Elements del món clàssic en l'actualitat

ELEMENTS DEL MÓN
CLÀSSIC EN L’ACTUALITAT
CULTURA I LLENGUA LLATINA

Cristina Pueyo Prenafeta
4t ESO B

Institut Torredembarra
3 de juny de 2011

ÍNDEX

1. Objectius del treball...……………………………………………………………………………………………...2
2. Àmbits...…………………………………………………………………………………………………………………..2
2.1. Alimentació………………………………………………………………………………………………..3
2.2. Art...…………………………………………………………………………………………………………..4
2.3. Astronomia...……………………………………………………………………………………………..6
2.4. Biologia...…………………………………………………………………………………………………11
2.5. Calendari.………………………………..……………………………………………………………….12
2.6. Cinema i teatre.…………….…………………………………………………………………………13
2.7. Cosmètica...……………………………………………………………………………………………..19
2.8. Esports.……………………………..…………………………………………………………………….20
2.9. Història del patrimoni local i toponímia..………………………………………………….21
2.10. Lingüístic..……………………………………………………………………………….……………..26
2.11. Literatura...…………………………………………………………………………………………….33
2.12. Marques de cotxes...………………………………………………………………………………34
2.13. Medicina i farmàcia...…………………………………………………………………………….35
2.14. Música…………………………………………………………………………………………………...37
2.15. Onomàstica……………………………………………………………………………………………39
2.16. Química………..……………………………………………………………………………………….40
2.17. Roba i complements...……………………………………………………………………………41
2.18. Urbà……………………………………………………………………………………………………….42
2.19. Altres……………………………………………………………………………………………………..43
3. Conclusions…………………………………………………………………………………………………………….44

2 | E l e m e n t s d e l m ó n c l à s s i c e n l ’ a c t u a l i t a t

1. OBJECTIUS DEL TREBALL

El treball que la professora ens va presentar durant el passat mes de gener, el
qual hauríem d’entregar la primera setmana de juny, consisteix a realizar un procés de
recol·lecció sobre elements del món clàssic dintre del qual vivím actualment.

Dintre del treball hi ha diversos apartats, un total de vint, que agrupa cadascun
d’ells en un àmbit diferent. Aquesta recol·lecció s’ha de fer buscant entre elements de
la vida quaotidiana, per tant, no cal buscar-los detalladament en alguna font
d’informació que la proporcioni.

El medis gràcies els quals he pogut realizar el meu treball han estat a través dels
diaris, les revistes, la televisió, el llibre de text de llatí de quart d’ESO, videos musicals,
pel·lícules de la televisió i del cinema, cartells i rètols del carrer en diverses ciutats i
pobles, i conversacions amb familiars i amics.

Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és observar que la cultura
clàssica, tant grega com llatina, és present en qualsevol lloc de l’actualitat, tant en
l’alimentació com en la música, la medicina o el cinema. A més, també podrem
observar en quins àmbits es troben més elements relacionats amb la cultura clàssica, i
segurament alguna raó explicable per la seva relació.

2. ÀMBITS

Per classificar tots els elements que he trobat en qualsevol lloc he decidit
organitzar-ho per ambits, tal i com ho proposava el treball.

Així doncs, els àmbits per classificar són els següents: alimentació, art,
astronomia, biologia, cinema i teatre, cosmètica, esports, història del patrimoni local i
toponímia, lingüistic, literatura, marques de cotxe, medicina i farmàcia, música,
onomàstica, química i física, roba i complements, toponímia, urbà i altres. En aquest
últim esmentat podrem trobar elements trobats en lloc molt diferents, però que
també han de ser posats en aquest treball ja que provénen d’una mateixa cultura, la
de la cultura clàssica.


2.1. ALIMENTACIÓ

En l’àmbit de l’alimentació podem trobar productes els quals els seus noms o el seu
disseny estan relacionats amb el món clàssic.

 Iogurt Griego. El seu nom fa referència al país de Grècia, i
l’envàs que conté el làctic està inspirat en un temple grec. Les
lletres del producte també estan inspirades en columnes
gregues.

 Llet Puleva Omega 3. Aquest producte porta un afegit
d’Omega 3, un àcid gras que ajuda a regular certes funcions
del sistema circulatori. D’aquí el seu nom.

 Activia Bifidus Activo. El iogurt Activia conté bífidus, una
bactèria que regula la flora intestinal. Bífidus prové del llatí,
que significa partit en dues parts. D’aquí el seu nom.

 Dinosaurus. Aquestes galetes porten el nom
Dinosaurus, del grec deinos “terrible” i sauros “rèptil”.
El nom és donat per la peculiar forma de les galetes,
diferents dinosaures.

 Gelats Frigo. La marca de gelats Frigo prové del nom llatí
frigus, que significa fred. El nom és donat perquè els gelats
són freds, i han agafat aquest nom.


 Gelats Magnum. La marca de gelats Magnum prové del
nom llatí magnum, que significa gran. El nom que li és
atribuit al gelat no està molt relacionat, ja que no és molt
gran, com en teoría hauria de ser pel nom.

2.2. ART

Entenem com a àmbit de l’art com a totes la obres d’artistes pintors, escultors i
arquitectes, els quals han representat el seu talent mitjançant quadres, escultures o
edificis arquitectònics.

En l’apartat de pintura podem trobar moltíssim quadres d’artistes famosos.
Sobretot, representen personatges de la mitologia grecollatina en el momento que
succeeix la part del mite més destacable. Aquest quadres estan ben conservats en
museus, però hi ha representacions en el llibre de llatí, el qual m’ajuda a entendre
millor la situació, o com a mínim, des de vista del punt de l’artista.

Com hi ha molts quadres, n’he triat uns quants com a exemples de la pintura
relacionada amb els mites.

Aquest quadre representa el naixement de Venus,
quan surt de dins l’ostra. Va ser pintat per Sandro
Botticelli i actualment està exposat a la Galleria degli
Uffizi, a Florència.

En aquest altre podem veure a Eco i Narcís.
Representa l’enamorament de Narcís amb els seu
reflexe, i una mica més apartada Eco, la nimfa que
estava enamorada de Narcís. Va ser pintat per John
W. Waterhouse, i que actualement es troba a la
Galeria Walker de Liverpool.


S’hi pot observar quatre personatges, Orfeu i Eurídice a la
part esquerra, i Plutó i Prospèrina a la dreta. Es
representada l’escena que Orfeu rescata a Eurídice dels
inferns. Aquest qudre ha estat pintat per P.P. Rubens. La
pots trobar al Museo del Prado, a Madrid.

En l’apartat d’escultura podem trobar també moltes escultures relacionades
amb la representació d’algun personatge mitològic. N’he triat unes quantes
representatives, que són famoses pel lloc on es troben.

L’escultura d’Atlas suportant els pilars de la Terra ha
esta bastant representada. Aquesta però, és present
en moltes pel·lícules americanes ja que es troba al
Rockefeller Center de Nova York. Va ser esculpida per
Lee Lawire al 1931.

Una altra escultura és Venus de Milo que representa Venus, la deesa de
l’amor i la bellesa. Aquesta escultura va ser creada aproximadament al 130 –
100 aC. per algú desconegut. Actualment es troba a al Musée du Louvre, a
Paris.

Aquesta escultura, també molt famosa, representa Apol·lo i Dafne en el
moment que Dafne es converteix en llorer. Va ser esculpida per Bernini.
Actualment es troba en una Galeria de Roma.


En l’apartat d’arquitectura podem trobar moltes construccions
arquitectòniques de l’època dels romans i de Grècia que encara segueixen en peu.
Com que n’hi ha una gran varietat d’edificis, n’he triat uns quants representatius com a
símbol d’arquitectura grecollatina.

Aquest amfiteatre anomenat Colisseu és un dels
amfiteatres més ben conservats i més gran. En la
ciutat de Roma, donava lloc a les lluites de
gladiadors. Va ser construit pel poble romà al segle I
dC. Actualment es pot visitar per dintre en plenes
condicions.

Aquest arc de triomf està situat a la Via Augusta, una
de les principals vies romanes. Actualment no circula
cap vehicle per sota. Aquest arc es va construir al
voltant de l’any 13 aC. El seu nom és Arc de Berà,
derivat del comte Berà.

El partenó de Grècia és el temple sagrat dedicat a la
deessa Atena Pàrtenos. Va ser construit al segle V aC.
És l’edifici més important de la Grècia clàssica.
Actualment s’està restaurant.

2.3. ASTRONOMIA

En aquest àmbit podem trobar tots els signes del zodíac, noms de
constel·lacions, de planetes, d’estrelles i d’altres cossos que hi ha a l’espai. I a més es
pot afegir la paraula “astronomia” que ja prové del grec, astron d’“estrella” i nomos
de “llei”.


 Signes del zodíac. La paraula zodíac prové del grec “zoon-diacos” que significa
roda dels animals. Hi podem trobar dotze que tots estan relacionants amb
l’estel que destaca més, i algun d’aquests estels també provénen de noms
llatins.

 Capricornivs (capricorn). Representa la cabra Amaltea, que va alletar
Zeus quan era petit i que després va col·locar-la al firmament per
tenir cura d’ell quan era petit.

 Aqvarivs (aquari). Representa Ganimedes, un jove que va
enamorar a Zeus per la seva bellesa; més tard fou raptat per
Zeus transformat en àgila i esdevenir el seu coper.

 Pisces (peixos). Representen els dos peixos que van ajudar a
Afrodita i Eros, el seu fill, mentre fugient d’un gegant.

 Aries (anyell). Representa l’anyell amb el velló d’or que va salvar
a Frixos i Hel·le d’acabar sacrificats pel seu pare, i després van sacrificar
l’anyell a Zeus en oferiment. El seu velló d’or va quedar penjat en un
bosc sagrat, fins que els argonautes se’l van emportar.

 Tavrvs (toro). Representa el toro que Zeus es va converir per
raptar Europa, la nimfa de Creta de qui s’havia enamorat.

 Gemini (bessons). Representa els dos bessons Càstor I Pòl·lux.
Eren inseparables, però un era fill de Zeus la qual cosa el convertia en
immortal, i l’altre fill d’un humà, i per tant immortal. Quan Càstor va
morir, Pòl·lux volia ser mortal, com el seu germà, i Zeus va acordar que
passarien mig any al cel i mig any al regne dels morts.

 Cancer (cranc). Representa el cranc que va ponçar el peu
d’Hèrcules per ordre de la seva maree Hera, que l’odiava per ser fill del
seu espós. Com a premi el va col·locar en el firmament en forma de
constel·lació.

 Leo (lleó). Representa el lleó de Nemea que atemoria a tota la
població de Nemea ja que tenia una pell invulnerable a qualsevol arma.
En un dels dotze treballs d’Hèrcules, el va haver de matar ofegant-lo i
després va fer de la seva pell una capa.


 Virgo (verge). Representa la jove Erígona, model de pietat filial que es
va suicidar al saber que el seu pare, rei d’Atenes, havia estat
assassinat per uns pastors.

 Libra (balança). Representa la deesea de la justicia, Astrea, que va
viure entre els humans però després va instal·lar-se al firmament.

 Scorpio (escorpí). Representa l’escorpí que va picar al taló del
gegant caçador Orió per ordres d’Àrtemis, que l’havia intentat violar.
Atémis penedida, va demanar a Zeus que col·loques també al firmament
Orió.

 Sagittarivs (sagitari). Representava la imatge del centaure Quiró,
expert en l’art de la guerra i la medicina.

 Estrelles. Moltes estrelles de l’univers han estat anomenades amb noms de
personatges del món clàssic.

 Pòl·lux. Estrella representativa al bessó immortal dels germans Pòl·lux i
Càstor. És l’estrella més destacada de la constel·lació de Gemini.
 Regulus. Significa petit rei, és l’estrella més destacada de la constel·lació
de Leo.
 Spica. Significa espiga de blat, és l’estrella més destacada de la
constel·lació de Virgo.
 Antares. Significa rival d’Ares, el déu de la guerra. És l’estrella més
destacada de la constel·lació de Aries.
 Óssa major. La nimfa Cal·listo va quedar embarassada de Júpiter. Diana
es va enterar i la va castigar convertint-la en óssa. Júpiter va sentir
compassió d’ella quan la seva filla la va intentar matar. Llavors la va
posar al firmament en forma d’estrella.
 Óssa menor. La filla de Cal·listo va voler matar una óssa un dia que
estava pel bosc. Al veure què anava a passar, Júpiter va conventir-les en
estrelles al firmament.

 Planetes. Gairebé tots els planetes del sistema solar han estat anomenats amb
noms de personatges del món clàssic.


 Mercuri. És el planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu Mercuri,
el déu missatger.
 Venus. És el segon planeta més proper al sol. El seu nom prové de la deesa
Venus, la deesa de l’amor i la bellesa.
 Mart. És el quart planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu Mart,
el déu de la guerra.
 Júpiter. És el cinquè planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu
Júpiter, el déu suprem que control·lava l’ordre social i les lleis.
 Saturn. És el sisè planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu
Saturn, el pare de Júpiter que va ser destronat pel seu fill.
 Urà. És el setè planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu Urà, el
déu del cel i el firmament, pare de Saturn.
 Neptú. És el vuitè planeta més proper al sol. El seu nom prové del déu
Neptú, el déu dels mars i els oceans, germà de Júpiter.
 Plutó. És el novè planeta més proper al sol, tot i que no és considerat del tot
un planeta. El seu nom prové del déu Plutó, el déu del món dels morts,
germà de Júpiter.

 Satèl·lits. Els planetes del sistema solar molts d’ells tenen satèl·lits que giren al
seu voltant. Aquests són satèl·lits naturals, però també n’hi ha d’artificials.
Molts d’ells han rebut noms de personatges de la mitología llatina.

 Satèl·lits de Júpiter. És un planeta del sistema solar amb més satèl·lits.
Uns quants d’ells són anomenats amb noms de personatges del món
clàssic: la nimfa Cal·listo, que va quedar embarassada de Júpiter i Diana
la va convertir en óssa; la nimfa Europa, la nimfa que Júpiter va
segresatar transformat de toro, i Ganímedes, jove de gran bellesa que
va ser raptat per Júpiter transformat en águila.

 Satèl·lits de Saturn. Aquest planeta també té molts satèl·lits al seu
voltant, i entre els anomenats per noms de personatges del món clàssic
podem trobar: el tità Atlas, que va ser condemnat a suportar els pilars
de la terra; la nimfa Dafne, de qui Apol·lo estava bojament enamorat;
Epimeteu, germà de Prometeu; Helena, germana de Pòl·lux que va ser
segrestada per Paris i originà la guerra de Troia; el déu Pan, déu dels
pastors i ramats, que li agradava molt perseguir nimfes; Pandora,
primera dóna creada per totes les divinitats per lliurar-la a Epimeteu;
Pòl·lux, el germà bessó de Càstor; i Prometeu, cosí de Júpiter que va
portar el foc als humans.


 Satèl·lits de Urà. Urà no poseeix tants satèl·lits com Júpiter i Saturn,
però podem destacar un, anomenat Cupido, fill de Venus i Mart.

 Satèl·lits de Neptú. Aquest planeta tampoc té molts satèl·lits al seu
voltant, però podem destacar a Galatea, l’estatua que Pigmalió va
escolpir i que després va cobrar vida.

 Programa Apol·lo 11. Va ser un programa espacial que va
portar els primers homes a la lluna amb el coet Saturn V. El
nom del programa ve del déu Apol·lo, el de la bellesa i la
música. El coet que va facilitar el transportament es deia
Saturn, igual que el pare de Júpiter, déu de l’agricultura.

2.4. BIOLOGIA

En l’àmbit de la biologia podem trobar una gran majoria de noms científics
relacionats amb els èssers vius que provénen de formes llatines. Tot i que trobem
moltes referències a les cultures clàssiques, destacaria:

 La nomenclatura dels éssers vius. Els noms científics que s'utilitzen són en llatí.
Aquest noms designen la família i les subfamílies a les quals pertanyen
cadascun.

 Cèl·lula. Prové de cellula, diminutiu de cel·la, cambra. El nom representa la
seva forma.

 Biologia. Prové de les paraules bios de “vida” i logos de “estudi”.

 Bífidus. Bacteria que regula la flora intestinal. Significa partit en dos.

 Bacteri. Prové del grec bakterion, que significa “bastonet”, la forma que té.


2.5. CALENDARI

En l’àmbit del calendari podem trobar elements com els dels noms dels mesos
de l’any i dels dies de la setmana. Aquests noms han evolucionat des que els romans
els van posar, i actualment són aquests mateixos, però evolucionats. Són utilitzats amb
molta freqüència.

Els mesos de l’any inicialment eren deu.

 Martius. Era el mes dedicat al Déu Mart, el de la guerra. Actual mes de març.

 Aprilis. Era el mes dedicat a la deessa Afrodita, la de l’amor i la bellesa. També
ve del verb aperio que significa obrir. Actual mes d’abril.

 Maius. Era el mes dedicat a la deessa Maia, la de la primavera. Actual mes de
maig.

 Iunius. Era el mes dedicat a la deessa Juno, esposa de Júpiter i deessa
protectora del matrimoni. Actual mes de juny.

 Iulius. Era el mes dedicat a Juli Cèsar. Antigament era anomenat quintilis que
significa cinquè mes, però es va canviar. Actual mes de juliol.

 Augustus. Era el mes dedicat a Octavi August. Antigament era anomenat
sextilis que significa sisè mes, però es va canviar. Actual mes d’agost.

 September. Era el setè mes. Nom compost per el numeral set i el mot imber
que significa pluja. Actual mes de setembre.

 October. Era el vuitè mes. Nom compost per el numeral vuit i el mot imber que
significa pluja. Actual mes d’octubre.

 November. Era el novè mes. Nom compost per el numeral nou i el mot imber
que significa pluja. Actual mes de novembre.

 December. Era el desè mes. Nom compost per el numeral deu i el mot imber
que significa pluja. Actual mes de desembre.

Quan van veure que els mesos no concordaven cada any, van afegir dos mesos més.


 Ianuarius. Era el mes dedicat al Déu Janus, el dels poms de les portes. Actual
mes de gener.

 Februarius. Era el mes didicat al Déu Februs, el de la purifiació i el foc. Actual
mes de febrer.

Més tard, aquets dos mesos van passar al principi de tot per tal d’aconseguir
millores en les conquestes militars.

Els dies de la setmana eres i són set. Tot i que alguns han patit algun canvi amb
influencia religiosa (jueva i cristiana).

 Dies lunae. Era el dia dedicat a la lluna,a Juno. Actual dilluns.

 Dies martis. Era el dia dedicat al Déu Mart, el de la guerra. Actual dimarts.

 Dies mercuri. Era el dia dedicat al Déu Mercuri, missatger dels Déus. Actual
dimecres.

 Dies iouis. Era el dia dedicat a Júpiter. Actual dijous.

 Dies veneris. Era el dia dedicat a la deessa Venus, la de l’amor i la bellesa.
Actual divendres.

 Dies saturni. Era el dia dedicat a Saturn, pare de Júpiter. Actual dissabte.

 Dies solis. Era el dia dedicat al Sol. Actual diumenge.

Més tard, per influència religiosa, dies saturni va canviar a sabbatum amb ajuda
dels jueus, aquest venia de Sabbat, el dia de les festes jueves; i dies solis van canviar a
dies Domenicus, de la religió cristina, dia del Senyor.

2.6. CINEMA I TEATRE

En l’àmbit del cinema podem trobar una gran llista de pel·lícules basades en
històries grecollatines o de la mitologia. Tot i que cal dir que moltes d’elles no han
seguit molt bé la historia principal, i queden reflectits alguns errors obvis.
La llista de pel·lícules és la següent:


 Hércules. Pel·lícula animada en la qual el protagonista, Hércules, viu les
aventura ambientades en la mitologia clàssica, tot i que sempre adaptades al
públic infatil. Representa els dotze treballs que Hèrcules va haver de fer.

 Troia. Explica la historia protagonitzada per Hèctor, Paris i Aquil·les on
s’enfronten troians i helens. Una característica famosa de la pel·lícula és el
cavall de fusta que acaba amb la victoria contra Troia. Representa la guerra que
va haver a Troia.

 Alejandro Magno. El film mostra i explica la vida del rei de Macedònia.
Inspirada en fets històrics, es pot apreciar la moguda vida que va viure el
monarca. En aquesta pe·lícula destaco el títol, magnum, que significa gran i el
nom amb el qual és conegut aquest rei.

 300. Adaptació del còmic inspirat en la lluita entre els espartants, amb només
300 soldats, liderats per Leònides contra els perses. Trobem la incorporació de
criatures mitològiques de la cultura llatina. Representa la lluita dels perses
contra els espartans, que va tenir lloc a la ciutat d’Esparta, una de les ciutats
més importants de l’antiga Grècia.

 Casi 300. Paròdia de la pel·lícula “300” explicada anteriorment. L’argument és
el mateix, però sempre des del punt de vista satíric.

 Ágora. Drama de la vida de la matemática Hipàtia d’Alexandria. La pel·lícula
enfronta dos temes, la ciència i les religions, en aquest cas el cristianisme. Ens
fixem en aquesta pel·lícula pel nom: Àgora. Era la plaça púlbica de les ciutats
més importants gregues, significa “mercat”.

 L’última legió. En la pel·lícula es veu representada la caiguda de l’Imperi romà
d’occident al segle V amb l’emperador Rómulo Augústulo. Aquests fets
s’ajunten amb els elements fantàstics de la llegenda del Rei Artur. Bàsicament
representa la caiguda de l’imperi i les situacions que van passar.

 Fúria de titans. Pel·lícula de ficció inspirada en el mite de Perseu. Incorpora
diversos Déus grecs i criatures mitològiques de la mateixa cultura o d’altres
com la nòrdica. Representa clarament, tot i que moltes escenes no són del tot
correctes, la història de Perseu.

 Metropolis. Pel·lícula de ciencia ficció que mostra una societat irreal i primida
per un sistema totalitari. L’única referencia a la cultura clàssica és el títol.


 Gladiator. Narra la història d’un gran general converitat en esclau per ser
gladiador. Té l’objectiu de tornar a Roma i venjar l’assassinat del seu últim
Emperador romà. Representa la mort del Cèsar i el poble romà juntament amb
el Senat de l’època.

 El laberinto del fauno. En la pel·lícula es barreja la guerra Civil Espanyola amb
un món de fantasia. Una nena vol alliverar la seva mare d’un Capità malvat,
endinsant-se pel bosc, descobreix un laberint amb fauna inquietant. La
pel·lícula fa referència a Pan, l’èsser mitològic d’aspecte horrible que viu en els
boscos.

 Espàrtac. Explica la historia d’Espàrtac, un esclau que per circumstàncies de la
vida es veu reclutat per ser entrenat com a gladiador i que amb el temps, farà
perillar la ciutat de Roma.

 Harry Potter. De la novelista J. K. Rowling, Harry Potter és un jove mag que
estudia en una escola de màgia juntament amb els seus amics. Amb ells viu
aventures apassionants amb l’objectiu d’aturar el malvat que va matar als seus
pares i ara, vol conquerir el món màgic. En la pel·lícula hi apareixen molts
elements de la cultura clàssica, tan èssers mitològics com expressions.

Expressions

 Animo restituo. Malefici per despertar una persona que ha
quedat esabornida. Del llatí animus-animi que significa ànima; i
restituo-restitere que significa restablir. La frase voldria dir
restablir l’anima, o sigui, despertar.

 Avis. Truc que fa que de la vareta surtin ocells. Del llatí avis-avis
que significa au. D’aquí a l’efecte que fa, ocellets volant.

 Crucio. Malefici imperdonable que tortura a la víctima. Del llatí
crucio-cruciare que significa torturar. D’aquí el poder que et
dóna aquest malefici.

 Impero. Malefici imperdonable que serveix per tenir sota el teu
control algú. Del llatí impero-imperare que significa manar.
D’aquí el poder que et dóna el malefici.


 Nox. Truc que fa apagar la llum de la vareta quan la tens encesa.
Del llatí nox-noctis que significa nit. D’aquí la sensació
d’oscuritat, com la nit, que fa el truc.

 Obitus per Subitum. Malefici imperdonable per matar algú al
moment, utilitzat contra en Harry la nit de la mort dels seus
pares. Del llatí obitus-obitus que significa mort i subitus-subita-
subitum, que significa de sobte. Per tant quedaría mort de
sobte.

 Protego. Truc que t’ajuda a protegir dels atacs del contrari fent-
los rebotar. Del llatí protego-protegere que significa protegir.
D’aquí el poder de protecció que et dóna el truc.

 Purgo. Truc que et facilita netejar coses que t’envolten. Del llatí
purgo-purgare que significa netejar. D’aquí la facilitat que et
proporciona.

 Ridiculus. Truc que transforma l’impostorus convertit en la més
temible de les pors a la cosa més ridícula i graciosa que és per a
cadascú. Del llatí ridiculus-ridicula-ridiculumque significa ridícul.
D’aquí l’efecte del truc.

 Silentio. Truc per fer emmudir algun èsser. Del llatí silentium-
silentii que significa silenci. D’aquí el poder de fer callar a algú
altre i haver silenci.

Èssers i personatges màgics

 Centaures. Èssers màgics que viuen als boscos dell col·legi d’en
Harry que es caracteritzen per ser bèsties mitat homes mitat
cavall, i molt salvatges. En la cultura clàssica també hi havien
centaurs, com Quiró, el que més va destacar.

 Fluffy. Nom que li és donat al gos
de tres caps que vigilia la porta
cap a la Pedra Filosofal. En la
cultura clàssica, el guardià de la
porta del món dels morts també
era un gos anomenat Cèrber que
es caracteritzava per tenir tres caps.


 Hermione. Millor amiga del protagonista. El seu nom és el
plural d’Hermes, el missatger dels Déus.

 Sirius. És el padrí del protagonista. El seu nom fa referència a
una constel·lació que hi ha en forma de gos. Aquest significat
ve perquè aquest personatge, quan vol, té la capacitat de
convertir-se en gos.

 Albus. Director de l’escola de màgia. El seu nom fa referència al
color blanc.

 Minerva. Professora responsable de Gryffindor. El seu nom fa
referència a la deessa romana de la guerra.

 Severus. Professor de pocions que té un gran paper en la
història. El seu nom fa referència al adjectiu llatí sever. Es
relaciona amb ell aquest adjectiu ja que és un profesor molt
estricte.

 Argus. És el guardià de l’escola de màgia. El seu nom fa
referència a una criatura mitológica grega que es caracteritzava
per tenir cent ulls i sempre vigilava. Se’n relaciona el nom per
ser el vigilant.

 Remus Lupus. Professor de defensa contra les Forces del Mal.
El seu nom fa referència a la lloba Remus que va cuidar dels
fundadors de Roma. El seu cognom significa llop en llatí, i és
perquè és un home llop.

 Ludo. Ministre del Ministeri de Màgia. El seu nom ve de joc. Es
caracteritza per ser un home que li agraden els jocs i les
apostes.

 Narcisa (Malfoy). Dóna de Lucius Malfoy i mare d’en Draco,
pertanyen a l’ordre de Lord Voldemort. El seu nom ve de
Narcís, un personatge de la mitologia clàssica.


De les pel·lícules, podem trobar també productores de cinema amb noms
relacionats amb elements grecollatins. És el cas de:

 Aurum produciones. Productora fundada l’any 2000 a
Espanya, ha produït pel·lícules com la saga Crepuscle, la
triología de El senyor dels anells, etc. La paraula llatina aurum
és la utilitzada en aquest cas, i significa or.

 Medusa Films. Gran productora italiana que a més de
produir pel·lícules, poseeix un gran nombre de sales de
cinema. La paraula medusa fa referència a la més terrible de
les germanes Gorgones, que petrificava amb la mirada.

També hi ha sèries televisives amb arguments del món clàssic. Podem trobar:

 Hispania. És una sèrie espanyola que representa
els conflictes que hi havia a Espanya quan els
romans volien conquerir el territori de la
península Ibèrica. Actualment aquesta sèrie es
pot veure a la cadena televisiva Antena 3.

 Rome. És una sèrie britànica que narra els conflictes,
els amors, les relacions entre romans durant la
República Romana a la ciutat de Roma. En el nostre
país és reproduida per la cadena televisiva Cuatro.

 Greek. És una sèrie estadounidenca que narra les
aventures d’adolescents en les fraternitats de les
respectives universitats. Com és una sèrie americana, en
anglès greek signifia grec. És poden veure moltes
fraternitats amb noms presos de lletres gregues, ja que
allí és molt freqüent això (Alta, Beta, Zeta, Delta, etc.) En
el nostre país és reproduida per la cadena televisiva La
Sexta.


 Àgora. Sèrie televisiva que informa de les
situacions polítiques i econòmiques, amb
entrevistes a protagonistas d’aquest àmbit i
debats entre opinions contràries. En el nostre
país és reproduida per Tv3. El nom del programa
fa referència al mot grec àgora que era el lloc on
s’ajuntaven els grecs per debaatre els temes més
actuals. Segurament fa referència a això.

En l’àmbit del teatre també podem trobar elements que tracten sobre temes
de la cultura clàssica.

 Teatre Coliseum. Teatre situat a la Gran via de
Madrid. El nom Coliseum és el nom donat a
l’importantíssim ambfiteatre de Roma. En aquest
cas, pren aquest nom fent referència al món de
l’espectacle i la diversió.

2.7. COSMÈTICA

En aquest àmbit trobem elements relacionats amb tractaments per la bellesa o
productes que ajuden a cuidar i millorar el cos humà.

 Garnier Fructis. Marca de xampú i suavitzants per als cabells. Del
llatí fructis, significa “difrutar”.

 Venus Palson. Marca de secador de cabells. Del llatí Venus,
deessa de la bellesa i l’amor.

 Venus Gillette. Marca de fulles per depilar per a dones. L’eslogan
d’aquesta marca és: Descubre la Diosa que hay en ti con Venus,
fent referència a la bellesa que tenia la deessa Venus.


 Magno. Marca de xampú i gels de bany. El seu nom, Mago, prové
de l’adjectiu llatí magnum, que significa gran.

2.8. ESPORTS

En l’àmbit dels esports podem trobar diversos elements relacionats amb la
cultura clàssica. Són els següents:

 Hércules de Alicante C. F. Equip de futbol d’Alicant que ha participat en la Lliga
Espanyola de futbol en Primera divisió la temporada 2010-2011, però malgrat
el seu esforç, la temporada que ve jugarà a Segona divisió. La
història del club diu que li van donar aquest nom (Hércules)
ja que el seu fundador es va inspirar amb el personatge de la
mitologia clàssica, Hércules. En el seu escut podem apreciar
un home amb una corona de llorer al cap, típic dels romans.

 Panathinaikos. Club deportiu de la ciutat d’Atenes. La primera
secció del club va ser de futbol l’any 1908. Sumen un total de
setze seccions, els esports més comuns. Actualment és el club
més destacat de Grècia.

 Cancerbero. En castellà nom que li és donat al porter de futbol. Li atribueixen
aquest nom ja que és l’encarregat de vigilar la porteria i no deixar entrar
pilotes. En la mitologia clàssica, Cèrber, era el gos guardià dels inferns.

 El Colisseum. Estadi de futbol del Getafe C. F. situat a la
ciutat de Madrid. Té capacitat per a 16.000 espectadors.
L’estadi es va contruir l’any 1998. El Colisseum era
l’ambfiteatre més important de Roma, i segurament
també li van posar aquest nom, ja que era un lloc
destinat als espectacles.


 Cani. Jugador de futbol centrecampista del Villarreal C. F. El seu
nom real és Rubén Gracia Calmache, però és conegut per Cani.
En llatí canis-canis significa gos.

 Estadi de los Juegos Mediterráneos. Estadi de futbol de
l’U. D. Almeria. L’estadi va ser inaugurat l’any 2004 per
als jocs olímplics del Mediterrani. D’aquí el seu nom.
L’adjectiu mediterráneos fa referència al mar que els
romans van anomenar, el Mare Nostrum, i després l’actual.

 Venus Williams. Tenista nord-americana. És molt famosa
ja que és molt bona en aquest esport. Ha guanyat molts
campionats mundials i ha participat ens els Jocs Olímpics
diverses vegades. El seu nom fa referència a la deessa
Venus, la deessa de l’amor I la bellesa.

 Decatló. Prova esportiva que consisteix a realizar un seguit de deu proves. Del
llatí deca que significa deu, deu proves que s’han de realitzar.

 Pentatló. Prova esportiva que consisteix a realizar un seguit de cinc proves. Del
llatí penta que significa cinc, cinc proves que s’han de realitzar.

2.9. HISTÒRIA DEL PATRIMONI LOCAL I TOPONÍMIA

En aquest àmbit podem trobar elements relacionats amb la història i la
geografía, tan noms de ciutats, pobles, mars, etc., com edificis o monuments de ciutats
que encara són conservats i contenen algun escrit llatí.

 Tarraco Scipionvs opvs. A l’entrada de Tarragona
hi ha una pedra amb aquestes paraules gravades.
En llatí significa Tarragona obra dels Escipions, ja
que aquesta familia va tenir una gran importància
en la ciutat de Tarraco, sobretot durant la
República.


 Ícaria. És un illa grega del mar Egea. El seu nom prové d’Ícar, el fill de Dèdal,
que mentre fugien volant amb unes ales enganxades amb cera se li van desfer i
va caure al mar a prop d’aquesta illa.

 Mar Mediterrani. És el mar que tenim a les nostres costes. Els romans
l’anomenaven Mare nostrum que significa mar nostra, ja que tot el seu imperi
era al voltant d’aquest mar. En molts mites hi apareix el mar mediterrani, com
Ulisses i Jàson i els argonautes.

 Roma. A la ciutat de Roma, visitada ens els últims mesos, conté molts elements
de la cultura clàssica. Des de l’època dels romans, algunes columnes, edificis i
inscripcions continuent essent visibles avui en dia. A continuación hi ha unes
quantes fotografies on s’hi pot veure elements romànics.


En les fotografies podem veure monuments i edificis (no sencers) de Roma,
escriptures en els sostres i en plaques gravades. També hi ha estatues escultures
humanes. En l’última forografia hi ha gravat SPQR Senatus Populusque Romanus que
significa el senat i el poble romà, és una inscripció que és molt freqüent trobar-la a
Roma, ja que està gravada en totes les tapes del clavegueram.

 Tarragona. Citut més important de la provincia de Tarragona. Els romans van
convertit la ciutat de Tarraco en la capital de Tarraconense i va esdevenir una
gran i important colònia. Actualment encara es conserven molts monuments i
edificis romans. A continuació hi ha unes imatges sobre els elements de la
cultura clàssica que més bé es conserven de Tarraco.

 Barcelona. Ciutat més important de Catalunya. Segons el mite d’Hèrcules, quan
va naufragar juntament amb els argonautes, va arribar a l’actual ciutat, i la va
anomenar Barca nona que significa novena barca, amb la qual van naufragar.
D’aquí deriva el nom. Tot i això, no conserven gaires elements de la cultura
clàssica, ja que han hagut moltes guerres i molts pobles colonitzadors després
d’ells.


 Mallorca. En la ciutat de Mallorca també podem trobar elements de la cultura
clàssica. Sobretot es poden trobar en inscripcions d’esglèsia i cartells
relacionats amb l’esglèsia catòlica.


2.10. LINGÜÍSTIC

En l’àmbit lingüístic podem trobar elements d’ús quotidià i que segurament no
els hi donem importància, ja que els veiem escrits i parlats molt sovint. Aquests
elements els he trobat en diaris d’internet: El punt i l’Avui+ (generalment).

Mots i expressions d’origen mitològic

 Meduses. Animal marí. Segons la cultura clàssica, Medusa era la més
temible de les germanes Gorgones, es caracteritzava per tenir serps en
comptes de cabells.

 Museu. Lloc destinat a les exposicions d’art. En la cultura
clàssica, les muses eren les persones que inspiraven els
poetes.

 Mercuri. Substància química de metall líquid que es mou constantment.
S’aquí el nom relacionat amb la mitologia clàssica, Mercuri, el missatger
dels Déus.

 Pànic. Por desmesurada. Segons la mitologia, Pan era un sàtir que
habitava als boscos i que tenia un aspecto molt repulsiu que espantava
a tothom.


 Morfina. Substància sedant que actual al sistema nerviós. Derivat de
Morfeu, Déu que adormia als mortals amb una flor.

 Quimeres. Creació imaginària que es pren com una realitat. Segons la
mitologia clàssica, les quimeres eren monstres fabulosos amb barreja de
serp, lleó i cabra que escopia foc.

 Taló d’Aquil·les. Punt vulnerable, de feblesa. Segons la mitologia, la
mare d’Aquil·les va banyar al seu fill agafant-lo pels talons, i va convertir
el seu cos en inmortal, exepte els talons. A la guerra de Troia, una fletxa
de clavar-se al taló vulnerable.

 Cavall de Troia. Frase que expressa que hi ha un enemic interior, un
traïdor. Fa referència al cavall de fusta que els grecs van contruir i que
amagava els guerrers a dintre.


 Fil d’Ariadna. Indicacions fàcils de seguir per trobar alguna cosa. Fa
referència al fil que Ariadna va donar a Teseu per poder sortir del
laberint del minotaure.

 Treball de Sísif. Treball que es considerat inútil. Fa referència a Sísif, va
engañar als Déus, i com a càstic, va ser condemnat als inferns a fer pujar
una pedra al cim d’un turó que quan arribava a dalt, tornava a baixar.

Mots i expressions de temps

 A posteriori. Després dels fets.

 A priori. Abans dels fets.


 Ante meridiem i post meridiem. Abans/després del migdia.

 Ipso facto. Ara mateix.

 Sine die. Sense data concreta.



 Carpe diem. Aprofita el moment.

 In extremis. En l’últim
moment.


 In fraganti. A l’acte, en el mateix momento de fer una acció.

Altres expressions

 Amor platònic. Amor irreal; referent a les conversacions inabastables de
Plató.

 Tots els camins porten a Roma. Un mateix problema té moltes
solucions, referent a la gran xarxa romana de carreteres.

 Perdre el fil. Deixar de seguir el discurs, l’acció, el fet; referent al fil
d’Ariadna en el laberint.

 Ser un tros de quòniam. Ser molt ignorant; referent a la conjunció
llatina quoniam que vol dir perquè.


 Tenir ínfules. Tenir pretencions; referent a l’antiga banda blanca que
emvoltava el cap.

 Ultimatum. L’última vegada, l’última oportunitat.

 Modus vivendi. Manera de viure, de fer.

 Opera prima. La primera obra.


Expressions i llatinismes relacionats amb els estudis

 Agenda. Eina escolar que s’utilitza per recordar què has de fer; les coses
que cal fer, literalment.

 Aula Magna. Sala gran on els universitaris celebren els actes acadèmics.
Però actualment és el nom d’un col·legi on et pots treure oposicions i
t’ajuden.

 Superàvit/dèficit. Quan hi ha una operació
financiera i ha quedat en superàvit diem que ha
quedat en positiu, ja que del llatí significa n’ha
sobrat; i quan l’operació ha quedat en negatiu, diem
que ha quedat en dèficit, del llatí en falta. Prové
dels llatinismes superàvit i dèficit. S’utilitza molt en
economia.

Mots i expressions de manera

 De facto. De fet, indica una situación que ja és real malgrat que no
hi hagi un reconeixement oficial.


 De incognito. D’incògnit, quan algú pren una forma no habitual en
ell a fi de passar desapercebut.

 Ex professo. Expressament.

 Mea culpa. Per la meva culpa. Quan algú assumeix davant els altres
la seves responibilitat davant un fet censurable.

2.11. LITERATURA

En l’àmbit de la literatura podem trobar elements relacionats amb obres
literàries o elements secundàris específics.

 Lira. Se’n diu del estrofa propia de la poesia castellana. En la mitologia clàssica,
la lira era l’instrument que Orfeu utilitzava per amansir les feres, roques i
persones.


 La íliada de Homer. Poema grec que narra una part de la
guerra de Troia. Principalment en centra en Aquil·les. El
títol de l’obra fa referència a l’antic nom grec de Troia,
Ilión.

 La Celestina. En aquest llibre de literatura castella hi apareix un personatge
masculí, un dels protagonistas anomenat Calisto. Aquest nom és el mateix que
la nimfa que Júpiter va deixar embarassada.

2.12. MARQUES DE COTXES

En l’àmbit del motor i les marques de cotxe podem trobar elements relacionats
amb la cultura clàssica. Són els següents:

 Volvo. Marca de cotxes espanyola. Del llatí volvo-volvere que significa fer rodar.
Fa referència a aquest verb ja que el cotxe fa girar les seves rodes per
desplaçar-se.

 Alfa Romeo. Marca de cotxe italiana que es caracteritza per
produir un model de cotxe esportiu. Com el seu nom indica,
Alfa és la primera lletra de l’abecedari grec. En el seu escut
porta una serp cargolada en un pal, aquest era un símbol de
la vara d’Escolapi, propi també de la medicina.

 Maserati. Marca de cotxe italiana que es caracteritza pels
seus cotxes de gran luxe. El símbol de la marca està
inspirada en el trident de Neptú, ja que la ciutat on es va
crear, la plaça més important hi havia Neptú.

 Seat Altea. Model de cotxe esportiu de la marca Seat. Del grec Altea que
significa saludable, la que cura.


 Reanult Clio. Model de cotxe esportiu de la marca de cotxe Renault. El seu nom
fa referència a una de les nou muses. Clio era la protectora de la història i és
representada freqüentment en obres clàssiques am un rotlle d’escriptura a les
mans. Era la més famosa i cèlebre.

2.13. MEDICINA I FARMÀCIA

En aquest àmbit podem trobar elements relacionats amb la medicina i la
farmàcia. També vocabulari mèdic i altres elements secundaris.

Salut

 Salut. Del llatí Salus, una divinitat protectora de la salut pública. Estat en què
l’organisme exerceix les seves funcions normalment i lliure de malalties.





 Organització Munidial de la Salut. Aquesta organització utilitza
el símbol de la vara d’Esculapi, una serp enroscada a una vara.
Des de la seva fundació, és el símbol de la medicina.

 Metge. Del llatí medicus que significa guaridor. Actualment és la persona
encarregada de








 Infecció. Del llatí infecere que significa tenyir, tacar. Introducció d’elements
patògens capaços de desenvolupar dintre del nostre cos i produir substàncies
tòxiques.

 Virus. Del llatí virus que significa verí. Membre dels grups infecciosos.

 Cesària. Del llatí caedo que significa tallar. També prové del nom de Juli Cèsar,
ja que aquest general romà no va venir al món per part natural.

 Placebo. Del llatí placebo (futur) que significa t’agradaré. Medicament innocu
que alleuja el dolor “fals” del pacient, ja que ell es pensa que en té un.


 Fecundació in vitro. Del llatí in vitro que significa en el vidre. És la fecundació
que és realitzada fora del si matern, és a dir, en una proveta.

 Panacea. Del llatí panacea que és el nom d’una planta la qual se li atribuïa
qualitat de curar-ho tot. Actualment, remei que guareix tots els mals.

2.14. MÚSICA

En l’àmbit de la música podem trobar elements també relacionats amb
cançons, cantants o altres elements curiosos. Són els següents:

 Ares. Programa per descarregar cançons i videos musicals per
via internet. Fa referència al nom del Déu de la guerra, Ares.
Tot i això, no hi ha referència directe entre el nom del Déu i el
del programa musical.

 Hercules. Marca de productes electrònics destacat pels seus
altaveus. El seu nom fa referència a l’heroi de la cultura
clàssica Hércules.

 Romulo y Remo. Grup de música conegut pel tema A mi me gusta la cama de
María. Fa referència als fundadors de Roma, Ròmul i Rem.


 El sueño de Morfeo. Grup de música espanyol d’estil pop-
rock celta. Prové del nord, d’Astúries i és conegut per
moltes de les seves cançons. El seu primer àlbum va ser
publicat al 2005. El seu nom fa referència a Morfeu, el
Déu que feia adormir plàcidament els mortals amb una
flor.

 Aqua. Grup de música danès d’estil eurodance. Al 1997
va publicar el seu álbum Aquarium, i es va fer famós pel
seu tema Barbie Girl. El seu nom aqua-aquae que
significa aigua; i el seu álbum prové de aquarius-
aquaria-aquarium que significa relatiu a l’aigua, relatiu
al grup de música, aigua.

 Opus (op.). És la manera d’anomenar una obra musical de gran importància. Ve
directament del llatí, obra. La podem trobar en gairebé totes les obres
musicals. A part, també hi ha el títol de moltes composicions en llatí. N’he
trobat algunes, són les següents:


 Òpera Orfeu i Eurídice. És una òpera que el passat
mes de maig estava en el teatre. Fa referència al
mite entre Orfeu i Eurídice, dos joves enamorats
que després de la mort de la jove, Orfeu, intenta
baixar als inferns per recuperar-la, però tot i
l’encant de la seva lira i el seu cant, no aconsegueix
endur-se-la al món dels vius. Aquí al costat es pot
veure el cartell propagandístic de l’òpera que
recentment han estrenat.

2.15. ONOMÀSTICA

En aquest àmbit podem trobar elements de noms procedents del llatí. Tots el
noms que hi ha a continuació són de gent propera a mi, familiars i amics.

Adrià Brau (excompany de classe) del grec, ric.
Agustín Prados (pare d’amic) del llatí, familia imperial.
Antoni Pueyo (avi) del llatí, florit.
Cosme Prenafeta (tiet) del grec, net.
Dionís Ribera (pare d’amic) del grec, Déu del vi.
Jorge Pueyo (pare) del grec, pagès.
Julian Frias (tiet) del llatí, de cabell rissat.
Pablo Monteiro (company) del grec, petit.
Sergio Pueyo (tiet) del llatí, de Sèrbia.
Víctor Pueyo (germà) del llatí, guanyador.

Alba Mollé (amiga) del llatí, de pell blanca.
Araceli Hernàndez (professora) del llatí, l’altar del cel.
Ariadna Mora (companya) del grec, dolç cant.
Helena Plaza (tieta) del grec, antorxa.
Júlia Dolcet (amiga) del llatí, amb el cabell rissat.
Marina Martí (amiga) del llatí, dona del mar.
Minerva Meléndez (companya) del llatí, deessa de la saviesa.
Rosa Prenafeta (mare) del llatí, flor.
Sandra Ortiz (companya) del grec, ajudant de l’humanitat.
Úrsula Mompel (tieta) del llatí, óssa.


Hi ha moltíssims noms més que provénen del llatí o del grec, però aquests vint
n’hi ha suficient per fer-s’en una idea.
A més de noms, també hi ha cognoms. Com a exemple podem posar Tebes
(cognom d’una companya) que és una ciutat de Grècia. I així amb molts més.

2.16. QUÍMICA

En aquest àmbit podem trobar alguns elements de la taula periòdica. També
símbols físics que són representats per lletres gregues o llatines.

Elements de la taula periòdica

 Hg. Mercuri. Missatger dels Déus.
 U. Urani. D’Urà, el Déu del cel i el firmament.
 Np. Neptuni. De Neptú, Déu dels mars i oceans.
 Pu. Plutoni. De Plutó, Déu del món dels morts, germà de Júpiter.
 Ce. Ceri. De Ceres, deessa de l’agricultura.
 Ti. Titani. Dels titans, els primers fills de la Terra segons la mitologia grega.
 Mg. Magnesi. De magnesia, comarca de Tessàlia, Grècia.
 Eu. Eurpopi. De Europa, nimfa que Júpiter va raptar.

 Cl. Clor. Del grec chloros que significa groc-verdòs.
 Cr. Crom. Del grec chroma que significa color.
 Br. Brom. Del grec bromos que significa pudor.
 Rh. Rodi. Del grec rhodon que significa color rosat.
 I. Iode. Del grec iodes que significa violeta.
 Cs. Cesi. Del llatí caesius que significa blau cel.
 Dy. Del grec dysprositos que significa tornar-se dur.
 Os. Osmi. Del grec osmi que significa olor.

 Au. Or. Del llatí aurum que significa aurora resplendent.
 Ra. Radi. Del llatí radium que significa raig.
 Pm. Prometi. De Prometeu, cosí de Júpiter.
 Ta. Tantali. De Tàntal, fill de Júpiter.
 Li. Liti. Del llatí lithos que significa roca.
 Na. Sodi. Del llatí natrium que significa nitrat de sodi.
 P. Fòsfor. Del llatí phosphoros que significa portador de llum.
 Kr. Criptó. Del grec kryptos que significa ocult, secret.


Aquests són alguns dels elements de la taula periòdica que tenen procedència
del grec i del llatí. N’hi ha més elements, però aquests són uns quants representatius.

2.17. ROBA I COMPLEMENTS

En aquest àmbit podem trobar marques de roba i complements dels quals els
seus noms tenen relació amb la cultura clàssica. També podem trobar botigues amb
noms d’expressions llatines.

 Versace. Marca de roba italiana fundada al 1978. Es
caracteritza per el seu logo, la cara de la Medusa, la més
terrible de les germanes Gorgones, que petrificava amb la
mirada.

 Versus. Marca d’ulleres. Fa referència a la paraula llatina
versus que significa direcció, cap a un lloc, però que
atctualment s’ha és coneguda com a contra.

 Nike. Marca desportiva estadounidenca. El seu logo està
inspirat en la deessa grega Niké, la deessa que tenia ales.
També simbolitza la victòria en forma de V, i el símbol
intenta semblar-s’hi. Vol representar la veolcitat i el
moviment, com la deessa, ja que fa productes per l’esport.

 Omega. Marca de rellotges de Suïssa. Es caracteritza per
la seva importància en el món de l’esport, ja que ha estat
cronòmetre en molts jocs olímpics. Tan el seu nom com el
seu logo, fan referència a la lletra grega Omega.

 Cibeles Fashion Week. Passarel·la de moda que té lloc a Madrid durant el mes
de febrer. Fa referència a la deessa Cibeles, la deessa dels animals i la
naturalesa.


 Modus Vivendis. Botiga de roba
situada a la ciutat de Mallorca. No
pertany a cap cadena comercial, és una
botiga privada. L’expressió modus
vivendi significa “manera de viure”.

2.18. URBÀ

En l’àmbit urbà podem trobar noms de places, carrers i avingudes relacionats
amb la cultura clàssica. També hi ha escultures o fonts publiques relacionades. Són les
següents:

 Font de Neptú. Font situada a Madrid. Es
coneguda per les celebracions futbolístiques de
l’Atlètic de Madrid. En aquesta font hi ha
representada la figura de Neptú, damunt d’un
carruatge, amb un trident a la mà.

 Font de Cibeles. Font situada al centre de Madrid. Es
coneguda per les celebracions futbolístiques del Reial
Madrid. En aquesta font hi ha representada la deessa
Cibeles, la dels animals i la naturalesa, damunt d’un
carruatge tirat per lleons.

 Via Augusta. Carretera principal de la costa del Mediterrani que uneix Cadis
amb Roma. La van contruir el romans, i va ser manada construir per Cèsar
Augustus. Actualment encara és utilitzada com a via de comunicació per al
transport terrestre.

 Avinguda dels Camps Elisis. En francés Avenue des
Champes Élysées. Fa referència als Camps Elisis que hi
havia a una banda de la llacuna Estígia, on les ànimes
dels benaurats gaudien per sempre de tots els plaers.


2.19. ALTRES

En aquest àmbit podem trobar elements de diferent procedència, així que són
bastant variats.

 Erasmus. És un programa universitari que promou l’intercanvi d’estudiants
dintre la Comissió Europea. Del llatí Erasmus que significa amable, digne
d’amor. Però per altra banda, ERASMUS són les sigles de European Region
Action Scheme for the Mobility of University Students.

 Àgora. Llibreria i papeleria situada al poble de Torredembarra. El seu nom fa
referència a la plaça on els grecs d’ajuntaven paer parlar i discutir temes
d’actualitat. Literalment significa “mercat”.

 Carpe diem. Llibreria situada al poble de Torredembarra. El seu nom fa
referència a l’expressió llatina “aprofita el moment”.

 Alfa i Omega. És una estatua que està situada dins del
mar a prop de la costa de la població de
Torredembarra. Com diu el seu nom, l’estatua està
formada per les dues lletres de l’alfabet grec Alfa i
Omega.


3. CONCLUSIONS

Després d’haver realitzat aquest treball he pogut observar que ja sabia moltes
coses relacionades amb el món de la cultura clàssica, però tot i així, he pogut observar
que hi ha molts elements en diversos llocs que no esperava. D’altres, simplement, no
era conscient que ho eren, i després d’haver estat estudiant durant tot el curs la
cultura clàssica i la seva història dintre de la civilització romana, he vist que són
utilitzats diàriament en molts àmbits.

Els diferents elements que he presentat en aquest treball m’han servit, també,
per veure en quins àmbits hi predominen més i en quins menys.

Els àmbits més predominants són els realacionats amb: l’art, (pintures,
escultures i edificis i monuments arquitectònics), l’astronomia, la biologia, el cinema i
el teatre, les expressions i els llatinismes, l’onomàstica i la química. Generalment tots
aquests àmbits estan relacionats amb la mitologia, ja que va ser un dels fets que va
tenir més importància, és a dir, les creences sobre altres races superiors (els Déus) i les
seves històries, van protagonitzar molts episodis que van servir d’exemple per a molta
gent.

Per altra banda, els àmbits que menys he trobat han estat cosmètica, literatura,
urbanisme i altres. Aquí he pogut trobar elements molts dispersos, sense tenir una
relació comuna. Però tot i així m’han sorprés gratament.

Podem concloure que he aconseguit l’objectiu principal d’aquest treball:
observar que els elements de la cultura clàssica formen part de la nostra vida
quotidiana. També he vist en quins aspectes van més lligat els elements, i m’ha servit
més que res, per adonar-me de la seva importància dintre l’actualitat. Per més que
passen els anys, aquesta cultura s’ha conservat i això significa que ha estat destacada
durant anys i anys.


Elements del món clàssic en l'actualitat

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Elements del món clàssic en l'actualitat

Similar to Elements del món clàssic en l'actualitat (20)

More from Cristina Pueyo

More from Cristina Pueyo (20)

Elements del món clàssic en l'actualitat