiespoden ser creadorsde cultura científica
Xavier T
orrades, T
oni i altresmembresde l'ARC(Club Aeromodelisme de S
ant Cugat)
per ensenyar elssecretsde laconstrucció d'avionsa escala.
FrancescRodillo (formador de primersauxilisde la Creu Roja)
per ensenyar-nostècniquesque permeten atendre lespersonesen situacions
d'emergència
Rosa Sardà i Joan Pi (mestresjubilatsi lluitadorsincansables)
per haver compartit amb nosaltreslavostra història i el vostre desigd'una escolamés
humanai mésdemocràtica
Sandra Marín (terapeutade l'associació Assadega'm)
per permetre'nsentendre millor què ésl'estrèsi l'ansietat i per proposar-nos
vivenciar unatècnica concreta de relaxació
Txell T
orres(directorateatral i coreògrafa)
per ajudar-nosa fer emergir labellesai laveritat delsnostresgestosi lesnostres
històries

46
Men t r e t o t això s'est av a pr epar an t ,
il es man s i l es men t s d el s al u mn es
mir av en d 'est ar en f o c ad es en el q u e av u i
u s pr esen t en , t ambé h an sig u t mo l t s el s
mo men t s o n el l s i el l es h an n ec essit at
pr eg u n t ar i mir ar d e c o mpr en d r e el q u e
est à passan t aq u est es d ar r er es set man es
a Gaza. Aq u est és n o més u n r ec o r d
per q u è al l ò bel l i t r an sf o r mad o r pu g u i
ser l a l l ar o n t o t s el s c o r s es t r o bin .

47
MÉSDE14.000
PERSONESMORTES,
ALMENYS 5.840
EREN NENSI NENES

48
protagonitzat per
1r E
S
O
AdriàA
Alan F
Aleix V
Àlex M
Àlex R
Amine Z
Aniol B
AriadnaB
Arnau M
Axel L
BárbaraR
Biel M
CarlaA
CarlaC
Carmen G
CescO
Chantal N
ChiaraM
DanielaS
Diego Á
DunaP
EldaM
ElenaL
EricE
Hugo L
Ian E
Íker H
IsonaA
Ivet S
Jaume V
Jaume P
JúliaS
Lazare G
LiaA
LucíaM
LucíaB
MarcB
MarcP
MarcR
Mariona
M
MartaP
Martí E
MartinaB
Miquel P
MireiaP
MireiaP
Nil M
Noemí M
NúriaP
Oleguer S
Oriol S
Ot A
Rafael B
Rayan C
Roc B
S
indjyli F
Tiemoko K
Víctor S
2nE
S
O
Ainhoa M
Àlex C
Àlex R
Alexia O
Ánder C
Aniol J
AnnaC
Asier G
Berta C
Biel F
Binta S
Bruna B
Bruna B
Cèlia G
Daniel L
Daniella G
David O
Emma M
Enzó S
Estel M
Fèlix M
Ian G
Izan S
Jhonatan G
Joan S
Joel B
Joel G
Júlia B
Khadija H
Marc G
Marc M
Marc V
Marçal J
Martí A
Martí V
Martina M
Martina P
Martina H
Michel P
Naia S
Nil G
Nil R
Noa D
OlíviaA
Ònia J
Oriol S
Pablo G
Pol P
Rai S
Roc A
RomàP
S
ofiaM
S
oniaR
ValeriaZ
Xavi R
3r E
S
O
Aaron S
Abril P
Àfrika M
Aina F
Ainara R
Ainhoa B
Alberto P
Alma V
Aran S
Ariadna C
Ariadna J
Aroa B
BrunaA
CarlaR
Carla S
CarolinaM
Clàudia C
Cristian A
David M
Elm M
Eloy O
ElsaO
Emma R
Erik A
Estel R
Fanta K
Fatim D
Javier J
Georgina L
Héctor S
Hugo V
Íker D
Ismael B
Iván R
Jana F
Jana G
JúliaL
Júlia G
Júlia J
Laia E
Laia M
LiaC
Marc R
Marçal Q
Mario F
Mariona V
MàriusR
Mireia D
Núria J
Olivia D
Pol O
Raúl L
Raul B
Roberto Q
S
ergio I
T
ania G
T
au V
Unai J
Unai M
Unai R
4t E
S
O
Abou T
Adrián F
Adrián L
Adrián S
Alberto G
Alex T
AndrésL
AnnaM
Biel H
BrunaC
CarlaP
CarlaB
Coral J
Daryan A
DeliaV
Dídac B
DuniaT
Ecram C
Elia B
ElsaP
EricD
FloraM
Gabriela G
GiselaG
Héctor M
Hugo H
Iker C
Irene S
Jan C
Jan B
JanaB
JanaE
Joel P
Jon B
JonásM
Jordi J
Juli V
JúliaF
Leyre S
LídiaR
LlucB
Luca M
Mar C
Mar P
MarcP
MarcosS
MariaA
MaríaB
MarionaR
MartaR
MartaA
Martí X
MartinaG
MartinaR
MartinaB
Mauro L
Meritxell P
Mireia M
Mireia M
MònicaP
Mountaga S
NadiaR
NairaG
NoaP
NoraE
Oliver F
Oriol M
Oscar E
Otger G
Pol Z
Pol L
Queralt A
Quim G
RitaG
RitaB
Ruth M
S
am C
S
iraS
S
oufiane Z
Tibisay S
ValentinaK
Víctor P
Víctor M
Vinyet R
XèniaM
YleniaB
equip
docent
ÀfricaV
AinaP
AlexandraB
AnnaC
AnnaF
AnnaJ
Betlem C
Carol T
CaterinaR
Dani L
Dani M
GlòriaA
Guillem M
Ivan B
Maribel R
MartaT
Meritxell B
Miguel M
NiaF
Nil R
NúriaB
NúriaJ
NúriaP
OlgaO
PaulaP
Quim P
Pere R
Raul A
RosaM
S
ergi dM
m
àster
Alba V
Anna P
Laia A
Eli L
Martí V
Pau M
Nadia S
pas
CristinaR
Encarna
Jose G
Montse S
T
oni
neteja
CarlesB
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T (20)

More from Institut-Escola Les Vinyes

More from Institut-Escola Les Vinyes (7)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T