1. QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?
1. Definició del terme informàtica
 www.google.es Conjunt de coneixements científics que fan possible
el tractament automàtic de la informació per mitjà d’ordinadors
 www.enciclopedia.cat Conjunt de ciències, tècniques o activitats
relacionades amb el tractament
automatitzat de dades.
 www.viquipedia.es . És la
ciència aplicada que abasta
l’estudi i aplicació del
tractament automàtic de la
informació, utilitzant sistemes
computacionals, generalment
implementats com dispositius
electrònics. També està
definida com el processament
automàtic de la informació.
Les definicions de les diferents pagines web son semblants encara que en
algunes la informació ens la dóna més detalla i en d’altres no tant.
El terme informàtica es un neologisme format per les paraules
informàtica i automàtica.
2. Àrees de coneixement de la Informàtica
 Arquitectura d’ordinadors: Té com a funció el disseny dels ordinadors.
 Algorítmia: En Matemátiques i en ciències de la computació, és un
conjunt d’instruccions o tasques ordenades i finites que permeten
resoldre un problema.
 Llenguatge de programació: es un llenguatge informàtic usat per
controlar el comportament d’una màquina, normalment un ordenador.
 Sistemes operatius: Es el programari responsable de gestionar els
recursos en un terminal
 Xarxes d’ordinadors: Es un grup de computadors interconnectats
segons el nivell en què es du a terme la comunicació.
3. Història de la informàtica
Les cinc generacions d'ordinadors

2. Primera generació
Les computadores d'aquesta generació es van caracteritzar per estar constituïdes de
reveladors (relés) electromecànics com la MARK I, o de tubs de buit com la ENIAC.
La seva capacitat d'emmagatzematge en la memòria era molt reduïda, com en el cas
de la ENIAC que emmagatzemava 1kB, això va obligar a incloure a les sales de
computació costosos sistemes de refredament.
La data final d'aquesta etapa és en la dècada dels cinquanta, ja que en 1947 es
descobreix el primer transistor (Transfer Resistance), element que va donar origen a
les primeres computadores de la segona generació.
Segona generació
La característica principal quant als equips (hardware) és la inclusió de transistors.
Respecte a la programació o software, segueixen dominant els sistemes de targeta o
cinta perforada per a l'entrada de dades.
Un altre gran assoliment d'aquesta època és el desenvolupament del primer
llenguatge d'alt nivell, el FORTRAN (Formula TRANslator)
Un any després, John McCarthy desenvolupa el llenguatge LISP (acrònim de LISt
Processor), que aporta grans avanços en la investigació sobre Intel·ligència Artificial
En aquesta generació es construeixen les supercomputadoras Remington Rand
UNIVAC LARC, i IBM Stretch (1961).
Tercera generació
El següent va ser la integració a gran escala de transistors en microcircuits
anomenats processadors, així com la proliferació de llenguatges d'alt nivell i la
introducció de sistemes operatius (comunicació entre l'usuari i la computadora)
IBM marca l'inici d'aquesta generació, quan el 7 d'abril de 1964 presenta la
impressionant IBM 360, amb la seva tecnologia SLT (Solid Logic Technology).
També en aquest any, Control Data Corporation presenta la supercomputadora CD
6600, que es va considerar com la més poderosa de les computadores de l'època
Cuarta generació
L’inici de la cuarta generació esta lligat amb l’aparició del primer microprocessador.
En 1971, Intel Corporation, presenta el primer microprocessador o Xip de 4 bit, en un
espai d'aproximadament 4 x 5 mm que contenia 2250 transistors. Aquest primer
microprocessador va ser batejat com el 4004.
En 1977 apareixen les primeres microcomputadoras, entre les quals, les mes famoses
van ser les fabricades per Apple Computer, Radio Shack i Commodore Business
Machines. IBM s'integra al mercat de les microcomputadoras amb el seu Personal
Computer.
Els sistemes operatius han aconseguit un notable desenvolupament, sobretot per la
possibilitat de generar gràfics a grans velocitats.
Quinta generació
Cal esmentar dos grans avanços tecnològics que potser serveixin com a paràmetre
per a l'inici d'aquesta generació: la creació en 1982 de la primera supercomputadora
amb capacitat de procés paral·lel, dissenyada per Seymouy Cray.
L'emmagatzematge d'informació es realitza en dispositius magneto òptics amb
capacitats de desenes de Gigaoctets; s'estableix el DVD (Digital Video Disk o Digital
Versatile Disk) com a estàndard per a l'emmagatzematge de vídeo i so.

3. Noms propis clau
Konrad Suze
Va néixer el 22 de juny de 1910 a Berlin-
Wilmersdorf, Alemanya. Va créixer a Braunsberg,
Prússia Oriental, on va estudiar humanitats.
Després d'acabar els seus estudis bàsics, al 1927
va ingressar a l'Escola Tècnica (Technisches
Hochschule) de Berlin-Charlottenburg on va
estudiar enginyeria civil. Van ser aquests estudis
d'enginyeria que van dur a Zuse a desenvolupar
dispositius mecànics per al càlcul el 1934.
Bill Gates
William Henry Gates III, KBE (nascut el 28
d'octubre de 1955), conegut com Bill Gates, és un
empresari americà de la branca de la
informàtica. Juntament amb altres, va programar
l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, una
microcomputadora primitiva. Va fundar Microsoft
juntament amb Paul Allen, empresa de la qual
Steve Ballmer n'és president i Arquitecte de
programari en Cap.
Paul Allen
Paul Allen (Seattle, 21 de gener de 1953). És un
empresari estatunidenc, cofundador de Microsoft
juntament amb Bill Gates. Va néixer a Seattle,
estat de Washington. Des dels 14 anys va
començar a ser un gran entusiasta dels
ordinadors. Allen va anar a la Washington State
University, encara que la va deixar als 2 anys
juntament amb Bill Gates per dedicar-se a
escriure programari comercial per als nous
ordinadors personals.

4. Steven Paul Jobs
Steven Paul Jobs (nascut el 1955) és el
cap executiu de la companyia
d'ordinadors Apple. També és soci dels
estudis d'animació cinematogràfica Pixar i
màxim accionista de The Walt Disney
Company.
Apple va ser fundada per ell i Steve
Wozniak al 1976. Steven Gary Wozniak
(San Jose, 11 d'agost del 1950) és un
enginyer informàtic esdevingut filantrop.
Els seus invents i màquines són
reconeguts per haver contribuït
enormement a la revolució de
l'ordinador personal als anys setanta. Wozniak va fundar Apple conjuntament
amb Steve Jobs i Ronald Wayne el 1976 i va crear els ordinadors Apple I i
l'Apple II a mitjans dels setanta.
4. Hardware i software
La CPU
La CPU és el processador o unitat central de procés, que és l’encarregat d’executar
els programes i les dades.
Els elements més típics que componen la CPU són: La unitat de
lògica/aritmètica (ALU), que realitza operacions aritmètiques i lògiques i la unitat
de control (CU), que extrau instruccions de la memòria, las desxifra i les executa,
amb ajuda de la ALU quan es necessari.
Processadors actuals
Intel:
La marca que més ven i la més coneguda gràcies als seus processadors Pentium.
Tenen dos possibles sockets: 478 i 775. El primer d'ells està passat de moda i
desapareixent, així que ens centrarem en el segon. Actualment distribueix, dins del
nou socket 775, els següents models:
 Intel Celeron D: Es la
gama més baixa i amb un
rendiment moltíssim pitjor
del que s'espera dels GHz
que tenen, doncs tenen
molt poca memòria caché
per poder ser tan barats

5.  Intel Pentium 4: es la gama mitjana. Actualment tots posseeixen extensions EMT
64, per la qual cosa són micros de 64 bits.
Intel Pentium D: es la gama alta. Similars als
anteriors però de doble core. És a dir, que és
com si estiguessis comprant dos micros i els
col·loquessis en el mateix espai, duplicant
(idealment) el rendiment. Només s'aprofiten al
100% si el programari està optimitzat, però són
molt recomanables donada la facilitat amb què
permeten treballar amb diversos programes
alhora
 Intel Core 2 Duo: es la gama més alta. També de
doble core i 64 bits, però empren una
arquitectura nova (arquitectura core), que és la
base per als futurs micros de 4 i 8 cores d'ara
endavant. Encara que van a una velocitat de GHz
menor, el seu rendiment és moltíssim més alt que
els anteriors, per la qual cosa són molt més ràpids
que els Pentium D.
 Intel Core i3: El 7 de gener de 2010,
Intel va llançar el primer processador
Core i3:1 són processadors de doble nucli
amb processador gràfic integrat, la GPU,
denominada Intel HD que funciona a 733
Mhz. Posseeixen 4 MiB de caché de nivell
2, i controlador de memòria per DDR3
fins a 1333 MHz. La funció Torbo Boost no
està habilitada, però la tecnologia Hyper-
Threading es troba activada.

6. Els perifèrics
Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es
troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també
es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins
d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador.
És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el
teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
Els perifèrics es poden classificar en perifèrics d’emmagatzematge, d’entrada i de
sortida
Perifèrics d'emmagatzematge
Són tots els dispositius que han estats construïts i dissenyats per a emmagatzemar
informació i després recuperar-la posteriorment.
Perifèrics d'entrada
Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius
que han estat construïts per enviar informació
cap a l'ordinador com ara imatges, moviments,
etc...
Perifèrics de sortida
Els perifèrics de sortida són aquells
dispositius que han estat construïts per
enviar informació cap a fora de
l'ordinador com ara imatges, senyals,
etc...

7. Software
El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el
conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna
tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i
dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme
inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el
sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment
el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.
Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa,
prioritzant la finalitat pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres
grans grups:
 Software de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i
al programador dels detalls de l'ordinador en particular que s'usi, aïllant-lo
especialment del processament referit a les característiques internes de:
memòria, discs, ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles ,
teclats, etc.
 Software d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o
diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser
automatitzat o assistit.
 Software de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i
llenguatges de programació.
Tanmateix hi ha d'altres classificacions possibles i d'altres possibles tipus de
programari que es poden considerar:
• El microprogramari (firmware, en anglès) és el programari específic que
controla un dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador..)
• El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que
es pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari.
• Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són
utilitzades des d'altres programes.
• Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció
concreta; calculadora, processador de textos, gestors de fulls de càlcul,
videojocs, missatgeria...