1. Què és la
informàtica?
Álvaro García Arche
27 de septembre
Optativa: Informàtica
Institut Gorgs
Curs 2011-2012
2. Treball informàtica
1) Definició del terme INFORMÀTICA
- www.wikipedia.cat:
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia
que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i
sistemes computacionals.
- www.google.cat:
Ciència que estudia el tractament automàtic de la informació en ordinadors, dispositius
electrònics i sistemes informàtics.
3. - www.yahoo.cat:
La informàtica és la ciència que té com a objectiu estudiar el tractament automàtic de la
informació a través de l'ordinador. Aquesta definició, si bé és bastant àmplia, és perquè el
concepte d'informàtica també és ampli.
- www.enciclopedia.cat: Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el
tractament automatitzat de dades.
Las diferència entre las definicions són la forma d'expressar-ho, pero totes representes
més o menys la mateixa idea, ja que la informàtica, desde el meu punt de vista, no ya
moltes maneras de interpretar-la.
4. El mot INFORMÀTICA prové del francès informatique i va ser encunyat per l'enginyer
Philippe Dreyfus en 1962. Va formar una conjunció entre les paraules "information" i
"automatique".
2) Les diferents àreas de la informàtica:
ARQUITECTURA: Encara que les tecnologies
emprades en les computadores digitals han
canviat molt desde que van aparèixer els primers
models l'any 1940, la majoria encara utilitza
l'Arquitedectura de von Neumman, publicada a
principis de l'any 1940.
ALGORÍTMIA: és el conjunt finit d'intruccions o passos que
serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
5. LLENGUATGES DE INFORMACIÓ: és un
llenguatge informàtic usat per controlar el
funcionament informàtic d'una màquina,
normalment d'un ordinador.
SISTEMES OPERATIUS: és el programari responsable de gestionar els recursos en un
terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc).
XARXES: és el terme referit a qualsevol grup o sistema interconnectat.
6. 3) Història de la informàtica
1941
Konrad Zuse va ser l'inventor de la primera computadora
electrònica digital totalment funcional, la coneguda com Z3.
1946/1955
Apareix la anomenada “primera generació de ordinadors” en la que va destacar el ENIAC.
1955/1964
Surt al mercat la segona generació de ordinadors en la que va destacar el Univac 1100
7. 1964/1970
Surt la tercera generació de ordinadors en la que va destacar l'aparició de llengutages de
programació.
1970/1981
Aparició dels primers microprocessadors trets per la
companyia Texas Instruments.
1975
Al gener la revista Popular Electronics fa el llançament de l'Altair 8800, el primer
computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de
memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors muntats al front de l'equip, i
uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària.
8. 1976
Amb el disseny del primer prototip de l'Apple II recentment acabat, Apple va decidir
assistir al festival informàtic Personal Computing Festival, un nou certamen. Allà, la
incipient indústria de la microinformàtica podia mostrar els seus progressos i fer negoci i
contactes.
Si bé Steve Wozniak era el dissenyador de tota la lògica i l'electrònica de l'Apple II, Steve
Jobs era (i és) el geni creador de la màgia, el concepte i la visió de futur d'Apple.
9. 1980
A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova
computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar
Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft
BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC.
1981
El 12 d'agost, IBM presenta el seu
primer ordinador personal, l'IBM
PC, reconegut popularment com a
tal, amb el sistema operatiu PC-
DOS i processador Intel 8088.
10. 4) Hardware i Software
a) La CPU és la unitat central de procès o precessador. És l'encarregat d'executar els
programes i les dades.
La CPU està constituïda per els següents elements:
- Processador: és un circuit integrat, que realitza una gran quantitat de operacions
de tipus llògic o aritmètic.
- Memoria monitor del sistema: és una memòria de tipus ROM, i conté un sistema
operatiu de autòmata.
- Circuits auxiliars: serveixen de pont de comunicació amb el resta de components.
b) Pel que fa als models actuals, detallaré micros de 4 nuclis.
Començarem per Intel, que posseeix la seva Intel Core Quad de 4 nuclis òbviament,
dissenyat per a treball extrem, Com també es poden utilitzar per a edició d'imatges,
vectors, àudio i vídeo, així com, tota la gamma de productes d'Adobe.
Ara els micros AMD, amb el seu processador AMD Phenom x4 (4 nuclis) a diferència dels
Intel, només en preu.
Un Phenom pot costar molt menys que un Intel, a més d'oferir un gran rendiment, és molt
recomanable.
MIcroprocessadors
més usats.
Intel AMD Phenom
11. c) S'entén dons per perifèric al conjunt de dispositius que, sense pertànyer al nucli
fonamental de l'ordinador, format per la CPU i la memòria central, permetin realitzar
operacions d'entrada / sortida (complementàries al procés de dades que realitza la CPU.
Els perifèrics poden classificar-se en 3 categories principals
Perifèrics d'entrada : capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.
Perifèrics de sortida : són dispositius que mostren o projecten informació cap a l'exterior
de l'ordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar a
l'usuari certa informació, de la mateixa manera s'encarreguen de convertir els impulsos
elèctrics en informació llegible per l'usuari. No obstant això, no tots d'aquest tipus de
perifèrics és informació per l'usuari.
Perifèrics d'entrada / sortida (E / S) serveixen bàsicament per a la comunicació de
l'ordinador amb el medi extern
Perifèrics d'entrada i sortida
12. d) El software: és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes
informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn
el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que
serveixen per a aplicacions determinades.
1.Software de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al
programador dels detalls de la computadora en particular que s'usi, aïllant-lo
especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria,
discs, ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc. El
programari de sistema li procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt
nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.
2.Software de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de
programació, d'una manera pràctica.
3.Software d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses
tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser
automatitzada o assistit.
La diferència entre els diferents grups es el lloc on
es produeixen aquestes operacions dintre del
sistema.