Foto maquina diferencial

286 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
286
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Foto maquina diferencial

  1. 1. PRIMERA GENERACIÓ (1945-1955)
  2. 2. ÀBAC <ul><li>és de la generació del 1945-1955. </li></ul><ul><li>Inventor anonim </li></ul><ul><li>El seu diseny és: </li></ul><ul><ul><li>Cuadre de fusta amb filferros paral·lels pels que corren boles mobibles, i serveixen per ensenyar a calcular. </li></ul></ul><ul><li>Avui podem arrivar a la conclusió que aquest invent va ser disenyat a Xina ja que encara allà s’en fa ús d’aquests calculs. </li></ul>
  3. 3. DIFERENCIAL <ul><li>MÀQUINA </li></ul><ul><li>Va ser ideada per Charles Babbage el 1819. </li></ul><ul><li>La seva finalitat era tabular polinomis. </li></ul><ul><li>Aquesta màquina esta formada per diferentes parts: </li></ul>
  4. 4. MÀQUINA ANALÍTICA <ul><li>El proposit de la màquina analítica era poder ser programada per ejecutar un repertori d’instruccions. </li></ul><ul><li>Les parts que la formaven: </li></ul><ul><ul><li>El magatzem: (memòria d’ordinador). Contenia les dades informàtiques. </li></ul></ul><ul><ul><li>El molí: (el microprocesador actual). Executava les secuencies d’operacions indicades en les tarjetees perforades. </li></ul></ul><ul><ul><li>El control: (el software). Gestionava els programes de l’ordinador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els dispositius d’entrada: eren les tarjetees perforades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els dispositius de sortida: eren o bé en paper o bé en tarjetees perfomades. </li></ul></ul>
  5. 5. EL TRANSISTOR <ul><li>el transmisor és un component electrònic d’estat sòlid. </li></ul><ul><li>s’utilitza com a amplificador o com a commutador. </li></ul><ul><li>té tres parts que el componen: </li></ul><ul><ul><li>Col·lector </li></ul></ul><ul><ul><li>Base </li></ul></ul><ul><ul><li>Emisor </li></ul></ul><ul><li>Físicament, la base sempre està entre l’emissor i el col·lector. </li></ul><ul><li>El tranistor es cita sovint com un dels majors èxits del segle XX(1948). </li></ul><ul><li>Els seus inventors van ser: Brattain, Berdeem i Shockley. </li></ul>
  6. 6. UNIVAC I <ul><li>va ser el primer ordenador que es va fabricar de manera comercial als E.E.U.U. </li></ul><ul><li>Els seus dissenyadors van ser J. Presper Eckert i John William Mauchly l’any 1953. </li></ul><ul><li>La finalitat principal d’aquest progecte era la gestió de dades administratives i de bancs. </li></ul><ul><li>Les seves característiques són: </li></ul><ul><ul><li>va utilitzar 5.200 tubs de buit, </li></ul></ul><ul><ul><li>29.000 pesants lliures (13 tones mètriques), </li></ul></ul><ul><ul><li>consumit 125 quilowatt, </li></ul></ul><ul><ul><li>realitza prop de 1.905 operacions per segon </li></ul></ul><ul><ul><li>el funcionament en 25/02 Megaciclo rellotge. El processador i la unitat de la memòria eren 4.3 m per 2,4 m per 2,6 m d'alt. </li></ul></ul><ul><ul><li>El sistema complet va ocupar el de més de 35.5 m de l'espai. </li></ul></ul>
  7. 7. IBM 701 <ul><li>era la primera computadora cientifica comercial. </li></ul><ul><li>És de l’any 1953. </li></ul><ul><li>En el sistema es va utilitzar tubs Williams per a la memoria, consistint en 72 tubs amb una capacitat de 1024 bits, donant una memoria total de 2048 paraules de 36 bits cada un. </li></ul><ul><li>Cada un dels tubs era de 76mm de diàmetre. </li></ul>
  8. 8. SEGONA GENERACIÓ (1955-1964)
  9. 9. IBM 305 RAMAC <ul><li>va ser el primer ordenador comercial que utilitzava una unitat de disc magnética com emmagatzematge secundari. </li></ul><ul><li>RAMAC eren les inicials en anglés de “Sistema de Contabilitat amb memoria d’Acces Aleatori” (&quot; Random Access Memory ACcounting System &quot;). </li></ul><ul><li>És un progecte de l’any 1956 </li></ul>
  10. 10. TRANSISTOR <ul><li>El transistor es considera un enorme progrés en relació al tub electrònic molt més petit, més lleuger, més robust, funciona amb voltatges baixos, permetent alimentació per bateries, i funciona instantàniament un cop encès. </li></ul><ul><li>Els diferents tipus de transistor són: </li></ul><ul><li>Transistor de contacte puntual </li></ul><ul><li>Transistor de unió bipolar </li></ul><ul><li>Transistor de unió unipolar o de efecte de camp </li></ul><ul><li>Fototransistor </li></ul><ul><li>Els transistors es poden classificar segons: </li></ul><ul><li>El material semiconductor </li></ul><ul><li>Estructura </li></ul><ul><li>Polaritat </li></ul><ul><li>Nivell de potència </li></ul><ul><li>Màxima freqüència de funcionament </li></ul><ul><li>Aplicació </li></ul><ul><li>Física encapsulat </li></ul>
  11. 11. IBM 1401 <ul><li>L’ordinador IBM 1401, era el primer membre de la serie IBM 1400, </li></ul><ul><li>era un ordinador decimal de longitud de paraules variables que va ser tret al mercat per l’empresa IBM el 5 d’octubre de 1959, </li></ul><ul><li>sent retirat el 8 de febrer de 1971. </li></ul>
  12. 12. IBM 1420 <ul><li>va ser una serie d’ordinadors transistoritzats de la segona generació orientades a feines administratives que IBM va comercialitzar a principis del 1960. </li></ul><ul><li>Las característiques que destaquen són les seguents: </li></ul><ul><li>Sistema de procesament d’alta velocitat </li></ul><ul><li>Components d¡estat sòlid </li></ul><ul><li>Flexibilidad de programació </li></ul><ul><li>Entrada-sortida d’alta velocitat </li></ul><ul><li>Capacitat aritmética y lògica. </li></ul>
  13. 13. TERCERA GENERACIÓ (1964-1974)
  14. 14. CIRCUIT INTEGRAT <ul><li>Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per a realitzar una funció. </li></ul><ul><li>Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors. </li></ul><ul><li>El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. </li></ul><ul><li>Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent. </li></ul>
  15. 15. IBM S/360 <ul><li>va ser el primer en fer servir microprogramació i va crear el concepte d’arquitectura de família. </li></ul><ul><li>La família del 360 consistia en 6 ordinadors que podien fer servir el mateix software i els mateixos periferics. </li></ul><ul><li>També és un dels primer ordinadors comercials que va fer servir circuits integrats i podia realitzar tant anàlisis numerics com administració o procesament d’arxius. </li></ul>
  16. 16. MULTICS <ul><li>va ser un dels primers sistemes operatius de temps compartit i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels posteriors sistemes operatius. </li></ul><ul><li>Els plans inicials i el desenvolupament de Multics va començar el 1964. </li></ul><ul><li>Originalment era un projecte cooperatiu liderat per Fernando J. Corbató, amb General Elèctric i els laboratoris Bell. </li></ul><ul><li>Un gran nombre de característiques intentaven proporcionar alta disponibilitat, de manera que el servei de computació igualar-se a els serveis de telefonia hi ha la xarxa elèctrica. Per assolir aquesta fita, es va utilitzar una estructura modular tant en el programari com en el maquinari, i el sistema podia créixer fàcilment afegint més recursos - poder de computació, memòria principal, emmagatzematge de disc, etc. Llistes de control d'accés sobre cada fitxer proporcionaven un mètode flexible per compartir informació, a més de la privacitat requerida. Contenia diferents mecanismes estàndard per permetre als enginyers analitzar el rendiment del sistema, a més de diversos mecanismes per a l'optimització del rendiment. </li></ul>
  17. 17. MICROPROCESADOR <ul><li>Els primers microprocessadors van aparèixer al principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques. </li></ul><ul><li>La unitat central d'un microprocessador és composada essencialment per: </li></ul><ul><li>Una unitat aritmètica i lògica que s'encarrega de fer les operacions </li></ul><ul><li>Uns registres que permeten guardar de dades temporalment </li></ul><ul><li>Una unitat de control que comanda el conjunt del microprocessador en funció de les instruccions del programa </li></ul><ul><li>La unitat de control es pot descompondre en: El registre d'instrucció, memoritza el codi de la instrucció a executar El descodificador, que descodifica la instrucció El seqüenciador que executa la instrucció, és qui comanda el conjunt del microprocessador. </li></ul>
  18. 18. RATOLÍ, TECLAT I PANTALLA <ul><li>Ratolí: </li></ul><ul><li>El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. </li></ul><ul><li>Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut i de l'àrea en el que es troba la puntera. </li></ul><ul><li>Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions, al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>Teclat </li></ul><ul><li>En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador. </li></ul><ul><li>Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important. </li></ul><ul><li>Un teclat està dividit en quatre grans parts que es poden veure amb un cop d'ull: </li></ul><ul><li>Tecles de funció </li></ul><ul><li>Tecles d'edició </li></ul><ul><li>Tecles alfanumèriques </li></ul><ul><li>Bloc numèric </li></ul>
  20. 20. <ul><li>Pantalla </li></ul><ul><li>En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. </li></ul><ul><li>La mida d'una pantalla aproximadament rectangular es dóna com la distància entre els seus extrems més allunyats, és a dir la diagonal del rectangle. Això és problemàtic ja que no té en compte la proporció de la pantalla així doncs una pantalla de 21 polzades panoràmica és menys alta i té menys àrea que una pantalla tradicional amb proporció 4:3. </li></ul>
  21. 21. ARPANET <ul><li>La xarxa d'ordinadors &quot;ARPANET&quot; va ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país. </li></ul><ul><li>El primer node es va crear a la Universitat de Califòrnia i va ser l'eix central d‘Internet fins el 1990. </li></ul>
  22. 22. UNIX <ul><li>És un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell, amb la participació de Ken Thomson, Dennis Ritchie i Douglas Mcllroy, entre d'altres. </li></ul><ul><li>Unix es va desenvolupar com a successor del sistema Multics. </li></ul><ul><li>Es va dissenyar seguint la filosofia següent: </li></ul><ul><li>Cada programa o utilitat acompleix una única finalitat, però ho fa bé. </li></ul><ul><li>Les utilitats s'han de poder combinar entre elles. </li></ul><ul><li>Cal utilitzar text per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades. </li></ul>
  23. 23. MICROSOFT i MICROPROCESSADOR 8080 <ul><li>El microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units, on encara hi te la seva seu principal. </li></ul><ul><li>EL microprocessador 8080, va ser un dels primers microprocessadors projectats i fabricats per l‘Intel. La UCP de 8 bits va ser llançada a l'abril de 1974 amb un rellotge de 2 MHz, i és generalment considerada com el primer projecte de microprocessador realment utilitzable. </li></ul>

×