2. Ìndex: pg
-Portada 1
-Ìndex 2
-Definició del terme Informàtica 3
-Àrees de coneixement de la Informàtica 3-4
-Història de la Informatica 5-9
-Microprocessadors (CPU) 9-13
-Bibliografia 14
-Final 15
2
3. PROJECTE 1. Què és la informàtica?
1.Definició del terme informàtica.
·La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el
tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i
sistemes computacionals. També es pot definir com el processador automàtic
de la informàtica. S'entén per informàtica la unió del còmput i de les
comunicacions.
Busqueu en cadascuna d'elles la definició de terme informàtica .Quines
diferència hi trobeu?
·La diferència és que en algunes pàgines web et defineixen la informàtica
com a estudi i tractament d'informació mitjançant un ordinador o algun
dispositiu elèctric. I en altres, et diuen que és una aplicació d'eines que
necessita d'un hardware una aplicació d'eines que necessita d'un hardware,
és a dir, una màquina que només permet la manipulació de certs programes.
D'on prové el mot informàtica?
·El mot Informàtica prové del de “informatique” , paraula francesa, creada per
l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, creada per a la seca
empresa: “Societé d'Informatique Appliquée “
El terme informàtica es un acrònim de “Information i automatique” (informació
automàtica).
2.Àrees de coneixement de la Informàtica. De què s'ocupa cada àrea?
·Arquitectura del ordinadors:
L'estructura o forma que té un ordinador. Les tecnologies emprades en les
computadores digitals han canviat molt des que van aparèixer els primers
models en els anys 40, la majoria encara utilitza l'Arquitectura de von
Neumann.
I conté 4 seccions:
-Arithmetic Logic Unit (ALU) -La memòria central
-La unitat de control -Dispositiu d'entrada i de sortida (E/S)
3
4. L'estructura de Von Neumann conté el mateix
dispositiu per emmagatzemar com per
processar informació.
·Algorítmia: prové del llatí -dixit algorithmus- i
aquesta a la vegada de Al Juarismi. L'Algorítmia
es por definir com a un conjunt finit
d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un
problema.
·Llenguatges de programació: és un idioma artificial dissenyat per expressar
computacions que poden ser portades a terme per màquines com els
ordinadors. Poden usar-se per crear programes que controlin el
comportament físic i lògic d'una màquina, per expressar algoritmes amb
precisió, o com a mode de comunicació humana. Aquest format per un
conjunt de símbols i de regles sintàctiques i semàntiques que tracten
l'estructura i el significat dels seus elements i expressions. Es confonen dos
termes que són el llenguantge informàtic i el llenguatge de programació. El
llenguatge informàtic es diferencia en que engloba el llenguatge de
programació i el HTML que es el llenguatge utilitzat en pàgines web.
·Sistemes operatius: Els sistemes operatius és el
software que actua de interfície entre els
dispositius de hardware i els programes que
utilitza l'usuari en l'ordinador. Es el responsable de
coordinar les activitats i portar a terme l'intercanvi
de recursos i actua com a estació per a les
aplicacions executades en la màquina.
·Xarxes: Les xarxes són ordinadors connectats per
mitjans de cables, senyals, ones o qualsevol altre
mètode de transport de dades que comparten
informació (arxius, etc), recursos (CD-Rom,
impressores, etc), serveis(accés a internet, e-mail,
chat,jocs etc...).
4
5. 3. Història de la informàtica (breu).
1a Generació: des de l'any 1945 finals al 1958 època en que la tecnologia
electrònica era a base de tubs de buit i la comunicació era en termes de
nivell més baix que pot existir, que es coneix como a llenguatge de màquina.
Les seves principals característiques eren que estaven construïdes amb
electrònica de vàlvules i es programaven en llenguatge de màquina.
- 1947 ETNIAC. Va ser el primer ordinador digital que es va inventar. No va
ser un model per produir en cadena, si no que es va crear com a experiment.
Tampoc es va crear per ser un ordinador programable com els que tenim avui
dia. Va ser creat per un equip d'ingeniers de la Universitat de
Pensylvania(Estats Units). Es tractava d'un aparell molt gran que ocupava tot
el soterrani de la universitat. Estava construït amb 18.000 bulbs, consumia
varis KW de potència elèctrica, pesava alguna tonelades, i era capaç de fer
5000 sumes per segon.
-1949 EDVAC. Quan va aparèixer el segon ordinador programable. També
va ser un prototip experimental però, ja contenia el disseny que actualment
tenen el ordinador. Incorporava les idees de Alex Quimis.
-1951 UNIVAC I. Va aparèixer el primer ordinador comercial. Els doctors
Mauchly i Eckert van fundar la companyia Universal Computer(Univac), i
1951 UNIVAC I. Primera computadora comercial. Los doctores Mauchly y
Eckert fundaron la compañía Universal Computer (Univac), i el seu primer
producte va ser aquesta màquina. El primer client va ser la Oficina del Censo
de Estados Unidos.
El primer client va ser la Oficina del Cens de
Estats Units. El seu valor era de 1 milió de
dolars que actualment hauria pujat a 6 milions.
Va vendre 46 màquines a més d'un milió de
dolars. Era un ordinador que pesava 16.000
lires, composta per 5000 tubs al vuit i podia fer
1000 càlculs per segon.
5
6. -IBM 701. Era conegut com la “calculadora de Defensa”. Mentres estava en
procés de creació va ser anunciat al públic el 29 d'Abril de 1952, i va ser el
primer ordinador científic comercial de IBM. De la família del IBM també
coneixem l' IBM 702 i l' IBM 650. Aquest sistema va utilitzar tubs William per
la memòria. Consistia en 72 tubs amb una capacitat de 1024 bits, donant un
total de 2048 paraules de 36 bits cadascuna. Cadascun dels 72 tubs eren de
76 mm de diàmetre.
-1954 IBM . Va continuar amb altres models que incorporaven un
mecanisme d'emmagatzem massiu anomenat tambor magnètic, que amb els
anys evolucionaria u es convertiria en el disc magnètic.
·Les vàlvules, també anomenades tubs de buit o vàlvules termoiòniques
foren els primers díodes. Estaven constituïdes per dos o més elèctrodes
rodejats de buit en un tub de cristall, amb un aspecte semblant al de les
làmpades incandescents. L'invent va ser realitzat a 1904 per John Ambrose
Fleming, de l'empresa Marconi, basant-se en observacions realitzades per
Thomas Alva Edison. Encara que estos díodes encara s'empren en certes
aplicacions especialitzades, i malgrat haver tingut un cert ressorgiment, la
majoria dels díodes moderns es basen en l'ús de materials semiconductors,
especialment en electrònica.
2a Generació: Les vàlvules de buit van ser substituïdes per transistors en els
ordinadors. En la segona generació les vàlvules contenien transistors, eren
més petites, consumien menys electricitat que les anteriors i el llenguatge va
canviar respecte a les màquines anteriors; el nou llenguatge rebia el nom de
llenguatge de nivell alt. Les característiques que hem de destacar són:
·1951, Maurice Wilkes inventa la multiprogramació, que simplifica molt el
desenvolupament de las CPU.
·1956, IBM va vendre el seu primer sistema de disc magnètic, RAMAC .
Usava 50 discos de metall de 61cm, amb 100 pistes per costat. Era capaç de
guardar 5 megabytes de dades i amb un cost de 10.000$ dolars por
megabytes.
6
7. ·Es va utilitzar el primer llenguatge de programació de propòsit general de
nivell alt: FORTRAN. Aleshores s'estava desenvolupant en IBM en aquest
temps.
·A l'any 1959, IBM va enviar IBM 1401 basat en el transistor, que utilitzava
targetes perforades. Va ser la màquina més exitosa de tota la historia de la
informàtica, ja que, es van vendre 12.000 unitats. Tenia una memòria de nucli
magnètic de 4.000 caràcters que més endavant es va engrandir fins a
16.000. En aquest any, tenien ganes de canviar les targes perforades, que
s'utilitzaven des de els anys 1920 fins a principis dels anys 70.
·1960, IBM va enviar IBM 1620 bast en transistors, originalment amb una
sola cinta de paper perforat, però, més tard es va actualitzar i es van instal·lar
targetes perforades. Utilitzava una memòria de nucli magnètic de més de
60.000 dígits decimals. L'objectiu era que fos un ordinador científic popular,
però, va tenir menys èxit, ja que només es van vendre 2.000 unitats.
· En la segona generació DEC va llençar el PDP-1. La seva primera màquina
creada per ús tècnic en laboratoris i per investigació.
·1964, IBM van publicar la serie S/360, que va ser la primera de la família
dels ordinadors que podia utilitzar el mateix software en diferents
combinacions de velocitat, capacitat i preu. També va llençar al mercat l'ús de
microprocessadors i instruccions extenses per poder processar molts tips de
dades i no només aritmètica. Poc temps desprès es va unificar la línia del
producte d'IBM, que prèviament tenia dues línies independents: una de
productes comercials i una altra de ordinadors científics. El software
proporcionat amb el System/350 també incloent-hi grans avenços: multi-
programació disponible comercialment, nous llenguatges de programació, e
independència de programes de dispositius d'entrada i de sortida. Més de
14.000 System/360 havien sigut entregats en 1968.
7
8. 3a Generació: La tercera generació és del any 1965 fins al 1974.
A mitjans dels anys 60 es produir la invenció del circuit integrat o més
conegut com microchip, per part de Jack St. Claire i Robert Noyce. Mes tard
aquest fenomen va porta a Ted Hoff a la invenció del microprocessador, en
Intel. A finals dels anys 60 George Gamow es va adonar que les secuencies
de nucleóditos en l'ADN formaben un còdig, una nova forma de codificar o
programmar. Apartir d'aquest fets, es van crear transistors molt més petits i
altres components electronics en un sol chip o encapselat que contenia un
circuit complet: un amplificador, un oscilador, o una porta lògica. Clarament
era que amb els microchips era més fàcil montar aparells complicats com per
exemple una ràdio o un ordinador.
En 1965, IBM va llançar el nou grp de màquines que constaven de
microchips, i el seu nom era de sèrie 360. Aquesta nova generació va
substituir totalment a la segona, ja que, encara s'utilitzen la nova forma de
programa que contenen aparells actuals.
4A Generació: Va desde l'any 1971 fins al 1988. Únicament dos millores de la
tecnologia, van crear la 4a generació: el canvi de memories amb nuclis
magnetics per la de chips i el tamany reduït dels ordinadors PC (Personal
Computer). Avui en dia les tecnologies LSI( Integració a gran escala ) i VLSI
(integració a molta gran escala) deixen que moltisims components electrics
s'emmagatzemin en un petit chip. La tecnologia VLSI (amb un ordinador
petit) podria rivalitzar contr aun ordinador de la primera generació, que
ocupaba fins a una habitació sencera. Les “microcomputadoras” o PC's van
tenir el seu origen amb la creació dels microrpocessadors. Un
microprocessador és un ordinador en un chio, és a dir, un circuit integrat
infependentment. Els PC's sonordinadors de mida petita d'ús personal que
normalment podem trobar en oficines, escoles o inclòs en cases particulars.
El terme PC provè de que l'any 1981, l'empresa IBM , va treure a la venda un
model anomenat IBM PC que era un ordinador ideal per a ús personal.
Posteriorment unes altres empreses van treures ordinadors amb el nom de
PC, però , a un cost més baix i podent-hi ejecutar el mateix tipus de
programma. El primer microprocessador va ser el Intel 4004, produït el 1971.
Es va desenvolupar originalment per a una calculadora, i resultava
revolucionari per a la seva època. Contenia 2.300 transistors en un
microprocessador de 4 bits que només podia realitzar 60.000 operacions per
segon. El primer microprocessador de 8 bits va ser el Intel 8008,
desenvolupat el 1972 per al seu ús en terminals informàtics. El Intel 8008
contenia 3.300 transistors. El primer microprocessador realment dissenyat
per a ús general, desenvolupat el 1974, va ser el Intel 8080 de 8 bits, que
contenia 4.500 transistors i podia executar 200.000 instruccions per segon.
Els microprocessadors moderns tenen una capacitat i velocitat molt més
grans.
8
9. ·Konrad Zuse: Va nèixer el 22 de Juny de 1910 i va morir el 18 de desembre
de 1995
Va ser un ingenier alemà i una de les persones m´s importants en la història
de la informàtica ja que, després de deixar l'empresa d'avions on trebllaba es
va dedciar a construir el Z1 el “primer ordinador” de la història. Més tard va
continuar creant nous ordinadors Z. Els plànols del Z1 per desgràcia es van
perdre a la Segona Guerra Mundial.
· Bill Gates: el 28 d' octubre de 1955.
Va ser a Lakeside on va conèixer a
Paul Allen amb qui més tard fundaria
Microsoft. Va deixar la universitat per
crear Microsoft i més tard es va
enterar de la popularitat que va tenir
apple, i va decidir fer pactes amb IBM
i va amenaçar a apple de que vendria
més material informàtic(idees de
apple) a IBM i va conseguir una
aliança de apple-Microsoft.
Uns anys després va abandonar la empresa Microsoft i va decidir traballar
en la fundacio que tenia amb la seva dóna Fundación Bill y Melinda Gates.
·Paul Allen: Nascut el 21 de Gener del 1953.
Va deixar la universitat juntament amb Bill Gates per poder crear així la
empresa Microsoft. Més tard va haber dabandonar-la per una enfermetat
greu: “el síndrome de Hodking” però, m´s tar cap els any 90 va toranar a
entrar. Finalment Paull Allen colabora en varies empreses de cinema i en
moltes fundacions.
Steve Jobs: 4 de Febrer del 1955.
Va ser un dels fundadors de apple i actualment màxim accionista de Walt
Disney Pictures. En els anys 70 Jobs va a judar a la popularització dels
ordinadors.Juntament am Steve Wozniac van crear la empressa Aplle Inc.
Steve Wozniac:
va nèixer 11 de Gener de 1950 i va ser un desl creadors de Aplle juntament
amb Steve Jobs. Junts van crear apple i aplleII considerat l'rdinador personal
millor menut.
9
10. 5a Generació: També coneguda amb les sigles FGCS (de Fifth Generation
Computer Systems). Aquesta generació va començar per un projecte que
volien portar a terme el japonesos a la dècada dels anys 70. El seu objectiu
era crear una nova classe d'oridnadors que utilitzaria una memòria artificial
tant per el softwarte com el hardware, volien utilitzar el lleguantge de
màquina i que poguès traduir llengues com per exemple del xinès al francès.
El procès va durar once anys però no va obtenir cap resultat. Però el projecte
va causar tant impacte que altres païssos del món van voler fer el mateix: Als
Estats Units, la Microelectronics and Computer Technology Corporation [6] i
la Strategic Computing Initiative, per part europea, al Regne Unit va ser
ALVEY [6], ia la resta d'Europa la seva reacció va ser coneguda com ESPRIT
(European Strategic Programme for Research in Information Technology, en
espanyol Programa Estratègic Europeu en Investigació de la Tecnologia de la
Informació).
4.Hardware i Software.
a)Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) també anomenada processador
és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma
ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU
s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels
diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat
microprocessador.
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la
unitat de control.
b) Intel: es la marca més venuda i la més coneguda gràcias als processadors
Pentium.Tenen dos “sockets”: 478(desaparegut) i el 775. Dins del nou socket
(775) trobem variis models:
-Intel Celeron D, la gama més baixa i té moltíssim pitxor de lo que
s'esperaba dels Ghz, amés que te poca memòria.Són només de 32 bits
actualment de 2'533 a 3'333 Ghz(dos tipus):Nucli Prescott amb 256 Kb de
memòria cau i Nucli Cedar Mill, amb 512 Kb.
Intel Pentium 4, la gamma mitjana. Actualment tots tenen extensions EMT
64, pel que són micros de 64 bits. Ens em de fixar en el número de Ghz que
tenen. Hi ha de dos tipus:Prescott: de 531 / 3'0 GHz fins 541 / 3'2 GHz, amb
1.024 kB de memòria cau i el Cedar Mill: de 631 / 3'0 GHz fins 661 / 3'6 GHz,
amb 2.048 kB de memòria cau. És evident que els segons són millors, els
que comencen per "600".
10
11. Intel Pentium D, la gamma alta. Similars als anteriors però de doble core. Hi
ha Pentium D per els mateixos diners que un Pentium 4 dels mateixos GHz
(de 3'2 a 3'6 Ghz). Existeixen dos cores:
Smithfield: 805 i 2'666 GHz Només 1024 Kb de memòria core. Molt dolents,
ja que tenen només 533 MHz de bus.Presle, de 915 / 2'8 GHz fins 960 / 3'6
GHz 2.048 kB de memòria core i 800 MHz de bus.
Intel Core 2 Duo, la gamma més alta. També de doble core i 64 bits.
Existeixen 3 tipus:
Allendale, E6300 / 1'866 GHz i E6400 / 2'133 GHZ, amb 1.024 kB de
memòria core i 1066 MHz de bus, Conroe: E6600 / 2'4 GHz i E6700 / 2,6
GHz, amb 2.048 kB de memòria core i 1066 MHz i per últim tenim Conroe
XE: X6800EE / 2'93 GHz, amb 2.048 kB de memòria core i 1066 MHz La
versió més extrema d'Intel
AMD és el rival més perillós de intel. Els microprocessadors són exactament
iguals i no notarem cap diferència enntre usar un AMD o in Intel. Entre els
AMD tenim:
-Athlon Sempron64 con socket AM2.128 i 256 kB de memòria cau i
velocitats de 2.800 + fins 3600 +
-Athlon 64 con Socket 939. Tenim diersos cores:
-Venice i Manchester:512 kB de caché
-San Diego y Toledo:3700+ y con 1024 kB de caché
-Athlon 64 con Socket AM2: Orleans, amb velocitats entre 3200 + i 3800 +,
amb 512 kB de memòria cau
-Athlon 64 X2 con Socket 939. Igual que en els Intel, també hi ha amb
doble core d'AMD:
-Manchester, amb velocitats de 3.800 + fins 4600 +. Amb 512 kB de
memòria core.
-Toledo, amb velocitats de 4.400 + fins 4800 +. Amb 1.024 kB
-Athlon 64 X2 con Socket AM2. Windsor, amb velocitats des 3600 + fins
5200 +, Ull que tenen caixets de diferents velocitats, entre 256 i 1025 kB
-Athlon 64 FX-62 con Socket AM2. Es el más alto de gama de AMD. doble
core, 2'8 GHz de velocitat i 1.024 kB de memòria core
11
12. b) Processadors que s'estan instalen actualment.
Intel:
·De sobre taula tenim(per ordre de millor i més cars a pitxor):
i7, i5, Q9,E8,i3,Q8,E7, G6, E5, E6, 4, E1, E3.
·Portatils(pel mateix ordre): i7, QX9, Q9100,Q9000, X9, T9,
P9, SP9, SL9, SU9, i5,P7,P8, SU7, i6, T6, SU3, T34, T4, T5,
SU27, SU4, 5, 9, T1, T30, T31, T33, 7, SU23.
c) Els perifèrics són tots el dispositius que encara que no es troben dins de la
torre, formen part de l'ordiandor. També uns altres elements que es troben
fora de la caixa de l'ordinador pero que són necesaris per utilitzar-lo. Tenim
tres tipus de Perifèrics:
Perifèrics d'emmagatzem. Podem emmagatzemar informació que més tard
es posible recuperar:
CD (Lector de disc òptic)
• CD-ROM
• CD-RW
• CD-R
DVD (Lector de disc òptic)
• DVD-ROM
• DVD-RW
• DVD-R
• Memòria USB
• Unitat de cinta
• Disquet
• Tarja perforada
12
13. Perifèrics d'entrada. són aquells dispositius que han estat construïts per
enviar informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara
imatges, moviments, etc...
Teclat
·Dispositiu assenyalador:
Ratolí
Ratolí de bola (Trackball)
Palanca de control (Joystick)
Pantalla tàctil
·Altres:
Comandament (Gamepad)
Micròfon
Escàner
Terminal d'ordinador
Reconeixement de la parla
Càmera web
Tauleta digitalitzadora
Lector de codi de barres
Perifèrics de sortida. Són aquells dispositius que han estat construïts per
enviar informació cap a fora
de l'ordinador, com per
exemple imatges, cançons
etc...
Impressió:
Impressora
So:
-Sintetitzador de veu
-Targeta de so
-Altaveus
· Visual:
-Càmera digital
-Targeta gràfica
-Monitor
13
