La guerra civil 2020

TEMA 13.- LA GUERRA CIVIL (1936-39)

1 1.-El colp d'estat del 17-18 de Juliol de 1936. La formació dels dos
bàndols
2.- La intervenció estrangera.
3.- L'evolució de la zona republicana
4.- L'evolució de la zona colpista. La construcció de la dictadura
franquista.
5.- Les operacions militars.
6.- Efectes i conseqüències de la guerra.

Què va ser la Guerra Civil? Context històric.
 Nucli temàtic: La IIa República (1931-1936) i la Guerra Civil (1936-
1939)
 La guerra civil va ser la conseqüència d’un colp militar contra la
República (17-18 de Juliol de 1936) que no va aconseguir tots els
seus objectius, provocant la fractura de l’Exèrcit en dos parts i
l’enfonsament de les institucions republicanes.
 A nivell internacional, la guerra d’Espanya, com fou coneguda
aleshores, va tenir una gran repercusió en Europa i en tot el món
occidental (també els USA).
 S’interpretà com la representació de lluita entre el feixisme i la
democràcia, però també entre revolució i contrarevolució.
L’arribada al poder de Hitler reviscolà el creixement dels moviments
autoritaris i feixistes, però també la guerra d’Espanya significà una
demostració del compromís antifeixista de molts voluntaris i
intel.lectuals que s’afegiren a la defensa de la República espanyola.

Context històric (2)
Però, a nivell espanyol, cal destacar:
 *lènfrontament entre els vells grups dominants de
terratinents, financers i industrials (amb el suport de l’Església i
l’Exèrcit) i
 *els emergents burgesos (classes mitges urbanes republicanes)
i obrers (socialistes, anarquistes, comunistes) que volien establir
un règim democràtic o en altres versions un model de societat
alternatiu (anarquistes i socialistes revolucionaris).
 Aquesta confrontació s`havia anat prefigurant des de la crisi
de 1917 i la democràcia republicana el que havia fet era posar-
ho de manifest en un context internacional, a més, que des de
1933 (arribada de Hitler) no era molt propici per a experiments
democràtics. Davant la impossibilitat de cadascú dàquestos
grups es poguera imposar, la República fou dinamitada des de
fora, en concret per l’exèrcit, que en intervenir acabà amb la
democràcia i afavorí els interessos dels grans propietaris i de
lÈsglésia, que es trobaven en perill/discussió .

1.- El colp d’Estat del 17-18 de Juliol i la formació dels dos bàndols
1.1. La conspiració militar
1.2.- El colp d’Estat i la formació dels dos bàndols
1.3.- La significació del conflicte

1.1.-La conspiració militar.
Antecedents: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) , però, sobretot, la nit de les
eleccions de Febrer de 1936 quan es coneix la victòria del Front Popular i Gil Robles
crida a Franco perquè declare l’estat de guerra. (finalment no es va decidir per manca de suports)
La conspiració militar continua al llarg de la primavera de 1936 i té darrere la il.legal
UME (Unión Militar Espanyola). Serà organitzada pel general
Mola enviat a Navarra. (en els documents apareix com “El Director”)
La conspiració militar té previst un pronunciament que ràpidament prenga el poder
i acabe amb la República. La presa de Madrid, Barcelona i el suport de l’exèrcit
en Àfrica es presenta com a fonamental.

Les idees dels militars colpistes:
•Oposició a les reformes militars d’Azaña, especialment, la revisió dels ascensos fets per
Primo de Rivera (que mai no es va concretar)
•Animadversió/odi al poder civil (considerat com a inferior) i els polítics liberals, cosa que
procedia de la crisi del 98. Les protestes que en la Península es donen contra la guerra del
Marroc a principis de segle reforcen eixe sentiment dels militars

•La majoria dels generals eren sobretot antiliberals i antirepublicans :
*s' oposaven al parlamentarisme, sufragi universal, drets socials,
*també al reconeixement de l’autogovern català,
*legislació anticlerical, etc.
Per tant eren anticomunistes, nacionalistes espanyols unitaris,
catòlics i fins i tot alguns falangistes (Yagüe).

Per tant, calia una nova intervenció de l’Exèrcit, com al 1909, 1917, 1923 o 1934

Joan March
i FrancoSanjurjo
Queipo de Llano
Fanjul
Cabanellas
Mola Yagüe
Els generals colpistes

Era una conspiració militar, però necessitava del suport dels civils, que aportarien ajuda
econòmica i voluntaris per a poder controlar els opositors al colp.
Ahi estaven:
*Falange; *Carlins; *els monàrquics i la majoria dels catòlics.
*A més, financers com Juan March pagaren l’avió amb el qual Franco viatjaria des
de Canàries al Marroc.
Però aquesta vegada, hauria de ser un colp especialment violent, pel grau de resistència
de les organitzacions republicanes/ obreres i per això Mola envià, abans del colp, la
següent circular:

Els participants en el colp no tenien un pla clar i estaven dividits :
Mola volia una Dictadura militar, la CEDA una monarquia alfonsina, els carlins
una monarquia carlina tradicional o absolutista, els falangistes un règim feixista a la italiana,...
Tampoc hi havia res establert, sols Mola havia pensat un directori militar republicà, sense
més concrecions. Sols tenien segur que Sanjurjo seria el cap de la Junta Militar (per antiguitat)

“(..). Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que entonces peleaba en la Legión a las órdenes del
hoy también general Millón Astray, llega a la fórmula suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que
rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien, no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y
nuestra proximidad al Gobierno [...) que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables,
existen fermentos de subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo
que el Frente Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la
nación, representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus
dotes, por la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el
máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este género.
No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de apartamiento
de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización o sin autorización
suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación política, con objeto de que,
investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los designios de sus patrocinadores, ser el
caudillo de una subversión militar.”
Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las elecciones parciales en Cuenca.
Què va fer el govern per evitar-ho?
•Allunyà els generals sospitosos de Madrid, com Mola o Franco.
•Pensava que si res havia ocorregut en Febrer, tampoc més tard.
•Per altres com Largo Caballero, la insurrecció precipitaria una inevitable revolució
•No atengué les advertències de Prieto i d’altres membres del Front Popular.
•El govern estava més preocupat per atendre les vagues i manifestacions (vaga construcció Juny
•Madrid)

Porque, señor Gil Robles, no se puede negar que estáis organizando un
complot en España. Recientemente, hace dos o tres días, en vista de ese
peligro, se han reunido las fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo en
diez minutos y han acudido al Gobierno para ofrecerle toda su fuerza, a fin
de defender la República. Y eso lo hacemos porque estamos completamente
seguros de que en muchas provincias de España se están haciendo preparativos
para el golpe de Estado, que no dejáis de la mano un día tras otro. ¡Tened
cuidado! Todos nos hallamos vigilantes, a fin de que no podáis llevar a cabo
vuestros intentos, porque, de hacerlo así, lleváreis a España por el camino por el
que la habéis llevado en esos dos años de represión, de hambre y de descrédito
para el país.
J. DÍAZ (secretario general del Partido Comunista de España), Discurso en Cortes
(15 de julio de 1936)

El 17 de juliol s’inicia la sublevació o colp d’estat al
Marroc i el dia 18 de juliol s’estén per tota la península
La senyal que precipita el colp, ja preparat,
són els assassinats de Castillo i de Calvo Sotelo
Avió estrellat de Sanjurjo en Lisboa el dia 18-J

1.2. El colp d’Estat i la formació dels dos bàndolsEl dia 17 de Juliol, la insurrecció es precipita en Melilla i ràpidament s’escampa per
tota la Península amb el següent resultat.
1.2.- El colp d’Estat i la formació dels dos bàndols. Juliol del 36

En aquest apartat convé explicar:
De quins recursos disposava cada bàndol
el 20 de Juliol de 1936
Ideologia de cada bàndol
Territoris controlats per republicans i insurgents

El colp va triomfar en les regions conservadores: Castella, Navarra, bona part d’Aragó,
.Galícia, Canàries, nord d’Àfrica (Legión) i Balears (excepte Menorca)
Madrid, bona part d’Andalusia oriental, Extremadura, Catalunya, la meitat d’Aragó,
(però no Saragossa) Astúries, Cantàbria i part del País Basc
es mostraren partidàries del govern.
Per tant, les regions conservadores i catòliques es decantaren del bàndol colpista i
les industrials i de major implantació republicana i obrera, de part del govern.
Els colpistes dominaven les regions menys poblades i d’agricultura extensiva, però
Tenien l´única unitat militar preparada, la Legión i el Tercio de Regulares
Els republicans dominaven les regions industrials i les d’agricultura més pròspera,
més poblades així com les reserves d’or del Banc d’Espanya

Conclusió. Com ho van fer?
En general, podem concloure que:
les autoritats republicanes es van poder imposar
si les forces armades, més la G.Civil i la Guàrdia d’Asalt es declararen fidels i les
organitzacions obreres actuaren amb decisió. Barcelona i Madrid són dos exemples.
Quan els colpistes actuaren amb decisió, assaltant els edificis oficials, amb el suport
de les milícies falangistes i requetès (carlins) i/o es trobaren amb els dubtes de
les autoritats republicanes (es negaven a repartir armes als obrers fins el dia 19) el
resultat fou la seua victòria. Aleshores, les organitzacions obreres declaraven la vaga
general i alçaven barricades. Els militars colpistes ràpidament eliminaren la resistència
amb una repressió ferotge. Després, acudien als pobles del voltant, realitzant la
mateixa operació. (Sevilla per exemple)

Ideològicament, el bándol insurrecte, més tard franquista
Agrupava totes les forces antirepublicanes:
Catòlics, falangistes, carlins, monàrquics.
Sociològicament: terratinents, financers, industrials i classes mitges catòliques
Més tard s’anomenaren Nacionals i definien els republicans com a Rojos

Ideològicament, el bàndol republicà o del Front Popular
Agrupava tots els membres del Front Popular:
Republicans d’esquerra, ERC, anarquistes, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos
Sociològicament: moviment obrer, jornalers i classes mitges urbanes republicanes
Tanmateix, no estaven units:
*Uns, els anarquistes, el POUM, defensaven la Revolució;
*Altres, comunistes, republicans i socialistes, (aquestos molt dividits) defensaven el
govern republicà i el programa del Front Popular.

Però, sobretot, els primers dies van ser fonamentals perquè el colp
d’estat va fracturar i dividir les institucions republicanes.
Entre els dies 17-19 de Juliol es van succeïr tres governs,
Casares Quiroga, Martínez Barrio i finalment Giral,
que acaba per repartir armes a les
organitzacions obreres i dissoldre l’exèrcit.
(més informació en el punt dedicat a l’evolució de la zona republicana)

Forces militars disponibles per cada bàndol
 Els republicans contaven amb la
meitat, com a mínim de les unitats.
Tanmateix, el dia 19 el govern va
disoldre l’exèrcit i va repartir
armes entre les organitzacions
obreres. Naixen les milícies. A més,
no disposaven d’armes ni municions
suficients.
La Guàrdia d’Asalt es mantingué fidel.
 Disposaven de la majoria de
la Marina, 60 bucs d’un total de
88.
 Van retenir ⅔ parts dels 400
avions disponibles
Els insurrectes contaven amb La
Legión i el Tercio de Regulares,
l`única unitat preparada per a la
guerra.
Tenien la meitat dels efectius de la
Guàrdia Civil.
La majoria dels oficials de la
Marina es passaren al bàndol
rebeld
El 1936, l’exèrcit de terra i les forces d’ordre públic sumaven 190.000 efectius, amb
13.000 oficials i 93 generals, però només 8 dels més importants es revoltaren.

Cuartel de la Montaña (Madrid, juliol 1936)
BARCELONA
BARCELONA

Discurs radiat del nou president del govern José Giral, el 20-
7-1936

1.3.- La significació del conflicte
NIVELL
INTERNACIONAL
És una lluita entre el feixisme per una part i la democràcia i el
comunisme per l’altra (antecedent de la IIª Guerra Mundial)
NIVELL
INTERN
És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents,
burgesia tradicional, església i part de l’exèrcit) i les noves
classes emergents (obrers i nova burgesia emergent)
El colp i la Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes
quan creuen que els seus interessos estan en perill

2.- La intervenció estrangera.
La Guerra Civil té molta repercussió a tot el món: debats, premsa, cinema, cultura, art,...
La República tindrà el recolzament progressista: França, URSS, partits i sindicats obrers,...
Els sublevats tindran el suport dels conservadors britànics,
el Papat i els estats feixistes (Itàlia, Alemanya i Portugal)
La República li ho demana a França i la URSS
Franco demana ajuda a Itàlia,
Portugal i Alemanya
La por a que el conflicte espanyol passara a ser mundial fa que Gran Bretanya pressione
a França per a crear un Comitè de No-Intervenció: afavorint cap estat estranger intervinguera
Açò suposa que els estats democràtics abandonen a la República espanyola
Donat que cap dels dos bàndols s’imposa ràpidament, demandaràn ajuda militar,
econòmica i dilpomàtica.

2.1.- L’ajuda als revoltats/franquistes
•Precedent: el 1934, Mussolini es compromet a donar suport a monàrquics i carlins
per a destruir la República
•Quan es produeix el colp, el 26 de Juliol es decideix a enviar ajuda a Franco,
essencialment avions per a poder traslladar tropes des d’Africa a la Península
Aquesta ajuda s’anirà concretant al llarg de la guerra fins a formar el CTV
(Cropo de Tropo Volontare) que arribarà a integrar fins a 60.000 soldats.
A més, envià material militar (avions), assessors, combustible, armes, etc
Itàlia

Motivacions
•Hostilitat ideològica a la República, la democràcia i el comunisme.
•La victòria dels colpistes demostraria que en Europa el feixisme estava en alça
•Aconseguir un aliat al sud d’Europa i un mercat per a la indústria italiana.
•Altres: una hipotètica annexió de les Balears
•En qualsevol cas, aquesta intervenció en Espanya representaria la vinculació amb
l’Alemanya nazi en acabar la guerra. Durant la guerra se signa l' Eix
•Aquesta ajuda es farà cada vegada més gran, sobretot perquè la guerra s’allarga.
Així el CTV arribà fins 50.000 soldats permanentment

Serrano Súñer, Franco i Mussolini l’any 1941

Alemanya
•En un principi, el Ministeri d’Affers Exteriors no tenia clara l'ajuda als colpistes
•Tanmateix, els enviats de Franco aconseguiren que
Goering i Hitler es decantaren per ajudar-lo, enviant avions per a poder traslladar
les tropes d’Africa a la Península

Més tard, l’ajuda alemanya es va concretar en:
La Legión Cóndor, un grup d’elit de l’aviació alemanya;
Armes, municions, assessors militars a canvi
de la producció de plom de Rio Tinto o de les Mines del Rif.
Es calculen uns 18.000 pilots al llarg de la guerra,
amb uns 6.500 de manera permanent

Motivacions
•La lluita contra la democràcia i el comunisme, tot i que els generals colpistes no s’ajustaven
a la definició de nazi/feixista convencional.
•Un aliat al sud de França, el gran adversari d’Alemanya
•A diferència de Mussolini, a Hitler no l’importa que la guerra s’allargue perquè pot ser
un element de distracció de l’opinió pública europea respecte de
les seues aspiracions en centreuropa (Renània, Austria, etc)

Miembros de la Legión Cóndor recibiendo distinciones a su regreso
a Alemania de manos de Hermann Göring.

Les restes de Gernika, Abril del 1937

D’altres països i col.lectius
Portugal
Marroc, la tropa mora
•La dictadura de Salazar aportà voluntaris, 2480 soldats integrats en l’exèrcit espanyol
•Sobretot col.laborà en la detenció dels republicans fugitius
•I en la recaptació de fons que membres de l’aristocràcia i polítics
conservadors feren des de Lisboa
•Uns 80.000 efectius participaren en el Tercio de Regulares,
•tropa de xoc en la presa de molts pobles d’Andalusia

D’altres
•Les companyies petrolieres USA que subministraren combustible a Franco, quan
tenien contractes signats amb la República
•L’aportació de Juan March, que finançà la compra de l’avió que transportà
Franco al Marroc
•Polítics conservadors, com Gil Robles o el mateix Alfons XIII que recaptaren fons des de
l’estranger
•Es calculen uns 180.000 el nombre d’estrangers que al llarg de la guerra combateren amb Franco

2.2.- L’ajuda a la República
França
•El 1936 també s’havia implantat un govern del Front Popular, al qual demana ajuda el
Govern espanyol (presidit per José Giral)

Tanmateix:
*la pressió de la dreta francesa i de la premsa conservadora,
partidaris de Franco ;
*la inhibició de Gran Bretanya, principal suport de França front
Alemanya, donaràn lloc a que el govern francés no ajude a la
República.
De tota manera, pel seu territori circularan les armes procedents de
l’URSS i d’altres països de l’Europa oriental (sempre que el govern
francés ho tolere/obriga la frontera).
A més, de França arribà ajuda desinteressada (col.lectes, etc) i
voluntaris que formaren les Brigades Internacionals

Gran Bretanya
•Els governs conservadors britànics, tant de Baldwin com de Chamberlain tampoc ajudaren
el govern republicà i ràpidament defensaren la constitució d’un Comité de no Intervenció
que evitara l’extensió de la guerra.
Aquesta política s’ha conegut amb el nom d’appeassement o aplacament
(Apaciguamiento en castellà)
•L'aplacament consistia en fer concessions els dictadors, especialment Hitler, per a evitar
una nova guerra en Europa (hi havia la consciència que els acords de Versalles de
1919 havien estat excessius amb Alemanya). En les versions més conservadores, s'entenia
que el perill procedia de l'URSS i no d'Alemanya.

•Cal tenir present la debilitat econòmica de Gran Bretanya, molt afectada per la 1a Guerra
Mundial i el crac del 1929.
Això dificultava un programa de rearmament per a enfrontar-se Alemanya
A més:
•Ideològicament, una part important del partit conservador i els interessos econòmics de
Londres creien que els seus adversaris eren l’esquerra espanyola i que el veritable enemic
en Europa era Stalin i no Hitler

•El partit laborista i els sindicats anglesos organitzaren col.lectes a favor de la
República

L’URSS
•A finals de Juliol, (dia 25) el govern de Giral demana ajuda militar i econòmica a l’URSS
•Stalin es va decidir finalment a finals de Setembre del 36, alarmat per un
possible expansionisme alemany en l’Europa oriental.
L’ajuda a la República potser la seua credèncial per a signar una aliança
amb les democràcies
Motivacions

•Tancs, avions, pilots, armes i assessors militars,
•però també aliments i combustible
•També l’NKVD o policia secreta, que participà en purgues en el territori republicà
•Aquesta ajuda es va pagar amb les reserves d’or del Banc d’Espanya que es
traslladaren a París i finalment a Moscou
•L’ajuda soviètica arribarà a finals d’Octubre i serà molt intermitent des de 1937
•Stalin no estava interessat en fer d’Espanya un satèl.lit comunista i les ordres
al PCE era seguir la tàctica del Front Popular.Tot i això, l’ajuda soviètica té
relació amb la creixent influència comunista en la zona republicana
L’ajuda soviètica

Les Brigades Internacionals
•Es tractava de voluntaris reclutats pels Partit comunistes d’arreu del món que
lluitaren per la República
Motivacions i procedència
•Molts fugien de països convertits en dictadures militars conservadores (Polònia) o
Del feixisme (Itàlia)
•D’altres procedien de països democràtics (França, GB o USA)
•Alguns militaven en el partit comunista
•(creien que era l`únic mitjà per a destruir el feixisme).
•D’altres eren radicals i demòcrates antifeixistes
•Aproximadament uns 35.000 combatents, amb 20.000 permanentment (arriben en
Octubre del 36). Es retiren a finals de 1938.
•El país que més aportà va ser França, uns 9.000

Mèxic
•El règim progressista de Làzaro Càrdenas aportà uns 20.000 fusells i 20
milions de cartutxos així com aliments que serviren per la resistència de
Madrid en Octubre i Novembre del 36.
•Després, recollí una bona part de l’exili republicà i mai va reconéixer el règim de
Franco

El Comité de no Intervenció
•A petició de GB, es conforma, en l’estiu del 36 un Comité per a evitar que la
guerra s’escampe i que arriben armes als dos bàndols
•Hi formaven part tots els paísos implicats, fins i tot l’URSS, però mai no va
prendre decisions dràstiques i les armes continuaven arribant, sempre amb
més quantitat i rapidesa a Franco que a la República

Valoració de l’ajuda
•Segons els principals historiadors;
•Tots dos bàndols gastaren una quantitat semblant de diners, però si els republicans
pagaren amb or, Franco amb crèdits i convenis que continuaren després de 1939
•La qualitat de l’ajuda i el ritme d’arribada de les armes era molt diferent:
•Franco les rebia directament, mentre que la República havia d’esperar que França
obrira la frontera perquè passara el material soviètic. En les compres de material a
tercers països les comissions que pagava la República als intermediaris eren brutals
•A més, el context internacional era desfavorable: les democràcies només volien
evitar la guerra (així serà fins després de la Conferència de Munic de 1938) i les
dictadures militars i feixistes es multiplicaven per tot arreu

3. L’EVOLUCIÓ DE LA ZONA REPUBLICANA:
3.1.- L’enfonsament de l’Estat republicà.
3.2.- La Revolució social.
3.3.- L’evolució política .
3.4.- La repressió i la violència
• El govern de Giral (Juliol-Setembre 1936)
• El govern de Largo Caballero (1936 Setembre- Juny 1937)
• El govern de Negrín (1937 Juny-1939 Març)

3.1. L’enfonsament de l’Estat republicà.
Casares Quiroga
dimiteix el dia 18 en
no poder controlar
el cop militar.
No reparteix armes
i dissol l’exèrcit
El substitueix Martínez Barrio en
la matinada del 18 de Juliol
intentant negociar la pau amb els
rebels, però fracassa.
Casares
Quiroga
Martínez
Barrio
Quan les organitzacions
obreres coneixen la
negociació acusen
de traició el govern i
demanden el repart
d’armes.
Martínez Barrio
fracasa i el dia 19 es
nomenat Giral president
govern, però sols entren
els republicans
José Giral

El govern
Giral
Dóna armes a les milícies de partits i sindicats.
Així moltes unitats sospitoses de colpistes no pogueren actuar, però
els republicans es quedaren sense exèrcit i sense oficials de
graduació intermitja com capitans o coronels, fonamentals per a
dirigir la guerra
Les milícies, són la base de l’Exèrcit republicà en els primers mesos.
Es tracta de voluntaris armats enquadrats per partits i sindicats,
destacaven ací la CNT/FAI, el POUM o el PCE.
Molts no tenien entrenament militar i
no sempre estaven dirigides per oficials professionals.
(es calculen uns 100.000 en l’estiu 36)

Les milícies anarquistes i poumistes destacaven pels seus
principis assemblearis (elecció de
comandaments i discussió de les ordres per la tropa).
Els milicians creien que la moral i
l’entusiasme revolucionari, afegit a la
revolució/col.lectivització, acabarien amb els poders
reaccionaris i l’exèrcit franquista. La mílicia era el cor de la
Revolució, el poble en armes

El repartiment d’armes i la disolució de les forces de seguretat va produir l’enfosament dels
poders republicans. Ara, eren les organitzacions obreres les que posseïen les armes.
A més, arreu del país, durant aquell estiu es van formar Comités o Consells
que destituiren les autoritats i iniciaren, amb el suport de les milícies,
tot un procés revolucionari.

Tanmateix, el govern central mai no va desapareixer:
mantenia la teòrica direcció de la guerra,
la representació diplomàtica i les reserves d’or del Banc d’Espanya.
Durant l’estiu i la tardor de 1936, en la zona republicana
van subsistir dues fonts de poder:
*els Comités i *el govern central.
La història de la guerra en la zona republicana consistirà
en la reconstrucció del poder central a costa dels Comités
i el control de la Revolució..

Aquest govern de, Giral, gestionarà les primeres
demandes d’ajuda a França i l’URSS, però és
incapaç d’aturar l’avanç de les tropes
franquistes i té dificultats per a reconstruir
l’estat davant dels Comités.
En setembre, Giral es substituït per un govern
dirigit per Largo Caballero, on s’integraran
totes les forces del Front Popular: socialistes,
comunistes, anarquistes (novembre de 36),
republicans.

3.2.- La Revolució social
El fracàs relatiu dels colpistes en no aconseguir una victòria total va precipitar
l’enfonsament de l’Estat republicà, que va decretar la disolució de l’exèrcit i el repartiment
d’armes entre les organitzacions obreres
D’aquesta manera, esclata una Revolució provocada pels militars (que curiosament volien
evitar-la). Arreu de la zona republicana, van sorgir, així, nombrosos Comités, l’estiu del
36 que substituiren les antigues institucions (Diputacions, Ajuntaments, Tribunals de
Justícia, etc). L’exemple:el Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya o el Consell d’Aragó.

Aquestos comités estan integrats per les organitzacions obreres, destacant,
així els dominats per anarquistes i poumistes
que inicien la col.lectivització dels mitjans de producció.
També hi va participar l’UGT, liderada pel sector revolucionari (Largo Caballero)

Les col.lectivitzacions
El col·lectivisme va consistir en la desaparició de la propietat privada capitalista per
una altra col·lectiva que es dirigida per l’Assemblea del Comité, el sindicat i depèn de
de les circumstàncies i del moment.
Afectà a l’argricultura, la indústria i els transports, destacant Catalunya, Aragó, CV/PV,
Andalusia, La Manxa i Madrid
En el cas de les col.lectivitats agràries, la propietat de la terra passava a ser gestionada per
l’Assemblea popular o pel comité format l’estiu-tardor de 1936 (sovint la presència de les
milícies que partien cap el front (d’Aragó) va ser decisiva per a realitzar el canvi)
El Comité o Consell, a més, oferia altres serveis, com ara alfabetització,
cultura i en alguns casos, fins i tot l’abolició dels diners
Pels anarquistes i els poumistes, les col.lectivitats, en acabar amb la propietat privada,
accelerarien la mobilització de les masses cap a la Revolució i amb les milícies acabarien
amb els poders reaccionaris/Franco.
En el camp

Hi havia col.lectivitats en la Manxa i Andalusia on predominaven els socialistes, per
Aragó o el PV/CV on predominaven les anarquistes.
El govern intentà controlar el procés, establint un decret, octubre de 1936, que facilitava
les expropiacions a grans terratinents i facciosos (partidaris de Franco),
intentant protegir mitjans propietaris i arrendataris

I) Segons dades del Ministeri d’Agricultura, cap a 1938, el 40% de la superfície útil
hauria estat col.lectivitzada, però això no inclou Aragó i Catalunya.
En Aragó, podria haver-se Arribat al 75%, però no són xifres fiables
II) Les dures condicions imposades per la guerra dificulten una valoració de l’impacte del
canvi representat per les col.lectivitzacions donat que:
•no hi ha una planificació nacional,
•*moltes col.lectivitats van ser atacades pel govern central,
que preferia ajudar les que seguien el decret d’Octubre del 36;
•*a més els revolucionaris no podien oferir alternatives al marge del canvi de propietat
III) L’estiu de 1937, el Consell d’Aragó es suprimit i les col.lectivitzacions eliminades i
moltes terres van tornar als seus propietaris.
Finalment, a la primavera de 1938 Franco arribava a la Mediterrania
Resultats de les col.lectivitzacions agràries

Indústria
I) Es localitza, essencialment, en Catalunya, mai en el País Basc, i seràn organitzades
per la CNT i en altres llocs per l’UGT
II) Derrotats els colpistes i els seus col.laboradors (facciosos) al llarg de l’estiu del 36,
els treballadors es van fer amb la gestió, direcció i també amb la propietat de fàbriques,
tallers, transports i línies de telèfons. Aprofitaren la fugida de molts propietaris,
(en altres casos el van eliminar però també hi ha també exemples
de la seua supervivència, però ara com a tècnic )

III) En l’octubre de 1936, el govern de la Generalitat de Catalunya, intentant controlar el
procés establí unes condicions per a la col.lectivització
de fàbriques, mitjans de transport, etc.
IV) El Decret afectava a les empreses de més 100 obrers i a les que tenien entre 50 i 100 si ho
decidien ¾ parts dels treballadors en una assemblea

Decret de col.lectivització industrial

Resultats de les col.lectivitzacions industrials
• Segons xifres oficials hi havia 4.500 comités obrers i més de
2.000 empreses col.lectivitzades a principis de 1938
• *Les dificultats vinculades a la guerra van provocar que la producció industrial
caiguera ràpidament, respecte els indicadors de 1935. Per ex:
• *La carència de matèries primeres, fonts d’energia i el creixement del mercat negre
va ser molt greus des de finals de 1936.
• *Els aliments començaren a escassejar i
Barcelona esdevingué una ciutat plena de refugiats
que fugien de la zona franquista

• A més, Catalunya hagué de construir una indústria de guerra,
que no tenia abans de 1935.
• Les necessitats bèl.liques obligaren a incrementar la jornada en 4 hores
(de 44 a 48 hores)
• A finals de 1937, la producció industrial d’armes es va militaritzar.

3.3.- L’evolució política
Els governs republicans durant la guerra civil
El govern de Giral ( 19 Juliol-Setembre 1936)
El govern de Largo Caballero (1936 Setembre- Juny 1937)
El govern de Negrín (1937 Juny-1939 Març)
Casares Quiroga
dimiteix el dia 18 en
no poder controlar
el cop militar .
No reparteix armes i
dissol l’exèrcit
El substitueix Martínez Barrio en
la matinada del 18 de Juliol
intentant
negociar la pau amb els
rebels, però no ho aconsegueix
Casares
Quiroga
Martínez
Barrio
Quan les organitzacions
obreres coneixen la
negociació acusen
de traició el govern i
demanden el repart
d’armes.
Martínez Barrio
fracasa i el dia 19 es
nomenat Giral president
govern, però sols entren
els republicans
José Giral

Reparteix armes a les milícies de partits i sindicats i
El govern
Giral
Manté les reserves d’or del Banc d’Espanya, la representació
diplomàtica i la direcció de la guerra
Demana ajuda a les democràcies i l’URSS
Però és incapaç d’aconseguir l’obediència dels nombrosos comités
i consells i les tropes de Franco s’apropen a Madrid a finals
d’agost
Es produeix una crisi de govern i en Setembre Largo Caballero forma un govern
amb totes les forces del Front Popular, al que s’incorporen els anarquistes en
novembre del 36.

Largo Caballero
setembre 36
juny 37
El líder d’UGT Largo Caballero serà l’encarregat de formar un govern amb poder real
(setembre 1936 – maig 1937), amb el recolzament de republicans, socialistes,
comunistes i anarquistes (4 ministres anarquistes): gran aliança antifeixista .
Això significarà el control de la Revolució i dels Comités
i la construcció d´un exèrcit

El govern de Largo Caballero se trasllada a València
(novembre de 1936)

Ràpidament asistirem a una forta divisió al si de la zona republicana
entre dues tendències
La revolucionària
La més pragmàtica o defensora de la línia del Front Popular
Els anarquistes de la CNT/FAI i el POUM (trotskistes) entenen que la guerra
sols es pot guanyar a través d’una revolució
(fer la Revolució i guanyar la Guerra)
Els republicans d’esquerra, socialistes (sobretot el PSOE i no tant
l’UGT), comunistes i ERC defensen la reconstrucció de l’Estat i
de l’Exèrcit i per això cal moderar la Revolució.
(Primer guanyar la guerra i després fer la Revolució)

La revolucionària
Anarquistes i poumistes estan convençuts de la necessitat de col.lectivitzar i portar fins a
les últimes conseqüències les transformacions revolucionàries de l’estiu de 1936.
El poble armat, les mílicies i les col.lectivitzacions, acabarien amb els poders
reaccionaris i significarien la victòria en la guerra.
Exemples d’aquesta situació es troben en la indústria catalana o en el Consell d’Aragó,
però també en parts de La Manxa o P.Valencià.

El POUM, Partit Obrer d’Unificació Marxista, era un petit partit comunista nascut en els anys
30 liderat per Andreu Nin, intel.lectual que havia col.laborat amb Trotksy
en Rússia durant els anys 20.
Es caracteritzava per la seua oposició al model soviètic estalinista i la defensa d’una
revolució per a la qual cosa plantejava la col.laboració amb els anarquistes de la CNT/FAI.
Tenia implantació en Barcelona, Lleida i nord de Castelló.

La més pragmàtica o defensora de la línia del Front Popular
Comunistes, republicans i els socialistes moderats eren partidaris
de reconstruir l’exèrcit i les institucions de l’Estat, per a la
qual cosa calia moderar la Revolució i controlar els Comités.
L’objectiu era configurar la democràcia republicana com un règim parlamentari
que es recolzava socialment en les classes treballadores i les classes mitges, per la
qual cosa es moderaria la Revolució, mantenint els elements antifeixistes com a
prova del seu interès reformista i social, però eliminant el radicalisme dels Comités
“¿De qué nos acusan los camaradas de la CNT? Según ellos, nos hemos desvíado
del camino del marxismo revolucionario. ¿Por qué? Porque defendemos la república
democrática (..) Pues bien, nuestra república es de tipo especial. Una república
democrática y parlamentaria de un contenido social como no ha existido nunca”.
Mundo Obrero, Març de 1937 (periòdic del PCE)

Com a conseqüència de tot això, es podria convèncer a França i GB
que aquella era una guerra entre el feixisme i la democràcia
( i per tant es podrien aconseguir armes i ajuda econòmica i
diplomàtica)

Largo Caballero inicia la tasca de militaritzar les milícies, integrant-les en
l’exèrcit Popular.
A més, el govern és el receptor de l’ajuda soviètica i les diferències ideològiques
cada cop més profundes esdevenen especialment greus pels Comités i les Milícies
que necessiten les armes que distribueix el govern
El resultat són els enfrontaments armats que es produeixen en Barcelona en maig de
1937 entre els anarquistes i poumistes i les forces del govern. Uns incidents en la central
Telefònica, controlada per les milícies de la CNT, van ser el precipitant

Els fets de
maig del 1937
a Barcelona
El govern central envià soldats a Barcelona i reprimeix durament
els poumistes i anarquistes. (200 morts)

Els fets de
maig 1937
Conseqüència
Els anarquistes són expulsats del govern (tornaran més tard) i el Consell
d’Aragó (símbol del seu poder) es disolt
Els fets de Maig resten prestigi al govern de Largo i el líder
socialista Indalecio Prieto i els comunistes pacten formar un
nou govern sense anarquistes i amb Negrín (PSOE) com a president de govern
Moltes col.lectivitats són destruides i les seues terres retornades als antics
propietaris. Les últimes milícies s’integren a l’Exèrcit Popular
Els poumistes són perseguits i el seu líder Andreu Nin
executat per la policia soviètica

. El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).
Davant de la negativa dels comunistes (amb l’ajuda de la URSS darrere) de recolzar Largo,
aquest dimiteix i Negrín forma un nou govern sense els sindicats (CNT i UGT) i amb
Els socialistes, destacant Prieto i el suport dels comunistes, que guanyen molt de poder
La Revolució es controla i es passa a un major realisme polític:
•Les milícies passen a formar part del nou Exèrcit Popular (amb algunes resistències)
•Els Comités desapareixen i/o obeeiexen al govern central. El Consell d’Aragó es clausurat
•Totes les iniciatives s’encaminen a guanyar la guerra
i aconseguir el suport de les democràcies
•El nou govern denuncia internacionalment el caràcter feixista dels sublevats (intervenció
d’Alemanya i Itàlia) i se centra en l’esforç militar per intentar guanyar la guerra

•En aquesta política de resistència a ultrança el poder i la popularitat del PCE creix per:
Són la força més organitzada i disciplinada, tenen el suport de l’URSS, que és l´únic país
que ajuda la República i pretèn moderar la Revolució. Així, el seu suport entre els oficials
de l’Exèrcit així com les classes mitges i part del moviment obrer es multiplica.
El lema NO PASARAN de Dolores Ibarruri en el setge de
Madrid es popularitza com a consigna de resistència

Militarment, la República intenta portar la iniciativa amb ofensives en Brunete,
Belchite (1937) i Terol (Desembre i Gener del 38),
però sense cap guany territorial i moltes pèrdues .
Franco arriba a la Mediterrània en
la primavera de 1938 i el territori republicà queda partit en dos.
Prieto dimiteix i molts creuen que la guerra esta perduda

•Buscant una pau honrosa Negrín publica
un document de 13 punts (1938, maig)
que mantenia el sistema Republicà,
amnistia per a tots , l’eixida de
les tropes estrangeres i unes eleccions lliures
Franco no ho accepta.

Propaganda dels 13 punts de Negrín.

Màxima dificultat al bàndol republicà des de 1938:
derrotes militars, escassetat d’aliments, electricitat,...
Aleshores, a finals de juliol de 1938 es llença una gran ofensiva en l’Ebre
que permeta allargar la resistència republicana i enllaçar amb la imminent
guerra a Europa. La política de resistència a ultrança es fa més evident

Tanmateix, la Conferència de Munic de Setembre de 1938 estableix un pacte entre
Hitler i les potències democràtiques per a evitar la guerra, mentre Alemanya
s’apodera dels Sudets (Txecoslovàquia).
La guerra mundial, per tant, no esclata i la República es queda aïllada definitivament.

La batalla de l’Ebre acaba en una monumental derrota i greus pèrdues materials.
Novembre de 1938

En gener de 1939, cau Barcelona i el govern es retira a Figueres on Negrín reitera la politica
de resistència a ultrança amb el suport del PCE.
Poc després Azaña, ja en França, dimiteix

Negrín i el seu govern es retiren a Novelda, però el març de 1939 el coronel Casado,
elements descontents del PSOE i anarquistes donen un colp d’estat
per a negociar una pau sense represàlies.
Negrín fuig amb el seu govern i es forma una Junta Militar en Madrid dirigida per Casado,
Amb el suport de la CNT, sectors del PSOE contraris a la col.laboració amb el PCE.
El PCE és expulsat de la Junta i perseguit.
Casado anuncia per ràdio el colp de l’1 de març

Casado pensava que la persecució dels comunistes facilitaria una pau honrosa.
Franco es nega i l’1 d’abril acaba la guerra amb la rendició de les tropes republicanes

3.4.- Repressió i violència en la zona republicana/F.Popular
El fracàs relatiu dels colpistes en no aconseguir una victòria total va precipitar
l’enfonsament de l’Estat republicà, que va decretar la disolució de l’exèrcit i
el repartiment d’armes entre les organitzacions obreres.
D’aquesta manera, la justícia i les forces d’ordre pràcticament van desapareixer i van
ser substituïts pels comités i consells i tota mena de poders armats que exerciren una
persecució cap els enemics de la Revolució /República

Les víctimes són: militars facciosos (de vegades sospitosos), la Guàrdia Civil,
eclesiàstics, terratinents, industrials i financers i en general gent d’idees conservadores,
i amb els quals es tenien comptes pendents (conflictes dels darrers anys)
Patrulles de control, grups de vigilància i altres grups armats casi sempre vinculats
als sindicats i partits polítics, practicaren la detenció, tortura i execució .
Les milícies, en marxa cap el front d’Aragó, també destacaren en l’aplicació de la
violència en els pobles de Lleida i l’Aragó
A això s’afegiren grups d’incontrolats i delinqüents que eixiren de la pressó
en els primers dies de la guerra. (aquestos són una minoria)

Per tant , sobretot a l’estiu i la tardor de 1936 es multipliquen les venjances.
els assassinats, conseqüència dels odis de classe.
Procediments
Els “paseos”, on les víctimes eren tretes de les seues cases i recloses en la pressó del
municipi (improvisada) fins a ser traslladades a un descampat on eren eliminats
Les Txeques o presons més o menys improvisades que les organitzacions sindicals i
polítiques tenien, disposant de tribunals, torturadors i botxins propis
Les “saques”, destacaren les realitzades en Madrid. Ací milicians i d’altres
grups armats realitzaven assalts a les presons per a executar els sospitosos i facciosos.
Ací, destacà l’asalt a la presó Model de Madrid en agost de 1936 i sobretot la de
novembre de 1936, que acabà en una execució col.lectiva en Paracuellos (novembre
de 1936). Ací podrien arribar a 2.700 morts.)

Conclusions
A diferència de la zona franquista, el govern intentà controlar la violència a través dels
Tribunals Populars, presidits per un jutge professional (agost del 36) i són moltes les
crides de ministres i alts càrrecs republicans per a evitar les matances
Al llarg de 1937, la violència va ser progressivament controlada pel govern, amb la
incorporació de les mílicies a l’Exèrcit i el control dels Comités. La repressió serà
exercida, d’ençà, per part de l’ESTAT a través dels Tribunals Populars, el
Servei d’Informació Militar i els camps de treball.
Comparativament al que ocorria en la zona franquista, la violència es va deure a
l’enfonsament de l’Estat (conseqüència del colp militar) i la formació de poders armats
i sempre es van donar iniciatives per a paliar els patiments més evidents
També convé recordar com per a determinats revolucionaris, l’eliminació dels
enemics de classe formava part de la nova societat

Total de víctimes en la zona republicana
 En total, el nombre de víctimes
del terror en la zona republicana
durant el colp dÈstat i la guerra
civil seria dùnes 38.000
persones, casi la meitat d’ elles
assassinades en Madrid (8.815)
i Catalunya (8.352) durant lèstiu
i la tardor de 1936. (Xifres
proporcionades per A. Beevor,
2005. Les del llibre pot ser no
són les mateixes però són
correctes. Sovint es parla de
50.000).
 Per grups, destacà,
especialment l’ eliminació dels
eclesiàstics: dels 115.000 que hi
havia abans de la guerra, van
ser assassinats 13 bisbes, 4.184
sacerdots, 265 religiosos i 283
monges, la major part durant l’
estiu de 1936.

Sacerdots víctimes del “Terror Roig”

ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS "NEWS
CHRONICLE" 29 de julio de 1936.
A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo
seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré
preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España
del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el
precio a pagar para pacificarla.
Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una
dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país
quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos.
Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad
durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General
Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba
la voluntad popular
Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General
Franco: Las elecciones nunca la representan.

Muertes durante la guerra civil
Muertos en combate 95.000
Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000
Registros civiles consultados 50.000
Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307
Asesinados durante y después guerra
Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000
Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000
Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000
Otras muertes
Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000
Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000
Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000

4. LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ
DE L’ESTAT FRANQUISTA.
4.1. Francisco Franco, Generalíssim.
4.2. La creació del partit únic: el govern de Burgos.
4.3. Una repressió institucionalitzada.

Es tracta d’una síntesi molt esquemàtica. En el
tema dedicat al franquisme arrancarem de 1936

3.1. Francisco Franco, Generalíssim.
L’exèrcit serà l’encarregat de cohesionar els diferents interessos i projectes
del bàndol sublevat (alfonsins, carlins, feixistes,...). i organitzarà el nou Estat
El primer govern sublevat serà la Junta de Defensa Nacional de Burgos: prohibeix
els partits polítics, suspèn la Constitució i suprimeix la reforma agrària
La mort de Sanjurjo deixa sense cap els sublevats: en setembre de 1936 triaran com a
nou cap del govern i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols a Franco, pel seu avanç
des d’Àfrica cap a Madrid (Toledo) i per aconseguir l’ajuda alemanya i italiana
Franco trasllada a Salamanca el seu quarter general i substitueix la Junta
de Defensa Nacional per una Junta Tècnica de l’Estat controlada per ell

4.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (I).
Sols es toleren els partits que recolzen els sublevats (Falange Española i Comunión
Tradicionalista, i alguns monàrquics i de la CEDA), però aquests comencen a
discutir entre ells i, fins i tot, es produeix un enfrontament armat a principis de 1937
Davant aquests fets, Franco unifica per la força tots aquests partits en un nou partit únic:
Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Decret d’Unificació d’abril de 1937)
i es proclama cap del partit únic i de l’Estat, seguint el model feixista
Aquells que s’oposaven a la unificació seran represaliats (Hedilla, Fal Conde,...)
Creix la influència de l’Església. Carta pastoral dels bisbes de 1937
En gener de 1938 Franco elimina la Junta Tècnica i forma el seu primer govern com a
cap de l’Estat i del govern al mateix temps: passa a anomenar-se Caudillo de España
i legisla de forma personal i dictatorial sobre múltiples aspectes

DECRETO DE UNIFICACIÓN
(…) Llegada la guerra a punto muy avanzado y, próxima la hora victoriosa, urge acometer la gran tarea
de la paz. Cristalizando en el estado nuevo el pensamiento y el estilo de nuestra Revolución Nacional.
Unidos por un pensamiento y una disciplina común, los españoles todos han de ocupar su puesto en la
gran tarea. Esta unificación que exijo en el nombre de España (…) no quiere decir ni conglomerado de
fuerzas, ni mera concentración gubernamental, ni unión pasajera (…),
Dispongo:
Art. 1° Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos, se integran, bajo Mi
Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange
Española Tradicionalista y de las JONS.
Esta organización, intermedia entre la Sociedad y el Estado, tiene la misión principal de comunicar al
Estado el aliento del pueblo y de llevar a éste el pensamiento de aquél a través de las virtudes político-
morales, de servicio, jerarquía y hermandad. (…). Quedan disueltos las demás organizaciones y partidos
políticos (…).
Art. 2°.- Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado
o Junta Política y el Consejo Nacional (…).
Art. 3°. Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de Falange Española y de Requetés ,
conservando sus emblemas y signos exteriores. A ella se incorporarán también, con los honores ganados
en la guerra, las demás milicias combatiente.
La Milicia Nacional es auxiliar del ejército (…)
Dado en Salamanca, a 19 de abril de 1937. Francisco Franco. (BOE Burgos, 20 de abril de 1937).

4.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (II).
Les lleis que
institucionalitzen el
nou règim franquista
El Fur del Treball (març de 1938): còpia de la Carta del Lavoro
de Mussolini, suposa l’organització feixista i corporativa de la
producció amb la integració obligatòria de treballadors i
patrons en sindicats verticals, prohibint-se el dret de vaga
S’intaura per decret la censura prèvia doble (política i
religiosa) i es controlen tots els mitjans de comunicació
Lleis favorables a l’església: fi del matrimoni civil i el divorci, religió
oficial, finançament, gran presència social (ensenyament, exèrcit,...)
La Llei de Responsabilitats Polítiques per a legalitzar la repressió
(febrer 1939): tribunals mixtos de militars, jutges i falangistes
jutjaran els vinculats als partits d’esquerra

4.3. Una repressió institucionalitzada.
La repressió de qualsevol cosa que recordara el Front Popular és brutal, sistemàtica
i organitzada des de dalt: camps de concentració, afussellaments,..., imposant
un clima de terror i omplint la zona franquista de fosses comunes
Més informació
en el tema següent

5. LES OPERACIONS MILITARS.
5.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936)
Les batalles al voltant de Madrid (març 1937).
5.2. L’ocupació del nord (abril – octubre 1937).
5.3. L’avanç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937 – juny 1938).
5.4. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938 –
febrer 1939).
5.5. La fi de la guerra (març – abril 1939).

5.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936).
“Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancen
des del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo
TOLEDO
General Miaja i coronel Rojo
L’ajuda italiana i alemanya permet passar l’exèrcit de l’Àfrica a la Península.

5.LESOPERACIONSMILITARS 4.1. La lluita per Madrid .
La Batalla de Madrid
Juliol del 36 – Març del 37
Agost de 1936 – les tropes del Marroc
passen per l’Estret de Gibraltar a les
costes de Cadis amb l’ajut logístic
d’Itàlia. Ocupació de Badajoz (unificació
zona nacional)
Setembre del 36 - Avanç sobre
Madrid. Ocupació de Toledo.
Campanya de Mola sobre Guipúscoa
(ocupació d’Irun i de Sant Sebastià).
Marxa de les milícies cap a
Saragossa per donar oxigen a Madrid.
Novembre del 36 - Fracàs en l’intent
d’ocupació de Madrid, defensada per
les milícies i les Brigades
Internacionals (NO PASARÁN). El
govern republicà s’instal·la a València.
Intent d’aillar Madrid (desembre 36-
febrer 37. Batalla del Jarama )
*Març del 37 – Batalla de Guadalajara –
Derrota dels italians
*En febrer els italians prenen Màlaga

Avanç des de Sevilla fins a Toledo (Agost-Set 36)

Madrid, corazón de España,
late con pulsos de fiebre.
Si ayer la sangre le hervía,
hoy con más calor le hierve.
Ya nunca podrá dormirse,
porque si Madrid se duerme,
querrá despertarse un día
y el alba no vendrá a verle.
No olvides, Madrid, la guerra;
jamás olvides que enfrente
los ojos del enemigo
te echan miradas de muerte.

5.LESOPERACIONSMILITARS 5.2. L’ocupació del nord (abril-octubre del 1937).
La Batalla del Nord.
Franco porta la guerra al nord (recursos miners i
indústria siderúrgica).
La República organitza un exèrcit (Exèrcit Popular)
Abril del 37 – Bombardeig alemany sobre
Guernika (dia 26) i altres poblacions de
Biscaia.
Maig del 37 – FETS DEL MAIG A
BARCELONA
Juny del 37 – Ocupació de Bilbao
Estiu del 37 – Contraofensiva republicana
com intent de distreure la pressió al front del
nord: batalles de Brunete (Madrid) i de
Belchite (Aragó). Escassos guanys
territorials i pèrdues humanes i materials
Agost del 37 – Ocupació de Santander
Octubre del 37 – Campanya sobre
Astúries. Caiguda de Gijón.
Novembre del 37 – Trasllat de la capital
des de València a Barcelona.
Desembre del 37 – febrer del 38 – Batalla
de Terol. Els republicans recuperen la ciutat
de Terol, però aquesta tornà a caure en
mans franquistes el mes de febrer del 38.

Entrada dels tancs
italians en Santander

El bombardeig de Gernika, abril de 1937

Entrada dels franquistes en Bilbao (19-VI-1937)

5.LESOPERACIONSMILITARS
5.3. L’arribada a la Mediterrània (novembre 1937- primavera de 1938).
5.4. L’ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939)
La Batalla de Catalunya
Març del 38 – Febrer del 39
 Març del 38 – Inici de la campanya d’Aragó
de l’exèrcit franquista, baixant l’Ebre cap a
Catalunya.
 3 d’abril – Ocupació de Lleida i Gandesa
 Finals d’abril – l’Exèrcit de Franco arriba a
la Mediterrània per Vinaròs, partint en dos
el territori republicà i aïllant Catalunya de la
resta del territori de la República.
 Maig de 1938 – Programa del Tretze Punts
de Negrín, rebutjat per Franco.
 Juliol – Novembre del 38 – Batalla de
l’Ebre – Última gran ofensiva republicana
amb l’intent d’aturar l’avenç feixista.
 29 de setembre de 1938 – Pacte de Munic
entre Hitler i França i el Regne Unit, que
esvaeix les esperances d’ajut de les
democràcies a la República Espanyola.
 Desembre del 38 – Inici de la campanya
de Catalunya i ocupació del territori català:
15 de gener del 39, Tarragona. 26 de
gener, Barcelona. 11 de febrer, frontera
amb França.
 Gener – febrer del 39 – Exili massiu de
gairebé 500.000 persones que creuen la
frontera francesa.

Júlia López Valera (Institut Banús)

Retirada dels republicans i arribada a França (gener de 1939)

5.LESOPERACIONSMILITARS El final de la guerra febrer-març del 1939.
El final de la guerra
Febrer – Març del 39
 Febrer de 1939 – Manteniment de la política
de Negrin de la resistència a ultrança.
 Març de 1939 – França i el Regne Unit
reconeixen el govern del general Franco.
 Març del 39 – Cop d’Estat del coronel
Casado a Madrid.
 29 de març – Ocupació de Madrid
 30 de març – Ocupació de València i Alacant.
 1 d’abril – FINAL DE LA GUERRA.

EN EL DIA DE HOY, CAUTIVO Y
DESARMADO EL EJÉRCITO ROJO, HAN
ALCANZADO LAS TROPAS NACIONALES
SUS ÚLTIMOS OBJECTIVOS MILITARES. LA
GUERRA HA TERMINADO.

La fi de la guerra i la desfilada per la victòria.

El part que comunica la fi de la guerra

LEY DE PRENSA DE 22 DE ABRIL DE 1938
Aunque con carácter transitorio, la ley instauró unos mecanismos de control efectivo muy rígidos que
estuvieron vigentes hasta la reforma de 1966:
· La censura previa, que en la forma de consignas fue un sistema habitual para la emisión de
instrucciones dirigidas a todos los diarios del país. Esta censura es aplicada por el Servicio Nacional de
Prensa de manera genérica y en cada una de las provincias por el jefe provincial del Servicio de Prensa.
· La práctica de la censura delegada también fue común.
· El director de los diarios era nombrado -y podía ser cesado- por el Ministerio del Interior a propuesta
de la empresa.
· Se sancionaban las faltas de desobediencia (sic), resistencia pasiva y, en general, las de desvío de las
normas dictadas".
· Ordenaba la inserción obligatoria de cuantas informaciones, comentarios, crónicas y fotografías se
estimaran pertinentes.
· El Registro Oficial de Periodistas.
Leyes españolas de Prensa, Wikipedia.

6. ELS EFECTES DE LA GUERRA.
5.1. La repressió d’ambdós bàndols.
5.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats.

És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat,
represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes
Al bàndol republicà la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns
partits en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques) fou molt greu,
però posteriorment el govern va prendre el control i es van reduir moltíssim
Igualment els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista
provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror

La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporà
en massa al món del treball, especialment a la zona republicana
Per contra, els sublevats practicaren una repressió sistemàtica i organitzada de tots els
membres del Front Popular i intel·lectuals afins que caigueren en les seues mans a través
d’execucions sumaríssimes i, posteriorment, de la Llei de Responsabilitats Polítiques

El bàndol franquista tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant
amb les execucions una vegada acabada la guerra: més del doble d’afectats
A açò cal afegir la desnutrició, fam i misèria provocades per la guerra,
especialment al bàndol republicà, que no controla les grans zones agrícoles

6.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats.
Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres
zones en poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament de xiquets
a aquest país: els xiquets de Rússia) i, en finalitzar la guerra, eixint per la frontera dels
Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran
amb la IIª Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès)
Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina
o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a
Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic

6.LAVIDAALAREREGUARDA  Els BOMBARDEIGS sobre pobles i ciutats van afectar durament la població civil.
• Govern republicà no efectius aeris importants.
• Bàndol franquista: avions i cuirassats alemanys i italians.
• Utilitzats com a instrument de terror.
BARCELONA va ser bombardejada per
primera vegada el 13 de febrer del 1937. Va
ser atacada 384 vegades. Construcció de
més de 1000 REFUGIS SUBTERRANIS.

Alliberament de Mathausen 1945. Entrada de les tropes aliades en
París, 1944. La pancarta del camp de concentració està escrita pels
republicans espanyols i el blindat de la dreta porta el nom de
Guadalajara, recordant la batalla de la guerra civil.

Camp de refugiats espanyols al sud de França

Republicans espanyols arriben a la frontera francesa, gener
de 1939

Refugiats espanyols i homenatge a A.Machado enterrat en
Colliure

“Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin
afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un
asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides
nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de
verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo,
contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada
uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara
su comodidad, su familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos,
derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos,
esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del
mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides
nunca, hijo, no lo olvides.”
Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans
(1939).

Països que acolliren l’exili republicà (en verd)

La guerra civil 2020

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Similar to La guerra civil 2020

Similar to La guerra civil 2020 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

La guerra civil 2020