Esquema amb alguna explicació molt breu de la Literatura Llatina per l'assignatura de Llatí a 2n de BAT (2012).

1. Literatura Llatina
POESIA ÈPICA
o Primers escrits literaris – poesia èpica (Traducció al llatí de l’Odissea)
Consolidat per Nevi i Enni: creadors de l’epopeia nacional
VIRGILI
o 70 aC, Màntua – 19 aC, Bríndisi, viu l’època de l’emperador Octavi August. Pertany al
cercle literari de Mecenes.
o Bucòliques: Conjunt de poemes de temàtica pastoral, on els pastors parlen de temes
amorosos, socials, etc.
o Geòrgiques: Poema didàctic per als camperols italians.
o Eneida:
o 12 cants i quasi 10000 versos
o Aventures d’Enees, que fuig de la destrucció de Troia per fundar una nova
pàtria a Itàlia.
o Inspirada en Homer: primera part (viatge) – Eneida; segona part (lluites) –
Ilíada
o Objectiu: explicar els orígens de Roma i relacionar la gens Iulia (August) amb
Enees que, alhora, és descendent dels déus.
o Després d’11 anys de feina, Virgili moria deixant l’obra inacabada, i va
demanar que la cremessin, però August no en va fer cas i la va acabar ell.
COMÈDIA
o Igual que el gènere dramàtic, la comèdia també ve d’influència grega.
Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues.
o Fabula palliata: comèdia de manera grega, desenvolupada a Grècia, vestit – pallium
o Fabula togata: comèdia d’ambient romà, vestit – toga.
PLAUTE
o Viu entre els segles III-II aC. Poca informació de la seva vida.
o Es dedica exclusivament a la comèdia pal·liata. Única finalitat de l’obra: fer riure el
públic.
o Fil argumental semblant: família es separa – confusió de dues persones i intercanvi de
papers – embolic que es resol bé gràcies a l’esclau principal.
o Personatges fixos:
o Protagonistes:
 El vell: Estricte, furiós. Objecte de burles.
 La matrona: Mal caràcter, capriciosa i malgasta diners. Connotacions
negatives.
 El jove: Protagonista, eclipsat per l’esclau. Enamorat.

2.  La jove: Cortesana o jove donzella. Apareix poc en escena.
 Esclau: Vertader protagonista. Murri, desvergonyit, llest, mentider. Es
burla de tothom, guia de l’acció.
o Personatges secundaris:
 Soldat: Plaute vol ridiculitzar els militars. Fanfarró, en el fons és un
covard i faltat d’amants
 Paràsit: Còmic i astut. Té gana.
 Prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs. Exigeix
constantment els diners.
o S’inspira en la comèdia Nova grega, però dóna caràcter romà i estil personal
(personificació d’objectes, referències mitològiques, contaminatio, combina el diàleg i
la cançó).
o Plaute enriqueix la llengua llatina: utilitza un llenguatge viu, ric, i completament nou.
És un reflex de la llengua de carrer: la classe baixa parla bastament, i l’alta amb
elegància.
o Estructura: pròleg inicial.
o Algunes obres: Amphitruo, Asinaria, Bacchides, Miles Gloriosus, Rudens...
TERENCI
o Segle II aC, posterior a Plaute. Arriba a Roma com a esclau, aconsegueix la llibertat i
s’introdueix en el cercle dels Escipions.
o Algunes obres: Andria, Phormio, Hecyra, Eunuchus...
o Menys èxit que Plaute
o Obres més calculades i reflexives. Personatges – nucli de l’acció: “Terenci, comediògraf
de la humanitas”
o Llenguatge més refinat.
o Caràcter educatiu i moralitzador
OVIDI
o Viu sota l’imperi d’Octavi August. Pertany al cercle literari de Messala (allunyat de la
política)
o Messala - Tibul, Properci: expressen sentiments íntims (amor)
o Neix el 43 aC, família benestant. Estudia a Roma, Grècia i Àsia (retòrica)
o Exerceix càrrecs polítics, ho deixa per la poesia (èxit)
o August el desterra – causes:
o Error: implicació involuntària en una conspiració de la família imperial
(successió o adulteri)
o Carmen (poema): “Art amatòria” – eròtic i sensual (“corromput” segons
August)
o Mor a l’exili el 17 dC
o Gènere principal: poesia elegíaca (amor). També poesia èpica.

3. o Amors: situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (relació fictícia
amb Corinna)
o Heroides: epístoles escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents.
(Ovidi és gran coneixedor de l’ànima femenina, coneix els seus sentiments)
o Art amatòria: poema didàctic per a amants. 2 llibres primers per als homes (seduir i
conservar l’amor), 3r llibre per a les dones (consells)
o Receptes de bellesa: receptari de cosmètica
o Remeis a l’amor: com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor
o Fastos: descripció de les festes romanes, mesos de l’any, fenòmens celestes,
constel·lacions i mites.
o Tristes: (durant l’exili) cartes per ningú, passatges autobiogràfics, acomiadament de
Roma.
o Pòntiques: poemes als seus amics perquè implorin el perdó d’August, I el mantinguin
informat del que passa a Roma.
o Halièutica: tractat de pesca
o Contra Ibis: mitologia contra un enemic anònim que culpa de les seves desgràcies.
o Les Metamorfosis: Conjunt de llibres on es narren mites, seguint un ordre cronològic
(Caos, aparició dels déus i els homes, lluita contra els titans, el diluvi...). Per ex.: Apol·lo
i Dafne, Atena i Aracne, Perseu i Medusa, Medea...
o Obra inacabada, volia cremar-la abans de marxar a l’exili, però se’n van
publicar còpies.
CICERÓ
o Orador per excel·lència de Roma (període republicà)
o Neix el 106 aC. Exitosa carrera política (cònsol)  acció contra la conjuració de Catilina
(atemptat contra el govern)
o Ciceró contrari a Cèsar, es retira de la política quan Cèsar guanya. Quan Cèsar mor,
torna a la política i ataca Marc Antoni  assassinat 43 aC
o Discursos:
o contingut jurídic: Defensa del poeta Àrquias, Defensa de Miló, Verrines
o Caràcter polític: Filípiques (ataca M. Antoni), Catilinàries (contra la conjuració
conra la Rep.: 4 discursos: Senat, Fòrum, Fòrum informar de la detenció,
condemna mort)
o Passos per elaborar un discurs: Inventio – Dispositio – Elocutio – Memoria -
Actio
o Tractats de retòrica:
o De l’orador: qualitats per ser bon orador. Parts del discurs: Introducció o exodi
(guanyar-se la simpatia del públic) – Exposició (narració dels motius) –
Argumentació (justificar el que diu, atacar el contrari) – Conclusió o peroració
(resum i intentar que es compleixin les peticions)
o Tractats politicofilosòfics:
o Política: La república (on discuteix quina és la millor forma de govern:
república); Les lleis (aplicació pràctica de La república)

4. o Filosòfic – moral: difon les idees dels filòsofs grecs a Roma. Creador de
terminologia filosofia llatina. Dels deures (bé moral); De la vellesa (no témer la
vellesa); De l’amistat
o Epístoles: coneixem fets de la seva vida gràcies a la correspondència que mantenia
amb els seus amics i familiars.
HORACI
o Poeta líric llatí més representatiu (referències a ell mateix i als seus sentiments)
o S’insipira en Alceu i Safo de Lesbos i adapta al llatí els seus versos.
o El precursor llatí d’H fou Catul, que dedica la seva obra a Clòdia, el seu amor
impossible.
o Neix el 65 aC. Vida dura. Gràcies a Virgili, acaba formant part del cercle de Mecenes
o Epodes: poemes breus amb caire violent i sarcàstic, contra els prototips de l’època.
o Sàtires: poemes temàtica variada. Símptoma de la renovació moralitzadora d’August.
Reflex de la societat del moment.
o Odes: composicions líriques que imiten Catul. Vol rivalitzar amb la lírica grega.
Temàtica diversa.
o Altres: poemes filosòfics-morals, religiosos, polítics (August pacificador)
o Epístoles: cartes als amics en les quals es pregunta com ser feliç
o “Epístola adreçada als Pisons”: normes per elaborar una bona composició
poètica
o Cant secular: himne per a les celebracions d’August. Després, escriu un llibre d’odes,
exaltant August.
o Horaci: partidari de la pax augusta.
o Tòpics literari: expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de
característiques semblants i que es repeteixen al llarg de la història de la literatura.
o Beatus ille: Viure al camp – tranquil·litat.
o Carpe diem: aprofitar els moments de la vida.
o Aurea mediocritas: moderació dels plaers
HISTORIOGRAFIA ROMANA
o Historiografia: gènere en prosa més important de la literatura llatina. Orígens:
documents que redactaven els magistrats i els pontífexs (fets més importants de l’any)
– annals.
o Primers historiadors (s. III aC): grec
o Primer historiador en llatí (s. II aC): Cató “Orígens”
o Destacables: Juli Cèsar, Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni.
JULI CÈSAR
o 100 aC – 44 aC (assassinat “perill per la República”). Carrera política – magistratures.
Primer triumvirat, juntament amb Cras i Pompeu.
o Conquesta Gàl·lia; guerra civil Cèsar – Pompeu (guanya Cèsar)

5. o Obres: Guerra de les Gàl·lies (7 llibres - narració de les campanyes militars contra els
gals); Guerra civil (2 llibres – narració de la guerra civil).
o Serveixen per justificar-lo i donar-li prestigi militar. Mostra que sap arribar als
ciutadans com a ell li interessa. Veracitat?
o Estil: model de classicisme per la puresa de la llengua i la precisió lèxica. Relata amb
claredat, precisió i rigor; to objectiu. Llenguatge viu.
TIT LIVI
o Viu al s. I aC. Cercle de Mecenes.
o Ab urbe condita (Els orígens de Roma): des dels orígens fins al temps d’August (745
anys). Gran extensió, s’agrupen en Dècades. Major part perduda, ja que se’n van fer
resums i índexs. Conservem:
o 1a dèc (I-X): orígens Roma – guerra samnita III
o 3a dèc (XXI – XXX): guerra púnica II
o 4a dèc (XXXI – XL): expansió per la Mediterrània oriental
o ½ 5a dèc (XLI – XLV): conquesta de Macedònia
L’obra està plena d’anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en
els fets històrics.
Pretenia glorificar les gestes de Roma, i ensenyar a partir del fets positius i
negatius. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral
dels seus habitants.