Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN

10,227 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

TEMA 3 ELS ESTATS DEL MÓN

  1. 1. PER COMENÇAR MAPA DE LA UNITAT INTERNET TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS
  2. 2. Per començar: enllaços d’interès La guia del món
  3. 3. Mapa de la unitat ELS ESTATS DEL MÓN L’Estat Tipus d’Estat Relacions entre estats DEFINICIÓ ESTATS DEL MÓN FUNCIONS CLASSIFICACIÓ DEMOCRÀCIA I DICTADURA ESTAT I RELIGIÓ ORGANITZACIÓ TERRITORIAL COOPERACIÓ I CONFLICTE BLOCS POLÍTICS L’ONU LES ONG
  4. 4. Textos Un microestat, Andorra Un microestat, el Vaticà La dictadura militar argentina
  5. 5. Esquemes i activitats Les funcions de l’estat La separació de poders Controls en una democràcia Esquema d’una dictadura Activitat: dictadura o democràcia (I) Activitat: dictadura o democràcia (II) Taxonomia dels estats
  6. 6. Definició Les fronteres d’un estat Frontera EUA – Mèxic Diferències entre estat i nació: els kurds Els estats canvien Andorra El Vaticà
  7. 7. Les fronteres d’un estat
  8. 8. Pas fronterer entre els EUA i Mèxic
  9. 9. Diferències entre estat i nació: els kurds
  10. 10. Els estats canvien: l’antiga URSS
  11. 11. Text sobre un microestat, Andorra Andorra Andorra és un estat força particular format per un conjunt de valls situades a 3.000 metres d’altitud al bell mig dels Pirineus. Fa frontera amb França i Espanya. Andorra va sorgir com a entitat política a començament del segle IX . L’any 1278 es va instaurar un principat que va establir la sobirania compartida del bisbe d’Urgell i del comte de Foix, els drets del qual van passar al rei de França en el segle XVII . La cosobirania encara es manté avui dia, en què els coprínceps són el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1993, Andorra va adoptar per referèndum una constitució democràtica que va posar fi al règim feudal que en la teoria continuava present al principat des de l’edat mitjana.
  12. 12. Text sobre un microestat, el Vaticà El Vaticà Ciutat del Vaticà és un estat peculiar. Es troba al centre de Roma i està format per la plaça i la basílica de Sant Pere i els palaus i jardins adjacents. Anteriorment, la ciutat de Roma i part del centre i nord d’Itàlia van formar els Estats Pontificis, però després de la unificació italiana (1871), el papa va deixar de posseir un estat, tot i que va continuar habitant el Vaticà. L’any 1929, els pactes del Laterà entre la Santa Seu i Itàlia van confirmar la creació de l’estat Ciutat del Vaticà. És l’estat més petit del món, amb una superfície de tan sols 0,41 km 2 i aproximadament 1.000 habitants. El papa és el cap de l’estat. És elegit pel conclave de cardenals i ocupa el lloc fins a la seva mort, llevat que renunciï per alguna causa de força major.
  13. 13. Estats del món El mapa polític del món Els Estats Units, la gran potència militar
  14. 14. El mapa polític del món
  15. 15. Els Estats Units, la gran potència militar
  16. 16. Funcions Les funcions de l’estat L’estat del benestar: pressupost espanyol Funcionament de l’estat del benestar
  17. 17. Esquema: les funcions de l’estat LES FUNCIONS DE L’ESTAT CLÀSSIQUES INSTITUCIONS DE L’ESTAT L’ESTAT DEL BENESTAR MANTENIR L’ORDRE PÚBLIC DEFENSAR EL TERRITORI ESTABLIR RELACIONS INTERNACIONALS ELABORAR LLEIS REGULAR L’ECONOMIA I EL TREBALL SANITAT PÚBLICA EDUCACIÓ PÚBLICA PENSIONS I SISTEMA D’ACCIDENTS POLICIA EXÈRCIT MINISTERI D’AFERS EXTERIORS PARLAMENT MINISTERIS D’ECONOMIA I HISENDA MINISTERI DE SANITAT MINISTERI D’EDUCACIÓ SEGURETAT SOCIAL
  18. 18. L’estat del benestar: partides del pressupost espanyol per al 2007
  19. 19. Funcionament de l’estat de benestar
  20. 20. Activitat: una taxonomia dels estats Segons la forma d’estat Segons la posició que ocupa la religió en l’estat Segons l’origen del poder polític EXEMPLES CARACTERÍSTIQUES TIPUS D’ESTATS
  21. 21. Democràcies i dictadures Sistema polític democràtic La separació de poders Controls en una democràcia Estructura d’una dictadura Els estats segons el seu règim de llibertats La dictadura militar argentina
  22. 22. Sistema polític democràtic
  23. 23. La separació de poders PODERS POLÍTICS DE L’ESTAT PARLAMENT INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE L’ESTAT GOVERN TRIBUNALS Cada poder de l’Estat és exercit per una institució diferent per frenar els possibles abusos d’autoritat. Poder pel qual els representants dels ciutadans aproven les lleis que obliguen tothom d’una manera igual. LEGISLATIU Poder que s’encarrega d’aplicar les lleis i d’administrar el país. EXECUTIU Poder pel qual l’Estat jutja els acusats de trencar les lleis. JUDICIAL
  24. 24. Controls entre els diferents poders d’una democràcia
  25. 25. Una dictadura
  26. 26. Els estats del món segons el seu règim de llibertats
  27. 27. Text sobre la dictadura militar argentina de 1976 a 1983 La dictadura de Jorge R. Videla Una junta militar va prendre el poder a l’Argentina el 1976 per mitjà d’un cop d’estat. D’aquesta manera va començar un dels règims més terribles de la segona meitat del segle XX a Occident. Durant els vuit anys de dictadura de la junta militar, l’Estat va dur a terme una dura repressió contra l’oposició política que va costar la vida de més de 30.000 persones. Desenes de milers de ciutadans van ser torturats i assassinats, i molts d’ells van acabar «desapareguts» perquè els seus cossos van ser eliminats, generalment llençant-los al mar o enterrant-los en fosses comunes sense identificar. L’any 1983 es va restaurar la democràcia a l’Argentina. Aleshores va començar la depuració de responsabilitats pels crims de la dictadura. Avui dia, encara no han pogut condemnar els responsables i continuen oberts judicis per atemptats contra els drets humans.
  28. 28. Política i religió als països islàmics
  29. 29. Activitat: dictadura o democràcia, heus aquí la qüestió! (I) NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ DICTADURA DEMOCRÀCIA Els resultats de les eleccions no han d’estar manipulats. Les eleccions s’han de fer de forma periòdica. Tots els candidats han de poder exposar els seus programes lliurement. Tothom s’ha de poder presentar a les eleccions. La ciutadania ha de poder votar per elegir els seus representants. PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS
  30. 30. Activitat: dictadura o democràcia, heus aquí la qüestió! (II) DICTADURA DEMOCRÀCIA Els tres poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) són exercits per institucions independents per evitar abusos de poder. SEPARACIÓ DE PODERS Hi ha garanties perquè no es vulnerin els drets de les persones. La Constitució regula els drets i deures de la ciutadania i estableix el funcionament de les institucions. Les lleis han de ser respectades per tots els ciutadans, inclosos els dirigents polítics. ESTAT DE DRET NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ NO SÍ
  31. 31. L’organització territorial Estats centralitzats i descentralitzats Un estat centralitzat: França Un estat descentralitzat: Espanya
  32. 32. Estats centralitzats i descentralitzats
  33. 33. La divisió administrativa d’un estat centralitzat: França
  34. 34. La divisió administrativa d’un estat descentralitzat: Espanya
  35. 35. Cooperació i conflicte Evolució de l’AOD a Espanya Comparació de despeses militars i d’AOD Alguns conflictes entre estats
  36. 36. Evolució de l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) a Espanya
  37. 37. Comparació de despeses militars i d’ajuda al desenvolupament en alguns països
  38. 38. Alguns conflictes entre estats en els darrers anys Txetxènia Afganistan Les dues Corees Caixmir La guerra d’Iraq Orient Mitjà Àfrica Colòmbia
  39. 39. Txetxènia L’any 1994 va esclatar una forta lluita entre l’exèrcit rus i les guerrilles independentistes de la república russa de Txetxènia. El conflicte ha estès la inestabilitat arreu del país, ja que els independentistes han emprès una campanya d’atacs terroristes que ha colpejat durament Moscou i altres zones de Rússia.
  40. 40. Afganistan L’octubre de 2001 una coalició, dirigida pels Estats Units i recolzada per l’ONU, va envair l’Afganistan i va acabar amb el govern integrista dels talibans, que consideraven col·laborador dels terroristes responsables de l’11-S.
  41. 41. Les dues Corees Des de 1953 hi ha una tensió contínua entre Corea del Nord i Corea del Sud per motius fronterers i polítics. Corea del Nord posseeix armament nuclear i ha amenaçat d’utilitzar-lo.
  42. 42. Caixmir Un altre conflicte sempre latent és el que enfronta l’Índia i el Pakistan per la sobirania del Caixmir. Aquest enfrontament és força greu perquè tots dos països són potències nuclears.
  43. 43. La guerra d’Iraq El març de 2003 una coalició internacional liderada pels Estats Units va envair l’Iraq sense el recolzament de l’ONU. El govern de Sadam Hussein va ser enderrocat justificant que posseïa armes de destrucció massiva i que recolzava el terrorisme internacional. Els exèrcits de coalició van ocupar el país, tot i que es va mantenir una gran inestabilitat i continus atemptats de la resistència armada.
  44. 44. Orient Mitjà En aquesta zona s’ha perllongat el conflicte entre Israel i Palestina des de 1948, que ha donat lloc a diverses guerres entre l’Estat jueu i els països àrabs veïns. En els darrers anys hi ha hagut contínues intervencions armades d’Israel i atemptats terroristes de grups palestins.
  45. 45. Àfrica Des de la dècada de 1990 han tingut lloc diversos conflictes que han provocat enormes catàstrofes humanitàries. Les més greus van ser les de Ruanda, Sudan, Eritrea, Etiòpia, Sierra Leone, Somàlia, Algèria i Libèria, tot i que n’hi ha hagut moltes altres. Aquestes guerres han provocat milions de morts i refugiats.
  46. 46. Colòmbia La combinació de moviments guerrillers, màfies de la droga i moviments paramilitars ha convertit Colòmbia en un dels països més inestables i perillosos del món.
  47. 47. Els principals blocs polítics dels últims anys
  48. 48. L’ONU L’ONU Països que més aporten al pressupost de l’ONU
  49. 49. L’ONU
  50. 50. Països que més aporten al pressupost de l’ONU
  51. 51. Les ONG, organitzacions a part de l’estat

×