el següent power point és un resum sobre com referenciar segons l'APA

1. Referenciació MI 1
Mètodes d’Investigació
Referenciació Jaume Vives i Brosa
Taula de Continguts
Citació i referenciació material bibliogràfic 1
Exemples 2
Estil de referenciació. Aspectes generals. 3
Estil de referenciació dels principals materials bibliogràfics. 3
Llibre 3
Article 3
Compilació 4
Capítol de llibre o de compilació 4
Citació i referenciació material bibliogràfic
Dins d’un informe científic aquell material bibliogràfic consultat que l’autor considera pertinent per recolzar el
seu discurs és citat en el text indicant l’autor (o autors) i la data de publicació. Addicionalment, cal tenir en
compte, que quan es cita literalment part (p. ex. una frase) d’un text publicat per un altre autor, aquesta porció de
text es posa entre cometes.
La informació relativa a tots aquells materials bibliogràfics citats en el text s’amplia e l’apartat de “Referències”
de l’informe científic. Aquesta informació ampliada ha de permetre a qualsevol lector localitzar aquell material
bibliogràfic. Segons del tipus de document que es tracti (article, llibre, capítol de llibre, etc) la referència
bibliogràfica contindrà un tipus d’informació o altra. De totes formes hi ha certes informacions que sempre les
trobarem en una referència bibliogràfica, com són l’autor, l’any de publicació i el títol del document.
En psicologia l’estil de citació i referenciació ve determinat per la normativa de l’ American Psychological
Association. La versió més recent d’aquesta normativa la trobem en la cinquena edició del seu manual de
publicació. El principal objectiu d’aquest tipus de normatives és facilitar la comunicació entre científics.
Aquesta és la referència (utilitzant l’estil de l’APA) d’aquest document que, per cert, és un llibre:
American Psychological Association. (2001). Publication manual of the American Psychological Association (5ª
ed.). Washington: Autor.

2. Referenciació MI 2
Exemples
El text que apareix a continuació conté la casuística més habitual tant pel que fa a les cites en text com pel que fa
al llistat de referències bibliogràfiques. Fixeu-vos-hi.
Nota: En un informe científic les cites no estan ressaltades en color. Les he ressaltat jo sols per destacar-les i
associar-les als comentaris de la dreta.
...
Se han delimitado diferentes situaciones que pueden iniciar esta
cadena (Ato, 1991; Craig y Metze, 1986; Kerlinger, 1988;
Rosenthal y Rosnow, 1991). En ocasiones, el detonante es un
acontecimiento fortuito; en la historia de la ciencia abundan los
ejemplos de fructíferos programas de investigación que tuvieron su
origen en observaciones imprevistas, tal como relata Roberts (1992)
en un ameno texto sobre los descubrimientos accidentales de la
ciencia. Otras veces, el problema surge como culminación de algún
proceso de estudio o reflexión sobre lagunas, contradicciones o
dificultades diversas en los conocimientos existentes sobre un tema
de estudio. De cara al planteamiento de problemas de investigación,
también juegan un papel destacado los desarrollos tecnológicos, en
la medida en que pueden permitir retomar cuestiones que hasta el
momento no eran susceptibles de contrastación empírica. Sin
embargo, en todos los casos sería aplicable la siguiente reflexión de
Bunge (1985, p. 212): «los problemas no "surgen", no son
impersonalmente "dados" al investigador, sino que el científico
individual, con su acervo de conocimiento, su curiosidad, su visión,
sus estímulos y sus tendencias, registra el problema o incluso lo
busca».
...
Referencias
Ato, M. (1991). Investigación en ciencias del comportamiento: Vol. 1.
Fundamentos. Barcelona: PPU.
Bunge, M. (1985). La investigación científica (2ª ed.). Barcelona: Ariel.
Craig, J.R. y Metze, L.P. (1986). Methods of psychological research.
California: Brooks/Cole Publishing Company.
Kerlinger, F.N. (1988). Investigación del comportamiento (2ª ed.).
México: McGraw-Hill.
Roberts, R.M. (1992). Serendipia. Descubrimientos accidentales en la
ciencia. Madrid: Alianza.
Rosenthal, R. y Rosnow, R.L. (1991). Essentials of behavioral research:
Methods and data analysis (2ª ed.). New York: McGraw-Hill.
Conjunt d’autors (no cal que sigui un de
sol) que recolzen la idea anterior. Estan
ordenats per ordre alfabètic. S’indica
(autor, any_publicació).
Aquesta és la segona forma de citar. En
aquest cas, el nom de l’autor que es cita
s’integra en el redactat de l’informe
científic. L’any de publicació es segueix
posant entre parèntesi.
Cita d’un text literal: fixeu-vos que va
entre cometes i que a part de l’autor i de
l’any, s’indica la pàgina on es pot trobar
la cita literal.
En aquest apartat, s’amplia la
informació bibliogràfica. Apareixen
totes les referències citades en
l’informe científic i sols aquestes.
L’ordre és alfabètic.

3. Referenciació MI 3
Estil de referenciació. Aspectes generals.
Tipus de referències i camps
• Llibres
• Compilacions (llibres on cada capítol esta signat per autors diferents)
• Articles
• Capítols
• etc.
Aspectes normativitzats per l'estil de referenciació de l'APA
• Camps que han d'aparèixer en cada tipus de referència bibliogràfica.
• Ordre d'aparició dels camps.
• Contingut de cada camp.
• Caràcters (delimitadors) que han d'utilitzar-se per a separar els diferents camps.
• Textos literals que s'han d'escriure per a identificar els subtipus de referències.
• Aspecte en què s'ha d'imprimir cada camp.
Normes generals
Estil de referenciació dels principals materials bibliogràfics.
Llibre
Autors. (Any Publicació). Títol del llibre. Ciutat de l’editorial: Nom de l’editorial.
Nota: El títol del llibre va en cursiva. Si hi ha més d’una edició, s’indica el número d’edició.
Fixeu-vos en la separació entre autors (que es comú a qualsevol tipus de referència): quan hi ha dos autors es
separen amb una “i”. Quan n’hi ha més de 2 es separen amb comes excepte el penúltim i l’últim que es separen
entre ells amb una “i”.
Exemples:
Amón, J. (1991). Estadística para psicólogos (2ª ed.). Madrid: Pirámide.
Lindzey, G., Hall, C.S. i Thompson, R.F. (1982). Psicología. Barcelona: Omega.
Article
Autors. (Any Publicació). Títol de l’article. Nom de la revista, volum (número), pàg. inicial – pàg. final.
Nota: El nom de la revista i el volum es posen en cursiva. No totes les revistes tenen volums.
Exemples:
Cialdini, R.B., Petty, R.E. i Cacioppo, J.T. (1981). Attitude and attitude change. Annual Review of Psychology,
32, 357-404.
autor/s (any). títol. informació específica

4. Referenciació MI 4
You, C.H., Lee, K.Y., Chey, R.Y. i Menguy, R. (1980). Electrogastrographic study of patients with unexplained
nausea, bloating and vomiting. Gastroenterology, 79(2), 311-314.
Compilació
Autors. (Ed. o Eds. segons hi hagi 1 autor o més d’un) (Any Publicació). Títol de la compilació. Ciutat de
l’editorial: Nom de l’editorial.
Exemple:
Diener, H.C. i Wilkinsono, M. (Eds.) (1988). Drug-induced headache. Nova York: Springer-Verlag.
Capítol de llibre o de compilació
Autors del capítol. (Any Publicació). Títol del capítol. En Autors de la compilació posant les inicials del
nom abans que el cognom (Ed. o Eds. segons hi hagi 1 autor o més d’un). Títol de la compilació (pàg incial –
final del capítol). Ciutat de l’editorial: Nom de l’editorial.
Exemple:
Weinstein, L. i Swartz, M.N. (1974). Pathologic properties of invading microorganisms. En W.A.Jr. Sodeman i
W.A. Sodeman (Eds.), Pathologic physiology: mechanisms of disease (pp. 457-472). Filadelfia: Saunders.
Un últim exemple:
Com referenciar el següent document d’acord amb la normativa APA.
Autors: Francisco Xavier, Diego Macià / Títol: Modificación de conducta con niños y adolescentes / Any
Publicació: 1994 / Editorial: Pirámide / Ciutat editorial: Madrid.
Xavier, F i Macià, D. (1994). Modificación de conducta con niños y adolescentes. Madrid: Pirámide.