Treball de recerca del grup TTT (The TIC Team) Assignatura Competències en TIC a Psicologia aula 2 UOC

1. La Nomofòbia
Projecte virtual del grup TTT (The TIC Team)
Competències TIC Psicologia – Aula 2 – Grup 7 - UOC

2. Introducció
La Nomofòbia és una fòbia de darrere generació i d’ample espectre a la població mundial, la qual implica
una gran dependència al telèfon mòbil. Aquest estat de dependència i en mesura del grau pot acabar
provocant situacions d’angoixa, inseguretat i aïllament, entre altres estats.
En aquest treball es fa un recull de la recerca feta al voltant de la Nomofòbia, uns treballs que engloben
des dels seus orígens fins l’aportació de dades de camp, però aportant també dades específiques com els
perfils de les persones que la pateixen, així com els símptomes, diagnòstic i tractaments, prevenció i unes
conclusions del treball.

3. Què és la Nomofòbia i els
seus orígens
La Nomofòbia és la por irracional o desproporcionada a no poder utilitzar el telèfon mòbil. És considerada, com totes les fòbies,
un trastorn d’ansietat dins dels trastorns mentals.
Podem explicar les conductes d’una persona nomofòbica des de dos punts de vista:
1. Com la por a situacions en les que, en cas de patir un accident, no tindrà cap ajuda i és per això que necessita el telèfon, per
demanar auxili.
2. Com una addicció al telèfon mòbil, tot i que en el fons, l’objecte de dependència són les persones que ofereixen seguretat al
subjecte.
L’ origen de la Nomofòbia prové de l’evolució de la tecnologia.
Actualment, els telèfons ja no només truquen i envien missatges de text,
com fa 20 anys, ara són telèfons intel·ligents, amb Internet i multitud
d’apps que ens permeten accedir, entre d’altres opcions, a les nostres
xarxes socials.
El fet de tenir-ho tot a les nostres mans ha provocat,
en moltes persones una addicció.

4. Perfil d’una persona
nomofòbica
Quan parlem del perfil d’una persona nomofòbica, podem dir que té una falta de seguretat en sí
mateixa i la seva autoestima sol ser baixa, viu pendent del seu mòbil, el revisa constantment d’una
manera quasi bé compulsiva.
Davant un oblit, el nomofòbic torna a casa a buscar el telèfon, aquest pot ser un comportament
normal en altres persones, però el nomofòbic és capaç de desviar-se de la seva ruta, alterar les
seves rutines o faltar a compromisos importants per tal de no quedar-se desconnectat de la resta
del món.
Pel que fa a l'edat, normalment sol donar-se en l’adolescència i referent al sexe, el sexe femení és el que pateix més aquest
trastorn.
Segons les fonts que hem consultat, actualment el 53% dels espanyols són addictes al mòbil i aquesta addicció provoca que
passin a patir el trastorn de la Nomofòbia.
Com afecta a les seves relacions afectives?
Les persones que pateixen Nomofòbia els hi costa molt mantenir una conversa sense
estar pendent del seu telèfon mòbil, provocant el seu aïllament de la societat en els
casos més extrems.
Les persones més insegures es poden veure afavorides per aquest trastorn perquè
darrere d’un teclat es senten protegides i poden expressar lliurement els seus
sentiments, cosa que a la vida real els hi suposaria una gran dificultat.
Les relacions de parella també es veuen afectades per aquest trastorn, ja que moltes
persones estan amb el seu smartphone inclús quan s’estiren al llit per anar a dormir.

5. Símptomes
Alguns dels símptomes que una persona nomofòbica podría sentir són:
 Ansietat
 Preocupació
 Aïllament
 Addicció
 Dependència
 Ego
 Estrès
 Insomni
En els casos més extrems la persona nomofòbica pot sofrir un atac de pànic.

6. Diagnòstic i Tractaments
Diagnòstic
Tractaments
Diagnosticar aquesta fòbia no hauria de comportar gaire dificultat al
poder identificar-se fàcilment pel comportament del mateix subjecte.
La seva identificació pot provenir del grau de coneixement del mateix
subjecte o bé del seu cercle més proper (família, feina, amics, …)
Els tractaments dependran del grau de dependència, un fet que
únicament podrà avaluar un professional, el qual podrà donar les
indicacions i tractaments oportuns.
Personal:
Moltes persones al adonar-se apliquen una teràpia “personal” de xoc evitant en tot
moment o reduint molt dràsticament l’ús del telèfon mòbil. Aquesta teràpia requereix
un molt alt grau de implicació pel subjecte.
Professional:
Els psicòlegs podrien aconsellar una teràpia cognitiva-conductual (TCC), en la
qual el professional intentarà reconduir el comportament i la manera de pensar del
subjecte envers el telèfon mòbil. Pels casos on l’angoixa, l’aïllament o la depressió són
presents, els professionals de la psiquiatria aportaran l’ajuda mèdica adient.
Tecnològic:
Semblant contradictori, l’ús d’algunes aplicacions en el mateix telèfon poden ajudar
a disminuir i limitar el temps d’ús.
De substitució:
Com en altres dependències, la substitució per un placebo pot ajudar a la reconducció dels hàbits, i en aquest cas hi ha
telèfons de plàstic dur, els quals provoquen la relaxació del subjecte al estar físicament en contacte amb quelcom semblant.

7. Prevenció
Recomanacions pels menors
Educació. S’ha d’educar als menors perquè facin un ús correcte del telèfon, limitant horaris
d'accés i continguts als que poden accedir.
Habilitats. S’han de fomentar les habilitats socials perquè aprenguin que l'ús del mòbil
no pot substituir les relacions personals així com motivar-los a tenir hobbies com la
lectura o l’esport.
Autocontrol. Les noves tecnologies i la seva sensació d'immediatesa poden portar a
conductes impulsives, hem d’ensenyar els menors a tenir paciència.
Recomanacions pels adults
Interaccions socials. Sempre que sigui possible s’ha de quedar de forma presencial i
prestar atenció als interlocutors a les reunions socials.
Concentració. Apagar o silenciar el mòbil quan estem concentrats en alguna tasca.
Gaudir del menjar. Distanciar-nos del mòbil quan mengem o bevem ens farà assaborir
Plenament els aliments.
Planificar espais de temps sense el mòbil. És important dedicar temps a activitats
que ens mantinguin desconnectats i ens ajudin a relaxar-nos.
Respectar el descans. De nou, apagar o silenciar el smartphone quan anem a dormir
o en el nostre temps lliure.
Aplicacions. Com a mesura innovadora, podem fer servir aplicacions per restringir notificacions innecessàries.

8. Dades Numèriques
Exposició de gràfiques, les quals han estat extretes dels treballs de recerca al voltant de la Nomofòbia. En aquests treballs s’ha
tingut en compte dues fonts d’informació, la pública (Internet) i la propera (enquesta), ambdues tractades i de les quals s’exposen
gràficament les dades més rellevants, demostrant l’efecte de dependència que provoca l’ús del telèfon mòbil a les persones i més
concretament a les seves conductes derivades d’aquesta dependència.
Divisió gairebé imperceptible entre els dos
sexes, els quals pateixen aquesta fòbia.
Temps de connexió amb totes les franges d’edat.
Només un 23% es connecta menys de 1 hora al dia.
Creixent dependència del telèfon mòbil, la qual
provoca una falsa sensació de seguretat i la seva
absència comporta ,estat d’angoixa.
Font: Xarxa pública.
Font: EnquestaFont: Enquesta
Mostra general dels llocs més comuns on les
persones es connecten a la xarxa. (Quantitat
de persones que es connecten a cada lloc)
Font: Xarxa pública.

9. Mapa conceptual

10. Preguntes per a la reflexió
• Podem dir que La Nomofòbia és la nova malaltia del segle XXI?
• Les prevencions que es realitzen són suficients?
• Aquest transtorn va relacionat amb la personalitat (autoestima, habilitats
socials…) de la persona?
• Les persones tenen al seu abast tota la informació necessària per evitar
aquest transtorn?

11. Conclusions
Podem dir que:
• La Nomofòbia es pot definir, segons fons consultades, com a un trastorn el qual es manifesta en les persones que són
addictes al telèfon mòbil.
• Aquesta nova malaltia pot ser considerada com una fòbia emergent deguda al impacte sobre les persones de les noves
tecnologies.
• Segons el professionals, tot indica que la tendència a patir aquesta malaltia tindrà un clar augment els propers anys.
• Els trastorns físics i psíquics són els símptomes derivats per la dependència que provoca aquesta malaltia.
• Les dades numèriques indiquen que l'impacte és més comú en dones (en general) i en l'adolescència (en concret).
• Els tractaments per part de professionals (psicòlegs, psiquiatres...) són cada vegada més freqüents en pacients
amb aquesta clínica.
• S'ha d'aplicar la prevenció i el sentit comú per evitar el patiment d'aquesta fòbia de nova generació.