1. La Informàtica
1.- Definició del terme INFORMÀTICA.
• Informàtica (viquipèdia): La Informàtica és la ciència o tècnica relativa
a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació
utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
• Informàtica (google.cat): és la part de la tècnica que tracta sobre els
procediments del tractament automàtic de la informació, dels equips
necessaris pel tractament i els mitjans de emmagatzament i comunicació
necessaris.
• Informàtica (yahoo.cat): conjunt de coneixements referit als ordinadors.
• Informàtica (enciclopedia.cat): Conjunt de ciències, tècniques o
activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
D’on prové el mot “informàtica”?
El mot “Informàtica” prové del de “informatique”, paraula francesa, creada per
l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de
“information” i “automatique”.
2.- Àrees de coneixement de la informàtica. De què s’ocupa cada àrea?
Arquitectura d’ordinadors: L’arquitectura dels ordinadors és com estan
dissenyats. Avui en dia l’arquitectura que s’utilitza amb els ordinadors és la de
Von Neumann.
Algorítmia: és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a
executar una tasca o resoldre un problema.
Llenguatges de programació: Un llenguatge de programació és un llenguatge
informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un
2. ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques
estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic.
Sistemes operatius: El sistema operatiu és el programari responsable de
gestionar els recursos en un terminal. El sistema operatiu actua com a amfitrió
dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una
màquina.
Xarxes: Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les
xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació.
3.- Història de la informàtica.
Cronologia
1975
Al gener la revista Popular Electronics fa el llançament de l'Altair 8800, el
primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits
i 256 bytes de memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors
muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida
de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia
comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC
per a aquesta màquina.
1979
Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el
qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.
1980
A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva
nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es
van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de
programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells
van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un
3. sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema
escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.
1981
El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC,
reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i
processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-
DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS
DOS tenia originalment.
1983
IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un
disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text
Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separà de la xarxa militar que la
va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data
com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es
deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres
institucions que ja per aquella època poblaven la xarxa.
1984
IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus
d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un
disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu
era de 5.795 dòlars.
Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu
Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.
1985
Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els
ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual
que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.
4. 1986
Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel
80386, avançant-se a IBM.
1992
És introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com
a substitució a la sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu
VMS i que després originaria l'openVMS. Compte amb una sèrie d'instruccions
RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt flotant. No es va fer
fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn
corporatiu.
1993
Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica,
anomenat entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la
teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores
quàntiques i a la teleportació (teleportation).
1995
Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat
diverses versions tals com Windows 98, 2000, NT Workstation, NT SMB, ME,
XP, Vista, Windows 7.
2000
És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip
d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant
polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments
de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de
química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen
actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic
5. tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa
explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos
qubits…).
4.- Hardware i software.
a) Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment
com a processador és un component electrònic digital capaç
d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i
generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions
dels programes i es controla el funcionament dels diferents components
de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat
microprocessador. La capacitat de treball de la CPU ve determinada per
la velocitat en que pot realitzar el tractament de les dades. La CPU està
situada a la placa base.
b) Intel Core i3, Intel Core i5, Intel Core i7, AMD Phenom X3 i AMD
Phenom X4.
Característiques:
Intel Core i3: Té 2 nuclis / 4 subprocesos, una velocitat de 2,26 Ghz i té 32nm
de silici.
Intel Core i5: Té 2 nuclis / 4 subprocesos, una velocitat de 2,53 Ghz (depèn el
model pot arribar a 3,60 ghz) i té 32nm de silici.
6. Intel Core i7: Té 4 nuclis / 8 subprocesos, una velocitat de 2,66 Ghz (depèn el
model pot arribar a 3,60 ghz) i té 45nm de silici.
AMD Phenom X3: Té 3 nuclis i una velocitat de 2,1 Ghz.
AMD Phenom X4: Té 4 nuclis i una velocitat de 2,5 Ghz.
c) Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de
l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o
"torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els
dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements
complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador.
El concepte "perifèric" fa referència, no tan a la posició física d'un
component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del
sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal,
la memòria secundària i el bus del sistema, és considerat perifèric.
Els perifèrics es poden classificar en:
• Perifèrics de entrada: són aquells dispositius que han estat
construïts per enviar informació cap a l'ordinador (obviant les
senyals de control), com ara imatges, moviments, etc... (ratolí,
teclat ...)
• Perifèrics de sortida: són aquells dispositius que han estat
construïts per enviar informació cap a fora de l'ordinador (obviant
les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc...
(impressora, monitor ...).
• Perifèrics de emmagatzemament: que permeten a un sistema
informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada
posteriorment. (disc dur, lector de CD...)
d) El programari (software) és un terme general emprat per descriure el
conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que
fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels
programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a
aplicacions determinades.
El software es pot classificar en:
7. • Programari de programació: és el conjunt d'eines que permeten al
programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents
alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.
• Programari de sistema: (sistemes operatius), el seu objectiu és
desvincular adequadament l'usuari i el programador dels detalls de
l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo especialment del
processament referit a les característiques internes com poden ser la
memòria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la
impressora, la pantalla, o el teclat.
• Programari d’aplicació: és aquell que permet als usuaris dur a
terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp
d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial
èmfasi en els negocis.
Informació treta de:
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
• http://www.google.cat/
• http://es.yahoo.com/
• http://www.enciclopedia.cat/