3. NOVES TECNOLOGIES
Era de l’excès d’información i falta
de formación:
• Mai a la vida hem rebut tanta
informació. Estem aclaparats per
la quantitat d'informació que
ens arriba als sentits.
• Sovint no som capaços de
discernir el que està bé del que
està malament
5. Circumstàncies en que
mirem el mòbil:
• quan treballem
• quan estem avorrits
• quan estem estressats
ÚS DEL MÒBIL
ALLEUGERIMENT
6. Les aplicacions estan dissenyades per generar alleugeriment
Nul·la tolerància a
la frustració
Necessitat de la
immediatesa: no
saber posposar la
recompensa.
EFECTE ADICTIU
7. • atenció
• concentració
• resolució de problemes
• control d’impulsos
FUNCIONS:
• tenir força de voluntat
• prestar atenció
• superar les dificultats perquè veiem
les possibles solucions
ESCORÇA PREFRONTAL
9. • Augment del temps d’ús.
• Disminució del rendiment acadèmic.
• Canvis en els seus hàbits de comunicació; es tanca en si
mateix.
• Irritabilitat, discussions, de vegades violentes.
• Pèrdua d'interès per aficions.
• Disminució del temps dormir per estar connectat a la xarxa.
• Descuidar activitats de la vida diària com les relacions amb
amics/família.
• Aïllament social
• Deixadesa la cura de la salut: deixar de fer exercici físic,
empitjora l'alimentació…
• Pensar a les xarxes socials de manera contínua, i mostrar
comportaments de dependència físics o psicològics
(alteracions de l'humor, irritabilitat, impaciència, inquietud,
tristesa, ansietat) quan no tenen accés a Internet, la connexió
falla o és lenta.
• Intentar reduir el temps de connexió, sense aconseguir-ho.
• Mentir sobre el temps real que està connectat.
• Sentiments d'eufòria i activació anòmals quan es posa davant
de l'ordinador, el mòbil o la tauleta.
SENYALS ADICCIÓ MÒBIL
10. 1. ANSIETAT I DEPRESSIÓ
• Un de cada sis joves experimentarà un trastorn
d'ansietat en algun moment de la vida
• Les taxes d'ansietat i depressió als joves han augmentat
un 70%.
• Quatre de cada cinc joves afirmen que l’ús de les xarxes
socials fa que els seus sentiments d’ansietat empitjorin.
• Veure amics constantment de vacances o gaudint de les
nits: sentin que s'estan perdent coses mentre que altres
gaudeixen. Aquests sentiments poden promoure un
“comparar” i un efecte de “desesperació”.
• Baixa autoestima i la recerca del perfeccionisme: Les
imatges sovint poc realistes que s'ofereixen a les xarxes
socials poden fer que els joves tinguin sentiments de
negatius.
EFECTES NEGATIUS XARXES SOCIALS
11. 2. Dormir
• Dormir i salut mental estan estretament relacionats.
• Dormir és especialment important en els joves i
adolescents: dormir és un moment clau per al seu
desenvolupament.
• Dormir és essencial perquè puguem funcionar
correctament durant el dia. Els adolescents necessiten
al voltant d'1-2 hores més de son diària que els adults.
• L'ús creixent de xarxes socials té una associació
significativa amb la mala qualitat del son en els joves.
• Utilitzar les xarxes socials a través de telèfons,
ordinadors portàtils i tauletes a la nit abans de dormir
també està relacionat amb un son de mala qualitat.
• Un de cada cinc joves afirma despertar-se durant la nit
per consultar missatges a les xarxes socials: sentir-se
cansats a l'escola.
12. Al capvespre i anar-se atenuant la llum
solar, el cervell rep aquesta manca de
llum com un senyal i ordena a la petita
glàndula activar la producció de
melatonina: atenua el ritme cardíac i la
pressió arterial per disposar-nos a la son.
• La llum que emeten les pantalles és molt
potent.
• El nucli supraquiasmàtic del cervell que
regula el ritme de son i de vigília, entén que
és de dia i inhibeix la secreció de la
melatonina, endarrerint l'arribada del son.
• L'ideal seria donar bona nit a tots els
dispositius almenys 1 o 2 hores abans d'anar-
se'n al llit
13. 3. Imatge corporal
• La imatge corporal és un problema
per a molts joves, tant homes com a
dones. Hi ha 10 milions de
fotografies noves carregades només
a instagram cada hora, oferint
constantment les possibilitats de
comparar-se.
• Un estudi també ha demostrat que
les noies expressaven un desig per
canviar la seva aparença com la cara,
els cabells i/o la pell després de
passar temps a instagram.
14. 4. Assetjament cibernètic
• L'assetjament durant la infància és un factor de risc
per la salut mental.
• L'augment de les xarxes socials ha fet que gairebé
tots els infants i els joves estiguin en contacte
constant entre ells.
• La jornada escolar permet interaccions cara a cara.
El temps a casa és ple de contactes a través de les
plataformes de les xarxes socials. Presenta
oportunitats per continuar amb el seu abús.
• Set de cada 10 joves han
experimentat ciberassetjament.
• Les víctimes d'assetjament escolar tenen més
possibilitats d'experimentar un rendiment acadèmic
baix, depressió, ansietat, sentiments de solitud i
canvis en els patrons de son i d'alimentació, que
podrien alterar la seva vida.
15. 5. Por de perdre's alguna cosa (FOMO: fear of missing out)
• Por de perdre's alguna cosa: nova forma d’ansietat de
necessitat compulsiva d’estar connectats.
• Preocupació que els esdeveniments socials, o de
qualsevol altre tipus, puguin tenir lloc sense que hi
siguem presents per gaudir.
• Necessitat d'estar constantment connectat amb allò que
fan els altres, per no perdre's res.
• L'intercanvi de fotos i vídeos a les xarxes socials significa
que els joves experimenten un corrent pràcticament
interminable d'experiències d'altres, que potencialment
poden alimentar els sentiments que s'estan perdent
coses.
16. QUÈ PODEM FER
• Millorar comunicación
• Desconnectar nostres mòbils
17. Inicia el jove en el camí que ha de seguir i
ni quan sigui vell no se n’apartarà.
Proverbis 22:6
18. Abans de formar-te en les entranyes de la mare,
jo et coneixia.
Jeremies 1:5