2. Que és l’adolescéncia?
L’adolescència és una etapa normal de la
vida en la qual el nen o nena passa a ser jove
i ha de trencar lligams de dependència amb
els pares. Els adults veuen com el seu nen de
cop i volta fa justament tot allò que ells no
volen. Sovint menteix, arrisca la seva salut,
Té mal humor i respon de forma brusca. Els
amics són més importants que els pares.
3. Caracteristiques de l’adolescent
Formació de la identitat: Busca resposta a les grams
preguntes de la vida qui sóc i què vull ser i fer?
Independència: Pas de ser un nen amb dependencia
a ser un jove independent
Desenvolupament intel·lectual i físic: Pas en el que
l’adolescent aprén a raonar millor tot els aspectes de
la vida però no tohtom l’assoleix.
AUTOAFIRMACIÓ que els portarà a sentir-se
diferents i “rebotar-se”, volent enderrocar tot el que
sigui autoritat. Tot el que fan és per un be propi, no
perqué algu els ho demani.
4. Més característiques
Egocentrisme: l’adolescent és pensa
que és el centre d’atenció. Ell és més
important.
Ampliació del món: El món continua
després del domicili familiar. Fora de
casa també hi ha coses divertides i
especials.
5. L’agresivitat
Hi pot haver decepció
amb la societat i voler
canviar-ho tot. Poden
donar les culpes a la
família. En definitiva,
és poden sentir sols,
per lo qual
desenvoluparan uns
mecanismes de
defensa agressius.
6. ELS AMICS
Un adolescent necessita un amic. Necessita un amic
amb el que pugui confiar i amb el que pugui parlar quan
més ho necessiti. Generalment, una persona del mateix
sexe i edat.
7. Timidesa
A l’escola, no contesten les preguntes
del professor encara que sapiguin que la
resposta és correcta.
A les hores del pati, els adolescents
amb timidesa, solen estar callats i
observar, ja que tenen por a dir alguna
cosa que no estigui bé o que als altres
no els hi agradi.
8. TRANSTORNS
Trastorns del son
Trastorns de la conducta alimentària
Trastorns d'ansietat
Trastorns per somatització
Trastorns de conducta i del comportament
9. Transtorns del son
Tornen a apareixer els típics transtorns
en el son. És a dir a un adolescent li
costa dormir, es desperta amb facilitat,
etc.
Si els problemes del son nohann estat
resolts en la infantesa apareixeran segur
a l’adolescència.
10. Transtorns de la conducta
alimentaria
La principal població de risc dels TCA
(anorèxia, bulímia,..) son les noies entre
12 i 24 anys. Sovint els nens i nenes
obesos arriben a l'adolescència dins
d’un sentit de baixa autoestima. Els
canvis i la transformació del propi cos
implica que l'arribada de l'adolescència
pot generar incertesa, inseguretat i
inestabilitat emocional.
11. Trastorns d'ansietat
L’adolescent que aparentment és
tranquil, pot experimentar un estat de
preocupació excessiva, que li afecta
l'estat d'ànim i que en ocasions
empitjora. Els impactes que generen
ansietat, poden provocar un malestar
intens que pot deteriorar les activitats de
la vida quotidiana (escolars, familiars,
socials).
12. Trastorns per somatització
En els adolescent sovint els hi fa mal
alguna cosa o és troven malament: hi ha
dies que tenen dolors intestinals, altres
mal de cap, altres ofecs. La dificultat que
li suposa adaptar-se a un cos en plena
transformació sovint és l'origen de
l'amenaça de malaltia que viu
l'adolescent.
13. Trastorns de conducta i del
comportament
Es tracta de conductes relacionades
amb el procés de socialització i amb el
procés d'evolució i maduració
progressiva de l'adolescent. Inclou
activitats com el furt, la fuga, la mentida,
la destrucció de propietats alienes, la
crueltat i violència amb animals i
persones.
15. L’anoréxia
L’anoréxia també afecta de la mateixa
manera que l’obesitat sobre els adolescents.
En l’obsessió amb el sobrepés.
16. L’obesitat
Molts adolescents
d’avui en dia pensen
que el seu cos no val
per a res i necessiten
fer dieta i baixar el
pes quan en realitat
no és així.
Pensen que amb
l’ajuda del pes baix
aconseguiràn
integrar-se millor amb
els altres, i amb
general amb la
societat.
18. Adolescència primerenca, 11 - 13
anys.
Coincideix amb la pubertat, que el canvi físic del cos
del nen al d'adolescent. Les nenes tenen la seva
primera menstruació i els nens comencen a
experimentar el canvi de veu i altres signes de l'edat
adulta. En aquesta etapa, la preocupació pels canvis
experimentats en el propi cos, els dubtes sobre sexe i
el contacte amb grups d'amics del mateix sexe per
forjar la identitat, són primordials. Comencen els
dubtes sobre el seu paper en la societat. No sé veu
encaixat en el grup dels adults ni molt menys en el
dels nens, de manera que unes vegades s'adscriu a
un paper i altres a un altre.
19. Adolescència mitjana. 14-16 anys.
L'adolescent comença a assumir el seu nou
cos, i la seva nova identitat. Ja no es veu a si
mateix com un nen. Paral · lelament,
comencen els contactes amb el sexe oposat i
les colles mixtes. La principal preocupació és
el sexe i aconseguir agradar i seduir els
membres del sexe contrari. Són freqüents els
dubtes sobre orientació sexual i
l'experimentació amb estímuls forts com
l'alcohol, les drogues i el tabac.
20. Adolescència tardana 17 -?.
Els conflictes interns d'identitat es van
resolent, el grup d'amics perd importància
davant de la recerca de parella. Tenint en
compte, que per a alguns autors,
l'adolescència acaba quan un jove és
totalment independent emocionalment i
econòmicament dels seus pares, aquesta
etapa és pot allargar moltíssim. Si ho veiem
amb una mica d'humor negre, diríem que un
no és adult fins que no té una hipoteca.
