Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 12 descolonització

10,434 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Unitat 12 descolonització

  1. 1. H.M.C. 12. Descolonització i Tercer Món
  2. 2. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  3. 3. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>La 2a. Guerra posa de manifest la feblesa d’Europa </li></ul></ul><ul><ul><li>La guerra la van aprofitar les colònies per organitzar moviments d’alliberament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Europa queda en segona línia pel que fa al lideratge mundial, després dels EUA i URSS </li></ul></ul><ul><ul><li>EUA i URSS es manifesten anticolonialistes (1946, Filipines) </li></ul></ul><ul><ul><li>L’ONU també es manifesta partidària de la descolonització (1945) </li></ul></ul><ul><ul><li>Intel·lectuals també van criticar la colonització </li></ul></ul><ul><ul><li>L’esglèsia catòlica també va optar per la defensa de la descolonització </li></ul></ul>
  4. 4. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>Els rendiments econòmics no compensen els costos d’administrar els territoris </li></ul></ul><ul><ul><li>Només eren rendibles per uns pocs. </li></ul></ul><ul><ul><li>La major part de la gent pagava elevats impostos per mantenir l’imperi </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada cop a la metròpoli hi havia mes rebuig a les guerres colonials (generar costos polítics a l’interior de les metròpolis) </li></ul></ul><ul><ul><li>Es pagava entre tots i s’enriquien uns quants. </li></ul></ul>
  5. 5. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització <ul><ul><li>Després 2ª G.M. els moviments nacionalistes es van estendre per totes les colònies </li></ul></ul><ul><ul><li>Alliberament nacional (tret comú) però amb diversitat d’ideologies </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Idees comunistes (Indoxina, Indonèsia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ideologia nacionalista, amb valors autòctons (Índia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Identitat religiosa (països islàmics) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Grups nacionalistes: líders carismàtics (Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser...) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>De famílies riques i educats a universitats europees </li></ul></ul></ul>
  6. 6. H.M.C. 1. Les causes de la descolonització
  7. 7. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  8. 8. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>L’Índia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gandhi i Nerhu lideren el Partit del Congrés (nacionalista) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jinnah liderava la Lliga Musulmana </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els laboristes opten per concedir la independència (Attlee) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>S’inicien contactes entre el Partit del Congrés i la Llila Musulmana </li></ul></ul></ul>
  9. 9. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>L’Índia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1947: L’Índia aconsegueix la independència </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es divideix en 2: Pakistan (musulmà) i l’India (hindú). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Anglaterra va donar suport als musulmans per afeblir el Partit del Congrés </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els dos estats ha provocat enfrontament continuats. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El Caixmir (musulmà) dins l’Índia continua avui en conflicte secessionista. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bangla Desh al 1974 es separa del Pakistan </li></ul></ul></ul>
  10. 10. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques
  11. 11. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>Indonèsia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Els japonesos l’abandonen al 1945 </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sukarno proclama la independència d’Holanda. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Holanda no pot mantenir ni els exèrcits ni la pressió de l’ONU. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1949: Es proclama l’estat d’Indonèsia </li></ul></ul></ul></ul>
  12. 12. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques <ul><ul><li>Indoxina (Vietnam, Laos i Cambotja): </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1945: Ho Chi Minh proclama Rep. Dem. Vietnam </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1946: Guerra França i guerrilles vietnamintes </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1950: El conflicte és un més de la guerra freda </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>1954: França accepta independència de Laos i Cambotja. Vietnam queda dividit. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Fins els 70 guerra amb EUA. </li></ul></ul></ul></ul>
  13. 13. H.M.C. 2. Les primeres independències asiàtiques
  14. 14. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  15. 15. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Xina tradicional: país pobre, activitats agrícoles, indústria mínima (3%), règim tipus feudal... </li></ul></ul><ul><ul><li>Segle XIX: entrada potències europees: cert desenvolupament industrial, sorgiment burguesia comercial </li></ul></ul><ul><ul><li>1911 REVOLUCIÓ: caiguda Pu Yi (últim emperador) </li></ul></ul><ul><ul><li>República: Guomindang (Partit nacional del Poble) , líder Sun Yazen </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Oposició: senyors de la guerra, lluites internes </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1927: unificació sota control del Guomindang </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>General Chiang Kai-shek: caire autoritari, decenni de Nanquín </li></ul></ul></ul>
  16. 16. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Oposició a la política del Guomindang: Partit Comunista Xinés (fundat 1921) </li></ul></ul><ul><ul><li>Partit Comunista Xinés: gran força entre els pagesos </li></ul></ul><ul><ul><li>1927: partit Comunista: revolució armada dels pagesos / Guomindang: persecució del opositors /clandestinitat dels comunistes </li></ul></ul><ul><ul><li>1928: MAO: líder indiscutible comunisme xinés </li></ul></ul><ul><ul><li>1934-35: Llarga Marxa </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Establerts a Yenan </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Primer model xinès de societat comunista rural </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Maoisme: doctrines sobre la revolució comunista </li></ul></ul></ul>
  17. 17. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina
  18. 18. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Imperialisme japonès (gran influència) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1932: Manxúria (Manchukuo) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1937-1945: guerra entre Xina-Japó </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Guomindang i comunistes= front nacionalista antijaponés </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>1945: capitulació japonesa: represa enfrontaments, nova guerra civil (Guomindang/comunistes) </li></ul></ul><ul><ul><li>1947: gran ofensiva: forces comunistes </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Guomindang: fugida continent, refugi a Illa Formosa (Taiwan), república nacionalista </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1949: República Popular de la Xina: amb Mao </li></ul></ul>
  19. 19. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>Sota règim comunista: Mirada cap a la Unió Soviètica </li></ul></ul><ul><ul><li>1950: tractat d’amistat amb URSS </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Revolució xinesa cap al model soviètic: col.lectivització i planificació (indústria pesant) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Pagesos: reagrupar-se en cooperatives socialistes </li></ul></ul><ul><ul><li>Empreses privades: a ser de propietat estatal </li></ul></ul><ul><ul><li>Nova constitució (estat xinès= còpia del soviètic) </li></ul></ul><ul><ul><li>President república (Mao Zedong), President govern (Zhou Enlai) </li></ul></ul><ul><ul><li>Inadaptació al model soviètic, 1958: ruptura Xina-URSS (Gran Salt cap Endavant) </li></ul></ul><ul><ul><li>comuna popular: unitat bàsica (combinació agric-artes-ind) </li></ul></ul>
  20. 20. H.M.C. 3. El naixement de la Rep. Pop. Xina <ul><ul><li>1959-60-61: anys negres, per tant nova plítica econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>1965: Revolució cultural (Mao): depurar dirigents tendint al capitalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Mao (Gran Timoner): llibre vermell= aprofundir lluita de classes; Guàrdia Roja </li></ul></ul><ul><ul><li>1976: línia antimaoista: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Deng Xiaoping: introducció algunes pràctiques capitalistes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Jiang Zemin (1989): apropament cap a Occident </li></ul></ul></ul>
  21. 21. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  22. 22. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Després de la 1a. GM l’Orient Mitjà canvia l’escenari: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Turquia, Iran i Irak són estats independents. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Egipte sota tutela britànica (Suez) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Siria, Liban i Palestina són protectorats francesos i britànics. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>1917: Declaració Balfour suposa el suport britànic a la creació d’un estat jueu a Palestina. Immigració massiva. </li></ul></ul><ul><ul><li>Final 2a. GM: L’holocaust nazi facilita la concessió de territoris als jueus on ja n’hi vivien 600000 </li></ul></ul><ul><ul><li>Aixecaments jueus contra els britànics </li></ul></ul><ul><ul><li>1947: ONU proposa la partició de Palestina en 2 estats. </li></ul></ul><ul><ul><li>1948: Ben Gurion proclama l’Estat d’Israel (sense aprovació palestina) </li></ul></ul>
  23. 23. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  24. 24. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1948-49: 1a. Guerra araboisraeliana : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Causes: Expulsió de palestins del territoris jueus i no acceptació d’Israel per part dels àrabs. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Israel contra Lliga àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudí, Jordània, Iraq, Líban i Iemen). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1949: Armistici que partia Jerusalem i s’atorgava més territori a Israel. </li></ul></ul></ul>
  25. 25. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>La derrota de la Lliga àrab, provoca la caiguda de la monarquia a Egipte. Puja el coronel Nasser. Es crea una República. Recuperen el Sudan i nacionalitzen el Canal de Suez. </li></ul></ul><ul><ul><li>Egipte serveix d’exemple i neixen moltes repúbliques islàmiques (Iraq, Iemen, Somàlia, Mauritània) </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres estats continuen com a monarquies fonamentades en la riquesa del petroli (Qatar, Aràbia Saudita, Oman, Kuwait, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Es configura un moviment àrab contra Israel </li></ul></ul><ul><ul><li>Iran: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Després de diferents cops d’estat al 1979 Khomeini puja el poder i instaura el fanatisme religiós. </li></ul></ul></ul>
  26. 26. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1956: Israel ocupa el Sinaí aprofitant el conflicte de Suez. </li></ul></ul><ul><ul><li>1964: Creació de OAP dirigida per Arafat </li></ul></ul><ul><ul><li>Els EUA recolzen Israel i els estats àrabs i URSS a Palestina </li></ul></ul><ul><ul><li>1967: Guerra dels 6 dies. Suposo l’exhibició militar d’Israel i el seu poder a la zona. Envaeix molts territoris. </li></ul></ul><ul><ul><li>1973: Guerra del Yom Kippur (festa sagrada jueva). Egipte i Síria demostren la seva força. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pressió econòmica. Pujada dels preus del petroli </li></ul></ul><ul><ul><li>La ONU proposa entrar en negociacions i accepten la proposta. </li></ul></ul>
  27. 27. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>La guerra dels 6 dies provoca èxode palestí. </li></ul></ul><ul><ul><li>La OAP decideix l’acció terrorista contra interessos jueus o d’aliats dels jueus </li></ul></ul><ul><ul><li>Al 1974 la OAP aconsegueix que la ONU la reconegui després d’abandonar les tesis terroristes </li></ul></ul><ul><ul><li>S’inicien negociacions </li></ul></ul><ul><ul><li>1978: Acords de Camp David Egipte reconeix Israel a canvi d’abandonar aquests el Sinaí. </li></ul></ul><ul><ul><li>Això no agrada als països àrabs que interpreten la posició d’Egipte com una traició. </li></ul></ul><ul><ul><li>1987: L’OAP promou l’intifada en territoris àrabs ocupats per Israel. </li></ul></ul>
  28. 28. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>1991: Conferència de Madrid: “Pau per territoris” </li></ul></ul><ul><ul><li>1993: Zones autònomes de Jericó i Gaza sota presidència d’Arafat. </li></ul></ul><ul><ul><li>2000: Segona intifada per incompliment dels acords per ambdues parts. </li></ul></ul><ul><ul><li>Organitzacións palestines radicals (Jihad Islamica i Hamas) continuen provocant atemptats terroristes. </li></ul></ul>
  29. 29. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Marroc i Tunísia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A mitjan 50 conflictes independentistes al Magreg </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tunísia i Marroc ho encapçalen </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França es posa a negociar la independència, després de fortes repressions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1956. Independència del Marroc (monarquia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1957. Independència de Tunísia (primer monarquia i després república) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Espanya tenia: Ifni, Sahara Occ, Guinea i Rif (Nord del Marroc) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1956: Espanya cedeix al Marroc el Rif </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1958: Guinea assoleix la independència. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1969: Espanya cedeix al Marroc Ifni </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1975: Espanya cedeix al Marroc i a Mauritania el Sahara. El Front Polisari s’hi oposa. Encara està en litigi. </li></ul></ul></ul>
  30. 30. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  31. 31. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab <ul><ul><li>Algèria: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>A Algèria hi havia molts immigrants francesos </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França controlava estretament aquesta colònia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1954: Es crea el FAN (Front d’Alliberament Nacional) amb Ben Bella de líder. Inici de la insurrecció. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>França hi envia l’exèrcit per evitar la independència. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Provoca malestar a França en observar la fortissima repressió </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>De Gaulle al 1058 reconeix el dret d’autodeterminació del poble algerià. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els immigrants francesos se senten traïts per Paris i intentes revoltar-se al 60 i 61. Fracassen. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1962: Es proclama la independència de la República d’Algèria sota presidència de Ben Bella. </li></ul></ul></ul>
  32. 32. H.M.C. 4. El procés de descolonització al món àrab
  33. 33. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  34. 34. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana <ul><ul><li>A l’Àfrica la descolonització es va produir amb enfrontament amb èlits o ètnies. </li></ul></ul><ul><ul><li>Al llarg dels 60, Gran Bretanya perd les colònies normalment de forma pactada (Kenya, Ghana, Nigèria, Sierra Leone, Tanganika, Uganda, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>França igualment ( Madagascar, Guinea, Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Txad, Mali, ...) </li></ul></ul><ul><ul><li>Bèlgica descolonitza el Congo al 1960. Va ser conflictiu. Al 1966 Mobutu fa un cop d’estat i neix Zaire. </li></ul></ul>
  35. 35. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana
  36. 36. H.M.C. 5. La descolonització subsahariana <ul><ul><li>Sud-àfrica: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1961: Els colons blancs de Sudàfrica declaren la independència de GB i consoliden l’apartheid </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mandela i el seu partit CNA (Congrés Nacional Africà) lluitarà durant més de 30 anys per acabar amb l’apartheid. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1990: S’allibera Mandela de la presó. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1994: Primeres eleccions multiracials que guanya Mandela </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les colònies portugueses (Angola, Moçambic, Guinea Bissau, ...) seran les darreres en aconseguir la independència. </li></ul></ul></ul>
  37. 37. H.M.C. <ul><ul><li>Causes de la descolonització </li></ul></ul><ul><ul><li>Les primeres independències asiàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>El naixement de la República Popular de Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>El procés de descolonització del món àrab </li></ul></ul><ul><ul><li>La descolonització subsahariana </li></ul></ul><ul><ul><li>Bandung i el naixement del Tercer Món </li></ul></ul>Sumari
  38. 38. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>1955: Conferència de Bandung </li></ul></ul><ul><ul><li>Recolzament al procés d’autodeterminació </li></ul></ul><ul><ul><li>29 nacions. Presencia de Nerhu, Sukarno i Nasser. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es proclamen neutrals. Neix el concepte Tercer Món </li></ul></ul><ul><ul><li>Condemnen la discriminació racial i la intervenció estrangera en afers interns </li></ul></ul><ul><ul><li>També reclamen la coexistència pacífica </li></ul></ul><ul><ul><li>Es consolida el no alineament </li></ul></ul>
  39. 39. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>Independència política no implica independència econòmica </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència econòmica de la metròpoli = Neocolonialisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Ingerència en afers interns </li></ul></ul><ul><ul><li>Marcada dependència comercial </li></ul></ul><ul><ul><li>Intercanvi desigual </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència financera, de capital, del món desenvolupat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència tecnològica del món desenvolupat que es concreta en el pagament en royalties. </li></ul></ul>
  40. 40. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món <ul><ul><li>La descolonització destapa el fenomen de desigualtat econòmica a escala mundial. </li></ul></ul><ul><ul><li>La relació entre pobresa i colonialisme existeix </li></ul></ul><ul><ul><li>Tercer Món es un grup d’estats que comparteixen escassa renda per capita, malnutrició, analfabetisme, creixement demogràfic i excés de població activa en sector primari. </li></ul></ul><ul><ul><li>També parlem de centre-perifèria, nord-sud, ..... </li></ul></ul>
  41. 41. H.M.C. 6. Bandung i el naixement del Tercer Món

×