SlideShare a Scribd company logo

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

Programa de mà de les exhibicions públiques del projecte de secundària. 1r trimestre 2023-24

1 of 48
Download to read offline
1
Dimecres
29
i
dijous
30
de
novembres
de
2023
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
e
xhibiciópública
C
U
R
S23/24-1r T
R
IM
E
S
T
R
E
2
program
ació
dimecres 29 de novembre (1r i 3r d'ESO)
Atlesde viatgesimaginaris
La nostra història, la nostra pell
Kit Catapulta
Aprendre a Aprendre
Alquimistesde la cuina
Enfornant idees
El teatre de la memòria
Donar un nom al que fem
e
xhibiciópública
curs2023/24-1r trim
estre
Aules1Ci -16
Aules1A, 1Bi -15
Aula3B
Aules3Ai 4C
Gimnàs
p. 6
p. 7
p. 8
p. 20
p. 9
p. 36
p. 10
p. 34
dijous 30 de novembre (2n i 4t d'ESO)
Influencersde la salut
Què ésser influencer?Què ésla salut?
Què duca lesmans
Som captiusde lestecnologies?
Enlaira't!
El Món en Guerra
Què fariestu?
Y
o soy Federico, ¡pero no soy Lorca!
Gimnàs
Aules2Ai 2B
Aula3Bi Pistasuperior
Aules4A, 4Bi Biblioteca
Aules4Ci 3A
p. 12
p. 24
p. 13
p. 30
p. 15
p. 17
p. 38
p. 18
articlesientrevistes
editorial
Entrevista ? Ignasi Herreros, exalumne i futur professor de LesVinyes
realitzadaper NúriaPons
Què signifiquen lesexhibicionsper a l'alumnat?
escrit per MònicaP
, Valentina Ki Vinyet R(4t d'ES
O)
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 42
p. 40
p. 44
El focque busquem p. 3
3
editorial
Estimadesfamílies, amicsi amigues,
S
?
acosta el final del trimestre, arriben lesexhibicionspúbliquesi la vostra presència ja s?
intueix pels
passadissos de Les Vinyes. ?I si surt malament?" pregunta algú, "creus que si ho explico així
s'entendrà?elsagradarà el què hem fet??pot venir lamevatieta?"
Com sabeu, lesexhibicionspúbliques són per a nosaltresun moment especial pel que representen
en clau d?
aprenentatge per als vostres fills i filles, i també per la força simbòlica que té per a
nosaltresla imatge d?
una comunitat que esteixeix al voltant de l?
aprenentatge delsnoisi lesnoies.
Aquesta imatge ens fa de brúixola. Les exhibicions són un element important i un moment molt
significatiu en el procésde treball, però sabem que el realment important són ?totsi cadascun dels
dies d?
abans?i sobretot el propòsit, la direcció que orienta les nostres passes. I en aquesta ocasió
ésprecisament d?
aquest propòsit de què usvolem parlar.
Quin sentit té l?
escola? Quins són el tipus d?
aprenentatgesque ha de facilitar? Amb quina finalitat?
Quin és el model de ciutadà i ciutadana que tenim en el nostre horitzó? Quina relació té aquest
ideal amb el tipus d?
experiències que proposem als nois i les noies? Com el coneixement i
l?
aprenentatge poden donar forma al futur de la humanitat i del planeta i quina educació és
necessària?
Al mig d?
aquesta constel·lació de preguntes, somiem una escola on els aprenentatges siguin d?
alta
volada, més profunds i més complets i on allò que aprenem tingui un impacte en nosaltres i en el
món. Una escola que capaciti a les persones per treballar amb altres, per pensar críticament, per
buscar solucions als problemes que compartim i també una escola on es valori la cultura i la
capacitat de crear i transformar que ens defineix com a humans, com diu Marina Garcés, "una
escolaon el saber recuperi l?
atribució de fer-nosmillors".
Per a nosaltres els projectes no són una finalitat en si mateixa, són una excusa, una estratègia, un
pretext que possibilita aquest tipusd?
aprenentatges. Permeten, per exemple, que el que fem tingui
un sentit en funció d?
una finalitat determinada, i permeten també que es posin en joc
competènciesd?
ordre superior, com ara la iniciativa, la cooperació, el pensament crític, la resolució
de conflictes. No treballem per projectes amb la intenció de que aprendre sigui més divertit o
entretingut, sinó perquè volem que aprendre sigui més interessant, tingui més sentit i un major
impacte en el món i, sobretot, enscapaciti per seguir aprenent.
?Los hombres (y las mujeres) no se hacen en el silencio, sino en la palabra, en el trabajo, en la
acción y en la reflexión?
, diu el pedagog Paulo Freire. Treballem per projectes també perquè
possibiliten una experiència que per a nosaltres és clau: la certesa que podem transformar les
idees, els pensaments, les preguntes, en accions, en creacions, en productes culturals, en
recerques científiques, en solucions a problemes concrets, en respostes a necessitats. Això no
implica, en cap cas, la renúncia a la transmissió cultural i científica; ésuna aposta per la profunditat
per sobre de la superficialitat, pelssabersviusque són capaçosde transformar. Éstambé per amor
al saber, alaculturai a la ciència, que fem el que fem. Ésaquest el focque busquem.
Desitgem de tot cor que en entrar a LesVinyesdimecresi dijous, sentiu aquest foc i que el seu caliu
usacompanyi durant aquest final de tardor.
Un cop més, moltesgràciesper venir!
el focquebusquem
?La defensa dela tradiciónoconsisteix
enl?
adoracióde lescendres,
sinóenla preservaciódel foc?
.
Mahler
4
program
ació
dimecres 29 de novembre
Atlesde viatgesimaginaris
La nostra història, la nostra pell
Kit Catapulta
Alquimistesde la cuina
El teatre de la memòria
Aules1Ci -16
Aules1A, 1Bi -15
Aula3B
Aules3Ai 4C
Gimnàs
5
program
ació
dijous 30 de novembre
Influencersde la salut
Què duca lesmans?
Enlaira't!
El Món en Guerra
Y
o soy Federico, ¡pero no soy Lorca!
Gimnàs
Aules2Ai 2B
Aula 3Bi Pistasuperior
Aules4A, 4Bi Biblioteca
Aules4Ci 3A
6
Amb el pasdel temps, elsviatgeshan estat molt presentsa la vida delsindividus, ja sigui per
explorar terres inexplorades, salvar les seves vides, ampliar el seu coneixement del món,
escapar de conflictes armats o retrobar-se amb éssers estimats. En algunes ocasions,
aquestes vivències, anhels i allò que han après, ha quedat recollit en diverses formes
literàries, com ara novel·les, relats de viatges, atles, etc. De manera que el ?viatge? s?
ha
convertit en una de lesqüestionsmésrecurrentsen la cultura i en la història de la literatura.
A la nostra exposició us convidem a explorar el món i l?
expressió a través de les creacions
delsnoisi lesnoies.
atlesdeviatgesim
aginaris
quèésrealm
ent unvia
tge?
el m
ón
En aquest espai esconvidaelsvisitantsa conèixer el món i lesganesde viatjar a
travésd'unaexperiència immersivaconduïdapelsmateixosautors.
Localització: Aula1C
l'expressió
En aquest escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzadadelsrelats
escritspelsnoisi noies, participar en un taller de creació literària i fer que lesseves
històriesformin també part de l'exposició.
Localització: Aula-16
15:20 a 17:20 h
E
LM
Ó
NIL
'E
X
P
R
E
S
S
IÓ
Podreu gaudir de lesaquarel·lesacompanyadesde fragmentsliterarisde lesobres
creadespelsnoisi noiesi de recomanacionsliteràries.
Localització: Aula1C
15:20 a 17:20 h
program
ació
dimecres 29 de novembre
Ad

Recommended

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de màExhibició pública - Programa de mà
Exhibició pública - Programa de màSergi del Moral
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015
Culturnautes - presentació del casal d'estiu 2015La Mandarina de Newton
 
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_redLA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_red
LA REVISTA DE L'IES ESCULTOR BADIA DE FOIOS Karpe20 b revistanova_redRafael Julià
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixementmontse
 
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdf
#ProjecteLlars - Proposta col·laboració Fundació Arrels.pdfSergi del Moral
 

More Related Content

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)La Mandarina de Newton
 
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digital
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digitalA.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digital
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digitalllibretfallalamarina
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023LaCassolaFloridaSecu
 
Envelliment actiu | Fundació Pere Tarrés
Envelliment actiu | Fundació Pere TarrésEnvelliment actiu | Fundació Pere Tarrés
Envelliment actiu | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Tallers llengua Espurna 2010
Tallers llengua Espurna 2010Tallers llengua Espurna 2010
Tallers llengua Espurna 2010Nuria Alart
 
Tutoria secundària creativitat
Tutoria secundària creativitatTutoria secundària creativitat
Tutoria secundària creativitatNuria Alart
 
Projecte drac per a slide share
Projecte drac per a slide shareProjecte drac per a slide share
Projecte drac per a slide sharevisual1jmb
 
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixaProjecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixacfma2013
 
La docència en antropologia social i cultural
La docència en antropologia social i culturalLa docència en antropologia social i cultural
La docència en antropologia social i culturaldolors
 
Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2guest999196
 
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Ramon Grau
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaNuria Lopez Roca
 

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T (20)

Comiat
ComiatComiat
Comiat
 
Power mitologia
Power mitologiaPower mitologia
Power mitologia
 
Revista
RevistaRevista
Revista
 
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
Es X Ciencia: Presentació taller de creativitat i co-creació (CAT)
 
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digital
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digitalA.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digital
A.C. Falla La Marina 2024 - Llibret digital
 
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
La Cassola nº 38 - Florida Secundària 2023
 
L'aprenentatge en l'area de ciències
L'aprenentatge en l'area de ciènciesL'aprenentatge en l'area de ciències
L'aprenentatge en l'area de ciències
 
Intervenció bona
Intervenció bonaIntervenció bona
Intervenció bona
 
Envelliment actiu | Fundació Pere Tarrés
Envelliment actiu | Fundació Pere TarrésEnvelliment actiu | Fundació Pere Tarrés
Envelliment actiu | Fundació Pere Tarrés
 
Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14Reunió pares 2013 14
Reunió pares 2013 14
 
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
ReflexionARTTutories d'Art 2010-2011
 
Tallers llengua Espurna 2010
Tallers llengua Espurna 2010Tallers llengua Espurna 2010
Tallers llengua Espurna 2010
 
Tutoria secundària creativitat
Tutoria secundària creativitatTutoria secundària creativitat
Tutoria secundària creativitat
 
Projecte drac per a slide share
Projecte drac per a slide shareProjecte drac per a slide share
Projecte drac per a slide share
 
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixaProjecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
 
La docència en antropologia social i cultural
La docència en antropologia social i culturalLa docència en antropologia social i cultural
La docència en antropologia social i cultural
 
Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2Fitxa Plastica Uni 2
Fitxa Plastica Uni 2
 
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
 
Ponencia fatec envelliment_actiu
Ponencia fatec envelliment_actiuPonencia fatec envelliment_actiu
Ponencia fatec envelliment_actiu
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escola
 

More from Institut-Escola Les Vinyes

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusInstitut-Escola Les Vinyes
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de ProjecteInstitut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Institut-Escola Les Vinyes
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes
 

More from Institut-Escola Les Vinyes (7)

Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
Institut-Escola Les Vinyes - Normes d'organització i funcionament del centre ...
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17
 

Recently uploaded

U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfcasiexpo10
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024EMMAMUOZMARTINEZ
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSSilviatecno
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfacordobasastre
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -Luis Miguel García
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdfEscolaRoserCapdevila18
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfRaulGomez822561
 
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024CampusdeGandiaUPV
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERAsmartinselles
 
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfSMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfisaacguisset
 

Recently uploaded (12)

U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdfU4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
U4N1A6EP2 - La millor consola_Casiñol_Pol.pdf
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024REVISTA ESCOLAR:   BOLI VIU. FEBRER 2024
REVISTA ESCOLAR: BOLI VIU. FEBRER 2024
 
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdfLiquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
Liquidació del pressupost 2023 Roser Capdevila.pdf
 
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICSL'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
L'ELECTRICITAT: ELEMENTS I CIRCUITS ELÈCTRICS
 
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdfU4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
U4N1A6EP2-La millor consola_Crespo_Javier_Cordoba_Ares.pdf
 
- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -- Presentación Pensamiento Computacional -
- Presentación Pensamiento Computacional -
 
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
6. Acords del consell escolar 29-01-24.pdf
 
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdfPràctica Política i gestió educativa.pdf
Pràctica Política i gestió educativa.pdf
 
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
Normativa_Sales_Campus_de_Gandia_2024
 
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERADOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
DOCUMENT PORTES OBERTES INSTITUT LAIA L'ARQUERA
 
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdfSMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
SMX-MP01-U4N1A6EP2 - La millor consola_Morillas_Romero_Jose_Antonio.pdf
 

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T

  • 2. 2 program ació dimecres 29 de novembre (1r i 3r d'ESO) Atlesde viatgesimaginaris La nostra història, la nostra pell Kit Catapulta Aprendre a Aprendre Alquimistesde la cuina Enfornant idees El teatre de la memòria Donar un nom al que fem e xhibiciópública curs2023/24-1r trim estre Aules1Ci -16 Aules1A, 1Bi -15 Aula3B Aules3Ai 4C Gimnàs p. 6 p. 7 p. 8 p. 20 p. 9 p. 36 p. 10 p. 34 dijous 30 de novembre (2n i 4t d'ESO) Influencersde la salut Què ésser influencer?Què ésla salut? Què duca lesmans Som captiusde lestecnologies? Enlaira't! El Món en Guerra Què fariestu? Y o soy Federico, ¡pero no soy Lorca! Gimnàs Aules2Ai 2B Aula3Bi Pistasuperior Aules4A, 4Bi Biblioteca Aules4Ci 3A p. 12 p. 24 p. 13 p. 30 p. 15 p. 17 p. 38 p. 18 articlesientrevistes editorial Entrevista ? Ignasi Herreros, exalumne i futur professor de LesVinyes realitzadaper NúriaPons Què signifiquen lesexhibicionsper a l'alumnat? escrit per MònicaP , Valentina Ki Vinyet R(4t d'ES O) Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores p. 42 p. 40 p. 44 El focque busquem p. 3
  • 3. 3 editorial Estimadesfamílies, amicsi amigues, S ? acosta el final del trimestre, arriben lesexhibicionspúbliquesi la vostra presència ja s? intueix pels passadissos de Les Vinyes. ?I si surt malament?" pregunta algú, "creus que si ho explico així s'entendrà?elsagradarà el què hem fet??pot venir lamevatieta?" Com sabeu, lesexhibicionspúbliques són per a nosaltresun moment especial pel que representen en clau d? aprenentatge per als vostres fills i filles, i també per la força simbòlica que té per a nosaltresla imatge d? una comunitat que esteixeix al voltant de l? aprenentatge delsnoisi lesnoies. Aquesta imatge ens fa de brúixola. Les exhibicions són un element important i un moment molt significatiu en el procésde treball, però sabem que el realment important són ?totsi cadascun dels dies d? abans?i sobretot el propòsit, la direcció que orienta les nostres passes. I en aquesta ocasió ésprecisament d? aquest propòsit de què usvolem parlar. Quin sentit té l? escola? Quins són el tipus d? aprenentatgesque ha de facilitar? Amb quina finalitat? Quin és el model de ciutadà i ciutadana que tenim en el nostre horitzó? Quina relació té aquest ideal amb el tipus d? experiències que proposem als nois i les noies? Com el coneixement i l? aprenentatge poden donar forma al futur de la humanitat i del planeta i quina educació és necessària? Al mig d? aquesta constel·lació de preguntes, somiem una escola on els aprenentatges siguin d? alta volada, més profunds i més complets i on allò que aprenem tingui un impacte en nosaltres i en el món. Una escola que capaciti a les persones per treballar amb altres, per pensar críticament, per buscar solucions als problemes que compartim i també una escola on es valori la cultura i la capacitat de crear i transformar que ens defineix com a humans, com diu Marina Garcés, "una escolaon el saber recuperi l? atribució de fer-nosmillors". Per a nosaltres els projectes no són una finalitat en si mateixa, són una excusa, una estratègia, un pretext que possibilita aquest tipusd? aprenentatges. Permeten, per exemple, que el que fem tingui un sentit en funció d? una finalitat determinada, i permeten també que es posin en joc competènciesd? ordre superior, com ara la iniciativa, la cooperació, el pensament crític, la resolució de conflictes. No treballem per projectes amb la intenció de que aprendre sigui més divertit o entretingut, sinó perquè volem que aprendre sigui més interessant, tingui més sentit i un major impacte en el món i, sobretot, enscapaciti per seguir aprenent. ?Los hombres (y las mujeres) no se hacen en el silencio, sino en la palabra, en el trabajo, en la acción y en la reflexión? , diu el pedagog Paulo Freire. Treballem per projectes també perquè possibiliten una experiència que per a nosaltres és clau: la certesa que podem transformar les idees, els pensaments, les preguntes, en accions, en creacions, en productes culturals, en recerques científiques, en solucions a problemes concrets, en respostes a necessitats. Això no implica, en cap cas, la renúncia a la transmissió cultural i científica; ésuna aposta per la profunditat per sobre de la superficialitat, pelssabersviusque són capaçosde transformar. Éstambé per amor al saber, alaculturai a la ciència, que fem el que fem. Ésaquest el focque busquem. Desitgem de tot cor que en entrar a LesVinyesdimecresi dijous, sentiu aquest foc i que el seu caliu usacompanyi durant aquest final de tardor. Un cop més, moltesgràciesper venir! el focquebusquem ?La defensa dela tradiciónoconsisteix enl? adoracióde lescendres, sinóenla preservaciódel foc? . Mahler
  • 4. 4 program ació dimecres 29 de novembre Atlesde viatgesimaginaris La nostra història, la nostra pell Kit Catapulta Alquimistesde la cuina El teatre de la memòria Aules1Ci -16 Aules1A, 1Bi -15 Aula3B Aules3Ai 4C Gimnàs
  • 5. 5 program ació dijous 30 de novembre Influencersde la salut Què duca lesmans? Enlaira't! El Món en Guerra Y o soy Federico, ¡pero no soy Lorca! Gimnàs Aules2Ai 2B Aula 3Bi Pistasuperior Aules4A, 4Bi Biblioteca Aules4Ci 3A
  • 6. 6 Amb el pasdel temps, elsviatgeshan estat molt presentsa la vida delsindividus, ja sigui per explorar terres inexplorades, salvar les seves vides, ampliar el seu coneixement del món, escapar de conflictes armats o retrobar-se amb éssers estimats. En algunes ocasions, aquestes vivències, anhels i allò que han après, ha quedat recollit en diverses formes literàries, com ara novel·les, relats de viatges, atles, etc. De manera que el ?viatge? s? ha convertit en una de lesqüestionsmésrecurrentsen la cultura i en la història de la literatura. A la nostra exposició us convidem a explorar el món i l? expressió a través de les creacions delsnoisi lesnoies. atlesdeviatgesim aginaris quèésrealm ent unvia tge? el m ón En aquest espai esconvidaelsvisitantsa conèixer el món i lesganesde viatjar a travésd'unaexperiència immersivaconduïdapelsmateixosautors. Localització: Aula1C l'expressió En aquest escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzadadelsrelats escritspelsnoisi noies, participar en un taller de creació literària i fer que lesseves històriesformin també part de l'exposició. Localització: Aula-16 15:20 a 17:20 h E LM Ó NIL 'E X P R E S S IÓ Podreu gaudir de lesaquarel·lesacompanyadesde fragmentsliterarisde lesobres creadespelsnoisi noiesi de recomanacionsliteràries. Localització: Aula1C 15:20 a 17:20 h program ació dimecres 29 de novembre
  • 7. 7 T? hasplantejat mai perquè quan parlem de la societat, parlem de blancsi negres? Imagina? t un esclau, segur que te? l planteges de pell fosca? I quantes vegades has agafat un color salmó per dir que és color carn? S aps que la carn humana és vermella? Per què mostrem mésreticència quan passem a prop de gent de pell fosca?Comentaris, actitudsi expressions com aquestes no són gratuïtes. T otes tenen a veure amb el que hem viscut al llarg de la història de l? ésser humà. Ja des de la prehistòria fins a l? edat actual la pell ha marcat diferències? Vine al? exhibició públicai ho descobriràs. L anostrahistoria,lanostrapell C O MS ? H AIN T E R P R E T A TL AH IS T Ò R IAAT R A V É SD EL AP E L L ? 15:20 a 17:20 h lapell dium olt detu Manipula i experimenta quinscanvissobre la pell han portat adistingir-nosper classessocials, ètnies, cultureso tribusurbanes. Localització: Aules1Ai -15 aquestahistòriatam bééslateva Vine a conèixer elsfetsmésimportantsde la històriade l? ésser humà. T e? lsfarem reviure! Localització: Aula 1B 15:20 a 17:20 h program ació dimecres 29 de novembre
  • 8. 8 Aprendre ciència i matemàtiques s? associa injustament a avorriment o falta de comprensió. En aquest projecte els nois i noies de 1r d? ES O C, en estreta col·laboració amb eXplorium i Innovamat, han dissenyat un taller de divulgació científica per promoure la ciència i les matemàtiquesa partir d? un #KitCatapulta que ellsmateixoshan creat. Vine a disparar el teu interèsper la ciència! kit catapulta volsdisp arar el teuinterèsper laciència? cronogram a T'agradariasaber com dissenyar i produir elsteuspropisobjectestecnològics?Vine i veuràscom hem construït lesnostrescatapultes. Trobaràsun cronogramagegant i podràsconversar amb elsnoisi noiesque han creat el #KitCatapulta. 15:20 a 17:20 h program ació dimecres 29 de novembre Hem dissenyat un taller per nensi nenesper aprendre ciènciai matemàtiquesa partir de catapultes, en col·laboració amb eXplorium i Innovamat. En aquest espai coneixereu el taller i el #KitCatapulta que s? utilitzadurant el taller. taller +kit ca tapulta Volscomprovar lesdificultatsque hem trobat?Posa? t al nostre lloci aprèn el que nosaltreshem après. Potser t'endúsuna sorpresa, i un regal... :) posa 't aprova! Darrerad'un projecte hi hainfinitud de moments. En aquesta exposició podràs veure una col·lecció d'instantsdel nostresprocésde treball. Localització: Passadísdavant aula 3B 15:20 a 17:20 h exposiciódefotografies Volsprovar lescatapultes?S eràscapaç de disparar amb precisió?Vine a provar! Localització: Aula3B cam pdetir
  • 9. 9 Menjar ésun fet sovint poc reflexionat, donada la seva quotidianitat, però la tria que fem té conseqüènciesper la nostra salut i per la del planeta. En aquest projecte enshem apropat al món de l? alimentació i de la gastronomia. Us presentarem plats saludables, sostenibles i originals. Esteu preparats/des per una degustació amb els cinc sentits? Voleu descobrir la ciència que amaguen elsnostres plats? Voleu conèixer curiositatsdelsingredients? Viatgeu aun món d? aromes, textures, saborsi colorsamb aquestaexperiència culinària. alquim istesdelacuina C oneixesL AC IÈ N C IAQ U EH IH AD A R R E R EL AC U IN A ? E xperiènciagastronòm ica Presentació i degustació delsplatsque hem creat. Reservade taulaprèvia. Localització: Aules3Ai 4C Doble torn 15:20 a 16:20 h E X P O S iC IÓ :nutriciósaludableisostenible Elsnoisi noiesusacompanyaran a conèixer quinssón elscriterisd'unanutrició saludable i sostenible. Inclou informació sobre el procésde treball i tallers culinaris. Localització: Aules3Ai 4C dimecres 29 de novembre program ació 16:20 a 17:20 h 15:20 a 17:20 h
  • 10. 10 Conèixer el passat, la història i les històries que ens constitueixen i ens fan ser qui som, i amb tot això crear una obra de teatre és una manera de lluitar contra la desmemòria a travésde l? art i la creació. ?D? esquenesal sol, La seva història, la nostra veu?ésprecisament això: una obra de teatre que fila les històries dels nostres avis i àvies i d? altres avantpassats amb el que va passar al nostre país durant el SXX i amb aquest gest, dona llum al nostre present. E Lteatredelam em òria unapeçatea tral inspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies D 'E S Q U E N E SA LS O L .L AS E V AH IS T Ò R IA ,L AN O S T R AV E U Estrenade l? obrade teatre creada, escritai interpretadaper lesalumnesi els alumnesde 3r d? ES O. Lesportesestaran obertesde 16 a 16:15 h. Després romandran tancadesfinsal final de larepresentació. Localització: Gimnàs 16:00 a 16:45 h 16:45 a 17:20 h conversaam belsautorsiautoresIC E L E B R A C IÓ F IN A L Desprésde l? espectacle, tindreu l? oportunitat de conversar amb elsautorsi les autoressobre l? obrai el procésde creació. Lacompanyia teatral faràun gest de reconeixement públiccap aquellespersonesque han estat importantsdurant tot el procésde creació. Localització: Gimnàs program ació dimecres 29 de novembre
  • 11. 11
  • 12. 12 La salut integral (física, emocional, social) dels adolescents s? ha convertit en un motiu de gran preocupació en la societat actual. Factors com l? obesitat, el sedentarisme, l? estrès, la depressió, entre d? altres, són primeres causes que afecten el benestar físic, mental i social. L ? alumnat de 2n d'ES O B organitza una fira de la salut amb l? objectiu de promoure la salut, afavorir el desenvolupament humà i la qualitat de vida de la comunitat i, a la vegada, fomentar conductessaludablesen lessevesfamíliesi amics. influencersdelasalut compodemm illor lanostraqualita t devida? program ació dijous 30 de novembre firaP E Rlasalut Aquest esdeveniment trobareu informació, serveisi tallersenfocatsa lasalut, amb lafinalitat de generar una culturad? estil de vida saludable i evitar pràctiquesde risc per permetin millorar lesvostresconductes, actitudsi hàbits. Localització: Gimnàs 15:20 a 17:20 h E stand1:H À B IT SS A L U D A B L E S Alimentació saludable: informació i tallerspràctics. E stand4:bE N E S T A RM E N T A L Benestar emocional i social: informació i taller pràctic. E stand2:H À B IT SS A L U D A B L E s Higiene Postural: taller d? exploració i accionsde lavida quotidiana. E stand3:H À B IT SS A L U D A B L E S PrimersAuxilis: informació, factorsde risci taller sobre protocolsd? actuació. E stand5:benestar físic Mobilitat Articular: T est FMSi exercicis recomanats. Articulacionsi ossos. E stand6:benestar físic Activitat i exercici físic: Activitat Física, Resistènciai força. Recomanacions, reptes i exercicis. Músculs.
  • 13. 13 D? on provenen els minerals dels nostres mòbils? És possible una altre forma de consum? Com usem el mòbil els joves? Aquestes i moltes altres preguntes són les que ens hem plantejat al llarg d? aquest projecte. Us explicarem la investigació duta a terme a través dels objectes expositius que hem elaborats. Per tal de posar una mica de consciència en quines són lestrescaresd'allò què totsi totesduem a lesmans: elsmòbils. quèducalesm ans C oneixeslestrescaresd? unm òbil? L es3caresd? unm òbil Nou estandsdonen respostaa nou preguntesal voltant delsmòbils. Aquests uspermeten conèixer laquímicai latecnologiadel mòbil, elsconflictes ambientalsi socialsassociatsi l? úspersonal que fem delssmartphones. Preparatsper conèixer lestrescaresd? un mòbil? Localització: Aules2Ai 2B program ació dijous 30 de novembre de 2023 15:20 a 17:20 h
  • 15. 15 Heu somiat alguna vegada a volar? Nosaltres sí! I ens hi hem posat. Volem compartir-ho amb vosaltres. Veureu com ho hem fet, però també aprendreu a fer-ho amb els nostres tallers. A més després de conèixer els nostres millors avions podreu apostar per un d? ells i participar en una competició de vol i precisió. Ensenlairarem ben lluny! enlaira't! Q U INÉ SE LM IL L O RA V IÓ ? E X H IB IC IÓ D EL AF E IN AD E L SG R U P SD ET R E B A L L Exhibició del treball i resultatsobtingutspelsdiferentsgrups(plànols, càlculs, prototips, avions, gràfiques?). 15:20 a 17:20 h program ació dijous 30 de novembre V O L SC O N S T R U IRU NA V IÓ ? T allersde construcció. Localització: Aula 3B C O M P E T IMP E RT R IA RE LM IL L O RA V IÓ ! Competició de vol i precisió. Quinsavionsarribaran méslluny?Quinsseran més precisos?Trieu la que creieu que ésla millor escuderia i animeu-ladurant la competició Localització: Pista superior 15:30 a 17:20 h
  • 16. 16 Y ukiS aito Civil japonesa víctima del bombardeigd'Hiroshima, agost de 1945 i també JúliaFde 4t d'ES O(Projecte "El Món en Guerra")
  • 17. 17 La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d? empatia històrica vivint en primera personala S egonaGuerraMundial. el m ónenguerra Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O MA Q U E S T A ? program ació dijous 30 de novembre exposiciósobreel procésdetreball En aquest espai trobareu una exposició guiada sobre el procés de treball del projecte, incidint sobre la temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l? acompanyament de l'equip docent. Localització: Aula 4A 15:20 a 17:20 h T res torns: 1r 15:35 a 16:05 h 2n 16:05 a 16:35 h 3r 16:35 a 17:05 h P A R T IC IP A :Q U ÈF A R IE ST U ? En aquest espai, dinamitzat per l'alumant, els visitants a l'exhibició del projecte es posaran a la pell dels personatges i les situacions dels relats, decidiran el seu propi camí i podran compartir lessevesreflexions. Localització: BibliotecaMariaBeneyto lecturaderela tsenveualta En aquest espai podeu gaudir de la lectura de fragments dels relats de la veu delsseusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES OA. Localització: Aula4B 15:35 a 17:05 h
  • 18. 18 Aquest projecte interpel·la directament alsnoisi noiesal voltant de la cultura amb preguntes com: què éscultura?tot éscultura?quin ésel sentit i l? objectiu de la cultura?compleix algun objectiu en l'ara, el va complir en l'ahir, el complirà en el demà? A través de la reflexió d? aquestes qüestions l? alumnat construeix el seu propi concepte de cultura i l? expressa amb una proposta gràfica. Finalment, coneixerem el projecte de ?Las misiones pegagógicas?com un exemple d? universalitzar la cultura, concretament en el projecte ?la Barraca? protagonitzat entre d? altresper Federico GarcíaLorca. Y O S O YF E D E R IC O ,¡P E R O N O S O YL O R C A ! T O TÉ SC U L T U R A ? Q U ÈÉ S"C U L T U R A "? Exhibició de lliure accés en la que els alumnes rendeixen un homenatge a la cultura i expressen el seu propi concepte de què és cultura?, a través d? una proposta gràfica. Localització: Aula4C 15:20 a 17:20 h L O R C A :L E C T U R AT E A T R A L IT Z A D A Aquesta activitat consta de dos torns, al primer podreu gaudir de la lectura teatralitzada del segon acte (adaptat) de la peça teatral ?La casa de Bernarda Alba? i al segon torn de ?Bodas de S angre? ambdues obres de Federico García Lorca. Localització: Aula3A program ació dijous 30 de novembre Dos torns: 1r 15:20 a 16:20 h 2n 16:20 a 17:20 h
  • 19. 19
  • 20. 20 aprendreaaprendre cap acitar alespersonesper aprendre,el cor d? uncentreeduca tiu projecte Escrit per Rosa Martínezi Sergi del Moral El Cristòfol és autoexigent però li costa comunicar- se de manera efectiva perquè sovint tradueix la seva autoexigència en exigència i falta d?empatia cap als companys. La Dolores prefereix escoltar abans de parlar, és participativa tot i que no sol prendre la iniciativa, sempre pendent de la feina però sovint veu l?ampolla mig buida, cosa que li provoca angoixa i, en conseqüència, baix rendiment. La Margarida es fixa molt en la manera de fer dels companys i fa servir aquesta informació per adaptar- se a les necessitats del grup, es preocupa per generar un ambient amable i quan sorgeixen conflictes se centra en les solucions. Tanmateix, pensa que actuar així és ?portar- se bé? i no ho identifica com a altes capacitats de treball. Aquests personatges inventats, però basats en aprenents reals, exemplifiquen la necessitat que tenim les persones d?aprendre a aprendre, és a dir, de ser capaces d?aprendre de manera autònoma. Però? aquestes capacitats es poden aprendre? Són rellevants aquests aprenentatges? És l?escola el lloc on fer- ho? La resposta a les tres preguntes és un SÍ ben rotund. Aquest article vol donar una mica de context a aquesta ?cara oculta? de l?aprenentatge i, sobretot, compartir eines i estratègies utilitzades en el projecte Kit Catapulta per acompanyar, avaluar i potenciar aquests aprenentatges.
  • 21. 21 Aquest conjunt d? habilitats interpersonals, socials i professionals, que tenen a veure amb la capacitat de resoldre problemes, de regular les emocions, d? actuar amb responsabilitat, autonomia i iniciativa, de treballar amb altres, de pensar crítica i creativament, de reflexionar sobre el propi aprenentatge? s'anomenen competències transversals, i són l? elefant a l? habitació de l? educació. Hi ha un acord generalitzat sobre la seva importància, formen part de tots els darrers marcs curriculars i normatius, però a les escolesespromouen tímidament. En aquest article volem compartir algunes estratègies que hem fet servir en el projecte Kit Catapulta per fer visible l? elefant, és a dir, volem compartir de quina manera hem generar la necessitat d? aprendre aquestes competències transversals, així com per acompanyar i facilitar el seu aprenentatge. competències transversals. En aquest projecte hem volgut generar múltiples oportunitats per aprendre sis grans objectius d? aprenentatge: (1) fer servir eines i raonament matemàtic per resoldre problemes, (2) fer servir entorns de modelat 3D i eines de taller, (3) conduir un procés d? indagació científica, (4) cooperar, (5) comunicar-se de manera efectiva i (6) aprendre a aprendre. Fer explícits els objectius, que no són inamovibles, orienta la nostra acció educativa, i alhora situa els nois i noies, comprenen que s? espera d? ells i facilital? aprenentatge. Prototipar per fer emergir la necessitat d? aprendre Vam iniciar el projecte prototipant el repte central del projecte: en petits grups, i només en 60 minuts, han de construir una catapulta que dispari exactament a 2 metres de distància. En acabar el repte analitzem quines fases de treball han seguit, quines variables de construcció cal controlar i quines habilitats de treball en equip són importants per assolir el repte. L ? anàlisi del prototipatge fa emergir la necessitat d? aprendre, i en particular, posa de manifest la importància de les competènciestransversals. El treball per projectes La primera estratègia clau per generar aquesta necessitat d? aprenentatge és el propi treball per projectes. Vertebrar el procés de treball a partir de la resolució d? un repte complex o de la creació d? un producte o d? un servei, genera la necessitat de treballar amb altres, de conduir processos d? investigació o creació sostingudes en el temps, d? organitzar i planificar la feina, de prendre decisions rellevants, de cedir autonomia i responsabilitats, de rebre i donar feedback, múltiples oportunitats de comunicar-se de manera efectiva, de reflexionar sobre les decisions que prenem, així com també sobre què i com estem aprenent. En el nostre projecte són dues les creacions que han vertebrat el procés de treball, en la primera fase el repte ha estat dissenyar i construir d? una catapulta capaç de disparar amb precisió. En la segona fase del projecte, tot el grup classe ha actuat com un únic equip de treball per tal de preparar un taller per aprendre ciència a través de les catapultes. Aquest taller ha estat un encàrrec de l? eXplorium, un associació dedicada a fomentar l? aprenentatge la ciència, la tecnologia, l? enginyeria i lesmatemàtiquesa travésde l? experimentació. Compartir què pretenem aprendre i incloure-hi explícitament competènciestransversals S i volem capacitar a les persones per autoliderar i reflexionar sobre el seu aprenentatge, un element imprescindible és fer visible què pretenem aprendre. Alhora, cal fer explícit que pretenem aprendre El disseny 3Dde lacatapultai lacatapulta construïda. Compartir amb l? alumnat la planificació del projecte S i volem capacitar a les persones per treballar de manera autònoma, per sostenir un procés de treball a mig termini i per prendre decisions corresponsabilitzant-se dels resultats, és necessari que tinguin informació privilegiada. Disposar del calendari de planificació del projecte i decidir plegats els ajustos necessaris, els facilita conèixer de manera anticipada les dates i fites importants, i augmenta l? autoexigència per complir-les. T ambé dotar-los d? un full planificador on a l? inici de cada sessió hagin de prioritzar i assignar les tasques a fer i qui en serà el responsable alhora que fer-ne el seguiment del seu estat, els trasllada inevitablement la necessitat d? organitzar-se i reflexionar com a equip i mai posar-se a la feina de maneraimprovisada. Compartir periòdicament l? estat de la situació, èxits i dificultats S i volem generar aprenentatge entre iguals, sentiment de grup i de repte comú, és vital tenir-nos confiança, escoltar-nos i conèixer en quina situació estem cada equip. Fer mini reunions de tota l? aula, en cercle i periòdicament, els fa adonar que les dificultats són comunesi que algunsja leshan superat. Escomparteix informació, es generen aliances per resoldre entrebancs i es teixeixen ajudes sense complexes. Què necessitem aprendre per donar resposta al repte central del projecte?Anàlisi del prototipatge per fer emergir necessitats d? aprenentatge.
  • 22. 22 Alhora és una eina on aflora sense explicitar-se una autoavaluació del grau d? assoliment en què es troba cadascú que els esperona a augmentar l? esforç per seguir avançant. Autoavaluar i coavaluar la responsabilitat, l? autonomia i capacitat de treballar amb altres S i volem que els nois i noies siguin capaços de reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupin una mentalitat de creixement, autoavaluar el teu aprenentatge, així com rebre l? opinió dels que t? envolten, ésunaestratègia molt efectiva. En el projecte Kit Catapulta, de manera formal i informal, ens hem autopreguntat en quina mesura hem sigut capaçosde treballar de manera responsable (treballar, estar connectat i perseverar), autònoma (preguntar, aportar idees i prendre decisions) i col·laborativa(escoltar, consensuar i conflictuar). ?M'ajudaria a treballar millor amb tu que quan et barallesamb elsaltreset costa molt donar la raó, quan creus que tens raó no veus res més i podem estar horesamb el mateix tema i perdem molt de tempsque podem aprofitar per a unesaltrescoses, i com lesdues som molt tossudes mai acabem i això m'agradaria que ho solucionéssim juntes perquè les dues tenim un caràcter molt similar. Entenc que no ho fas aposta ni per molestar, però ho podries millorar que quan et barallis respires i pensis que sí que tens raó o no. Jo quan tenim aquestes baralles de grup sento que perdem molt de temps en ximpleries.? Quan una companya, que és alhora amiga, és capaç d? oferir-te aquest mirall, estem possibilitant l? aprenentatge d? una companya, i alhora estem aprenent a comunicar les nostresideesde maneraefectiva. En paral·lel, la persona a qui va dirigida, reflexiona: ?S óc molt tossuda i com que vull tenir la raó i no crec que la gent essenti molt bé quan em passaaixò, el que he de fer per millorar això és no donar-li tanta importància a la discussió que estigui tenint amb el meu grup i no pensar que només tinc jo la raó, quan em discuteixo amb el meu grup em sento malament i hauria de tallar la discussió i no donar-li tanta importància.? S etmanes més tard: ?al comentari passat vaig dir que intentaria millorar no tenir tants problemes i discussions amb el grup. Perquè teníem molts conflictes a l'hora de treballar, prendre decisions i en diversos casos més. Això ens passava perquè teníem diferents opinions i les continuem tenint, però crec que hem millorat una mica. A les últimes sessions no hem discutit tant, crec que jo això ho vaig millorar gràcies a què el Guillem i la Rosa ens van fer parlar a tots junts i a mi em va servir de molt. Aquestes situacions tenint conflictes i això és que perdem el Capturade pantalladel calendari del projecte. Dianes d? avaluació. Els nois i noies poden confrontar les seves percepcions amb les del seu grup de treball. En vermell la seva percepció, en blau la del seus comapnys d'de treball,
  • 23. 23 temps i no serveix de res, tampoc és que em senti fatal, però sí que preferiría mil cops no tenir-les, suposo que els altres poden arribar a sentir el mateix que jo, però no ho sé.? Exhibir la feina públicament S i volem que els nois i noies pugin donar més sentit i profunditat al seu aprenentatge, augmentar de retruc la motivació, generar una comunitat educativa centrada en l? aprenentatge, capacitar-los per comunicar les nostres idees de múltiples maneres? si volem tot això, exhibir els projectes públicament davant d? una audiència autèntica és una estratègia formidable. Mostrar la feina és una manera d? avaluar-la, de compartir-la i de celebrar-la, i que alhora comporta posar en joc competències transversals. l'aprenent. És important adonar-nos que aquesta responsabilitat sovint se li atribuien exclusivament al docent. Durant el projecte, de manera contínua, des del principi fins al final, hem donat temps perquè cada estudiants elabori una reflexió sobre el seu aprenentatge. He après els objectius d'aprenentatge d'aquest projecte? Com puc argumentar que ho he après? Què em queda per aprendre? Com podria fer-ho millor? S ón preguntes que els nois i noies s'han fet de manera recurrent durant el projecte. Quan veniu a les exhibicions i tot d'una saben explicar el sentit del que estan fet no és per casualitat, són capaçosde fer-ho perquè han aprèsafer-ho. Aquestes són algunes de les estratègies que he fet servir en el projecte Kit Catapulta per possibilitar, potenciar i acompanyar l'aprenentatge de competències transversals. Com dèiem a l'inici, són l? elefant a l? habitació de l? educació. Hi ha un acord generalitzat sobre la seva importància, formen part de tots els darrers marcs curriculars i normatius, però a les escoles es promouen tímidament. Però aquests no ésel casde LesVinyes, :). L'Hugo, laIvet i laIsonacomunicant elsresultatsdel seu treball davant de familiars, professorsi estudiantsd'altrescursos. Reflexionar sobre el propi aprenentatge S i volem que les persones puguin aprendre a aprendre, si volem capacitar-los per aprendre de manera autònoma, cal donar temps a la reflexió, és a dir, cal fer explícit que qüestionar què estem aprenent, valorar en quina mesura estem aprenent, o detectar de quines maneres podem potenciar el nostre aprenentatge són responsablitatsque li corresponen a Lacomissió T aller (Martina, Oleguer, Adrià, Jaume i Marc) reunidaa Innovamat amb laMariaRojas, responsable de lesguiesdidàctiques. Lespecesdel Kit Catapulta
  • 24. 24 Influencersdelasalut Q uèÉ sser influencer?Q uèéslasalut iE nquins àm bitsesdivideix? Influencers de la salut és un projecte en el que promovem la salut, amb aquests objectius: (1) Aprendre i posar en pràctica hàbits saludables amb la finalitat de millorar la qualitat de vida, (2) Promoure la salut a través de la creació d?una associació i un web, (3) Integrar en la rutina personal algun nou hàbit saludable, i (4) Dissenyar i implementar una o diverses accions amb un impacte social positiu en termes salut projecte Escrit per Michel P, MarcV, Bruna B, Alèxia O(2n ES OB) Logo creat per l'alumnat com a associació fictícia(S V) per promoure salut L aproblem àtica La Organització Mundial de la S alut (OMS ) diu que l'etapa de l? adolescència és la més vulnerable i un 14,4% dels menors tenen algun problema de salut mental. A més a més, 1 de cada 4 persones té algun problema d'ansietat en algun moment de la seva vida. L ? OMS indica també que hi ha un 40% d? adolescents amb sobrepès a Catalunya i que el 80%de la població éssedentària. Hi ha un 40 %d'adolescentsamb sobrepèsa Catalunya quèéslasalut? S egons l'OMS , la salut és l? estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions i malalties. És important preservar-la pel fet d'així poder prevenir el risc d? algunes malalties i dolors, també és important tenir salut per tal de no tenir dificultatsen afrontar lavida. Q uèésel benestar físic? El benestar físic és el benestar del cos i l? òptim funcionament de l? organisme, que es troba en un bon estat físic, mental, emocional.
  • 25. 25 Q uèésel benestar em ocional isocial? El benestar emocional és l'estat de com ens sentim, si estem tranquils, si dominem les nostres emocions i si som capaçosde fer front alesdificultatsdel dia adia. El benestar social és tenir relacions sanes, tenir amics amb qui compartir moments, gaudir de les estones amb ells, tenir amb qui parlar i amb qui desfogar-te, etc. Ell benestar social ens ajuda a regular les nostres emocions. Un 14,4 %delsmenorstenen algun problema de salut mental Q uinssónelshàbitssaludablesclau? Algunsdelsconsellsper cuidar lasalut són: - T enir bonahigiene postural. - No menjar aliment processat i ultraprocessat. - Fer activitat físicacada dia. - Parlar amb alguna persona que et pugui ajudar si tensun problema. El benestar social éstenir relacionssanes Influencersiactivistes Un influencer ésuna persona que té influència en moltes xarxes socials perquè és famosa o crea contingut popular. Un activista ésuna persona que esmobilitza per generar canvis en la societat. Per exemple, pot ser que faci una activitat benèfica per ajudar a grups de gent necessitada o pot donar suport a un grup de gent oprimida. Nosaltres com a influencers hem creat una associació amb el nom de S V (S alut i vida) i hem decidit fer unes accionsde salut mental pelsadolescents. Volem organitzar converses entre infants i joves. Quan vinguin els ficarem en parelles i nosaltres farem un tipus de preguntes perquè puguin explicar els seus problemes i entre ells s? ajudin. Nosaltres estarem en el lloc per poder ajudar si hi haalgun problemao qualsevol cosa. el nostreweb Nosaltres vam crear la nostra pàgina web a partir del que ens van explicar l'Anna Fermoso i el Nil Ruiz. El nostre web esdiu S V(S alut i vida). Primer de tot vam crear el nostre logo, el nom de la pàgina web i l? eslògan. Acontinuació vam fer la pàgina principal on vam ficar el logo, l? eslògan, el nom de la pàgina i vam explicar què és la salut, el benestar emocional, el benestar físic i elshàbitssaludables. Unsdiesdesprés vam crear una pàgina nova explicant la higiene postural i ficant fotografies perquè no es faci tan pesat i sigui més visible. I així és com vam fer el nostre espai web. Nosaltrescom a influencers hem creat una associació amb el nom de S V (Salut +Vida) Hem decidit fer unesaccionsde salut mental pelsadolescents El Marc, el Michel, laBrunai l'Alexia, alumnesde 2Bque han escrit aquest article. Podeu consultar la web creada amb aquest codi QR
  • 26. 26 E N L A IR A 'T ! cO ME SP O TA R R IB A RAS E RP IL O TO C O N T R O L A D O R AA È R IA ? C R Ò N IC AD 'U N AX E R R A D A Entenem tot el que suposen els nostres viatges en avió? Per què no són realment perilloses les turbulències? Què s?ha d?estudiar per a treballar d?aquestes professions? Això i molt més ens van explicar l?Arnau (pilot) i l?Aida (controladora aèria). projecte Escrit per Lidia R, Irene S, Mariona Ri Biel H. Aquest primer trimestre elsalumnesde 4t d'ES OBens hem dedicat durant dos mesos i mig a entendre tot el que implica fer que un avió pugui volar per a posteriorment crear el nostre propi planejador amb els coneixementsadquiritsen el procés. Després de dos mesos d? aprendre teories a través de pràctiques, hem dissenyat els nostres avions des de zero que competiran al Club d'Aeromodelisme de S ant Cugat el 16 de novembre. En aquest primer projecte hem après a valorar i comprendre el nivell de precisió necessari perquè els avions puguin volar en l'àmbit tècnic i a comprendre la física darrera l'aeronàutica bàsica. posicions i la demanda que hi ha a l? actualitat d'aquestes. Límitsd'horaris Un tema que va ser recurrent a la presentació va ser com són elsseus diesen terminis d? horaris. Els horaris de treball dels pilots depenen molt de la companyia Visit a d? un pilot i d? una cont roladora aèria J a a la segona meitat del projecte, l? Arnau Pidelaserra i l'Aida Batlló es van oferir a fer-nos una xerrada per il·lustrar el treball tant d'una controladora com d'un pilot, des d'una perspectiva més propera a les seves vides laborals. Estant a l? últim curs de l? ES O, i aquesta xerrada ensha ofert una perspectiva realista d? un camí que podem agafar pel nostre futur. L ? Arnau i l? Aida ens van parlar sobre els seus camins educatius fins a arribar a ser pilot i controladora de vol; els seus passos, penediments i victòries. Hem entès l? esforç i insistència que ha suposat arribar i mantenir les seves d? aviació, però sempre hi ha un màxim d? hores que no s? ha de superar per la seguretat dels passatgers de l'avió. Al contrari, tots els controladors de vol han de seguir el mateix nombre d? hores i dies laborals. Una cosa que sembla que la professió té molt clara és el límit humà; els controladors de vol han de descansar obligatòriament cada dueshoresmitja hora per a tenir lament alerta. Imagina't que una controladora de vol que parla amb 5 o 15 vols a la vegada es descuidés o no hagués prestat el seu 100%d? atenció a la seva coordinació en pistes. La responsabilitat que les persones en aquests treballs Maquetad'un planejador. El pilot Arnau i lacontroladora aèriaAidaxerrant amb l'alumnat ? Al dia a dia no notestota la gent que portesa darrere, no t? hi hasde fixar.?
  • 27. 27 tenen és inimaginable. L ? Aida ens diu que encara que ella no està volant directament els avions, ella té una enorme responsabilitat sobre més gent que no pas un pilot. Ella controla dos dels puntsmés importants d? un vol; l? enlairament i l? aterratge. Ens explica que estranyament, ella ha tingut un nombre exagerat d? emergències treballant i que sempre s? ha d? estar alerta. S obre coses més de l'ofici com el sou, companyies, aèries són molt variables pel fet que no sempre els vols no són amb la mateixa freqüència i, per tant, menys pressupost per pagar als pilots, també al teu sou pot afectar si vols entrar en alguna companyia, i necessites? x? vols. En aquests casos pots arribar a cobrar zero euros, però si arribes a tindre una bona reputació podries arribar a cobrar uns 20.000 euros. Pel que fa a companyies són molt estrictes en alguns requisits, com per exemple: els estudis. Hi ha companyies en les quals no podràs entrar per no tindre el batxillerat. Provesde llançament al Club ARCd'aeromodelisme de S ant Cugat.
  • 28. 28 Y O S O YF E D E R IC O ,¡P E R O N O S O YL O R C A ! "T enir culturaet donalliberta t,perquèaixínoet poden controlar"m arcp4Td'E S O ?Te suplico que me dejes aquí. A mí ya no me podéis cambiar. Yo he nacido poeta y artista, como el que nace cojo, como el que nace ciego, como el que nace guapo. Dejadme las alas en su sitio, que yo os respondo que volaré bien?. projecte Escrit per Olga Oliván i Carol T orres Amb aquest projecte d? àmbit pretenem retre un homenatge a la cultura i a una de les grans personalitats de la cultura universal, Federico García Lorca. A través de diferents propostes dins del projecte hem volgut reflexionar al voltant del valor la cultura al món d? ara i reivindicar el valor de la cultura com espai per a la reflexió crítica de l'avui, un espai per pensar en el demà, un lloc de foment de la creativitat, un espai que ens fa més iguals, que ens interpel·la i que ens fa qüestionar l'statu quo, que ens dota de pensament crític, en definitiva la cultura com a motor de lluita i de transformació social. És a través del cartellisme que l? alumnat expressa aquesta reivindicació de la cultura com a element intrínsecament i necessari per a l? evolució humana. A través de l? expertesa de diferents professionals del Museu del Disseny de Barcelona, els alumnes s? han endinsat en la creació i el coneixement del cartellisme com a disciplina vehiculant de la creativitat i l? expressió de diferentsconceptesi idees. Il·lustració de Federico García Lorcafetaper Ilu Ros.
  • 29. 29 T al com reflecteixen aquestes entranyables paraules que Federico dedicava a la seva mare, el poeta esdevé un testimoni real i imprescindible d? una vida mediatitzada pel desig de la cultura i per la convicció rotunda que només hi ha llibertat si hi ha cultura. Aquesta convicció el durà l? estiu de 1932, dins del projecte de Les Missions Pedagògiques i del grup teatral universitari La Barraca a visitar més de mil pobles d? Espanya amb la intenció clara de democratitzar laculturai transformar lasocietat. L ? alumnat ha conegut la trajectòria vital i compromesa de Federico, ha respirat l? atmosfera del poeta i ha conegut el nen, l? artista i l? home i les seves obres com un veritable testimoni fotogràfic de la societat de l? època. Aquesta coneixença els ha permès atorgant-li la veritable dimensió i importància dins de l? Espanya de laRepública. Ha estat un veritable goig sentir com l? alumnat ha dut a terme la lectura teatralitzada de ?Bodas de S angre?i la ?Casa de Bernarda Alba? i com s? han adonat que l? univers de Federico no està tan allunyat del seu propi compartint desitjos, anhels, esperances? L ? alumnat ha assumit la responsabilitat d? interpretar aquestes obres amb el compromís i l? emoció de ?prestarle a los muertos una voz que los vivos pueden oir? tal com recentment deia l? actriu Meryl S treep a la cerimònia d? entregadel premi Princesad? Astúries. En aquesta exhibició pública podreu emocionar-vos escoltant la lectura teatralitzada del segon acte de ?Bodas de S angre? i ?La casa de Bernarda Alba? i gaudir d? una exposició de cartellsdedicatsa reivindicar lacultura com aelement de transformació social. ?Mi madre, a quien yo adoro, es también maestra. Dejó la escuela por las galas de labradora andaluza, pero siempre ha sido un ejemplo de vocación pedagógica, pues ha enseñado a leer a cientos de campesinos, y ha leído en alta voz por lasnochespara todos, y no ha desmayado un momento en este afán por la cultura. Ella me ha formado a mí poéticamente y yo le debotodoloque soyyloque seré? . ?Y o arrancaría de los teatros, las plateas y los palcos y traería abajo el gallinero. En el teatro hay que dar entrada al público de alpargatas. ?¿Trae usted, señora, un bonito traje de seda?, pues ¡Afuera! El público con camisa de esparto, frente a Hamlet, frente a las obras de Esquilo, frente a todo logrande? . Il·lustració de Federico GarcíaLorcai la sevamare fetaper Ilu Ros. Federico GarcíaLorcaamb el grup teatral "La Barraca" (1934)
  • 30. 30 quèduusalesm ans? S omcaptiusdelestecnologies? Els mòbils han entrat per la porta gran, i és una potent eina en mans de joves inexperts. Aquest projecte planteja llums i ombres d'aquests aparells i convida a la reflexió en diferents vessants. L'article d'opinió que llegireu a continuació ha estat escrit conjuntament per una alumna i la seva professora. A partir del debat que s'ha obert a l'aula entorn els mòbils i la conversa que ha pogut establir la Bruna amb la seva família a partir d'una entrevista. projecte Escrit per Bruna Bi Àfrica Victory Desde que la tecnologia mòbil va arribar a lesmansde la humanitat, el món no ha parat de canviar. El mòbil s? ha convertit en un objecte imprescindible per la nostra vida, però, de veritat som conscients de com ha influït o pot influir això ara o en el futur? Estem segurs que tenim el control de la tecnologia mòbil? O la tecnologiamòbil enscontrola? Han passat 70 anys des del primer telèfon fins ara, i la tecnologia mòbil ha canviat sense parar, a un ritme trepidant. Actualment l? anomenem mòbil, però realment estem parlant d? un smartphone. Un ordinador de butxaca on el menys rellevant és que pots trucar des de qualsevol lloc; que era la seva única No creieu que aquest aparell està ocupant un espai massa ampli en lesnostresvides? i principal funció desdel principi. Una vegada em van dir una frase que em va fer pensar: ?Quantes vegades ho fas servir com a ordinador, i quantes vegades ho fas servir com atelèfon?? . Ara mateix fem servir el mòbil contínuament. Truquem, ens enviem missatges instantanis, juguem, ens relacionem a partir de lesxarxessocials, o també podem fer cerques immediates davant qualsevol dubte. No cal anar a la biblioteca a buscar un llibre sobre la guerra civil, ho pots buscar pel mòbil. No cal trobar-te amb la teva germana per donar-li elsdinersde l? aniversari del teu nebot, pot fer un Bizum. I així milions d? exemples. Però? no creieu que aquest aparell està ocupant un espai massa ampli en lesnostresvides? Al llarg del projecte Què duc a les meves mans? hem anat descobrint les tres cares d? un mòbil: Com ens relacionem els joves a través del mòbil i la quantitat d? hores que estem davant de la pantalla, la química i tecnologia d? un mòbil, i la cara oculta i fosca que desconeixem sobre els mòbils, com ara els minerals de sang o els problemes de reciclatge de components i elements. L ? anàlisi d? hores que passem davant les pantalles ens revela que els companys de la nostra classe passem unes 4h diàries de mitjana mirant tik tok o jugant a jocs. Reflexionar què ens aporta aquest temps davant el mòbil ens planteja la necessitat d? invertir el temps en altres activitats. Vam arribar al compromís que De mitjana elsjovespassen 4 h diàriesdavant lespantalles Uscomparteixo algunes propostesper reduir el temps davant lespantalles
  • 31. 31 Trobareu mésinformació sobre la conseqüència de l? explotació de riquesesnaturalsde la República Democrática del Congo, escaneja aquest Codi QR. podem invertir més en aquest temps de qualitat i unamicamenysen lespantalles Acontinuació uscomparteixo algunespropostes: - S ortir amb els amics a fer una xocolata, passejar - Fer esport. Una voltaen bicicleta, un passeig per la muntanya o apuntar-se a un esport d? equip. - Escriure poesia, un diari, una història d? amor, de fantasiao de por. - Dibuixar grans quadres o petits dibuixos, amb ceres, aquarel·les, acrylic retolador o llàpisosde colors - Llegir còmics, novel·les, revistes d? història, ciència - Fer sortides culturals com anar a un museu, el teatre, al cinema o a una exposició de fotografia, història, assistir a festes tradicionalso d? algun temaque usagradi. - Fer activitats manuals per decorar la vostra habitació, regalar a amics o a persones que estimeu. - Passar temps de qualitat amb la vostra família parlant, muntant puzzles o legos, fer jocs de taula o alguna de les activitats anteriorsconjuntament. Depenent l? edat que tinguis és més possible fer algunes activitats que d? altres, però això si, els pares i mares ens heu d? ajudar i facilitar que puguem fer aquestesactivitats! En segon lloc m? agradaria comentar algunsaspectes Elsparesi maresensheu d? ajudar i facilitar que puguem fer aquestesactivitats! sobre la química dels mòbils. Moltes persones quan comprem un mòbil, ho fem mirant la marca o les funcions que poden fer. Però gairebé mai pensem de què estan fets. Els mòbils estan fets de diferents components, la majoria minerals extrets de la T erra. Però molts d? aquests minerals no son eterns i avegades consumim més del que la T erra en pot oferir. Llavors és important que siguem conscients de la importancia de reciclar i reutilitzar aquests materialsper no esgotar elsrecursos. Finalment, no vull acabar aquest article sense reivindicar la injusticia de com s? extreuen aquest mineralsper alsnostresmòbils. Milersde nens, joves i adults moren cruelment explotats i esclavitzats per lescondicionslaboralsen lesque han de treballar per extreure aquests minerals i amb això poder sobreviure. El lloc que hem analitzat durant el projecte es la República Democràtica del Congo, i amb l? ajuda de la Carme, de l? associació S CKAsando hem conegut i comprès tot això i perquè no s? està parant. S i voleu descobrir totes aquestes coses sobre les tres parts del mòbil, veniu a l'exhibició pública del projecte de CTM, Què duc a les meves mans? lideradapel grup de 2n d? ES OA. LaBrunadurant unaactivitat al'aula
  • 32. 32
  • 33. 33 il·lustració Aqüarelladel projecte Atlesde viatgesimaginaris(1r d'ES O)
  • 34. 34 donar unnomal quefem Q uèE stemfent aquí? projecte Escrit per Betlem Cuesta i Anna Cornellà El dia a dia no sempre ens ho permet, però ens agrada tenir un diari d?aula on anem anotant coses que no volem oblidar, moments, preguntes o reflexions sobre el que va passant mentre fem junts un projecte. Escriure és per a nosaltres una manera de recordar, de mirar, de donar sentit, de pensar, de marcar direccions, de filar el dia a dia (el que aprenem, el que vivim) amb el propòsit que ens mou. L es línies que segueixen són una pàgina d?aquest diari en un moment especial per al projecte: el dia que escollim el títol de l?obra de teatre que estem fent i les reflexions que ens suscita. Fa un mes i mig que estem immersos en el repte enorme de crear una obra teatral a partir de la recuperació de les històries de vida dels avis i les àvies. En aquest temps hem preparat i hem fet entrevistes, hem vist documentals i pel·lícules sobre el S .XX a Espanya, hem conversat, hem compartit el que anaven aprenent i les nostres reflexions. Hem descobert per exemple que Espanya és el segon país del món amb més fosses comunes (estamos rodeadosde muertos! Va dir R. en veure el mapa del Ministerio on estan localitzades) i que a Castellbisbal hi ha dues, una molt a prop nostre. Hem sabut també que al besavi de T . el va salvar d? una bala una manta gruixuda, mentre tremolava de fred i de por al front. Que el besavi de la N. va escapar a França i després, en tornar a Catalunya quan la II Guerra Mundial assolava Europa, va estar a un camp de concentració a Burgos. Hem escoltat i hem compartit històries de viatges des d? Andalusia, des d? Extremadura, des de Gal·lícia.., d'escassetat durant la postguerra, d? escoles i ?orelles de ruc? , de les condicions de treball i de com es refan les persones davant dels embats de la vida. Hem parlat també de protestes i de policies a cavall, de repressió, de democràcia, de pèrdues, del perdó i de l'amnistia, de LaT aniaamb lasevaàvia.
  • 35. 35 memòria històrica i del no deixar enterrar als propis morts com una de les formes més antigues de fer mal a l? enemic en qualsevol guerra. Ja ens ho xiuxiueja la història d? Antígona. Però amb ?El teatre de la memòria? no volem sols que aprenguin sobre un període concret de la història d? Espanya o a donar valor i profunditat interpretativa a les vides dels seus avis i àvies. Volem també que transformin aquests aprenentatges i aquesteshistòriesen una obra teatral que sigui seva, de tots i totes, i que sigui única. I això no es pot fer sense posar l? accent en altres aprenentatges, altres competències, que tradicionalment no han tingut un llocni l? atenció i la intenció educativa que esmereixen. A l? hora de fer una obra de teatre es posen en joc competències d? ordre superior com ara la capacitat de treballar amb altres, de resoldre problemes, de transformar les idees, de crear des de diferents llenguatges...Competències incloses també dintre del currículum educatiu de secundària. ?Com representem diferents moments històrics en un mateix escenari? Com enllacem les històries i les imatgesque mésenshan impactat?Quinsrolsd? experts necessitem? D? on treurem el que necessitem per a l? escenografia?? S ón algunes de les preguntes que en aquest moment, en què tot comença a ser més real, emergeixen a l? aula. Preguntes que insinuen que s? estan movilitzant un universd? aprenentatgesmolt mésric. La creació teatral és un escenari, que ens permet aprendre sobre la història recent del nostre paísi de les nostres famílies, però també altres d? ordre superior. L ? obra de teatre no ésl'objectiu, el vertader propòssit és que puguin aprendre tot això. Però la bellesa genera bellesa i sentiment de pertinença i també volem que se sentin orgullosos/esdel que porten a l? escenari, del que han fet junts. Que allò que creïn pugui emocionar-los o emocionar a altres. Que l? obra de teatre acabi sent un testimoni i un reflex de les meravelles que poden arribar afer junts. Per a nosaltres acompanyar un procés de creació d? aquestes característiques fa de la nostra feina quelcom molt més interessant, però també més complicat. Ampliar la mirada respecte la nostra feina com a docents, respecte el que s? ha d? aprendre a l? escola, a l? institut, i els temps i els espais que generem per aprendre-ho, és apassionant i alhora afegeix complexitat alanostrafeina. S i volem que siguin persones col·laboradores, amb capacitat per pensar críticament, per treballar de manera autònoma, responsable, per crear?hem de plantejar contextos i estructures on això es pugui aprendre. Elsnostrespropòsitseducatius, no poden ser sols paraules, necessiten intenció, espais, i temps. Què fem per què s? escoltin millor? Com els ajudem amb la creació del fil narratiu? Com organitzem la classe perquè puguin tenir una conversa/profunda sobre aquest tema?Oorganitzar millor el seu treball?T enir en compte aquesta mirada ampla sobre l? aprenentatge, sacseja el que socialment s'entén que ha de fer una profe de secundària, el tipus d? aprenentatges que ha de facilitar i el que ha de passar a una aula i per tant també la nostra pròpia identitat. Acompanyar el teatre de la memòria ens situa, també a nosaltres, en un lloc molt méscreatiu i enspermet ser cocreadoresde l? obra. Amb tot el vertigen i lestensionseducativesque això implica. Ensobligaa estar atentesrespecte el que va passant, les històriesque van emergint i lesconnexionsinesperades, amb altres històries, altres referents o diferents possibilitats expressives. Estar atentes també per saber mirar els detalls que potser passen inadvertits, els fils que uneixen lescoseso leshistòriesque transiten entre nosaltres. Per generar, en definitiva un context que els permeti crear una obra de teatre que sigui autèntica, que sigui de tots i de totes i que pugui arribar a emocionar, a sacsejar o a fer pensar a algú altre. Ara, després d? un mes i mig de treballar junts, de filar les històriesi el que hem anat aprenent , comencem a tenir quelcom que ésnostre i que cada vegada té mésforma. Generar una idea col·lectiva, vol tempsi espais. Hem fet un document amb una descripció general de l? obra i un esquema molt breu de les diferents escenes. Ja portem temps caminant junts: ara ha arribat el moment de posar-li un nom a tot això. Un títol, com una manera de donar-li una identitat, de fer-ho més real. Un nom també com una manera de ritualitzar el pas dels aprenentatges individuals als col·lectius i als de més alta volada. i una manera també de donar testimoni d? un temps i d? uns aprenentatges compartitsen elsque hem anat creant i creant-nos. Després de rellegir el document en silenci, a l? aula es veuen cares de concentració, rampells d? escriptura? Posem en comú les propostes i després d'un temps de deliberació decidim el títol per a la nostra obra. És preciós: ?D? esquenes al sol. Les seves històries, la nostra veu? . I parla d? una escola, i d? unes vides que es creuen en unstempsfoscos, i de gent que resisteix? Ens queda moltíssima feina per fer encara, però avui, dia 3 de novembre, quan són gairebé les 13 del migdia quelcom ?nostre?ha començat a existir. I ha estat bonic veure-ho. . Documentsde treball de lacreació narrativa.
  • 36. 36 E nfornant idees ? cuinar éstot allòquep assaalsm arges d? unarecepta:ésim provisar,arriscar, decidir.C uinar és,endefinitiva,a trevir-nosa ser lliures?m arianico lau(cu inaob arb àrie) projecte Escrit per Aina F i Bruna A Aquest primer trimestre els i les alumnes de 3r A hem fet un projecte anomenat ?Alquimistes de la cuina: dels sabers ancestrals a la cuina moderna? . Des del Celler de Can Roca enshan demanat que creem un plat saludable i sostenible, que tingui productes locals, i en la mesura del possible, autoproduïts. T ambé ha de contenir diferents processos fisicoquímics que hem de saber explicar. Can Roca és un restaurant de tres germans, Josep, Joan i Jordi Roca. Aquest restaurant ha estat guardonat dues vegades com el millor del món i té 3 estrellesMichelin. Aquest projecte ens ha servit per aprendre els tipus de nutrients que contenen els aliments, com per exemple: sucres, proteïnes, glúcids, lípids i com els processa el nostre cos, però també d? on venen, com es produeixen i com elsmanipulen abansque arribin alssupermercats i els impactes ambientals que això genera. Hem parlat de l? impacte de l? oli de Palma, l? agricultura intensiva o laramaderiaindustrial, per exemple. . Per altra banda, hem aprèslesreaccionsquímiquesque hi ha darrere de molts processos que es fan a la cuina, com la reacció de Maillard que es produeix quan coem proteïnes i sucres a altes temperatures o les fermentacions per obtenir productes com el pa, el iogurt o el formatge. T ambé hem après els processos físics que es produeixen quan es fa una emulsió com la maionesa o una escuma com la nata i les diferents textures que ens permeten aconseguir. T ots aquests processos els hem experimentat fent formatge fresc, iogurt, pa, maionesa, claresapunt de neu ? Hem fet una sortida de camp a l'hort de l'Ortiga (cooperativa agroecològica de Collserola) on unes noies molt maques ens han explicat la història d'aquest lloc i que produeixen de manera ecològica i venen cistelles de productes de temporada. Hem espigolat tomàquets cherry i albergínies i hem fet diferents receptes, per grup, de la nostra collita, les hem tastat amb laclasse, i hem explicat com leshavíem fet. Hem après a conservar aliments utilitzant diferents tècniques com el buit (tomàquet fregit), la deshidratació (cherrys deshidratats), conserves amb sucre (melmeladade tomàquets). Algunes setmanes ens han demanat que féssim un plat amb diferents ingredients. Primer vam haver de fer un plat amb albergínies, després, amb llegumsi també vam fer un tipusde salsa. Després de nodrir-nos de tanta informació i inspirant-nos en la cuina sostenible i creativa, hem dissenyat, fet i trobat uns plats, saludables, amb unes condicions respectuoses pel medi ambient i unes reaccions químiques englobant tot el que hem après durat el projecte, Ciència i Cuina. A continuació podreu provar els nostres tastets experimentant un munt de sensacions i experiències excepcionals, exòtiques i molt bones. Hi ha hagut moltes emocions en aquest projecte, però el que ens fa més rics, és saber que aprendre, es pot fer de moltes maneres. Al cap i alafi, aprendre importa! Espigolant aliments. La Fantai laLiacollint tomàquets
  • 37. 37 receptaper afer form a tgefresc ingredients - 1 L de llet fresca pasteuritzada* - Quall* - Clorur de calci (CaCl2) - sal procedim ent 1. Posem en una olla 1 L de llet 2. Escalfem la llet a l? olla fins a 40 °C (mirar amb el termòmetre) i l? apaguem. 3. Dissolem 1 cullerada de cafè de quall i una cullerada de cafè de clorur calci CaCl2 dins la llet i remenem. 4. Tapem l? olla amb un drap i deixem reposar 1 h. Passat aquest temps la llet haurà quallat. Fem talls a quadrets de 2? cm x 2? cm amb un ganivet. 5. Posem els tacs quallats a la tela i filtrem el sèrum de la quallada estrenyent suaument la tela 6. Quan s? ha tret bona part del sèrum ho afegim al motlle colador. Ho deixem reposar tota la nit a la nevera perquè acabi de treure el sèrum (hi podem afegir sal). 7. Quan estigui sec el traiem del recipient. Bon profit ! * El quall conté unsenzimsque tallen la caseïna, unsagregatsproteicsque té la llet. En tallar-se aquestesproteïnesperden la seva estructura original i en reestructurar-se atrapen gotesde greix i solució aquosa, formant-se la quallada, la qual té textura de flam i amb què es fa el formatge fresc. El quall prové de lesmucosesdelsestómacsdelsremugants. E S T R IS - Olla - foc/placa inducció - termòmetre - motlle per fer formatges - cullerot - tela de formatgeria
  • 38. 38 E LM Ó NE NG U E R R A Q U ÈF A R IE ST UE NU N AS IT U A C IÓ C O MA Q U E S T A ? Anem per feina! S i volem apropar a l? alumnat alguna de les infinites realitats que van viure milions de persones entre els anys 1939 i 1945 arreu del món, el primer que necessitem és posar a l? alumnat en context, que pugui experimentar la deshumanització, la por, la barbàrie, la violència, la mort? en paral·lel, volem posar en context tant alguns dels esdeveniments més importants de la guerra com apropar a l? alumnat la idea que la derrota del nazisme en el camp de batalla no va ser fàcil, tot i que espugui L?experiència acumulada al llarg dels meus anys com a docent en l?àmbit de les Ciències Socials m?ha suscitat sempre una àrdua i obstinada idea: la comprensió dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és un tasca fàcil ni amable, ni pel professorat ni per l?alumnat. A més, ser capaç d?aproximar la Història mitjançant la classe magistral requereix d?un tarannà concret, proper a la figura del contacontes (?storyteller?), que aprofitant recursos propis de les arts escèniques, pot arribar a encisar i captar l?atenció, però sovint es queda a la superfície. En aquest projecte ens vam plantejar superar aquesta situació i anar una mica més enllà? i si enlloc de posar el focus en ?estudiar? i ?comprendre? la Història ens proposem fer una acte d?empatia històrica i anem a ?viure? en primera persona aquests fets? V oilà! Encara més? perquè no li donem concreció desenvolupant un personatge que sigui una translació personal de l?alumnat i el situem dins un relat curt? projecte Escrit per Raul Arana pensar el contrari. En aquest part del procés visualitzen quatre escenes de pel·lícules relacionades amb els escenaris decisius de la guerra. Una vegada vista cadascuna de les escenes, demanar a l? alumnat què han pensat, què han sentit i, sobretot, amb quin personatge s? ha identificat, són els primers passos per començar a posar-se en situació. La construcció del coneixement necessari per tal de donar realisme als fets que ambienten la història i coherència a les situacions que plantejaran en el seu Militar estatunidenc, Normandia, 1944
  • 39. 39 relat es desenvolupa a través d? uns grups d? estudi que els ajudarà a tenir una visió de conjunt dels fets més rellevants de la II Guerra Mundial i, a la vegada, una visió àmplia de les possibles localitzacions i fets on ubicar el seu personatge i el seu relat. Aquests grups exposen oralment davant dels companys, amb el suport audiovisual que creguin convenient. Hi han, però, dos fets que des del professorat creiem convenient donar una mirada més profunda: per una banda, l? Holocaust, mitjançant la visualització d? un documental i la visita de membres de l? Amical Mauthausen i l? Amical Buchenwald i, per altra, el llançament de la bomba atòmica d? Hiroshima, mitjançant també una altre documental. Aquests documentals tenen el valor afegit de tenir desenes de testimonisviusdelsfetstractats, tant d? un bàndol com d? un altre. E videntment, tornem a demanar a l? alumnat que ens faci arribar els seus pensaments, sentiments i amb quin personatge o testimoni s? ha identificat. "L es guerres acabarien si els morts tornessin Stanley Baldw in A partir d? aquest punt, el projecte pren un camí ben diferent. Es tracta de dinamitzar les sessions per acompanyar a l? alumnat en el procés concret de creació literària. No hem d? oblidar mai que la creació final és de caire artístic. A la vegada, l? alumnat ha de posar en pràctica, de manera evident, l? autonomia i la iniciativa per arribar a bon port. La primera dinàmica intenta definir aspectes de la personalitat de cadascun dels alumnes, amb l? objectiu de mirar de trobar quins aspectes incorporaran al personatge principal, mirant de crear un lligam evident entre alumne i personatge. Un moment molt singular del projecte és la visita de l? Asociación Catalana de Coleccionismo de Uniformes Históricos (ACCUH). Aquesta associació participa en recreacions històriques de batalles de la història i en produccions cinematogràfiques. A més, apropa a l? alumnat un model de disseny de personatges. En aquest punt, els demanem que siguin capaços de dissenyar tres personatges, amb l? objectiu de diversificar-los, ja que la cooperació, en aquesta part del projecte, es concreta en un aspecte del relat: els personatges es creuaran i connectaran en els relats dels altres companys. Intentant donar forma a aquest objectiu, l? alumnat posa en pràctica la tècnica del booktube: un vídeo explicant la sinopsi (en aquest cas, sobre la possible concreció, si escollissin algun d? aquests tres personatges) del relat. Aquests vídeos compartits faciliten la comprensió dels possibles personatges, fets i situacions que poden donar lloc a aquest creuament. Una vegada triat personatge i connexió amb l? altre company, l? alumnat ha de realitzar-se una imatge d? època per donar lloc a aquesta translació i facilitar la connexió emocional amb la situació, els fets i personatge (o en aquest moment japodem dir que d? ellesi ells?). Després d? unes recomanacions per escriure relats, estan en disposició de donar-li forma, però la recomanació és escriure a casa i convertir l? aula en un laboratori literari, on la tasca és compartir els relats amb elscompanys, per tal de donar feedback constant a les creacions. A més, en un determinat moment del procés, reben un altre feedback de persones relacionades amb el projecte, colaboradores i expertesen l? àmbit de lesCiènciesS ocials. Quan ja no hi ha més temps per millorar el relat, ja només resta una última tasca: maquetar-lo i indexar-los per tal de poder posar en valor la feina realitzadai publicar-losen un únic llibre. "Si no acabem amb les guerres, les guerres acabaran amb nosaltres" H .G. Wells En últim terme, dos objectius de llarg abast impulsen aquest projecte. Per una banda, el rebuig de la violència, principalment en la seva forma més cruenta, i per extensió de tots els conflictes bèl·lics. Experimentar la guerra des d? una posició el més propera possible consciencia a l? alumnat que totes ellessón immorals: una derrota per a la humanitat. Per l? altra, desenvolupar un interès pel coneixement històric en l? alumnat, amb el propòsit d? evitar la coneguda màxima: qui oblida el seu passat, està condemnat a repetir-lo. Noia japonesa, Hiroshima, 1945
  • 40. 40
  • 41. 41 quèsignifiquenlesexhibicionsper al'alum nat? Les exhibicions públiques són de les primeres coses que se?t venen al cap quan penses en les V inyes. S?han fet des de sempre. Però realment, què signifiquen les exhibicions públiques per l'alumnat de l'institut escola? article Escrit per Mònica P, Valentina Ki Vinyet Rde 4t d'ES O. Fer una exhibició significa el final d? un projecte, el final d? un trimestre. És el dia en què li trobem sentit a allò que hem fet durant tres mesos, on tot l? esforç és reconegut, on es veu que fer un projecte és molt més del que sembla i encara i que de vegades no ens ve massa de gust, fer exhibicions públiques és de les millors coses de Les Vinyes. Els nervis del principi, veure als familiars, exalumnes, gent experta en l? àmbit que al llargdel projecte enshan ajudat. Cada projecte que exposem, ens provoca diferents reaccions, en funció de l'àmbit que treballem. CTM (ciències, tecnologia, matemàtiques) ensensenya que som capaços de fer molt més del que pensem. Ens fa capaços de fer coses inimaginables, encara que de vegades ens col·lapsem. Ens ensenya a no donar-nos per vençuts i que equivocar-se és part del procés d'aprenentatge. S AE(social, artístic i expressiu) LaMònica P , acompanyada de la Lídia R, llegint un text escrit per ellaen una de lesexhibicionsdel curspassat. ens ajuda a treure lesnostresemocions i creativitat i a formar pinya amb els companys. TRA (transversal) ens fa veure més com és realment el món, ens ensenya, com és la vida fora de les quatre parets de l'aula i que no tot ésde color rosa. Podríem resumir que les exposicions ens preparen per interactuar com ho faríem a la vida ?real?i adulta dins de tots els possibles àmbits en què ens poguéssim trobar fora de les aules, tant de manera personal com laboral. T ambé és molt important, ja que ens ajuda a saber expressar-nos i defensar les nostres opinions davant de lagent. Això és un gran avantatge de què no disposen gaires escoles i que estem segures que ho agrairem més endavant, encara que ara hi ha vegades que no ho sabem valorar.
  • 42. 42 Ignasiherreros ? E stàsfent unaenginyeriaidesprésvolsser profe?P er què?? L?Ignasi és exalumne de Les V inyes i estudiant d?Enginyeria Química amb un interès profund pel pensament i les relacions humanes. Sovint ha de respondre la pregunta ?Com és que fent una enginyeria vols dedicar- te a l?educació?? Potser Les V inyes hi va plantar la seva llavor. M?agrada poder entrevistar l?Ignasi i veure que no ha perdut el seu humor, la seva anàlisi crítica i les ganes de contribuir a replantejar- nos les relacions humanes dins dels centres. Des que va marxar, ara fa quatre anys, sento que hem après moltíssim com a centre. A ell li agradaria formar- ne part, i a mi mostrar- li com a companya els processos d?aprenentatge significatiu i profund que estem acompanyant i, com diu ell, com seguim promovent ?a pensar fora de la caixa? a través de la lectura, el diàleg i la reflexió per promoure una societat més justa. entrevista Entrevistarealitzadaper Núria Pons Ignasi, explica? nsquè estàsfent ara. Ara estic acabant segon d? Enginyeria Química a la UB, també estic de monitor a l? esplai, de professor de repàsper lestardes. Aquest any era entrenador, de fet, aquí a Les Vinyes, però crec que no ho continuaré. Estudiant i treballant. Al 2016 començaves 1r d? ESO, t? estrenaves a Les Vinyes, quinessensacionsrecordes d? aquell moment? Com ho vasviure? Recordo molts nervis pel canvi d? escola i per l? inici de la nova etapa. Tranquil·litat perquè no em va passar com a altre gent que va perdre els amics en canviar. Amb il·lusió perquè em venia molt de gust començar a ser una mica més gran que és el que tothom pensa a 1r de l? ES O. Que tothom pensa ?vaig a dinar a casa? i totesaquestescoses. Buscant el teu nom al Drive, que ja sabeu que és un tresor, em surt una activitat de quan anàveu a 2n d? ESO, en la que reflexionàveu de com éreu i deies punts forts: sóc molt xistós, sóc atlètic, sóc amable amb la gent que està trista i no acostumo a discutir.
  • 43. 43 Com a punts febles: sempre penso que tinc la raó, de vegades tinc molt poca empatia emocional i no sé què en pensen elsaltres, socmolt desordenat, no tinc paciència, no m? agrada mostrar els sentiments ni els sé gestionar. Com a punts forts externs: tinc una facilitat molt alta pels estudis, he nascut a Catalunya, mengi el que mengi no engreixo i no sóc lleig. Punts febles externs: sóc massa blanc, sóc un pal? i això és una mica el resum de com et senties a 2n d? ESO. Creusque hascanviat? Diria que he canviat massa poc. Comparteixo el 80%. Això d? atlètic potser ho he perdut una mica, perquè de tantescosesque he dit abansque feia ja no tinc temps de fer esport i és una cosa que em sap greu. Després, amb això dels sentiments crec que he canviat molt i m? ha ajudat molt l? esplai: en gestió emocional, com ho afronto i com ho comparteixo. Crec que sóc molt diferent en això, però per la resta? S óc molt blanc, doncs sóc molt blanc? Però la resta ho segueixo compartint? la facilitat en els estudis la segueixo tenint força. Forçaencertat. La veritat és que va ser una activitat puntual. Crec que va ser a tutoria. I ara això a Les Vinyes s? acompanya més. Què penses que un centre de Secundària acompanyi processos de reflexió d? aquest estil i mésprofunds? Em sembla molt bé i, a més, el que em semblava molt bé, no era que els profes intentat-se involucrar molt, que sí, sinó els profesescolten i deixen que el nen o la nena faci amb els seus companys. S í que si la situació és extrema l? han de gestionar els adults, però al final aquesta gestió la veig millor entre iguals. El primer pas és compartir-ho, aleshores que els profes ajudin i els alumnes ho gestionin entre ells, no només ajuda a l? alumne que en aquell moment ho estigui passant malament, sinó que ajuda l? altre, és a dir, hi ha retroalimentació per créixer totsplegats. De fet, el canvi també promou haver de gestionar emocions. Quan vosaltres anàveu a 2n d? ESO, l? època que havies fet aquesta activitat, començàvem amb els Projecte d? Àmbits? Com a aprenent, aquí a Les Vinyes, com vivies aquests canvis, com una modificació d? aquestes? Bé, nosaltres vam viure l? època en la que vam començar amb els Treballs Globalitzats, vam arribar a 2n i vam començar amb els Àmbits. Després vam començar amb el Diari de Projectes i no va funcionar i crec que ara s? ha canviat per les POL (Presentacions d? Aprenentatge). És un procés d? assaig i error i els alumnes veuen que hi ha la idea de créixer i millorar. No sé, potser per la meva personalitat em vaig adaptar forçabé atot. N? érem conscients. Un dia ens vas expresar que t? agradaria formar part de l? equip docent de Les Vinyes. D? on sorgeix aquest desig? Del Dani Laguna. Vaig arribar a 4t, vaig veure el Dani fer classe i vaigdir? ?Jo de gran vull viure tant tranquil, perquè jo volia de gran viure sense angoixar-me? i sobretot va ser el mètode que tenia. Ens deia ?Esteu a 4t, l? any vinent molts deixareu de fer mates, però n? hem de seguir fent i, per tant, qui vulgui farem el mínim, el que s? ha de fer, perquè esteu en una edat que comenceu a decidir i qui vulgui li donaré més? . I és com una manera d? ensenyar que abraça a tothom. A qui vol mésli donesmési a qui menys, li donesmenys. I a mi m? agradava molt la seva manera de fer. La manera de tractar amb la gent. És una persona conseqüent, està allà sempre, amb voluntat d? ajudar? I a mi em vaagradar moltíssim això. Ara estàs en 2n d? Enginyeria Química, què et veus fent en un futur? Per sort o por desgràcia tinc facilitat en els estudis i sí que he de treballar però no m? angoixa. Aleshores la gent em diu ?Estàs fent una enginyeria i després vols ser profe? Per què?? La meva segona opció era Filosofia. Vaig decidir que volia menjar de gran? haha. A mi la indústria mai m? ha cridat l? atenció. Produir, totes aquestes coses no m? han agradat mai massa i en canvi sí el tracte humà, treballar amb persones. Crec que l? ensenyament, tot i les coses dolentes que pot tenir, té coses increïbles: veure la cara algú que no li sortiauna cosa i de cop l'entén omple molt. Finalment, per acabar, quin impacte creus que ha tingut LesVinyesen el teu desenvolupament? Moltíssim. Parlo per la meva experiència, i jo sóc molt "Vinyes". S egur que hi ha gent que ha passat per aquí i no l? ha impactat el mateix que a mi. A nivell personal, la gent que m? enduc i la manera de fer? vull ser profe gràcies a Les Vinyes. Molts canvis que he fet a la vida, m? han vingut de Les Vinyes. I a nivell acadèmic, una mica el pensar fora de la caixa, molt de Les Vinyes, o també a la carrera, l? altre dia que ens van fer fer una exposició, tots els amics estaven nerviosos i només és sortir i parlar el que sovint parlem? És un canvi de mentalitat i de veure la docència. Elsprofestambé són persones i no els has de veure com ?ai, es que em posarà una nota? , és igual. Molts cops es tendeix quan ets alumne a no veure el profe com un ésser amb sentiments i penses que és totpoderós i a Les Vinyes no es veia així perquè els profes eren molt més propers. I això també ho segueixo aplicant a la uni. Els meusamicsno pregunten a classe. La relació que hi ha a Les Vinyes és molt diferent d? altres llocs perquè és molt méspropera. Com que estic a l? esplai tinc contacte amb alumnes actuals de Les Vinyes i la impressió que tenen els alumnes de no fer res. No en són conscients. La reflexió ve després. Estàs fent coses que després pots aplicar mésa la vida. La majoria de gent té el concepte d? aprendre de fer cosesque no li agraden i no entenen i que van a l? escola a passar-ho malament. Jo em vaig conscienciar de moltes coses quan vaig sortir. I molt content. L'Ignasi al 2015, quan feia1r d'ES O.
  • 44. 44 gr àcies Ajuntament de Castellbisbal per l'acompanyament i el suport a totselsprojectesdel centre Alba Vives, Pau Mir, Martí Vinyes, Anna Pasqual, Laia Alegre, Nadia Sentisi Eli López (estudiantsdel màster de professorat de secundària) per ajudar-nosapromoure unacultura de centre on tothom aprèn i ensenya Alba Sanchezi Maria Petit (OrtigaCooperativa) per lavostre predisposició, per compartir l'activitat "Paellesd'aquí i d'allà" i per obrir-noslesportesde Can Monmany i permetre'nsespigolar elsvostreshorts Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Juan Martínez(Asociación Catalanade Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH) per compartir amb nosaltreslavostra passió per lahistòria Anna Pons(professorajubilada) per tornar a lesaulesper compartir la teva saviesaquímico culinària Andreu Doti i Cristina Àvila (Innovamat) per ensenyar-nosque aprendre a LesVinyesse semblamolt aaprendre aInnovamat Aran Sanz(exalumne i fotògraf) per compartir augmentar laqualitat estètica del projecte MónenGuerra Arán Lópezi Eduard Gómez(Associació Andròmines) per ensenyar-nosadestripar un mòbil i ajudar-nosaidentificar elsseuscomponents Arnau Pidelaserra i Aida Batlló (pilot i controladoraaèria) per saber transmetre el que éslasevafeina i com hi han arribat. Carme Altayó (directoratècnica S olidaritat CastelldefelsKasando) per ajudar-nosaprendre consciènciasobre elsconflictesarmatsassociatsalsminerals que contenen elsmòbils EnricBrasó (mmaca- Museu de Matemàtiquesde Catalunya) per compartir elsteusconeixementsamb latalladora làser per fer realitat el disseny delsnoisi noies EnricGarriga (president de l'Amical Buchenwald) Jaume Roca i Agustín Klug(exalumnesexpertsen fer avions) per lasevacol·laboració com expertsconstructors Joan Roure, Mercé Comasi Paquita Maranges, Amadeu Moros, Josefa Alamo i Rafael Ballester, Carmina Parellada Pla Esmeralda Roure, Amelia Ávila (avisi àvies) per què lesvostreshistòries, li donen força i claredat alesnostresveus.
  • 45. 45 a totes l es persones i entitats quehan col ·l aborat enaquestsprojectes Joan Salvadó (Celler Can Roca) per llençar-nosl'encàrrecdesdel Celler de Can Roca d'idear un plat que haestat el motor que ha movilitzat tot aquest projecte Maria Rojas, Josep Macià i MarcCalleja (Innovamat) per lasevamentoriade lescomissionsde treball del #kitcatapulta Museu del Disseny de Barcelona per obrir el món del disseny gràficalsalumnesi alesprofessoresdotant-losd'eines concretesi útilsper a dissenyar cartellspublicitaris Pol Landman i Laura Morera (eXplorium i Innovamat) per creure que elsnoisi noiespoden ser creadorsde cultura científica Xavier T orrades, T oni i altresmembresde l'ARC(Club Aeromodelisme de S ant Cugat) per ensenyar elssecretsde laconstrucció d'avionsa escala. FrancescRodillo (formador de primersauxilisde la Creu Roja) per ensenyar-nostècniquesque permeten atendre lespersonesen situacions d'emergència Rosa Sardà i Joan Pi (mestresjubilatsi lluitadorsincansables) per haver compartit amb nosaltreslavostra història i el vostre desigd'una escolamés humanai mésdemocràtica Sandra Marín (terapeutade l'associació Assadega'm) per permetre'nsentendre millor què ésl'estrèsi l'ansietat i per proposar-nos vivenciar unatècnica concreta de relaxació Txell T orres(directorateatral i coreògrafa) per ajudar-nosa fer emergir labellesai laveritat delsnostresgestosi lesnostres històries
  • 46. 46 Men t r e t o t això s'est av a pr epar an t , il es man s i l es men t s d el s al u mn es mir av en d 'est ar en f o c ad es en el q u e av u i u s pr esen t en , t ambé h an sig u t mo l t s el s mo men t s o n el l s i el l es h an n ec essit at pr eg u n t ar i mir ar d e c o mpr en d r e el q u e est à passan t aq u est es d ar r er es set man es a Gaza. Aq u est és n o més u n r ec o r d per q u è al l ò bel l i t r an sf o r mad o r pu g u i ser l a l l ar o n t o t s el s c o r s es t r o bin .
  • 48. 48 protagonitzat per 1r E S O AdriàA Alan F Aleix V Àlex M Àlex R Amine Z Aniol B AriadnaB Arnau M Axel L BárbaraR Biel M CarlaA CarlaC Carmen G CescO Chantal N ChiaraM DanielaS Diego Á DunaP EldaM ElenaL EricE Hugo L Ian E Íker H IsonaA Ivet S Jaume V Jaume P JúliaS Lazare G LiaA LucíaM LucíaB MarcB MarcP MarcR Mariona M MartaP Martí E MartinaB Miquel P MireiaP MireiaP Nil M Noemí M NúriaP Oleguer S Oriol S Ot A Rafael B Rayan C Roc B S indjyli F Tiemoko K Víctor S 2nE S O Ainhoa M Àlex C Àlex R Alexia O Ánder C Aniol J AnnaC Asier G Berta C Biel F Binta S Bruna B Bruna B Cèlia G Daniel L Daniella G David O Emma M Enzó S Estel M Fèlix M Ian G Izan S Jhonatan G Joan S Joel B Joel G Júlia B Khadija H Marc G Marc M Marc V Marçal J Martí A Martí V Martina M Martina P Martina H Michel P Naia S Nil G Nil R Noa D OlíviaA Ònia J Oriol S Pablo G Pol P Rai S Roc A RomàP S ofiaM S oniaR ValeriaZ Xavi R 3r E S O Aaron S Abril P Àfrika M Aina F Ainara R Ainhoa B Alberto P Alma V Aran S Ariadna C Ariadna J Aroa B BrunaA CarlaR Carla S CarolinaM Clàudia C Cristian A David M Elm M Eloy O ElsaO Emma R Erik A Estel R Fanta K Fatim D Javier J Georgina L Héctor S Hugo V Íker D Ismael B Iván R Jana F Jana G JúliaL Júlia G Júlia J Laia E Laia M LiaC Marc R Marçal Q Mario F Mariona V MàriusR Mireia D Núria J Olivia D Pol O Raúl L Raul B Roberto Q S ergio I T ania G T au V Unai J Unai M Unai R 4t E S O Abou T Adrián F Adrián L Adrián S Alberto G Alex T AndrésL AnnaM Biel H BrunaC CarlaP CarlaB Coral J Daryan A DeliaV Dídac B DuniaT Ecram C Elia B ElsaP EricD FloraM Gabriela G GiselaG Héctor M Hugo H Iker C Irene S Jan C Jan B JanaB JanaE Joel P Jon B JonásM Jordi J Juli V JúliaF Leyre S LídiaR LlucB Luca M Mar C Mar P MarcP MarcosS MariaA MaríaB MarionaR MartaR MartaA Martí X MartinaG MartinaR MartinaB Mauro L Meritxell P Mireia M Mireia M MònicaP Mountaga S NadiaR NairaG NoaP NoraE Oliver F Oriol M Oscar E Otger G Pol Z Pol L Queralt A Quim G RitaG RitaB Ruth M S am C S iraS S oufiane Z Tibisay S ValentinaK Víctor P Víctor M Vinyet R XèniaM YleniaB equip docent ÀfricaV AinaP AlexandraB AnnaC AnnaF AnnaJ Betlem C Carol T CaterinaR Dani L Dani M GlòriaA Guillem M Ivan B Maribel R MartaT Meritxell B Miguel M NiaF Nil R NúriaB NúriaJ NúriaP OlgaO PaulaP Quim P Pere R Raul A RosaM S ergi dM m àster Alba V Anna P Laia A Eli L Martí V Pau M Nadia S pas CristinaR Encarna Jose G Montse S T oni neteja CarlesB E va Isabel Laura S andra Rashid