Projecte 1 inf

796 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
796
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Projecte 1 inf

  1. 1. Paula Martínez 13.09.10 Curs 2010/2011 4t C 1r Trimestre Informàtica Patrícia Galiana
  2. 2. ÍNDEX PROJECTE 1. QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA? 1_ Definició del terme informàtica.................................................................................Pàg.3 2_ Àrees del coneixement de la informàtica..................................................................Pàg 4 3_ Història de la informàtica..........................................................................................Pàg 5 4_ Hardware I Software...............................................................................................Pàg 10 Bibliografia...................................................................................................................Pàg 15
  3. 3. PROJECTE 1. QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA? 1. Definició del terme INFORMÀTICA. Accediu a Internet i visiteu diverses pàgines: • INFORMÀTICA: La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. Veure bibliografia punt 1. • INFORMÀTICA:Conjunt de coneixements i tècniques que fan possible el tractament de l'informació per mitjà de computadores. La informàtica combina els aspectes teòrics i pràctics de l'ingenieria, electrònica, teoria de l'informació, matemàtiques, lògica i comportament humà. Els aspectes de la informàtica cobreixen des de la programació i l'arquitectura informàtica fins a l'intel·ligència artificial i la robòtica. Veure bibliografia punt 2. • INFORMÀTICA: La informàtica és el conjunt de tècniques i activitats que tracten la informació i la guarden de manera ràpida i automàtica, amb els ordinadors. Veure bibliografia punt 3. • INFORMÀTICA: conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. Veure bibliografia punt 4. La diferència entre les definicions anteriors de INFORMÀTICA és que en algunes definicions es parla d'una ciència, d'altres de coneixements o conjunt de coneixements o bé tècniques. La màquina principal per dur terme o fer servir la INFORMÀTICA és l'ordinador. El mot INFORMÀTICA prové de la paraula informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique. -3-
  4. 4. 2.Àrees de coneixement de la Informàtica. De què s'ocupa cada àrea? • ARQUITECTURA INFORMÀTICA. L' arquitectura de computadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria. També sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat, rendiment I cost. • ALGORÍTMIA. L'algorítmia són tots aquells processos i fets que permeten la programació de màquines com ara les caixers del banc, o màquines per treure les entrades del cine... entre d'altres. En resum és el conjunt ordenat i finit de les operacions que permet trobar la solució d'un problema informàtic. • LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador). Actualment existeixen milers de llenguatges de programació, i se'n creen de nous contínuament.[1] Alguns dels més extensos són ASM, C, C++, C# i Java. -4-
  5. 5. • SISTEMES OPERATIUS. El sistema operatiu és el programari que s'encarrega de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, fan servir algun tipus de sistema operatiu. • XARXES Les xarxes d’ordinadors actuals són una amalgama de dispositius, tècniques i sistemes de comunicació que han aparegut a finals del segle XIX o, el que és el mateix, des de la invenció del telèfon. El telèfon, que es va desenvolupar exclusivament per a transmetre veu, avui s’utilitza, en molts casos, per a connectar ordinadors entre si. Des de llavors han aparegut les xarxes locals, les connexions de dades a llarga distància amb enllaços transoceànics o satèl·lits, la telefonia mòbil, etc. Mereix una menció especial la xarxa Internet dins d’aquest món de les comunicacions a distància. Ningú no dubta que avui en dia constitueix una xarxa bàsica de comunicació entre els humans. • Història de la informàtica. LES CINC GENERACIONS D'ORDINADORS 1a generació: 1938_ Konrad Zuse construeix la primera de les seves computadores: la Z1. -5-
  6. 6. 1939_ George R Stibitz comença el desenvolupament de la Complex Calculator. _ Neix la Z2 de Zuse 1940_ Tesis de Claude Shanon sobre la teoria matemàtica de la comunicació. 1941_ Primera computadora funcional del món controlada per programes, la Z3 de Zuse. 1942_ Atanasoff desenvolupa el ABC màquina electrònica digital per a la resolució de sistemes lineals. 1943_ Un equip dirigit per Alan Turing construeix el Colossus per desxifrar els missatges d'enigma. _ Es comença la construcció de l'ENIAC, per John W. Mauchly I John Eckert. 1944_ Zuse acaba la Z4 A la primera generació els ordinadors bàsicament es basaven en vàlvules de buit. -6-
  7. 7. 2a generació: 1952_ John von Neumann fa realitat el seu somni: es posa en marxa el EDVAC. _ Sahannon desenvolupa un ratolí electrònic capaç de sortir d'un laberint. Primera ret neuronal. _ Comença la fabricació industrial I comercialització d'ordinadors. 1956_ Conferència de Darthmouth on neix l'intel·ligència artificial. 1960_ Neix el primer llenguatge de programació d'intel·ligència artificial: el LISP. La segona generació principalment estava formada pels ordinadors que feien servir transistors i memòries de nuclis de ferrita i amb una velocitat d'excecució que era de milers d'operacions per segon. Transistors Bobina de ferrita 3a generació: 1964_ IBM comença a comercialitzar els 360 -7-
  8. 8. 1971_ IBM crea el disquet de 8 polsades. 1972_ Apareixen els disquets de 5,25 polsades _ Seymour Cray considera que el software podria ser més potent en ordinadors monoprocessadors per mitjà del processament en paral·lel. Neix el CRAY 1. A la tercera generació va aparèixer quant tothom va començar a utilitzar circuits integrats, amb una velocitat d'excecució que agafava les 100.000 operacions elementals per segon. -8-
  9. 9. 1. 4a generació: 1975_Es comercialitzem l'Altair 8800m considerat el primer ordinador personal. _ Bill Gates i Paul Allen fuden Microsoft. 1976_ Steve Jobs i Steve Wozniac funden la Apple computer, Inc. 1977_ Es presenta la Apple I, el segon ordinador personal de la història. En canvi la quarta generació va aparèixer quan la tecnologia utilitzada era l'integració a gran escala (LSI) i les memòries eren construïdes amb semiconductors o eren de bombolles i que tenien una velocitat d'execució que passava del milió d'operacions elementals per segon.La quarta generació és la de l'extensió dels microordinadors. 5a generació: 1981_ Es comercialitza el IBM PC _ Microsoft presenta el sistema operatiu MS-DOS (Microsoft Disk Operating System). -9-
  10. 10. _ Sony crea disquets de 3,5 polsades. _ Feynmann proposa la mecànica con eina de computació 1983_ Primer ordinador personal amb interfaz gràfic, el Lisa de Apple. 1984_ Sony I Philips creen Cd-Rom per als ordinadors. 1985_ Microsoft anuncia Windows 1.0. 1994_ Shor descriu un algoritme quàntic que permetrà factoritzar sencers en temps polinomial. 1995_ Es supera el teraflop en computació en paral·lel. • Hardware i software. http://www.youtube.com/watch?v=s7oTEMimDY8#at=22 El hardware és el maquinari (conjunt de parts físiques) d'un ordinador. Hi ha de dos tipus: dispositius d'entrada i dispositius de sortida. En canvi el software és la part del programari d'un ordinador. Software descriu el conjunt de programes d'un ordinador. Hi ha tres tipus de programari: de sistema, de programació i d'aplicació. A) La CPU La CPU és la Unitat Central de Procés que col·loquialment li diem pel nom de procressador. La CPU és un component elctrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionamet dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador. -10-
  11. 11. B) Elements i funcions. - La unitat aritmetico-lògica, Realitza una operació segons l'opcode (operation code) indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió, Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable (shift). - La unitat de control, Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions máquina guardades en la memoria principal i de generar les senyals de control necessaries per controlar i coordinar la resta de les unitat funcionals d'un ordinador amb el proposit de executar les instruccions llegides. - Els registres, Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registres serà una o una altra. Per exemple en arquitectures de 64 bits, els registres són de 64 bits. En processadors Pentium, són de 32 bits. I en microcontroladors, acostumen a ser de 8 bits. Es poden implementar amb flip-flops o, actualment, amb fitxers de registres (Static RAM). - La memòria clau, Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats del processador, en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memòria a mig camí que manté una còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, per suavitzar aquesta diferència de velocitats. C) Processadors que s'instal·len actualment als ordinadors. 1_ AMD Athlon 64 X2, és un microprocessador de 64 bits de Multi nucli produit per AMD. 2_ Intel pentium 4, és un microprocessador de setena generació basat en l'arquitectura x86 i fabricat per Intel. -11-
  12. 12. 3_ El core 2 duo és una gama de CPUs comercioals de Intel de 64 bits de doble nucli i CPUs 2x2 MCM (Mòdul Multi Chip) de quatre nuclis amb el conjunt d'instruccions x88-64. 4_ Intel xeon X5365, és el primer en l'indústria amb 3.0GHz Quad- Core amb un consum de 120 volts. 5_ AMD Sempron és un microprecessador de baix cost amb arquitectura x86 fabricat per AMD. D) Perifèrics: Funció i classificació. Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc. Classificació: - Els perifèrics d'emmagatzemament o perifèrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada posteriorment. Com per exemple els CD-ROM els DVD-ROM..... entre d'altres. -12-
  13. 13. -Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments, etc... com per exemple el telcat, el ratolí....etc. - Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc... , com per exemple la impressora, els altaveus... E) Classificació del software. El software és la part del programari d'un ordinador. Software descriu el conjunt de programes de l'ordinador. La classificació del software que jo faria servir seria: - Programari de sistema - Programari de programació - Programari d'aplicació Les diferencies que hi ha entre els diferents grups és que: en el programari de sistema. El seu objectiu és desvincular adequadament l'usuari i el programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes com poden ser la memòria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la impressora, la pantalla, o el teclat. El programari de sistema us procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment; en canvi el Programari de programació. -13-
  14. 14. És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació d'una manera pràctica; i finalment el Programari d'aplicació. És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis. -14-
  15. 15. BIBLIOGRAFIA • 1: www.viquipedia.cat • 2: www.informatica.cat • 3: www.dicdidac.cat • 4: www.enciclopedia.cat • www.youtube.com • www.google.cat • www.xenciclopedia.com • www.yahoo.cat • www.terra.es • www.openxarxes.com • www.xms.es • www.informatica.com • www.forox.org -15-

×