Què és la informàtica

1,402 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,402
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Què és la informàtica

  1. 1. INFORMÀTICA 4T ESO – INSTITUT GORGS 09/2010 PROJECTE 1 . QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA 1.DEFINICIÓ DEL TERME INFORMÀTICA El terme informatica prové de la paraula francesa informatique, creat per el ingenier Philipe Dreyfus a començament d ela década dels seixanta. Es refereix a el processament automàtic de la información mitjançant dispositius electrònics i sistemes computacionals. La Informàtica és la ciència o ci màti a tècnica relativa a la tecnologia nt auto siderad que estudia el tractament ct ame ció con ts i les el tra rma men automàtic de la informació cia d la info coneixe ièn l de C s utilitzant dispositius electrònics i na t del sistemes computacionals. racio el supor s. n com nicacio co mu Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
  2. 2. Les principals diferències que es troben són les següents: - En les webs visitades ( yahoo i viquipèdia ) les definicions fan referència al tractament de la informació a través de sistemes electrònics i computacionals. - En les webs visitades ( enciclopedia.cat i definiciones) es fa referència de la millora de comunicacions i anàlisi de dades. Conclusions: Les 4 webs visitades més importants que defineixen el terme informàtica d’una manera semblant i la definició final obtinguda es la següent: - El terme informàtica és la ciència o tècnica que fa referència al tractament de la informació i les dades mitjançat sistemes electrònics i computacionals. - El mot informàtica prové de la paraula francesa informatique, creat per el ingenier Philipe Dreyfus a començament de la dècada dels seixanta.
  3. 3. 2. ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMÀTICA - Arquitectura d’ordinadors: aquesta àrea de la informàtica té coma funció el disseny dels ordinadors. -Actualment encara s’utilitza l’Arquitectura dels anys 40 publicada per John Von Neumannen. -Va descriure l’ordinador en 4 seccions: la unitat aritmètic lògica , la unitat de control, la memòria central i els dispositius d’entrada i sortida. - Algorítmia: en matemàtiques i en ciències de la computació, és un conjunt d’instruccions o tasques ordenades i finites que permeten resoldre un problema. Les persones que treballen en aquesta àrea resolen els problemes a través de les matemàtiques utilitzant els algoritmes. - Llenguatges de programació: Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. - Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC.
  4. 4. - Sistemes operatius: El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.) Exemple: Xarxes: Una xarxa informàtica és un grup de computadors interconnectats gons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. - Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. - OSI és el model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) l llançat el 1984. - TCP/IP: és un conjunt de protocols que cobreixen els diversos nivells del model OSI. Aquests protocols són utilitzats per tots els ordinadors connectats a Internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si.
  5. 5. 3. HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA 3000 a. de C. S'inventa l'àbac, probablement en Babilònia 1800 a. de C. Els matemàtics babilonis desenvolupen algorismes per resoldre problemes numèrics 1642 Blaise Pascal construeix la primera màquina calculadora numèrica a París. 1673 Gottfried Leibniz construeix una màquina calculadora mecànica que multiplica, divideix, suma i resta. 1780 Benjamin Franklin descobreix l'electricitat 1805 Joseph Jacquard automatitza els telers mitjançant les cintes de paper perforat, que subministren els dibuixos de les teles. És el primer sistema automàtic d'introducció de dades en una màquina. 1822 Charles Babbage construeix la màquina de diferències, que soluciona polinomis de segon grau. 1833 Màquina Analítica de Babbage 1842 Ada Byron, Contesa de Lovelace i filla de Lord Byron, el poeta, documenta el treball de Babbage i escriu programes per a la màquina. És considerada la primera programadora de la història 1875 Es patenta la roda dhner, industrialitzant-se la producció de sumadores. Barbour inventa l'impressor de dades. 1884 S'introdueix el teclat en les màquines sumadoras. 1923 George Stibitz construeix el Complex Calculator, la primera sumadora de relés. 1924 L'empresa Tabulating Machine Company, fundada en 1896, canvia de nom pel de nternational Business Machines Corporation (IBM). 1938 La companyia. Hewlett-Packard es funda per crear equips electrònics
  6. 6. 1939 PRIMERA GENERACIÓ D'ORDINADORS Els primers ordinadors digitals de la dècada del 1940, utilitzaven vàlvules de buit i relés per a implementar els circuits bàsics 1941 Konrad Zuse construeix el Z3, la primera calculadora Electromecànica de propòsit general. 1942 ABC de Aransoffy i Berry 1944 Howard Aiken i I.B.M desenvolupen el Mark-1, l a primera calculadora electromecànica . 1946 Mauchly i Eckert construeixen el ENIAC, el primer ordinador electrònic. 1947 És inventat el transistor en els Laboratoris Bell 1948 IBM construeix la SSEC (Selective Assequin-se Electronic Calculator) amb 12.000 tubs de vidre al buit i 21.000 relés electromecànics. És inventat el transistor per William Bradford Shockley 1949 Mauchly i Eckert construeixen per la Remington Rand Co. el UNIVAC, el primer ordinador electrònic comercialitzable. John von Neumann aconsegueix acabar el EDVAC, un ordinador electrònic amb programació per cinta perforada. 1953 701 d'IBM 1957 SEGONA GENERACIÓ D'ORDINADORS 1957 PDP – 1 de la Digital Equpment Corporation (*DEC) Univac II 1958 Circuit Integrat per Jack Kilbry 1960 Apareix al mercat el primer disquet
  7. 7. 1962 IBM presenta el seu model 1311, usant disquets 1964 TERCERA GENERACIÓ D'ORDINADORS 1964 IBM 360 marca l'inici de la Tercera Generació BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) és creat per Tom Kurtz. 1965 Digital Equipment saca la seva primera mini computadora la PDP-8 1966 Texas Instruments llança la seva primera calculadora de butxaca en estat sòlid. 1971 QUARTA GENERACIÓ D'ORDINADORS 1971 Processador 4004 d'Intel Kenbak I 1972 Processador 8008 d'Intel s'inventa la primera calculadora de butxaca, fabricada per Jack Kilby, Jerry Merryman i Jim Van Tassel .Gary Kildall escriu el PL/1, primer llenguatge de programació per al microprocessador Intel 4004 1974 Processador 8080 d'Intel 1975 Altair 8800 de Mits, es considera el primer microordinador o ordinador personal (PC). Abans d'aquest els ordinadors només estaven a l'abast de les empreses pels seus alts costos. Bill Gates i Paul Allen van crear Basic pel Altair. Després va ser inclòs en l'equip i amb el temps es va convertir en un estàndard per als PC 1976 Stephen Wozniak va acabar la construcció de l'ordinador Apple I per Hewlett-Packard. L'equip tenia processador 6502 1 Mhz i 8K de RAM A l'abril es crea Apple Computer Processador Z80 de Zilog Shugart Associates intrujo el diskette de 5,25 Commodore International construeix la Pet 2001. El Pet va ser el primer ordinador personal amb pantalla incorporada.
  8. 8. 1977 Apple comercialitza l'Apple II. Tenia processador MOS 6502, 16K de RAM, teclat, monitor, caixa de plàstic i connexió per cassette de cinta 1978 Apple i Radi Shack van treure al comprat unitats de 5,25 polzades. Epson treu la impressora matriu de punt MX – 80 1979 Processador 8088 d'Intel, utilitzat després en l'IBM PC 1980 Primer disc Dur per microscopi creat per Seagate Technology (5 MB) Commodore VIC – 20 tenia processador MOS 6502, 5K de RAM, emmagatzematge en cassette, monitor a color i connexió per a mòdem. Apple III. No va tenir èxit ja que tenia moltes fallades. Neix el MS-DOS 1981 LA GENERACIÓ DEL PC 1981 treu al mercat l'IBM/PC. Tenia processador 8088 de 4,8Mhz, 64K de RAM i una o dues unitats de disquet de 5,25 amb 160K de capacitat, així mateix incloïa el MS-DOS. 1982 Smartmodem 300 de Hayes. Va arribar a ser estàndard de la Indústria dels mòdem. Disquet de 3,5 polzades creat per Sony. Amb la mateixa grandària que l'actual encara que amb menor capacitat. Es van vendre 1,4 milions d'ordinadors. 1982 Processador 80286 d'Intel Primer clon de l'IBM PC desenvolupat per Columbia Data Products es crea Compaq Computer 1983 IBM XT. Versió millorada de l'IBM PC. Tenia disc dur de 10 MB i una versió una mica millor del MS-DOS (2.0). Lotus 1-2-3 desplaça a VisiCalc com a full de càlcul preferit al mercat La venda total d'ordinadors a EUA excedeix els 10 milions d'unitats 1984 Processador 80486 d'Intel Complex de Headstar Tecnologies Primer ordinador amb unitat de Cd Rom
  9. 9. El Tandy 100 es converteix en el nº1 en venda de PC compatibles en el seu primer any 1985 Surt a la venda el sistema operatiu Microsoft, Windows 1.0 que inclou MS-DOS , calculadora, calendari, rellotge, Panell de Control i Noti Pad Aldus introdueix PageMaker per la Macintosh i comença l'era de l'edició de l'escriptori 1987 Segona versió de Windows, el Windows 2.0. Ofereix millores d'ús, addicionar icones i permetre la superposició de finestres IBM introdueix a l'abril la seriï PS/2 i ven 1 milió d'unitats el primer any. 1988 Un cuc es difon en Internet infectant a més de 6.000 servidors. 1990 Al maig apareix Windows 3.0 amb una interfície molt més imporants que la dels seus antecessors 1991 Es va crear el Multimèdia PC Advances Micro Devices anuncia el seu AMD 386 per competir amb Intel 386 Microsoft llança el MS-DOS 5.0 amb gran èxit 1992 Arriba la saga del Windows 3.1 i 3.11, així com la seva variant per a treball en grup. Intel anuncia que el seu proper microprocessador es dirà Pentium en lloc de 586 1993 Processador Pentium d'Intel amb velocitats de 60 i 66 MHz Unitats CD-R que permetia gravar dades en CD Newton llançat per Apple. Nova generació d'ordinadors denominats assistents digitals personals (PDA) Microsoft llança Windows NT 1994 Compaq va sobrepassar a IBM en vendes de PC al món. Surt a la venda el sistema operatiu Linux 1.0 1995 Processador Pentium Pro d'Intel Llançament del sistema operatiu Windows 95, un entorn multitarea amb interfície simplificada i amb altres funcions millorades. 1997 Unitats de DVD-ROM Unitats de CD-RW que permeten gravar i esborrar informació en CD El 8 de gener d'aquest any Intel anuncia el llançament del microprocessador Pentium amb tecnologia MMX
  10. 10. 1998 Processador Pentium II d'Intel Processador K6-2 d'AMD Apple va llançar el iMac amb un disseny futurista . Unitats DVD-RAM que permeten escriure discos de DVD Windows 98, amb la integració del WEB en l'escriptori, l'activi desktop, i la presència del programa Internet Explorer 4.0. 1999 Processador Pentium III d'Intel Processador Althon d'AMD 2000 Llançament de Windows 2000 i Em (Millenium Edition). 2001 Processador Pentium IV d'Intel L’empresa Microsoft Windows treu, el Windows XP (Experience) . Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions com Vista/ Windows 7…
  11. 11. 4.HARWARE I SOFTWARE a) Esbrineu que és la CPU. Enumereu els elements que la componen i descriviu quines funcions fan. La CPU és l’Unitat Central de Procés. És un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la uni- tat de control. La Unitat de Control dirigeix els diferents components d'un ordinador. Llegeix i interpreta les instruccions del programa una a una i les converteix en una sèrie de senyals de control que operen les altres parts de l'ordinador. La Unitat Aritmetico-lògica es divideix en dos: - El conjunt d'operacions aritmètiques que una ALU suporta pot estar limitada a sumar i restar, o bé pot incloure funcions per multiplicar, dividir, funcions trigonomètriques i arrels quadrades. - El conjunt d'operacions lògiques retornen cert o fals. Les comparacions entre números (més gran que, més petit que, igual) Altres operacions lògiques com AND, OR, XOR, NOT. Que són útils entre altres coses per construir predicats condicionals, a partir del qual s'executaran unes instruccions si es retorna true o unes altres si es retorna false.
  12. 12. b) Descriu quins processadors s'estan instal·lant actualment en els ordinadors que venen a les botigues. Els processadors que s’estan instal·lant avui en dia són el Pentium i el Pentium II, processadors xeon,etc. Els processadors vectorials: els processadors vectorials s'ocupen de múltiples peces de dades en el context d'una instrucció, això contrasta amb els processadors escalessis, que tracten una peça de dada per cada instrucció. Microprocessadors de 64 bits: Aquests microprocessadors compatibles amb x86 podien executar el codi de les antigues aplicacions de 32 bits sense problemes de velocitat i també el codi dels nous programes de 64 bits. Només alguns sistemes operatius com Windows XP Professional x64 Edition, Windows Vista x64, Linux, BSD o Mac OS X podien executar codi natiu de 64 bits, i aprofitar al màxim les potencialitats d'aquests microprocessadors. Processadors Xeon: Els processadors Xeon de gama alta d'Intel que es munten al sòcol LGA771 són de doble nucli, com també és el cas dels Intel Core 2 Extreme QX9775 que s'utilitzen en els Mac Pro d'Apple i en la placa mare Intel Skulltrail d'Intel
  13. 13. Processadors Pentium: El processador Pentium és un membre de la família Intel de processadors de propòsit general de 32 bits. el seu rang d'adreces és de 4 Goctetos de memòria física i 64 octets de memòria virtual. Proporciona unes prestacions més elevades gràcies a una arquitectura molt més optimitzada . Processadors Pentium II En aquest processador es combinen els avanços de l'arquitectura Intel P6 amb les extensions del conjunt d'instruccions de la tecnologia MMX™ per oferir un rendiment excel·lent en les aplicacions de PC actuals i del futur. A més, el processador Pentium II proporciona un notable rendiment per al programari avançat de comunicats i multimèdia, incloses potents funcions de tractament d'imatges i gràfics realistes, videoconferències i la possibilitat d'executar vídeo de ple moviment i a tota pantalla
  14. 14. c) Expliqueu quina és la funció dels perifèrics i com els classificaríeu. La funció dels perifèrics proporcionen a l’ordinador informació externa o interna per a processar-la o emmagatzemar-la. Classificació: • Perifèrics d'entrada: teclat, ratolí, escàner,... • Perifèrics de sortida: pantalla, impressora, altaveus,... • Perifèrics d'emmagatzematge: guarden programes i dades (memòria externa). Unitats de discs i cintes magnètiques. Hi ha dos tipus d'unitats de disc: flexible i disc dur.
  15. 15. d) Com es pot classificar el software? Es classifica en 2 parts: 1. PROGRAMARI DE SISTEMES 2. SOFWARE DE APLICACIÓ 1. PROGRAMARI DE SISTEMES: Són aquells programes que permeten la administració de la part física o els recursos de la computadora, és la que interactua entre l'usuari i els components maquinari de l'ordinador. Es classifiquen el Sistemes Operatius Monousuarios i Multiusuarios. 2.PROGRAMARI DE APLICACIÓ:Són aquells programes que ens ajuden a tasques específiques com edició de textos, imatges, càlculs, etc. també coneguts com a aplicacions. Programari d'Ús General El programari per a ús general ofereix l'estructura per a un gran nombre d'aplicacions empresarials, científiques i personals. El programari de full de càlcul, de disseny assistit per computadores (CAD), de processament de text, de maneig de Bases de dades, pertany a aquesta categoria. La majoria de programari per a ús general es ven com a paquet; és a dir, amb programari i documentació orientada a l'usuari ( manuals de referència, plantilles de teclat i altre ). Programari d'aplicacions El programari d'aplicació aquesta dissenyat i escrit per realitzar tasques específiques personals, empresarials o científiques com el processament de nòmines, l'administració dels recursos humans o el control d'inventaris. Totes aquestes aplicació és processen dades (recepció de materials) i generen informació (registres de nòmina). per a l'usuari.
  16. 16. BIBLIOGRAFIA: http://www.viquipedia.cat/ httpwww.yahoo.cat http://www.definiciones.com.mx/definicion/I/informatica/ http: // www.enciclopèdia.cat http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador#Arquitectura http://usuarios.multimania.es/mitr/cronologia.html http://www.angelfire.com/co3/histhard/tipmicrop.html http://www.mitecnologico.com/Main/ClasificacionDelSoftware

×