Sagunt 2011

2,590 views

Published on

Presentació de diapositives per a preparar visita al Festival de Teatre de Sagunt, abril 2011

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,590
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,640
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sagunt 2011

  1. 1. Abril <br />2011<br />LUDI saguntini<br />
  2. 2. ÍNDEX:<br />El teatre en l’antiguitat<br />L’edifici<br />Elsludiscaenici<br />Elsgèneresteatrals: tragèdia i comèdia<br />Elsactors<br />Medead’Eurípides<br />Els dos Menecmosde Plaute<br />
  3. 3. El teatre en l’antiguitat<br />Sóc Dionís, déu del vi i de les festes. També sóc el déu protector del teatre. La meua imatge no pot faltar en cap representació.<br />Com a gènereliterari, el teatre va nàixer a Grècia en relacióamb el culte a Dionís.<br />
  4. 4. A banda de l’important element religiós i de culte que tenia el teatre per als antics, també era una forma d’omplir el temps d’oci i una ocasió per a les relacions socials.<br />
  5. 5. El teatre tenia tant d’interés social que als qui no disposaven de mitjans els donaven el teoricón, una subvenció per a pagar el seient del teatre.<br />A Grècia, l’assistència al teatre era gratuïta. Més tard es va començar a pagar una petita quantitat per sufragar les despeses de la representació.<br />
  6. 6. Les dones podien assistir a les representacions, encara que a Roma no estava ben vist que hi acudiren.<br />Les representacions començaven en clarejar el dia i acabaven a la vesprada, circumstància que obligava a menjar i beure en els teatres.<br />
  7. 7. L’edifici<br />En un primer moment els teatres grecs, com més tard els romans, es construïen amb fusta i podien desmuntar-se. <br />Després començaren a aprofitar el vessant d’un turó per a excavar una graderia.<br />Al centre hi havia un cercle amb un altar per a honorar el déu<br />
  8. 8. Els romans van introduir alguns canvis, peró tant en els teatres grecs com en els romans podem distingir cinc parts principals: <br />Teatre d’Epidaure<br />graderia o CAVEA<br />Grades per als espectadors. Solien estar dividides en dues o més parts per passadissos horitzontals i separades en vertical per escales que conduïen als seients. En la imma cavea, la més baixa, estaven els seients reservats a les autoritats religioses i persones importants.<br />.<br />
  9. 9. L’escena. Consistia en una paret o edifici no massa alt que feia de teló de fons. En este cas ha desaparegut.<br />SKENÉ<br />ORCHESTRA<br />Part dedicada al cor, de forma circular; en un principi tenia un altar central en honor de la divinitat.<br />
  10. 10. PÁRODOS<br />PROSCAENIUM<br />Accés descobert que hi havia a cada costat de l’orchestra, per on s’entrava a aquesta i a la cavea.<br />Part anterior a l’escena, una tarima de fusta de 3 o 4 metres d’alçada on actuaven els actors quan se separaven de la resta del cor. Era tan alt per a ajudar a projectar la veu.<br />
  11. 11. PÁRODOS<br />SKENÉ<br /> CAVEA<br />PROSCAENIUM<br />ORCHESTRA<br />
  12. 12. Teatre romà de Saguntum<br />Amb els romans, la forma del teatre es va complicar i es van introduir alguns canvis sobre el model grec.<br />
  13. 13. Reservada als espectadors, està dividida en 3 passadissos:<br />S’accedia als seients per galeries situades davall les grades i per les vomitoria.<br />Summa cavea, per a la plebs.<br />Media cavea, per a ciutadans comuns.<br />Imma cavea, la més baixa, per a magistrats i nobles.<br />CAVEA<br />
  14. 14. SCAENA<br />En les obres romanes no apareix el cor, per la qual cosa era innecessari conservar el cercle cencer.<br />Espai rectangular que tanca la cavea. Presentava un fronsscenae, edifici que servia de decorat permanent, tan alt com la cavea.<br />ORCHESTRA<br />
  15. 15. Lloc de la representació escènica, fet d’obra i d’1,50 metres d’alçada. Davall d’aquest es guardava la maquinària pròpia del teatre, inclòs un teló que pujava cap a dalt del frons scenae.<br />ADITUS<br />Accessos coberts que arriben a l’orchestra. Sobre cada un d’aquests hi havia una tribuna, una mena de llotja per a les autoritats.<br />PROSCAENIUM<br />
  16. 16.
  17. 17. Reconstrucció d’un teatre romà amb un jardí annex.<br />
  18. 18. Teatre romà de Mérida<br />
  19. 19. TEATRE DE DIONÍS A ATENES<br />
  20. 20. TEATRE DE TAORMINA A SICÍLIA<br />
  21. 21. Els ludi scaenici<br />El TEATRE GREC va arribar a la seua plenitud durant el segle V a. C. Es representavencomèdies, tragèdies i dramessatírics.<br />Anualmentelsgrecscelebravencompeticionsteatrals: les Leneesen el mes de gener i les GransDionísies en març.<br />
  22. 22. Els poetes que desitjaven participar en aquests concursos dramàtics, presentaven les obres a l’arcont, que seleccionava tres tragèdies i tres comèdies. Després un jurattriavaelsvencedors.<br />Es lliuravenpremisalsmillorsescriptorsd’ambósgèneresteatrals i alsmillorsactors de cada categoria.<br />Les despesesd’actors, cor i muntatge de les obres eren a càrrecdelscoregues, ciutadansrics que també pagaven de vegades les begudesalsespectadors, ja que podien estar tot el dia en el teatre.<br />
  23. 23. A ROMA també es van representar, en un principi, tragèdies i comèdies d’un alt valor literari, però aquestes obres es van anar substituint per altres representacions, com la pantomima i el mim.<br />En la pantomima un sol actor interpretava una acció de tema terrorífic o libidinós, amb acompanyament musical i sense paraules.<br />El mim, farsa d’argument groller, combinava escenes d’erotisme i de crueltat.<br />
  24. 24. Els gèneres teatrals<br />Als grecs i als romans de l’Antiguitat els encantava anar al teatre. <br />El públic grec, més culte i refinat que el romà preferia les obres tràgiques.<br />El públic romà era més aficionat a les representacions d’obres còmiques, especialment a les comèdies de l’escriptor romà Plaute.<br />
  25. 25. La tragèdia<br />En la tragèdia trobem terribles venjances, desterraments i morts.<br />Els seus protagonistes són déus, reis i herois.<br />Personatges com Agammènon, Hel·lena, Hèrcules, Prometeu, Medea, Edip, Fedra, Antígona… foren els protagonistes de les grans tragèdies representades en Atenes i altres llocs de Grècia al llarg del segle V a. C. <br />Els autors més destacats són:<br />ESQUIL<br />
  26. 26. SÒFOCLES<br />EURIPIDES<br />
  27. 27. La comèdia<br />La comèdia grega tractava en forma de paròdia els principals problemes de la societat del moment. Els còmics distorsionaven la realitat política i social i es burlaven d’ella amb el propòsit d’ensenyar i divertir al públic. Era freqüent la crítica als dirigents polítics i altres personatges públics rellevants.<br />El principal autor de comèdia grega és ARISTÒFAN. Va escriure unes 44 obres de les quals ens han arribat només 11. El seu llenguatge és sovint obscé i ple d’al·lusions sexuals.<br />
  28. 28. A Roma, els autors més importants, van ser PLAUTE i TERENCI. Les seues comèdies són més “inocents” que les gregues. <br />Sempre hi ha embrolles familiars i complicades aventures amoroses amb un final feliç.<br />PLAUTE<br />
  29. 29. Els actors<br />Els actors en grec s’anomenaven hypocrites i duien sempre una màscara.<br />L’expressió de la màscara permetia escenificar el dolor, l’alegria o la ràbia, ja que el rostre de l’actor no es veia. També si el personatge era jove o vell.<br />
  30. 30. Els actors eren sempre homes i representaven els personatges femenins posant-se màscares amb rostre de dona, que es diferenciaven pel color més pàl·lid.<br />L’obertura de la boca servia per amplificar la veu.<br />En llatí es deien personae, de persona, “màscara”. I del llatín persona s’ha format la paraula personatge<br />
  31. 31. Els vestits també caracteritzaven els personatges i la serietat o no de la trama.<br />
  32. 32. Medead’Eurípides<br />
  33. 33. En les meues tragèdies l’ànima humana és l’escenari de forces i passions antagòniques.<br />M’agrada tractar el tema de l’amor, l’heroi salvador i el patiment de les dones.<br />Em diuen Euripides.<br />Vaig nàixer el 484 a.C. en Salamina. Vaig escriure 90 obres, de les quals es conserven 18.<br />El meu estil és més senzill que el d’Esquil i Sòfocles. <br />Utilitze freqüents vulgarismes en els diàlegs, però també m’agrada fer ús de nombroses figures estilístiques.<br />
  34. 34. Enguanyanéua assistir a la representacióde MEDEA, estrenada l’any431 a.C. Malgrat ser una de les meuesmillores obres, només va guanyar el tercer premien les GransDionísies.<br />Medea , un delspersonatgesambmajorpersonalitat de la tragèdiaantiga, expressa el profundsentimentd’odi que, com a dona despitosa, sentenvers Jasó, el seu home.<br />La forçadramàtica no pot ser major. Medea i Jasó sónvíctimes de la seua respectiva situació: Jasó és un traïdor que rebutja la seua dona, i Medea ésl’assassinadelsseusfillsi actua impulsada pelsseussentiments…<br />Aquestésl’argument…<br />
  35. 35. La història que anéu a presenciar començadesprés de l’expediciódelsArgonautes,capitanejada per Jasó, a la regió de la Còlquide per a recuperar el vellód’or. Es tractava de la pelldauradad’unmoltó dotada de podersmàgics. <br />El viatge es va fer en la nauArgo, i Jasó va comptarambl’ajudadelsheroismésimportants del moment, comHèracles i Orfeu. També l’ajudà Medea, filla del rei de la Còlquide, que coneixia la màgia. <br />Desprésd’aconseguir el velló, Jasó i Medea es casaren.<br />
  36. 36. En morir Pèlies, tio de Jasó, la parella marxa a Corint. El reiCreontacullamb entusiasme a Jasó, que és un heroi, però no passa el mateixamb Medea (a la què consideren una bàrbara i una bruixa) i elsseusfills.<br />Jasó veul’oportunitat de fer-se amb el regne de Corint i no dubta en rebutjar a Medea i casar-se ambGlauce, la filla de Creont. El reivolalliberar-se de Medea i elsxiquets, i elsdesterra.<br />
  37. 37. Però Medea no acceptaaquestasituació. ConvençCreont per quedar-se un diamés. Com a compensació envía un regal a Glauce: un pèplum i una corona.<br />Glauce es provaregals i caupressa de terribles dolors que licremen el cos. Elsregalsestavenenverinats. Son pare acudeix a ajudar-li, l’abraça i ambdós moren.<br />
  38. 38. La venjança de Medea arriba mésenllà: va a matar elsfills. Sap que el seupatimentseràextrem, però que també Jasó patirà el mateixturment.<br />
  39. 39. Després de cometreaquet terrible acte, Medea deixa a Jasó plorantpelsfills que ara troba a faltar i fuig, en un carro de foc, capAtenes. <br />Abansmaleix Jasó: “…morirascom un malvat, malament, colpejat el teucappelsdespulls de laArgo…”<br />
  40. 40. Menaechmide Plaute<br />Grupo Clásicos Luna<br />
  41. 41. Ací estic de nou. Em diuen Plaute. Vaig nàixer a Umbria l’any 254 a. C. Sóc l’autor de nombroses obres de les quals només es conserven 21. <br />Es coneixencomfabulaepalliatae<br />-de pallium, un mantellgrecusatpelsactors- ja que reelabore i adapte elsmodels de la Comèdia Nova àtica al gustdelsromans.<br />En les meues comèdies sempre hi ha divertides embrolles familiars i complicades aventures amoroses que es resolen sempre feliçment.<br />El meu estil és viu, amb molts efectes còmics alegres i espontanis.<br />El llenguatge que utilitze es sembla molt al de la gent del carrer, faig jocs de paraules i m’invente noves paraules.<br />
  42. 42. I és que el meu objectiu principal és fer riure als espectadors.<br />A més, la meua influència es veu clarament en dramaturgs com són Shakespeare o Molière.<br />Teniul’oportunitat de gaudird’una de les meuesmillorscomèdies: Menaechmi(ElsBessons o ElsMenecmes) que va servir d’inspiració al propi Shakespeare per a la seuaComedy of errors<br />
  43. 43. L’acciócomençaquanSosicles (Menecmo II) arriba al port de Epidamne, onviu el seugermàbesson (Menecmo I). De menutselsgermans es van separar, ja que son pare va perdre a Menecmo en un viatge a Tarent. El xiquet va ser recollit i adoptat per un ric mercader que l’emportà a Epidamno. El pare mor de pena i l’avilicanvia el nom a Sosicles, en record del germàdesaparegut. <br />
  44. 44. L’arribada de Menecmo II, jaadult, a Epidamne provoca tot un seguit de confusions i divertidesperipècies per l’extraordinariparegut entre elsgermans, que finalment es retroben.<br />Representació de “Los Gemelos” en el Festival de Mérida <br />
  45. 45. Totselspersonatges de l’obraresponenalsarquetips de la ComèdiaLlatina:<br />Elsjoves: Menecmo I iMenecmo II<br />L’esclau: Mesenión<br />La cortesana: Erotia<br />La matrona: la dona de Menecmo I<br />El paràsit: Peniculus, amb una gana insaciable<br />El vell: pare de la dona de Menecmo I<br />El cuiner: Cilindro, cuinerd’Erotia<br />El metge<br />Representació de “Los Gemelos” del Grupo Dionisos<br />
  46. 46. FI<br />IES Arabista Ribera<br />Carcaixent<br />

×