1. La Informàtica
• Que es la informàtica?
La informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el
tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes
computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes
de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història
per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de
comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
• Àrees de coneixement de la informàtica. De què s'ocupa cada àrea?
L' arquitectura de computadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional
fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció
funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts
d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de
procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.
També sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del
maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat,
rendiment i cost.
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el
comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una
sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un
programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.
Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el
programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es

2. defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits
oficiosament per una implementació concretaActualment existeixen milers de
llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament. Alguns dels més
extensos són ASM, C, C++, C# i Java.
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el
funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a
gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de
l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció
dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria,
unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en
funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un
terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu
actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren
sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de
l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin
d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes
aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors
personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema
operatiu.
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal
per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia,
assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de
transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per
exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet...), xarxes informàtiques virtuals que
corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model
OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions
concretes però relacionades entre elles, el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres
classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.
• Història de la informàtica
L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de desenvolupament
abans i durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ús d'elements electronics com a substits
dels seus equivalents mecànics, i amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics.
Màquines com la Z3, l'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadors Colossus, i l'ENIAC foren
construides a mà usant circuits que contenien relés i vàlvules (vàlvules de buit) i sovint
usavent targetes perforades o paper perforat com a entrada i com la principal (no-volàtil)
memòria d'emmagatzement.
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per l'alemany
Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
Bill Gates( William Henry GatesIII), KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com,
és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb altres, va
programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, una microcomputadora primitiva. Va
fundar Microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer n'és
president i Arquitecte de programari en Cap.

3. 1ª generació:
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann
s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC,
l'any 1952. Aquesta màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC:
En primer lloc empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits
electrònics de càlcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat.
L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un petit nombre
d'interruptors.
Al 1951 John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer
computador: l'UNIVAC I (Universal Automatic Computer).
Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000.
El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650.
2ª generació:
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit.
Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes d'informació, i
es va iniciar la indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor.
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estàndard
de la indústria de la computació.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es pronuncia
asqui), el primer estàndard universal per a intercanvi d'informació (American Standard
Code for Information Interchange), el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca
poguessin intercanviar dades.
1964: L'evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més entenedors
com el COBOL, FORTRAN o BASIC.
3ª generació:
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es
van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors en
disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a
executar.
1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de
circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituides pels circuits integrats.
En un xip de silici d'aproximadament un centímetre quadrat hi cap 64.000 bits
d'informació. En nuclis de ferrita aquesta capacitat de memòria pot requerir prop d'un litre
en volum.

4. El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits
trossos i els posava en sobres electrònics, anomenats "paquets" cada un amb l'adreça del
remitent i del destinatari. Els paquets es llançaven en una xarxa de computadors
interconnectats, on rebotaven de l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinació, en el
qual s'ajuntaven novament per recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es
perdia o s'alterava (i se suposava que alguns s'haurien de dislocar), no era problema, ja
que es tornaven a enviar.
L'any 1968 es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcció de circuits
integrats.
4ª generació:
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del
microprocessador.
Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat
espectacularment des del anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large scale
integration) o VLSI (very large scale integration)) s'ha mantingut bàsicament la mateixa,
de manera que és àmpliament acceptat que la majoria d'ordinadors d'avui en dia encara
pertanyen a la quarta generació.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer
una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven
108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB de memòria.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer
una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven
108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB de memòria.
1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.
1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer
PC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits).
D'aquí van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic
incorporat), i Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són una
evolució dels 8086.
5ª generació:
L'any 1981, es va comercialitzar el IBM PC. Microsoft presenta el sistema operatiu MS-
DOS (Microsoft Disk Operating System). Sony crea disquets de 3.5 polzades
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels
ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en
un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes
experts) per tal de resoldre els problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon
tros amb les expectatives que es van generar.
1983. Primer ordinador personal amb interfície gràfica, el Lisa d'Apple.
1984. Sony i Philips creen CD-Rom per als ordinadors.

5. • Hardware i software
CPU: La unitat central de processament (per l'acrònim en anglès de Central Processing
Unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i
d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els
programes i processa les dades.
• Elements:
Unitat aritmetico-lògica: (UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació
segons l'opcode (operation code) indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació
pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió, Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o
un desplaçament dels bits de la variable (shift).
Unitat de control: Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions
màquina guardades en la memoria principal i de generar les senyals de control
necessàries per controlar i coordinar la resta de les unitat funcionals d'un ordinador
amb el propòsit de executar les instruccions llegides.
Registres: Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la
capacitat dels registres serà una o una altra. Per exemple en arquitectures de 64
bits, els registres són de 64 bits. En processadors Pentium, són de 32 bits. I en
microcontroladors, acostumen a ser de 8 bits. Es poden implementar amb flip-flops
o, actualment, amb fitxers de registres (Static RAM).
Memòria cau: Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació
amb les velocitats del processador, en processadors amb certes prestacions
s'acostuma a usar una memòria a mig camí que manté una còpia de les dades de
memòria, anomenada memòria cau, per suavitzar aquesta diferència de velocitats.
• Processadors
Intel core i7
El processador Intel ® Core ™ i7 proporciona l'últim en rendiment intel ligent per a les
aplicacions més exigents. Aquest processador de quatre nuclis inclou multitasca de 8 fils i
una memòria cau L3 addicional. Amb un rendiment que adapta automàticament la
velocitat i unes experiències visual incorporades.
Intel core i5
El processador Intel ® Core ™ i5 representa el següent nivell de productivitat. Amb la
tecnologia Intel ® Turbo Boost 2.0 ◊, aquest processador de quatre nuclis inclou
multitasca de 4 fils i ofereix una velocitat extra sempre que ho necessiti així com

6. característiques de seguretat que us ajudaran a mantenir la informació i les dades.
Intel core i3
El processador Intel ® Core ™ i3 ofereix la base per un PC assequible. Aquest
processador dual-core amb capacitat per a tasques múltiples de 4 vies té marge
d'ampliació d'acompliment incorporat per actualitzacions de programari, el que ofereix un
excel lent rendiment de la inversió.
AMD Phenom 2
Valor sense igual amb diversos nuclis amb els processadors AMD Phenom ™ II.
Proporcionen Ultimate Visual Experience ™ per a un entreteniment d'alta definició, un
rendiment multitasca avançat i innovacions d'estalvi d'energia que permeten equips més
petits i freds, i amb una major eficiència energètica.
AMD Athlon 2
Realitza més coses en menys temps i millora la teva vida digital amb el rendiment
multinucli i l'eficiència energètica dels sistemes per a equips de sobretaula basats en
processadors AMD Athlon ™ II. En combinació amb la tecnologia de targetes gràfiques
ATI Radeon ™ HD, els sistemes basats en el processador AMD Athlon ™ II ofereixen una
intensa experiència visual, capacitats multitasca superiors i un rendiment excepcional en
mitjans digitals amb eficiència energètica d'última generació.